SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 143
Nerea Rodríguez
Josefina Pillonetto
3r A
Ciències socials
IES Port D’Alcudia
20-04-12


L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA
PESCA
ÍNDEX


1-L’agricultura, la ramaderia i la pesca
1.1-General
1.2-Agricultura
1.3-Ramaderia
1.4-Pesca
1.5-Explotació forestal
GENERAL
SECTOR PRIMARI
                        QUÈ ÉS?

   El sector primari
    comprèn les activitats
    relacionades amb
    l’obtenció i la
    producció d’aliments
    1.Agricultura
     2.Ramaderia
     3.Pesca
     4.Explotació forestal
CARACTERÍSTIQUES

 És el primer dels tres sectors en que
  s’agrupen les activitats econòmiques.
 Actualment el 39% de la població treballa al
  sector primari.
 Hi ha grans diferències entre les diverses
  zones de la Terra.
EXEMPLES
   Agricultura

   Ramaderia

   Pesca

   Explotació
    forestal
EXCEDENT

   L’excedent és la
    part de la producció
    que sobra o és
    restant.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Hi ha dos tipus d’excedent:
     Excedent del consumidor
     Excedent del productor



   Ex:
     Excedent de tomàtigues.
     Excedent d’arròs.
AGRICULTURA
QUÈ ÉS?

    És el conjunt de
    coneixements i
    d'activitats que tenen
    per objecte
    l'explotació del medi
    natural.
CARACTERÍSTIQUES

 Els condicionals fisics de l’agricultura són
  molt importants quan els grups humans
  disposen de pocs mitjans econòmics i
  tècnics.
 Les societats molt tecnificades poden
  superar més fàcilment qualculs d’aquests
  condicionants gràcies a l’aplicació de
  sistemes d’irrigació i d’adob, sòls artificials,
  etc.
EXEMPLES

   Camps de
    conreu
GEOGRAFIA AGRÀRIA

   Ciència que
    s’encarrega de
    l’estudi del sòl
    modificat
    per l’agricultura i tots
    els processos
    vinculats a la
    mateixa.
CARACTERÍSTIQUES

   El paisatge agrari esta
    determinat pel tipus i la
    combinació de varis
    components visibles.
PAISATGE AGRARI
                       QUÈ ÉS?

   És una variant dels
    paisatges humans o
    resultants de l’acció de
    les persones en el
    medi natural amb
    diverses finalitats.
CARACTERÍSTIQUES

   Els elements que caracteritzen els paisatges
    agraris són:
     Parcel·les

     Sistemesde conreu
     Poblament
EXEMPLES

 Camp obert o openfield
 Camp closos o bocage
AGRICULTURA INTENSIVA
            QUÈ ES I CARACTERÍSTIQUES

   És la producció
    agrícola de màxims
    rendiments en una
    àrea determinada
    mitjançant tractaments
    de l’ús del sòl y
    pràctiques especials
    de cultiu.
EXEMPLES
   En mà d'obra, estan
    els conreus d'hortícoles, com l'espàrrec, que
    tot just està mecanitzada.
   En insums, ens trobem amb el cultiu de
    flors, que per arribar en perfectes condicions
    al mercat requereix d'un ús de fitosanitaris
    important.
   Els cultius de capitalització intensiva són
    aquells que requereixen
    d'un ambient controlat i una inversió en capital
    molt forta,especialment en instal · lacions, com
    poden ser un cultiu hidropònic en hivernacle.
AGRICULTURA EXTENSIVA
                       QUÈ ÉS?

   És un sistema de
    producció agrícola que
    utilitza poc treball,
    fertilitzants i capital, en
    relació amb l’ àrea de
    terra cultivada.
CARCATERÍSTIQUES

 Es practica als llos poc poblats amb molt
  terreny.
 S’utilitza poca mà d’obra.

 Les màquines fan una bona part de la feina.

 S’utilitza el guaret.
EXEMPLES
   Una forma tradicional es troben en els països del
    Tercer Món, que utilitzen limitats recursos
    tècnics i una mà d'obra relativament elevada, atès
    el baix nivell de maquinària agrícola utilitzada. El
    seu tipus extrem és l'agricultura itinerant, sent
    comú a Àfrica i Sud-Amèrica.
   Una moderna, altament mecanitzada i
    industrialitzada específica dels països "nous" que
    disposen de grans extensions,especialment a
    Amèrica del Nord o a Àsia
    Central (Kazakhstan),però sovint amb una mà
    d'obra limitada.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
                    QUÈ ÉS?

   Està orientada a
    produir tot el que és
    necessari per a la
    supervivència.
CARACTERÍSTIQUES

 Les tècniques de conreu que s’utilitzen són
  rudimentàries i es basen en les que es varen
  desenvolupar durant el Neolític.
 Es treballa amb les mans i poques eines.

 El rendiment és molt baix.

 Quasi no hi ha excedents per al mercat.
EXEMPLES

   Agricultura itinerant per cremació, que es
    practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i a
    diverses zones d’Àsia.
AGRICULTURA DE MERCAT

   És la forma
    d’agricultura en la qual
    la producció està
    destinada a ser
    venuda.
CARACTERÍSTIQUES

   Té dos grans objectius:
     Augmentar   les vendes
     Reduir els costs

 Utilitza maquinària per fer la feina
 S’especialitza en la producció agrària d’un
  producte o uns quants.
 Té ràpida comercialització dels productes
  agraris.
EXEMPLES

   Es practica principalment
    a l’Amèrica del Nord,
    a l’Europa Occidental,
    al Japó, a Austràlia, a
    Nova Zelanda i a diverses
    zones de l’Argentina.
AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ

   En aquest tipus
    d’agricultura els camps
    s’obtenen cremant els
    boscs o la sabana. En
    algunes regions de
    clima càlid i de
    vegetació densa es
    practica una
    agricultura itinerant
    de subsistència.
CARACTERÍSTIQUES
 Els camps són productius tres o quatre anys
  perquè els sòls s’erosionen i s’exhaureixen
  ràpidament.
 Els camps abandonats tornen lentament al
  seu estat original i poden tornar a ser
  conreats al cap d’uns quants anys.
 Els agricultors abandonen les terres i es
  desplacen a altres zones a iniciar de nou el
  proces.
EXEMPLES

   Es practica a
    l’Àfrica, a l’Amèrica
    del Sud i a diverses
    zones de l’Àsia.
AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ

   Aquest tipus
    d’agricultura es basa
    en l’associació de les
    activitats agrícoles i
    ramaderes.
CARACTERÍSTIQUES

 Gràcies a l’adob que proporcionen els
  animals és posible de fer una explotació
  permanent del sòl.
 Les terres te dultiu estan dividides en tres
  llenques separades per tanques.
 Les parcel·les segueixen una rotació triennal.
EXEMPLES

   Es fa a les zones
    seques de l’Àfrica.
AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS
                   QUÈ ÉS?

