SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 39
Antonio Núñez (2015)
ÍNDEX
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
3.- EL INFORMALISME
4.- L’ EXPRESSIONISME ABSTRACTE
5.- EL POP ART
6.- L’ART CONCEPTUAL
7.- SINGULARITATS ARTÍSTIQUES:
LES SEGONES AVANTGUARDES
LES SEGONES AVANTGUARDES: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Amb el terme segones avantguardes es fa referència al conjunt de moviments
artístics que van aparèixer en el període comprès entre la segona guerra mundial el
final de la dècada dels 60.
S’inicien paral·lelament a Europa i els Estats Units.
A Europa amb l’aparició de
l’Informalisme
Manolo MILLARES. Pintura sobre arpillera
Als E.E.U.U. amb l’aparició de
l’Expressionisme Abstracte
Jackson POLLOCK. Número 1 (Detall)
I van acabar amb les propostes conceptuals de finals dels any 60.
Joseph KOSUTH .
Una i tres cadires (1965)
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
L’experimentació, mitjançant l’ús de nous materials , noves tècniques i noves
formes... constituirà una de les seves principals característiques, continuant així la
tendència, ja iniciada en la primera meitat del segle, de renovar el llenguatge plàstic
Amb les Segones Avantguardes s’intensifica l’actitud rupturista iniciada a la primera
meitat del segle amb el concepte d’art clàssic i academicista.
l'Heterogeneïtat serà un dels altres trets
distintius: Diverses tendències i propostes,
molt diferents entre sí, és succeiran amb una
gran rapidesa: Informalisme, expressionisme
abstracte, Pop Art, art conceptual. Art acció ...
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Conceptualització de l’art: L’obra d’art es
valorarà tant pel resultat final, com pel
mateix procés creatiu. Tendència creixent a
valorar la idea per sobre de l’objecte artístic
(Art conceptual)
En aquest sentit es desmitifica doncs, el
valor de l’objecte d'art, arribant inclús, a la
seva desmaterialització amb el happening o
la perfomance.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
El happening és una forma d’art en la qual desapareix l’objecte artístic tradicional
(es desmaterialitza) i és substituït per un esdeveniment en forma d’espectacle.
Joseph Beuys: I like America and
America likes me
Günter Brus: Autoretrat (1965)
Aquestes accions tenen un caràcter
efímer i només resten en forma de
vídeo o fotografies
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
El context històric en el qual es desenvolupen les segones avantguardes, és el d’un
món dividit en dos blocs antagònics.
La segona guerra mundial va comportar una reorganització
política i econòmica en la qual els vencedors del conflicte,
és van alinear en dos grans grups: El comunista, dirigit per
la URRSS i el capitalista, liderat pels EEUU
Les relacions entre els dos blocs van passar per etapes de
gran tensió internacional, període que és conegut com :
LA GUERRA FREDA
Artísticament durant aquest període també
es produeix un desplaçament de la
capitalitat de l’art de París i Europa en
general, cap els Estats Units, i més
concretament a la ciutat de Nova York.
En aquesta ciutat van confluir una gran
quantitat d’artistes (pintors, escultors,
arquitectes, cineastes..) que s’havien exiliat
d’Europa durant el conflicte cercant refugi o
fugint del nazisme.
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Aquests artistes havien dut allà el seu art d’avantguarda, el qual continuaren
desenvolupant, influenciant de manera decisiva en les creacions de noves
generacions d’artistes.
Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en les obres de moviments
artístics com l’informalisme o l’expressionisme abstracte.
Destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia.... són sensacions clarament perceptibles
en les produccions d’aquests moviments
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
També el desenvolupament del capitalisme i de la societat de consum que es van
donar, especialment als Estats Units durant la dècada dels 50 i 60 van tenir plasmació
ressò en l’art en moviments com el Pop Art .
Productes de consum, personatges coneguts de les masses (actors, cantants,
polítics... ) seran els elements iconogràfics que dominaran en la producció d’aquest
moviment, en que d’una manera ambigua, exalcen o critiquen valors propis de la
societat del moment com el consumisme, la fama o el poder.
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
A nivell artístic es produeix una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art.
En primer lloc, moviments artístics com l’expressionisme abstracte amb figures com a
Pollock, abandonen la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit
acadèmic.
Altres tendències com l’art conceptual o art idea, a principis dels anys 60, anteposen
