LA NOSTRA MÚSICA
LA NOSTRA MÚSICA
LA BANDA DE MÚSICALA MÚSICA
POPULAR
AUTORS
VALENCIANS
AVALUACIÓ
CLASSIFICACIÓ DELS
INSTRUMENTS
LA CLASSIFICACIÓ DEPENDRÀ DE LA
FORMA D’EXECUCIÓ
VENT-FUSTA
VENT-METALL
CORDA-FREGADA
LA PE...
VENT-FUSTA
FAGOT
OBOE
CLARINET
REQUINT
FLAUTA TRAVESSERA
SAXOFÓ
FAGOT
Instrument de llengüeta
doble de perforació
lleugerament cònica, fet de
fusta i format per la
conjunció de dos tubs
...
OBOÈ
Instrument de vent del grup dels
de llengüeta, el qual consisteix
en un tub estret d’uns 60 cm
proveïts de forats i c...
CLARINETInstrument de vent-fusta
format per un tub
cilíndric amb una sola
llengüeta que és fixa
sobre una obertura de la
“...
REQUINT
Instrument pertanyent a la família dels clarinets,
però de dimensions més petites (49.8 cm), de
tonalitat aguda i ...
FLAUTA
TRAVESSERA
Es pot denominar com
flauta una tipologia
d’instrument musical de
vent. Per la senzillesa de
la seva con...
SAXOFÓCombina en la seva
construcció l’embocadura
de llengüeta simple del
clarinet, un cos metàl·lic i
una versió eixampla...
VENT-METALL
TROMBÓ
TUBA
FISCORN
TROMPA
TROMPETA
BOMBARDÍ
TUBA
És l'instrument més
greu de la família de
vent-metall. El seu tub
es de secció cònica, té
tres o quatre vàlvules,
boq...
TROMBÓInstrument de vent-metall
consistent en un cos
bàsicament cilíndric, tret
del pavelló que té forma
de campana, i que...
FLISCORN
Instrument aeròfon de
metall, soprano de la
família dels bugles o
saxhorns. És semblant a
la trompeta, tot i que
...
TROMPA
Instrument de vent que
té normalment un tub
cònic obert que deriva
de les formes dels
corns o dels ullals dels
anim...
TROMPETA
Instrument de vent-metall que
produeix sons per mitja de la
vibració dels llavis del
intèrpret contra la “boquill...
BOMBARDÍ
Instrument aeròfon de metall,
el baríton de la família dels
bugles. Designacions tals
com baríton, eufoni o
eupch...
CORDA-FREGADA
• EL CHELO
• EL CONTRABAIX
CONTRABAIX
És l'instrument més gran i
greu de la família de la
corda fregada. Mideix
normalment 1,8 m d’alt, té
quatre cor...
VIOLONCHELO
És un instrument
musical de corda, de
grandària i registre
entre la viola i el
contrabaix. Es toca amb
un arc,...
LA PERCUSSIÓ
• CAMPANES TUBULARS
• GÜIRO
• CAIXA
• CLAUS
• CRÒTALS
• TIMBALS
• XILÒFON
• GONG O TAM-TAM
• LIRA O GLOKENSPI...
CAMAPANES TUBULARS
Instrument musical de
percussió en forma de
copa invertida, per lo
general metàl·lica i a
vegades de fu...
GÜIRO
Instrument de
percussió d’origen
Africà, pertanyent al
grup dels raspadors. És
una espècie de
carbassa osca, de
form...
CAIXA
Instrument
membranòfon de
percussió, de la família
dels tambors, derivat
del tambor de marxa
militar, però que en
te...
CLAUS
Formats per dos
bastons de fusta
cilíndrics (10 cm
aprox. de longitud) .
El so es produeix
colpejant un del pals
con...
CROTALSSón de petites
dimensions (de 6 a 10
cm., seguint l’altura del
só). Produeixen un so
pur i cristal·lí. El so pur
de...
TIMBAL
Els timbals són
instruments de forma
semiesfèrica, recobrits
d’una pell adaptable
copejada per una
baqueta. Segons ...
XILÒFON
Instrument musical
format per un teclat
rústic de làmines de
fusta dura o de bambú
de llargàries diferents
que, en...
