1. LA CATEDRAL DE
GIRONA
Patricia Waselle Vallina
Religió 2012/13

2. LA CATEDRAL DE GIRONA
ÍNDEX
Introducció………………………………………………… pàg. 3
Història ……………………………………………………..pàg. 4-5
Catedral Romànica………………………………………. pàg. 6
Campanars romànics…………………………… pàg .7
Claustre …………………………………………….. pàg. 8
Sepulcres del claustre …...................................... pàg. 8-9
Catedral Gòtica............................................................... pàg. 10-11
2

3. LA CATEDRAL DE GIRONA
INTRODUCCIÓ
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del
Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516.
Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les
diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i
785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la
nau gòtica
més ampla
del món, de
22,98 metres,
que és alhora
la nau més
ampla de
qualsevol
estil llevat de
la de basílica
de Sant Pere
del Vaticà,
que fa vint-i-
cinc metres.
Situada
estratègicam
ent al nucli
central de la
ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de
Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres
de muralla a l'actual plaça de la catedral.
3

4. LA CATEDRAL DE GIRONA
HISTÒRIA
L'any 834, la seu va rebre de Lluís el Pietós, un precepte d'immunitat amb la
cessió de drets fiscals i adquisició de patrimoni. Unit a la consagració d'un nou
temple pel bisbe Wigo l'any 908 fa suposar l'existència d'una catedral
preromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en queda
documentació i no restes arquitectòniques.
La primera
catedral
romànica es
va construir
entre el segle
X i segle XI
sobre el
temple romà
de Gerunda
cristianitzat.
Es va
inaugurar el 21 de setembre de 1038. D'aquesta construcció romanen la Torre
de Carlemany (usada de contrafort per la nau gòtica), el claustre, els soterranis
de la catedral i la sagristia (avui una capella). El 1312 es va decidir construir
una nova catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple romànic.
Es va començar per l'absis i es van anar construint lentament les voltes de la
nau. Les obres de la nau no es van acabar fins al segle XVIII, en ple barroc, tot
i que mantenien l'estil gòtic inicial. La façana feta per Pere Costa i Cases,
acabada al 1733, sí que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no es va donar
per acabada l'obra de la façana i els dos anys següents, els escultors locals
Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domènec Fita varen
realitzar les escultures monumentals que es varen instal·lar a les fornícules
buides. El campanar és d'estil renaixentista.
4

5. LA CATEDRAL DE GIRONA
La construcció del cos central va començar amb tres naus, i la proposta de
continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i una
discussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. El
capítol catedralici va convocar l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i
d'experts, i després d'escoltar el seu dictamen favorable de manera majoritària
a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau de trenta-quatre
metres d'alçada, que va convertir la catedral en un monument únic en la
història de l'arquitectura gòtica mundial.
CATEDRAL ROMÀNICA
Vista de la catedral on es veu la Torre de Carlemany romànica.
L'any 1010 és documentada la
construcció d'un nou edifici sobre la
seu preromànica mig derruïda, sota
el mandat del bisbe Pere Roger fill
del comte de Carcassona Roger I de
Carcassona i cunyat del comte de
Barcelona Ramon Borrell. La catedral
romànica constava d'una nau amb
volta de canó, amb transsepte i tres
portes d'entrada amb una mena de
nàrtex de doble pis junt a la façana principal, esmentat documentalment amb el
nom de galilea, era de planta rectangular amb dues dependències quadrades
que corresponien, segons les darreres intervencions arqueològiques de l'any
5

6. LA CATEDRAL DE GIRONA
1999, a les capelles del baptisteri i la del sant Sepulcre, sobre aquesta darrera
es va construir el nou campanar al segle XIV. La galilea servia com lloc
d'enterrament i per superar el desnivell entre la primera esplanada i el temple.
L'escalinata tenia, com l'actual, tres replans, encara que era més estreta i més
curta.
Gràcies a l'aportació econòmica dels comtes Ramon Borrell i la comtessa
Ermessenda es va procedir a la dedicació el 1038. Les obres van continuar,
trobant-se l'any 1050 el campanar aixecat fins al tercer cos i sent finalitzat
durant el primer terç del segle XII. La comtessa Ermessenda destinar una deixa
testamentària per al cobriment del dormitori de la canònica, que es transforma
en sagristia més tard. Aquesta canònica ja s'havia esmentat en la seva
construcció a l'any 1038 a l'acta de consagració.
Campanars romànics.
La catedral romànica disposava
de dos campanars: el cloquer vell,
desaparegut al segle XIV i situat
aproximadament en el mateix
emplaçament que l'actual
campanar, i el campanar conegut
com la torre de Carlemany.
Ambdós s'iniciaren a la primera
meitat del segle XI i eren
semblant als campanars de Sant
Pere de Vic o Sant Miquel de
Cuixà.
La torre de Carlemany presenta
una planta quadrada, amb set
nivells separats per frisos amb arcuacions longobards als seus dos primers
6

7. LA CATEDRAL DE GIRONA
pisos totalment cecs sense finestres però amb una estreta i llarga espitllera
oberta al centre dins la lesena central, el tercer té a cada cara dues finestres
més grans d'obertura única amb arc de mig punt i amb rebaix perimetral, a
partir del quart dues finestres geminades amb columneta central i capitell en
forma de mènsula llisa. Tots els frisos es complementen amb un rengle de
dents de serra menys en el pis més baix. El coronament superior de la torre és
un terrat pla, segurament deguda a les obres de restauració efectuades al
campanar.
Durant la construcció de la catedral gòtica va ser escapçada i incorporada als
contraforts de la part exterior del costat de l'Evangeli. La construcció d'un nou
campanar a finals del segle XVI va suplir les funcions del romànic.
Claustre
Dintre de l'edifici romànic de la
catedral destaca el magnífic
claustre amb una iconografia
medieval molt interessant.
Presenta una planta quadrilàtera
irregular, situat entre la muralla i la
façana nord de la catedral, la
galeria septentrional està coberta amb una volta semicircular i la resta de les
galeries amb volta de canó de quart de cercle, suportada per parells de
columnes i pilars quadrats intercalats de manera regular. Les arquivoltes dels
arcs tenen una motllura molt senzilla amb guardapols.
Els capitells i els pilars són historiats amb llenguatge narratiu i elements de
temes fantàstics i zoomòrfics d'ocells, simbolitzant un caràcter positiu i
espiritual; si els ocells es troben mossegant-se les potes simbolitzen l'acció
d'aixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es veuen escenes de l'Antic i Nou
Testament en gran quantitat i diversitat, com la història de Samsó, la història
7