el valor de la idea per sobre del de l’obra. (Les produccions de Joseph KOSUTH,
constitueixen un bon exemple)
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Arribant-se inclús fins a la desmaterialització de l’obra d’art en moviments artístics
como l’Art d’acció, on el “Happening” o la “Perfomance” constituiran les seves
principals manifestacions..
Volien amb això mostrar el seu rebuig cap els materials i mètodes convencionals,
carregats de característiques culturals, socials i polítiques burgeses
Volien desmitificar el valor de l'objecte d'art, com element de consum i especulació,
i posar el concepte de creativitat en contacte directe amb la realitat
L’INFORMALISME
Apareix poc abans del final de la II Guerra
Mundial.
La barreja gran quantitat de pigment amb
materials diversos, com vidres, sorra,
carbó... per donar relleu a les obres
Absoluta llibertat creadora de l’artiísta cada
pintor té la seva empremta personal tant pels
materials empreats com per la tènica
utilitzada ( collage, grattage, frottageo
dripping ). Jean Fautrier. Cap d’Otage (1944)
3.- L’INFORMALISME
MÉS INFORMACIÓ
El terme fou definit pel crític Michel Tapié per
designar un tipus de pintura majoritàriament
abstracta caracteritzada principalment per:
PRINCIPALS INFORMALISTES
Jean FAUTRIER (1898-1964). De vegades fa referències al món figuratiu i subratlla la
importància de la matèria.
Terre D'Espagne (1956)
El pot de vidre (1948)
3.- L’INFORMALISME
PRINCIPALS INFORMALISTES
Reflecteix la tortura humana amb draps
esquinçats i fosc cromatisme
Antonio SAURA. Retrat 1, (1961)
La deformació de la figura humana i la
violència gestual són característiques.
3.- L’INFORMALISME
Manolo MILLARES. Quadre 173 (1962)
Les seves pintures plasmen el crit, el
dolor i la ràbia.
Antoni Tàpies
Creu i R. (1975)
3.- L’INFORMALISME
PAU15
PAU15
PAU15
PAU15
L’Expressionisme Abstracte comença el 1947, quan Jackson POLLOCK va fer el
seu primer dripping , una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del
llenguatge figuratiu resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció.
Jackson POLLOCK. Alchemy (1947)
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
MÉS INFORMACIÓ
L'expressionisme abstracte sorgeix en EEUU a principis dels anys quaranta i adquireix
el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. .
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Aquets moviment sorgeix de la fusió entre l’automatisme surrealista i l’abstracció. Així
la principal característica d’aquest moviment és l'expressió espontània de l'artista a
través de l'acció de pintar
El moviment inclou diverses tendències.
CORRENT SIGNICCORRENT GESTUAL CORRENT ESPAIALISTA
Jackson POLLOCK. Franz KLINE Mark ROTHKO
Aquesta tendència o corrent dins de l’expressionisme abstracte nord-americà és
caracteritza per l'ús de grans pinzellades i una gran sobrietat cromàtica (blanc i negre).
Franz KLINE
Pintura número 2 (1952)
El corrent sígnic o cal·ligràfic te el seu major representant en la figura de Franz KLINE
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Les seves obres
presenten un certa
influència o record de
la cal·ligrafia oriental.
Mark Rothko (1903-1970) és el màxim representant de la tendència espaialista,
preocupat per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica.
Mark Rothko. Sense títol Mark Rothko. Sense títol
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Dins del corrent gestual o Action Painting destaca la figura de Jacson POLLOCK.
Pollock introdueix noves formes d’execució de la pintura com el degoteig «dripping»
consistent en deixar caure caure la pintura directament del pot sobre una gran tela
estirada al terra.
Mitjançant aquesta tècnica Pollock recobreix tota la superfície del llenç ((all-over field)
A l’obra de Pollock el realment important és l’acció de pintar (Action Painting). L’obra
resultant es l’expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura
"Quan estic pintant no sóc conscient del que faig. És només després ... quan veig el que he fet. No
tinc por de fer canvis, de destruir la imatge, perquè el quadre té una vida pròpia"
4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
Jackson Pollock
Número 1 (1948)
PAU15 PAU15PAU15 PAU15
El Pop Art (Art popular) sorgí com a reacció contra l’expressionisme abstracte. Se
sol prendre com a data d’inici l’any de la mort de Pollock: 1956
5.- EL POP ART
Les obres del Pop art tenen un fort component figuratiu recolzat en la imatgeria del
món del consum i de la cultura popular: anuncis, revistes, personatges famosos o
bé objectes quotidians de consum.
És un art fàcil de comprendre que es contraposa amb l'excessiva intel·lectualitat
de l’expressionisme abstracte
PRINCIPALS CARÀCTERÍSTIQUES
2.- Utilitza les imatges conegudes per les masses:
Productes comercials, actors, músics, líders
polítics, símbols típics i tòpics....
3.- Llenguatge pla, sense complicacions. Rebuig
de l'intel·lectualisme de l’expressionisme
abstracte i de l’informalisme.
4.- Primera tendència realista voluntàriament
freda, impersonal i sense cap missatge aparent.
5.- Art ambigu: rebuig o glorificació del progrés
del consum ?
5.- EL POP ART
1.- Art urbà, de ciutat, totalment aliè a la natura
PRINCIPALS REPRESENTANTS
Per damunt de tots destaca la figura d’ Andy WARHOL com l’artista més destacat
del pop art americà.
5.- EL POP ART
Andy WARHOL és l'introductor de l’obra seriada , amb això va trencar el concepte
d’obra única i irrepetible.
Això ho va aconseguir amb l’ús de la serigrafia (tècnica que permet reproduir
fotografies en diverses mides sobre llenços i altres suports),
PAU15PAU15 PAU15
5.- EL POP ART
Roy LICHTENSTEIN
Conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l’art del còmic.
In The Car, 1963
La cara Barcelona (1992)
5.- EL POP ART
Claes OLDEMBURG
Escultor que reprodueix objectes quotidians en grans dimensions, potenciant la
bellesa formal, però eliminant la funcionalitat.
5.- EL POP ART
Richard HAMILTON
Un pintor anglès autor de la famosa
obra ” Senzillament. Què és el que fa
que a les cases d’avuidia siguin tan
diferents, tant atractives” (1956)
Obra en al que utilitzant la tècnica
del collage, i aplega tots els tòpics
de la iconografia pop: Evasió, sexy,
atractiu, enginyós...
5.- EL POP ART
L’ ART CONCEPTUAL o Art Idea, presenta com a característica principal el fet de
valorar la idea per sobre de l’objecte artístic
Aquest moviment representa la culminació del procés de desmaterialització de
l’obra artística que s’havia iniciat amb el dadaisme .
L’obra de Joseph Kosuth “una i tres cadires” de 1965 constitueix un bon exemple:
El concepte de cadira es
representa per una cadira real,
una fotografia i la definició del
diccionari.
Amb això l’artista vol demostrar
que la forma física no és
fonamental en la representació
de conceptes.
I que per tant, el realment
important, és el concepte, la idea,
més que no pas la realització
material de la mateixa.
L’obra també ens mostra els tres aspectes conformen la realitat de l’existència:
Qualsevol element sempre es el resultat d’un concepte, una imatge i la seva
plasmació física o material.
PAU14
Els artistes conceptuals van fer servir mètodes diversos i tècniques mai abans usades:
el performance, la instal·lació ,fotografies,, enregistraments, textos, realització d'actes
en públic... sent escasses les manifestacions pictòriques.
Les seves obres són de difícil comercialització i solen tenir un caràcter efímer,
només poden ser vistes per poc temps..
Entre els principals artistes que van treballar en el moviment cal destacar les
figures de: Joseph KOSUTH, Joseph BEUYS i Ives KLEIN.
J. Beuys. Com explicar pintures a una
llebre morta, 1965. (Performance)
Ives Klein . Antropometria 1960. (Performance)
SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES
SINGULARITATS ARTÍSTIQUES
Englobem en aquest apartat a tres artistes que desenvolupen la seva obra durant la
segona meitat del segle , però que per la singularitat de la seva producció no podem
encaixar en cap dels moviments i tendències artístiques que integren les anomenades
segones avantguardes, ì que formen part del catàleg d’autors que hi entren a les PAU
2015.
FRIDA KALHO EDUARDO CHILLIDA LOUISE BOURGEOIS
6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES
FRIDA KHALO (1907 – 1954)
És un dels artistes mexicans més
internacionals del segle XX.
El marxisme curarà els malats (1954)
La seva pintura és desenvolupa a cavall
entre el realisme social, l’expressionisme
i el surrealisme, i en ella reflecteix amb
un estil molt personal, tant la seva vida
com el seu compromís actiu a favor del
comunisme.
PAU15
PAU15
PAU15
PAU15
6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES
EDUARDO CHILLIDA (1924 – 2002)
Està considerat com un dels màxims
exponents de l’escultura contemporània.
PAU15
PAU15
Les seves escultures destaquen pel diàleg
que estableixen entre la matèria i espai i
per la seva harmònica integració en
l’entorn, tant en el medi natural com en el
urbà.
Elogi de l’aigua (1987)
PAU15
6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES
LOUIISE BOURGEOIS (1911 – 2010)
Maman (1999)
Inicia la seva trajectòria artística com
a pintora, per dedicar-se
posteriorment a l’escultura.
En l’escultura desenvolupa un estil
molt personal, resultat del seu
contacte amb les diverses
avantguardes (el surrealisme,
l’expressionisme abstracte...)
PAU15
PAU15
PAU15
De la projecció de la seves pròpies
vivències personals i també, de la
seva gran habilitat per treballar amb
diferent materials.
PAU15
PAU15

