SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 153
Aquest treball parla dels videojocs des de que va sorgir el primer al 1958 fins als
més actuals que es van produir a partir del 2000 aproximadament. La seva
evolució ha sigut increïble a mesura que la gent s’aficionava. Les empreses
dedicades a crear videojocs han augmentat igual que la varietat de jocs.
Gracies a la informàtica les consoles han experimentat canvis espectaculars
com la Nintendo DS, la PSP o la XBOX.

 Entre tots nosaltres creem aquest
 projecte sobre els videojocs per fer-nos
 una idea més profunda del tema i
 ampliar el que ja sabem.
•   D'entre tots els temes proposats:

•   Com han anat avançant les tecnologies 1
•   Construcció d’una atracció 2
•   Esports (Gimnàstica, Esports aquàtics, Submarinisme,Atletisme) 12
•   Història dels jocs 1
•   El cinema, les pel·lícules al llarg del temps, l’evolució del cinema des del començament
    fins ara, els efectes especials, etc. 1
•   La construcció i les característiques més curioses del creuer més gran del món. 1
•   Advocacia 1
•   Com estan fets els materials per dins. 0
•   Evolució dels videojocs 4
•   Ordinadors 0
•   Discoteca 1
•   Com és l’exèrcit 1
Tecnologia
14
            construcció d'una atracció
12
            Esports
10          història dels jocs
 8          Cinema
 6          el creuer
 4          Advocacia
            els materials
 2
            videojocs
 0
            ordinadors
     Vots
            Discoteca
            l'exèrcit
•   Al final han acabat sent els més votats aquests 3:
•   Construcció d’una atracció 8
•   Esports 3
•   Videojocs 13

•
    (dos vots en blanc)
    14
    12
    10                                                   esports
     8                                                   construcció d'una atracció
     6                                                   videojocs
     4                                                   vots en blanc
     2
     0
•   Com han anat avançant les tecnologies 1
•   Construcció d’una atracció 2
•   Esports (Gimnàstica, Esports aquàtics, Submarinisme,Atletisme) 12
•   Història dels jocs 1
•   El cinema, les pel·lícules al llarg del temps, l’evolució del cinema des del començament
    fins ara, els efectes especials, etc. 1
•   La construcció i les característiques més curioses del creuer més gran del món. 1
•   Advocacia 1                                                                      tecnologia: 4 %
•   Com estan fets els materials per dins. 0                                         atracció:8 %
•   Evolució dels videojocs 4                                                        esports: 48%
•   Ordinadors 0                                                                     jocs :4%
•   Discoteca 1                                                                      cinema : 4%
                                                                                     creuer: 4%
•   Com és l’exèrcit 1
                                                                                      advocacia: 4%
                                                                                      materials: 0%
                                                                                      videojocs: 16%
                                                                                      ordinadors:0 %
                                                                                      discoteca: 4%
                                                                                      l'exèrcit: 4%
•   Construcció d’una atracció 8
•   Esports 3
•   Videojocs 13
•   (dos vots en blanc)




                                   atracció:32 %
                                   esports:3 %
                                   videojocs:52 %
                                   en blanc:8 %
Ainhoa

  Erika

Cristina

 David

Joan G.

   Joel

Mariona

 Jamila

   Javi

   Dani
                                     • Gràfics dels vots Logos:




Joan T.

  Berta
       0
           2
               4
                   6
                       8
                           10
                                12
•   Un videojoc, joc de vídeo o joc electrònic, és un espai virtual amb efectes
    visuals a un dispositiu electrònic amb una pantalla. Els suports habituals de joc
    són una consola de joc, ordinador, PDA o telèfon mòbil.




•         Ordinador                       PDA                       Telèfon mòbil




                                 •   Consoles de joc
•    Generalment els videojocs es manipulen amb controladors de joc, els quals
     varien segons el tipus de plataforma. Per exemple, el teclat i el ratolí en les PCs,
     els joystick o palanques i volants en les consoles, etc.




    Teclat i ratolí               Palanca o joystick                     Volant
Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una
difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la
paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder.
Les paraules derivades de iocum    Les paraules derivades de ludus son:
son:
               Joguina                         Ludopatía
             joguinejar                          Lúdic
              joguinós                         Ludomanía
                 joglar                         Ludoteca
                 jugar
               jugador
                jugada
              juguesca
               juganer

El vídeo en llatí vol dir veig.
Vídeo és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals
electrònics que representen imatges en moviment.
• Durant la Segona Guerra Mundial el Matemàtic Britànic Alan
  Turing havia treballat desxifrant els codis secrets usats per els
  submarins alemanys.
• Després de la desaparició d’Alan Turing diferents
  investigadors van continuar els seus treballs, implementant
  nous programes d’escacs i uns altres videojocs més sencills.
William Higinbotham en 1958 va crear un joc
anomenat Tenis Per Dos (Tennis for two)
utilitzant un osciloscopi de laboratori. Consistía
en interceptar una bola que creuava la pantalla
movent una línia que feia de pala. El seu autor
ho va mostrar com a curiositat científica, i mai
va patentar la seva invenció y així va ser que
Tenis Per Dos va ser comercialitzat a partir de
1972 per Atari amb el nom de Pong logrant un
gran éxit. Es considera el primer videojoc de l’
història.
• La mecànica de joc era senzilla, la pantalla mostrava un vista
 lateral d’una pista de tennis en la què abans de començar el joc es
  mostrava la pilota a una posició fixa, sobre un dels extrems de la
   pista. Cada jugador, amb un rudimentari “pad” disposava d’uns
  controls (amunt, avall i centre) per apuntar, seleccionant l'angle, i
    un polsador per llançar la bola, l'altre jugador havia d'intentar
  tornar la bola abans que aquesta botés dos cops sobre el terreny
    de joc, o bé esperar que la bola llançada pel contrincant sortís
                            fora de la pista.
El tres en ratlla va ser creat en l’any 1952 per
Alexander Sandy. El tres en ratlla no se’l considera un
joc a part, és un joc gràfic.
1947 Thomas T.

                 No se'l considera un videojoc
                 perquè no té moviments
1961 Steve Russell
                     Va ser el primer videojoc
                     per l'ordinador de l'història.
1958 William
Nighinbottham


                Es considera el
                primer videojoc.
1985 Shigeru
Miyamoto

               Va ser el punt de la
               creació dels altres jocs.
1986 Shigeru
Miyamoto

               Va ser el segon
               videojoc més comprat
1996 Bizzar
  North

                           Va ser un dels més importants
                           exponents del gènere de rol




http://www.pocafeina.cat/05122006/la-evolucio-dels-videojocs/
• Al 1950 el 90% de les llars nords-americans disposaven d’almenys un
  aparell de televisió. Era natural que diverses persones relacionades
  amb aquest món comencessin a preguntar si era possible utilitzar
  aquests aparells per altra cosa que no fos la simple recepció de
  programes. Ja al 1947 la companyia Dumont va explorar sobre aixó.
• Al 1951 Ralph Baer treballava com a tècnic i uns amics li van dir de
  construir un receptor des de zero. Alguns anys més tard, va presentar
  la primera videoconsola domèstica de la história: Magnavox Odissey.
El tennis for two es va crear al 1958 per el científic William
Hignbotham el nimrod era el mes paregut.
Es va veure a les universitats i laboratoris. El tennis for two
es va crear per dues persones . El mando tenia un gostic per
manejar i un boto per tirar i la pantalla era rodona.
• Va ser el segon videojoc interactiu
  ordinador.El van inventar uns
  estudiants de d’ institut de tecnologia
  de Massachusetts.El joc es consisteix
  en dos naus que s’ han de destruir
  sense caure.Cada jugador té el seu
  control per disparar per l’ altre nau.
• En 1966 Baer va tenir una idea: un dispositiu que
  connectat a un televisor es pogués jugar. Va seguir
  treballant fins que en Març de 1997 va finalitzar el seu
  primer treball. La Brown Box a finals de 1967 estava casi
  completada i va atreure a una companyia de televisió, però
  al final les idees de Baer va ser oblidades de cop.




                         La brown Box
• Galaxy Game és el videojoc de màquina tragaperras més antic. Va ser
  instal · lat a Tresidder Union a la Universitat de Stanford el setembre
  de 1971.
• L'equip costava al voltant de $ 20,000 $, i un joc costava 10 centaus i
  tres jocs per 25 centaus.
• La unitat va ser restaurada el 1997 i actualment es troba dins del
  museu Històric de Ordinadors a Mountain View, Califòrnia

             Galaxy Game
Computer Space va sortir el
26 de novembre del 1971. I
es van començar a
posar a bars, discoteques,
sales de joc etc.… va ser
innovador per una forma
bàsica com els jocs arcade
del futur.
Més endavant al 26 de juny
van començar a sorgir
problemes i es va canviar el
nom de Computer Space pel
d’Atari.
Va ser la primera consola de la història. Creada per
Ralph Baer. La va treure l'any 1968, es va convertir
en un éxit de ventes en molt poc temps. La
Magnavox Odyssey va ser el primer sistema casolà
de videojocs i el dia 27 de Jener del 1972 es va
començar la producció d'aquesta consola. Es van
vendre 100.000 unitats per 80.00 € la unitat. Les
companyies de tot el món van començar a crear les
seves pròpies consoles i d'aquesta manera hem
arribat a les consoles d'avui en dia.
Els seus jocs acostumaven a ser els més classics com
per exemple: ping pong "tennis de taula" voleibol ect.
La consola incluïa 6 cartutxos un joc a cada cara del
cartutxo es a dir, 12 jocs i les instruccions de 36
pàgines pels 12 jocs que hi havien. Després es va
crear el Magnavox Odyssey 2. I així van anar creant
els jocs i les consoles fins l'última que va ser la
Nintendo 3D.
• El 1972 l'empresa Atari crea una màquina a partir de la Magnavox
  Odyssey que es deia pong. Va ser una màquina recreativa on es podia
  jugar al ping-pong. La indústria dels videojocs havia nascut
  definitivament.
•   L' immens èxit de pong en 1972 va reconstruir el negoci dels videojocs. En 1973, un
    negoci estava exclusivament entre les mans de Atari. En el 1974 Atari va comercialitzar
    nous èxits com Spaces Race, Rebourn… Cada un dels quals suponia en la pràctica de
    nous generes.
•    El 1975 va sortir al mercat el telegames pong ( una versió de pong per casa ) la primera
    consola domestica d’Atari que permetia jugar a casa i de la telegames pong es d'on va
    sortir les consoles d'avui en dia com la nintendo 8 bits, xbox 360...