8. LA CATEDRAL DE GIRONA
d'Isaac i Jacob, la vida de Jesús, la creació d'Eva, etc. Hi ha representacions
de feines agrícoles i en alguns relleus amb restes de policromia. Entre els
escultors que van treballar al claustre es troba Arnau Cadell també autor dels
capitells del claustre del monestir de Sant Cugat.
S'hi troba la capella de Nostra Senyora de Gràcia i de Bell-Ull, que en realitat
és una antiga porta d'accés al claustre reformada a l'època gòtica, és al seu
timpà on està la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del segle XIII i també
a sota, es troba una pintura d'una Verge amb un gran marc daurat i tallat.
Annexa al claustre hi ha la capella romànica sota l'advocació de sant Pere,
unida a la catedral i restaurada recentment.
Fris representant a Capitell amb l'escena Capitell inicial d'un Fris representant
Jesús acompanyat per d'una persona que fris amb ocell i l'embarc a l'arca,
àngels, enderrocant sotmet dos ocells. elements vegetals. de Noè i la seva
les portes de l’infern. família.
Sepulcres del claustre
Es troben al claustre sepulcres tant als seus
murs com a terra de les galeries cobertes
amb làpides gravades de famílies nobles i
canonges dels segles XIV al XVIII.
Es troben al claustre sepulcres tant als seus
murs com a terra de les galeries cobertes
amb làpides gravades de famílies nobles i
canonges dels segles XIV al XVIII.
Galeria del claustre amb
sarcòfags
8

9. LA CATEDRAL DE GIRONA
Damunt de l'entrada al claustre i dins d'una fornícula hi ha la figura jacent de
Guillem de Montgrí mort l'any 1273, atribuïda al mestre Bartomeu. Aquest
sepulcre es trobava dintre de la catedral, havent-se traslladat l'any 1711.
La galeria nord té adossats als seus murs sarcòfags sostinguts per columnes
amb capitells o per mènsules representant lleons o personatges. Es troba en
aquesta galeria la tomba del bisbe Gastó de Montcada mort l'any 1334.
A la banda sud hi ha els de Guillem de Vilarig (†1343), de Berenguer de Palau
(†1314) de l'ardiaca de Besalú Arnau Soler (†1326), tots amb figura jacent
esculpida, i un dels més importants el sarcòfag d'Elionor de Cabrera morta cap
a 1336. Es troben a la seva sepultura gravats els escuts d'armes de la seva
família. Per testament redactat l'any 1333, estableix la seva sepultura a la
capella que va fer construir al claustre dedicada als arcàngels Gabriel i Rafael.
No se sap qui va ser l'escultor del monument funerari, que presenta una imatge
jacent amb el cap damunt d'un coixí i recolzant els peus damunt de dos gossos.
9

10. LA CATEDRAL DE GIRONA
CATEDRAL GÒTICA
A partir del 1312 es van iniciar les obres de la catedral gòtica, el 29 d'abril el
capítol de Girona va ordenar l'edificació d'un nou absis amb girola i nou
capelles, així com la construcció de la sagristia a l'antic dormitori canonical.
L'altar major es va consagrar el 12 de març de 1347 i es va procedir a
l'enderrocament de la capçalera
romànica. Els mestres d'obra
varen ser Enric de Narbona, a la
mort d'aquest, Jaume de Faveran
(1321-1330) i Guillem de Cors fins
que el succeí Pere Campmagre
entre 1357 i 1359. Va ser el
mestre major Pere Saplana fins
que el va substituir Pere Sacoma
a partir de 1368, el qual va
realitzar una gran activitat, car es
va començar les obres de la porta
dels Apòstols i la torre-campanar
sobre la capella del Sant
Sepulcre. Se'n té una prova
gràfica en la taula de La Pietat
pintada per Pere Mates cap a 1550 i que reprodueix en el seu fons la imatge de
la ciutat de Girona amb la catedral, on s'aprecia sobre la teulada un campanar
que sembla el fet pel mestre d'obres Pere Sacoma i que aixecà entre 1379 i
1381, amb la figura d'un àngel com a coronament, que en realitat representava
a la Fe, amb els ulls embenats. Més tard, durant l'edificació dels darrers trams
de la nau gòtica, es va destruir el campanar ubicat sobre l'atri de la porta
principal.
10

11. LA CATEDRAL DE GIRONA
Al primer projecte, es va pensar fer la construcció amb la planta de tres naus,
però el 1386 es va plantejar la possibilitat de canviar a una nau única. Van ser
cridats a consulta mestres de Barcelona, com Bernat Roca de la Catedral de
Barcelona i Pere Arvei mestre de la Llotja de Barcelona, que van descantar-se
per les tres naus, mentre que el mestre de Girona, Pere Sacoma, era a favor de
la nau única.
El 1416 es va fer una nova consulta amb els dotze mestres d'obres més
importants de Catalunya, i amb opinions de tota mena. Finalment el bisbe
Dalmau de Mur juntament amb el capítol de la catedral, van decidir l'any 1417
decantar-se per la construcció d'una sola nau, nomenant a l'escultor Antoni de
Canet, que havia participat a la consulta: mestre maior i patro sense revocar
però el mestratge de Guillem Bofill.
Sota la direcció de Berenguer Cervià a partir de 1434, es va encarregar a
l'escultor Antoni Claperós les escultures dels apòstols per la porta del mateix
nom, que es van col·locar cap a 1460. Es va construir la primera capella dels
peus, al costat de l'evangeli, del bisbe Bernat de Pau.
Amb motiu de la Guerra Civil Catalana entre 1460 i 1472 les obres es
paralitzaren. Sota el mestre d'obres Joan Balcells (1577-1583), s'accelerà
l'acabament de la seu, seguint el model gòtic, la darrera pedra de la nau de
22,98 metres d'amplada per trenta-quatre d'alçada, va ser col·locada el 1604 en
temps del bisbe Francisco Arévalo de
Zuazo.
Campanar Nou
És de planta vuitavada de torre
prismàtica adossat a la catedral i amb
escala helicoïdal, l'alçada de la torre és
de seixanta-set metres.
11

