Presentació feta a l'assignatura de Lingüística de 2n de Grau en Filologia Catalana (2010): L'edat daurada, la importància dels nostres majors

1. L’EDAT DAURADA
• 1. Teatre introductori
• 2. La Societat
• 3. Els sentits
• 4. Llenguatge no verbal
• 5. Llenguatge verbal
• 6. Funcions
• 7. Conclusió

2. 1. Teatre introductori
• Quan ja no serveixen, fora.
• Els fills se’ls van passant com si fora un
objecte de poc de valor.
• Ho paguen els mateixos majors dels seus
propis estalvis.
• Prometen anar a veure’ls periòdicament,
però es redueix fins a dates concretes i
per motius determinats.

3. 2. La Societat

4. 2. La Societat

5. 3. Els sentits
• L’oïda

6. 3. Els sentits
• La vista

7. 3. Els sentits
• El tacte

8. 3. Els sentits
• L’olor

9. 4. Llenguatge no verbal
• Saludar alçant el cap o la mà.
• Llenguatge amb els néts: acariciar-los la
mà, el cap, etc.
• No solen mostrar els sentiments: és un
misteri.

10. 5. Llenguatge verbal
• Expressions típiques: “mante”, “tio”,
“càguensos”, “càgondena” i derivats, “au”,
“què fa?”, “fa bo”, etc.
• Refranys: “Pâ ser puta de cassoleta, val
més tindre la figa queta”, “Qui no vulga
pols, que no vaja a l’era”, etc.

11. 6. Funcions
• Referencial

12. 6. Funcions
• Expressiva (com tractar-los)
a) No tocar temes tabú (la mort o les
residències) i fer-los sentir útils.

13. 6. Funcions
• Expressiva (com tractar-los)
b) No aïllar-los. Donar-los l’afecte que es
mereixen.

14. 6. Funcions
• Conativa
- La néta que es maquilla molt i es posa
minifalda o escot: “On vas tan fresca?
Tapa’t que fa fred!”
- El nét que es passa el dia en el sofà: “A la
teua edat ja estava treballant!”.

15. 6. Funcions
• Fàtica

16. 7. Conclusió
- Més de 300.000 àvies i avis de l’Estat
espanyol moren abandonats.

17. 7. Conclusió
- Altres “només” són maltractats per
energúmens.

18. 7. Conclusió
- Preguntes per a la reflexió:
a) Per què ens dóna més llàstima un nadó
que una persona major?
b) Per què les lleis de tràfic obliguen
atropellar un ancià i no un nen?

19. 7. Conclusió
- Associacions i entitats solidàries amb les
persones majors, com “La Caixa”.

20. “Són els llibres de la història, i la
història sempre s’ha de tenir
present”