•      La consola telegames pong d'Atari
• En la dècada dels 70 es va treure el primer
  microprosesador de la historia, i a partir
  d’aquí es va revolucionar els videojocs i
  noves consoles.
• El 1976 van crear un joc el Death Race que
  era d’atropellar zombies.Va crear molta
  pòlemica davant els usaris de baixes edats.
  Es va retirar del mercat. És considerat el
  primer videojoc amb polèmica de la
  història.
Mentre que el resultat del desenvolupament
dels primers videojocs van sortir
principalment a les màquines recreatives i
les videconsoles domèstiques. Gràcies la
ràpida evolució dels ordinadors personals a
la dècada de 1970 i 80 es va poder-hi tenir
els primers videojocs. La TRS-80 de
Tandy, el primer ordinador de l'empresa
Tandy va ser una de les màquines
responsables de la revolució dels
ordinadors personals.
• En 1976 Atari preparava un dels seus projectes més importants, la
  nova consola Atari VCS, i en agost de 1976 va aparèixer la nova
  Fairchild Channel F, una màquina d'una empresa rival que
  avançava per primera vegada la tecnologia d'Atari. El nou aparell
  va ser un èxit, però a inicis de 1977, RCA comercialitza una nova
  consola, la RCA Studio II que no tenia gràfics en color. L'octubre
  de 1977, va sortir al mercat la nova consola d'Atari.El 1976
  Mattel va comercialitzar el seu Auto Race, la primera consola
  portàtil de la història, i seguidament va fer el mateix amb
  Football, amb molt més èxit.Texas Instruments va llançar el seu
  Speak & Read, un dispositiu portàtil de caràcter educatiu. Ralph
  Baer va tornar a revolucionar el mercat amb el seu famós Simon
  en 1978.
Fairchild Channel F.     Simon         RCA Studio II




 Auto Race i Football                    Atari 2600
                        Speak & Read
• En 1972 Japó va adoptar una nova tecnología , i Taito(una
  marca japonesa)va crear Space Invaders un joc que
  consistía en disparar naus espacials, com a la pel·licula de
  Stars Wars.
• El joc va tenir molt d’exit, i el van posar en tots els formats
  de l’epoca, i també va posar definitivament a la industria
  japonesa on li corresponia a nivell mundial.
•   1976-1983

•       L’estiu de l’any 1982 els videojocs es van vendre molt, i això va fer que
    Atari es fes encara més famós a Estats Units. No hi havia llocs on no hi
    haguessin màquines de videojocs. Al 1979 va aparèixer el color, i es va vendre
    inclús més que els d'abans.



                                      La febre Pac-Man
• Els 8 bits van ser una revolució de les videoconsoles del
  món. Algunes consoles, al tenir tant poca capacitat ,
  només podien jugar a un joc. Algunes eren uns teclats i
  havies d'incorporar la pantalla del la televisió, algunes
  videoconsoles eren:
• ZX Espectrum, Amstrad CPC 464, commodore 64 o
  Yamaha MSX.
• ZX Espectrum   Amstrad CPC 464
• Commodore 64   Yamaha MSX
• Hiroshi yamauchi havia heredat nintendo en 1949,per demostrar la
  seva autoritat,el primer que va fer va ser despedir al seu nebot. En
  1977 es trobava devant en shigeru miyamoto, un jove que de petit
  volia treballar al mÓn del espectacle i es va dirigir a la oficina de
  yamauchi per trobar treball.al 1975 la empresa Ja havia tret la seva
  primera consola peró la maquina va ser un fracas. A principi de 1977
  mentre la febre de les consoles, l’unica consola disponible a japó era
  tv tennis.
La màquina de 16 bits va ser creada el 1988 liderada per
Sega Mega Drive.
Nintendo comercialitza la super Nintendo i reconquista el
mercat.
Sega no es va esperar i treu al mercat la Sega Mega Cd.
L’aparició de Game Boy va suposar una petita revolució en el
seu camp.
La consola va sufrir una sèrie de canvis en el llarg dels anys i
estava imitada per multituds de compayies sense arribar
assolir l’èxit.
Will Wright va començar el tema dels
videojocs a l’any 1984 amb la publicació de
Raid on Bungeling Bay, un joc que consistia
en matar marcians i que no va tenir molt
èxit . Wright va començar a fer videojocs
que combinaven la seva passió per “The
Game of the Life” amb la creació de mons      El videojoc SimCity
virtuals . Wright va crear un videojoc que
combinava la seves passions que es deia
SimCity i va ser el representant d’un nou
gènere.


                                                Will Wright
• A partir de l’any 1965 van començar a
  sortir les primeres eines informàtiques per
  fer efectes. Es feien pintant línies al voltant
  dels objectes per donar profunditat.
• No va ser fins al 1991-92 que van sorgir les
  primeres empreses de programes
  informàtics amb efectes virtuals.
•   El 1990 va haver-hi la guerra de consoles.Tot va començar per que
    Sony es va separar de nintendo i va fer una consola que va superar a
    nintendo i sega junts.
•   On van lluitar sega,nintendo y sony per tenir la millor consola. Van fer
    moltes consoles per superar a sony i la seva playstation.
Des de mitjans de la dècada dels 90, la industria de las màquines recreatives estava en crisis.

L'èxit de la playstation i les consoles de la seva generació va desequilibrar definitivament aquesta
situació.




Al 2000 Sony va llençar la “playstation” 2, que es va convertir en la videoconsola més venuda de
la història, m’entres que Microsoft va fer la seva entrada amb l’xbox una maquina de
característiques similars però que malgrat tot no va tindre tan de èxit.
•   Al 2001 va sortir la gamecube una nova proposa de Nintendo que no va aconseguir
    l’atenció de ningú.




•   M’entres tan el mercat del PC seguia dominant
•   Al 2004 va sortir al mercat la Nintendo ds, primer producte de la nova estratègia de
    Nintendo. Poc després de sortir la Nintendo ds va sortir la Sony psp una consola similar a
    la Nintendo. .
•   Al 2005 Microsoft va treure la xbox 360, un model millorat de la primera dissenyada per
    competir a la playstation 2. La resposta de Sony no es va esperar perquè pocs mesos
    després va treure la nova playstation 3.




•   La revolució de Nintendo va tenir lloc a l'abril de 2006 quan va presentar la nova consola
    wii.
Per a molts aficionats, la
professionalització de les industries van
fer que baixès la originalitat dels
videojocs, en part per la falta d’ idees, per
la preferencia de les grans multinacionals
per els personatges coneguts tipus de
jocs que ja havien tingut èxit en ocasions
anteriors per els potents gràfics dels
videojocs del 2000.
• A principis de l’ any 2.011 va assistir una de
  les grans companyies multinacionals que va
  ajudar a una nova innovació als mes petits al
  mig del segle de spacwear els creadors van
  experimentar la nova sensació de jugar amb
  una computadora i per aixó molts videojocs
  s’han anat ampliant al llarg del temps. encara i
  segueixen alguns videojocs de fa 50 anys
  després de la seva aparició .
CONCEPCIÓ

EN AQUESTA ETAPA CAL DEFINIR ELS ASPECTES FONAMENTALS QUE
CONFORMARAN EL VIDEOJOC, ENTRE ELS QUALS ES TROBEN:

GÈNERE: ENTRE QUE GÈNERE O GÈNERES ES DESENVOLUPARÀ EL JOC.

GAME PLAY: EL QUE GENERARÀ DIVERSIÓ A L'HORA DE JUGAR-LO.

STORY BOARD: ALGUNES IDEES SOLTES SOBRE COM HA DE LLUIR EL JOC
QUANT A PERSONATGES, AMBIENTACIÓ, MÚSICA, ETC.
DISSENY

    EN AQUESTA FASE ES DETALLEN TOTS ELS ELEMENTS QUE
COMPONDRAN EL JOC, DONANT UNA IDEA CLARA A TOTS ELS MEMBRES DEL
GRUP DESENVOLUPADOR SOBRE COM SÓN.
    ENTRE AQUESTS ELEMENTS TENIM:

    HISTÒRIA
    FORMA EN QUÈ ES DESENVOLUPARAN ELS PERSONATGES DEL JOC I LA
HISTÒRIA DEL MÓN REPRESENTAT.

    ART CONCEPTUAL
    S'ESTABLEIX L'ASPECTE GENERAL DEL JOC.
    EN AQUESTA ETAPA UN GRUP D'ARTISTES S'ENCARREGUEN DE
VISUALITZAR O CONCEPTUALITZAR PERSONATGES, ESCENARIS, CRIATURES,
OBJECTES, ETC.
SO
    DETALLADA DESCRIPCIÓ DE TOTS ELS ELEMENTS SONORS QUE EL JOC
NECESSITA PER A FER. VEUS, SONS AMBIENTALS, EFECTES SONORS I MÚSICA.

    MECÀNICA DE JOC
    ÉS L'ESPECIFICACIÓ DEL FUNCIONAMENT GENERAL DEL JOC. ÉS DEPENDENT DEL
GÈNERE I ASSENYALA LA MANERA COM ELS DIFERENTS ENS VIRTUALS
INTERACTUARAN DINS DEL JOC, ÉS A DIR, LES REGLES QUE REGEIXEN AQUEST.

    DISSENY DE PROGRAMACIÓ
    DESCRIU LA MANERA EN QUÈ EL VIDEOJOC SERÀ IMPLEMENTAT EN UNA
MÀQUINA REAL (UN PC, CONSOLA, TELÈFON MÒBIL, ETC) MITJANÇANT UN CERT
LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ I SEGUINT UNA DETERMINADA METODOLOGIA.
PLANIFICACIÓ

EN AQUESTA FASE S’IDENTIFIQUEN LES TASQUES NECESSÀRIES PER A
L’EXECUCIÓ DEL VIDEOJOC I ES REPARTEIXEN ENTRE ELS DIFERENTS
COMPONENTS DE L’EQUIP.

          PRODUCCIÓ

          AQUÍ ES DUEN A TERME TOTES LES TASQUES ESPECIFICADES EN LA FASE DE
          PLANIFICACIÓ.


PROGRAMACIÓ
MÉS ENDAVANT EN PARLAREM


            INTERFÍCIE
            ÉS LA FORMA EN QUÈ ES VEURAN ELS ELEMENTS, MITJANÇANT ELS QUALS
            L'USUARI INTERACTUARÀ AMB EL JOC.
DISSENY DE SO

ELS ENGINYERS DE SO S'ENCARREGUEN DE CREAR SONS PER A CADA OBJECTE O
PERSONATGE DEL JOC. PODEN CREAR SONS DES DE ZERO O UTILITZAR SONS DE L'AMBIENT I
MODIFICAR SEGONS LES SEVES NECESSITATS.

PROVES
ELS VIDEOJOCS HAN DE PASSAR PER UNA ETAPA ON ES CORREGEIXEN ELS ERRORS AL
PROCÉS DE PROGRAMACIÓ .

GENERALMENT AQUESTA ETAPA ES PORTA A TERME EN DUES FASES:

        PROVES ALPHA: ES DUEN A TERME PER UN PETIT GRUP DE PERSONES, QUE AMB
ANTERIORITAT ESTIGUIN INVOLUCRADES EN EL DESENVOLUPAMENT. EL PROPÒSIT ÉS
CORREGIR ELS DEFECTES MÉS GREUS I MILLORAR CARACTERÍSTIQUES DE JUGABILITAT.