12. LA CATEDRAL DE GIRONA
L'any 1580 s'inicia la construcció del nou campanar, però no va ser fins al segle
XVIII quan es va decidir la seva terminació, encarregant a l'arquitecte Agustí
Soriano un nou projecte de dimensió més reduït. Es va iniciar el 1757 i l'any
1764 ja hi havia l'àngel giratori al cim. Originàriament, l'àngel, se situà a
l'entrada provisional de la catedral, quan començaren les obres de la nau gòtica
actual, vers el segle XIV quan va ser esculpit per Guillem Morell.
Durant la guerra del Francès l'àngel va ser decapitat per les tropes i el 6 de
juny del 1968 se'n col·loca un de nou; l'antic es conserva al Museu d'Història de
la Ciutat de Girona. El campanar allotja sis campanes, la més antiga és de l'any
1574 i és dita La Beneta o Bombo.
Façana principal
La façana és d'estil barroc amb unes mides de quaranta-un metres d'alçada per
dinou metres d'amplada i amb aspecte de retaule dividit en tres carrers
horitzontals i de tres
cossos verticals, a l'últim
es va afegir per Bartomeu
Soriano, una balconada a
cada banda amb
balustrada. Per rematada
es troba una gran rosassa
del 1733 amb el vitrall del
mestre Francesc Saladriga
que representava
l'Assumpció. Les
escultures de les virtuts de
l'esperança, la fe i la caritat
són de Pere Costa i Cases
i segurament també
l'ornament del voltant de la
12

13. LA CATEDRAL DE GIRONA
rosassa. En la part alta de la façana hi ha una galeria de finestrals en forma
d'arcs.
Al setembre de l'any 1606 es va col·locar la primera pedra de la façana, però
les obres es van alentir i no va ser fins a l'any 1680 quan amb una nova
benedicció de primera pedra es van reprendre amb l'acceptació del projecte
presentat per l'escultor barceloní N. Gavina, el qual va seguir fins a la direcció
del mestre d'obres Bartomeu Soriano que cap l'any 1695 va modificar la traça
de Gavina canviant les pilastres laterals adossades per fer-les acabar amb un
balcó a cada banda. Novament el 1730 es van abandonar els projectes
anteriors per acceptar el presentat per Pere Costa i Cases. Hom pot veure una
data esculpida el 1733 sobre la rosassa, tot i que les obres no s'acabaren fins
al segle XX durant el bisbat de Josep Cartañà i Inglés els anys 1958/1960.
La distribució de la iconografia de la façana és:
Primer tram, a cada costat de la porta les
escultures de sant Pere i sant Pau de
l'artista Josep Maria Bohigas de l'any
1962.
Segon tram, dintre de tres fornícules, al centre la Verge Maria i el Nen
Jesús, de l'escultor Jaume Busquets de l'any 1962; a la seva dreta sant
Josep i a l'esquerra sant Jaume de l'escultor Antoni Casamor de l'any
1961.
13

14. LA CATEDRAL DE GIRONA
Tercer tram, també dintre de dues fornícules hi ha sant Joan Baptista i
sant Narcís, realitzades per Domènech Fita l'any 1960.
Per accedir a la porta d'entrada al temple hi ha una gran escalinata construïda
per bisbe Pontich entre 1685 i 1699 de noranta graons distribuïts en tres trams i
balustrada de pedra als seus costats. Aquesta escalinata ha cridat sempre
l'atenció, com ho han expressat grans viatgers als seus llibres, encara que no
es posen d'acord vers el nombre de graons.
14

15. LA CATEDRAL DE GIRONA
Porta dels apòstols
L'estructura està formada per la gradació d'arquivoltes apuntades (construïdes
l'any 1975), foren decorades amb les imatges dels dotze apòstols i al seu timpà
hi havia un relleu de l'Assumpció fet per Joan Claperós.
Situada al costat sud de la catedral, surt documentada per primera vegada el
1370 sota la direcció de Berenguer Aixuli i més tard del mestre d'obres Pere
Sacoma. Les mènsules van ser
treballades per Guillem Morell
l'any 1381, i havien de sostenir
les figures dels apòstols.
Aturades les obres durant un
temps fins que sota el mestratge
de Berenguer de Cervià el 1434,
es va encarregar la realització de
les imatges a l'escultor Antoni
Claperós i van ser col·locades a la dècada dels seixanta del mateix segle.
Durant la guerra del 1936, es van perdre deu de les dotze figures dels apòstols,
ja fos per l'acció de constants actes vandàlics, ja fos per l'esmicolament de les
figures en ésser desplaçades per la comissió de patrimoni de la Generalitat de
Catalunya. Actualment solament es conserven les de sant Pere i sant Pau i es
troben al cancell de les aules capitulars. L'any 1975 es va acabar el cos de la
part superior de les arquivoltes de la porta.
15