   Allà on les pluges
    abunden a causa dels
    monsons es conrea
    arròs, una planta que
    empobreix el sòl i
    permet alimentar
    moltes persones.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Té plujes abundants a
    causa del monsons,
    hiverns càlids i terres
    fèrtils.
   Aquesta agricultura és
    molt intensiva.
AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

   És una agricultura
    tradicional que, a fi
    d’entrar en l’economia
    de mercat, ha hagut
    d’adaptar-se a noves
    tècniques amb la
    finalitat d’augmentar la
    producció i la
    rendibilitat.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
 Se la coneix per tres cultius que donen lloc a
  paisatges característics: olivera, blat, vinya.
 Poseeix gran varietat de sistemes, desde les
  tècniques tradicionals com el guaret a
  tècniques avançades de regadiu, que
  permeten alts rendiments i cultius variats d'
  horta, frutals cítrics i últimament de
  productes tropicals mitjançant la instalació
  d'hivernacles
 Té lloc al mediterràni.
AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ
                    QUÈ ÉS?

   Té com a objectiu
    aconseguir molta
    producció d’uns
    productes determinats,
    de bona qualitat i amb
    un cost raonable.
CARACTERÍSTIQUES

   Vol aconseguir el major benefici possible al
    mercat internacional.
AGRICULTURA ESPECIALITZADA(EEUU)

   Es caracteritza per
    disposar de grans
    explotacions d’un
    monocultiu , per tenir
    explotacions molt
    tecnificades que
    necesiten poca mà
    d’obra i tenir una
    productivitat molt alta.
CARACTERÍSTIQUES
 Disposa de grans explotacions dedicades al
  monoconreu. Ex: conreu de blat, cotó,etc.
 Explotacions molt automatitzades que
  necessiten molta mà d’obra.
 S’utilitzen les tècniques i els coneixements
  per tal de seleccionar les llavors, lluitar
  contra les plagues, etc.
 Obtenen grans quantitats de productes de
  qualitat.
EXEMPLES

   L’agricultura especialitzada es troba a certes
    zones dels Estats Units.
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
                    QUÈ ÉS?

    La agricultura de
    plantación está
    destinada a abastecer
    los mercados de los
    países ricos.
CARACTERÍSTIQUES

 Es caracteritza per ser explotacions
  dedicades al monocultiu.
 Utilitzar molta mà d’obra

 Realitzar grans inversions

 La explotació i comercialització la realitzen
  grans empreses transnacionals.
EXEMPLES

   Es troba a certes zones tropicals.
PARCEL.LA

   És un tros de terra
    sencer pertanyent a un
    sol o varis propietaris.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

 Pot ser soport d’aprofitament en les
  condicions previstes en la normativa
  urbanística.
 Es diferencien en: mida, forma i límits.

 Una parcel·la es pot trobar a una finca.
BOCAGE(CAMPS CLOSOS)

   Es caracteritza pel fet
    de tenir parcel.les
    relativament grans i
    irregulars, tancades
    amb parets o tanques.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
 El Bocage està compost per
  petites parcel.les irregulars
  (terres de cultiu i
  prats), separades entre sí
  per tanques vives i per
  arbres que sobint bordetgen
  els camins.
 El bocage és típic de les
  regions atlàntiques
  d'Europa, com França
  Aquest paisatge és
  característic a l’Europa
OPENFIELD(CAMPS OBERTS)

   Són un sistema
    d’ordenació en els
    quals les parcel·les no
    estan separades per
    cap tipus de tanca.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

 Les seves parcel·les són grans i irregulars.
  Estan tancades amb parets o tanques.
 Es pot trobar a l’Eruopa atlàntica.
POLICONREU
   Tipus d’agricultura que
    utilitza collites
    múltiples sobre la
    mateixa superfícies.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

 L’espai agrari es divideix en moltes
  parcel·les.
 Es conreen espècies diferents.

 Ex: policultiu d’horta.
MONOCONREU
                    QUÈ ÉS?

   És la pràctica de
    cultivar una
    sola espècie de
    planta en una zona
    més o menys ampla.
CARACTERÍSTIQUES

Són característiques la monocultura de
 l'arròs, del tabac i de la vinya en algunes
 regions.
 El concepte de monoconreu s'oposa al
 policonreu o conreu diversificat.
EXEMPLES

 Plantació de tomàtigues.
 Plantació d’arros.
PAISATGE DE REGADIU
            QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES

   Als paisatge de
    regadiu l’aigua
    s’extreu del subsòl o
    d’embassaments i, per
    mitjà de
    canals, síquies, aspers
    ors, etc. es condueix
    cap als camps.
EXEMPLES

   Els paisatges de regadiu es troben a llocs on
    la pluja no es molt abundant.
PAISATGE DE SECÀ
            QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES

   Només reben l’aigua
    de la pluja, encara que
    sovint es veuen
    tècniques de regadiu a
    paisatges de secà.
EXEMPLES

   Les dues depresions ibèriques, la
    de l’Ebre i el Guadalquivir, tenen
    un volum considerable de
    labradius de secà.
POBLAMENT RURAL DISPERS
                   QUÈ ÉS?

   El
    poblament dispers resul
    ta de l'ocupació de
    terres noves per
    migrants d'altres
    regions, països
    o continents que van
    desenvolupantuna
    ampliació de
    les zones d'agricultura
    pionera a partir de
    determinats centres urb
    ans de difusió.
CARACTERÍSTIQUES
   És el més freqüent. Es
    tracta d’una dispersió
    de cases a partir de
    primitius nuclis
    concentrats deguda al
    creixement
    demogràfic. Les cases
    mantenen amb els
    nuclis concentrats
    relacions religioses,
    socials i
    administratives o
    comercials.
EXEMPLES
Dins del poblament intercalar es distingeixen:
 El poblament de muntanya mitjana.
 El poblament tradicional de l'Espanya costanera
  mediterrània i insular: consisteix en edificacions
  intercalessis agràries.
 El poblament de les *vegas andaluses i de certes
  zones manxegues: uneix al poblament concentrat
  predominant una gran varietat de construccions
  agràries intercalessis.
 El poblament periurbà: q es disposa al voltant de les
  ciutats en relació amb petites explotacions
  agràries, només rendibles per la proximitat del
  mercat urbà.
POBLAMENT RURAL CONCENTRAT
                  QUÈ ÉS?

   És l’agrupament de les
    vivendes de l’aldea a
    un lugar concret,
    deixant l’altre per
    poder ser cultivat.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   El major grau de
    conentració de la
    població es troba a les
    ciutat.
   Es tracta d’un procés
    progresiu.
   Es troba a llocs on la
    gent viu aprop, com
    finques no molt
    llunyanes.
MINIFUNDI
                       QUÈ ÉS?