         PROVES BETA: AQUESTES PROVES ES DUEN A TERME PER UN EQUIP EXTERN DE
JUGADORS, BÉ SIGUI QUE SIGUIN CONTRACTATS PER A L'OCASIÓ O QUE SIGUIN UN GRUP
COMPONENT DEL PROJECTE. D'AQUESTES PROVES EL VIDEOJOC HA DE SORTIR AMB EL MÍNIM
POSSIBLE DE DEFECTES MENORS.
•   Concepció
•   El grup fa una hipòtesi sobre el videojoc.
•   Disseny
•   Els dispensadors detallen tots els elements.
•   Història
•   El grup fa el desenllaç del videojoc.
•   Art conceptual
•   Els “artistes” del grup dissenyen l’aspecte general.
•   So
•   Els artistes dissenyen la musica i els efectes especials.
•   Mecànica de joc
•   El grup fan funcionament inicial.
•   Planificació
•   El cap reparteix els treballs.
•   Producció
•   Cada persona comença a crear la informació addicional i els sons.
•   Programació
•   Els programadors fan el text que es veurà al videojoc.
•   Interfície
•   Els creadors creen com el personatge es mourà pel videojoc…
•   Disseny de so
•   Els ingeniers creen el so.
•   Proves
•   Es revisen els videojocs i s’arreglen els errors.
La part imprescindible del programa es
carregar els gràfics, sons, tot el necessari
que es veu o sent al videojoc.
Un cop passem aquesta part elemental, arribem al Update
(programa on es fan les vibracions del comandament, les
posicions dels personatges, etc. ), en el qual s'actualitzen totes
les posicions dels personatges i dels trets, es recullen les
pulsacions dels comandaments i del teclat, es calcula la IA(la
Intel·ligència Artificial), etc.
I arribem a l'última secció, Draw, s'hi agafa tot el que han
de dibuixar per dibuixar-lo, s'apliquen efectes de abans de
produïr, etc… i després de tot això, arriba la part mes
fonamental, torna a anar al Update.
Això es repeteix de 24 a 60 vegades per segon en el PC o consola,
aconseguint un veritable món interactiu que entreté als que hi juguen.
• El temps que es necessita en fer un videojoc depén del
  nombre de treballadors. Videojocs com Assasin’s Cred
  (Ubisoft) triguen un any en crear-se amb història,
  multijugador i bons gràfics; en canvi, videojocs com
  Zombie Panic (Nintendo) triga uns 3 anys en acabar-se.
Assasin’s Cred: 1 any




             Modern Warfare 3: 1 any
GTA San Andeas: 2 anys




Uncharted 3: 3 anys
• INTRODUCCIÓ:
• El guió és la part narrativa d’un videojoc. Es
  divideix en dos parts: Storyline que seria un
  resum de 5 o 8 pàgines i un guió ben fet que ha de
  tenir entre 90-120 pàgines.
• Per fer un guió d’un videojoc has de seguir 4
  passos:
• PAS 1:
• El primer concepte que hem de tenir clar és la diferència
  entre una novel·la i un guió d'un videojoc. La novel·la és
  una estructura narrativa tancada i el videojoc és oberta. Al
  personatge li poden passar moltes més coses. El guió d’un
  videojoc ha de ser divertit i que es pugui jugar.
• PAS 2:
• Hem de fer la descripció
  de l’entorn i dels
  personatges.

• PAS 3:
• L'estructura narrativa
  que és molt semblant a
  l'estil de la novel·la, però
  amb petites diferencies.
• PAS 4:
• Finalment s’ha d’adaptar a les màquines de joc i acabar de
  perfilar els diferents elements que ens ajudin a seguir
  endavant l’aventura. Per exemple si el personatge es troba
  en una habitació, s’ha de posar algun element que el nostre
  heroi hagi de desbloquejar una porta, finestra.
La programació dels videojocs és un procès que pertany a la creació d’un
videojoc. Aquest procès és efectuat per un programador de videojocs gràcies a
la programació informàtica. Casi sempre, la programació d’un videojoc es
resumeix en repetir les seguents accions:
• procesar les interaccions d’un agent (objecte, personatge o altre cosa) amb el
seu entorn segons les entrades de l’usuari.
• processar les altres coses que apareixen al videojoc i que no estan controlades
per l’usuari (arbres, personatges COM,etc… )
• crear una imatge a partir de les informacions anteriors y mostrar-la a la
pantalla (igual per al so)
L'agent sol ser un personatge (generalment anomenat heroi) però també
           pot ser un cotxe, un nau, o qualsevol altra cosa.
L'entorn sol ser compost per una decoració estàtica i uns objectes
     interactius (enemics, objectes d'inventari, portes, etc.).
L'usuari mana entrades al programa per mitjà d'un joystick, un teclat, un ratolí o altres
tipus de comandaments. La gestió de les interaccions consisteix a preveure les
accions possibles sobre l'entorn, detectar si han estat provocades, i processar
respostes.
Per exemple, per crear una interacció "obrir la porta", cal decidir dels processos que
permetran el seu compliment (per ex. El jugador ha de prémer un botó per fer-ho, ha
d'estar bastant proper, més o menys cara a la porta), després, durant el joc, cal
detectar si les condicions estan complertes. Si això és, doncs es genera una reacció:
en el nostre exemple, s’obre la porta.
Els fenòmens indirectament controlats per l'usuari són diversos i canvien molt segons
el joc
La creació d'un imatge en 2D sol començar pel
dibuix dels objectes els més lluny, i tal acostant del
jugador. Per exemple:

•Creació del fons (el background) ajudant-se d'uns
mosaics (els tils) propicis als sistemes de
desplaçament (el scrolling) o simplement d'un fons
de pantalla (com per als antics jocs d'aventura).

•A més d'imatges (sprites) usant un sistema de
retallada que permet dibuixar formes complexes
mentre que és imprescindible que les imatges
siguin rectangulars en la memòria.
La creació d'un imatge en tres dimensions és molt més complexa. Al
contrari dels altres dominis de la síntesi d'imatges, en els videojocs, les
imatges han de ser creades en temps real per garantir que la pantalla sigui
actualitzat amb una freqüència alta. La dificultat és de ser capaç de
generar un imatge d'alta qualitat en una estona molt curt mentre
processar els diversos elements del joc. Per això, avui la programació de
videojocs és més i més vinculada amb el maquinari, utilitzant en
profunditat les funcionalitats d'acceleració de les targetes gràfiques per
optimitzar el tractament dels objectes 3D i millorant el codi font.
La freqüència de repetició d'una operació
canvia molt respecte a la plataforma
(ordinador, consola, mòbil, etc.). Calen
més de 24 imatges per segon per
simular la realitat a un videojoc. Totes
les parts d'un programa no necessiten
ser tractades cada imatge (excepte la
creació i la pantalla d'aquella).
• La música canvia en quatre dècades:
• Dècada dels 70: Els primers videojocs van introduir el so
  de forma molt rudimentària per marcar el començament i
  el final de la partida i a vegades guiava al jugador en el seu
  desenvolupament.
Dècada dels 80: Van aparèixer els primers compositors de videojocs de
la història. Els videojocs dels 80 van introduir canals per la música, veu i
efectes de so.
• Dècada dels 90: Van introduir so digital i el
  desenvolupament de les bandes sonores.
• Köji Kondö es un compositor famós de nacionalitat japonesa que té
  51 anys.
• Ha creat uns videojocs comuns amb molt d’èxit:




   • New Super                       • Zelda
   Mario Bros
• Hirokazu Tanaka té 50 anys i prové del japó.
• Ha creat:




• Metroid
                             • Kid Icarus
                             uprising
• Nobuo Uematsu té 53 anys i es japonés.
• Ha creat: Final Fantasy




• Final Fantasy XIII
• Koichi Sugiyama té
  82 anys i és japonés.
• Ha creat:




    Dragon Quest
• Hiroshi Miyauchi, 65
  anys, Japó.
• Ha creat:




     Out Run
Shygeru
Miyamoto
Dan Houser
Tim Sweeney
Fumito Ueda   Slideshow
Far Cry
Rob Pardo
Kojima
Todd Howard
Un dels primers videojocs va ser Pacman i un
dels ultims va ser project zero 2




          Pacman                          Project zero 2
Pacman:
El joc consistia en menjar-se tots els cercles
daurats abans que t'agafessin els quatre
fantasmes de colors.
Els gràfics del Pacman eren molt simples.
Els moviments només eren anar cap amunt, avall i
cap als dos costats.
La musica del Pacman segueix un mateix ritme a             Pacman
mida que menges cercles daurats i quan et menges
un cercle diferent sona un altre ritme.
Els colors són molt simples i no canvien, sempre són
els mateixos.
http://www.youtube.com/watch?
v=VHtKTFwx0GU&feature=fvwrel
Els personatges eren quatre fantasmes de colors i
una boleta groga.
A mida que anaves passant nivells et canviava la       Aquesta és la
pantalla.                                              màquina en què es
                                                       jugava al Pacman.
Project zero 2:
El joc consisteix en controlar les dues bessones
per guiar-les i descobrir el final de la historia.
Els gràfics de Project Zero 2 són més realistes.
Fan els moviments d'una persona.
La musica de Project Zero 2 és més treballada i
electrònica. Segons el lloc on està va canviant la
musica.                                                    Project zero 2
http://www.koi-nya.net/2012/05/14/nuevos-
videos-de-project-zero-2-wii-edition/
Els colors estan més treballats i tenen diferents
efectes.
Els personatges són persones reals.
A mida que vas passant la historia et va pujant la
dificultat.
                                                     La Wii, la play 2 i la Xbox
                                                     són les màquines en que es
                                                     pot jugar a Project Zero 2.
• Com saben la creació de jocs de videojocs
  d'alta qualitat de modernes consoles i PC és
  una tasca difícil. La producció dels últims
  jocs ultra realistes requereix centenars de
  personatges que treballen darrera el escenari
  per milers d’hores.
• Per cada videojoc per exemple amb preu de 47€ es
  distribueix de la següent manera:

•   9,50€ són per la botiga i el botiguer.
•   9,50€ són per les tases ect.
•   5,60€ són per la públicitat.
•   16,00€ són per el desenvolupament del joc.
•   7,00€ per l 'editorial del joc.

• A part s'ha d'incloure al preu l'IVA.
• Preu de consoles

  250 €

  200 €

  150 €

  100 €

   50 €

    0€
            Xbox     Psp   Wii   Play Stat.
• Preu de videojocs
        70
        60
        50
        40
        30
        20
        10
         0
             Spiderman Geronimo   Fifa 12   Lollipop
Nintendo:
L'empresa japonesa Nintendo va ser
fundada al 1889 per Fusajiro Yamauchi
i fins als anys 70 del segle XX
es va dedicar, sobretot, a la fabricació
de naips per a jocs.
Atari:
Al 1972 l'empresa
Syzygy, que ràpidament és
renombrada com Atari.
Aquest mateix any presenten
una màquina recreativa de
monedes amb el joc Pong,
versió de Tennis For Two.
Apple:

Al 1978 Atari contava entre les seves
files que van crear el joc breakout, el
primer joc que és deia machaca-
bloques de la història.
Els dos feien servir components de la
companyia Atari per crear el primer
computador Apple.
Sega:
Service Games era una empresa
americana que en els anys 40 és
dedicava a la comercialització de
primitives màquines de monedes
basades en sistemes mecànics i que
en la dècada dels 50 va ser
traslladada a Japó.
Taito:

El 1953 Taito va
crear el
space invaders.
Konami:
Fundació el 1973, al Japó la
companyia Konami que és
dedicaria a la creació de jocs per a
màquines arcade, ordinadors
MSX i videoconsoles d'altres
companyies.
Tokyo   Nova york
França




                        California
    Espanya   Japó
Nova york        Disney - California   Regne Unit




   Los Angeles
Battle Strike   Zombies

Pyro studios    Mercury steam

Madrid          San Sebastián de los
                Reyes
Pocoyo Racing   Tintin en el Tibet
Zinkia          Bit Manegers
Madrid
                Barcelona
Football game
La sombra de aton
                    Galeco
Garage de Sicilio
                    Barcelona
Madrid
God of war   Chin chan sports

Botrice 3D   Exelweiss

Zaragoza     Valencia
• Que és PEGI?
• PEGI és el sistema de classificació per
  edats, i ens indica si el contingut del
  videojoc es adequat per a l'edat del
  comprador.
• El sistema es duu a terme principalment per
  als               fabricants de consoles,
  Sony, Microsoft i Nintendo.
• PEGI és utilitzat en els següents països:
+3 anys   +7 anys   +12 anys   +16 anys   +18 anys
E.S.R.B - AMÉRICA
ANYS       TIPUS

0A5       ALCOHOL DE REFERÈNCIA           llengua                  ajuda d'un adult pot ser
6         SANG D'ANIMACIÓ                 lletres de cançons       necessària
10        DROGUES DE REFERÈNCIA           l'humor madur            llenguatge fort
13 A 16   VIOLÈNCIA DE DIBUIXOS ANIMATS   la violència lleu         fortes lletres de cançons
17+       FANTASIA DE LA VIOLÈNCIA        joc real                  temes suggestius
18        APOSTES SIMULADES               el tabac de referència    l'ús d'alcohol
          L’ÚS DE DROGUES                 l'ús de tabac             violència
La Indústria del videojoc genera 83
milions d’euros. Supera al cinema i a la
música. És un negoci, com un altre
qualsevol. En els últims quatre anys
Nintendo va vendre 98,5 milions de
portàtils, entre tota la seva gamma de
GameBoy i Nintendo DS, inclosa la 3DS.
En contraposició tenim a Apple, que en
l'últim trimestre ha venut més de 50
milions d'unitats dels seus dispositius iOS
(iPhone, iPad i iPod touch). Una tendència a
la baixa constant. El 2010 és van moure
més de 26 milions d’euros en el sector
només en el món del videojoc per a telèfons
mòbils i tablets i el creixement espera
arribar a superar els 42 milions per al 2015
si segueix la tendència.
1. Super Mario Kart - 1992        Consisteix en fer
                                  curses amb fantasia.