16. LA CATEDRAL DE GIRONA
La porta de Sant Miquel està situada a la part nord, es va començar la
construcció de la cara externa l'any 1519 sota la direcció del mestre major
Gabriel Cabot . Se sap que encara s'estava fent el mur superior l'any 1542.
INTERIOR
La nau mirant cap a la capçalera, a la dreta apareix l'orgue que ocupa el centre.
Consta d'una única nau de 22,98 metres d'amplada de quatre trams amb volta
de creuria que se sostenen amb contraforts, entre cadascun d'aquests s'allotja
a la seva part inferior dues capelles laterals. Té un trifori amb finestres d'arc
ogival que recorren tot el perímetre del temple a manera de fris. Uns grans
vitralls il·luminen la nau, col·locats sobre el trifori i emplaçats entre els
contraforts.
Hi ha un mur que tanca la construcció entre la gran nau i l’absis, en aquest
pany de paret, al centre hi ha una gran rosassa i dues més petites a banda i
banda sobre els arcs d'entrada a les naus laterals. Al traspassar el mur, hi ha
un tram recte a cada costat que correspon al primitiu projecte de tres naus, la
volta de creuria s'incorpora perfectament al cobriment radial de la resta de
capelles del deambulatori.
La capçalera és composta per un absis poligonal definit per deu pilars amb
deambulatori de voltes en forma de trapezi que segueixen els radis de la clau
de volta del presbiteri. Té nou capelles radials
Altar Major
Consta de l'ara romànica del segle XI de marbre blanc de grans dimensions, de
forma rectangular i mida 205 cm de llarg per 130 cm d'ample i el seu gruix és
16

17. LA CATEDRAL DE GIRONA
d'aproximadament 15 cm . Amb la superfície llisa central és emmarcada per
una motllura exterior força treballada amb ornamentació lobulada amb motius
representant brots de diferents fulles.
Segons la historiografia és l'ara que durant l'època del bisbe Pere Roger, el
1038 va consagrar per primera vegada l'arquebisbe de Narbona Guifré i per
segona vegada l'arquebisbe Sanç de Tarragona el 1347. Les inscripcions son
més aviat escassos ja que a partir del segle XI es perdé d'una mena
progressiva la necessitat d'aquestes inscripcions. Una de les inscripcions és la
signatura del bisbe Roger Petrus episcopus segurament de l'any 1038 .Cal
relacionar aquesta ara amb un conjunt d'obres que hi ha repartides per
l'Occitània i per la Catalunya septentrional, més clarament pel nucli de
Narbona, on es produïa aquest tipus d'ara i que es troba uns motius decoratius
molt semblants als de Girona.
Retaule gòtic
Darrere de l'ara de l'altar hi ha un
retaule gòtic, d'argent daurat i
aplicacions d'esmalts i gemmes de
múltiples colors. És rectangular
format per tres frisos, amb una part
central representant el Tetramorf i el
Calvari. Cada fris està dividit en
quatre escenes per banda del central
que representen el cicle de la vida de Jesús des de l'Anunciació fins la
Resurrecció. A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de Déu, sant
Feliu i sant Narcís, sota uns pinacles.
El primer treball al retaule és del mestre Bartomeu l'any 1325. El va succeir
l'argenter valencià Pere Bernés, qui al bancal de la part baixa va fer la
inscripció: Pere Berneç em feu.
17

18. LA CATEDRAL DE GIRONA
Gràcies a la perfecta integració de l'escultura amb l'esmalt, el retaule de la
catedral de Girona es troba entre una de les peces d'orfebreria gòtica de
primera fila europea.
Baldaquí
Es completa l'altar major, amb un baldaquí,
realitzat d'argent, pagat per l'ardiaca de Besalú,
Arnau Soler, té quatre columnes que ho sostenen i
el sostre bombat en arcs rebaixats. Representa al
centre la coronació de la Verge envoltada
d'apòstols, àngels i profetes, a més de veure's en
un medalló major, la imatge del donant a l'entrada
del Paradís. La comtessa Ermessenda l'any 1038
va fer donació d'un frontal d'altar d'or que va ser fos a la Guerra del Francès.
Cadira episcopal romànica
Darrere de l'altar major, en un lloc enlairat damunt un
tram d'escales, es troba la cadira episcopal romànica
de marbre i dita "Cadira de Carlemany". És una obra
del segle XI què procedeix de l'antic temple romànic.
Té estructura massissa, forma cúbica, i està realitzada
en marbre dels Pirineus. Presenta a la part frontal que
correspon als braços del seient, una ornamentació
vegetal amb formes arrodonides i els símbols dels quatre evangelistes. Als
laterals està decorada amb arcuacions de mig punt i unes columnetes. Al
darrere del respatller de l'època gòtica es troba una figura d'un bisbe
acompanyada d'acòlits sota uns arcs apuntats.
18

19. LA CATEDRAL DE GIRONA
La part exterior del setial està ornada amb formes arquitectòniques i vegetals,
que combinen amb els símbols dels quatre evangelistes -l'àngel, el lleó, l'àguila
i el brau- a la part davantera dels braços. El 1347, quan va ser col·locat d’indret
del presbiteri gòtic que avui ocupa, va esculpir-se la part posterior del respatller,
amb un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial peça de tela
originàriament destinada a les cerimònies d'ordenació sacerdotal-, acompanyat
de d'un clergue amb capa pluvial i un diaca que li sosté el bàcul, i dos acòlits
amb cirials (M. Sureda, op. cit.).
Amb aquesta obra d'art es relaciona una altra llegenda en la que apareix
l'emperador franc. Diuen que quan una parella s’hi asseu junta, abans d’un any
es casaran. Però si s’hi asseu un home sol, mai no es casarà. Per això aquesta
és la cadira del Bisbe i antigament hi feien asseure els seminaristes. Així segur
que podrien arribar a ésser capellans.
Cor
Es té notícia d'un cadirat gòtic fet al principi de la segona meitat del segle XIV
amb la participació de l'artista Aloi de Montbrai. Fent la comparació i l'estudi
estilístic de la cadira del bisbe i amb la resta del cadirat es descarta que el
Mestre Aloi intervingués en una mica més que a la cadira del bisbe, a més hi ha
un document de l'any 1352
on es nomena a Ferrer de
Groins que "es compromet
a acabar el cor de la
catedral"
Aquest cor desapareix al
ser substituït per altre
realitzat el segle XVI,
segons l'historiador Oliver o segons Pere de Palol al segle XVIII, tal com ho cita
Lourdes Fonoyet. Francesc Rius diu: "A l'arxiu capitular de la catedral també
19