   Un minifundi és una
    finca rústica de
    dimensions reduïdes,
    la seva producciól és
    insuficient per a
    l'abastiment de la
    família
CARACTERÍSTIQUES
   No són necesariament petites
    propietats.
    És força freqüent que una gran
    propietat s'arrendi a molts pagesos
    individuals en minifundis, o
    explotacions molt petites que no
    tenen la superfície suficient per a
    ésser rentables.
    També és possible el cas invers,
    una petita propietat que s'explota
    conjuntament amb d'altres, que
    poden ser també petites, però que
    no constitueixen un minifundi
    perquè el conjunt té prou
    superfície per a ésser suficient.
LATIFUNDI
                        QUÈ ÉS?

   Un latifundi és una
    explotació agrària de
    gran extensió.
CARACTERÍSTIQUES

   Caracteritzada per l'ús
    ineficaç dels recursos
    disponibles, baixos
    rendiments de la terra,
    baix nivell tecnològic i
    mà d'obra assalariada
NOMADISME
                      QUÈ ÉS?

   És un sistema de vida
    d'alguns grups
    humans que es
    desplacen
    periòdicament o
    constantment d'un lloc
    a un altre cercant
    condicions de vida
    millors.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
   És practicat pels grups humans d'economia
    caçadora-recol·lectora,els caçadors de l'Àrtici els
    pobles d'agricultura primitiva.
   La vida nòmada per excel·lència és la dels pobles
    d'economia ramadera, que han d'anar amb els
    ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits
    d'aigua o de sal que convenen als animals.
   La societat dels pobles nòmades ramaders és
    sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal
   . Els habitatges són sempre mòbils (tendes), i els
    objectes d'ús comú es redueixen al mínim possible, a
    fi que els trasllats dels grups siguin com més fàcils
    millor.
ROTACIÓ TRIENNAL DE CONREUS

   És un metode de cultiu
    que distribuía la terra
    de labor en 3 grans
    parts equivalents en
    les que s’anava rotant
    els cultius.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
   En aquest sistema, que perdura en
    alguns països fins al segle XIX només
    quedava improductiva una tercera part de la
    zona de cultiu i cada any es disposava
    d'una collita a l'estiu (cereals) i una altra a
    l'hivern (llegums).

   EXEMPLES
   Guaret
   Sistema Norfolk
GUARET

   El guaret (també
    anomenat goret) és
    una pràctica agrícola
    ancestral per tal
    d'evitar esgotar el sòl.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
   Estava lligada amb el sistema de rotació de
    conreus, especialment a l'agricultura de secà.
   Actualment està en regressió ja que la
    disponibilitat de fertilitzants i la intensificació de
    l'agricultura permeten en molts casos
    prescindir-ne
   La tècnica tradicional, coneguda als Estats
    Units com a Fallow només es fa en zones de
    pluviometria inferior a 500 litres anuals.
BANCAL O FEIXA

   Peça de terra de
    conreu en forma de
    terrassa, sovint
    construïda amb
    marges de paret seca
    als vessants
    muntanyencs.

   La imatge no se
    correspon amb el
    concepte
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es típica dels països d'agricultura pobra i
    d'èpoques de necessitat per fam i pressió
    demogràfica, com les àrees mediterrànies
    (normalment de vinya i oliveres) o l'Àsia dels
    monsons. La baixa rendibilitat obliga a un
    progressiu i cíclic abandó de les feixes.
RAMADERIA

   La ramaderia és
    l'activitat humana
    consistent en la
    domesticació i
    explotació
    d'animals per
    obtenir-ne aliment,
    productes derivats
    o serveis .
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES
   El bestiar és font d'aliment: carn, llet i subproductes.
   El bestiar converteix en carn de valor econòmic
    elevat, plantes, herbes el valor econòmic directe és
    molt menor.
   Utilitza terra no gaire apta per a l'agricultura i per tant
    fa que el seu valor econòmica s'incrementi, són
    pastures.
   Contribueix a mantenir l'equilibri ecològic ja que torna
    a terra, mitjançant excretes, gran part de la fertilitat
    de les plantes que consumeix.
   EXEMPLES
   Llana, cuir, etc.
RAMADERIA TRADICIONAL

    És la que acostuma a
    complementar
    l'agricultra, perquè el
    bestiar serveix per
    treballar el camp i
    produir adobs
CARACTERÍSTIQUES

   Es practica a zones intertropicals, a diverses
    zones monsòniques i a certes zones
    mediterrànies.
   El ramat s'alimenta amb les restes de les collites
    i pastuara als guarets i muntanyes.
EXEMPLES

   Un exemple de ramaderia tradiconal és el
    pastuartge nòmada del Tibet.
RAMADERIA DE MERCAT


   L'objectiu d'aquesta
    ramaderia és vendre la
    producció al mercat i
    obtenir-ne el màxim
    benefici.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

    Zones de clima temperat (extensiva), els prats
    naturals serveixen d'aliment al bestiar oví i boví
    la producció es destina al mercado.Se sol
    localitzar en les grans planes d'Amèrica de
    Nord, Argentina, Austràlia i Europa.
    Zones de clima temperat (intensiva),
    predomina el bestiar boví per a l'obtenció de
    llet i derivats lactis, el porcí i aviram. Sol
    practicar-se de forma intensiva.
RAMADERIA INTENSIVA

   És la que es practica
    en explotacions molt
    especialitzades en les
    quals es destina molt
    de capital a mà d'obra,
    inversions,
    instal·lacions i aliments
    per al bestiar.
CARACTERÍSTIQUES

   Els animals són criats en estables o
    granges en règim d'estabulació.
   Es dedica de manera preferent al
    bestiar boví per obtenir-ne carn i llet,
    i a l'avicultura.
EXEMPLES

   L'exemple de ramaderia intensiva és la
    avicultura, en la qual existeix una selecció
    artificial de gallines, bé sigui per a la producció
    d'ous o carn.
RAMADERIA EXTENSIVA

   Es practica a llocs que
    disposen de molt de
    terreny de pastura.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es caracteritzen essencialment per formar
    part d'un ecosistema natural modificat per
    l'home.
   Necesita poca mà d'obra perquè els ramats
    pasturen lliurement.
   EXEMPLES
   Cries d’animals
RAMADERIA ESTABULADA

   El ramat s'alimenta
    amb pinsos a les
    granges o en estables.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es troba sotmesa a constants
    controls sanitaris i de qualitat dels
    productes.
   És propia dels paisos desenvolupats
    d'Europa i d'Amèria del Nord.
RAMADERIA SEMIESTABULADA

   És un tipus de
    ramaderia intensiva en
    la qual el bestiar
    s'alimenta de les
    pastures naturals a
    l'estiu farratges la
    resta de l'any.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   És un tipus de ramaderia intensiva en què el
    bestiar s'alimenta de pastures naturals a l'estiu
    i de farratges la resta de l'any.
   Es troba a llocs com la zona atlàntica d'Eruopa,
    dels Estats Units, de Nova Zelanda i de certes
    zones d'alta muntanya.
RAMADERIA NO ESTABULADA

