1. FORMACIÓ DEL DELTA DEL LLOBREGAT

2. Documentació històrica “Mapa en que se representa como el río Llobregat tenía un cauce oriental en la oriental división del territorio que en el díadivide el término y la Parroquia del Hospitalet de la del Port que es Parroquia de Sans, y como el decurso del tiempo, habiendodichorío (cerca de los años 1080 a 1090) hechosaltótomósu curso por la parte occidental de dichoterritorio de Hospitalet”. “el río Llobregat antiguamentecorríadesdePoniente a Oriente, por el paraje de l’Hospitalet, llamado carretera de la barca, hasta llegar al camino carretera que va desde la Carnicería de Sans a Port; qual paraje dista 500 pasos de dichacarnicería, desde el qual parajegirabadichoríohacia el mar por la línea dondeexiste la actual división oriental entre la parroquia de Hospitalet y la de Sans”.

3. Investigació Partint de la informació de l’existència d’aquesta llera del riu Llobregat, que va publicar al Noticiari Pratenc, el 1936, Josep Pujol i Capsada, i en desconèixer treballs d’historiadors que ho haguessin tractat vaig decidir investigar-ho. L’estudi de la formació del Delta del Llobregat ha estat el mètode emprat per trobar indicis de la seva existència, ja que tot riu deixa empremtes geològiques. En aquest estudi he detectat aquesta llera i quatre lleres més del riu i l’evolució de les línies de costa des del segle I al segle XX. La informació geològica i històrica ha permès datar aquestes línies de costa.

4. COMPOSICIÓ DEL DELTA Aquest pastís i el seu tall poden ser representatius del que volem estudiar. Els estrats que veiem en el tall són de diferents materials. En el cas estudiat poden ser d’argila, sorra i grava. L’existència de grava denota una antiga llera d’un riu.

5. Mapa en planta del Delta Aquest mapa permet veure el pastís des de dalt. El Delta està situat entre Montjuïc i el Garraf.

6. Tall vertical del Delta

7. Creixement vertical

9. Profunditat a la zona costanera

10. Amplitud de les marees

11. Força de les onades

12. Força del vent

14. Corrent marí direcció NE a SO

15. Zona costanera de poca profunditat (10 a 60 m)

16. Vents dominants: matinada S a N, migdia NE a SO (predominant) i nit N a S

18. Maresmes A la zona de la desembocadura del riu, la línia de costa de terra ferma anava precedida per una zona de maresmes, que tenen poc desguàs, i on es difícil precisar què és terra i què és aigua.

19. ASPECTES A CONSIDERAR 1 - CARTOGRÀFICS Edició pròpia de corbes de nivell d’un metre, partint de les dades ICC d’escala 1:5000, amb corbes de nivell cada 5 m d’altitud. Dóna punts concrets amb una precisió de 10 cm. Com que el pendent del Delta és d’un 1 per 1000, amb una altitud màxima de 10 m, les corbes de nivell de cinc metres no tenen prou detall per a aquest estudi. 2 - GEOLÒGICS Corbes sísmiques, columnes estratigràfiques de pous, tipus de sediments aportats pel riu Llobregat i subsidències. Hem pogut disposar de prop d’un miler de columnes estratigràfiques de la Comunitat d’Usuaris del Delta del Llobregat (CUADLL). 3 - CLIMÀTICS Variacions del nivell del mar i de la influència de la pluja sobre la quantitat de sediments aportats pel riu. 4 - HISTORIOGRÀFICS Existència de dades de barques enfonsades, capbreus de finques, masies, ermites, la carretera de València, plànols antics, etc.

20. CartografiaCorbes de nivell de 1 m Hem partit dels mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) d’escala 1-5000 i corbes de nivell de 5m. En disposar de punts amb una precisió de 10 cm, hem dibuixat corbes de nivell de 1 m. Veiem un creixement molt més ràpid a la part de llevant del delta que a la de ponent. Interpretarem aquest mapa simulant el creixement del mar. Si el mar creixés 5 m, quedaria inundat fins a la línia de 3. En altres creixements del nivell del mar passaria el mateix.