  2. Tetris - 1985           Consiteix en agrupar
                             linies de peces del
                             mateix color.
3. Grand Theft Auto - 1998                  Consisteix
                                            en fer
                                            missions i
                                            matar.


4. Super Mario World - 1990   Consisteix en passar-se
                              mons i es semblant al New
                              Super Mario Bros.
Consisteix
5. Zelda Ocarina of Time - 1986        en salvar la
                                       princesa
                                       Zelda.



   6. Halo - 2007                 Consisteix
                                  en matar i
                                  fer
                                  missions.
7. Resident Evil IV - 2006    Consisteix
                                  en matar
                                  zombies.




8. Final Fantasy XII - 2006      Consiteix en fer
                                 missions amb
                                 fantasia.
9. Street Fighter II - 1987      És un joc de
                                 lluites.




  10. Golden Eye - 1995       Consisteix en
                              matar i ser
                              un detectiu
•   1. The witcher 2: assassin's of kings (cd projeckt)




•   És el millor joc de rol. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
•   2.Batman Arkham city (Rocksteady Studios)




•   És el millor joc d'acció/aventura. Consisteix en lluitar contra enemics i salvar a la ciutat.
•   3.NBA 2K12 (2K Games)




•   És el millor joc esportiu. Consisteix en jugar a bàsquet.
•   4.Warhammer 40.000: Dawn of war II: Retributio (Relic Entertainment)




•   És el millor joc d'estratègia. Consisteix en lluitar contra els enemics i anar passant la
    història.
•   5.Minecraf (Mojang AB)




•   És el millor joc independent. Tens que construir un espai amb cubs.
•   6.Super Mario 3D Land (EAD Tokyo)




•   Millor joc en dispositiu mòvils. Consisteix en passar nivells fent diferents salts, corrents,
    etc.
•   7. Zelda, Skyward Sword (Nintendo EAD)




•   És el millor joc de wii. Consisteix en descobrir un món a mida que vas jugant.
•   8.The witcher 2: assassin's of kings (CD Projekt)




•   És el millor joc de PC. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
•   9.Uncharted 3 (Naughty Dog)




•   És el millor joc de PS3. Consisteix en buscar tresors, convertit en Nathan Drake.
•   10.Gears of war 3 (Epic Games y Microsoft)




•   És el millor joc de Xbox 360. És un joc de guerra amb diferents armes.
•   11.The witcher 2: assassin's of kings (CD Projekt)




•   És el millor joc de l'any. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
•   Gran Turismo:
•       La saga de conducció exclusiva de Sony i desenvolupada per Polyphony Digital es
    va convertir per mèrits propis en l'estendard del gènere de la simulació automobilística
    des del llançament del seu primer lliurament.




•   Grand Theft Auto:
•       La saga GTA és una de les franquícies que més polèmiques ha generat al voltant de
    tot el món, encara que també és cert que és una de les més reeixides de la història dels
    videojocs.
•   Nintendogs:
•    Les mascotes virtuals des de la invenció dels Tamagotchis sempre han estat una cosa
    que ha estat molt present a tot el món, especialment en la cultura nipona. Per això, no és
    estrany que Nintendo es decidís a treure Nintendogs per a Nintendo DS, portant la
    interacció un pas més enllà.




•   Super Mario World:
•   Hem deixat per al final una sèrie de jocs que han venut milions d'unitats, però es podria
    dir que han fet servir "trampes" per a això. Això és perquè són jocs que s'incloïen en
    pack de regal al costat dels seus consoles per
•       potenciar les vendes.
•   Wii Sports:
•   Sega no va trigar a emular aquesta estratègia per intentar emportar-se un tros del mercat
    occidental i poder competir amb Nintendo, en una època en què els de Kyoto dominaven
    el sector amb soltesa.




•   Call of Duty:
•   Comencem amb la franquícia estrella del moment. Call of Duty és la saga de videojocs
    que més records de vendes té a favor seu.
•   Pokémon:
•    Els monstres de butxaca de Nintendo han format part de la que sigui probablement la
    major i més efectiva campanya de màrqueting que es recordi en el món del lleure
    electrònic.




•   Mario Bros:
•   El lampista més famós del món dels videojocs és un d'aquests estranys casos en què
    gairebé tots els seus lliuraments, ja siguin de la sèrie principal o spin offs, aconsegueixen
    tenir un nivell de qualitat superior al normal. Encara que sens dubte on més ha brillat ha
    estat en les plataformes, el gènere que el va veure néixer.
•   Halo:
•   La saga de Bungie ha estat el major reclam i ven consoles que ha tingut Microsoft per als
    seus Xbox i Xbox 360. Les aventures del Cap Maestro han estat sens dubte els títols
    exclusius dels de Redmond que els usuaris d'altres plataformes sempre han envejat.




•   Los Sims:
•   La idea que va tenir Will Wright, creador de l'exitós SimCity, de crear un simulador
    social, li va valer el que ha estat el major èxit de la seva carrera: Els Sims. En el moment
    de la seva sortida, allà per l'any 2000, el plantejament jugable que proposava resultar
    completament trencador i d'allò més original vist fins a aquesta data
Com seran els videojocs en l'any 2021?
Els experts s'aventuren a perfilar un futur amb
personatges hologràfics que seran gairebé "éssers
humans digitals", més connexió i la possibilitat
d'interactuar amb la videoconsola a través de gestos.

L'exemple actual que explicaria aquesta idea és el
videojoc "LA Noire",
en què s'han pres moviments reals d'actors per crear
personatges,
testimonis de crims els gestos dels quals han de ser
estudiats pels                                          Videojoc L.A.NOIRE
jugadors per saber si el que diuen és veritat.
Però no només és necessari que els
personatges virtuals s'assemblin a
persones reals: la interactivitat a
través de sensors de moviment
permetrà "detectar" els gestos del
jugador, per saber si està trist o
alegre, i que la consola pugui
reaccionar en funció d'això.

                                      PLAYSTATION 4
La nova frontera dels videojocs ens la
marcarà sense futur pròxim el
«braincontroller», el programari és
capaç de fer possible el control
cerebral directe del joc: permet el
control efectiu d’un ordinador només
per la ment i aplicat al videojoc.

L'esforç mental és tan gran que no
han faltat neuròlegs que adverteixin
sobre possibles efectes nocius per al
jugador: poden presentar problemes
posteriors d'atenció, i un ús            Braincontroller
prolongat forçaria al cervell a reduir
els seus nivells d'activitat.
• Hi ha gent en contra hi ha altre a favor dels
  videojocs hi ha més gent en contra que ha
  favor.



• A continuació veureu els favors i els
  contres.
• S’ha dissenyat un videojoc interactiu com a
  eina que ajuda als trastorns de l’alimentació
  i de l'adició patològica al joc. Jugar als
  videojocs es una teràpia vàlida per als nens
  amb problemes d’aprenentatge d’ interès.
• Adiccions dels videojocs
• Els videojocs perjudiquen al cervell
• En l’ adolescència les adiccions més
  comportamentals i més freqüents són les
  relacionades amb els jocs en línea.
• L’ adicció a les pantalles
• L’ adiccio el telèfon mòbil i l’ internet
•   L’adicció el sexe
•   L’ adicció el treball
•   Afecte el patró de son
•   Deixar de banda les activitats rutinàries o
    gratificants que abans realitzava.
• Pèrdua de control sobre el temps que es
  dedica a la connexió a les xarxes socials
• Perd el control sobre l'ús del mòbil i el
  temps dedicat
•   Aquí tenim alguna informació estadística sobre els videojocs:

          • La majoría de persones van començar a jugar als videojocs al voltant dels 8 o 9
            anys.
          • A nivell mundial, la industria del videojoc factura prop de 24.000 millons
            d’euros, dels que un 47% correspon a Nortamérica, un 32% a Europa i un 21%
            a Àsia.
• El mercat de l’oci digital ha registrat un creixement superior al
  60% en els últims 5 anys.
• Les consoles lideren sens dubte el mercat de les plataformes de
  joc amb una venda mundial de 400 milions d'unitats dels cuals un
  50% d'elles són d'última generació.
• L’usuari adult està produint fortes transformacions
  en el mercat dels videojocs.
• Els jugadors que s’iniciaren amb les primeres
  màquines inauguren nous “nichos” de mercat segons
  van creixen.
• Pong va ser el primer joc consolà de tipus arcade.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Instruments de percussió
Instruments de percussió Instruments de percussió
Instruments de percussió espems
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicPauhistoria
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?lurdessaavedra
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaFRAN75
 
El Mite De Prometeu
El Mite De PrometeuEl Mite De Prometeu
El Mite De Prometeudalcantara
 
Història de l'animació
Història de l'animacióHistòria de l'animació
Història de l'animacióaquitawin
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificacióannaasiscar
 
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGIC
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGICQUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGIC
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGICJordi Riba
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlicsSílvia
 
Sant vicent ferrer (power point)
Sant vicent ferrer (power point)Sant vicent ferrer (power point)
Sant vicent ferrer (power point)mrotgerm
 

La actualidad más candente (20)

ALOMA
ALOMAALOMA
ALOMA
 
Instruments de percussió
Instruments de percussió Instruments de percussió
Instruments de percussió
 
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art Romànic
 
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticionsExercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
Exercici de cohesió textual: Eliminem les repeticions
 
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?Com fem una narració? Com escrivim un conte?
Com fem una narració? Com escrivim un conte?
 
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De CatalunyaClima, Vegetació I Fauna De Catalunya
Clima, Vegetació I Fauna De Catalunya
 
La fusta
La fustaLa fusta
La fusta
 
Les festes religioses
Les festes religiosesLes festes religioses
Les festes religioses
 
L'electricitat i el magnetisme
L'electricitat i el magnetismeL'electricitat i el magnetisme
L'electricitat i el magnetisme
 
La brúixola
La brúixolaLa brúixola
La brúixola
 
El Mite De Prometeu
El Mite De PrometeuEl Mite De Prometeu
El Mite De Prometeu
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
5. agents econòmics.
5. agents econòmics.5. agents econòmics.
5. agents econòmics.
 
Història de l'animació
Història de l'animacióHistòria de l'animació
Història de l'animació
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificació
 
Societat atenesa
Societat atenesaSocietat atenesa
Societat atenesa
 
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGIC
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGICQUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGIC
QUÈ ÉS I COM FER LA MEMÒRIA D'UN PROCÉS TECNOLÒGIC
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Sant vicent ferrer (power point)
Sant vicent ferrer (power point)Sant vicent ferrer (power point)
Sant vicent ferrer (power point)
 

Destacado (9)

Videojocs
VideojocsVideojocs
Videojocs
 
Dades dels videojocs
Dades dels videojocsDades dels videojocs
Dades dels videojocs
 
Bioshock and Uncharted
Bioshock and UnchartedBioshock and Uncharted
Bioshock and Uncharted
 
Presentació 2016 17
Presentació 2016 17Presentació 2016 17
Presentació 2016 17
 
Research project 16 17
Research project 16 17Research project 16 17
Research project 16 17
 
Història dels videojocs
Història dels videojocsHistòria dels videojocs
Història dels videojocs
 
Decada 70´s
Decada 70´sDecada 70´s
Decada 70´s
 
Power videojocs
Power videojocsPower videojocs
Power videojocs
 
Como hacer introduccion
Como hacer introduccionComo hacer introduccion
Como hacer introduccion
 

Similar a Els videojocs

Els Videojocs
Els VideojocsEls Videojocs
Els Videojocsfrancoiis
 
Els videojocs 2
Els videojocs 2Els videojocs 2
Els videojocs 2BozalJoan
 
Els videojocs
Els videojocsEls videojocs
Els videojocsPepfe
 
Els videojocs II
Els videojocs IIEls videojocs II
Els videojocs IIPepfe
 
Sessió 29 maig
Sessió 29 maigSessió 29 maig
Sessió 29 maigjuditcolom
 
Videojocs
VideojocsVideojocs
Videojocsgarbitv
 
Jocs digitals ofline i online
Jocs digitals ofline i online Jocs digitals ofline i online
Jocs digitals ofline i online ferranlozano7
 
Història de la informática
Història de la informática Història de la informática
Història de la informática marclleida6
 
Trabajo semidefinitivo (1)
Trabajo semidefinitivo (1)Trabajo semidefinitivo (1)
Trabajo semidefinitivo (1)Dori Castellanos
 
Power videojocs
Power videojocsPower videojocs
Power videojocsOscar95
 
Power videojocs
Power videojocsPower videojocs
Power videojocsOscar95
 
Historia de les videoconsoles primera sessió maig
Historia de les videoconsoles primera sessió maigHistoria de les videoconsoles primera sessió maig
Historia de les videoconsoles primera sessió maigjuditcolom
 

Similar a Els videojocs (12)

Els Videojocs
Els VideojocsEls Videojocs
Els Videojocs
 
Els videojocs 2
Els videojocs 2Els videojocs 2
Els videojocs 2
 
Els videojocs
Els videojocsEls videojocs
Els videojocs
 
Els videojocs II
Els videojocs IIEls videojocs II
Els videojocs II
 
Sessió 29 maig
Sessió 29 maigSessió 29 maig
Sessió 29 maig
 
Videojocs
VideojocsVideojocs
Videojocs
 
Jocs digitals ofline i online
Jocs digitals ofline i online Jocs digitals ofline i online
Jocs digitals ofline i online
 
Història de la informática
Història de la informática Història de la informática
Història de la informática
 
Trabajo semidefinitivo (1)
Trabajo semidefinitivo (1)Trabajo semidefinitivo (1)
Trabajo semidefinitivo (1)
 
Power videojocs
Power videojocsPower videojocs
Power videojocs
 
Power videojocs
Power videojocsPower videojocs
Power videojocs
 
Historia de les videoconsoles primera sessió maig
Historia de les videoconsoles primera sessió maigHistoria de les videoconsoles primera sessió maig
Historia de les videoconsoles primera sessió maig
 

