L’empresa cultural en la Web 2.0  Anàlisi d’un cas real del sector editorial        Projecte final del Màster en Gestió Cu...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   2                                                                  ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   3                                                              Agra...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   4Escoltar i, sobretot, conversar i relacionar-se amb els clients at...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch                5Índex1. Què és la Web 2.0? .............................
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch                 6  3.13. Fotografies ...................................
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch                76. Estratègia comunicativa de Perifèric Edicions........
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch             8Introducció       Amb la interrupció d’Internet en les n...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   9     I és precisament aquest el repte que em vaig plantejar fa ara...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   10el sector social que més es connecta a la xarxa. Acabe l’apartat ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   11aplicacions tecnològiques de la Web 2.0 per les industries editor...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch        12     A continuació, en el capítol següent, L’estratègia comu...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   13                                Què és la Web 2.0?               ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   141. Què és la Web 2.0?     Enguany Internet celebra el seu quarant...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   15com per exemple l’especulació de la Web 1.0 amb els dominis, l’ac...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   16     3. L’avanç tecnològic ha donat la possibilitat de tindre un ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   17empreses que treballen en el sector. Així, al nucli central es re...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch            182. La repercussió de la Web 2.0      Tots els fenòmens s...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   19       4. Visitar llocs que mai no podries fer-ho en la realitat....
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   20     Mentre revisava el treball per a lliurar-lo, he pogut llegir...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch                21        Aquestes dades demostren que si algú s’ha be...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   22     La investigació d’Universal McCann (2008) també parla delsin...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch      232.2. La cultura     Les grans revolucions socials, ho comentav...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   24els gustos també accentua la cristal·lització de les tendències d...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   252.3. Els mitjans de comunicació     Però aquests nous hàbits de c...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch          26       Aquests fets fan que molts, inclosos els propis pro...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   27                                           1a9         10 a 49   ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   28societat com els mitjans de comunicació estan assolint els canvis...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   293. Tendències Web 2.0 del sector editorial espanyol      Tots aqu...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   303.1. Sales de premsa virtuals     L’estudi reflecteix que el 76% ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   313.4. Enllaços amb els mitjans de comunicació     D’aquelles edito...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   323.7. Publicació del primer capítol      Moltes editorials publiqu...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   333.9. Participació en xarxes socials     Fins fa poc de temps les ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   343.12. Vídeos      Crear un vídeo i publicar-ho en la web és un pr...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   35Live, Exalieu, Yahoo, etc.) s’està convertint en una de les àrees...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   36     7. No facilitar el seguiment de les seues notícies a través ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   374. Estratègia comunicativa per a una empresa cultural     Gràcies...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch               38objectius. Així, i recorrent de nou a Cuadrado 9, els...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   39     3. Publicity: crítiques, reportatges, debats, col·loquis, bo...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   40     1. Qui és?     2. Què demanda?     3. Quins són els seus hàb...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch       41     Una vegada realitzat l’anàlisi de situació, el pas següe...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   425. Perifèric Edicions     Perifèric Edicions és una editorial que...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   435.2. Les col·leccions     Sis són les línies inicials de Perifèri...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   44dolenta que sovint aguaita massa prop. Els protagonistes poden se...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   45xicoteta. Amb tot, els primers volums de la col·lecció són la mil...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch        465.4. Premis rebuts     Una bona mostra de la qualitat dels l...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   47     2. L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO) pre...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   48Premis Manel Gracia Grau     La Universitat Jaume I de Castelló a...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch                 496. Estratègia comunicativa de Perifèric Edicions   ...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   50                                       BibliografiaASSOCIACIÓ D’E...
L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch   51CUADRADO, M. Y BERENGUER, G. (2002): El consumo de servicios cult...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

“L’empresa cultural en la Web 2.0. Anàlisi d’un cas real del sector editorial”

1.560 visualizaciones

Publicado el

“L’empresa cultural en la Web 2.0. Anàlisi d’un cas real del sector editorial” és el títol del projecte final del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València que vaig realitzar en el curs 2007-2008.

Es tracta d'un anàlisi global sobre la realitat d’allò que coneixem com la Web 2.0, i de la repercussió que han tingut aquells sectors que influeixen en les empreses culturals, principalment en el món editorial. I com a partir d'ell desenvolupe el meu projecte comunicatiu a Perifèric Edicions.

1 comentario
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Hello

    my name is miss Naomi female single never married ,i became interested when i saw your profile.please for more about me email me( naomi_eden1@yahoo.com ),so that i will send you my picture,also i have good thing to share whit you,
    thanks yours regard
    ( Naomi ).

    reply to (naomi_eden1@yahoo.com)
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.560
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
191
Acciones
Compartido
0
Descargas
3
Comentarios
1
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

“L’empresa cultural en la Web 2.0. Anàlisi d’un cas real del sector editorial”

  1. 1. L’empresa cultural en la Web 2.0 Anàlisi d’un cas real del sector editorial Projecte final del Màster en Gestió Cultural Curs 2007-2008Universitat de València i Universitat Politècnica de València Andrea R.Lluch www.andrearlluch.com
  2. 2. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 2 Apunt: Per la importància que ha tingut en la meua formació professional, vull donar a conèixer el projecte final de Màster en Gestió Cultural publicat el curs 2007-2008.El treball és un anàlisi sobre l’estratègia comunicativa que vaig realitzar en l’editorial Perifèric Edicions del 2007 al 2011 i que va aconseguir situar-se entre una de les editorials més populars a Facebook segons publicavaAnatomia de l’Edició. A més, el bloc que vaig realitzar va quedar finalista en els Premis Blocs Catalunya 2010 organitzat per Stic.cat. Alguna de la informació referent a la pròpia editorial ha estat omesa per qüestions de privacitat. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  3. 3. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 3 Agraïments: A l’equip del Màster en Gestió Cultural, i en concret a la meua tutora Fernanda Medina, perquè m’han donat les eines per poder fusionar la meua professió i els meus somnis: professionalitzar la cultura i viure d’ella. A Jesús Figuerola, editor de Perifèric Edicions, per la confiança que ha dipositat en mi i per donar-me l’oportunitat de reinventar-me com a periodista.A Manel J. Romero, secretari de l’Associació d’Editors del País València, per tota la tasca que desenvolupa dins de l’associació i que permet a les editorials valencianes modernitzar-se i no perdre el fil del futur.I a Javier Celaya, perquè les seues reflexions han sigut el mapa que m’ha guiat en aquest viatge. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  4. 4. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 4Escoltar i, sobretot, conversar i relacionar-se amb els clients através de les noves tecnologies suposa una transformació totalde la cultura corporativa de l’empresa. Així, l’objectiu de la Web2.0 és millorar la visibilitat i posicionament de l’organització,incorporar aquest concepte a la futura estratègia de màrquetingi comunicació i alinear la política organitzativa i de recursoshumans amb la nova era de les xarxes socials.Javier Celayacofundador del portal Dosdoce.com(Fòrum digital del Llibre organitzat per l’AEPV en desembre de 2008) Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  5. 5. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 5Índex1. Què és la Web 2.0? .......................................................................... 1452. La repercussió de la Web 2.0 ............................................................ 20 2.1. La societat ..................................................................................... 20 2.2. La cultura ....................................................................................... 26 2.3. Els mitjans de comunicació ............................................................ 28 2.4. El món empresarial ........................................................................ 293. Tendències Web 2.0 del sector editorial espanyol .......................... 33 3.1. Sales de premsa virtuals ................................................................ 34 3.2. Continguts RSS ............................................................................. 34 3.3. Publicació de ressenyes en la xarxa .............................................. 34 3.4. Enllaços amb els mitjans de comunicació ...................................... 35 3.5. Converses amb els lectors ............................................................. 35 3.6. “De boca en boca” digital ............................................................... 35 3.7. Publicació del primer capítol .......................................................... 36 3.8. Enllaços ......................................................................................... 36 3.9. Participació en xarxes socials ........................................................ 37 3.10. Col·laborar amb Wikipedia ........................................................... 37 3.11. Podcasts ...................................................................................... 38 3.12. Vídeos.......................................................................................... 38 Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  6. 6. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 6 3.13. Fotografies ................................................................................... 39 3.14. Visibilitat en la xarxa .................................................................... 39 3.15. Portals web .................................................................................. 40 3.16. Conclusions de l’estudi ................................................................ 414. Estratègia comunicativa per a una empresa cultural ..................... 425. Perifèric Edicions ............................................................................... 48 5.1. Les distribuïdores........................................................................... 48 5.2. Les col·leccions ............................................................................. 49 Sambòrik ....................................................................................... 49 Narrativa juvenil ............................................................................. 50 Poesia............................................................................................ 51 Escriptures..................................................................................... 51 Estratègies..................................................................................... 51 Estudi història local ........................................................................ 52 5.3. Llibres fora de col·lecció ................................................................ 52 5.4. Premis rebuts ................................................................................. 52 5.5. Les col·laboracions ........................................................................ 53 5.6. Els premis que organitza Perifèric Edicions ................................... 54 Premis Benvingut Oliver ................................................................ 54 Premis Manel Gracia Grau ............................................................ 54 Premis d’Investigació de l’Horta Sud ............................................. 55 Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  7. 7. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 76. Estratègia comunicativa de Perifèric Edicions................................ 56 6.1. Anàlisi DAFO ..................................................................................... Factors externs .................................................................................. Factors interns ................................................................................... 6.2. Objectius de l’estratègia ..................................................................... 6.3. Eines comunicatives Web 2.0 ............................................................ Creació d’una Web social .................................................................. El bloc de Perifèric Edicions .............................................................. El poder de la imatge:Youtube i Flickr ............................................... El Facebook i les xarxes socials ........................................................ El valor de Google .............................................................................7. Conclusió: resultats i avaluació ...........................................................Bibliografia ............................................................................................. 57 Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  8. 8. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 8Introducció Amb la interrupció d’Internet en les nostres vides, la societat hacanviat radicalment la manera de comunicar-se amb altres persones, elshàbits de consum, les pràctiques culturals, etc. El món digital és a horesd’ara un fenomen social que s’ha fet un lloc en totes les activitats que lasocietat duu a terme. Som nosaltres, els consumidors, els qui hem decidit disparar lesxifres de penetració d’Internet des de percentatges mínims fins a quasi lacobertura total en alguns països. D’aquesta manera, tal com assenyalaJesús Aldana (2009) en un article de la revista de l’Asociación para elProgreso de la Dirección: “després de la Revolució Industrial, res mésimportant s’ha adherit als nostres més profunds teixits socials comInternet”. Una revolució global que s’ha vist incrementada amb l’arribada deles noves tecnologies, també conegudes com Web 2.0 o Web social. Estracta de la segona generació d’Internet on el consumidor es converteixen el principal protagonista de la xarxa. Així, i en paraules de PauRaussell 1: “L’entrada de la Web 2.0 ens ha permès passar de tenirelements decoratius a elements de transformació social”. Aquest fenomen social no podia, doncs, passar inadvertit per alsector empresarial, que ha vist com en aquest espai global es situava elseu consumidor d’avui i de demà. Amb tot, mentre milions de personessón ja usuaris actius d’aquestes noves tecnologies Javier Celaya (2008:23) afirma: “són poques les empreses que tenen un clar coneixementsobre les noves tecnologies, els beneficis que generen i com incorporar-les en les seues estratègies de màrqueting i comunicació”.1 Congrés Showcase Museos y Nuevas Tecnologías, València 26 de maig 2009 [http://www.uv.es/museos/tic/] Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  9. 9. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 9 I és precisament aquest el repte que em vaig plantejar fa ara dosanys a la meua arribada al Departament de Comunicació de l’editorialPerifèric Edicions. Es tractava d’utilitzar la plataforma d’Internet permillorar la visibilitat i el posicionament de l’empresa incorporant, a més,aquest concepte a la futura estratègia de màrqueting i comunicació. Unrepte empresarial amb molta responsabilitat social interactiva quemereixia reflexió i coherència. El Màster en Gestió Cultural ha sigut la plataforma teòrica que m’hapermès aconseguir tots els reptes plantejats ara fa dos anys ja que m’hadonat les eines necessàries per poder arribar al punt on ens trobem enl’actualitat. Així, amb la realització del projecte d’investigació he pogutsistematitzar el meu treball en l’editorial alhora que he realitzat unareflexió teòrica sobre els canvis, els reptes i l’estratègia comunicativa quevolia dur a terme. Els temes que en ell tracte són els següents: En el primer capítol, Què és la Web 2.0, parle sobre la creació il’evolució d’Internet fins a l’actualitat comparant les diferències amb laWeb 1.0, és a dir, amb l’Internet de fa uns anys, per poder desprésdescriure les característiques de l’actual xarxa. Tanque el capítol amb lescompetències que segons Tim O’Reilly, autor del concepte Web social, hade tenir una empresa perquè siga una empresa Web 2.0. En el segon, La repercussió de la Web 2.0, descric lesconseqüències que ha tingut la Web 2.0 en aquells sectors que influeixenen les empreses culturals. Parlem doncs de la societat, de la cultura, delsmitjans de comunicació i del món empresarial. Quan parle de La societat el primer que faig es buscar quins són elsmotius pels quals milions de persones participen en la web social demanera gratuïta i desinteressada. Aquest fenomen el justifique a partir del’aportació de dades d’organismes oficials sobre l’actual ús d’Internet entrela població. Sobretot, insistesc en l’ús que en fa la població juvenil per ser Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  10. 10. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 10el sector social que més es connecta a la xarxa. Acabe l’apartat destacantels estudis sobre l’ús que fan els internautes d’Internet. En el següent apartat parle dels canvis que ha sofert La cultura. Així,i a partir de les reflexions de diferents assignatures del màster, descric lescaracterístiques del nou mapa cultural amb dades sobre els hàbits deconsum de la societat espanyola que demostren que l’ús d’Internet estàmolt per damunt de qualsevol altre hàbit cultural. Un altre sector que té molta importància per al desenvolupamentd’una estratègia comunicativa és el dels mitjans de comunicació.Analitzem ací com els nous hàbits de consum, conseqüència de l’arribadade la Web 2.0, desplacen a poc a poc els mitjans de comunicació méstradicionals. I finalment, tanque el tema amb El món empresarial, capítol on tracted’analitzar com han respost les empreses als canvi d’hàbits de consum,aportant algunes xifres que demostren la tendència de les empreses capa una adaptació als nous temps. A l’hora d’enforcar el tema del tercer capítol, Les tendències Web2.0 del sector editorial espanyol, vaig dubtar sobre si tractava el temaestrella que està ara d’actualitat: el llibre digital. Finalment no li he dedicatcap apartat, i les raons per deixar-lo fóra del treball han estat lessegüents: 1. Encara no podem parlar-ne com d’un fenomen social; 2.L’estratègia comunicativa serà similar per al llibre; 3. I finalment, considereque a hores d’ara encara és un debat més pròxim al món de l’empresaeditorial que no al de la comunicació. Així, deixant de costat el tema del llibre digital, en el tercer capítolresumixc l’estudi elaborat per Javier Celaya (2007) amb la col·laboracióde Jose Antonio Vázquez i Iñaki Saldanya sobre el món editorialespanyol. A l’estudi, els autors analitzen el grau d’utilització de les eines i Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  11. 11. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 11aplicacions tecnològiques de la Web 2.0 per les industries editorialsespanyoles en els plans de promoció del llibre: sales de premsa virtuals,continguts RSS, publicacions de ressenyes en la xarxa, enllaços amb elsmitjans de comunicació, converses amb els lectors, “de boca en boca”digital, publicació del primer capítol, enllaços, participació en xarxessocials, col·laborar amb Wikipedia, podcast, vídeos, fotografies, visibilitaten la xarxa i portals webs. Amb l’anàlisi d’aquest estudi he pogut extraure allò que necessital’editorial on treballe per a poder introduir-se en la Web 2.0 d’una maneraeficaç. És per això, que he considerat molt important descriure aquestestudi exhaustivament perquè es tracta d’un dels principals pilars de lafutura estratègia comunicativa que desenvolupe i analitze al projecte. En el capítol quatre, Estratègia comunicativa per a una empresacultural, descric, a partir dels continguts, bibliografia i experiències debona part de les assignatures del màster, un model generalistad’estratègia comunicativa vàlida per a qualsevol empresa cultural. Aquestmodel és el que m’ha servit de base per a poder dissenyar la meua pròpiaestratègia adaptada a la realitat de l’editorial per a la qual treballe. Així, elcapítol l’inicie amb una descripció del terme comunicació i dels seusobjectius; el continue amb les eines comunicatives per poder aconseguir-los, valore la importància que té la segmentació del públic i el perfil delnostre consumidor; continue amb una anàlisi de situació d’on estem i onvolem arribar per finalitzar amb un pla de comunicació. En el capítol cinc, Perifèric Edicions, descric l’empresa editorial enla qual treballe i on he desenvolupat (i desenvolupe) aquest projecte. Enell explique les característiques de l’editorial, les distribuïdores amb lesquals treballa, les col·lecciones, els premis rebuts, les col·laboracions, elspremis que organitza, etc. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  12. 12. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 12 A continuació, en el capítol següent, L’estratègia comunicativa dePerifèric Edicions, ja descric i analitze l’estratègia comunicativa que hedissenyat, planificat, dut a terme i avaluat a Perifèric Edicions. Així, partimd’una anàlisi DAFO que ens permet tindre una visió externa i interna del’editorial per després elaborar uns objectius específics i generals pensatsúnicament per a aquesta empresa amb la finalitat d’ocupar el millorposicionament possible en la Web 2.0 de la indústria editorial valenciana. Per a aconseguir l’objectiu, reelaborem la comunicacióinterempresarial i empresarial i dissenyem un màrqueting directe. I leseines comunicatives Web 2.0 que utilitzem són: creació d’una Web social,el bloc de Perifèric Edicions, el poder de la imatge: Youtube i Flickr, elFacebook i les xarxes socials, el valor de Google, etc. El treball conclou amb el capítol set, Conclusió: resultats iavaluació en el qual analitze els resultats comunicatius de l’estratègiaduta a terme i valore, amb estadístiques i números, l’èxit i la repercussiócomunicativa que ha tingut. Concloure aquesta introducció explicant que les diferents parts delprojecte estan íntimament relacionades i no tenen sentit una sense l’altra.Bàsicament, el que apareix en un capítol és conseqüència dels anteriors. Per això, crec que és necessari que mostre d’una manera visual(veure quadre següent), la interrelació entre ells i com aconseguimdesprés de donar tots els passos, capítol per capítol, arribar a unaestratègia comunicativa que permeta a Perifèric Edicions ser una empresaWeb 2.0. És a dir, aconseguir que l’últim i el primer capítol finalmentestiguen relacionats. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  13. 13. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 13 Què és la Web 2.0? La repercussió de la Web 2.0 Els mitjans de El món La societat La cultura comunicació empresarial Tendències Web 2.0 del sector editorial espanyol Estratègia comunicativa per a una empresa cultural Perifèric Edicions Estratègia comunicativa de Perifèric Edicions El bloc de El poder de la El Facebook iCreació d’una imatge: El valor de Perifèric les xarxes Web social Youtube i socials Google Edicions Flickr Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  14. 14. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 141. Què és la Web 2.0? Enguany Internet celebra el seu quaranta aniversari i com qualsevolproducte informàtic també ha passat per les diferents fases evolutives dela seua vida. Així, si fa uns anys parlàvem de la Web 1.0 com una xarxaaccessible a uns pocs i amb una sola via de comunicació, és a dir, del’empresa al consumidor, en l’actualitat, i després de l’explosió de labombolla puntcom en l‘any 2001, ens trobem segons Javier Celaya (2008:28): “davant d’una xarxa més col·laborativa que permet als seus usuarisaccedir i participar en la creació d’un coneixement il·limitat”. Parlem de laWeb 2.0. Bàsicament, mentre que en la Web 1.0 els usuaris eren destinatarisde la tecnologia, dels continguts i dels negocis, en la Web 2.0 tambécol·laboren en el seu desenvolupament. D’aquesta manera, l’usuari té unpaper actiu. Ja no sols accedeix a la informació, sinó que a més a mésaporta continguts i coneixements. Amb aquest fet s’ha aconseguit unadescentralització d’Internet en la qual cada client és, al mateix temps,servidor, és a dir, creador de continguts. I tot açò, gràcies a les facilitats,evolució i gratuïtat de les tecnologies, abans inaccessibles per a lamajoria dels usuaris. Segons Tim O’Reilly (2005), autor del concepte Web 2.0, lesprincipals diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0 radiquen en elsdiferents programes emprats i en les característiques i finalitats decadascun d’ells. En el quadre següent O’Reilly representa els relleus que han haguten el sector de la publicitat com Google Adsense, o en el món de lesenciclopèdies online amb l’arribada de Wikipedia, etc. També reflexa elsprincipals canvis que han sigut els propulsors d’aquest relleu generacional Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  15. 15. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 15com per exemple l’especulació de la Web 1.0 amb els dominis, l’accéslimitat a uns pocs amb els portals web personals, la unidireccionalitat delmissatge sense alternativa de resposta alguna i amb l’única possibilitat depublicació o la necessitat de dependre d’algú contínuament per a l’úsd’Internet amb els sistemes de gestió de continguts. Xarxes professionals com Linkedln o Xing, xarxes d’oci comFacebook o Tuenti, weblogs, wikis, podcasts... En definitiva, la Web 2.0 ésuna nova filosofia de fer les coses que es pot resumir en tres principisbàsics: 1. L’usuari aporta continguts, interactua amb altres usuaris, crea xarxes de coneixement... Ell és el protagonista. 2. Un major ample de banda ha permès transferir informació a una velocitat abans inimaginable. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  16. 16. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 16 3. L’avanç tecnològic ha donat la possibilitat de tindre un control absolut de les eines d’Internet per part dels usuaris. Però a pesar d’aquestos tres principis, i en paraules de Tim O’Reilly(2005): “la Web 2.0 no té una clara frontera, sinó més bé un nucligravitacional que engloba un sistema de principis i pràctiques queconformen un vertader sistema solar de llocs que mostren alguns o totseixos principis, a una distancia variable d’aquest nucli”. Aquesta ideaO’Reilly la representa d’una manera més clara en el següent mapaconceptual, "mapa meme", de la Web 2.0. Un mapa que va serdesenvolupat en una sessió de brainstorming en el FOO Camp durantuna conferència a OReilly Media. Amb aquest mapa Web 2.0, O’Reilly intenta descriure el que suposal’arribada de les tecnologies socials, tant per a l’usuari com per a les Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  17. 17. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 17empreses que treballen en el sector. Així, al nucli central es representa lescaracterístiques principals que conformen l’essència de la Web 2.0.Damunt d’ella, i en color verd, es representen les eines tecnològiques deles quals es nodreix la Web social. I baix del nucli, en color taronja clar,els usos que els internautes poden fer de l’actual xarxa. Una vegada O’Reilly ha marcat la frontera entre la Web 1.0 i l’actual,planteja les competències clau que haurien de tindre les companyies pertal de considerar-les empreses Web 2.0: 1. Serveis, no software empaquetats, amb escalabilitat rentable. 