Volcans

1.467 visualizaciones

Publicado el

Treball sobre volcans de Raúl Ortega de 4t A

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.467
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
354
Acciones
Compartido
0
Descargas
8
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Volcans

  1. 1. ELS VOLCANSRAÚL ORTEGA CARMONA1er bat ABIOLOGIAANDREU VIUDES
  2. 2. QUE ES UN VOLCA :Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma (roca fosa) i gasos de linteriordun planeta. Lascens ocorre generalment en episodis dactivitat violenta denominats erupcions.En acumular-se el material arrossegat de linterior es forma una estructura cònica en superfícieque pot aixecar-se des dunes centenes de metres fins a diversos quilòmetres. Al conducte quecomunica el reservori de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície seldenomina xemeneia. Aquesta acaba al cim de ledifici volcànic, el qual està rematat per unadepressió o cràter. Els volcans no són exclusius de la Terra, ja que se nhan trobat restes a altresplanetes, com Mart.PARTS D’UN VOLCÀ:Un volcà consta de les següents parts: • Cambra magmàtica: és el magatzem intern on sacumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km. • Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a lexterior. • Con volcànic: és lelevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà. • Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit boca de la xemeneia. Quan aquest té un gran diàmetre lanomenem caldera. Dins daquesta cladera hi ha cràters molts petits que anomenem hornitos.ELS VOLCANS, VIUS O MORTS?Un volcà actiu és aquell que ha entrat en erupció en època històrica. Segons aquesta definició,existeixen més de 500 volcans actius en tot el món.Un volcà en erupció és aquell que està emetent lava fosa o que expulsa fragments sòlids dematerials volcànics, com cendres, escòries o bombes. Un volcà potencialment actiu o viu és aquellque compta amb probabilitats de tornar a entrar en erupció. Si pensem en espais de tempshumanses pot arribar a considerar que un volcà està apagat si no ha entrat en erupció en època històrica.Un volcà latent és un volcà viu que actualment no està en activitat. Linterval de temps transcorreentre una erupció i laltra es denomina període de repòs.
  3. 3. EXISTEIXEN SIGNES PRELIMINARS D’UNA ERUPCIÓ ? Una erupció sol anunciar-se per signes preliminars. Amb freqüència uns dies abans de lerupció, els sismògrafs indiquen lexistència de sacsejades, que significa que shan obert fissures en les profunditats i que el magma comença a pujar. Per altra banda laugment de volum del magma provoca un canvi molt dèbil en langle de pendent , que pot registrar-se amb un climògraf. Un volcà científicament vigilat no sorprendrà ningú. TIPUS DE VOLCANS: Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i el tamany del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser:Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a Volcans puntuals són els volcans clàssics, en quètravés duna fissura de gran longitud. La lava pot lefusió es produeix per un punt. Un volcà puntualarribar a cobrir grans extensions de terreny, com a consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i conlaltiplà del Dècan a lÍndia. volcànic. Una altra manera de classificar els volcans, potser la més coneguda, és a partir del tipus derupció, així distingim entre els tipus següents: Vulcanià: El nom ve de les erupcions del volcà Vulcà. Solen ser explosives i formen núvolc foscos de cendra. La lava és més pastosa i viscosa i entre erupció i erupció sencrosta ràpidament i tapona la xemeneia. Lerupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llançats a fora. Es
  4. 4. produeix una columna de gasos (CO2 iderivats del sofre). Les coladesvolcàniques són poc extenses i escasses.Solidifiquen molt ràpidament iconstitueixen les roques anomenadesriolites.Hawaià:Normalment volcans fissurals, en els quals lalava sol ser poc densa. Típic dels volcans deHawai. Els altres productes, com gasos ipiroclasts, són molt escassos. Lerupció éscontínua i el cràter és un llac de lava quegairebé mai no es buida; la lava bull isescampa per desbordament.Peleà:La lava és molt viscosa. Les erupcions estanseparades per grans intervals. La lava, moltpressionada dintre de la xemeneia, sobre paspels costats i baixa vessant avall. El nom vedel volcà Pelé. Les erupcions són moltdestructores, perquè provoquen allaus decendres incandescents.Estrombolià:Reben el nom de Stromboli, petita illavolcànica de la costa italiana. La lava té unaproporció més elevada de sílice i per tant ésmenys fluida. El tipus derupció també éscontínua i la lava també està en ebullicióconstant, però quan es posa en contacte amblaire, els gasos que empresona es desprenenviolentament i donen lloc a explosionsmoderades, rítmiques i contínues.No ens hem doblidar de lexistència de volcans submarins, els quals tenen el cràter recobert decorals.