GONG O TAM-TAM
Instrument idiòfon de
percussió directa
consistent en un gran
disc de bronze que és
percudeix amb una
maça ...
LIRA O GLOKENSPIEL
El Glockenspiel o lira,
és un instrument petit,
exclusivament
orquestral, fet de
llàmines de metall en
...
BOMBO
Instrument musical de
percussió
membranófona,
consistent en un
cilindre, generalment de
fusta, en els extrems de
la ...
PLATS
Instrument orquestral de
gran brillantor, de so
explosiu i dolç. Aquesta
contradicció fa d’ells
instruments molt des...
TRIANGLE
El triangle és un
instrument percutit de
metall, pertanyent al
grup dels idiófons,
perquè el so resultant
és frui...
BONGOS
Si parlem de "bongos", ens estem referint a dos
instruments associats, un de major grandària que
l’altre. Aquest in...
LA MARIMBA
És semblant al xilòfon
però la seva grandària
és més gran. A l’igual
que el xilòfon, també
està construït de fu...
EL VIBRÀFON
És un instrument l’origen del qual situem a principis
del segle XX i que apareix relacionat bàsicament amb
la ...
LA MÚSICA POPULAR
(INSTRUMENTS)
• LA DOLÇAINALA DOLÇAINA
• El TABALETEl TABALET
LA DOLÇAINA
És un instrument tradicional de la cultura valenciana
d’origen àrab. El filòsof àrab AL-Farali (950 d.c.) va
s...
EL TABALET
És generalment un
tambor de dimensions
mitjanes, podent-se
penjar al coll, la qual
cosa permet integrar-
se còm...
AUTORS VALENCIANS
• JOAQUIN RODRIGO
• MESTRE SERRANO
JOAQUIN RODRIGO
Perfil biogràfic Encara que cec a partir dels tres anys a
causa d’una epidèmia de difteria, Rodrigo va ini...
JOAQUIN RODRIGO
Joaquín Rodrigo va viure, a partir dels seus primers
anys, per i per a la música. Guardonat, homenatjat i
...
JOSEP SERRANO
Naixqué en lo carrer de la Verge, de Sueca lo 14-10-1873 i
mori en Madrid el 8-3-1941.
Els seus primers estu...
JOSEP SERRANO
En 1909, en motiu de l’exposició Regional Valenciana, el
Marques del Túria l’encarrega un himne, i en lletra...
AVALUACIÓ
• LA BANDA DE MÚSICA
• MÚSICA POPULAR
• AUTORS VALENCIANS
LA BANDA DE MÚSICA
1ª QÜESTIÓ
2ª QÜESTIÓ
LA BANDA DE MÚSICA
El saxofó és un instrument de:
vent-fusta
vent-metall
corda-fregada
percussió
LA BANDA DE MÚSICA
2º Un instrument de vent- metall és
un instrument que:
- Es fa sonar frotant la corda.
- Es fa sonar am...
ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat. Encara
que el saxofó es un
instrument construït
d’alumini, pertany a la
famíl...
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
LA MÚSICA POPULAR
1ºQÜESTIÓ
2º QÜESTIÓ
LA MÚSICA POPULAR
A QUINA FAMILIA PERTENEIXERÍA EL
TABALET?
VENT-FUSTA
VENT-METALL
CORDA-FREGADA
PERCUSSIÓ
ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat.
Encara que el
Tabalet es un
instrument
construït amb
diferent material i
form...
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
AUTORS VALENCIANS
1ª QÜESTIÓ
AUTORS VALENCIANS
QUINA COMPOSICIÓ DEL MESTRE SERRANO ÉS LA
MÉS CONEGUDA SOBRETOT PELS VALENCIANS?
Amparito Roca
Himne de ...
MÚSICA POPULAR
3º Amb quin instrument de la banda es
familiaritza la dolçaina?
Amb el saxofó.
Amb el clarinet.
Amb l’oboe....
ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat!! El
oboe és un
instrument que
descendeix de la
dolçaina.
Continua així!!
ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!!
Has encertat. El
himne de
València,
juntament amb el
“Fallero” són el
pasdobles més
conegut...