2. Control sobre les fonts de dades úniques i difícils de replicar que s’enriquixen a mesura que més gent l’utilitza. 3. Confiar en els usuaris com a co-desenvolupadors. 4. Aprofitar la intel·ligència col·lectiva. 5. Traure partit de la llarga cua per mitjà de l’autoservei del client. 6. Software no limitat a un sol dispositiu. 7. Interfases d’usuaris, models de desenvolupament i models de negoci lleugers. Però més enllà de les etiquetes web, Internet és, actualment i perdamunt de tot, l’escenari que engloba el món digital entorn de totes lesactivitats de la societat: comprar, mostrar, intercanviar, comunicar-se,informar-se, explicar-se, enamorar-se, oferir o buscar treball... És a dir, elnou escenari del consumidor d’avui i de demà. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  18. 18. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 182. La repercussió de la Web 2.0 Tots els fenòmens socials que s’han succeït al llarg de la historia hanvingut precedits de canvis en els diferents escalons de l’estructura social.Així, i com passara amb la Revolució Industrial, l’arribada de la Web 2.0ha transformat des de la societat, a l’economia, passant per la política, lacultura... En aquest capítol, descric aquells sectors que influeixen sobre lesempreses culturals i la seua posterior estratègia comunicativa. Parlemdoncs de: la societat, la cultura, els mitjans de comunicació i el mónempresarial.2.1. La societat El motiu pel qual milions d’usuaris dediquen tant de temps i demanera gratuïta a participar en la Web 2.0 és un tema de gran interès perals sociòlegs. Moltes són les claus d’aquest fenomen que se’ns escapen,però des del meu punt de vista, a partir de les lectures i les reflexions quehe realitzat, en termes generals podem destacar set motius que ensporten tots els dies a consultar Internet i a formar part de la Web social: 1. Comunicar-se amb els éssers estimats per compartir experiències i sentiments. Gràcies a Internet la distància ja no és un problema per a poder estar a prop de qui més desitgem. 2. Establir noves relacions personals o professionals, trencant barreres geogràfiques, econòmiques i de caire personal, com la timidesa. 3. Poder informar-se i opinar de l’actualitat en fòrums, en mitjans de comunicació, enquestes, etc. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  19. 19. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 19 4. Visitar llocs que mai no podries fer-ho en la realitat. Com, per exemple, les visites virtuals als museus, ciutats allunyades o hotels elitistes. 5. Guanyar diners utilitzant Internet com a mitjà de vida. 6. Usar Internet per a obtenir reconeixement social. 7. Utilitzar la xarxa com a mitjà de diversió. Aquestes claus, i molts altres factors, han fet que actualment,segons Internet WorldStats 2, s’hagen superat els 1.500 milions d’usuarisd’Internet en tot el món. És a dir, el 25% de la població mundial. Es tracta d’unes xifres que impressionen, però potser el que mésrellevància tinga és a la velocitat que s’estén aquest fenomen per tota lasocietat. Així, si mirem les xifres d’Espanya, segons Ramón Salaverría(2005) a finals de 1994 només 12 ordinadors personals estavenconnectats a la xarxa. Actualment, i tan sols catorze anys després,ComScore 3, un dels principals serveis de medició d’audiències enInternet, en un estudi de juliol de 2008 Espanya es situava en el tercer llocdel ranking de major creixement en l’ús d’Internet de tot l’Estat Europeu. Un estudi que cobra sentit si tenim en compte les estadístiquesrecollides per l’Institut Nacional d’Estadística 4 (INE) a l’octubre de 2008sobre equipament i ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) ales vivendes. En ell es reflexa que un 51% de la població espanyola, és adir, 17.000.000 de persones compta amb accés a Internet tal i comrepresenta la gràfica següent:2 http://www.Internetworldstats.com/3 http://www.comscore.com/4 http://www.ine.es Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  20. 20. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 20 Mentre revisava el treball per a lliurar-lo, he pogut llegir les darreresxifres de l’estudi publicat en juliol de 2009 per l’Observatorio Nacional delas Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (El País 11de setembre de 2009, pàg. 56). Aquest darrer estudi, el nombre deresidents a Espanya que fan ús d’Internet ha arribat als 24,3 milionsd’internautes. Si comparem les xifres amb les que citava de l’estudi delmes octubre, en menys d’un any hem passat del 51% de la població al60,5%. Però l’entrada massiva d’Internet no ha arribat a tots per igual, així isegons el mateix estudi de l’INE, els menors d’entre 10 i 15 anys es situencom a grans consumidors potencials de la Web 2.0 amb un 82,2% de lapoblació espanyola, representat en el quadre següent: Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  21. 21. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 21 Aquestes dades demostren que si algú s’ha beneficiat de l’arribadade la Web 2.0, eixos són els joves. Segons Ramón Llopis5 una “majordisposició de temps lliure, diners i educació han fet que els joves esconvertixquen, gràcies a les noves tecnologies, en consumidors de tota lacultura”. Joves, majors i no tan majors… Què fan tantes hores navegant perla xarxa? Segons l’Estudi Wave 3.0 elaborat per Universal McCann (2008)els usos que es poden fer de les plataformes virtuals són: D’entre totes aquestes plataformes el “producte” estrella per alscibernautes és el visionat de vídeo per la xarxa, seguit de les lectures deblocs, etc. Així, plataformes com Youtube o blogger del gegant Googlesón els reis de la Web 2.0. En la gràfica següent elaborada per McCann,podem vore la freqüència d’ús que els usuaris d’Internet fan mentrenaveguen per la xarxa.5 Continguts de l’assignatura “Pràctiques i hàbits culturals”, impartida per Ramon Llopis Goig dins del MàsterGestió Cultural de la Universitat de València (2a edició). Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  22. 22. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 22 La investigació d’Universal McCann (2008) també parla delsinternautes espanyols. En ella es reflexa que es tracta dels usuaris mésactius en la web social, i les seues preferències són: 1. El 78% lligen blocs. 2. El 64% forma part d’alguna xarxa social. 3. El 44,6% puja o descarrega fotos en la xarxa. 4. El 86% puja o veu vídeos. Val a dir, que segons l’estudi que abans he citat de El País, elsinternautes espanyols són els primers d’Europa i els segons del món,després de Brasil, en participació en xarxes socials. És per això, que totes aquestes dades les haurien de tindre encompte les empreses ja que les innovacions tecnològiques sónincorporades de forma immediata i natural per les noves generacions, notan sols com a via de comunicació, sinó també per a construir comunitatsamb les mateixos gustos i aficions culturals. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  23. 23. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 232.2. La cultura Les grans revolucions socials, ho comentava al principi del treball,transformen tots els escalons d’una societat. Així, i pel tema que ensocupa la cultura és un d’ells. L’arribada de la Web 2.0 està transformantels nostres hàbits de consum cultural: llegim en mitjans digitals,recomanem llibres en llibreries virtuals, visitem exposicions virtuals, etc. Henry Jenkins (2006) afirma que aquestes dinàmiques decomunicació personal i social, mitjançant les tecnologies digitals en unentorn de convergència mediàtica, generen una cultura pròpia queanomena cultura participativa i que duu un major ús de l’escriptura i de lalectura. Les característiques amb les qual defineix aquesta cultura són: 1. No imposa excessives barreres a l’expressió artística i al compromís cívic. 2. És un fort suport per a crear i compartir les creacions personals amb altres. 3. Genera una mena de tutoria informal per la qual el que és conegut pels més experts passa als nouvinguts. 4. Instaura la creença que les contribucions dels seus membres són valorades apropiadament. 5. Crea el sentiment que hi ha connexió social entre els membres: uns consideren important el que fan els altres. 6. Genera la creença que, tot i que no tots els membres estan obligat a contribuir-hi, saben que són lliures per a fer-ho quan estiguen preparats. D’aquesta manera la cultura actual és més convergent que en elpassat, menys restrictiva i tancada. I tot i que augmenta l’homogeneïtat en Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  24. 24. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 24els gustos també accentua la cristal·lització de les tendències divergents.D’aquesta manera si aconsegueix una baixada de la instrumentalitzacióde la cultura com a indicador d’estatus. Aquest fet ve demostrat per l’ultima enquesta en data del 2006 de 6l’INE sobre les despeses en consum cultural de les famílies espanyoles.On es veu que en tan sols sis anys el consum d’informació en Internetquasi s’ha duplicat en la societat, situant-lo en el primer cost culturalfamiliar. Valors absoluts Despesa mitjana (milions d’euros) per persona (euros) 2000 890,4 22,0 2006 3.314,6 75,6 Amb aquestes estadístiques a la mà podem dir que qualsevolpersona té accés a la cultura digital, i que per tant aquestos serveis Web2.0 ajuden a democratitzar el consum de la cultura. Així, aquesta nova viade difusió de la cultura és realment enriquidora per a tota la societat. Ambtot, tal i com apunta Celaya (2008: 81): “una proliferació de fontsinformatives no equival necessariament a un increment de la qualitat de lainformació ni de la qualitat de la recepció de la informació”. Moltsd’aquestos nous portal culturals no tenen el rigor necessari per a que esconverteixen en referències culturals. Aquest fet també dificulta la feinadels internautes a l’hora de jerarquitzar i seleccionar. Un fet que amb eltemps el mateix autor afirma que desapareixerà ja que finalments’imposarà una selecció natural per part dels usuaris d’aquells portalsrealment vàlids, fent desaparèixer als menys vàlids.6 http://www.ine.es Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  25. 25. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 252.3. Els mitjans de comunicació Però aquests nous hàbits de consum i de comportaments aparegutsamb l’arribada de les noves tecnologies, també està passant factura alsector comunicatiu. I és que, a pesar de la solidesa mostrada durant tantsanys, els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio i televisió)perden audiència gradualment en pro dels nous mitjans digitals. Si tradicionalment la transmissió d’informació era una parcel·lareservada quasi en exclusivitat per als mitjans de comunicaciótradicionals, l’arribada de la Web 2.0 ha fet que aquesta situació canvied’una manera radical. L’internauta ja no vol limitar-se a rebre informació,sinó que a més a més, vol interactuar amb els nous mitjans decomunicació passant a formar part del procés informatiu. Segons l’últim estudi de l’Asociación para la Investigación de Mediosde Comunicación (citat per Celaya 2008: 37) la mitjana del temps deconsum d’Internet és superior a l’emprat en la lectura de premsa diària.Així, un 18,8% dels espanyols dedica 142 minuts diaris a Internet, mentreque la lectura de premsa escrita no arriba als 24 minuts. En aquest mateixestudi, un 66,8% veu menys televisió per navegar per la xarxa i un 84%dels internautes utilitza Internet per llegir les notícies dels nous mitjans decomunicació digitals. Però els canvis en els hàbits de lectura no únicament han afectat elsconsumidors, per a Javier Celaya (2008: 68): “els propis periodistes tambéestan modificant els seus hàbits de recerca d’informació i de fonts”.L’estudi de la Universitat de Connecticut (citat per Celaya 2008: 69) el80% dels periodistes enquestats consulta blocs per a contrastar i buscarinformació, ampliar continguts... Actualment a Espanya no existeixenestudis sobre aquesta matèria, però veient la tendència general elsnúmeros deuen ser més o menys similars. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  26. 26. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 26 Aquests fets fan que molts, inclosos els propis propietaris de lesempreses comunicatives, pronostiquen la futura desaparició dels canalstradicionals. Però actualment, la realitat es que els mitjans estan sofrintuna transformació per a adaptar-se als nous temps. I això, és precisamentel que també han de fer la resta de les empreses si volen sobreviure aaquesta nova situació mundial.2.4. El món empresarial Mitjà de publicitat, de relacions públiques, instrument de venta, defidelització, de comunicació... Internet està canviant les reglesempresarials. Per això, tal i com apunta Jesús Aldana (2009): “més raóque mai per a direccionar esforços cap a la xarxa i buscar al nostre amic,el consumidor, en aquest escenari”. Òbviament, els estudis anteriors demostres com la Web socialmodifica radicalment els hàbits i els costums dels consumidors, i encontrapartida el mètode amb que les empreses es comuniquen iinteractuen amb el seu públic: clients, proveïdors, periodistes... Amb tot, encara són moltes les empreses espanyoles que continuenexecutant les seues estratègies de comunicació sense tindre en compteels avantatges que ens ofereix la Web 2.0. Segons Ramón Salaverría(2009), en 1994 tan sols unes 200 empreses espanyoles tenien correuelectrònic. Actualment, les últimes estadístiques publicades per l’INE 7 en generde 2008 sobre la distribució percentual de l’ús d‘infraestructures TIC per lamida de l’empresa en nombre de treballadors ens demostra els canvisque ha sofert el món empresarial.7 http://www.ine.es Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  27. 27. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 27 1a9 10 a 49 50 a 249 250 o més Ordinadors 64,7 97,5 99,6 99,9 Connexió a Internet 53,0 94,2 98,6 99,7 Pàgina Web 21,4 54,1 72,7 89,2 Correu electrònic 49,1 92,4 98,3 99,7 A pesar de les evolucions, encara queda molt per fer i més si tenimen compte que cada vegada més internautes prenen la decisió decomprar productes o serveis orientats o motivats per la informació quetroben en Internet. Gràcies a la Web social, els consumidors esrecomanen productes i serveis, critiquen allò que no els agrada, fancomparatives entre productes... Segons una enquesta realitzada per l’agència Avenue RazorFish8 el55% dels enquestats indica que tenen en compte les opinions d’altresusuaris publicades en Internet a l’hora d’escollir un producte, i un 21%valora en primer lloc l’opinió dels experts. Però a pesar de les enquestes i de la tendència global, la majoria deles empreses continua utilitzant un model de comunicació lineal queinforma als seus consumidors sobre els seus productes i serveis, però noestableix ninguna relació amb ells. Aquest model es basa en la generaciói enviament unidireccional de la informació de l’empresa (notes i rodes depremsa, campanyes publicitàries, etc.) sense ningun tipus de participacióper part del consumidor. Amb aquest model comunicatiu les empreses essenten còmodes ja que d’aquesta manera poden exercir un control sobreels missatges corporatius. Amb tot, les pròpies empreses reconeixen queaquet model està obsolet i que perd eficàcia dia a dia, ja que tant la8 http://www.avenuea-razorfish.com/#/ideas/reports-and-papers/special-reports/ Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  28. 28. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 28societat com els mitjans de comunicació estan assolint els canvis produïtsper l’arribada de les noves tecnologies. En conseqüència, el món empresarial ha de donar el pas. Deixard’una vegada la Web 1.0 i apostar per una web on es fomente laconversació, la hipertextualitat, el intercanvi d’opinions i enllaços, lacomunicació participativa... Ja que si les empreses continuen sense fercas dels nous hàbits de consum dels usuaris les conseqüències podenser dramàtiques. Tan sols ens cal fer una ullada per la industriadiscogràfica, o l’extensa xarxa d’agències de viatge, línies aèries, hotels ioperadores... Què en paraules de Jesús Aldana (2009): “no ho veren o noho van voler vore. Internet no era l’enemic, i si ho era s’haurien d’haveraliat amb ell”. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  29. 29. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 293. Tendències Web 2.0 del sector editorial espanyol Tots aquests canvis en la societat, en la cultura, en els mitjans decomunicació i en el món empresarial que he descrit en el capítol anteriorfan que molts professionals del sector cultural no es senten còmodes ambles novetats de la Web 2.0 i puguen tindre un recel inicial produït per lapor a les coses desconegudes. Però encara que les empreses culturals han treballat fins ara en unmodel de comunicació i màrqueting que els ha anat bé, i per molt quevulguen mantindre’l, han d’entendre que eixe model està obsolet i que jano és eficaç perquè ha arribat una nova forma de conèixer i recomanarexposicions, de comprar llibres, de visitar museus i galeries d’art, d’estaral dia sobre l’oferta cultural, en definitiva, una nova manera de serconsumidor cultural. En aquest capítol ens plantegem com està el sector editorialespanyol amb l’aplicació de les noves tecnologies. I és que, després devore els grans avantatges que ofereix la Web 2.0 i abans de plantejarqualsevol estratègia de comunicació per a l’aplicació d’aquestes novestecnologies a Perifèric Edicions, cal fer una ullada al sector editorialespanyol i poder saber de primera mà com estan la resta d’editorials enl’ús de les noves tecnologies per al foment de la lectura i la promoció delllibre. Partim d’un resum que he fet sobre l’estudi de Javier Celaya (2007),editor del portal cultural Dosdoce.com, amb la col·laboració Jose AntonioVázquez i Iñaki Saldanya. Es tracta d’un estudi on s’han utilitzat lescinquanta editorials de més renom d’Espanya. D’elles s’ha analitzat elgrau d’utilització de les eines i aplicacions tecnològiques en els seus plansde promoció del llibre. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  30. 30. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 303.1. Sales de premsa virtuals L’estudi reflecteix que el 76% dels llocs web de les editorialsanalitzades compta amb una sala de premsa virtual per a facilitar la laborinformativa dels mitjans. Encara que tan sols un 20% de les editorialsaporta les dades exactes (nom, email, direcció o telèfon) d’aquestapersona.3.2. Continguts RSS El 46% de les editorials analitzades ofereix les seues novetats através de canals tradicionals com la subscripció a butlletins. I tan sols el8% ofereix continguts RSS (Really Simple Syndication) en els seus llocsweb. Aquesta ferramenta és de gran utilitat ja que facilita la lectura delsseus continguts. Així, si un lector vol estar al dia de les novetats iinformacions publicades per una entitat cultural, només ha d’afegir al seuagregador de notícies el RSS de l’editorial desitjada. Segons estudisrecents, en pocs anys la gran majoria dels internautes navegaran per laxarxa a través d’aquest tipus dagregadores de notícies.3.3. Publicació de ressenyes en la xarxa Només el 46% de les editorial publiquen les ressenyes obtingudesdels mitjans de comunicació tradicionals i digitals amb la finalitat defacilitar la informació al lector interessat en el llibre. No s’entenen xifrestan baixes quan la majoria dels esforços de promoció de les novetatseditorials es centren en l’obtenció de cobertura per part dels periodistes icrítics. Amb la qual cosa, no estan mostrant als lectors els fruits de laseua labor de promoció. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  31. 31. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 313.4. Enllaços amb els mitjans de comunicació D’aquelles editorials que publiquen les ressenyes en els seus portalsweb, un 22% ho fa a través d’una còpia en format PDF sense establir captipus d’enllaç amb el mitjà de comunicació que ha publicat la notícia. Unhàbit que caldria modificar, per cortesia i per possibles violacions amb elsdrets d’autor. Predicar amb l’exemple.3.5. Converses amb els lectors Un 44% de les editorials compten amb algun canal de comunicacióparticipativa (bloc, xat, fòrums...). I és que, amb l’arribada d’Internet, elpúblic lector hauria de formar part de l’estratègia de comunicació delllançament del nou llibre. Parlem d’una nova forma de comunicar, perquèl’editorial no es limita a transmetre informació sobre el llançament d’unnou llibre sinó que, a més, el públic lector pot opinar i interactuar ambl’editorial i els mitjans de comunicació passant a formar part del procésinformatiu.3.6. “De boca en boca” digital Quasi tots els professionals del sector del llibre coincideixen que elfamós “de boca en boca” entre els lectors és el màrqueting més eficaç pera promocionar un llibre. I és que, des de sempre els lectors s’hanrecomanat llibres. Però, és ara, amb la irrupció de les noves tecnologies socials onaquestes recomanacions s’han multiplicat per mils, al permetre unainteracció més fluida i eficaç entre els internautes. Així, conforme leseditorials fomenten més les conversacions entre els seus potencialslectors, més possibilitats tindran les seues publicacions d’arribar a unmajor nombre de gent. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  32. 32. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 323.7. Publicació del primer capítol Moltes editorials publiquen samplers (primer capítol del llibre) i hodistribueixen massivament en llibreries, és per això, que no s’entén quenomés un 30% publique en les seues pàgines web algun capítol a fi defacilitar el coneixement del seu contingut al potencial comprador.3.8. Enllaços A pesar de ser els protagonistes, la majoria de les editorials elsignora, parlem dels autors. En pocs portals web d’editorials els autorstenen el lloc que els pertoca. Tan sols en un 26% del casos s’enllaça ambles pàgines o blocs personals dels escriptors. També, i a pesar que els mitjans digitals són una realitat, molteseditorials continuen ignorant-los en les seues estratègies de comunicació.Només, un 22% compta amb una secció d’enllaços d’interès (blocsliteraris, webs especialitzades...). Encara que moltes editorials organitzen a sovint presentacions dellibres i altres activitats, tan sols un 8% dona a conèixer aquestaprogramació d’activitats a través de la seua pàgina web. Moltes de les editorials manifesten que el principal canal de vendadels seus llibres són les llibreries independents, però només el 32% de leseditorials analitzades publiquen en les seues pàgines web una relació deles principals llibreries on poder adquirir els seus títols. Finalment, destacar que el 76% dels llocs web analitzats comptaamb un buscador intern per a facilitar la labor de busca sobre els seusautors i llibres. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  33. 33. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 333.9. Participació en xarxes socials Fins fa poc de temps les persones que exercien la funció derecomanar llibres eren els llibreters, bibliotecaris, reputats crítics desuplements literaris, alguns tertulians de ràdio i televisió o columnistesd’opinió en la premsa escrita. Amb l’arribada de la Web 2.0 les editorials han de tindre també encompte a les noves xarxes socials especialitzades o generalistes existents(Literatúrame, Culturízame.net, Menéame, Facebook, Tuenti, etc.) en laxarxa i, sobretot, l’alt potencial de foment de la lectura que genera lainterconnexió d’aquestes xarxes entre els lectors de llibres.3.10. Col·laborar amb Wikipedia Només un 10% de les editorials té presència corporativa enWikipedia. Aquesta web social és el millor exemple del fenomend’intercanvi col·lectiu de coneixement i s’està convertint en un delsprincipals recursos de consulta en Internet. Les editorials poden fomentar la lectura sobre els seus autors i elsseus llibres col·laborant amb Wikipedia. Poden escriure nous articles omillorar els que ja existeixen.3.11. Podcasts El Podcasting és un canal extremadament eficaç per a oferircontinguts d’àudio. No obstant això, l’estudi assenyala que només un 6%de les editorials permet escoltar una selecció dels seus llibres oentrevistes amb l’autor en format podcast des de l’ordinador personal oreproductor portàtil. Els arxius sonors permeten als lectors conèixer elcontingut dels llibres de la mà dels seus autors despertant un majorinterès per l’obra i, conseqüentment, fomentant la seua lectura. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  34. 34. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 343.12. Vídeos Crear un vídeo i publicar-ho en la web és un procés molt senzill quegenera una àmplia visibilitat a través de tècniques basades en eltradicional màrqueting visual. Amb més de 170 milions de vídeospublicats, YouTube s’ha convertit en la referència d’aquest tipus devideoteques socials. Segons les dades de l’estudi, un 20% de leseditorials analitzades promociona els seus llibres publicant vídeos enxarxes socials com YouTube, Dalealplay.Com, Tokland, etc. Aquestes noves ferramentes de comunicació ens permeten penjaren la xarxa les entrevistes que han realitzat els nostres autors enprogrames de televisió, així com les presentacions de llibres que hantingut lloc en biblioteques i llibreries, etc.3.13. Fotografies Un 42% de les editorials analitzades compta amb presència enFlickr. I és que, la majoria de les editorials ignora els beneficis derivats dela publicació de les portades dels seus llibres, fotos de trobades ambautors... En comunitats d’intercanvi de fotografies com Flickr, Panoramio,etc. Les editorials haurien d’obrir un compte i pujar fotos relacionades ambles seues activitats culturals.3.14. Visibilitat en la xarxa La xarxa creix a una velocitat de vertigen. Aquesta enorme quantitatde continguts publicats provocarà que determinats portals culturalstinguen una baixa visibilitat. Davant d’aquesta allau d’informació i de nous llocs web, aconseguirun millor posicionament en els principals buscadors (Google,Technorati, Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  35. 35. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 35Live, Exalieu, Yahoo, etc.) s’està convertint en una de les àrees demàrqueting online de major interès per a les empreses culturals. Aparèixer entre els deu primers resultats en aquestos motors derecerca és molt important si vols produir trànsit cap al teu portal, ja que elsbuscadors poden generar més del 50% de la visites. El nombre de criteris que té en compte un buscador a l’hora dedeterminar la rellevància d’un lloc web, així com la ponderació que té cadaun d’aquestos criteris, és un dels secrets millor guardats. No obstant això,diversos d’aquestos criteris clau (onpage i offpage) són ja àmpliamentconeguts pels experts en posicionament web i haurien de ser tinguts encompte a l’hora de dissenyar l’estratègia de màrqueting online del llibre dequalsevol editorial.3.15. Portals web El portal web de la nostra empresa és una finestra al món. És peraixò, que la seua publicació no hauria de tindre cap error. Amb tot, iresumint tot el que he destacat anteriorment, encara són moltes lespàgines web que tenen deficiències. Els principals errors que mostren elsportals de les editorials són: 1. No permetre que els lectors opinen sobre els llibres de l’editorial. 2. No publicar ressenyes obtingudes dels mitjans de comunicació tradicionals. 3. No incorporar informació sobre els autors. 4. No aprofitar els avantatges de la hipertextualitat de les webs semàntiques. 5. No penjar els primers capítols dels llibres. 6. No tindre enllaços a ningun altre portal web. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  36. 36. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 36 7. No facilitar el seguiment de les seues notícies a través de la sindicació RSS. 8. No tindre buscadors interns per facilitar la recerca de continguts. 9. No penjar ningun document sonor, visual i audiovisual de les seues activitats.3.16. Conclusions de l’estudi El model tradicional de promoció del llibre té com a base la creaciód’un canal unidireccional de publicació d’informació de l’editorial (notes irodes de premsa, entrevistes amb els autors, etc.) i que esperen sigapublicada en els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, televisió iràdio) a fi d’arribar als seus públics objectius (lectors, crítics literaris,llibreters, distribuïdors, altres editorials, etc.). La gran majoria de leseditorials reconeixen que eixe model està deixant de ser eficaç ja queexisteix una nova forma de conèixer i recomanar llibres i autors, de visitarllibreries i comprar llibres, d’estar al dia sobre les novetats. Tenim davant de nosaltres un nou model de comunicació culturalque no es limita a transmetre informació sobre l’editorial, sinó que a méspermet als lectors interpretar la informació amb altres i tots formar part delprocés informatiu. En aquest context de transformació sense retorn, Internet representael principal desafiament de les editorials a l’hora de definir les seuesestratègies per a atraure a nous lectors. L’actual model de comunicacióparticipativa ens porta a plantejar-nos una revisió profunda dels plans defoment de la lectura i de les estratègies de promoció del llibre ambl’objectiu d’incorporar les noves tecnologies Web 2.0. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  37. 37. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 374. Estratègia comunicativa per a una empresa cultural Gràcies a les indicacions del creador de la terminologia Web 2.0,Tim O’Reilly, i a les investigacions de Javier Celaya en tendències Web2.0 en el sector editorial espanyol tenim les característiques que hauria detindre un editorial per ser Web 2.0. Ara, per tant, tan sols cal adaptaraquests objectius a l’estratègia comunicativa d’una i posteriormentadaptar-la a la realitat empresarial de l’editorial en qüestió. Però, abans d’explicar qualsevol model generalista d‘estratègiacomunicativa vàlid per a una empresa cultural, caldria definir el termecomunicació per saber d’una manera clara allò del que estem parlant.Segons Cuadrado (2003): “és un instrument per a transmetre el missatgei la imatge de l’empresa”. Val a dir, que aquest terme ha creat moltaconfusió degut a altres mecanismes utilitzats per a la pròpia comunicació.Per això, no ho hem de confondre amb els termes: o Màrqueting: es tracta d’una estratègia d’intercanvi. o Promoció: és una variable d’un programa de màrqueting. o Publicitat: és l’eina de promoció. Amb tot, i a pesar de no tindre el mateix significat, tots quatre termessón necessaris per a qualsevol estratègia que ens porte a lamodernització de l’empresa i a aconseguir la desitjada denominacióempresa Web 2.0. Una vegada aclarida la descripció del terme comunicació cal fer unaullada a l’eix principal que vertebra qualsevol estratègia, els seus Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  38. 38. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 38objectius. Així, i recorrent de nou a Cuadrado 9, els objectius de lacomunicació són: 1. Crear notorietat: que el consumidor sàpiga que el producte existeix proporcionant-li tota la informació necessària. 2. Crear o modificar la imatge: determinar la imatge del producte que es desitja transmetre. 3. Persuadir i recordar: convèncer per a que compren el producte per mitjà de motivacions addicionals. 4. Educar i formar: proporcionar eines i codis per a avaluar les característiques del producte. 5. Personalització de l’oferta: arribar a un segment de clientes en particular. Com tota estratègia, la comunicació també compta amb unes einesnecessàries per a poder arribar acomplir els seus objectius. La seuamàxima és que quant major siga la possibilitat d’elecció del consumidorrespecte al lloc i al moment de consum d’un producte cultural, més ampliaserà la gamma de possibilitats de distribució de l’empresa. Així, les eines que utilitza la comunicació per poder arribar als seusobjectius són: 1. Publicitat: fulles informatives, follets, logos, premsa, ràdio, Internet, email… 2. Relacions públiques: festivals, festes, rodes de premsa, conferències, seminaris, cursos, entrevistes, comunicats de premsa...9 Continguts de l’assignatura “Taller de màrqueting aplicado”, impartida per Manuel Cuadrado dins del MàsterGestió Cultural de la Universitat de València (2a edició). Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  39. 39. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 39 3. Publicity: crítiques, reportatges, debats, col·loquis, boca a boca... 4. Venta personal: festivals del llibres, fires... 5. Màrqueting directe: correu postal, telèfon, emails… Aquestes eines depenen d’un dels factors més importants que caltindre en compte a l’hora d’iniciar una estratègia comunicativa, que ésconèixer de primera mà qui és el nostre públic objectiu. Cal dir, que elpúblic de tota estratègia comunicativa no tan sols es refereix alconsumidor sinó que també passa pels propis treballadors de l’empresa,col·laboradors i els no consumidors, és a dir, aquells futurs compradorsals quals haurem de donar a conèixer el nostre producte. D’aquesta manera, una segmentació del públic ens permetrà filarmés prim a l’hora d’adaptar l’estratègia comunicativa a cada sector. Així, isegons al públic al qual ens dirigirem farà falta una finalitat diferent: 1. Crear notorietat: agents, proveïdors i públic. 2. Crear o modificar la imatge: treballadors, intermediaris i espectadors. 3. Persuadir i recordar: espectadors potencials. 4. Educar i formar: col·lectius. 6. Personalització de l’oferta: públic selectiu. Però d’entre tots els públics objectius, els compradors són el nostreprincipal protagonista, aquell que farà que la nostra estratègia triomfevertaderament. És per això, que tota informació que puguem reunir sobre ell ensservirà per tindre-lo més a prop. Per tant, la principal informació quehauríem de saber del nostre consumidor és: Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  40. 40. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 40 1. Qui és? 2. Què demanda? 3. Quins són els seus hàbits? 4. Quins són el seus motius? 5. Quines són les seus valoracions? Una vegada hem classificat els objectius, hem triat les eines quevolem usar i hem segmentat el públic, arriba el moment de fer una anàliside situació per saber on ens trobem i on volem arribar. El quadre següent, extret també de l’assignatura de ManuelCuadrado sobre màrqueting aplicat, exemplifica visualment el procés quehem de seguir per dur a terme una estratègia de màrqueting i decomunicació. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  41. 41. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 41 Una vegada realitzat l’anàlisi de situació, el pas següent és elaborarun pla de comunicació que ens permeta planificar sobre el terreny lesaccions que cal fer. Les fases que seguirem són: 1. Qui? La imatge que volem donar del producte o de l’empresa. 2. Què? Missatge que volem transmetre. 3. A qui? Públic als qual ens adrecem. 4. Com? Mitjans comunicatius que utilitzarem per a transmetre el missatge al públic receptor. 5. Quan? Temps que tenim pensat dedicar a la campanya. 6. Amb quins resultats? Efectivitat de la campanya a partir de la planificació de resultats prèvia. Aquest model teòric és el que ens ha servit de referència per adissenyar l’estratègia comunicativa de Perifèric Edicions quedesenvoluparé en els capítols següents. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  42. 42. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 425. Perifèric Edicions Perifèric Edicions és una editorial que naix a Catarroja l’any 2004amb l’objectiu fonamental de publicar literatura en la nostra llengua.Membre actiu de l’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), desd’un primer moment ha apostat per fer llibres a preu comercial i quetinguen eixa qualitat que com a objecte cultural un llibre mai no hauria deperdre. És per això, que s’ha cuidat des del tipus de paper fins el cos de lalletra, passant pel disseny de les cobertes i de l’interior. Lògicament,aquesta preocupació pel llibre com objecte ve acompanyada de la recercad’una qualitat alta, tan pel que fa als textos editats com a la correcció delsmateixos. No pretén ser una editorial que publique un gran nombre de títols al’any, però tampoc és, els anys de funcionament ho demostren, unprojecte anecdòtic i sense continuïtat. És una empresa editora quecompeteix amb la resta d’editorials i que a poc a poc ha assolit unaimplantació al mercat suficient per a garantir la seua viabilitat.5.1. Les distribuïdores Aquests són els distribuïdors amb els quals treballa PerifèricEdicions. D’aquesta manera els llibres arriben a totes les llibreries delPaís Valencià, Catalunya i Balears. 1. Gaia Libros S.L: Per a Alacant. 2. DGL: Per a València i Castelló. 3. L’Arc de Berà: Per a Catalunya i Balears. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  43. 43. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 435.2. Les col·leccions Sis són les línies inicials de Perifèric Edicions: narrativa infantil,narrativa juvenil, narrativa adulta, poesia, assaig i estudis d’història localreferits a la comarca de l’Horta Sud. Així, actualment Perifèric Edicionscompta amb sis col·leccions dirigides a públics ben diferents. Totes ellescomptes amb llibres d’autors de gran importància.Sambòrik Televisió Valenciana emetia un programa infantil en què un elementimportant era el racó del conte: sis o set minuts en què contacontesvalencians comptaven a alumnes d’algun centre escolar un contetradicional, generalment adaptat i moltes vegades reelaborat a partir de laseua pròpia experiència. Així, la col·lecció Sambòrik és la referència dels més menuts. En ellaes recuperen històries passades que encara estan ben vives. Unaexcel·lent edició i autors de primera com ho són Carles Cano, PacoGiménez o Llorenç Giménez, són la carta de presentació d’aquestacol·lecció.Narrativa juvenil S’ofereix en aquesta col·lecció obres especialment adreçades alsjoves lectors. Són novel·les que aborden, des del rigor literari, un conjuntde temes i situacions que resulten molt indicades per als adolescents. La vida als camps de concentració nazis, la solidaritat amb el tercermón, el respecte a les diferències o el conflicte generacional són algunsdels temes que aborden aquests llibres. Uns llibres pensats per a ells on se’ls proposen respostes alsproblemes dels amics, els ajuden a saber com es viu una experiència Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  44. 44. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 44dolenta que sovint aguaita massa prop. Els protagonistes poden ser ellsmateixos o amics propers que de sobte s’obsessionen amb un cos quevolen perfecte. Les pàgines d’aquestos llibres s’acosten al seu món, a laseua manera de parlar i de pensar, els proposen situacions quenecessiten entendre o almenys conèixer més a fons. Aquestos llibres, anomenats de compromís, acosten l’adolescent almón, al complex escenari del segle XXI del que formen part i ho fan através de les històries concretes que poden mostrar-los els noms i elscognoms de les històries del telediari. Són lectures que entren per l’escola o per la família perquè tractenl’adolescent com a adult i permeten la lectura compartida d’un llibreperquè puga obrir els ponts de diàleg enyorat que en aquestes edats estanquen a pedra i a calç.Poesia Encetar una col·lecció de poesia és, sempre, una aposta agosarada,destinada a un públic reduït, però fidel. Es planteja ací fer una proposta dequalitat, exigent tant pel que fa als textos triats com al mateix disseny dela col·lecció. En aquest sentit aquesta col·lecció serà ben aviat, si no ho és ja, und’aquells desitjats camins de trobada, una de les cruïlles necessàries pera tots els amants de la poesia. L’escriptor Ramón Guillem és l’encarregatde dirigir-la.Escriptures Escriptures, la col·lecció dirigida per l’escriptor Xulio Ricardo Trigo,és l’aposta de Perifèric per acostar al lector les obres dels millorsescriptors actuals de la nostra llengua. Un gran repte per a una editorial Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  45. 45. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 45xicoteta. Amb tot, els primers volums de la col·lecció són la millor provadel que és i es vol que siga Escriptures.Estratègies Aquesta col·lecció és el resultat de la col·laboració de PerifèricEdicions i el Departament de Didàctica de la Llengua de la Universitat deValència. Estratègies és una col·lecció que, sense renunciar al rigorcientífic, pretén servir de mitjà de divulgació d’aspectes claus de laliteratura i la didàctica de la llengua. La col·lecció, dirigida per Josep Ballester, compta amb un equipassessor entre els quals destaquen Manuel Garcia, Pascuala Morote,Mateo del Pozo i Paulina Ribera.Estudi història local Aquesta nova col·lecció és fruit dels acords realitzats ambl’ajuntament de Catarroja i amb l’Institut d’Estudis Comarcals de l’HortaSud (IDECO), pels quals Perifèric publicarà les obres guanyadores delspremis que sobre història local i comarcal convoquen aquestes entitats.5.3. Llibres fora de col·lecció En aquest apartat tenen cabuda tots aquells llibres que no es trobenen ninguna de les col·leccions que té Perifèric Edicions. Un fet que fa quees diferencien de la resta de publicacions amb característiques i finalitatsben diferents. Així, podem trobar des de llibres infantils de gran format i atot color o narracions curtes per a adults. Tot un món per descobrir. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  46. 46. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 465.4. Premis rebuts Una bona mostra de la qualitat dels llibres publicats per PerifèricEdicions són els diferents premis rebuts: o Premi al llibre millor editat en valencià a l’any 2004, concedit per la Generalitat Valenciana al llibre 10193 Escuma de mar. o Premi nacional de la crítica de l’any 2004 al poemari Terra cansada. o Premi de la crítica Serra d’Or de l’any 2004 al poemari Terra cansada. o Premi a la contribució a la normalització lingüística de l’any 2007, concedit per la Generalitat Valenciana al llibre Història d’un desig insatisfet. L’ensenyament de la llengua al País Valencià fins a 1939. o Premi Samaruc de l’any 2007, convocat per l’Associació de Bibliotecaris Valencians que reconeix com a millor llibre juvenil de l’any 2006 a La mirada del gamarús. o Premi Samaruc de l’any 2008, convocat per l’Associació de Bibliotecaris Valencians que reconeix com a millor llibre juvenil de l’any 2007 a Ulysses i el fantasma foraster.5.5. Les col·laboracions Perifèric Edicions col·labora amb diverses institucions enl’organització de premis literaris i en la gestió de col·leccions: 1. Amb l’Ajuntament de Catarroja s’organitza l’edició dels premis Benvingut Oliver de narrativa juvenil, narrativa adulta, poesia i investigació històrica. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  47. 47. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 47 2. L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO) presenta des de fa anys uns premis d’investigació, ara Perifèric Edicions publica les obres guanyadores. 3. Conjuntament amb la Universitat Jaume I de Castelló, Perifèric Edicions organitza el Premi Manel Garcia Grau de poesia. 4. El Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València és l’encarregat de les publicacions de la col·lecció Estratègies.5.6. Els premis que organitza Perifèric Edicions Com la gran majoria de es editorials, Perifèric Edicions també ésl’encarregada d’organitzar diversos premis literaris en totes les seuesvessants: poesia, narrativa juvenil i adulta, treballs d’investigació... Així,aquests són els premis que junt a altres organismes Perifèric Edicions duuactualment a terme:Premis Benvingut Oliver Són els premis que convoca lAjuntament de Catarroja de maneraininterrompuda des de fa ja més de vint anys, són un dels més antics detots els que es lliuren al País Valencià. Des del 2003 Perifèric Edicions publica les obres guanyadores en lesmodalitats de Narrativa juvenil, Poesia i Narrativa adulta. Tan sols hi ha un únic premi per cada modalitat, amb una dotació de3.000€ per a Narrativa Juvenil, 4.500€ per a Poesia i 4.500€ per aNarrativa adulta. El lliurament del premi és al llarg del mes de setembredurant la Setmana Cultural amb motiu dels XXIX Premis Vila de Catarroja. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  48. 48. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 48Premis Manel Gracia Grau La Universitat Jaume I de Castelló amb la col·laboració delAssociació dEscriptors en Llengua Catalana, lAssociació Cultural LaNau, la Federació Escola Valenciana i l’editorial Perifèric Edicions,convoca el Premi de Poesia Manel Garcia Grau. El guardó té una dotacióeconòmica de 3.500€, que el situa entre els més atractius del PaísValencià. El llibre guardonat serà publicat en la col·lecció de poesia del’editorial Perifèric, una col·lecció molt vinculada a la figura de ManelGarcia Grau, ja que es dóna la circumstància que fou ell l’encarregatd’inaugurar-la, amb el llibre La mordassa.Premis d’Investigació de l’Horta Sud Linstitut dEstudis Comarcals de lHorta Sud convoca el PremidInvestigació de lHorta Sud amb lobjectiu de fomentar la investigació i elconeixement de la comarca en tots els seus àmbits. És per això, que elpremi s’atorgarà al millor projecte d’investigació inèdit en qualsevol de lesdisciplines científiques que ens permeta conèixer i aprofundir en algundels aspectes de la realitat comarcal. El guardó té una dotació econòmicade 4.500€ i la publicació del projecte en la col·lecció de Perifèric EdicionsMonografies de lHorta Sud. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  49. 49. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 496. Estratègia comunicativa de Perifèric Edicions Ara, i després del que hem explicat amb anterioritat, ja sabem queés el necessari perquè una empresa puga considerar-se Web 2.0. Així,amb l’anàlisi del que Tim O’Reilly considera una empresa social, ambl’estudi sobre les tendències Web 2.0 en els sector editorial espanyolrealitzat per Javier Celaya, amb el model d’estratègia comunicativaideada per Manuel Cuadrado i coneixent de primera mà l’empresa per a laqual treballe, és moment doncs, de posar-se mans a l’obra i desenvoluparl’estratègia de màrqueting i comunicació que faça que Perifèric Edicionspasse de ser una empresa tradicional a una empresa Web 2.0 L’afirmació de Javier Celaya que he escollit per a l’inici del treball ésel pilar fonamental de l’estratègia que des del principi he elaborat enPerifèric Edicions, és a dir, l’adaptació de l’empresa tradicional cap a laWeb 2.0 suposa una transformació total de la cultura corporativa del’empresa. Així, l’objectiu de la Web 2.0 és millorar la visibilitat i posicionamentde l’organització, incorporar aquest concepte a la futura estratègia demàrqueting i comunicació i alinear la política organitzativa i de recursoshumans amb la nova era de les xarxes socials. Amb la qual cosa, latransformació no passa tan sols pel departament de comunicació sinó pertots aquells departaments i membres de l’editorial. [A continuació tota la informació referent a la pròpia editorial ha estat omesa per qüestions de privacitat] Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  50. 50. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 50 BibliografiaASSOCIACIÓ D’EDITORS DEL PAÍS VALENCIÀ (2009): [http://www.aepv.net/]ALDANA, JESÚS (2009): “Internet y los hábitos de consumo, un cambio imparable”. Revista de la Asociación para el progreso de la dirección (febrero) [http://www.apd.es/].ARIÑO, A., CASTELLÓ, R., LLOPIS, R. Y G. HERNÁNDEZ (2006): La participación cultural en España: Madrid: Fundación AutorBAHLOUL, JOËLLE (2002): Lecturas precarias. Estudio sociológico sobre los pocos lectores. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.BERCOVITZ, RODRIGO Y OTROS (2001). Manual de propiedad intelectual. València: Editorial Tirant lo Blanch.CELAYA, JAVIER (2007): “Tendencias Web 2.0 en el sector editorial”, Dosdoce.com (04-10-2007) [http://www.dosdoce.com/continguts/estudios/vistaSola_cas.php?ID=18]CELAYA, JAVIER (2008): La empresa en la Web 2.0. El impacto de las redes sociales y las nuevas formas de comunicación online en la estrategia empresarial. Barcelona: Ediciones Gestión 2000. Planeta De Agostini Profesional y Formación, S.L.COLBERT, F. Y CUADRADO, M. (2007). Màrqueting de las artes y la cultura. Barcelona: Ariel. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com
  51. 51. L’empresa cultural en la Web 2.0 per Andrea R. Lluch 51CUADRADO, M. Y BERENGUER, G. (2002): El consumo de servicios culturales. Madrid: ESIC.JENKINS, HENRY (2006): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. Massachusetts: Institute of Technology [Documento en línea: http://digitallearning.macfound.org/atf/cf/%7B7E45C7E0-A3E0-4B89- AC9C-E807E1B0AE4E%7D/JENKINS_WHITE_PAPER.PDF]OREILLY, TIM (2005): “What Is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software”, [http://oreilly.com/web2/archive/what-is-web-20.html].RAUSELL, PAU (1999): Políticas y sectores culturales en la Comunidad Valenciana. Valencia: Universitat de València.SALAVERRÍA, RAMÓN (2005): “Introducción: diez años de cibermedios”, Comunicación Social Ediciones y Publicaciones [http://www.unav.es/fcom/guia/docs/cibermedios_introduccion.pdf].UNIVERSAL MCCANN (2008): Wave 3 [http://www.universalmccann.com/Assets/UM%20Wave%203%20Final_2 0080505110444.pdf ]VILLAVIEJA LLORENTE, CARLOS (2006). Operatividad y utopia en la gestión editorial. València: Edicions culturals. SARC. Diputació de València. Col·lecció Piràmide.ZOLBERG, VERA L., (2002): Sociología de las artes. SGAE- Fundación Autor. Comunicació i Edició en Xarxa – www.andrearlluch.com - info@andrearlluch.com

×