  5. 5. PRODUCTES VOLCÀNICS:El magmaUn volcà sorigina com a resultat de la sortida a lexterior del magma fos a través duna esquerda.Un magma és una massa de roques foses i de gasos. Els magmes tenen el seu origen entre lalitosfera i el mantell superior, on hi ha prou temperatura per fondre les roques. Un augment localde la temperatura o una de disminució de la pressió són els factors que poden donar lloc a què esprodueixi el magma.Els magmes es produeixen a les zones on lequlibri entre temperatura i pressió és límit. • Productes gasosos: El magma és ric en gasos, perquè està sotmès a grans pressions. Hi ha gasos combustibles o inflamables (hidrogen i hidrocarburs) que en contacte amb latmosfera produeixen flamarades a causa de la seva elevada temperatura, i gasos incombustibles (nitrogen, diòxid de carboni i vapor daigua) que són expulsats en grans quantitats. • Productes líquids: reben el nom de lava, que és el magma alliberat de gasos. Quan surt a lexterior, la lava vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que shi acumulen i formen el con volcànic. Pot ser fluida, depenent de la seva composició química i en particular del seu menor o major contingut de diòxid de silici. En refredar-se, produeix roques volcàniques. • Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament, taponant el cràter o la xemeneia, i que són llençats a latmosfera en forma explosiva, com a conseqüència de la pressió creada per lacumulació dels gasos a linterior. Segons la grandària, reben diversos noms. o Les bombes volcàniques són de gran tamany, amb un diàmetre entre 5cm i 5m. Les primeres que expulsa són trossos, coàguls, de lava fluida que es refreden abans darribar a terra. Tenen forma esferoïdal o de fus, adquirida en la ràpida rotació que experimenten durant el seu vol. A vegades tenen una escorça esquerdada com la del pa. Els blocs són trossos de roques de l´escorça que forma el sostre de la cambra magmàtica que han estat arrossegats pels gasos que sortiren per les fissures al començament de l´activitat volcànica. o El lapil·li té el tamany de les graves, un diàmetre entre 2 i 5 mm. Són escòries molt esponjoses i lleugeres. Quan els elemenets són grossos, desiguals i de color fosc sanomemen tosca. Les gredes són pedretes petites de dimensions més igualades. o Els cendres volcànics són molt polsoses, el seu diàmetre és més petit de 2mm. El nom de cendres no sha dentendre referit a material residual duna combustió. Són trossos minúsculs de lava solidificada. Tots aquests materials sengloben en el nom de productes piroclàstics. Lemissió de lava, gasos i materials piroclàstics pel cràter dun volcà, lanomenem erupció.ACTIVITAT VOLCÀNICA: Es poden distingir dos tipus dactivitat volcànica: o Efusiva, amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos continguts en els magmes, i
  6. 6. o Explosiva, caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts). En general, lactivitat efusiva és característica dels volcans alimentats per magmes bàsics (amb poc contingut en sílice) i fluïds, mentre que lactivitat explosiva és típica dels volcans alimentats per magmes àcids (rics en sílice) i viscosos. El mecanisme duna erupció volcànica depèn en essència de les característiques fisicoquímiques del magma que els alimenta, principalment, de la seva composició i viscositat, encara que ambdues propietats estan íntimament relacionades. Altres factors que influeixen en el mecanisme de lerupció volcànica són la tensió de vapor de la fase gasosa del magma, la densitat daquest i les condicions geològiques de la zona per on es produeix lascens del magma (com lexistència de falles...). Shan de distingir dos tipus dactivitat volcànica: o Activitat principal: inclou les anomenades erupcions principals; i ve acompanyada quasi sempre per fenòmens acústics (com sorolls i explosions subterrànies) produïts pels magmes ascendents, i per deformacions en el sòl en les zones pròximes al volcà. o Activitat Secundària: (vulcanisme atenuat) • Segon lèpoca dactivitat, es pot distingir: o un vulcanisme actual, que englobava els volcans actius en els nostres dies o en període històric. o un vulcanisme recent, que comprèn els fenòmens volcànics que han presentat activitat durant la part superior del terciari, i al quaternari; o i un vulcanisme antic, que comprèn els volcans amb activitat durant èpoques anteriors a lera terciària.Avui dia hi ha aproximadament 535 volcans actius i 80 dells són submarins.ZONES DEL MÓN AMB MAJOR ACTIVITAT VOLCÀNICA:
  7. 7. • Zona circumpacífica: Aquesta estreta franja envolta el Pacífic.( Illes Macquarie, Nova Zelanda, Illes Kermadec, Tonga, Fiji, Nova Guinea, Formosa, Filipines, Illes Bonin, Marianes, Guam i Carolines Occidentals, costa Oriental de Japó, Illes Kuriles, Kamchatka, les Aleutianes, la costa de California, les Galàpagos i tota la costa del Pacífic de Amèrica del Sud). Coincideix amb una franja de gran activitat sísmica. També se la denomina el cercle de foc, ja que es troben la major part dels volcans actius coneguts. • Zona mediterrània-transasiàtica: Correspon a tot el sistema alpí, des de la Península Ibèrica i el Nord dÀfrica fins el Pàmir, on aquesta zona es fa més ampla i inclou Birmània, les Índies Holandeses i arriba fins a la zona circumpacífica. En aquesta zona es localitzen àrees delevada sismicitat, com Itàlia, Grècia, Iran, Xina,... • La Cresta mediana de lAtlàntic: Des de les Spitzberg a lAtlàntic, serralada submarina agitada per sismes menys intensos que els de les dues zones anteriors. Dins aquesta zona podem incloure les illes Canàries, les illes Azors i Islàndia.Hi ha una relació directa entre zonas volcàniques i líndex de sismicitat, és per això que adjuntem lataula següent:Països amb major índex de sismicitat.
  8. 8. PAÏSOSÍndex deSismicitatNombreanual desacsejadesNombreanual desismes quevan assolirintensitat 6PeríodedobservacióJapó3821.45061.933 / 1.937NovaZelanda115310241.929 / 1.938Itàlia74230101.920 / 1.936Suïssa68280.51.920 / 1.939Filipines5015021.926 / 1.939Sumatra iJava472801
  9. 9. VOLCANS MES CONEGUTS:Localitzacio i característiquesAqui abaix teniu una petita resenya de alguns dels volcans més coneguts. 1. Chimborazo: Volcà apagat dels Andes Equatorials en la serralada Occidental, el cim més alt del país, amb 6.310 m. daltitud. Del seu cim, cobert de neu perpètua descendeixen catorze glacials, i labundància dantigues morrenes en la seva falda assenyala la potència de les glaciacions. La primera ascenció la va efectuar el 12 de setembre de 1.839 langlès Whymper. 2. Antofalla: Volcà dels Andes Argentins, a la província de Catamarca, a loest del salar homònim amb 6.100 m. daltitud. 3. Coliapo: Volcà de Xile, en la província dAtacama, junt a la frontera Argentina amb 6.080 m. daltitud. També sanomena cerro del Azufre. 4. Cotopaxi: Volcà de lEquador, en la serralada Real Andina, a lEst de Quito. Amb 5.943 m. daltitud, és el volcà actiu més alt del món. El seu con medeix 800 m. de diàmetre. Entre les seves freqüents erupcions destaquen les de 1.768 i 1.877, havent succeït lúltima en 1.928. Va ser escalat per primera vegada en 1.873. 5. Demavend: Volcà del Iran, punt culminant de la serralada del Elburz amb 5.670 m. daltitud. 6. Cumbal: Volcà de Colòmbia, en el departament de Narinyo, a prop de la frontera amb lEquador, amb 4.764m. daltitud. 7. Osorno: Volcà de Xile, en el Sud del departament dOsorno, a prop del llac Rupanco amb 2.661 m. daltitud. Va entrar en activitat en 1.960. 8. Paricutin: Volcà de Mèxic, en la serralada neovolcànica, a prop de Uruapant (Estat de Michoacant). És un dels volcans més joves de la Terra, es va formar en 1.943 m. la seva aparició va provocar la total destrucció del poble de Parangaricutiro, afectant també en part les poblacions de Paricutín i altres. El con té uns 250 m. daltura per uns altres tants damplaria i 35 m. de profunditat. En els últims vint anys la seva activitat ha disminuït notablement. 9. Krakatoa: Illa volcànica de la Indonèsia, situada en el estret de la Sonda, entre les illes de Sumatra i Java. Va ser destruïda parcialment en 1.883 per lerupció del seu volcà Perbuatan. 10. Etna: Volcà actiu de lest de Sicília, prop de la mar i al Noroest de Catània. És el més alt dEuropa, amb 3.263 m. daltitud, i és constituït per una massa de materials de projecció i laves. A més té un altre cràter força esquerdat i també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis. Lactivitat és gairebé constant. 11. Kilawea: Volcà intermitent de lilla de Hawaii. El seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850 m. de diàmetre, senfonsa dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa ( 4.168 m. daltitud ). 12. Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània, situada a la regió fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat amb un cràter de 2 km. de diàmetre, don sobresurten la punta rocallosa del Mawensi ( 5.355 m. daltitud ) i el cim nevat del Kibo ( 5.916 m. daltitud ), que és el cim més alt dÀfrica. 13. Vesuvi: Volcà de la Campània ( Italia ), a 12 km. de Nàpols, al Sudest, lúnic volcà actiu de lEuropa continental. És dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols; té dos cims: lample muralla semicircular del Somma ( 1.132 m. daltitud ) i el Vesuvi pròpiament dit ( 1.277 m. daltitud ), amb el cràter actual, separat per una gran depressió de 5 km. de llargada, anomenada Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle DellInferno a la de llevant.
  10. 10. BIOGRAFIA:http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_que.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_tip.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_eru.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_zon.htmhttp://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_gra.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A0

×