20. LA CATEDRAL DE GIRONA
em van mencionar els segles XVII o XVIII com a data probable de la
construcció del nou cadirat".
Del cor del segle XIV, solament es conserva a la catedral la cadira episcopal i
uns quants respatllers amb figures d'àngels músics tallats.
Quan es va desmuntar el darrer cor, també fou enderrocat el mur d'obra de tres
cares que contenia el cadirat al mig de la nau. Va estar guardat uns anys a la
catedral fins que a principis dels anys seixanta del segle XX, es va fer càrrec de
trenta-quatre respatllers l'historiador i notari de La Garriga Josep Maurí i Serra,
el qual va crear una Fundació-Museu a la seva casa particular per exposar-los
amb altres peces de la seva extensa col·lecció. Només es conserva la part alta
dels respatllers, peces de 70 x 64 cm ., la majoria amb dos àngels músics.
Cadira episcopal gòtica
Hi ha constància d'un contracte amb l'escultor Aloi de Montbrai, amb data 7 de
juny de 1351 per la realització de la càtedra episcopal. Té un aspecte
profusament decorat, als laterals hi ha unes grans espirals, les de la part alta es
troben representats àngels trompeters i a les baixes, al braç esquerre un acòlit
s'agenolla davant la Mare de Déu i al braç dret és un bisbe el que s’agenolla
davant de la figura de sant Carlemany, el culte del qual fou establert a Girona
per Arnau de Montrodon. Al respatller hi ha l'escut dels Montrodon entre formes
polilobulades. Al plafó lateral esquerre està representada una escena de
l'Epifania.
Orgue
L'orgue actual substitueix a l'orgue anterior a la Guerra Civil Espanyola
construït per Honorat Grinda i per l'escultor Antoni Viladevall entre els anys
20

21. LA CATEDRAL DE GIRONA
1827 i 1830, que fou desmuntat per la comissió de patrimoni de la Generalitat.
La seua col·locació era molt típica de les abadies angleses ja que es trobava
darrere dels setials presidencials del cor capitular.
Es comença a construir l'any 1941 sent el primer orgue reconstruït de les
catedrals catalanes després de la guerra civil. L'any 1943 Salvador Aragonès
dóna per conclosa l'obra a falta d'uns petits detalls a causa del retard d'arribada
de material des d'Alemanya, efecte de la Segona Guerra Mundial. La caixa és
obra del fuster Serafí Sureda.
És un dels orgues romàntic-simfònics més importants de Catalunya. Té la
particularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats i el recitatiu compta
amb una segona caixa expressiva . Com que tots els cossos sonors són dins la
caixa expressiva principal l'orgue no té tubs a la façana encara que té l'espai
per col·locar-hi dotze tubs sords
Com les ventalloles que donen pas a l'aire als tubs són prou més voluminoses
que les dels orgues clàssic compta amb dues màquines Barker en el primer i
segon teclat, la força de l'organista obre una ventallola que fa que la força de
l'aire accioni la resta del mecanisme de l'orgue, evitant un esforç major de
l'organista per accionar les vàlvules.
Vitralls
Els vitralls més ben documentats de la catedral són el de la representació dels
Apòstols de l'any 1437
i realitzat per Antoni
Tomàs, i el
renaixentista de les
Sibil·les, els
Evangelistes i els
Quatre Doctors de
21
Vista exterior del absis amb els vitralls

22. LA CATEDRAL DE GIRONA
l'Església occidental de l'any 1520.
La gran part dels vitralls medievals no es conserven, per estudis realitzats amb
els fragments, s'ha pogut establir que els més antics eren els del presbiteri, que
es creuen estaven obrats pel mateix mestre: mestre del presbiteri entre els que
destaca el que representa La Dormició de la Mare de Déu, és un dels que
conserva millor el seu aspecte original, format per tres llancetes i una traceria
superior en la qual es concentra l'ornamentació del vitrall. Les llancetes consten
de tres
plafons cadascuna, en el central es representa la Mare de Déu jacent
acompanyada per Crist, als plafons laterals es representen les figures dels
apòstols, als plafons superiors hi ha la figura de Crist coronat la Mare de Déu i
dos àngels de genolls.
Guillem de Letumgard, de la
diòcesi de Constança sembla
l'autor dels vitralls de les primeres
capelles del costat meridional de
la nau. Se sap que es van
encarregar al mallorquí Ramon
Gilabert l'any 1375 els de les
capelles de sant Lu i de santa
Magdalena
Els vitralls de les rosasses del mur del presbiteri representant la lluita de sant
Miquel contra el drac va ser realitzat per Francesc Saladriga l'any 1704, com
del mateix autor és la rosassa de la façana principal representant l'Assumpció i
realitzada l'any 1732. Ambdós treballs van ser restaurats l'any 2001.
Capelles interiors
22

23. LA CATEDRAL DE GIRONA
A la catedral es troben dinou capelles laterals a les quals s'ha d'afegir les nou
del deambulatori, cobertes amb volta d'aresta. Com és natural als grans
temples, les advocacions han anat variant al llarg del temps, així com l'estil dels
seus altars i retaules.
Capella de l'Assumpció o Inmaculada
La seva construcció es va iniciar l'any 1589 i va ser acabada totalment el 1708.
Aquesta capella del costat de l'Evangeli, tot just entrat a la catedral, té el
retaule de la Immaculada Concepció, contractat i sufragat pel canonge Cristòfol
Rich a Pau Costa l'any 1714. Molt semblant al de l'Anunciació del mateix autor,
la Immaculada es troba al centre del retaule amb àngels i núvols als seus peus.
A la predel·la, les manifestacions a la cova de sant Francesc Xavier moribund.
Les imatges de sant Feliu l'africà a la banda dreta i a la banda esquerra hi ha el
dubte de si representa a sant Ramon de Penyafort o a sant Romà. En l'àtic es
troba la representació de sant Cristòfol patró del comitent del retaule.
Capella de Sant Honorat o Sant Pau
Hi ha una imatge de sant Honorat del segle XX. En aquesta capella es troba el
sepulcre del bisbe Bernat de Pau, mort el 1457. D'estil gòtic, consta de tres
compartiments, emmarcats per un arc ogival amb la figura del Creador i als
laterals la Verge i un bisbe sota pinacles. El cos central representa la Verge
amb el Nen que és adorada pel bisbe Bernat. En la part inferior estan els
escuts del bisbe sostinguts per àngels i en el centre un llibre obert amb l'epitafi.
El compartiment superior és presidit per la imatge jacent de Bernat de Pau amb
la mitra i bàcul pastoral.
Capella dels Sants Doctors
Construïda entre els anys 1452 i 1528, el retaule va ser obrat per l'escultor
Joan Merla. És una obra de 1607 encarregada per l'ardiaca Miquel d'Agullana,
qui signà les capitulacions de la construcció el 1597, any de la seva mort. El
seu germà i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana,
continuarà l'encàrrec així com la reixa que tanca la capella, encarregada el
23

24. LA CATEDRAL DE GIRONA
1605 als ferrers de Girona, Miquel i Pere Massanta. D'estil clàssic renaixentista,
la seva estructura consta de tres pisos i coronació triangular amb un relleu de
Sant Miquel dintre d'una fornícula. Als restants pisos estan disposats també en
base de fornícules que contenen els relleus dels sants Doctors de l'Església en
fusta policromada pel pintor i daurador Pere Martínez de Barcelona.
Capella del beat Dalmau Moner, abans de Santa Elisabet
Es va acabar la construcció d'aquesta capella cap l'any 1490, als seus murs es
veuen les teles amb la representació del beat dominic Dalmau Moner.
Tanmateix, el que crida més l'atenció d'aquesta capella és el sepulcre gòtic del
bisbe Berenguer d'Anglesola, mort el 23 d'agost de 1408 en Perpinyà. Va ser
encarregada la realització del sepulcre a l'escultor Pere Oller l'any 1409 i
acabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Fou
treballat en alabastre, amb l'escultura jacent del bisbe amb vestidures i mitra
episcopal, envolten el sepulcre unes figures de ploraneres separades per fines
columnes i amb pinacles a sobre d'elles.
Capella de Tots els Sants
Fou construïda l'any 1369. Al seu mur dret hi ha el sepulcre del bisbe Bernat de
Vilamarí, realitzat pel mestre d'obres i escultor de la catedral gòtica Jaume
Faveran, situat dintre d'una fornícula amb la figura jacent del bisbe vestit amb
túnica, mitra i bàcul pastoral. A la part central de la capella està situat un
retaule de l'any 1644 amb una gran pintura de l'Ascensió del Senyor.
Capella dels Sants Lu i Honorat
Construïda entre els anys 1347 i 1376. Fet per l'escultor Joan Torras l'any 1709
per encàrrec i pagament del canonge Ignasi Bofill. Consta el retaule d'una gran
tela a la part central amb la representació dels sants titulars, una predel·la amb
la imatge de la Magdalena penitent i a l'àtic l'Anunciació. A cada costat als murs
24

25. LA CATEDRAL DE GIRONA
de la capella estan les pintures de sant Ignasi de Loiola i de sant Antoni de
Pàdua. L'acabament d'aquesta obra esdevingué l'any 1731 com està inscrit a la
taula de l'altar.
Capella de Sant Narcís
La capella va ser construïda l'any 1324 i es va consagrar sota l'advocació de
sant Andreu. El retaule de sant Narcís va ser
sufragat pel canonge Narcís Font i Llobregat i
el seu germà Josep, tant la talla com el daurat.
Es va fer l'encàrrec a l'escultor Pau Costa l'any
1710, però es va començar l'obra el 1718 i es
va acabar el 1727. Dins d'una gran fornícula es
troba la imatge de sant Narcís amb els atributs
de bisbe, amb dos àngels als costats, un duent
un bàcul i l'altre un llibre, que són els elements
representatius d'aquest sant bisbe de Girona.
El retaule consta de parts tallades i altres de El retaule de sant Narcís
pintura dintre de marcs ovalats. En l'àtic es troba sant Andreu com antic titular
de la capella, flanquejada per dues medallons amb santa Teresa i santa Maria
de Cervelló. Als murs laterals de la capella hi ha dos grans quadres, el martiri
de sant Narcís i el miracle de les mosques. Davant de l'altar i al terra es troba el
sepulcre de pedra amb l'escut d'armes de la família Font.
Sepulcre de Ramon Berenguer II
Entre les capelles de sant Narcís i els
Quatre Màrtirs, damunt de l'entrada a la
sagristia es troba el sarcòfag de Ramon
Berenguer II Cap d'Estopes, que va ser
assassinat l'any 1082 quan viatjava de
Barcelona cap a Girona als boscos
25

26. LA CATEDRAL DE GIRONA
d'Hostalric.
Enterrat a la galilea de l'antiga catedral romànica, es va traslladar a l'interior del
temple per ordre del rei Pere el Cerimoniós l'any 1385 i va ser encarregada la
realització de la seva nova sepultura a l'escultor Guillem Morell, és representat
a vestidures de guerrer i amb relleus del seu escut d'armes a la part frontal del
sarcòfag.
Enfront d'aquest sepulcre al costat
d'evangeli de la nau, hi ha el de la
seva besàvia la comtessa
Ermessenda, de vegades confosa
amb la seva esposa Mafalda de
Pulla-Calàbria
Capella dels Sants Màrtirs
Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Montrodon i
consagrada el 1338. Té un retaule barroc de l'any 1679, amb la representació
en pintura dels Quatre Sants Màrtirs de Girona: Just, Paulí, Germà i Sici, que
segons la llegenda van ser martiritzats en temps de l'emperador Dioclecià (284
- 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es
presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una
arqueta del segle XIV, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i
relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre màrtirs. Damunt
d'aquest sarcòfag l'any 1659 es van col·locar quatre bustos de talla dels sants
descrits. Possiblement també hi ha les relíquies d'altres màrtirs esmentats a les
actes de la troballa d'aquestes, com ara Amèlia de Girona.
A l'esquerra del retaule es troba el sepulcre del bisbe promotor Arnau de
Montrodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el
26