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 

Destacado (20)

35 tendencias artísticas en la segunda mitad del siglo xx. el arte de masas
35 tendencias artísticas en la segunda mitad del siglo xx. el arte de masas35 tendencias artísticas en la segunda mitad del siglo xx. el arte de masas
35 tendencias artísticas en la segunda mitad del siglo xx. el arte de masas
 
Segones avantguardes: pintura i escultura
Segones avantguardes: pintura i esculturaSegones avantguardes: pintura i escultura
Segones avantguardes: pintura i escultura
 
Escuela de la Bauhaus
Escuela de la  BauhausEscuela de la  Bauhaus
Escuela de la Bauhaus
 
Art deco
Art decoArt deco
Art deco
 
Historia de la Bauhaus
Historia de la BauhausHistoria de la Bauhaus
Historia de la Bauhaus
 
Escultura del siglo xx
Escultura del siglo xxEscultura del siglo xx
Escultura del siglo xx
 
Henry moore
Henry mooreHenry moore
Henry moore
 
Arquitectura y urbanismo siglo xx
Arquitectura y urbanismo siglo xxArquitectura y urbanismo siglo xx
Arquitectura y urbanismo siglo xx
 
H.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajagudaH.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajaguda
 
De Kooning: Dona II
De Kooning: Dona IIDe Kooning: Dona II
De Kooning: Dona II
 
Nova Figuració
Nova FiguracióNova Figuració
Nova Figuració
 
A. Calder: Stabile-mobile
A. Calder: Stabile-mobileA. Calder: Stabile-mobile
A. Calder: Stabile-mobile
 
Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xxArquitectura s. xx
Arquitectura s. xx
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 

