1. LA TECNOLOGIA DE L’AHIR
Les 10 tecnologies candidates a la
desaparició
“El progrés no consisteix a aniquilar
avui l'ahir, sinó, al revés, en
conservar aquella essència del ahir
que va tenir la virtut de crear aquest
avui millor.”
José Ortega Y Gasset
ANNA I TERESA

2. La casset/ el casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenada
cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i
analògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilitzada per a l'
enregistrament i reproducció del so. Les primeres cassets van aparèixer a
Catalunya a mitjans de la dècada del 1960, i van esdevenir ràpidament
molt populars, atès que eren un sistema còmode i relativament econòmic
de portar la música a tot arreu.

3. El Fax (abreviatura de facsímil, del Llatí fac simile, "fer similar") és una
tecnologia de Telecomunicacions que s'usa per a transferir copies
(facsímils) de documents, usant dispositius que operen sobre la xarxa
telefònica convencional. L'avantatge del Fax respecte altres mètodes com
ara el correu tradicional és que en el fax la transmissió és pràcticament
instantània. Tot i així, els desavantatges que suposen una baixa qualitat
l'han relegat davant el correu electrònic com a forma més comuna
d'enviar documents de forma electrònica.

4. Un disc compacte o CD és un disc
òptic utilitzat per a l'emmagatzematge
de dades. Va ser originàriament creat
per a emmagatzemar àudio, però
posteriorment va ser usat per a
emmagatzemar dades (CD-ROM). El
disc compacte va ser desenvolupat per
Sony i Philips el 1980. El 1982 es va
iniciar la seva producció en massa i va
anar desplaçant progressivament el
disc de vinil com a suport d'àudio.
Posteriorment també va desplaçar els
disquets d'ordinador com a suport per
a la distribució de programari.

5. El DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital),
és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de
dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen
la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis
vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou
creat pel DVD Forum.

6. La Televisió analògica o
Televisió terrestre era
el mètode tradicional
de lliurament de senyal
de televisió, per ones
radioelèctriques
transmeses a través de
l'espai.

7. El telèfon fixe (del grec τῆλε,
tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē,
"veu") és un dispositiu de
telecomunicacions que s'usa
per transmetre i rebre so
(normalment veu) a través de
llargues distàncies. Inicialment
transmetien el so mitjançant
un senyal d'àudio que es
codificava en un senyal elèctric
analògic, a través de cables de
coure.

8. Un mòdem de 56 Kbps era un aparell electrònic que situàvem entre
el ordenador y la línea telefònica, capaç de convertir una senyal
digital de dades en una altra analògica que pugui ser transmesa per
un canal dissenyat per a senyals analògiques. És recordat sobretot
pel soroll que feia a l’hora de connectar-se:"Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii Pi Piiiiiiiiiii
Piririririririiiiiii".

9. El Tub de raigs catòdics (CRT de l'anglès Cathode Ray Tube) és un
dispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun i al seu
desenvolupament van contribuir els treballs de Philo Farnsworth.
S'empra principalment en monitors, televisions i oscil·loscopis,
encara que en l'actualitat s'estan substituint progressivament per
tecnologies com plasma, LCD, DLP; a causa del menor consum
energètic d'aquests últims.

10. Els discs flexibles o disquets
són un dispositiu
d'emmagatzemament de
dades format per una peça
circular de material magnètic
que permet la gravació i la
lectura de dades. És fi,
flexible i tancat en una caixa
fina quadrada o rectangular
de plàstic. Durant la dècada
del 2000, han estat
majoritàriament substituïts
per discs òptics i pels
dispositius de memòria flaix.

11. Un cable és un element conductor format per un conjunt variable
de fils metàl·lics, generalment recoberts per un material aïllant o
protector. Les tecnologies inalàmbriques com el Bluetooth i el Wifi
han alliberat els nostres ordenadors, cursos, telèfons..

12. Les càmeres tradicionals capturen la llum (la fotografia) en una
pel·lícula fotogràfica. La pel·lícula fotogràfica és una emulsió que
conté una substància sensible a la llum com el nitrat de plata sobre una
capa plàstica. Quan aquesta emulsió és sotmesa a una exposició
controlada de llum o un altre tipus de raigs la imatge queda gravada a
la pel·lícula. Per obtenir una imatge final, inalterable en futures
exposicions a la llum- una fotografia –se’l hi apliquen a la pel·lícula una
sèrie de processos químics, en un procés anomenat revelat fotogràfic.