   Els animals
    s'alimenten
    exclusivament de les
    pastures naturals.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es tracta d'una ramaderia extensiva que es
    dedica, principalment, a l'obtenció de carn.
   Es practica a zones poc poblades de l'oest dels
    EUA, a l'Argentina, a Austràlia i a la República
    de Sud-àfrica.
TRANSHUMÀNCIA

   És la migració
    estacional dels ramats
    a la recerca de les
    pastures allà on n'hi
    hagi segons l'època de
    l'any.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es defineix com un tipus de pastura en continu
    moviment, adaptant-se en l'espai a zones de
    productivitat canviant.
   Es diferencia del nomadisme a tenir
    assentaments estacionals fixos i un nucli principal
    fix (poble) del qual prové la població que la
    practica.
   Exemples d'aquesta situació poden ser certs
    sistemes tropicals amb zones de clima equatorial i
    altres de clima monsònic.
PESCA

   És l'esport de
    capturar peix (per a
    menjar o com a
    trofeu), i també la
    indústria basada en la
    captura de peixos.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES


   La pesca ha consistit en una de les activitats
    econòmiques més primerenques de molts
    pobles del món.
   Entre les arts de pesca més comuns es poden
    citar la d'arrossegament, la pesca al setge, la
    pesca al curricà, l'almadrava, el tremall, la pesca
    a palangre i les xarxes de deriva.
PESCA TRADICIONAL O ARTESANA

   La pesca artesanal és
    un tipus d’activitat
    pesquera que utilitza
    tècniques tradicionals
    amb poc
    desenvolupament
    tecnològic.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Es fa prop de la costa i utilitza la força humana i
    ormeigs de pesca senzilss.
   Les tècniques de pesca que s'utilitzen són
    variades.
   Com a exemple, es manté a regions poc
    desenvolupades.
PESCA INDUSTRIAL

   És la que té com a
    objectiu obtenir un
    gran nombre de
    captures.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Necessita recursos economics per equipar els
    vaixells i investigar nous sistemes de pesca.
   També necesita tecnologia avançada per
    augmentar el volum de les caputres i que
    l'activitat sigui rendible.
PESCA COSTANERA

   A la pesca costanera
    els vaixells no són
    gaire grans i s'allunyen
    poc de la costa.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Cada dia tornen a port per desembarcar
    caputres i les caputres són cada vegada menys
    nobreses perquè els fons s'exhaureixen.
PESCA D’ALTURA

   La duen a terme les
    flotes més importants,
    que disposen de
    vaixells grans i ben
    equipats que s'estan a
    alta mar setmanes o
    mesos.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Duen radars per detectar els bancs de peixos i la
    direcció i la velocitat a què es desplacen.
   També duen sonars per mesurar la importància
    dels bancs detectats.
GRAN PESCA

   Són països que tenen
    unitats que pesquen
    en aigües molt
    llunyanes juntament
    amb grans vaixells
    d'abastament.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Diariament surten a pescar nombroses
    embarcacions.
   El peix es classifica i se sala, es congela o es
    posa en conversva.
   Alguns exemples són: Japó i Rússia.
PESCA D’ARROSSEGAMENT

   Consisteix en l'ús de
    xarxes que agranen
    els fons marins.
CARACTERÍSTIQUES

   És un sistema molt productiu, ja que
    permet per nombroses captures.
   Aquesta tècnica destrossa les cries
    dels peixos i arrabassa la flora marina.
PESCA AMB DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

   Aquesta tècnica atreu
    les possibles captures
    cap a zones en les
    quals els peixos són
    xuclats i dipositats al
    vaixell.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Aquesta tècnica impedeix el pas dels peixos i
    els concentra a zones on són capturats per
    mitjà de trompes aspiradores.
CALADOR

   Un calador és un lloc
    apropiat per fer-hi la
    pesca, on els
    pescadors tiren les
    xarxes de pesca.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   S'acostumen a estar a: les zones on la
    plataforma continental és extensa, com passa,
    per exemple, al Mar del Nord
   A les zones de contacte entre corrents marins
    freds i càlids hi ha les zones costaneres prop de
    les quals passa un corrent marí fred.
AQÜICULTURA

   L'aqüicultura és la
    tecnologia aplicada a
    la cria, reproducció i
    cultiu de les espècies
    que viuen en l'aigua
    salada o dolça, tant
    siguin animals com
    vegetals.
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Les finalitats de l'aqüicultura poden ser
    alimentàries, de repoblació o de caire científic.
   L'aqüicultura rep noms específics segons
    l'espècie que es tracti.
   Exemples: algicultura, peneicultura
AIGÜES JURISDICCIONALS

   La tradició marítima es
    basava en la lliure
    utilització dels mars,
    fins que Nacions
    Unides va reconèixer
    el dret de cada país a
    disposar de les
    pròpies aigües
    territorials.
CARACTERÍSTIQUES

   Els països amb flotes pesqueres importants
    varen haver d'abandonar qualcuns dels seus
    caladors tradicionals.
EXPLOTACIÓ FORESTAL

   L'explotació
    forestal, està orientada
    principalment a
    l'obtenció de fusta
    destinada a la
    fabricació
    d'objectes, el
    combustible, la
    producció
    paperera, etc.
EXEMPLES

   Explotació de les selves
SILVICULTURA

   La silvicultura és la
    ciència, la tècnica i l'art
    de gestionar les
    masses forestals.

   DEFINICIÓ
    MILLORABLE
CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

   Té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos
    aprofitant els factors ecològics.
   El silvicultor vetlla principalment per la
    regeneració, la formació i la collita dels arbres.
    La silvicultura permet obtenir un valor
    econòmic, paisatgístic i mediambiental.
    Exemples: Plantació d'avet de Douglas.
BIBLIOGRAFIA
   http://www.slideshare.net/Txeli/sector-primari
   http://geo3r.blogspot.com.es
   http://www.google.es
   Llibre de socials
   http://www.fao.org/DOCREP/005/Y3918S/y3918s10.htm
   http://www.bioterra.info/index.php
   http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/union-
    europea-podria-vetar-pesca-atun-rojo-por-
    sobreexplotacion/700794/
   http://www.buxaweb.com/historia/socials/geografia.htm
   http://www.wikipedia.com
   Etc.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (18)

Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
AGRICULTURA
AGRICULTURAAGRICULTURA
AGRICULTURA
 
Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primari
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agraris
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 

Destacado

Conceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaConceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaamelisgalmes
 
Treball camps + bibliografia
Treball camps + bibliografiaTreball camps + bibliografia
Treball camps + bibliografiaamelisgalmes
 
Els paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareEls paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareamelisgalmes
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloamelisgalmes
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela marteneamelisgalmes
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariamelisgalmes
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmicsamelisgalmes
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccioamelisgalmes
 