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
MALA SORT
Has fallat!. Torna a
intentar-ho. Que
tingues Sort!!
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

La nostra musica

218 visualizaciones

Publicado el

Els instruments d'una orquestra.

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
218
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

La nostra musica

  1. 1. LA NOSTRA MÚSICA
  2. 2. LA NOSTRA MÚSICA LA BANDA DE MÚSICALA MÚSICA POPULAR AUTORS VALENCIANS AVALUACIÓ
  3. 3. CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS LA CLASSIFICACIÓ DEPENDRÀ DE LA FORMA D’EXECUCIÓ VENT-FUSTA VENT-METALL CORDA-FREGADA LA PERCUSSIÓ
  4. 4. VENT-FUSTA FAGOT OBOE CLARINET REQUINT FLAUTA TRAVESSERA SAXOFÓ
  5. 5. FAGOT Instrument de llengüeta doble de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels. El més curt acaba en un “tudel” encorbat en S, amb una llengüeta doble. Es el més baix dels instruments de fusta de l’orquestra. Actualment té 135 cm d’allargada i una extensió de uns 3 octaves i mitja. La seva sonoritat peculiar li permiteix produir molts efectes misteriosos i fins i tot còmics.
  6. 6. OBOÈ Instrument de vent del grup dels de llengüeta, el qual consisteix en un tub estret d’uns 60 cm proveïts de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta a l’embocadura. Pot abastar fins 3 octaves de la escala cromàtica. Prové d’un altre instrument, el corn angles. Té un paper rellevant en la música simfònica i en l’opera.
  7. 7. CLARINETInstrument de vent-fusta format per un tub cilíndric amb una sola llengüeta que és fixa sobre una obertura de la “boquilla” a l'extrem superior del tub. Per l'inferior acaba en un pavelló acampanat. L'àmbit del clarinet més habitual, el soprano en si bemoll, es de tres octaves i mitja; la nota més greu es re. Les notes per damunt de lo fonamental es s'aconsegueix polsant una clau i bufant amb més força.
  8. 8. REQUINT Instrument pertanyent a la família dels clarinets, però de dimensions més petites (49.8 cm), de tonalitat aguda i utilitzat principalment a les bandes musicals.
  9. 9. FLAUTA TRAVESSERA Es pot denominar com flauta una tipologia d’instrument musical de vent. Per la senzillesa de la seva construcció, pot ser que sigui un dels instruments més antics, doncs amb diverses formes, es troba en totes les cultures. Consta d’un tub, generalment de fusta o metall amb una sèrie d’orificis i un filtre en la vora del com (bisell) es produeix el so: l’aire pot arribar directament dels llavis de l’executant.
  10. 10. SAXOFÓCombina en la seva construcció l’embocadura de llengüeta simple del clarinet, un cos metàl·lic i una versió eixamplada del tub cònic del oboè. El cos té vint orificis coberts per claus que poden ser oberts o tancats en grups per mitja de sis botons o guisats que es controlen amb els dits índex, cor i anular de cada mà. Els saxofons més coneguts són el soprano, el contralt, el tenor i el baríton, tots amb una extensió de dues octaves i mitja.
  11. 11. VENT-METALL TROMBÓ TUBA FISCORN TROMPA TROMPETA BOMBARDÍ
  12. 12. TUBA És l'instrument més greu de la família de vent-metall. El seu tub es de secció cònica, té tres o quatre vàlvules, boquilla de copa, tub enrotllat en vertical i pavelló dirigit cap a damunt.
  13. 13. TROMBÓInstrument de vent-metall consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La utilització dels trombons a l’orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l’actualitat incorporen una clau que permet allargar l’extensió de l'instrument en el registre greu.
  14. 14. FLISCORN Instrument aeròfon de metall, soprano de la família dels bugles o saxhorns. És semblant a la trompeta, tot i que lleugerament més gros, però és de conicitat més accentuada i per aquesta raó produeix un so menys estrident que la trompeta.
  15. 15. TROMPA Instrument de vent que té normalment un tub cònic obert que deriva de les formes dels corns o dels ullals dels animals. La trompa sona per la vibració dels llavis del intèrpret recolzats a l’embocadura.
