Noves associacions musicals a girona (2011 05) rmc319
440 c 01 entrevista a pablo gonzález
1. ENTREVISTA
Pablo González
“L’OBC ha de tenir més
presència en la societat”
El director asturià Pablo
González clou la primera
temporada com a titular
de l’Orquestra Simfònica
de Barcelona i Nacional
de Catalunya. Optimista,
constant i idealista, fa un
balanç crític i constructiu
de la temporada passada
i anuncia una nova etapa
marcada per la crisi i les
retallades econòmiques.
TEXT
Pere Andreu Jariod
FOTOS
Assumpta Burgés i May-Zircus
44 — NÚM. 1 — www.440classica.cat
2. Sóc molt partidari
de compartir
responsabilitats
amb l’orquestra
L’OBC és la seva primera titularitat. El
seu dia a dia ha canviat molt en relació al
que havia fet fins ara? Ha canviat del tot.
És un altre tipus de feina. Aquí estàs
construint. Has de tenir molt en compte el
grup, la psicologia del grup; tenir present
que estarem molt de temps junts. Tots
plegats hem de ser conscients que amb
cada programa fem un pas més. A part, hi
ha certes coses que quan ets director
convidat no dius, perquè no et toca a tu dir-
les i perquè en una setmana tampoc no ho
podries canviar. Ara en canvi, de mica en
mica, ho he d’anar transmetent als músics.
Arribats al final del seu primer any com a En aquest sentit sóc molt partidari de
titular de l’OBC. Quin balanç en fa? compartir responsabilitats amb l’orquestra.
Veig molt positiva l’evolució de l’orquestra. ...I de quina manera vol donar veu als
En una sola temporada no hi pot haver seus músics? Hem creat una comissió
grans canvis, però si intento ser objectiu i artística que té la possibilitat d’aportar
mirar com estava l’orquestra el setembre idees sobre la programació. De fet, per
passat i com està ara, penso realment que programar la meva segona temporada he
ha millorat. Noto que, a poc a poc, anem tingut molt en compte tant les opinions
aconseguint una dinàmica d’assajos més d’aquesta comissió com les dels músics en
fluïda, que l’ambient és bo, i que el general. Noto que hi ha un bon diàleg,
rendiment als concerts i en general a la molta confiança i intento ser molt receptiu
temporada ha estat molt satisfactori. al que em comenten.
N’estic molt content. Es compleixen els objectius que s’havia
Dels programes que ha dirigit, quin marcat? A mesura que vas fent assajos veus
destacaria? Vaig quedar molt content amb les coses que cal millorar. No penso ‘d’aquí
el cicle de Robert Schumann, perquè a tres anys haurem arribat a aquest punt’.
aquest repertori és dels més difícils que es És un treball molt dialèctic, molt fluid i
poden fer amb una orquestra. Això hi ha molt dinàmic. L’objectiu final, l’ideal, és
molta gent que no ho sap. La música de que l’orquestra sigui totalment indepen-
Schumann no era gaire habitual a l’OBC i dent del director. Que l’orquestra sigui un
vam fer un treball molt dur, molt detallista, instrument en si mateix i que quan arribi el
crec que molt cansat per a l’orquestra, però director hi tingui una relació d’interdepen-
tot i això els músics van respondre molt bé. dència, mai de dependència. Per arribar a
També tinc un gran record de la Sisena de aquest objectiu l’acústica de L’Auditori
Mahler i Petruixka de Stravinski. haurà de millorar.
www.440classica.cat — NÚM. 1 — 45
3. ENTREVISTA
Pablo González
Nova temporada 2011-12
Pablo González inaugura la segona
temporada al capdavant de l’OBC
amb l’Orfeó Català i el Cor Madrigal,
que, amb la contralt polonesa Ewa
Podles, interpretaran Prokófiev. A més,
l’orquestra s’adhereix a l’Any Liszt,
interpretarà Bernstein, s’endinsarà en
Quin problema té l’acústica de la sala el planeta de Mozart, Dvorak i Bach,
Simfònica? Des de fora arriba un so enfrontarà Beethoven amb Brahms,
brillant, bonic. Però en realitat és irregular, L’objectiu final atacarà El concierto de Aranjuez i
l’audició varia molt depenent del lloc on és que l’orquestra passarà per Wagner i Schubert.
s’està assegut. El problema és sobretot per
als músics, que tenen dificultats per sentir-
sigui totalment
se els uns als altres, i això repercuteix en independent
els assajos. S’han encarregat estudis a tres del seu director una orquestra finançada amb diners
empreses diferents, i totes arriben a la públics. També penso que és molt impor-
mateixa conclusió. Com que les mesures tant formar part de manera habitual de la
que s’han d’emprendre són diverses, volem vida cultural de Barcelona i de Catalunya,
començar per les que tenen menys despesa, A la presentació de la temporada 2011- que no se’ns vegi només com l’orquestra
i que alhora són reversibles. 12 es va dir que l’OBC havia de ser l’ànima que té la seva temporada a L’Auditori.
S’ha anunciat la nova temporada de de L’Auditori. L’orquestra no ocupa el lloc Què li falta a l’OBC, com a orquestra?
l’OBC afectada per la crisi i les retallades. que hauria d’ocupar dins la societat? Crec Confiança, autoestima i autoexigència.
Hem hagut de retallar per tot arreu. Hem que hem de tenir molta més presència, Que ja en els assajos siguem exigents amb
gastat menys diners en solistes, hem reduït se’ns ha de conèixer més. Molta gent a el que sona. Encara ens falta una mica per
també les obres que generen drets d’autor... Barcelona encara no sap què és l’OBC. Per arribar-hi. Però això està canviant, a poc a
Si parlem des del punt de vista artístic, es aquest motiu, confio que de mica en mica poc. Una de les coses que criden més
pot assumir la reducció del pressupost puguem diversificar la nostra activitat. l’atenció de les grans orquestres és
durant una o dues temporades —perquè tots Això passaria per tenir algun concert l’actitud i el silenci que hi ha durant els
tenim ganes que això passi—, perquè la veritat menys de temporada, poder sortir fora de assajos. En tot això podem millorar. Cal
és que estic molt satisfet de la nova L’Auditori i fer alguna actuació a l’aire que cada músic agafi mesura de la seva
temporada, molt diferent de la primera, amb lliure, fer música als barris o tocar a la pròpia responsabilitat. És important tenir
un repertori molt interessant i penso que presó; coses que ens connectin més amb la consciència de grup, i això té relació amb la
molt coherent. societat, a la qual ens devem perquè som confiança de cadascú.
46 — NÚM. 1 — www.440classica.cat —