27. LA CATEDRAL DE GIRONA
bàcul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarcòfag es
desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets
gòtics.
Al mur dret es troba el sepulcre del seu nebot i també bisbe Bertran de
Montrodon, mort el 1384, posat dintre d'un arcosoli i la figura jacent amb
vestidures episcopals. Sobre l'arcosoli a la paret es mostra en pintura uns arcs
ogivals a semblança dels de l'anterior sepulcre.
Capella dels Dolors o Sant Vicenç
Aquesta capella fou construïda entre 1313 i 1319. La proposta per la realització
del retaule és de 1717, però no fou daurat fins al 1736. Al cos central hi ha la
imatge de la Pietat coronada amb dotze estrelles, a més és troba a la seva
esquerra la representació de santa Eulàlia de Barcelona i a la dreta sant Vicenç
de Paül. A les pintures dels quadres laterals s'hi troba sant Felip Neri celebrant
missa i sant Vicenç de Paül predicant atribuïdes a Antoni Viladomat i Manalt o
del seu taller.
Capella del Sant Sepulcre
Edificada entre els anys 1313 i 1321 sota l'advocació de santa Úrsula i també a
les Onze Mil Verges. Al Museu d'Art de Girona es conserva l'antic retaule
d'aquesta capella, realitzat el 1520 per Joan de Borgonya. Al mur del fons hi ha
un tapís de la Resurrecció pertanyent a la col·lecció de Joan Ferrer que entre
1560 i 1565, va realitzar-ne un total de vuit per les capelles del deambulatori.
Es pot veure sobre una llosa de pedra la imatge d'un Crist jacent realitzada per
l'escultor gironí Domènec Fita l'any [959, autor també del vitrall de la mateixa
capella amb el tema de la Resurrecció.
Capella del Corpus o del Sagrament
El retaule datat de l'any 1561 va ser executat la part escultòrica per Antoni Coll,
la policromia i daurat per Nicolau Mates i les pintures es van encarregar a
l'artista francès, resident a Olot, Pere de la Rocha o Perris. S'observen a la
27

28. LA CATEDRAL DE GIRONA
predel·la escenes de la Passió de Crist i a la part central del retaule el Sant
Sopar.
Capella de Santa Helena
Construïda l'any 1329 i dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista. En
aquesta capella es conserva el sepulcre original de la comtessa Ermessenda,
morta a Girona l'1 de març de 1057, sent enterrada en un arcosoli de l'antiga
galilea als peus de la catedral romànica. L'any 1385 el rei Pere el Cerimoniós
va ordenar el seu trasllat a l'actual capella, i es va encarregar la imatge jacent a
l'escultor Guillem Morell, per cobrir el vell sarcòfag de pedra, on encara es
conserva la policromia a la part frontal amb nou barres verticals vermelles
sobre fons d'or, sent el document més antic que es conserva del blasó de la
bandera de Catalunya. L'escultura presenta unes faccions molt harmòniques i
idealitzades amb les mans creuades sobre el cos i el cap reposant sobre un
coixí.
Capella de Sant Miquel
Construïda cap a 1358, conserva un retaule de
l'escultor Pau Costa, realitzat entre 1715 i 1720,
segons un llegat del canonge Miquel Català.
Emmarcat per dos grans columnes estriades i
tallades, es troba a la seva part central una còpia
anònima d'un quadre del pintor italià Guido Reni,
representant a sant Miquel Arcàngel, la pintura va
ser portada personalment pel canonge des de
Roma.
En els murs de la capella es troben pintures representant l'Ascensió de Maria i
la Resurrecció de Crist.
28

29. LA CATEDRAL DE GIRONA
Capella del Baptisteri
La data de la seva construcció va ser l'any 1470. Es troba en ella una pila
baptismal renaixentista, encarregada a l'escultor francès Guido de Belljoc,
germà del mestre d'obres de la catedral Joan de Belljoc, l'any 1528, encara que
fou acabada per l'escultor català Joan Roig. Efectuada en pedra nummulítica
de Girona, té un metre i mig de diàmetre i amb dotze costats on estan
representats els apòstols, dintre d'unes fornícules entre columnetes corínties
estriades. La peanya està ornada amb motius fito mòrfics.
Capella de Sant Isidre
A la seva clau de volta central es representa les imatges d'un eclesiàstic i un
militar, els dos germans Dalmau de Raset, vicari i fundador de la capella i
Bernat de Raset, militar, ambdós tenen a la capella el seu sepulcre. La tomba
de l'ardiaca Dalmau mort el 1452, és d'estil gòtic flamenc, l'escultura jacent amb
hàbit sosté un llibre a les seves mans i està emmarcat dintre d'un arc conopial
amb un dosser amb calats, a banda i banda hi ha dues columnes rematades
amb pinacles. A la part inferior a manera de fris es troben unes figures orant i
llegint entre els quals hi ha el mateix Dalmau i dos àngels que sostenen l'escut
del bisbe. Dalt de tot, trobem dos àngels que condueixen la seva ànima al cel.
Capella de l'Anunciació
Es troba a partir de la porta d'entrada al costat de
l'Epístola. El retaule d'estil barroc, que va ser
encarregat l'any 1710 pel canonge Jaume Codolar,
a l'escultor Pau Costa, finalitzant-ho l'any 1725.
S'aprecia al cos principal el tema de l'Anunciació
amb l'arcàngel Gabriel i els sants Bonaventura i
Francesc de Paula a banda i banda, amb una
predel·la amb la representació de l'adoració dels
29

30. LA CATEDRAL DE GIRONA
pastors. A la part superior es troba sant Jaume a cavall i la representació de les
virtuts teologals, la fe, al centre la caritat i l'esperança
MUSEU CATEDRALISI.
Prop de l'entrada principal, dins de la nau a banda esquerra s'accedeix a les
sales del museu de la catedral, situades a les antigues dependències del
monestir.
Dins trobem:
 El Tapís de la Creació que és una de les poques peces tèxtils brodades
conservades de l'època romànica, realitzat amb fils de llana de colors
sobre tela de lli, te unes
dimensions de 3,58 X
4,50 metres, encara que
no està complert i tampoc
no està definit el seu
origen ni la data de la
seva execució, es creu
que és de finals del segle
XI o principi del XII. El seu nom es deu a la temàtica de la part principal
del tapís. Presidit a la seva part central per la representació del
Pantocràtor, dintre d'una orla que està envoltada per una circumferència
repartida en vuit parts desiguals que mostren passatges del Gènesi:
1. l'esperit de Déu sobre les aigües
2. la creació del firmament
3. la separació de les aigües
4. la creació dels animals
5. l'àngel de la llum
6. l'àngel de les tenebres
30