Similar a SEGONES AVANTGUARDES

Similar a SEGONES AVANTGUARDES (20)

Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
Les avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiquesLes avantguardes ar ti stiques
Les avantguardes ar ti stiques
 
8. a2. teoria. segones avantguardes
8. a2. teoria. segones avantguardes8. a2. teoria. segones avantguardes
8. a2. teoria. segones avantguardes
 
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
 
Pintura s xx
Pintura s xxPintura s xx
Pintura s xx
 
Art segles XIX i XX
Art segles XIX i XXArt segles XIX i XX
Art segles XIX i XX
 
8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
 
Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Art del segle xx 2
Art del segle xx 2
 
Art del segle xx 3
Art del segle xx 3Art del segle xx 3
Art del segle xx 3
 
Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardes
 
Pollock. expressionisme abstracte
Pollock. expressionisme abstractePollock. expressionisme abstracte
Pollock. expressionisme abstracte
 
11.pollock
11.pollock11.pollock
11.pollock
 
Pollock
PollockPollock
Pollock
 
11.Pollock
11.Pollock11.Pollock
11.Pollock
 
Numero U
Numero UNumero U
Numero U
 
1a. pintura segle xx primeres avantguardes. noucentisme
1a. pintura segle xx primeres avantguardes. noucentisme1a. pintura segle xx primeres avantguardes. noucentisme
1a. pintura segle xx primeres avantguardes. noucentisme
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
U10 les segones avantguardes
U10 les segones avantguardesU10 les segones avantguardes
U10 les segones avantguardes
 
1a. pintura del segle xx. 1.1
1a. pintura del segle xx. 1.11a. pintura del segle xx. 1.1
1a. pintura del segle xx. 1.1
 

