DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2020.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
2. L’ESCULTURA GREGA
L’ESCULTURA GREGA
1- Característiques generals
2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.).
3.1 - Protoclàssicisme (Inicis del segle V a.C.).
4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.)
3- El període Clàssic (segles V-IV a.C.).
3.2- Classicisme sublim ( segle V aC.)
3.3- Classicisme tardà ( segle IV aC.)
3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen
pedra calcària, fusta, or i ivori.
Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies
romanes, no els originals.
Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars)
I l’escultura exempta
Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes
(fins i tot els déus tenen forma humana).
Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat
fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre
La bellesa física i espiritual.
Policromia: Les escultures originals estaven policromades
Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...)
Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a
tindre una consideració social important (signen les obres)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA ( RESUM )
Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra
calcària, fusta, or i ivori.
Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no
els originals.
Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i
l’escultura exempta
Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i
tot els déus tenen forma humana).
Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins
arribar a un realisme idealitzat, en el que s'aconsegueix representar de manera
gairebé perfecte, la síntesi entre bellesa física i espiritual.
Policromia: Les escultures originals estaven policromades
Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, guerrers...)
Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una
consideració social important (signen les obres)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
5. ETAPES :
En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les
tres etapes històriques de la civilització grega.
Arcaica
(S.VII-499 aC)
Formació de les Polis.
Fundació de les colònies.
Es fixen els estils arqui-
tectònics i s’inicia
l’evolució de l’escultura
grega.
Clàssica
(499 -323 aC)
Entre l’inici de les guerres
mèdiques i la mort Alexandre.
Moment de màxima esplendor
artística grega.
Hel.lenística
(323 - 146 aC)
Grècia exporta el
seu art als regnes
orientals formats
després de la mort
d’Alexandre i fins
que és conquerida
per Roma.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
7. El tema principal i gairebé únic és la representació de la figura humana tant
masculina com femenina.
Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre)
Figures femenines que representen
dones vestides que es creu que eren
sacerdotesses o dames oferents.
Figures masculines que representen
atletes nus o herois
Presenten gran rigidesa i hieratisme:
Formes molt rígides, amb els braços
enganxats al cos, les mans tancades, i
la mirada al front.
ÈPOCA ARCAICA
Concepció esquemàtica i geomètrica
de les diferents parts del cos i el
rostre.
8. Aquestes escultures presenten una notable Influència dels models orientals,
sobretot dels egipcis.
Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme ....
Però també presenten
diferències Importants:
- Figura masculina
completament nua.
- Absència de suport
al darrera.
- Clara tendència al
naturalisme.
- Intent d’expressivitat
(somriure arcaic)
ÈPOCA ARCAICA
9. ALTRES CARACTERÍSTIQUES:
Frontalitat: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front
Simetria: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals
Estatisme: Absència de dinamisme. El peus estan
sòlidament fixats en terra i, tot i que la cama esquerra està
avançada, no s’aconsegueix cap sensació de moviment
Esquematisme i geometria:
Realització de les formes del cos
de forma esquemàtica i amb ús
d’elements geomètric.
L’ús de l’element geomètric es fa
especialment patent en la
realització de la cabellera i el tors
de les figures i alguns i algun
detall del rostre.
ÈPOCA ARCAICA
10. Ús de convencionalismes en la realització del rostre:
L’Escultura Grega
Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa
“Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats
11. LES KÓRAI
L’Escultura Grega
Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei
del temple. Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant
CARACTERÍSTIQUES:
Es representen vestides
L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls
i plecs del vestit
Cabells endavant, amb rissos geomètrics
El somriure és més marcat
Més moviment que els Kuroi: la ma dreta estesa per oferir l’ofrena a la
divinitat –amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre
el pit en actitud de súplica o agraïment al deu
Són més petites i sovint no aconsegueixen la mida del natural
El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), amb
policromia de la que encara queden restes clares.
12. EVOLUCIÓN DE LES KÓRAI
Dama de Auxerre
650 a. C.
Hera de Samos
560 a.C
Koré del pèplum
530 a. C.
Koré de l’himation
(510 a.C.)
ÈPOCA ARCAICA
13. Frontalitat
Esquematisme formes
Somriure arcaic
Ulls ametllats
Policromia
Influència egípcia
(Segle VII – VI a,C)
Hieratisme
Simetria
Cabells geomètrics
Rigidesa
PAU17
PAU17
PAU17
ÈPOCA ARCAICA
OBRES ÈPOCA ARCAICA PAU 2017
PAU17
15. ÈPOCA CLÀSSICA: CARACTERÍSITQUES GENERALS
Recerca del model ideal de bellesa humana
Major naturalisme en la representació de les formes
Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior
Dinamisme contingut: “Contrapposto”
Us de canons per assolir: equilibri, proporció i bellesa
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
Expressió serena, continguda i equilibrada.