Els videojocs

  • 1. Aquest treball parla dels videojocs des de que va sorgir el primer al 1958 fins als més actuals que es van produir a partir del 2000 aproximadament. La seva evolució ha sigut increïble a mesura que la gent s’aficionava. Les empreses dedicades a crear videojocs han augmentat igual que la varietat de jocs. Gracies a la informàtica les consoles han experimentat canvis espectaculars com la Nintendo DS, la PSP o la XBOX. Entre tots nosaltres creem aquest projecte sobre els videojocs per fer-nos una idea més profunda del tema i ampliar el que ja sabem.
  • 2. D'entre tots els temes proposats: • Com han anat avançant les tecnologies 1 • Construcció d’una atracció 2 • Esports (Gimnàstica, Esports aquàtics, Submarinisme,Atletisme) 12 • Història dels jocs 1 • El cinema, les pel·lícules al llarg del temps, l’evolució del cinema des del començament fins ara, els efectes especials, etc. 1 • La construcció i les característiques més curioses del creuer més gran del món. 1 • Advocacia 1 • Com estan fets els materials per dins. 0 • Evolució dels videojocs 4 • Ordinadors 0 • Discoteca 1 • Com és l’exèrcit 1
  • 3. Tecnologia 14 construcció d'una atracció 12 Esports 10 història dels jocs 8 Cinema 6 el creuer 4 Advocacia els materials 2 videojocs 0 ordinadors Vots Discoteca l'exèrcit
  • 4. Al final han acabat sent els més votats aquests 3: • Construcció d’una atracció 8 • Esports 3 • Videojocs 13 • (dos vots en blanc) 14 12 10 esports 8 construcció d'una atracció 6 videojocs 4 vots en blanc 2 0
  • 5. Com han anat avançant les tecnologies 1 • Construcció d’una atracció 2 • Esports (Gimnàstica, Esports aquàtics, Submarinisme,Atletisme) 12 • Història dels jocs 1 • El cinema, les pel·lícules al llarg del temps, l’evolució del cinema des del començament fins ara, els efectes especials, etc. 1 • La construcció i les característiques més curioses del creuer més gran del món. 1 • Advocacia 1 tecnologia: 4 % • Com estan fets els materials per dins. 0 atracció:8 % • Evolució dels videojocs 4 esports: 48% • Ordinadors 0 jocs :4% • Discoteca 1 cinema : 4% creuer: 4% • Com és l’exèrcit 1 advocacia: 4% materials: 0% videojocs: 16% ordinadors:0 % discoteca: 4% l'exèrcit: 4%
  • 6. Construcció d’una atracció 8 • Esports 3 • Videojocs 13 • (dos vots en blanc) atracció:32 % esports:3 % videojocs:52 % en blanc:8 %
  • 7.
  • 8. Ainhoa Erika Cristina David Joan G. Joel Mariona Jamila Javi Dani • Gràfics dels vots Logos: Joan T. Berta 0 2 4 6 8 10 12
  • 9. Un videojoc, joc de vídeo o joc electrònic, és un espai virtual amb efectes visuals a un dispositiu electrònic amb una pantalla. Els suports habituals de joc són una consola de joc, ordinador, PDA o telèfon mòbil. • Ordinador PDA Telèfon mòbil • Consoles de joc
  • 10. Generalment els videojocs es manipulen amb controladors de joc, els quals varien segons el tipus de plataforma. Per exemple, el teclat i el ratolí en les PCs, els joystick o palanques i volants en les consoles, etc. Teclat i ratolí Palanca o joystick Volant
  • 11. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli, versàtil i ambivalent que implica una difícil categorització. Etimològicament, els investigadors refereixen que la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder. Les paraules derivades de iocum Les paraules derivades de ludus son: son: Joguina Ludopatía joguinejar Lúdic joguinós Ludomanía joglar Ludoteca jugar jugador jugada juguesca juganer El vídeo en llatí vol dir veig. Vídeo és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen imatges en moviment.
  • 12. • Durant la Segona Guerra Mundial el Matemàtic Britànic Alan Turing havia treballat desxifrant els codis secrets usats per els submarins alemanys. • Després de la desaparició d’Alan Turing diferents investigadors van continuar els seus treballs, implementant nous programes d’escacs i uns altres videojocs més sencills.
  • 13. William Higinbotham en 1958 va crear un joc anomenat Tenis Per Dos (Tennis for two) utilitzant un osciloscopi de laboratori. Consistía en interceptar una bola que creuava la pantalla movent una línia que feia de pala. El seu autor ho va mostrar com a curiositat científica, i mai va patentar la seva invenció y així va ser que Tenis Per Dos va ser comercialitzat a partir de 1972 per Atari amb el nom de Pong logrant un gran éxit. Es considera el primer videojoc de l’ història.
  • 14. • La mecànica de joc era senzilla, la pantalla mostrava un vista lateral d’una pista de tennis en la què abans de començar el joc es mostrava la pilota a una posició fixa, sobre un dels extrems de la pista. Cada jugador, amb un rudimentari “pad” disposava d’uns controls (amunt, avall i centre) per apuntar, seleccionant l'angle, i un polsador per llançar la bola, l'altre jugador havia d'intentar tornar la bola abans que aquesta botés dos cops sobre el terreny de joc, o bé esperar que la bola llançada pel contrincant sortís fora de la pista.
  • 15.
  • 16. El tres en ratlla va ser creat en l’any 1952 per Alexander Sandy. El tres en ratlla no se’l considera un joc a part, és un joc gràfic.
  • 17. 1947 Thomas T. No se'l considera un videojoc perquè no té moviments
  • 18. 1961 Steve Russell Va ser el primer videojoc per l'ordinador de l'història.
  • 19. 1958 William Nighinbottham Es considera el primer videojoc.
  • 20. 1985 Shigeru Miyamoto Va ser el punt de la creació dels altres jocs.
  • 21. 1986 Shigeru Miyamoto Va ser el segon videojoc més comprat
  • 22. 1996 Bizzar North Va ser un dels més importants exponents del gènere de rol http://www.pocafeina.cat/05122006/la-evolucio-dels-videojocs/
  • 23. • Al 1950 el 90% de les llars nords-americans disposaven d’almenys un aparell de televisió. Era natural que diverses persones relacionades amb aquest món comencessin a preguntar si era possible utilitzar aquests aparells per altra cosa que no fos la simple recepció de programes. Ja al 1947 la companyia Dumont va explorar sobre aixó.
  • 24. • Al 1951 Ralph Baer treballava com a tècnic i uns amics li van dir de construir un receptor des de zero. Alguns anys més tard, va presentar la primera videoconsola domèstica de la história: Magnavox Odissey.
  • 25. El tennis for two es va crear al 1958 per el científic William Hignbotham el nimrod era el mes paregut. Es va veure a les universitats i laboratoris. El tennis for two es va crear per dues persones . El mando tenia un gostic per manejar i un boto per tirar i la pantalla era rodona.
  • 26. • Va ser el segon videojoc interactiu ordinador.El van inventar uns estudiants de d’ institut de tecnologia de Massachusetts.El joc es consisteix en dos naus que s’ han de destruir sense caure.Cada jugador té el seu control per disparar per l’ altre nau.
  • 27.
  • 28. • En 1966 Baer va tenir una idea: un dispositiu que connectat a un televisor es pogués jugar. Va seguir treballant fins que en Març de 1997 va finalitzar el seu primer treball. La Brown Box a finals de 1967 estava casi completada i va atreure a una companyia de televisió, però al final les idees de Baer va ser oblidades de cop. La brown Box
  • 29. • Galaxy Game és el videojoc de màquina tragaperras més antic. Va ser instal · lat a Tresidder Union a la Universitat de Stanford el setembre de 1971. • L'equip costava al voltant de $ 20,000 $, i un joc costava 10 centaus i tres jocs per 25 centaus. • La unitat va ser restaurada el 1997 i actualment es troba dins del museu Històric de Ordinadors a Mountain View, Califòrnia Galaxy Game
  • 30. Computer Space va sortir el 26 de novembre del 1971. I es van començar a posar a bars, discoteques, sales de joc etc.… va ser innovador per una forma bàsica com els jocs arcade del futur. Més endavant al 26 de juny van començar a sorgir problemes i es va canviar el nom de Computer Space pel d’Atari.
  • 31. Va ser la primera consola de la història. Creada per Ralph Baer. La va treure l'any 1968, es va convertir en un éxit de ventes en molt poc temps. La Magnavox Odyssey va ser el primer sistema casolà de videojocs i el dia 27 de Jener del 1972 es va començar la producció d'aquesta consola. Es van vendre 100.000 unitats per 80.00 € la unitat. Les companyies de tot el món van començar a crear les seves pròpies consoles i d'aquesta manera hem arribat a les consoles d'avui en dia.
  • 32. Els seus jocs acostumaven a ser els més classics com per exemple: ping pong "tennis de taula" voleibol ect. La consola incluïa 6 cartutxos un joc a cada cara del cartutxo es a dir, 12 jocs i les instruccions de 36 pàgines pels 12 jocs que hi havien. Després es va crear el Magnavox Odyssey 2. I així van anar creant els jocs i les consoles fins l'última que va ser la Nintendo 3D.
  • 33. • El 1972 l'empresa Atari crea una màquina a partir de la Magnavox Odyssey que es deia pong. Va ser una màquina recreativa on es podia jugar al ping-pong. La indústria dels videojocs havia nascut definitivament.
  • 34. L' immens èxit de pong en 1972 va reconstruir el negoci dels videojocs. En 1973, un negoci estava exclusivament entre les mans de Atari. En el 1974 Atari va comercialitzar nous èxits com Spaces Race, Rebourn… Cada un dels quals suponia en la pràctica de nous generes. • El 1975 va sortir al mercat el telegames pong ( una versió de pong per casa ) la primera consola domestica d’Atari que permetia jugar a casa i de la telegames pong es d'on va sortir les consoles d'avui en dia com la nintendo 8 bits, xbox 360... • La consola telegames pong d'Atari
  • 35. • En la dècada dels 70 es va treure el primer microprosesador de la historia, i a partir d’aquí es va revolucionar els videojocs i noves consoles.
  • 36. • El 1976 van crear un joc el Death Race que era d’atropellar zombies.Va crear molta pòlemica davant els usaris de baixes edats. Es va retirar del mercat. És considerat el primer videojoc amb polèmica de la història.
  • 37. Mentre que el resultat del desenvolupament dels primers videojocs van sortir principalment a les màquines recreatives i les videconsoles domèstiques. Gràcies la ràpida evolució dels ordinadors personals a la dècada de 1970 i 80 es va poder-hi tenir els primers videojocs. La TRS-80 de Tandy, el primer ordinador de l'empresa Tandy va ser una de les màquines responsables de la revolució dels ordinadors personals.
  • 38. • En 1976 Atari preparava un dels seus projectes més importants, la nova consola Atari VCS, i en agost de 1976 va aparèixer la nova Fairchild Channel F, una màquina d'una empresa rival que avançava per primera vegada la tecnologia d'Atari. El nou aparell va ser un èxit, però a inicis de 1977, RCA comercialitza una nova consola, la RCA Studio II que no tenia gràfics en color. L'octubre de 1977, va sortir al mercat la nova consola d'Atari.El 1976 Mattel va comercialitzar el seu Auto Race, la primera consola portàtil de la història, i seguidament va fer el mateix amb Football, amb molt més èxit.Texas Instruments va llançar el seu Speak & Read, un dispositiu portàtil de caràcter educatiu. Ralph Baer va tornar a revolucionar el mercat amb el seu famós Simon en 1978.
  • 39. Fairchild Channel F. Simon RCA Studio II Auto Race i Football Atari 2600 Speak & Read
  • 40. • En 1972 Japó va adoptar una nova tecnología , i Taito(una marca japonesa)va crear Space Invaders un joc que consistía en disparar naus espacials, com a la pel·licula de Stars Wars. • El joc va tenir molt d’exit, i el van posar en tots els formats de l’epoca, i també va posar definitivament a la industria japonesa on li corresponia a nivell mundial.
  • 41. 1976-1983 • L’estiu de l’any 1982 els videojocs es van vendre molt, i això va fer que Atari es fes encara més famós a Estats Units. No hi havia llocs on no hi haguessin màquines de videojocs. Al 1979 va aparèixer el color, i es va vendre inclús més que els d'abans. La febre Pac-Man
  • 42. • Els 8 bits van ser una revolució de les videoconsoles del món. Algunes consoles, al tenir tant poca capacitat , només podien jugar a un joc. Algunes eren uns teclats i havies d'incorporar la pantalla del la televisió, algunes videoconsoles eren: • ZX Espectrum, Amstrad CPC 464, commodore 64 o Yamaha MSX.
  • 43. • ZX Espectrum Amstrad CPC 464
  • 44. • Commodore 64 Yamaha MSX
  • 45. • Hiroshi yamauchi havia heredat nintendo en 1949,per demostrar la seva autoritat,el primer que va fer va ser despedir al seu nebot. En 1977 es trobava devant en shigeru miyamoto, un jove que de petit volia treballar al mÓn del espectacle i es va dirigir a la oficina de yamauchi per trobar treball.al 1975 la empresa Ja havia tret la seva primera consola peró la maquina va ser un fracas. A principi de 1977 mentre la febre de les consoles, l’unica consola disponible a japó era tv tennis.
  • 46. La màquina de 16 bits va ser creada el 1988 liderada per Sega Mega Drive. Nintendo comercialitza la super Nintendo i reconquista el mercat. Sega no es va esperar i treu al mercat la Sega Mega Cd. L’aparició de Game Boy va suposar una petita revolució en el seu camp. La consola va sufrir una sèrie de canvis en el llarg dels anys i estava imitada per multituds de compayies sense arribar assolir l’èxit.
