1. Alberto García Alix
Anna Gelabert
Carlota Majó

2. A. Garcia Alix
●
Alberto García-Alix va nèixer a Lleó, Espanya, al 1956.
●
És Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.
●
Especialitzat en el retrat i fotografies en blanc i negre.
●
Les temàtiques giren entorn de les motos, els tatuatges, la
música, la vida nocturna, els drogoaddictes, les estrelles
pornogràfiques i els presos. També destaquen els seus
autoretrats i els nus.
●
Estil oposat als estereotips. → Imatges violentes i sense pudor,
amb molta força expressiva → Documental social
●
Molt lligat a la “Movida Madrileña” dels 80, època de la qual han
quedat els seus gràfics de personatges com Pedro Almodóvar,
Rossy de Palma, Camarón de la Isla, Alaska, o Emma Suárez.
●
Ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País,
ABC, o El Mundo i revistes, i ha fet exposicions individuals i
també col·lectives per tot el món.
●
El 2003 va començar a experimentar amb el format vídeo.

3. Anàlisi de fotografies

4. Interpretació visual
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
“Mi lado femenino”
Alberto García Alix
Autoretrat
Blanc i negre
Format vertical
Pla mig
Punt de vista frontal
Predomini de línies rectes
Textures de la pell de la persona, tatuatges,
bracelets metàl·lics i cabell.
Llum artificial lateral dret
Contrastos de colors (samarreta, cabell i
ombres fosques - pell i fons clar)
Simetria real
Acció estàtica
Recorregut visual de la cara (dalt) al cos
(baix)
Paisatge tancat interior (foto pressa en un
estudi)

5. Interpretació del significat
A diferència de la gran majoria d’obres de Garcia-Alix on hi apareixen un recull
de diferents experiències viscudes o situacions dures de la vida de les
persones, aquesta fotografia es tracta d’un autoretrat, on pretén descobrir-se a
ell mateix en tots els sentits i mostrar-se al món tal i com és. Vol representar-se
a ell mateix de manera natural i sincera, plasmant el seu “costat femení”, com
el nom de la fotografia ja indica.
No obstant, mostra un moviment de poc dinamisme, és a dir molt estàtic, amb
els punys tancats davant el cos, que ens fa entendre que existeix en ell un
sentiment de por per mostrar-se i sincerar-se amb la resta del món. Està, en
certa manera, cohibit i a la defensiva.

6. Interpretació visual
Anàlisis fotogràfic
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
Francis 2007
Alberto García Alix
Blanc i negre
Format Vertical
Pla mig
Punt de vista Frontal
Predomini de lineas corbas i rectes
Textura llisa, la pell.
Bona nitidesa, està enfocat
Il·luminació artificial, frontal
Contrast en la dona i el gat
Tonalitat de colors blancs, grisos i negres
Equilibri, simetria…
Acció estàtica
Recorregut visual (a dalt - a baix ; esquerra dreta )
Interior
Concret
Poca profunditat de camp
Posició relaxada
Utilització llei de terços en el cap del gat

7. Interpretació del significat
Aquesta fotografia pertany a la seva època “De donde no se vuelve”, que ens planteja un viatge a
través de la seva memòria. Ens permet veure el seu univers fotogràfic on “rescata la vida del temps” i
on intenta representar la seva visió específica i subjectiva de la vida del carrer. Ens mostra un món
dur i cruel.
Aquesta imatge va més enllà de lo objectiu i superficial, i ens focalitza i ens endinsa a la vida personal
i íntima de la dona nua retratada. Ens transmet una sensació de cert terror o rebuig, degut a l’
expressió de la protagonista, donada per la seva profunda mirada i la deformació del seu ull, el
paisatge fosc, tètric i indefinit, la figura del gat (normalment associat al món màgic i fosc) i el cos nu i
tatuat de la dona.

8. Obres

9. ●
“Lo más cerca que estuve del paraíso”
Aquest conjunt de fotografies que ens ofereix García Alix és
fruit d'innombrables estades que l'artista ha realitzat al llarg
dels anys en les Illes Balears.
Una sensació de llibertat, un hedonisme que impregna les
imatges que arriben a nosaltres a través del filtre de la seva
mirada. Una tensió que ens atrapa i ens embolica en la
creació d'una altra realitat, un misteri que ens trasllada a
una altra illa, la que García Alix construeix amb les seves
imatges: nens que miren com a adults, adults transformats
en arquitectures, arquitectures com a retrats. Tot això
emmarcat en una naturalesa que a través dels seus ulls es
torna salvatge.

12. ●
“De carne y hueso”
Carn i os és una peça audiovisual creada per Alberto García
Alix a partir de les seves fotografies amb l'acompanyament
musical de Daniel Melingo. Aquesta obra va ser presentada en
les Trobades Internacionals de Fotografia de Arles a França i
posteriorment en el Teatre Margarita Xirgú de Buenos Aires.

15. ●
“De donde no se vuelve”
García Alix ens condueix a un viatge entre el present i el passat
de la seva obra i, per tant, de la seva pròpia biografia. Un viatge a
la memòria, un “monòleg infinit” mitjançant el qual ens apropa el
seu costat més íntim i poètic. L'eix del projecte es fonamenta en
l'obra audiovisual del mateix nom. L'autor, a través de la seva
pròpia veu, reflexiona des d'un present subjectiu sobre el seu
passat i el de la fotografia.

18. ●
“Tres vídeos tristes”
La trilogia consta de tres peces en vídeo realitzades per l'artista
conjuminant la seva fotografia i fragments en vídeo amb textos
profunds i poètics narrats per ell mateix en veu en off. Són peces
autobiogràfiques, realitzades durant la seva estada a París, que
ens parlen de la vida de l'autor i de la seva fotografia, íntimament
lligats.

21. ●
“No me sigas, estoy perdido”
Des de l'any 1976 fins a 1986. Des dels seus primers negatius,
García Alix ens mostra una mirada fresca i descarada sobre el seu
entorn, una realitat en la qual està tan submergit que engoleix aquest
temps de reflexió intrínseca a una mirada conscient.
El més important no era el fet fotogràfic, sinó el moment que estava
vivint, les trobades, els paisatges de la seva joventut. En els ulls que
van prendre les fotografies d'aquesta època, es destil·la una mescla
d'innocència i de cerca. Una cerca ansiosa que va a poc a poc
apoderant-se de la imatge, construint-se a mesura que avancem cap
a l'any 1986. És el moment en el qual Alberto García Alix pren
consciència de la seva condició de fotògraf i pansa al format mitjà.
En aquesta última etapa, podem observar composicions molt més
buscades, un major enfrontament amb el subjecte. Una intensa
trobada que marcarà la resta de la seva obra.

24. ●
“El paraíso de los creyentes”
Lluny de limitar la imaginació, la imatge pot arribar a
potenciar-la i inventar noves realitats. La fotografia de
García-Alix genera infinits espais onírics delimitats pel relat
complementari del propi fotògraf. D'altra banda, el text
aconsegueix dotar de cert ordre al pensament abstracte de
l'artista i així estructurar els seus pensaments de manera
més clara que les imatges, amb una naturalesa més
desordenada en associar-se a moments viscuts. GarcíaAlix busca una narració unitària on el text serveix d'eix a
partir del com es construeix la narració visual.

27. Anna Gelabert
Carlota Majó
2n Batxillerat Social “B”