Portfoli unitat didàctica 2
Portfoli unitat didàctica 2Portfoli unitat didàctica 2
Portfoli unitat didàctica 2amelisgalmes
 
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Pp
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca PpL’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Pp
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Ppiespuigvert
 
Cronologia + principals esdeveniments de la revolució
Cronologia + principals esdeveniments de la revolucióCronologia + principals esdeveniments de la revolució
Cronologia + principals esdeveniments de la revolucióamelisgalmes
 
Imatges conquesta i repartiment
Imatges conquesta i repartimentImatges conquesta i repartiment
Imatges conquesta i repartimentamelisgalmes
 
Activitats islam general
Activitats islam generalActivitats islam general
Activitats islam generalamelisgalmes
 
El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatamelisgalmes
 
Treball segon trimestre
Treball segon trimestreTreball segon trimestre
Treball segon trimestreamelisgalmes
 

Destacado (20)

Conceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesaConceptes revolució francesa
Conceptes revolució francesa
 
Treball camps + bibliografia
Treball camps + bibliografiaTreball camps + bibliografia
Treball camps + bibliografia
 
Els paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareEls paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshare
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobelo
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martene
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmics
 
Constitucio
ConstitucioConstitucio
Constitucio
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
2006 es
2006 es2006 es
2006 es
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
Portfoli unitat didàctica 2
Portfoli unitat didàctica 2Portfoli unitat didàctica 2
Portfoli unitat didàctica 2
 
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Pp
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca PpL’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Pp
L’Agricultura, Ramaderia I La Pesca Pp
 
Cronologia + principals esdeveniments de la revolució
Cronologia + principals esdeveniments de la revolucióCronologia + principals esdeveniments de la revolució
Cronologia + principals esdeveniments de la revolució
 
Imatges conquesta i repartiment
Imatges conquesta i repartimentImatges conquesta i repartiment
Imatges conquesta i repartiment
 
Ud 4 portfoli
Ud 4 portfoliUd 4 portfoli
Ud 4 portfoli
 
Activitats islam general
Activitats islam generalActivitats islam general
Activitats islam general
 
El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificat
 
Ud 4 portfoli
Ud 4 portfoliUd 4 portfoli
Ud 4 portfoli
 
Treball segon trimestre
Treball segon trimestreTreball segon trimestre
Treball segon trimestre
 

Similar a Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina

T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxMaria Polo
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNguest66456d
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Bertaguest66456d
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slidesharejoan espona
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaPili Lopez
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?neusgr
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...guest66456d
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN guest66456d
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agriculturaayuste
 

Similar a Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina (20)

T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
Activitats t.6
Activitats t.6Activitats t.6
Activitats t.6
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
 
Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slideshare
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_Alba
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Polis3tema4
Polis3tema4Polis3tema4
Polis3tema4
 

Más de amelisgalmes

Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q ramelisgalmes
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca pptamelisgalmes
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114amelisgalmes
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointamelisgalmes
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007amelisgalmes
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78amelisgalmes
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ueamelisgalmes
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoamelisgalmes
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaamelisgalmes
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaamelisgalmes
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaamelisgalmes
 
Diferències entre dictadures i democràcies
Diferències entre dictadures i democràciesDiferències entre dictadures i democràcies
Diferències entre dictadures i democràciesamelisgalmes
 
Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4amelisgalmes
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànicamelisgalmes
 
Vocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitVocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitamelisgalmes
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípciaamelisgalmes
 

Más de amelisgalmes (20)

Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q r
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
 
Estatut2007
Estatut2007Estatut2007
Estatut2007
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ue
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alva
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviria
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
 
Les ong
Les ongLes ong
Les ong
 
Diferències entre dictadures i democràcies
Diferències entre dictadures i democràciesDiferències entre dictadures i democràcies
Diferències entre dictadures i democràcies
 
Activitat la onu
Activitat la onuActivitat la onu
Activitat la onu
 
Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4Vocabulari unitat didàctica 4
Vocabulari unitat didàctica 4
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànic
 
Vocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definitVocabulari tema 3 definit
Vocabulari tema 3 definit
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
La religió egípcia
La religió egípciaLa religió egípcia
La religió egípcia
 

Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina

  • 1. Nerea Rodríguez Josefina Pillonetto 3r A Ciències socials IES Port D’Alcudia 20-04-12 L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
  • 2. ÍNDEX 1-L’agricultura, la ramaderia i la pesca 1.1-General 1.2-Agricultura 1.3-Ramaderia 1.4-Pesca 1.5-Explotació forestal
  • 4. SECTOR PRIMARI QUÈ ÉS?  El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments 1.Agricultura 2.Ramaderia 3.Pesca 4.Explotació forestal
  • 5. CARACTERÍSTIQUES  És el primer dels tres sectors en que s’agrupen les activitats econòmiques.  Actualment el 39% de la població treballa al sector primari.  Hi ha grans diferències entre les diverses zones de la Terra.
  • 6. EXEMPLES  Agricultura  Ramaderia  Pesca  Explotació forestal
  • 7.
  • 8. EXCEDENT  L’excedent és la part de la producció que sobra o és restant.
  • 9. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Hi ha dos tipus d’excedent:  Excedent del consumidor  Excedent del productor  Ex:  Excedent de tomàtigues.  Excedent d’arròs.
  • 11. QUÈ ÉS?  És el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural.
  • 12. CARACTERÍSTIQUES  Els condicionals fisics de l’agricultura són molt importants quan els grups humans disposen de pocs mitjans econòmics i tècnics.  Les societats molt tecnificades poden superar més fàcilment qualculs d’aquests condicionants gràcies a l’aplicació de sistemes d’irrigació i d’adob, sòls artificials, etc.
  • 13. EXEMPLES  Camps de conreu
  • 14. GEOGRAFIA AGRÀRIA  Ciència que s’encarrega de l’estudi del sòl modificat per l’agricultura i tots els processos vinculats a la mateixa.
  • 15. CARACTERÍSTIQUES  El paisatge agrari esta determinat pel tipus i la combinació de varis components visibles.
  • 16. PAISATGE AGRARI QUÈ ÉS?  És una variant dels paisatges humans o resultants de l’acció de les persones en el medi natural amb diverses finalitats.
  • 17. CARACTERÍSTIQUES  Els elements que caracteritzen els paisatges agraris són:  Parcel·les  Sistemesde conreu  Poblament
  • 18. EXEMPLES  Camp obert o openfield  Camp closos o bocage
  • 19.
  • 20. AGRICULTURA INTENSIVA QUÈ ES I CARACTERÍSTIQUES  És la producció agrícola de màxims rendiments en una àrea determinada mitjançant tractaments de l’ús del sòl y pràctiques especials de cultiu.
  • 21. EXEMPLES  En mà d'obra, estan els conreus d'hortícoles, com l'espàrrec, que tot just està mecanitzada.  En insums, ens trobem amb el cultiu de flors, que per arribar en perfectes condicions al mercat requereix d'un ús de fitosanitaris important.  Els cultius de capitalització intensiva són aquells que requereixen d'un ambient controlat i una inversió en capital molt forta,especialment en instal · lacions, com poden ser un cultiu hidropònic en hivernacle.
  • 22.
  • 23. AGRICULTURA EXTENSIVA QUÈ ÉS?  És un sistema de producció agrícola que utilitza poc treball, fertilitzants i capital, en relació amb l’ àrea de terra cultivada.
  • 24. CARCATERÍSTIQUES  Es practica als llos poc poblats amb molt terreny.  S’utilitza poca mà d’obra.  Les màquines fan una bona part de la feina.  S’utilitza el guaret.
  • 25. EXEMPLES  Una forma tradicional es troben en els països del Tercer Món, que utilitzen limitats recursos tècnics i una mà d'obra relativament elevada, atès el baix nivell de maquinària agrícola utilitzada. El seu tipus extrem és l'agricultura itinerant, sent comú a Àfrica i Sud-Amèrica.  Una moderna, altament mecanitzada i industrialitzada específica dels països "nous" que disposen de grans extensions,especialment a Amèrica del Nord o a Àsia Central (Kazakhstan),però sovint amb una mà d'obra limitada.
  • 26.
  • 27. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA QUÈ ÉS?  Està orientada a produir tot el que és necessari per a la supervivència.
  • 28. CARACTERÍSTIQUES  Les tècniques de conreu que s’utilitzen són rudimentàries i es basen en les que es varen desenvolupar durant el Neolític.  Es treballa amb les mans i poques eines.  El rendiment és molt baix.  Quasi no hi ha excedents per al mercat.
  • 29. EXEMPLES  Agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i a diverses zones d’Àsia.
  • 30.
  • 31. AGRICULTURA DE MERCAT  És la forma d’agricultura en la qual la producció està destinada a ser venuda.
  • 32. CARACTERÍSTIQUES  Té dos grans objectius:  Augmentar les vendes  Reduir els costs  Utilitza maquinària per fer la feina  S’especialitza en la producció agrària d’un producte o uns quants.  Té ràpida comercialització dels productes agraris.
  • 33. EXEMPLES  Es practica principalment a l’Amèrica del Nord, a l’Europa Occidental, al Japó, a Austràlia, a Nova Zelanda i a diverses zones de l’Argentina.
  • 34.
  • 35. AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ  En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscs o la sabana. En algunes regions de clima càlid i de vegetació densa es practica una agricultura itinerant de subsistència.
  • 36. CARACTERÍSTIQUES  Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosionen i s’exhaureixen ràpidament.  Els camps abandonats tornen lentament al seu estat original i poden tornar a ser conreats al cap d’uns quants anys.  Els agricultors abandonen les terres i es desplacen a altres zones a iniciar de nou el proces.
  • 37. EXEMPLES  Es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i a diverses zones de l’Àsia.
  • 38.
  • 39. AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ  Aquest tipus d’agricultura es basa en l’associació de les activitats agrícoles i ramaderes.
  • 40. CARACTERÍSTIQUES  Gràcies a l’adob que proporcionen els animals és posible de fer una explotació permanent del sòl.  Les terres te dultiu estan dividides en tres llenques separades per tanques.  Les parcel·les segueixen una rotació triennal.
  • 41. EXEMPLES  Es fa a les zones seques de l’Àfrica.
  • 42.
  • 43. AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒS QUÈ ÉS?  Allà on les pluges abunden a causa dels monsons es conrea arròs, una planta que empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones.
  • 44. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Té plujes abundants a causa del monsons, hiverns càlids i terres fèrtils.  Aquesta agricultura és molt intensiva.
  • 45.
  • 46. AGRICULTURA MEDITERRÀNIA  És una agricultura tradicional que, a fi d’entrar en l’economia de mercat, ha hagut d’adaptar-se a noves tècniques amb la finalitat d’augmentar la producció i la rendibilitat.
  • 47. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Se la coneix per tres cultius que donen lloc a paisatges característics: olivera, blat, vinya.  Poseeix gran varietat de sistemes, desde les tècniques tradicionals com el guaret a tècniques avançades de regadiu, que permeten alts rendiments i cultius variats d' horta, frutals cítrics i últimament de productes tropicals mitjançant la instalació d'hivernacles  Té lloc al mediterràni.
  • 48.
  • 49. AGRICULTURA D’ESPECULACIÓ QUÈ ÉS?  Té com a objectiu aconseguir molta producció d’uns productes determinats, de bona qualitat i amb un cost raonable.
  • 50. CARACTERÍSTIQUES  Vol aconseguir el major benefici possible al mercat internacional.
  • 51.
  • 52. AGRICULTURA ESPECIALITZADA(EEUU)  Es caracteritza per disposar de grans explotacions d’un monocultiu , per tenir explotacions molt tecnificades que necesiten poca mà d’obra i tenir una productivitat molt alta.
  • 53. CARACTERÍSTIQUES  Disposa de grans explotacions dedicades al monoconreu. Ex: conreu de blat, cotó,etc.  Explotacions molt automatitzades que necessiten molta mà d’obra.  S’utilitzen les tècniques i els coneixements per tal de seleccionar les llavors, lluitar contra les plagues, etc.  Obtenen grans quantitats de productes de qualitat.
  • 54. EXEMPLES  L’agricultura especialitzada es troba a certes zones dels Estats Units.
  • 55.
  • 56. AGRICULTURA DE PLANTACIÓ QUÈ ÉS?  La agricultura de plantación está destinada a abastecer los mercados de los países ricos.
  • 57. CARACTERÍSTIQUES  Es caracteritza per ser explotacions dedicades al monocultiu.  Utilitzar molta mà d’obra  Realitzar grans inversions  La explotació i comercialització la realitzen grans empreses transnacionals.