  16. 16. TROMPETA Instrument de vent-metall que produeix sons per mitja de la vibració dels llavis del intèrpret contra la “boquilla. Les trompetes de plata i bronze amb tubs llargs i rectes, orificis cònics i pavelló acampanat es semblen a altres trompetes antigues com la hasosra hebrea, la tuba romana i el salpinx grec. Aquesta funciona a través d’uns pistons que li permeteixen variar les notes que fa l’interpret.
  17. 17. BOMBARDÍ Instrument aeròfon de metall, el baríton de la família dels bugles. Designacions tals com baríton, eufoni o eupchonium fan referència al mateix instrument., La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja (mi-1 a si bemoll 3). És un típic instrument de banda, el paper del qual, a l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes
  18. 18. CORDA-FREGADA • EL CHELO • EL CONTRABAIX
  19. 19. CONTRABAIX És l'instrument més gran i greu de la família de la corda fregada. Mideix normalment 1,8 m d’alt, té quatre cordes afinades en mi1, la1, re2 y sol2 i sona una octava per sota de la seva notació. Fins el S. XIX els contrabaixistes utilitzaven arcs amb la vara corba cap a fora en relació amb el “encerdado”; molt després de que fora normal l’arc corb cap a dins en el violí, la viola i el violoncel.
  20. 20. VIOLONCHELO És un instrument musical de corda, de grandària i registre entre la viola i el contrabaix. Es toca amb un arc, amb l'instrument subjecte entre les cames del violoncel·lista.
  21. 21. LA PERCUSSIÓ • CAMPANES TUBULARS • GÜIRO • CAIXA • CLAUS • CRÒTALS • TIMBALS • XILÒFON • GONG O TAM-TAM • LIRA O GLOKENSPIEL • TRIANGLE • BOMBO • PLATS • BONGOS • VIBRAFON • MARIMBA
  22. 22. CAMAPANES TUBULARS Instrument musical de percussió en forma de copa invertida, per lo general metàl·lica i a vegades de fusta, ceràmica u altres materials, que sona quant es colpeja amb un batall o amb un martell. En les campanes la vibració comença en la zona propera a la vora inferior.
  23. 23. GÜIRO Instrument de percussió d’origen Africà, pertanyent al grup dels raspadors. És una espècie de carbassa osca, de forma allargada i amb estries, que es raspen amb una vareta metàl·lica o amb una espècie de pinta que produeix sons rítmics.
  24. 24. CAIXA Instrument membranòfon de percussió, de la família dels tambors, derivat del tambor de marxa militar, però que en tenir un cilindre més curt, produeix un so més agut i timbre més clar; és so es produeix mitjançant baquetes de fusta.
  25. 25. CLAUS Formats per dos bastons de fusta cilíndrics (10 cm aprox. de longitud) . El so es produeix colpejant un del pals contra l’altre, el so es molt agut
  26. 26. CROTALSSón de petites dimensions (de 6 a 10 cm., seguint l’altura del só). Produeixen un so pur i cristal·lí. El so pur dels platerets antics, encara usats en la orquestra, s’obté tenint- los “suspesos” (un horitzontal per la mà esquerra, altre vertical per la mà dreta) i colpejar el fixe del plateret dret sobre la vora del plateret esquerra.
  27. 27. TIMBAL Els timbals són instruments de forma semiesfèrica, recobrits d’una pell adaptable copejada per una baqueta. Segons el grau de tensió de la pell, s’obtenen sons greus, mitjans o aguts.
  28. 28. XILÒFON Instrument musical format per un teclat rústic de làmines de fusta dura o de bambú de llargàries diferents que, en ésser percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una sèrie de notes (de dues a quatre octaves). Originari de l'Extrem d'Orient.
  29. 29. GONG O TAM-TAM Instrument idiòfon de percussió directa consistent en un gran disc de bronze que és percudeix amb una maça recoberta de feltre o de roba. Produeix un so d’altura indeterminada, d’una gran potència i de vibracions prolongades.