Más de Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 

Más de Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 

Último

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 

Último (7)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

SEGONES AVANTGUARDES

  • 2. ÍNDEX 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES 2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 3.- EL INFORMALISME 4.- L’ EXPRESSIONISME ABSTRACTE 5.- EL POP ART 6.- L’ART CONCEPTUAL 7.- SINGULARITATS ARTÍSTIQUES: LES SEGONES AVANTGUARDES
  • 3. LES SEGONES AVANTGUARDES: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES Amb el terme segones avantguardes es fa referència al conjunt de moviments artístics que van aparèixer en el període comprès entre la segona guerra mundial el final de la dècada dels 60. S’inicien paral·lelament a Europa i els Estats Units. A Europa amb l’aparició de l’Informalisme Manolo MILLARES. Pintura sobre arpillera Als E.E.U.U. amb l’aparició de l’Expressionisme Abstracte Jackson POLLOCK. Número 1 (Detall)
  • 4. I van acabar amb les propostes conceptuals de finals dels any 60. Joseph KOSUTH . Una i tres cadires (1965) 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
  • 5. L’experimentació, mitjançant l’ús de nous materials , noves tècniques i noves formes... constituirà una de les seves principals característiques, continuant així la tendència, ja iniciada en la primera meitat del segle, de renovar el llenguatge plàstic Amb les Segones Avantguardes s’intensifica l’actitud rupturista iniciada a la primera meitat del segle amb el concepte d’art clàssic i academicista. l'Heterogeneïtat serà un dels altres trets distintius: Diverses tendències i propostes, molt diferents entre sí, és succeiran amb una gran rapidesa: Informalisme, expressionisme abstracte, Pop Art, art conceptual. Art acció ... 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES Conceptualització de l’art: L’obra d’art es valorarà tant pel resultat final, com pel mateix procés creatiu. Tendència creixent a valorar la idea per sobre de l’objecte artístic (Art conceptual) En aquest sentit es desmitifica doncs, el valor de l’objecte d'art, arribant inclús, a la seva desmaterialització amb el happening o la perfomance.
  • 6. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES El happening és una forma d’art en la qual desapareix l’objecte artístic tradicional (es desmaterialitza) i és substituït per un esdeveniment en forma d’espectacle. Joseph Beuys: I like America and America likes me Günter Brus: Autoretrat (1965) Aquestes accions tenen un caràcter efímer i només resten en forma de vídeo o fotografies
  • 7. 2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC El context històric en el qual es desenvolupen les segones avantguardes, és el d’un món dividit en dos blocs antagònics. La segona guerra mundial va comportar una reorganització política i econòmica en la qual els vencedors del conflicte, és van alinear en dos grans grups: El comunista, dirigit per la URRSS i el capitalista, liderat pels EEUU Les relacions entre els dos blocs van passar per etapes de gran tensió internacional, període que és conegut com : LA GUERRA FREDA Artísticament durant aquest període també es produeix un desplaçament de la capitalitat de l’art de París i Europa en general, cap els Estats Units, i més concretament a la ciutat de Nova York. En aquesta ciutat van confluir una gran quantitat d’artistes (pintors, escultors, arquitectes, cineastes..) que s’havien exiliat d’Europa durant el conflicte cercant refugi o fugint del nazisme.
  • 8. 2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC Aquests artistes havien dut allà el seu art d’avantguarda, el qual continuaren desenvolupant, influenciant de manera decisiva en les creacions de noves generacions d’artistes. Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflectits en les obres de moviments artístics com l’informalisme o l’expressionisme abstracte. Destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia.... són sensacions clarament perceptibles en les produccions d’aquests moviments
  • 9. 2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC També el desenvolupament del capitalisme i de la societat de consum que es van donar, especialment als Estats Units durant la dècada dels 50 i 60 van tenir plasmació ressò en l’art en moviments com el Pop Art . Productes de consum, personatges coneguts de les masses (actors, cantants, polítics... ) seran els elements iconogràfics que dominaran en la producció d’aquest moviment, en que d’una manera ambigua, exalcen o critiquen valors propis de la societat del moment com el consumisme, la fama o el poder.
  • 10. 2.- EL CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC A nivell artístic es produeix una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art. En primer lloc, moviments artístics com l’expressionisme abstracte amb figures com a Pollock, abandonen la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic. Altres tendències com l’art conceptual o art idea, a principis dels anys 60, anteposen el valor de la idea per sobre del de l’obra. (Les produccions de Joseph KOSUTH, constitueixen un bon exemple)
  • 11. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES Arribant-se inclús fins a la desmaterialització de l’obra d’art en moviments artístics como l’Art d’acció, on el “Happening” o la “Perfomance” constituiran les seves principals manifestacions.. Volien amb això mostrar el seu rebuig cap els materials i mètodes convencionals, carregats de característiques culturals, socials i polítiques burgeses Volien desmitificar el valor de l'objecte d'art, com element de consum i especulació, i posar el concepte de creativitat en contacte directe amb la realitat
  • 12.
  • 13. L’INFORMALISME Apareix poc abans del final de la II Guerra Mundial. La barreja gran quantitat de pigment amb materials diversos, com vidres, sorra, carbó... per donar relleu a les obres Absoluta llibertat creadora de l’artiísta cada pintor té la seva empremta personal tant pels materials empreats com per la tènica utilitzada ( collage, grattage, frottageo dripping ). Jean Fautrier. Cap d’Otage (1944) 3.- L’INFORMALISME MÉS INFORMACIÓ El terme fou definit pel crític Michel Tapié per designar un tipus de pintura majoritàriament abstracta caracteritzada principalment per:
  • 14. PRINCIPALS INFORMALISTES Jean FAUTRIER (1898-1964). De vegades fa referències al món figuratiu i subratlla la importància de la matèria. Terre D'Espagne (1956) El pot de vidre (1948) 3.- L’INFORMALISME
  • 15. PRINCIPALS INFORMALISTES Reflecteix la tortura humana amb draps esquinçats i fosc cromatisme Antonio SAURA. Retrat 1, (1961) La deformació de la figura humana i la violència gestual són característiques. 3.- L’INFORMALISME Manolo MILLARES. Quadre 173 (1962) Les seves pintures plasmen el crit, el dolor i la ràbia.
  • 16. Antoni Tàpies Creu i R. (1975) 3.- L’INFORMALISME PAU15 PAU15 PAU15 PAU15
  • 17.
  • 18. L’Expressionisme Abstracte comença el 1947, quan Jackson POLLOCK va fer el seu primer dripping , una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció. Jackson POLLOCK. Alchemy (1947) 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE MÉS INFORMACIÓ
  • 19. L'expressionisme abstracte sorgeix en EEUU a principis dels anys quaranta i adquireix el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. . 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Aquets moviment sorgeix de la fusió entre l’automatisme surrealista i l’abstracció. Així la principal característica d’aquest moviment és l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar El moviment inclou diverses tendències. CORRENT SIGNICCORRENT GESTUAL CORRENT ESPAIALISTA Jackson POLLOCK. Franz KLINE Mark ROTHKO
  • 20. Aquesta tendència o corrent dins de l’expressionisme abstracte nord-americà és caracteritza per l'ús de grans pinzellades i una gran sobrietat cromàtica (blanc i negre). Franz KLINE Pintura número 2 (1952) El corrent sígnic o cal·ligràfic te el seu major representant en la figura de Franz KLINE 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Les seves obres presenten un certa influència o record de la cal·ligrafia oriental.
  • 21. Mark Rothko (1903-1970) és el màxim representant de la tendència espaialista, preocupat per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica. Mark Rothko. Sense títol Mark Rothko. Sense títol 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE
  • 22. 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Dins del corrent gestual o Action Painting destaca la figura de Jacson POLLOCK. Pollock introdueix noves formes d’execució de la pintura com el degoteig «dripping» consistent en deixar caure caure la pintura directament del pot sobre una gran tela estirada al terra. Mitjançant aquesta tècnica Pollock recobreix tota la superfície del llenç ((all-over field) A l’obra de Pollock el realment important és l’acció de pintar (Action Painting). L’obra resultant es l’expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura "Quan estic pintant no sóc conscient del que faig. És només després ... quan veig el que he fet. No tinc por de fer canvis, de destruir la imatge, perquè el quadre té una vida pròpia"
  • 23. 4.- L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Jackson Pollock Número 1 (1948) PAU15 PAU15PAU15 PAU15
  • 24.
  • 25. El Pop Art (Art popular) sorgí com a reacció contra l’expressionisme abstracte. Se sol prendre com a data d’inici l’any de la mort de Pollock: 1956 5.- EL POP ART Les obres del Pop art tenen un fort component figuratiu recolzat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular: anuncis, revistes, personatges famosos o bé objectes quotidians de consum. És un art fàcil de comprendre que es contraposa amb l'excessiva intel·lectualitat de l’expressionisme abstracte