  • 47. Will Wright va començar el tema dels videojocs a l’any 1984 amb la publicació de Raid on Bungeling Bay, un joc que consistia en matar marcians i que no va tenir molt èxit . Wright va començar a fer videojocs que combinaven la seva passió per “The Game of the Life” amb la creació de mons El videojoc SimCity virtuals . Wright va crear un videojoc que combinava la seves passions que es deia SimCity i va ser el representant d’un nou gènere. Will Wright
  • 48. • A partir de l’any 1965 van començar a sortir les primeres eines informàtiques per fer efectes. Es feien pintant línies al voltant dels objectes per donar profunditat. • No va ser fins al 1991-92 que van sorgir les primeres empreses de programes informàtics amb efectes virtuals.
  • 49.
  • 50. El 1990 va haver-hi la guerra de consoles.Tot va començar per que Sony es va separar de nintendo i va fer una consola que va superar a nintendo i sega junts. • On van lluitar sega,nintendo y sony per tenir la millor consola. Van fer moltes consoles per superar a sony i la seva playstation.
  • 51. Des de mitjans de la dècada dels 90, la industria de las màquines recreatives estava en crisis. L'èxit de la playstation i les consoles de la seva generació va desequilibrar definitivament aquesta situació. Al 2000 Sony va llençar la “playstation” 2, que es va convertir en la videoconsola més venuda de la història, m’entres que Microsoft va fer la seva entrada amb l’xbox una maquina de característiques similars però que malgrat tot no va tindre tan de èxit.
  • 52. Al 2001 va sortir la gamecube una nova proposa de Nintendo que no va aconseguir l’atenció de ningú. • M’entres tan el mercat del PC seguia dominant • Al 2004 va sortir al mercat la Nintendo ds, primer producte de la nova estratègia de Nintendo. Poc després de sortir la Nintendo ds va sortir la Sony psp una consola similar a la Nintendo. .
  • 53. Al 2005 Microsoft va treure la xbox 360, un model millorat de la primera dissenyada per competir a la playstation 2. La resposta de Sony no es va esperar perquè pocs mesos després va treure la nova playstation 3. • La revolució de Nintendo va tenir lloc a l'abril de 2006 quan va presentar la nova consola wii.
  • 54. Per a molts aficionats, la professionalització de les industries van fer que baixès la originalitat dels videojocs, en part per la falta d’ idees, per la preferencia de les grans multinacionals per els personatges coneguts tipus de jocs que ja havien tingut èxit en ocasions anteriors per els potents gràfics dels videojocs del 2000.
  • 55. • A principis de l’ any 2.011 va assistir una de les grans companyies multinacionals que va ajudar a una nova innovació als mes petits al mig del segle de spacwear els creadors van experimentar la nova sensació de jugar amb una computadora i per aixó molts videojocs s’han anat ampliant al llarg del temps. encara i segueixen alguns videojocs de fa 50 anys després de la seva aparició .
  • 56. CONCEPCIÓ EN AQUESTA ETAPA CAL DEFINIR ELS ASPECTES FONAMENTALS QUE CONFORMARAN EL VIDEOJOC, ENTRE ELS QUALS ES TROBEN: GÈNERE: ENTRE QUE GÈNERE O GÈNERES ES DESENVOLUPARÀ EL JOC. GAME PLAY: EL QUE GENERARÀ DIVERSIÓ A L'HORA DE JUGAR-LO. STORY BOARD: ALGUNES IDEES SOLTES SOBRE COM HA DE LLUIR EL JOC QUANT A PERSONATGES, AMBIENTACIÓ, MÚSICA, ETC.
  • 57. DISSENY EN AQUESTA FASE ES DETALLEN TOTS ELS ELEMENTS QUE COMPONDRAN EL JOC, DONANT UNA IDEA CLARA A TOTS ELS MEMBRES DEL GRUP DESENVOLUPADOR SOBRE COM SÓN. ENTRE AQUESTS ELEMENTS TENIM: HISTÒRIA FORMA EN QUÈ ES DESENVOLUPARAN ELS PERSONATGES DEL JOC I LA HISTÒRIA DEL MÓN REPRESENTAT. ART CONCEPTUAL S'ESTABLEIX L'ASPECTE GENERAL DEL JOC. EN AQUESTA ETAPA UN GRUP D'ARTISTES S'ENCARREGUEN DE VISUALITZAR O CONCEPTUALITZAR PERSONATGES, ESCENARIS, CRIATURES, OBJECTES, ETC.
  • 58. SO DETALLADA DESCRIPCIÓ DE TOTS ELS ELEMENTS SONORS QUE EL JOC NECESSITA PER A FER. VEUS, SONS AMBIENTALS, EFECTES SONORS I MÚSICA. MECÀNICA DE JOC ÉS L'ESPECIFICACIÓ DEL FUNCIONAMENT GENERAL DEL JOC. ÉS DEPENDENT DEL GÈNERE I ASSENYALA LA MANERA COM ELS DIFERENTS ENS VIRTUALS INTERACTUARAN DINS DEL JOC, ÉS A DIR, LES REGLES QUE REGEIXEN AQUEST. DISSENY DE PROGRAMACIÓ DESCRIU LA MANERA EN QUÈ EL VIDEOJOC SERÀ IMPLEMENTAT EN UNA MÀQUINA REAL (UN PC, CONSOLA, TELÈFON MÒBIL, ETC) MITJANÇANT UN CERT LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ I SEGUINT UNA DETERMINADA METODOLOGIA.
  • 59. PLANIFICACIÓ EN AQUESTA FASE S’IDENTIFIQUEN LES TASQUES NECESSÀRIES PER A L’EXECUCIÓ DEL VIDEOJOC I ES REPARTEIXEN ENTRE ELS DIFERENTS COMPONENTS DE L’EQUIP. PRODUCCIÓ AQUÍ ES DUEN A TERME TOTES LES TASQUES ESPECIFICADES EN LA FASE DE PLANIFICACIÓ. PROGRAMACIÓ MÉS ENDAVANT EN PARLAREM INTERFÍCIE ÉS LA FORMA EN QUÈ ES VEURAN ELS ELEMENTS, MITJANÇANT ELS QUALS L'USUARI INTERACTUARÀ AMB EL JOC.
  • 60. DISSENY DE SO ELS ENGINYERS DE SO S'ENCARREGUEN DE CREAR SONS PER A CADA OBJECTE O PERSONATGE DEL JOC. PODEN CREAR SONS DES DE ZERO O UTILITZAR SONS DE L'AMBIENT I MODIFICAR SEGONS LES SEVES NECESSITATS. PROVES ELS VIDEOJOCS HAN DE PASSAR PER UNA ETAPA ON ES CORREGEIXEN ELS ERRORS AL PROCÉS DE PROGRAMACIÓ . GENERALMENT AQUESTA ETAPA ES PORTA A TERME EN DUES FASES: PROVES ALPHA: ES DUEN A TERME PER UN PETIT GRUP DE PERSONES, QUE AMB ANTERIORITAT ESTIGUIN INVOLUCRADES EN EL DESENVOLUPAMENT. EL PROPÒSIT ÉS CORREGIR ELS DEFECTES MÉS GREUS I MILLORAR CARACTERÍSTIQUES DE JUGABILITAT. PROVES BETA: AQUESTES PROVES ES DUEN A TERME PER UN EQUIP EXTERN DE JUGADORS, BÉ SIGUI QUE SIGUIN CONTRACTATS PER A L'OCASIÓ O QUE SIGUIN UN GRUP COMPONENT DEL PROJECTE. D'AQUESTES PROVES EL VIDEOJOC HA DE SORTIR AMB EL MÍNIM POSSIBLE DE DEFECTES MENORS.
  • 61. Concepció • El grup fa una hipòtesi sobre el videojoc. • Disseny • Els dispensadors detallen tots els elements. • Història • El grup fa el desenllaç del videojoc. • Art conceptual • Els “artistes” del grup dissenyen l’aspecte general. • So • Els artistes dissenyen la musica i els efectes especials. • Mecànica de joc • El grup fan funcionament inicial.
  • 62. Planificació • El cap reparteix els treballs. • Producció • Cada persona comença a crear la informació addicional i els sons. • Programació • Els programadors fan el text que es veurà al videojoc. • Interfície • Els creadors creen com el personatge es mourà pel videojoc… • Disseny de so • Els ingeniers creen el so. • Proves • Es revisen els videojocs i s’arreglen els errors.
  • 63. La part imprescindible del programa es carregar els gràfics, sons, tot el necessari que es veu o sent al videojoc.
  • 64. Un cop passem aquesta part elemental, arribem al Update (programa on es fan les vibracions del comandament, les posicions dels personatges, etc. ), en el qual s'actualitzen totes les posicions dels personatges i dels trets, es recullen les pulsacions dels comandaments i del teclat, es calcula la IA(la Intel·ligència Artificial), etc.
  • 65. I arribem a l'última secció, Draw, s'hi agafa tot el que han de dibuixar per dibuixar-lo, s'apliquen efectes de abans de produïr, etc… i després de tot això, arriba la part mes fonamental, torna a anar al Update.
  • 66. Això es repeteix de 24 a 60 vegades per segon en el PC o consola, aconseguint un veritable món interactiu que entreté als que hi juguen.
  • 67. • El temps que es necessita en fer un videojoc depén del nombre de treballadors. Videojocs com Assasin’s Cred (Ubisoft) triguen un any en crear-se amb història, multijugador i bons gràfics; en canvi, videojocs com Zombie Panic (Nintendo) triga uns 3 anys en acabar-se.
  • 68. Assasin’s Cred: 1 any Modern Warfare 3: 1 any
  • 69. GTA San Andeas: 2 anys Uncharted 3: 3 anys
  • 70. • INTRODUCCIÓ: • El guió és la part narrativa d’un videojoc. Es divideix en dos parts: Storyline que seria un resum de 5 o 8 pàgines i un guió ben fet que ha de tenir entre 90-120 pàgines. • Per fer un guió d’un videojoc has de seguir 4 passos:
  • 71. • PAS 1: • El primer concepte que hem de tenir clar és la diferència entre una novel·la i un guió d'un videojoc. La novel·la és una estructura narrativa tancada i el videojoc és oberta. Al personatge li poden passar moltes més coses. El guió d’un videojoc ha de ser divertit i que es pugui jugar.
  • 72. • PAS 2: • Hem de fer la descripció de l’entorn i dels personatges. • PAS 3: • L'estructura narrativa que és molt semblant a l'estil de la novel·la, però amb petites diferencies.
  • 73. • PAS 4: • Finalment s’ha d’adaptar a les màquines de joc i acabar de perfilar els diferents elements que ens ajudin a seguir endavant l’aventura. Per exemple si el personatge es troba en una habitació, s’ha de posar algun element que el nostre heroi hagi de desbloquejar una porta, finestra.
  • 74. La programació dels videojocs és un procès que pertany a la creació d’un videojoc. Aquest procès és efectuat per un programador de videojocs gràcies a la programació informàtica. Casi sempre, la programació d’un videojoc es resumeix en repetir les seguents accions: • procesar les interaccions d’un agent (objecte, personatge o altre cosa) amb el seu entorn segons les entrades de l’usuari. • processar les altres coses que apareixen al videojoc i que no estan controlades per l’usuari (arbres, personatges COM,etc… ) • crear una imatge a partir de les informacions anteriors y mostrar-la a la pantalla (igual per al so)
  • 75. L'agent sol ser un personatge (generalment anomenat heroi) però també pot ser un cotxe, un nau, o qualsevol altra cosa.
  • 76. L'entorn sol ser compost per una decoració estàtica i uns objectes interactius (enemics, objectes d'inventari, portes, etc.).
  • 77. L'usuari mana entrades al programa per mitjà d'un joystick, un teclat, un ratolí o altres tipus de comandaments. La gestió de les interaccions consisteix a preveure les accions possibles sobre l'entorn, detectar si han estat provocades, i processar respostes. Per exemple, per crear una interacció "obrir la porta", cal decidir dels processos que permetran el seu compliment (per ex. El jugador ha de prémer un botó per fer-ho, ha d'estar bastant proper, més o menys cara a la porta), després, durant el joc, cal detectar si les condicions estan complertes. Si això és, doncs es genera una reacció: en el nostre exemple, s’obre la porta. Els fenòmens indirectament controlats per l'usuari són diversos i canvien molt segons el joc
  • 78. La creació d'un imatge en 2D sol començar pel dibuix dels objectes els més lluny, i tal acostant del jugador. Per exemple: •Creació del fons (el background) ajudant-se d'uns mosaics (els tils) propicis als sistemes de desplaçament (el scrolling) o simplement d'un fons de pantalla (com per als antics jocs d'aventura). •A més d'imatges (sprites) usant un sistema de retallada que permet dibuixar formes complexes mentre que és imprescindible que les imatges siguin rectangulars en la memòria.
  • 79. La creació d'un imatge en tres dimensions és molt més complexa. Al contrari dels altres dominis de la síntesi d'imatges, en els videojocs, les imatges han de ser creades en temps real per garantir que la pantalla sigui actualitzat amb una freqüència alta. La dificultat és de ser capaç de generar un imatge d'alta qualitat en una estona molt curt mentre processar els diversos elements del joc. Per això, avui la programació de videojocs és més i més vinculada amb el maquinari, utilitzant en profunditat les funcionalitats d'acceleració de les targetes gràfiques per optimitzar el tractament dels objectes 3D i millorant el codi font.
  • 80. La freqüència de repetició d'una operació canvia molt respecte a la plataforma (ordinador, consola, mòbil, etc.). Calen més de 24 imatges per segon per simular la realitat a un videojoc. Totes les parts d'un programa no necessiten ser tractades cada imatge (excepte la creació i la pantalla d'aquella).
  • 81. • La música canvia en quatre dècades: • Dècada dels 70: Els primers videojocs van introduir el so de forma molt rudimentària per marcar el començament i el final de la partida i a vegades guiava al jugador en el seu desenvolupament.
  • 82. Dècada dels 80: Van aparèixer els primers compositors de videojocs de la història. Els videojocs dels 80 van introduir canals per la música, veu i efectes de so.
  • 83. • Dècada dels 90: Van introduir so digital i el desenvolupament de les bandes sonores.
  • 84. • Köji Kondö es un compositor famós de nacionalitat japonesa que té 51 anys. • Ha creat uns videojocs comuns amb molt d’èxit: • New Super • Zelda Mario Bros
  • 85. • Hirokazu Tanaka té 50 anys i prové del japó. • Ha creat: • Metroid • Kid Icarus uprising
  • 86. • Nobuo Uematsu té 53 anys i es japonés. • Ha creat: Final Fantasy • Final Fantasy XIII
  • 87. • Koichi Sugiyama té 82 anys i és japonés. • Ha creat: Dragon Quest
  • 88. • Hiroshi Miyauchi, 65 anys, Japó. • Ha creat: Out Run
  • 92. Fumito Ueda Slideshow
  • 97. Un dels primers videojocs va ser Pacman i un dels ultims va ser project zero 2 Pacman Project zero 2