  30. 30. LIRA O GLOKENSPIEL El Glockenspiel o lira, és un instrument petit, exclusivament orquestral, fet de llàmines de metall en disposició de teclat, habitualment sense tubs ressonadors, i sense una tessitura definida, encara que en ocasions, es fabriquen i usen lires amb pedal.
  31. 31. BOMBO Instrument musical de percussió membranófona, consistent en un cilindre, generalment de fusta, en els extrems de la qual s’ajusta una membrana estirada, usualment de cuir, que és copejada amb baquetes.
  32. 32. PLATS Instrument orquestral de gran brillantor, de so explosiu i dolç. Aquesta contradicció fa d’ells instruments molt desitjats pel compositor. Utilitzats en moments puntuals de gran resplendor i efecte sonor.
  33. 33. TRIANGLE El triangle és un instrument percutit de metall, pertanyent al grup dels idiófons, perquè el so resultant és fruit de la vibració del metall després de ser copejat amb la baqueta.
  34. 34. BONGOS Si parlem de "bongos", ens estem referint a dos instruments associats, un de major grandària que l’altre. Aquest instrument d’origen ètnic no té un so determinat i posseeix una única membrana, que es toca amb els dits.
  35. 35. LA MARIMBA És semblant al xilòfon però la seva grandària és més gran. A l’igual que el xilòfon, també està construït de fusta i també conté uns tubs o llàmines. El so resultant dependrà de l’ús que fem de les baquetes ja que de vegades s’arriben a utilitzar fins a dues baquetes en cada mà.
  36. 36. EL VIBRÀFON És un instrument l’origen del qual situem a principis del segle XX i que apareix relacionat bàsicament amb la música jazz. Està fet de metall i posseeix dos tubs que serveixen com amplificadors. Destaca especialment per contar amb un motor. El so que emet s’apaga mitjançant el pedal: quan ho soltem, deixa de sonar.
  37. 37. LA MÚSICA POPULAR (INSTRUMENTS) • LA DOLÇAINALA DOLÇAINA • El TABALETEl TABALET
  38. 38. LA DOLÇAINA És un instrument tradicional de la cultura valenciana d’origen àrab. El filòsof àrab AL-Farali (950 d.c.) va ser qui li va donar el nom a aquest instrument. La Dolçaina rep distintes denominacions al llarg de tota la Comunitat Valenciana. En la província de València es denomina dolçaina o donsaina. En les comarques d'Alacant són molt coneguts els noms de xirimia, xeremia o xirimita. En la província de Castelló el nom de dolçaina és molt comú menys en la localitat de Morella, en la comarca dels Ports, on la hi coneix com gaita, per la seva similitud amb els tubs d’una gaita
  39. 39. EL TABALET És generalment un tambor de dimensions mitjanes, podent-se penjar al coll, la qual cosa permet integrar- se còmodament en cercaviles i altres esdeveniments al carrer.
  40. 40. AUTORS VALENCIANS • JOAQUIN RODRIGO • MESTRE SERRANO
  41. 41. JOAQUIN RODRIGO Perfil biogràfic Encara que cec a partir dels tres anys a causa d’una epidèmia de difteria, Rodrigo va iniciar els seus estudis musicals molt jove, i va arribar a ser un dels noms més rellevants de la música espanyola del segle XX. Sens dubte la seva obra més popular és el "Concierto de Aranjuez", obra per a guitarra i orquestra que no és sinó una mostra més de la prolífica obra del compositor saguntino de la qual aquí no es pretén altra cosa que donar una pinzellada. En 1939 (després de viure a París, Friburg i Salzburg) s’instal·la a Madrid definitivament i és nomenat Cap de la Secció d'Art i Propaganda de la ONCE. AL mateix temps inicia la seva llavor com crític musical, a més de les seves col·laboracions amb RNE.
  42. 42. JOAQUIN RODRIGO Joaquín Rodrigo va viure, a partir dels seus primers anys, per i per a la música. Guardonat, homenatjat i honrat amb les més diverses distincions, en 1996 li va ser concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts per la seva carrera; sent Marquès dels jardins de Aranjuez des de 1991. Als vuit anys inicia els seus estudis de violí, solfeig i piano pel sistema Braille. Als 16 anys ingressa en el Conservatori de València. En 1927, marxa a París on estudia amb Paul Dukas en la École Nórmale de Musique, i coneix a Ravel i Manuel de Falla. Premis i nominacions (només cinematogràfics) President honorífic de l'II Congrés Internacional de Música de Cinema (València, 1 al 3 d'octubre de 1993).