21. Coordenades dels punts de sondeig

22. Columnes estratigràfiques Amb la informació extreta dels pous i sondeigs que s’han efectuat al delta del Llobregat (un miler, proporcionats per la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat CUADLL), s’han pogut dibuixar les columnes estratigràfiques de cada punt. Situació per coordenades, altitud i gruix de cada estrat (argila, sorra, grava, etc.) i situació sobre el nivell del mar

23. Climatologia Està demostrat que existeix una relació entre els canvis de clima i els increments i freqüències de les pluges dins de la Petita Edat de Gel (1580-1620, 1760-1800, 1830-1870). Les inundacions més grans es van produir entre 1516 i 1642, amb un màxim de descàrregues de 4680 m3/s. Els sediments provocats per aquestes pluges no es van distribuir d’una manera uniforme. La situació de les diverses lleres que va ocupar el riu va provocar que en la seva desembocadura , situada en cada moment en llocs diferents, aquests sediments es distribuïssin de una forma irregular, segons el cas.

24. Datació Carboni14 Disposem de les següents dades de datació dels punts FOC i Depuradora (Gàmez, 2007), que ens ajudaran a datar les corbes de nivell trobades.

25. Detecció de punts amb grava, que demostren l’existència de lleres de riu Punts on hem detectat estrats amb grava i la seva altitud sobre el nivell del mar

26. Creixement del delta del Llobregat El delta emergit ha crescut en els últims 2000 anys. Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, L’Hospitalet i una part de Barcelona, formaven la línia de costa.

27. Delta occidental segle I a V S’han trobat restes de vaixells enfonsats, en la zona d’ancoratge coneguda com Les Sorres. Transportaven ferro, vi, blat, etc.

28. Lleres del riu Llobregat Hem detectat les següents lleres, que hem denominat de la següent manera: 1 - Montjuïc, perquè anava a desembocar prop de la muntanya de Montjuïc. 2 - Remolar, que va créixer fins que la seva aigua va arribar a l’actual estany del Remolar. 3 - Llobregadell, que va passar per sota l’ermita de Bellvitge. Codina el va reconèixer amb aquest nom. 4 - L’Illa, que anava a desembocar en direcció a l’antic estany de l’Illa. 5 - Actual, per coincidir amb el que tots hem conegut.

29. Lleres dels rius Montjuïc i RemolarSegle V

30. El Llobregadell En coincidir el punt“f” del tall D amb l’ermita de Bellvitge, l’identifiquem com la llera del Llobregadell. Al 995, un dels terratinents tenia un terreny situat al damunt d’un antic braç del riu que anomenaven Llobregadell i que progressivament es va convertir en estany. La propietària era una dona de nom Amalvigia. La seva possessió comprenia un reguer o desguàs. El reguer d’Amalvigia es va transformar, al segle XI, en el mas Maviga, dotat d’església pròpia, i al segle XII, en ermita de Benvige, convertida posteriorment en Bellvitge (Codina). A l’església de Santa Maria de Bellvitge, l'ermita romànica està gairebé sencera, però es troba a uns 3 o 4 m sota el nivell del terra actual, una fondària molt gran (Izquierdo).

31. Lleres del Llobregadell i del Remolar segle VII

32. Llera del Remolarsegle VIII

33. El riu Llobregat, frontera (any 801) A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta.

34. Llera del Remolarsegle X El primers documents que parlen del territori pratenc són de l’any 965.

35. Conquesta pels comtes de Barcelonade la resta del Delta Als voltants del 900, les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells, entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. En efectuar la conquesta als musulmans, es va procedir a aixecar una sèrie de castells des de Montserrat fins al mar, cadascun dels quals controlava una ruta d’accés a Barcelona des de la terra de l’islam.

36. Castell d’Eramprunyar Pels volts de l'any 900, els comtes de Barcelona Guifré Borrell i Sunyer van executar una àmpliaoperació política i militar per incorporar al comtat les terressituades entre el Llobregat i l'altra banda del Garraf. La incorporació formal d’aquestes terres al comtat de Barcelona s’had’entendrecom la definiciód’unens territorial, el termecasteller, i l’edificaciód’unafortificació principal: el castell d’Eramprunyà. Un document del 988 assenyalaelslímits del terme a finals del segle X: a llevant, el riuLlobregat; a migdia, el mar fins a l’indret denominat farello, que cal identificar amb el puig del Far, situatjust sobre la punta Ferrosa, cap al final de les costes de Garraf, a ponent un lloc esmentat com a kastrumEpiscopale (Sant Pere de Ribes); i, al nord, els termes de Subirats i Cervelló. El terme del castell d’Eramprunypa abastava doncs, aleshores, els actuals termes municipals de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent, Viladecans, Sant Boi, i part dels de Sitges i Olivella

37. Termes dels Castells de Port i Eramprunyà, segle X El riu Llobregat definia els límits dels dos termes, durant el segle X

38. Castell de Port La primera menció de l’existència del castell de Port és de l’any 1020, identificat com el castell de Geribert. El juliol de 1058, el terme del castell limita a orient amb el Coll dels Enforcats, a migjorn amb el mar, a occident amb el riu Llobregat, i al nord amb el camí que va dels Enforcats a Santa Eulàlia de Provençana. Des de l’any 977, existia una via que anava des del Coll dels Enforcats (Plaça Espanya actual), passant per Cornellà fins a Sant Boi, passant el Llobregat a gual, Les Arenes es va construir el 1899 damunt d'un monticle, al que anomenaven El Coll dels Enforcats . Era on ajusticiaven els reus segles enrere. I hi devien tenir feina, perquè hi havia disposades ni més ni menys que cinc forques. El lloc estava fora de les muralles de la ciutat, i d’aquí ve l’expressió, quan es vol referir a un indret llunyà: “Està a la quinta forca”.

39. Coll dels enforcats, 1900

40. Castell de Port, segle XI A partir d’inicis del segle XI, s’abandona paulatinament la zona del Port. En aquells moments, «els vaixells eren arrossegats a terra fins a la platja” Entre les causes de la decadència de Port cal referir també un fenomen general del segle XI com era l’assecament dels cursos fluvials

41. La llera de L’Illa, segle XI

42. Illa de Banyols 1211-1492 Pels voltants de 1211, el Llobregat fa un salt, allunyant-se cap a llevant, incorporant a la seva dreta el territori de terres baixes conegudes com a Banyols, mantenint-se l’antic braç viu. Aquest espai entre els dos cursos del riu va passar a denominar-se Illa de Banyols, que seguirà pertanyent a la Parròquia de Provençana.

43. Vaixell segle XIV-XV Vaixell medieval trobat a la zona nord del Canal de Rem Olímpic de Castelldefels, una mica més amunt d’on es creua amb l’antic curs de la Corredora Mestra o Principal, i que és un vaixell de finals del s. XIV o principis del XV.

44. Finques any 1411 Seguint el curs de la llera (L’Illa) del riu Llobregat, (encara viu el 1411) tenim documentada la situació de les següents finques: 1- Pere Domenèch. 2- Pere de Colls. Estany. 3- Mas Català (Plaça). Riu. 4- Arnau Viader. Riu. 6- J. Vilar. ..................... 7- Esteve Viader. 10- EsbertViader. 11- Pere Alegret. 13- Guillem Alegret. 14- Pere Bonet. (mar i bufera)

45. Línia de costa, segle XV

46. Mapa albufera 1786 És molt interessant una notícia, segons la qual el sis de setembre de 1601 una esquadra de sis galeres passà la nit «a la cala de la Murtra», perquè el vent de gregal impedia a les naus passar el Morrot de Montjuïc. En un mapa del 1786 encara hi apareix aquesta petita albufera, que era molt utilitzada per arrecerar-hi els vaixells. .

47. Línia de costa segle XVIII

48. El Delta – Segle XX

49. Maresma La Podrida, 2002