Presentació de Power Point en format PDF d'un treball d'afasiologia, concretament de l'escola dinàmica i John Hughlings Jackson. Pertany a l'assignatura de neuropsicologia del llenguatge.Auquest document ha estat realitzat juntament amb les meves companyes.

1. Escola dinàmica
John Hughlings Jackson

2. Introducció
• Biografia de John Hughlings Jackson.
• Antecedents en relació cervell-llenguatge.
• Característiques de l’escola dinàmica (autors i aportacions).
• Aportacions de John Hughlings Jackson sobre les afàsies.
• Crítiques a les aportacions d’altres autors.

3. John Hughlings Jackson
(1835-1911)
• Va néixer a Providence Green, a Yorkshire ( Anglaterra).
• Metge anglès resident al dispensari de York.
• Primer document: 1859. Basat en la neurologia, concretament en la
paràlisi cerebral.
• Participà en revistes com “Medical Times and Gazette”.
• Formà part del moviment de l’escola dinàmica, juntament amb
altres autors.

4. Antecedents
• Broca (localitzocionisme)
• Wernike (connexionisme)
• Lichtheim (diagram-makers)

5. Escola dinàmica
• Cap als anys 40, va aparèixer un moviment en contra dels
diagram-markers i els localitzacionistes, anomenat escola
dinàmica.
• A més de Hughilngs Jackson, cal destacar quatre autors
pertanyents a aquesta escola: Henry Head, Pierre Marie,
Arnold Pick i Kurt Goldstein.
• Aborden el concepte d’afàsia des d’un altre posicionament
teòric més global (afectaria altres funcions cognitives a més
del llenguatge), per tant, no és una visió tant localitzacionista.

6. Representants de l’escola dinàmica
• Henry Head: l’afàsia es veurà afectada en la utilització de signes, de
manera general i verbal. Denomina les afàsies: verbal, nominal,
sintàctica i semàntica.
• Pierre Marie: defineix l’afàsia com una malaltia intel·lectual que
provoca una reducció de la capacitat de la intel·ligència.
• Arnold Pick: diferencia les afàsies frontal i temporal. Fa la seva
pròpia teoria, dient que primer s’estructura el pensament i després
es formula el llenguatge.
• Kurt Goldstein: defensa que l’organisme funciona com el tot i que
la malaltia el modifica en la seva totalitat. Diu que l’afàsia
constitueix un comportament global.

7. Aportacions de John Hughlings Jackson
• Relació dels trastorns afàsics amb una teoria de l’organització
jeràrquica del sistema nerviós. Diferencia tres nivells de
funcionament del llenguatge:
– Inferior: realitza funcions automàtiques, involuntàries i
dependents dels estímuls.
– Mig: funcions amb cert grau d’independència dels
estímuls, algunes variacions en la seva naturalesa i un grau
considerable d'execució estereotipada.
– Superior: funcions voluntàries que mostren una llibertat a
la seva naturalesa. L’ús normal del llenguatge pertany
aquest nivell.

8. Aquests tres nivells executen funcions diferents, es sobreposen i
es relacionen entre ells.
• Diferenciació dels símptomes negatius i dels positius:
- negatius: funcions que el pacient no pot realitzar,
mostren les àrees danyades del cervell.
- positius: destreses residuals, mostren el
funcionament de les zones del cervell restant.
• Desenvolupament d’un marc descriptiu dels trastorns del
llenguatge (sentit jeràrquic) entorn les habilitats que té el
pacient, fins arribar a considerar les produccions com a
«proposicions».

9. • Proposicions: seqüències de paraules que expressa una relació
entre objectes i successos del món per mitjà de la juxtaposició
de paraules. S’utilitzen per a la transmissió de missatges inèdits
i apropiats a la situació.
• L’Anàlisi de la producció de paraules del pacient amb afàsia té a
veure amb:
- Selecció:
- Paraules automàtiques.
- Paraules estereotipades.
- Ús: Capaços d’utilitzar el seu petit repertori:
- Pel seu ús habitual.
- En situacions limitades.
- En situacions de càrrega emocional.

10. Crítiques als seus antecedents
• Va mantenir una postura radicalment contrària en relació als
coneixements que fins al moment es tenien sobre les afàsies.
• Opinava que era una metodologia inadequada fer ús dels
diagram-makers, per donar una explicació de les alteracions
del llenguatge i el cervell dels pacients afàsics.
• Va rebutjar l’existència dels centres responsables de
determinades funcions del llenguatge (Broca i Wernicke).
• Va negar la classificació que s’havia fet de l’afàsia motora i
sensorial, denominant-les frontal i temporal respectivament.

11. Conclusions
• Destacar la importància i la influència de John Hughlings
Jackson entorn la relació cervell- llenguatge, en l’estudi de les
afàsies.
• Gràcies a les aportacions de Broca i Wernicke, en relació a
l’afasiologia, va poder establir contradiccions.
• El model corresponent la seva època (escola dinàmica), anava
més enllà, fet que va poder modernitzar les teories entorn de
l’afàsia.

12. Bibliografia
• Llibres
Caplan, D. (1992). Introducción a la neurolingüística y al estudio de los trastornos del
lenguaje. Madrid: Visor.
Junqué, C; Barroso, J. (1994). Neuropsicologia. Madrid: Síntesis.
Kolb, B; Whishaw, I.Q. (1986). Fundamentos de Neuropsicologia Humana. Barcelona:
Ed. Labor. S.a.
Manning, L. (1992). Introducción a la neuropsicologia clásica y cognitiva del lenguaje.
Madrid: Trotta.
Rains, G.D. (2004). Principios de la neuropsicologia humana. México: McGrawHill
Interamerica.
• Pàgines web
www.acdn.org
http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/e/u/Neuropsicología.html
http://platea.pntic.mec.es/~macruz/mente/descartes/funciones.html

13. Mireia Badia Iglesias
Núria Escudé López
Marina López Vila
Sara Vallet Costa
Neuropsicologia del llenguatge
2n Lomee
10.11.09