31. LA CATEDRAL DE GIRONA
7. la creació d'Eva
8. Adam buscant un altre home entre els animals del Paradís
A la part rectangular que l'emmarca a la seva franja superior, la imatge central
representa l'any, als seus costats les estacions, seguint els mesos, el sol, i la
lluna, els rius del Paradís, entre altres escenes. Als triangles abans de la
circumferència es representen els quatre vents.
 El Retaule de la Pietat de Jaume Cabrera.
 El Beatus de Girona que es tracta d'una còpia
del segle X del comentari de l'Apocalipsi fet pel
Beat de Liébana. Escrit en lletra visigòtica sobre
pergamí, amb més de cent miniatures moltes de
pàgina sencera, va ser escrit, segons consta a
l'últim foli del còdex per: presbiterat Sènior i
miniaturat per En o Ende i pel presbiterat
Emeteri.
 L’ Escultura de Carlemany. La realització d'aquesta escultura
d'alabastre policromada es deu a l'artista Jaume Cascalls i encara avui
és motiu de polèmica. A partir del fet que el bisbe Arnau de Montrodon
l'any 1345 va instituir el culte a Sant Carlemany a la capella dels sants
Màrtirs dins la catedral de Girona. Es creu que en realitat representa la
imatge de Pere III el Cerimoniós.
 L’ Arqueta de Al-Hakam II. Realitzada en argent daurat és ornamentada
amb motius vegetals amb semblança a l'art califal cordovès. Del segle X
és una de les peces més antigues que conserva el museu, sense saber
31

32. LA CATEDRAL DE GIRONA
com va arribar a la catedral. Per unes inscripcions, se sap que va ser un
regal del califa Al-Hakam II al seu fill Hixan II.
 Retaule de Santa Magdalena. Antigament es trobava situat en una
capella de la seu, és d'estil renaixentista i va ser realitzat pel pintor Pere
Mates al segle XVI, s'aprecia a la pintura una gran influència de Joan de
Borgonya.
 La Llitera de la Mare de Déu d'Agost. Situada a l'antiga capella de
l'Esperança, va ser un encàrrec realitzat a Lluís Bonifaç i Massó (1730-
1786),escultor de Valls, per al costum antic de col·locar una llitera amb
una imatge de la Verge jacent al temple durant l'octava de l'Assumpció.
D'una gran teatralitat, és d'estil barroc, va ser daurat per Bruno Rigalt de
Barcelona, sembla un cadafal amb quatre àngels que sostenen una
gran corona daurada amb damassos. Dintre d'aquesta capella es troba
la tomba del bisbe Guillem Ramon Boïl i Mercader mort el 1532, en un
arcosoli dintre del mur esquerre, amb columnes en ambdós costats i
rematat per un frontó triangular el qual es troba el Pare Etern. El
sarcòfag de marbre presenta la figura del bisbe jacent amb vestidura
pontifical i mitra. Sobre el sepulcre hi ha l'escut d'armes del bisbe.
32

33. LA CATEDRAL DE GIRONA
Curiositats i llegendes
Bruixa de pedra
La Bruixa de pedra és una gàrgola per
desallotjar aigua. Està situada al costat de la
torre de Carlemany i és l'única gàrgola amb
figura humana.[38] Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les
arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de
llençar pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí en
pedra i la van col·locar a la catedral perquè de la seva boca no sortissin més
malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançoneta
popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..."
Sant Carlemany
Signatura de Carlemany.
Tot i que se sap amb certesa que Carlemany
mai va ser a Girona, es conten nombroses
històries sobre ell. Mai va ser canonitzat per
l'església, però per ordre de l'emperador alemany Frederic Barba-roja,
l'antipapa Pasqual III sí que ho va fer l'any 1165. A la catedral de Girona i
impulsat pel bisbe Arnau Montredó, l'any 1345 es va venerar a la capella dels
sants Màrtirs una imatge dita de Sant Carlemany, quan a la realitat
representava al rei Pere el Cerimoniós, arribant a aconseguir una gran devoció
popular.
33

34. LA CATEDRAL DE GIRONA
Espasa de Carlemany
Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romànic (la Torre
de Carlemany) per contemplar la ciutat i des d'allí li va caure l'espasa al centre
del claustre que estava nevat, encara que els seus soldats van estar buscant-
la, no la van trobar, ja que amb la força de la caiguda s'havia clavat a terra.
Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la
parteixi en dues, que serà quan sigui la fi del món.
Falcó de pedra
Hi ha una imatge d'un falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de sant
Miquel de la catedral, que té una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon
Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort en presència del seu falcó. Van
dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimònia religiosa el falcó no
va parar de revoltar per sobre del seu germà bessó Berenguer Ramon II. Per
desig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per acusar-
lo de la mort del seu germà, sense que ningú més tingués l'atreviment d'acusar
al comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falcó i es va posar
sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era un
senyal diví per fer justícia. A partir de llavors va ser apel·lat com el Fratricida, el
qual després d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes,
Ramon Berenguer III.
34

35. LA CATEDRAL DE GIRONA
Opinió personal
Per fer aquest treball he trobat molta informació i per això no m’ha estat molt
difícil fer-lo.
En quant al vocabulari ,hi ha paraules difícils d’entendre perquè eren
d’arquitectura i jo encara no en se gaire. Per això he buscat al diccionari.
He après moltes coses d’aquesta Catedral i fins hi tot he anat a visitar-la amb
la meva família.
Voldria donar les gràcies a la meva mestra Paula que m’ha ajudat i m’ha
corregit tot allò que jo no sabia fer prou bé.
Patricia Waselle
35