Temes representats: Atletes, Deus i Herois
Funció: Essencialment la contemplació estètica
16. Guerrers de Riace Discòbol Hermes i Dionis infant
ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME
Cal diferenciar tres moments o períodes:
PRIMER CLASSICISME
O PROTOCLASSICISME
CLASSICISME SUBLIM SEGON CLASSISCISME
O CLASSICISME TARDÀ
Dorifor
17. PROTOCLÀSSICISME ( Primera meitat segle V a.C.)
És un període de transició en el que es trenca amb l’hieratisme, la rigidesa propis de
l’època arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic:
Menor esquematisme i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures.
Obres més importants:
Efebus de Kritios Auriga de Delfos Zeus d’Artemision
ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME
18. Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace”
pel gran nombre de trets propis de l’època clàssica que ja presenten:
Aquestes obres presenten un naturalisme més
gran en la composició (posició i proporcions
del cos), i també en l’expressió (el rostre,)
És per tot això que podem considerar aquestes
dues escultures gairebé com pròpies del
classicisme ple, tot i que encara presenten
alguns trets propis de l’època arcaica
(esquematització geomètrica dels cabells)
PAU17
PAU17
PAU17
També mostren un major coneixement de
l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme ) i un
major dinamisme ( lleuger contrapposto )
ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME
19. LA PLENITUD CLÀSSICA ( SEGONA MEITAT S. V )
Durant la segona meitat del segle V l’escultura grega arriba al seu cim aconseguint
plasmar en les seves obres el ideal de perfecció, equilibri harmonia que cercaven
Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana
Destaquen en aquest període les obres de Policlet, Miró i Fídies.
DIADUMEN 430 aC
POLICLET.
RELLEU DEL PARTENÓ s. V aC. FÍDIES
ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM
20. AUTORS PLENITUD CLÀSSICA PAU 2017
POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS”
CARACTERÍSTIQUES
DORIFOR 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C.
Major naturalisme en la
representació de les formes
anatòmiques.
Pèrdua de la frontalitat i
rigidesa
Ús del “cànon” per dotar al
cos d’harmonia i proporció.
Dinamisme contingut
“contrapposto”
Expressivitat “continguda” al
rostre
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17
ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM
21. Al segle IV els escultors comencen a abandonar l’ideal clàssic introduint a les seves
obres un major dinamisme i expressivitat. (Autors: PRAXÍTELES, LISIP i ESCOPES)
EL POSTCLASSICISME O CLASSICISME TARDÀ ( SEGLE IV aC)
Hermes amb Dionís infant
PRAXÍTELES s. IV Ac
També LISIP introdueix un nou cànon més esvelt (1/8)
Apoxiòmenos de LISIP 330 aC
Apol·lo saurocton
PRAXÍTELES s. IV aC.
ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
22. Una altra novetat és la introducció del nu femení integral.
Afrodita de Cnido
PRAXÍTELES 360 Ac
La major expressivitat i dinamisme d’aquestes obres anuncien ja, alguns dels trets
que caracteritzaran l’escultura de l'època Hel·lenística.
Heracles Farnesi
Lisip s. IV aC.
Menade ballant
ESCOPES s. IV Ac
ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
23. AUTORS POSTCLASSICISME SEGLE IV aC. PAU 2017
PRAXÍTELES: HERMES AMB DIONÍS INFANT (s. IV aC)
CARACTERÍSTIQUES
Major dinamisme: accentuació del “contrapposto” per
mitjà de l’aplicació de l’anomenada “corba praxiteliana”
Harmonia i proporció de les formes anatòmiques pròpies
del classicisme - Aplicació del cànon de Policlet (1/7).
Major expressivitat: Els déus són presentats en actituds
humanes quotidianes
PAU17
PAU17
PAU17
ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
25. ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
Amb la formació de l’Imperi d’Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents,
l’oriental i la clàssica, havien entrat en contacte i s’influiran mútuament donant
origen a una nova manera de concebre l’art l’escultura: L'Hel·lenisme
Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són
abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema.
Els rostres dels personatges
mostraran una gran expressivitat
mostrant sentiments de sofriment i
passió (pathos)
26. Les representacions continuaran sent naturalistes , però s’abandonarà l’idealisme en
favor d’un major realisme.
També s’abordarà la representació de nous temes no tractats durant l’època clàssica
temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort .
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
27. També s’aborda la representació de grups escultòrics amb composicions complexes
que presenten un gran dinamisme expressivitat (Teatralitat )
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
Bou Farnesi s. II aC. (copia romana) Gàlata Ludovisi s. III aC. (copia romana)
28. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i
apareixen nous centres o escoles com Pèrgam, Alexandria o Rodes, on es
desenvoluparà una important producció artística.
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
29. OBRES ÈPOCA HEL.LENÍSTICA PAU 2017
De l’època hel·lenística dues han estat les obres seleccionades per les PAU 2017.
Ambdues realitzades a l'anomenada escola de Rodes
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS ( III – II aC)
Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA (190 aC)
Atribuïda a Pitòcrit de Rodes
L’Escola de Rodes és un
dels centres de
producció artística
hel·lenística que més
destaca.
Les obres d’aquesta
escola tenen un caràcter
monumental o colossal i
mostren patetisme,
tensió i un moviment
exacerbat.
PAU17PAU17
ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
PAU17
PAU17
PAU17
30. EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA
L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA
31. EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA
L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA