2. 3 components, cadascun d’ells desenvolupat al llarg d’un dels
tres eixos elementals.
La Torre representa l’eix Z, el Pont l’eix Y i l’Auditori l’eix X.
3. Al centre de la terna XYZ se situa una plataforma
elevada que dóna accés als tres edificis i funciona
com a vestíbul o “hub” central del complex.
L’auditori fa de marquesina de la parada de tren.
La torre conté 20 estudis repartits en 10 plantes.
4. L’arquitecte traça una línia de força contínua, una sola corba
descriu el contorn dels tres edificis.
El disseny és totalment paramètric, és a dir, que tots els
components de l’edifici mantenen una relació intrínseca
entre sí. Si la línea de força perimetral varia, la forma dels
components connectats a ella canviarà conseqüentment.
L’edifici és un múscul, se’n pot percebre la força, la tensió,
l’elasticitat, la flexibilitat.
5. Diagrid system
Sistema constructiu basat en la generació d’una malla triangular tridimensional que actua com a element estructural.
S’utilitza habitualment en edificis en altura perquè transmet bé les càrregues verticals i resisteix bé els embats horitzontals
del vent. Pot arribar a alliberar, a més, les plantes, les façanes i les cantonades de pilars.
Els angles dels diferents triangles que conformen la malla acostumen a oscil·lar entres els 34 i els 82°, segons el número de
plantes que s’hagin d’edificar.
6. Es resol tot el projecte amb el mateix sistema constructiu: Diagrid
System.
Al pont, la malla tridimensional es col·loca plegada en forma de
“taco”. L’auditori utilitza el mateix sistema però invertit, de manera
que la pròpia estructura fa de tancament-coberta.
Aquesta malla constructiva (diagrid syestem) s’aplica també per a
la torre, però en posició vertical.
L’estructura agafa un fort protagonisme, el públic s’hi sent a dins.