  43. 43. JOSEP SERRANO Naixqué en lo carrer de la Verge, de Sueca lo 14-10-1873 i mori en Madrid el 8-3-1941. Els seus primers estudis musicals, els rep de son pare En Josep Serrano Marí, quin era music major de la banda municipal de Sueca. Després continua al conservatori de Valencia, els de composició foren en el Mestre Giner, component en 1890 varies peçes. A finals de 1892 marxà a Madrid, duent en ell el seu esperit bohemi i moltes ansies de triumfo. Fon recomanat a Chapí, el qual no li feu molt de cas. Començà per al mestre una època a on passà prous apuraments econòmics, fins a l’extrem de que tingué que guanyar-se la vida com a music ambulant tocant el violi en una orquestra en els cafens.
  44. 44. JOSEP SERRANO En 1909, en motiu de l’exposició Regional Valenciana, el Marques del Túria l’encarrega un himne, i en lletra de Maximilia Thous, compon així l'obra que quedaria per a sempre com a “Himne de Valencia”. ( Per a mes informació sobre l'himne de Valencia) En 1923, per a la coronació de la nostra Patrona escriu “Valencia Canta” i en 1929 per a la falla del carrer de la Pau, en lletra de Maximilia Thous, “El Faller”. Composicions: -Himne de Valencia -El Faller (Pasdoble)
  45. 45. AVALUACIÓ • LA BANDA DE MÚSICA • MÚSICA POPULAR • AUTORS VALENCIANS
  46. 46. LA BANDA DE MÚSICA 1ª QÜESTIÓ 2ª QÜESTIÓ
  47. 47. LA BANDA DE MÚSICA El saxofó és un instrument de: vent-fusta vent-metall corda-fregada percussió
  48. 48. LA BANDA DE MÚSICA 2º Un instrument de vent- metall és un instrument que: - Es fa sonar frotant la corda. - Es fa sonar amb l’ajuda del vent i pot ser ta madera. - Es fa sonar colpejant-lo. - Es fa sonar amb l’ajuda del vent.
  49. 49. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!! Has encertat. Encara que el saxofó es un instrument construït d’alumini, pertany a la família de vent-madera. Si ens fixem la seua construcció és molt similar a la dels clarinets que estan construïts de madera.
  50. 50. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  51. 51. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  52. 52. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  53. 53. LA MÚSICA POPULAR 1ºQÜESTIÓ 2º QÜESTIÓ
  54. 54. LA MÚSICA POPULAR A QUINA FAMILIA PERTENEIXERÍA EL TABALET? VENT-FUSTA VENT-METALL CORDA-FREGADA PERCUSSIÓ
  55. 55. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!! Has encertat. Encara que el Tabalet es un instrument construït amb diferent material i forma més allargada que la caixa, pertany a la família de la percussió.
  56. 56. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  57. 57. AUTORS VALENCIANS 1ª QÜESTIÓ
  58. 58. AUTORS VALENCIANS QUINA COMPOSICIÓ DEL MESTRE SERRANO ÉS LA MÉS CONEGUDA SOBRETOT PELS VALENCIANS? Amparito Roca Himne de València Paquito el chocolatero
  59. 59. MÚSICA POPULAR 3º Amb quin instrument de la banda es familiaritza la dolçaina? Amb el saxofó. Amb el clarinet. Amb l’oboe. Amb el fagot.
  60. 60. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!! Has encertat!! El oboe és un instrument que descendeix de la dolçaina. Continua així!!
  61. 61. ENHORABONA!!!!!ENHORABONA!!!!! Has encertat. El himne de València, juntament amb el “Fallero” són el pasdobles més coneguts del compositor Mestre Serrano.
  62. 62. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  63. 63. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  64. 64. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  65. 65. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!
  66. 66. MALA SORT Has fallat!. Torna a intentar-ho. Que tingues Sort!!

×