  • 26. PRINCIPALS CARÀCTERÍSTIQUES 2.- Utilitza les imatges conegudes per les masses: Productes comercials, actors, músics, líders polítics, símbols típics i tòpics.... 3.- Llenguatge pla, sense complicacions. Rebuig de l'intel·lectualisme de l’expressionisme abstracte i de l’informalisme. 4.- Primera tendència realista voluntàriament freda, impersonal i sense cap missatge aparent. 5.- Art ambigu: rebuig o glorificació del progrés del consum ? 5.- EL POP ART 1.- Art urbà, de ciutat, totalment aliè a la natura
  • 27. PRINCIPALS REPRESENTANTS Per damunt de tots destaca la figura d’ Andy WARHOL com l’artista més destacat del pop art americà. 5.- EL POP ART
  • 28. Andy WARHOL és l'introductor de l’obra seriada , amb això va trencar el concepte d’obra única i irrepetible. Això ho va aconseguir amb l’ús de la serigrafia (tècnica que permet reproduir fotografies en diverses mides sobre llenços i altres suports), PAU15PAU15 PAU15 5.- EL POP ART
  • 29. Roy LICHTENSTEIN Conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l’art del còmic. In The Car, 1963 La cara Barcelona (1992) 5.- EL POP ART
  • 30. Claes OLDEMBURG Escultor que reprodueix objectes quotidians en grans dimensions, potenciant la bellesa formal, però eliminant la funcionalitat. 5.- EL POP ART
  • 31. Richard HAMILTON Un pintor anglès autor de la famosa obra ” Senzillament. Què és el que fa que a les cases d’avuidia siguin tan diferents, tant atractives” (1956) Obra en al que utilitzant la tècnica del collage, i aplega tots els tòpics de la iconografia pop: Evasió, sexy, atractiu, enginyós... 5.- EL POP ART
  • 32.
  • 33. L’ ART CONCEPTUAL o Art Idea, presenta com a característica principal el fet de valorar la idea per sobre de l’objecte artístic Aquest moviment representa la culminació del procés de desmaterialització de l’obra artística que s’havia iniciat amb el dadaisme . L’obra de Joseph Kosuth “una i tres cadires” de 1965 constitueix un bon exemple: El concepte de cadira es representa per una cadira real, una fotografia i la definició del diccionari. Amb això l’artista vol demostrar que la forma física no és fonamental en la representació de conceptes. I que per tant, el realment important, és el concepte, la idea, més que no pas la realització material de la mateixa. L’obra també ens mostra els tres aspectes conformen la realitat de l’existència: Qualsevol element sempre es el resultat d’un concepte, una imatge i la seva plasmació física o material. PAU14
  • 34. Els artistes conceptuals van fer servir mètodes diversos i tècniques mai abans usades: el performance, la instal·lació ,fotografies,, enregistraments, textos, realització d'actes en públic... sent escasses les manifestacions pictòriques. Les seves obres són de difícil comercialització i solen tenir un caràcter efímer, només poden ser vistes per poc temps.. Entre els principals artistes que van treballar en el moviment cal destacar les figures de: Joseph KOSUTH, Joseph BEUYS i Ives KLEIN. J. Beuys. Com explicar pintures a una llebre morta, 1965. (Performance) Ives Klein . Antropometria 1960. (Performance)
  • 35. SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
  • 36. 6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES SINGULARITATS ARTÍSTIQUES Englobem en aquest apartat a tres artistes que desenvolupen la seva obra durant la segona meitat del segle , però que per la singularitat de la seva producció no podem encaixar en cap dels moviments i tendències artístiques que integren les anomenades segones avantguardes, ì que formen part del catàleg d’autors que hi entren a les PAU 2015. FRIDA KALHO EDUARDO CHILLIDA LOUISE BOURGEOIS
  • 37. 6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES FRIDA KHALO (1907 – 1954) És un dels artistes mexicans més internacionals del segle XX. El marxisme curarà els malats (1954) La seva pintura és desenvolupa a cavall entre el realisme social, l’expressionisme i el surrealisme, i en ella reflecteix amb un estil molt personal, tant la seva vida com el seu compromís actiu a favor del comunisme. PAU15 PAU15 PAU15 PAU15
  • 38. 6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES EDUARDO CHILLIDA (1924 – 2002) Està considerat com un dels màxims exponents de l’escultura contemporània. PAU15 PAU15 Les seves escultures destaquen pel diàleg que estableixen entre la matèria i espai i per la seva harmònica integració en l’entorn, tant en el medi natural com en el urbà. Elogi de l’aigua (1987) PAU15
  • 39. 6.- SINGULARITAT ARTÍSTIQUES LOUIISE BOURGEOIS (1911 – 2010) Maman (1999) Inicia la seva trajectòria artística com a pintora, per dedicar-se posteriorment a l’escultura. En l’escultura desenvolupa un estil molt personal, resultat del seu contacte amb les diverses avantguardes (el surrealisme, l’expressionisme abstracte...) PAU15 PAU15 PAU15 De la projecció de la seves pròpies vivències personals i també, de la seva gran habilitat per treballar amb diferent materials. PAU15 PAU15