  • 58. EXEMPLES  Es troba a certes zones tropicals.
  • 59.
  • 60. PARCEL.LA  És un tros de terra sencer pertanyent a un sol o varis propietaris.
  • 61. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Pot ser soport d’aprofitament en les condicions previstes en la normativa urbanística.  Es diferencien en: mida, forma i límits.  Una parcel·la es pot trobar a una finca.
  • 62.
  • 63. BOCAGE(CAMPS CLOSOS)  Es caracteritza pel fet de tenir parcel.les relativament grans i irregulars, tancades amb parets o tanques.
  • 64. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  El Bocage està compost per petites parcel.les irregulars (terres de cultiu i prats), separades entre sí per tanques vives i per arbres que sobint bordetgen els camins.  El bocage és típic de les regions atlàntiques d'Europa, com França Aquest paisatge és característic a l’Europa
  • 65.
  • 66. OPENFIELD(CAMPS OBERTS)  Són un sistema d’ordenació en els quals les parcel·les no estan separades per cap tipus de tanca.
  • 67. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Les seves parcel·les són grans i irregulars. Estan tancades amb parets o tanques.  Es pot trobar a l’Eruopa atlàntica.
  • 68.
  • 69. POLICONREU  Tipus d’agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfícies.
  • 70. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  L’espai agrari es divideix en moltes parcel·les.  Es conreen espècies diferents.  Ex: policultiu d’horta.
  • 71.
  • 72. MONOCONREU QUÈ ÉS?  És la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.
  • 73. CARACTERÍSTIQUES Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de la vinya en algunes regions.  El concepte de monoconreu s'oposa al policonreu o conreu diversificat.
  • 74. EXEMPLES  Plantació de tomàtigues.  Plantació d’arros.
  • 75. PAISATGE DE REGADIU QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES  Als paisatge de regadiu l’aigua s’extreu del subsòl o d’embassaments i, per mitjà de canals, síquies, aspers ors, etc. es condueix cap als camps.
  • 76. EXEMPLES  Els paisatges de regadiu es troben a llocs on la pluja no es molt abundant.
  • 77. PAISATGE DE SECÀ QUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES  Només reben l’aigua de la pluja, encara que sovint es veuen tècniques de regadiu a paisatges de secà.
  • 78. EXEMPLES  Les dues depresions ibèriques, la de l’Ebre i el Guadalquivir, tenen un volum considerable de labradius de secà.
  • 79.
  • 80. POBLAMENT RURAL DISPERS QUÈ ÉS?  El poblament dispers resul ta de l'ocupació de terres noves per migrants d'altres regions, països o continents que van desenvolupantuna ampliació de les zones d'agricultura pionera a partir de determinats centres urb ans de difusió.
  • 81. CARACTERÍSTIQUES  És el més freqüent. Es tracta d’una dispersió de cases a partir de primitius nuclis concentrats deguda al creixement demogràfic. Les cases mantenen amb els nuclis concentrats relacions religioses, socials i administratives o comercials.
  • 82. EXEMPLES Dins del poblament intercalar es distingeixen:  El poblament de muntanya mitjana.  El poblament tradicional de l'Espanya costanera mediterrània i insular: consisteix en edificacions intercalessis agràries.  El poblament de les *vegas andaluses i de certes zones manxegues: uneix al poblament concentrat predominant una gran varietat de construccions agràries intercalessis.  El poblament periurbà: q es disposa al voltant de les ciutats en relació amb petites explotacions agràries, només rendibles per la proximitat del mercat urbà.
  • 83. POBLAMENT RURAL CONCENTRAT QUÈ ÉS?  És l’agrupament de les vivendes de l’aldea a un lugar concret, deixant l’altre per poder ser cultivat.
  • 84. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  El major grau de conentració de la població es troba a les ciutat.  Es tracta d’un procés progresiu.  Es troba a llocs on la gent viu aprop, com finques no molt llunyanes.
  • 85. MINIFUNDI QUÈ ÉS?  Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la seva producciól és insuficient per a l'abastiment de la família
  • 86. CARACTERÍSTIQUES  No són necesariament petites propietats.  És força freqüent que una gran propietat s'arrendi a molts pagesos individuals en minifundis, o explotacions molt petites que no tenen la superfície suficient per a ésser rentables.  També és possible el cas invers, una petita propietat que s'explota conjuntament amb d'altres, que poden ser també petites, però que no constitueixen un minifundi perquè el conjunt té prou superfície per a ésser suficient.
  • 87. LATIFUNDI QUÈ ÉS?  Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió.
  • 88. CARACTERÍSTIQUES  Caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada
  • 89. NOMADISME QUÈ ÉS?  És un sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
  • 90. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  És practicat pels grups humans d'economia caçadora-recol·lectora,els caçadors de l'Àrtici els pobles d'agricultura primitiva.  La vida nòmada per excel·lència és la dels pobles d'economia ramadera, que han d'anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d'aigua o de sal que convenen als animals.  La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal  . Els habitatges són sempre mòbils (tendes), i els objectes d'ús comú es redueixen al mínim possible, a fi que els trasllats dels grups siguin com més fàcils millor.
  • 91. ROTACIÓ TRIENNAL DE CONREUS  És un metode de cultiu que distribuía la terra de labor en 3 grans parts equivalents en les que s’anava rotant els cultius.
  • 92. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  En aquest sistema, que perdura en alguns països fins al segle XIX només quedava improductiva una tercera part de la zona de cultiu i cada any es disposava d'una collita a l'estiu (cereals) i una altra a l'hivern (llegums).  EXEMPLES  Guaret  Sistema Norfolk
  • 93. GUARET  El guaret (també anomenat goret) és una pràctica agrícola ancestral per tal d'evitar esgotar el sòl.
  • 94. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Estava lligada amb el sistema de rotació de conreus, especialment a l'agricultura de secà.  Actualment està en regressió ja que la disponibilitat de fertilitzants i la intensificació de l'agricultura permeten en molts casos prescindir-ne  La tècnica tradicional, coneguda als Estats Units com a Fallow només es fa en zones de pluviometria inferior a 500 litres anuals.
  • 95. BANCAL O FEIXA  Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.  La imatge no se correspon amb el concepte
  • 96. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es típica dels països d'agricultura pobra i d'èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies (normalment de vinya i oliveres) o l'Àsia dels monsons. La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes.
  • 97. RAMADERIA  La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats o serveis .
  • 98. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  El bestiar és font d'aliment: carn, llet i subproductes.  El bestiar converteix en carn de valor econòmic elevat, plantes, herbes el valor econòmic directe és molt menor.  Utilitza terra no gaire apta per a l'agricultura i per tant fa que el seu valor econòmica s'incrementi, són pastures.  Contribueix a mantenir l'equilibri ecològic ja que torna a terra, mitjançant excretes, gran part de la fertilitat de les plantes que consumeix.  EXEMPLES  Llana, cuir, etc.
  • 99. RAMADERIA TRADICIONAL  És la que acostuma a complementar l'agricultra, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i produir adobs
  • 100. CARACTERÍSTIQUES  Es practica a zones intertropicals, a diverses zones monsòniques i a certes zones mediterrànies.  El ramat s'alimenta amb les restes de les collites i pastuara als guarets i muntanyes.
  • 101. EXEMPLES  Un exemple de ramaderia tradiconal és el pastuartge nòmada del Tibet.
  • 102. RAMADERIA DE MERCAT  L'objectiu d'aquesta ramaderia és vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim benefici.
  • 103. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Zones de clima temperat (extensiva), els prats naturals serveixen d'aliment al bestiar oví i boví la producció es destina al mercado.Se sol localitzar en les grans planes d'Amèrica de Nord, Argentina, Austràlia i Europa.  Zones de clima temperat (intensiva), predomina el bestiar boví per a l'obtenció de llet i derivats lactis, el porcí i aviram. Sol practicar-se de forma intensiva.
  • 104. RAMADERIA INTENSIVA  És la que es practica en explotacions molt especialitzades en les quals es destina molt de capital a mà d'obra, inversions, instal·lacions i aliments per al bestiar.
  • 105. CARACTERÍSTIQUES  Els animals són criats en estables o granges en règim d'estabulació.  Es dedica de manera preferent al bestiar boví per obtenir-ne carn i llet, i a l'avicultura.
  • 106. EXEMPLES  L'exemple de ramaderia intensiva és la avicultura, en la qual existeix una selecció artificial de gallines, bé sigui per a la producció d'ous o carn.
  • 107. RAMADERIA EXTENSIVA  Es practica a llocs que disposen de molt de terreny de pastura.
  • 108. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es caracteritzen essencialment per formar part d'un ecosistema natural modificat per l'home.  Necesita poca mà d'obra perquè els ramats pasturen lliurement.  EXEMPLES  Cries d’animals
  • 109. RAMADERIA ESTABULADA  El ramat s'alimenta amb pinsos a les granges o en estables.
  • 110. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es troba sotmesa a constants controls sanitaris i de qualitat dels productes.  És propia dels paisos desenvolupats d'Europa i d'Amèria del Nord.
  • 111. RAMADERIA SEMIESTABULADA  És un tipus de ramaderia intensiva en la qual el bestiar s'alimenta de les pastures naturals a l'estiu farratges la resta de l'any.
  • 112. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  És un tipus de ramaderia intensiva en què el bestiar s'alimenta de pastures naturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.  Es troba a llocs com la zona atlàntica d'Eruopa, dels Estats Units, de Nova Zelanda i de certes zones d'alta muntanya.
  • 113. RAMADERIA NO ESTABULADA  Els animals s'alimenten exclusivament de les pastures naturals.
  • 114. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es tracta d'una ramaderia extensiva que es dedica, principalment, a l'obtenció de carn.  Es practica a zones poc poblades de l'oest dels EUA, a l'Argentina, a Austràlia i a la República de Sud-àfrica.
  • 115. TRANSHUMÀNCIA  És la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any.
  • 116. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es defineix com un tipus de pastura en continu moviment, adaptant-se en l'espai a zones de productivitat canviant.  Es diferencia del nomadisme a tenir assentaments estacionals fixos i un nucli principal fix (poble) del qual prové la població que la practica.  Exemples d'aquesta situació poden ser certs sistemes tropicals amb zones de clima equatorial i altres de clima monsònic.
  • 117. PESCA  És l'esport de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos.
  • 118. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  La pesca ha consistit en una de les activitats econòmiques més primerenques de molts pobles del món.  Entre les arts de pesca més comuns es poden citar la d'arrossegament, la pesca al setge, la pesca al curricà, l'almadrava, el tremall, la pesca a palangre i les xarxes de deriva.
  • 119. PESCA TRADICIONAL O ARTESANA  La pesca artesanal és un tipus d’activitat pesquera que utilitza tècniques tradicionals amb poc desenvolupament tecnològic.
  • 120. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Es fa prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzilss.  Les tècniques de pesca que s'utilitzen són variades.  Com a exemple, es manté a regions poc desenvolupades.
  • 121. PESCA INDUSTRIAL  És la que té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures.
  • 122. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Necessita recursos economics per equipar els vaixells i investigar nous sistemes de pesca.  També necesita tecnologia avançada per augmentar el volum de les caputres i que l'activitat sigui rendible.
  • 123. PESCA COSTANERA  A la pesca costanera els vaixells no són gaire grans i s'allunyen poc de la costa.
  • 124. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Cada dia tornen a port per desembarcar caputres i les caputres són cada vegada menys nobreses perquè els fons s'exhaureixen.
  • 125. PESCA D’ALTURA  La duen a terme les flotes més importants, que disposen de vaixells grans i ben equipats que s'estan a alta mar setmanes o mesos.
  • 126. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Duen radars per detectar els bancs de peixos i la direcció i la velocitat a què es desplacen.  També duen sonars per mesurar la importància dels bancs detectats.
  • 127. GRAN PESCA  Són països que tenen unitats que pesquen en aigües molt llunyanes juntament amb grans vaixells d'abastament.
  • 128. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Diariament surten a pescar nombroses embarcacions.  El peix es classifica i se sala, es congela o es posa en conversva.  Alguns exemples són: Japó i Rússia.
  • 129. PESCA D’ARROSSEGAMENT  Consisteix en l'ús de xarxes que agranen els fons marins.
  • 130. CARACTERÍSTIQUES  És un sistema molt productiu, ja que permet per nombroses captures.  Aquesta tècnica destrossa les cries dels peixos i arrabassa la flora marina.
  • 131. PESCA AMB DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES  Aquesta tècnica atreu les possibles captures cap a zones en les quals els peixos són xuclats i dipositats al vaixell.
  • 132. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Aquesta tècnica impedeix el pas dels peixos i els concentra a zones on són capturats per mitjà de trompes aspiradores.
  • 133. CALADOR  Un calador és un lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors tiren les xarxes de pesca.
  • 134. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  S'acostumen a estar a: les zones on la plataforma continental és extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord  A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids hi ha les zones costaneres prop de les quals passa un corrent marí fred.
  • 135. AQÜICULTURA  L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals.
  • 136. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Les finalitats de l'aqüicultura poden ser alimentàries, de repoblació o de caire científic.  L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que es tracti.  Exemples: algicultura, peneicultura
  • 137. AIGÜES JURISDICCIONALS  La tradició marítima es basava en la lliure utilització dels mars, fins que Nacions Unides va reconèixer el dret de cada país a disposar de les pròpies aigües territorials.
  • 138. CARACTERÍSTIQUES  Els països amb flotes pesqueres importants varen haver d'abandonar qualcuns dels seus caladors tradicionals.
  • 139. EXPLOTACIÓ FORESTAL  L'explotació forestal, està orientada principalment a l'obtenció de fusta destinada a la fabricació d'objectes, el combustible, la producció paperera, etc.
  • 140. EXEMPLES  Explotació de les selves
  • 141. SILVICULTURA  La silvicultura és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.  DEFINICIÓ MILLORABLE
  • 142. CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES  Té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos aprofitant els factors ecològics.  El silvicultor vetlla principalment per la regeneració, la formació i la collita dels arbres.  La silvicultura permet obtenir un valor econòmic, paisatgístic i mediambiental.  Exemples: Plantació d'avet de Douglas.
  • 143. BIBLIOGRAFIA  http://www.slideshare.net/Txeli/sector-primari  http://geo3r.blogspot.com.es  http://www.google.es  Llibre de socials  http://www.fao.org/DOCREP/005/Y3918S/y3918s10.htm  http://www.bioterra.info/index.php  http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/union- europea-podria-vetar-pesca-atun-rojo-por- sobreexplotacion/700794/  http://www.buxaweb.com/historia/socials/geografia.htm  http://www.wikipedia.com  Etc.