  • 98. Pacman: El joc consistia en menjar-se tots els cercles daurats abans que t'agafessin els quatre fantasmes de colors. Els gràfics del Pacman eren molt simples. Els moviments només eren anar cap amunt, avall i cap als dos costats. La musica del Pacman segueix un mateix ritme a Pacman mida que menges cercles daurats i quan et menges un cercle diferent sona un altre ritme. Els colors són molt simples i no canvien, sempre són els mateixos. http://www.youtube.com/watch? v=VHtKTFwx0GU&feature=fvwrel Els personatges eren quatre fantasmes de colors i una boleta groga. A mida que anaves passant nivells et canviava la Aquesta és la pantalla. màquina en què es jugava al Pacman.
  • 99. Project zero 2: El joc consisteix en controlar les dues bessones per guiar-les i descobrir el final de la historia. Els gràfics de Project Zero 2 són més realistes. Fan els moviments d'una persona. La musica de Project Zero 2 és més treballada i electrònica. Segons el lloc on està va canviant la musica. Project zero 2 http://www.koi-nya.net/2012/05/14/nuevos- videos-de-project-zero-2-wii-edition/ Els colors estan més treballats i tenen diferents efectes. Els personatges són persones reals. A mida que vas passant la historia et va pujant la dificultat. La Wii, la play 2 i la Xbox són les màquines en que es pot jugar a Project Zero 2.
  • 100. • Com saben la creació de jocs de videojocs d'alta qualitat de modernes consoles i PC és una tasca difícil. La producció dels últims jocs ultra realistes requereix centenars de personatges que treballen darrera el escenari per milers d’hores.
  • 101. • Per cada videojoc per exemple amb preu de 47€ es distribueix de la següent manera: • 9,50€ són per la botiga i el botiguer. • 9,50€ són per les tases ect. • 5,60€ són per la públicitat. • 16,00€ són per el desenvolupament del joc. • 7,00€ per l 'editorial del joc. • A part s'ha d'incloure al preu l'IVA.
  • 102. • Preu de consoles 250 € 200 € 150 € 100 € 50 € 0€ Xbox Psp Wii Play Stat.
  • 103. • Preu de videojocs 70 60 50 40 30 20 10 0 Spiderman Geronimo Fifa 12 Lollipop
  • 104. Nintendo: L'empresa japonesa Nintendo va ser fundada al 1889 per Fusajiro Yamauchi i fins als anys 70 del segle XX es va dedicar, sobretot, a la fabricació de naips per a jocs.
  • 105. Atari: Al 1972 l'empresa Syzygy, que ràpidament és renombrada com Atari. Aquest mateix any presenten una màquina recreativa de monedes amb el joc Pong, versió de Tennis For Two.
  • 106. Apple: Al 1978 Atari contava entre les seves files que van crear el joc breakout, el primer joc que és deia machaca- bloques de la història. Els dos feien servir components de la companyia Atari per crear el primer computador Apple.
  • 107. Sega: Service Games era una empresa americana que en els anys 40 és dedicava a la comercialització de primitives màquines de monedes basades en sistemes mecànics i que en la dècada dels 50 va ser traslladada a Japó.
  • 108. Taito: El 1953 Taito va crear el space invaders.
  • 109. Konami: Fundació el 1973, al Japó la companyia Konami que és dedicaria a la creació de jocs per a màquines arcade, ordinadors MSX i videoconsoles d'altres companyies.
  • 110. Tokyo Nova york França California Espanya Japó
  • 111. Nova york Disney - California Regne Unit Los Angeles
  • 112. Battle Strike Zombies Pyro studios Mercury steam Madrid San Sebastián de los Reyes
  • 113. Pocoyo Racing Tintin en el Tibet Zinkia Bit Manegers Madrid Barcelona
  • 114. Football game La sombra de aton Galeco Garage de Sicilio Barcelona Madrid
  • 115. God of war Chin chan sports Botrice 3D Exelweiss Zaragoza Valencia
  • 116. • Que és PEGI? • PEGI és el sistema de classificació per edats, i ens indica si el contingut del videojoc es adequat per a l'edat del comprador. • El sistema es duu a terme principalment per als fabricants de consoles, Sony, Microsoft i Nintendo.
  • 117. • PEGI és utilitzat en els següents països:
  • 118. +3 anys +7 anys +12 anys +16 anys +18 anys
  • 119. E.S.R.B - AMÉRICA ANYS TIPUS 0A5 ALCOHOL DE REFERÈNCIA llengua ajuda d'un adult pot ser 6 SANG D'ANIMACIÓ lletres de cançons necessària 10 DROGUES DE REFERÈNCIA l'humor madur llenguatge fort 13 A 16 VIOLÈNCIA DE DIBUIXOS ANIMATS la violència lleu fortes lletres de cançons 17+ FANTASIA DE LA VIOLÈNCIA joc real temes suggestius 18 APOSTES SIMULADES el tabac de referència l'ús d'alcohol L’ÚS DE DROGUES l'ús de tabac violència
  • 120. La Indústria del videojoc genera 83 milions d’euros. Supera al cinema i a la música. És un negoci, com un altre qualsevol. En els últims quatre anys Nintendo va vendre 98,5 milions de portàtils, entre tota la seva gamma de GameBoy i Nintendo DS, inclosa la 3DS.
  • 121. En contraposició tenim a Apple, que en l'últim trimestre ha venut més de 50 milions d'unitats dels seus dispositius iOS (iPhone, iPad i iPod touch). Una tendència a la baixa constant. El 2010 és van moure més de 26 milions d’euros en el sector només en el món del videojoc per a telèfons mòbils i tablets i el creixement espera arribar a superar els 42 milions per al 2015 si segueix la tendència.
  • 122. 1. Super Mario Kart - 1992 Consisteix en fer curses amb fantasia. 2. Tetris - 1985 Consiteix en agrupar linies de peces del mateix color.
  • 123. 3. Grand Theft Auto - 1998 Consisteix en fer missions i matar. 4. Super Mario World - 1990 Consisteix en passar-se mons i es semblant al New Super Mario Bros.
  • 124. Consisteix 5. Zelda Ocarina of Time - 1986 en salvar la princesa Zelda. 6. Halo - 2007 Consisteix en matar i fer missions.
  • 125. 7. Resident Evil IV - 2006 Consisteix en matar zombies. 8. Final Fantasy XII - 2006 Consiteix en fer missions amb fantasia.
  • 126. 9. Street Fighter II - 1987 És un joc de lluites. 10. Golden Eye - 1995 Consisteix en matar i ser un detectiu
  • 127. 1. The witcher 2: assassin's of kings (cd projeckt) • És el millor joc de rol. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
  • 128. 2.Batman Arkham city (Rocksteady Studios) • És el millor joc d'acció/aventura. Consisteix en lluitar contra enemics i salvar a la ciutat.
  • 129. 3.NBA 2K12 (2K Games) • És el millor joc esportiu. Consisteix en jugar a bàsquet.
  • 130. 4.Warhammer 40.000: Dawn of war II: Retributio (Relic Entertainment) • És el millor joc d'estratègia. Consisteix en lluitar contra els enemics i anar passant la història.
  • 131. 5.Minecraf (Mojang AB) • És el millor joc independent. Tens que construir un espai amb cubs.
  • 132. 6.Super Mario 3D Land (EAD Tokyo) • Millor joc en dispositiu mòvils. Consisteix en passar nivells fent diferents salts, corrents, etc.
  • 133. 7. Zelda, Skyward Sword (Nintendo EAD) • És el millor joc de wii. Consisteix en descobrir un món a mida que vas jugant.
  • 134. 8.The witcher 2: assassin's of kings (CD Projekt) • És el millor joc de PC. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
  • 135. 9.Uncharted 3 (Naughty Dog) • És el millor joc de PS3. Consisteix en buscar tresors, convertit en Nathan Drake.
  • 136. 10.Gears of war 3 (Epic Games y Microsoft) • És el millor joc de Xbox 360. És un joc de guerra amb diferents armes.
  • 137. 11.The witcher 2: assassin's of kings (CD Projekt) • És el millor joc de l'any. Consisteix en completar missions lluitant contra els enemics.
  • 138. Gran Turismo: • La saga de conducció exclusiva de Sony i desenvolupada per Polyphony Digital es va convertir per mèrits propis en l'estendard del gènere de la simulació automobilística des del llançament del seu primer lliurament. • Grand Theft Auto: • La saga GTA és una de les franquícies que més polèmiques ha generat al voltant de tot el món, encara que també és cert que és una de les més reeixides de la història dels videojocs.
  • 139. Nintendogs: • Les mascotes virtuals des de la invenció dels Tamagotchis sempre han estat una cosa que ha estat molt present a tot el món, especialment en la cultura nipona. Per això, no és estrany que Nintendo es decidís a treure Nintendogs per a Nintendo DS, portant la interacció un pas més enllà. • Super Mario World: • Hem deixat per al final una sèrie de jocs que han venut milions d'unitats, però es podria dir que han fet servir "trampes" per a això. Això és perquè són jocs que s'incloïen en pack de regal al costat dels seus consoles per • potenciar les vendes.
  • 140. Wii Sports: • Sega no va trigar a emular aquesta estratègia per intentar emportar-se un tros del mercat occidental i poder competir amb Nintendo, en una època en què els de Kyoto dominaven el sector amb soltesa. • Call of Duty: • Comencem amb la franquícia estrella del moment. Call of Duty és la saga de videojocs que més records de vendes té a favor seu.
  • 141. Pokémon: • Els monstres de butxaca de Nintendo han format part de la que sigui probablement la major i més efectiva campanya de màrqueting que es recordi en el món del lleure electrònic. • Mario Bros: • El lampista més famós del món dels videojocs és un d'aquests estranys casos en què gairebé tots els seus lliuraments, ja siguin de la sèrie principal o spin offs, aconsegueixen tenir un nivell de qualitat superior al normal. Encara que sens dubte on més ha brillat ha estat en les plataformes, el gènere que el va veure néixer.
  • 142. Halo: • La saga de Bungie ha estat el major reclam i ven consoles que ha tingut Microsoft per als seus Xbox i Xbox 360. Les aventures del Cap Maestro han estat sens dubte els títols exclusius dels de Redmond que els usuaris d'altres plataformes sempre han envejat. • Los Sims: • La idea que va tenir Will Wright, creador de l'exitós SimCity, de crear un simulador social, li va valer el que ha estat el major èxit de la seva carrera: Els Sims. En el moment de la seva sortida, allà per l'any 2000, el plantejament jugable que proposava resultar completament trencador i d'allò més original vist fins a aquesta data
  • 143. Com seran els videojocs en l'any 2021? Els experts s'aventuren a perfilar un futur amb personatges hologràfics que seran gairebé "éssers humans digitals", més connexió i la possibilitat d'interactuar amb la videoconsola a través de gestos. L'exemple actual que explicaria aquesta idea és el videojoc "LA Noire", en què s'han pres moviments reals d'actors per crear personatges, testimonis de crims els gestos dels quals han de ser estudiats pels Videojoc L.A.NOIRE jugadors per saber si el que diuen és veritat.
  • 144. Però no només és necessari que els personatges virtuals s'assemblin a persones reals: la interactivitat a través de sensors de moviment permetrà "detectar" els gestos del jugador, per saber si està trist o alegre, i que la consola pugui reaccionar en funció d'això. PLAYSTATION 4
  • 145. La nova frontera dels videojocs ens la marcarà sense futur pròxim el «braincontroller», el programari és capaç de fer possible el control cerebral directe del joc: permet el control efectiu d’un ordinador només per la ment i aplicat al videojoc. L'esforç mental és tan gran que no han faltat neuròlegs que adverteixin sobre possibles efectes nocius per al jugador: poden presentar problemes posteriors d'atenció, i un ús Braincontroller prolongat forçaria al cervell a reduir els seus nivells d'activitat.
  • 146. • Hi ha gent en contra hi ha altre a favor dels videojocs hi ha més gent en contra que ha favor. • A continuació veureu els favors i els contres.
  • 147. • S’ha dissenyat un videojoc interactiu com a eina que ajuda als trastorns de l’alimentació i de l'adició patològica al joc. Jugar als videojocs es una teràpia vàlida per als nens amb problemes d’aprenentatge d’ interès.
  • 148. • Adiccions dels videojocs • Els videojocs perjudiquen al cervell • En l’ adolescència les adiccions més comportamentals i més freqüents són les relacionades amb els jocs en línea. • L’ adicció a les pantalles • L’ adiccio el telèfon mòbil i l’ internet
  • 149. L’adicció el sexe • L’ adicció el treball • Afecte el patró de son • Deixar de banda les activitats rutinàries o gratificants que abans realitzava.
  • 150. • Pèrdua de control sobre el temps que es dedica a la connexió a les xarxes socials • Perd el control sobre l'ús del mòbil i el temps dedicat
  • 151. Aquí tenim alguna informació estadística sobre els videojocs: • La majoría de persones van començar a jugar als videojocs al voltant dels 8 o 9 anys. • A nivell mundial, la industria del videojoc factura prop de 24.000 millons d’euros, dels que un 47% correspon a Nortamérica, un 32% a Europa i un 21% a Àsia.
  • 152. • El mercat de l’oci digital ha registrat un creixement superior al 60% en els últims 5 anys. • Les consoles lideren sens dubte el mercat de les plataformes de joc amb una venda mundial de 400 milions d'unitats dels cuals un 50% d'elles són d'última generació.
  • 153. • L’usuari adult està produint fortes transformacions en el mercat dels videojocs. • Els jugadors que s’iniciaren amb les primeres màquines inauguren nous “nichos” de mercat segons van creixen. • Pong va ser el primer joc consolà de tipus arcade.