SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
index
index



    Índex

                    Les
                     qualitats fí
Els paisatges sonors del so



                      ampliació
        Definició

                     Percepció
                     del  so
index



                  Què és el so?
 Escoltem un so quan hi ha un objecte que vibra.
 Llavors es transmet la sensació al cervell i
 l’anomanem so.
 L’acústica és la ciència que estudia el so.


         Com es propaga el so?
La vibració provoca una ona sonora que es transmet pel
medi fins que ens arriba a l’orella. El so es pot propagar per
un medi líquid, sòlid i el més habitual un gas (aire)
index


   Les qualitats
  físiques del so

      L’altura               El timbre

     La durada             La intensitat

L’osciloscopi L’ona sonora ens permet observar i
       estudiar les característiques sonores
index

   L’altura
  És el nombre de vibracions per s eg on (Hz)
És la qualitat del s o que ens permet dis ting ir
s i un s o és g reu o ag ut.

Quan més gran
és l’instrument,
més greu és el
so, i al contrari,
quan més petit,
                          Violí més
   més agut.
                         agut que el

                                                    baix
index



     L’altura del so s’anomena freqüència.

   Altura d’un so depèn de la longitud d’ona.
S’anomena freqüència d’ona. Molta freqüència
        agut . Menys freqüència so greu
  http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#frequencia
                 L’altura del so s’escriu al pentagrama
                              . Do, re, mi....
index

La durada
És la qualitat que ens permet dis ting ir s i un s o és llarg
o curt. Ens permet dis ting ir la quantitat de temps que
es perllong a cada s o. Es mes ura en s eg ons .



                                                         so llarg



                                So curt




    La durada del s o
    s ’es criu amb les
                                     ne
    fig ures blanca,                ne
    neg ra, corxera
                                     ne
index


         La
     intensitat
 És la quantitat del s o que emet un objecte al vibrar.
       Ens permet dis ting ir s i un s o és fort o fluix
           La intens itat s ’es criu amb les lletres
                      n
http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/musica.htm#intensitat



  Intensitat és la potència del so, el volum. Es
  mesura en decibels. Amplificar el so
  augmenta la intensitat. Si l’ona sonora té
  més amplitud el so és més fort, si té menys
  amplitud el so és més fluix.
index


                    L’ona sonora
Longitud d’ona
                                        Amplitud d’ona




                                                         temps

                 L’osciloscopi.
                              Aparell emprat per observar i
                              enregistrar fenòmens físics
                              variables amb el temps que
                              puguin ésser transformats en
                              una magnitud elèctrica
                              variable.
index

        El timbre
     És la qualitat que ens permet dis ting ir qui o què emet
     el s o.(s ig ui o no un ins trument)
     El timbre és el color del s o. De la mateixa manera que
     podem dis ting uir entre el blau i el vermell podem
     diferenciar entre una veu de baix i una veu de
     s oprano.
     Els ins truments s óns els colors . El timbre d’un
Onesins trument depèn dels materials , de la forma i de com
      que
representen
     produeix el s o.
diferents
instruments




 http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#formaona
index


El timbre s ’es criu al principi
del pentag rama indicant el
nom de l’ins trument
index


          La percepció del so
L’oïda és el sentit que recull les ones sonores i les transforma en
impulsos nerviosos. L’oïda humana té uns límits, anomenats
llindars. No tots els sons són audibles. Segons les espècies
animals aquests llindars varien.

                                 Llindar inferior:   20 Hz
     freqüències                 Llindar superior: 20.000Hz
                                                 Els ultrasons són el sons de freqüència
      intensitat                                 superior a 20.000Hz són imperceptibles a
                                                 l’oïda humana. S’utilitzen per fer
                                                 ecografies... Detecció submarina etc.Les
                                                 freqüències per sota s’anomenen
    Llindar inferior:   0 dB                     infrasons.
    Llindar superior: 120 a 140 dB
                                         Molts països tenen una legislació que
    (a partir d’aquí provoca dolor).
                                         estableix els límits d’intensitat permesos
                                         límits que varien segons l’hora del dia..
index



         Els paisatges sonors
   Cada espai acostuma a tenir un so característic:
   un paisatge sonor.
   Podem escoltar el paisatge sonor d’un riu.
   http://www.sitesize.net/riuripoll/riosonoro.html
Podem recordar diferents espais i el seu paisatge sonor:

    Un camp de futbol       El centre d’una ciutat

    El camp o la platja      El pati d’una escola

       M. Schafer parla dels paisatges sonors i diu: “és
       una cosa que ens envolta i nosaltres hem de
       poder dissenyar amb uns mecanismes i amb uns
       estris anàlegs o molt idèntics als d’una simfonia
       que ha de ser interpretada per una orquestra”
index




Els diferents paisatges sonors : so de les ciutats. el
so dels trens, el so dels ocells i altres...han estat
manipulats per autors per crear un paisatge sonor
nou
Els paisatges sonors es poden entendre escoltar i
manipular de moltes i diverses maneres.
L’arxiu de projectes sonors SONOSCOP (paisatge
visual i sonor) de la mediateca de La Caixa és una
mostra interessant del que es fa.



   •http://www.mediatecaonline.net/cityphonics/
index

                      Ampliació

• El moviment ondulatori, el so: freqüència, altura, durada, timbre
•http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#ondulatori
• So i música
• http://www.webpersonal.net/avl3119/mus/01.htm
•La contaminació acústica a Barcelona
• http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_soroll_presen.htm
• Els llindars
• http://ca.wikipedia.org/wiki/O%C3%AFda

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumTractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumPaquita Ribas
 
El So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones SonoresEl So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones Sonoreselpiani
 
Presentación1
Presentación1 Presentación1
Presentación1 mariquitas
 
El so, Català
El so, CatalàEl so, Català
El so, Catalàsantge45
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digitalZaack123
 
los polletes
los polleteslos polletes
los polletespollete72
 
Introducció a l'estudi del so
Introducció a l'estudi del soIntroducció a l'estudi del so
Introducció a l'estudi del soJosep Broch
 
Teoria audio digital
Teoria audio digitalTeoria audio digital
Teoria audio digitalalvarobm99
 
L’àudio
L’àudioL’àudio
L’àudioarv28
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicalsMONTSECABRERA
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Paquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Paquita Ribas
 

La actualidad más candente (19)

Audio Digital
Audio DigitalAudio Digital
Audio Digital
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumTractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
 
El So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones SonoresEl So I Les Ones Sonores
El So I Les Ones Sonores
 
Presentación1
Presentación1 Presentación1
Presentación1
 
El so
El soEl so
El so
 
El_so
El_soEl_so
El_so
 
El so, Català
El so, CatalàEl so, Català
El so, Català
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
los polletes
los polleteslos polletes
los polletes
 
Introducció a l'estudi del so
Introducció a l'estudi del soIntroducció a l'estudi del so
Introducció a l'estudi del so
 
Teoria audio digital
Teoria audio digitalTeoria audio digital
Teoria audio digital
 
L’àudio
L’àudioL’àudio
L’àudio
 
Audio Digital
Audio DigitalAudio Digital
Audio Digital
 
Trabajo de info
Trabajo de infoTrabajo de info
Trabajo de info
 
Els instruments musicals
Els instruments musicalsEls instruments musicals
Els instruments musicals
 
El so
El soEl so
El so
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
 

Similar a El so (20)

El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 pp
 
El so2
El so2El so2
El so2
 
Audio digital
Audio digitalAudio digital
Audio digital
 
L’àudio Digital
L’àudio DigitalL’àudio Digital
L’àudio Digital
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
el so
el soel so
el so
 
el so
el soel so
el so
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
NATURALESA DEL SO
NATURALESA DEL SONATURALESA DEL SO
NATURALESA DEL SO
 
L'audio digital
L'audio digitalL'audio digital
L'audio digital
 
L’àudio digital 2
L’àudio digital 2L’àudio digital 2
L’àudio digital 2
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
El_so
El_soEl_so
El_so
 
El so. 2n Batxillerat
El so. 2n BatxilleratEl so. 2n Batxillerat
El so. 2n Batxillerat
 
Tema6 edicio audio 15-16
Tema6  edicio audio 15-16Tema6  edicio audio 15-16
Tema6 edicio audio 15-16
 
L’audio digital
L’audio digitalL’audio digital
L’audio digital
 
Curso IEMM Taller Audio
Curso IEMM Taller AudioCurso IEMM Taller Audio
Curso IEMM Taller Audio
 
Tema 6
Tema  6Tema  6
Tema 6
 
Audio digital
Audio digitalAudio digital
Audio digital
 
L’audio digital
L’audio digitalL’audio digital
L’audio digital
 

Más de Albert Albert (20)

Relleu de catalunya (resum general)
Relleu de catalunya (resum general)Relleu de catalunya (resum general)
Relleu de catalunya (resum general)
 
Els decimals
Els decimalsEls decimals
Els decimals
 
Divisio de dues xifres
Divisio de dues xifresDivisio de dues xifres
Divisio de dues xifres
 
Divisio de dues xifres 2
Divisio de dues xifres 2Divisio de dues xifres 2
Divisio de dues xifres 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Grecs
GrecsGrecs
Grecs
 
Bando
BandoBando
Bando
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
La materia
La materiaLa materia
La materia
 
01 les capes de la terra
01 les capes de la terra01 les capes de la terra
01 les capes de la terra
 
Imatges de barcelona arxiu
Imatges de barcelona   arxiuImatges de barcelona   arxiu
Imatges de barcelona arxiu
 
La fauna de catalunya
La fauna de catalunyaLa fauna de catalunya
La fauna de catalunya
 
Les costes de catalunya
Les costes de catalunyaLes costes de catalunya
Les costes de catalunya
 
La vegetac io de cat 2
La vegetac io de cat 2La vegetac io de cat 2
La vegetac io de cat 2
 
La vegetacio de cat
La vegetacio de catLa vegetacio de cat
La vegetacio de cat
 
El clima de catalunya
El clima de catalunyaEl clima de catalunya
El clima de catalunya
 
El relleu de catalunya
El relleu de catalunyaEl relleu de catalunya
El relleu de catalunya
 
La leyenda
La  leyendaLa  leyenda
La leyenda
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

El so

  • 2. index Índex Les qualitats fí Els paisatges sonors del so ampliació Definició Percepció del so
  • 3. index Què és el so? Escoltem un so quan hi ha un objecte que vibra. Llavors es transmet la sensació al cervell i l’anomanem so. L’acústica és la ciència que estudia el so. Com es propaga el so? La vibració provoca una ona sonora que es transmet pel medi fins que ens arriba a l’orella. El so es pot propagar per un medi líquid, sòlid i el més habitual un gas (aire)
  • 4. index Les qualitats físiques del so L’altura El timbre La durada La intensitat L’osciloscopi L’ona sonora ens permet observar i estudiar les característiques sonores
  • 5. index L’altura És el nombre de vibracions per s eg on (Hz) És la qualitat del s o que ens permet dis ting ir s i un s o és g reu o ag ut. Quan més gran és l’instrument, més greu és el so, i al contrari, quan més petit, Violí més més agut. agut que el baix
  • 6. index L’altura del so s’anomena freqüència. Altura d’un so depèn de la longitud d’ona. S’anomena freqüència d’ona. Molta freqüència agut . Menys freqüència so greu http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#frequencia L’altura del so s’escriu al pentagrama . Do, re, mi....
  • 7. index La durada És la qualitat que ens permet dis ting ir s i un s o és llarg o curt. Ens permet dis ting ir la quantitat de temps que es perllong a cada s o. Es mes ura en s eg ons . so llarg So curt La durada del s o s ’es criu amb les ne fig ures blanca, ne neg ra, corxera ne
  • 8. index La intensitat És la quantitat del s o que emet un objecte al vibrar. Ens permet dis ting ir s i un s o és fort o fluix La intens itat s ’es criu amb les lletres n http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/musica.htm#intensitat Intensitat és la potència del so, el volum. Es mesura en decibels. Amplificar el so augmenta la intensitat. Si l’ona sonora té més amplitud el so és més fort, si té menys amplitud el so és més fluix.
  • 9. index L’ona sonora Longitud d’ona Amplitud d’ona temps L’osciloscopi. Aparell emprat per observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
  • 10. index El timbre És la qualitat que ens permet dis ting ir qui o què emet el s o.(s ig ui o no un ins trument) El timbre és el color del s o. De la mateixa manera que podem dis ting uir entre el blau i el vermell podem diferenciar entre una veu de baix i una veu de s oprano. Els ins truments s óns els colors . El timbre d’un Onesins trument depèn dels materials , de la forma i de com que representen produeix el s o. diferents instruments http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#formaona
  • 11. index El timbre s ’es criu al principi del pentag rama indicant el nom de l’ins trument
  • 12. index La percepció del so L’oïda és el sentit que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos. L’oïda humana té uns límits, anomenats llindars. No tots els sons són audibles. Segons les espècies animals aquests llindars varien. Llindar inferior: 20 Hz freqüències Llindar superior: 20.000Hz Els ultrasons són el sons de freqüència intensitat superior a 20.000Hz són imperceptibles a l’oïda humana. S’utilitzen per fer ecografies... Detecció submarina etc.Les freqüències per sota s’anomenen Llindar inferior: 0 dB infrasons. Llindar superior: 120 a 140 dB Molts països tenen una legislació que (a partir d’aquí provoca dolor). estableix els límits d’intensitat permesos límits que varien segons l’hora del dia..
  • 13. index Els paisatges sonors Cada espai acostuma a tenir un so característic: un paisatge sonor. Podem escoltar el paisatge sonor d’un riu. http://www.sitesize.net/riuripoll/riosonoro.html Podem recordar diferents espais i el seu paisatge sonor: Un camp de futbol El centre d’una ciutat El camp o la platja El pati d’una escola M. Schafer parla dels paisatges sonors i diu: “és una cosa que ens envolta i nosaltres hem de poder dissenyar amb uns mecanismes i amb uns estris anàlegs o molt idèntics als d’una simfonia que ha de ser interpretada per una orquestra”
  • 14. index Els diferents paisatges sonors : so de les ciutats. el so dels trens, el so dels ocells i altres...han estat manipulats per autors per crear un paisatge sonor nou Els paisatges sonors es poden entendre escoltar i manipular de moltes i diverses maneres. L’arxiu de projectes sonors SONOSCOP (paisatge visual i sonor) de la mediateca de La Caixa és una mostra interessant del que es fa. •http://www.mediatecaonline.net/cityphonics/
  • 15. index Ampliació • El moviment ondulatori, el so: freqüència, altura, durada, timbre •http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/ones.htm#ondulatori • So i música • http://www.webpersonal.net/avl3119/mus/01.htm •La contaminació acústica a Barcelona • http://www.bcn.es/mediambient/cat/web/cont_bcn_soroll_presen.htm • Els llindars • http://ca.wikipedia.org/wiki/O%C3%AFda