Per què hem de lluitar per una sanitat pública? <ul><li>Manuel Girón </li></ul><ul><li>Elx, març 2009 </li></ul>
<ul><li>La salut en el capitalisme </li></ul><ul><li>L’origen de les privatitzacions </li></ul><ul><li>Les etapes i els me...
<ul><li>La salut en el capitalisme </li></ul>
<ul><li>Mantenir la salut és important com una precondició per a gaudir de les oportunitats de la vida </li></ul><ul><li>T...
<ul><li>Els sistemes públics de salut han sigut una conquista del moviment obrer.  </li></ul><ul><li>La burgesia, tot i qu...
<ul><li>D'altra banda, la burgesia no troba interés en la salut d'aquelles persones que ja no poden ser utilitzades de for...
<ul><li>Ara bé, aquesta lògica no es pot imposar amb facilitat. La gent pot rebel·lar-se davant la injustícia. Els sisteme...
Mortalitat per classe social i creiximent del PIB per càpita  (1931-1981, homes, 15-64, Anglaterra i Gal·les, taxes ajusta...
Quant es viu a les zones nord i centre d’Alacant? Anys d’esperança de vida 96-98
<ul><li>L’origen de les privatitzacions </li></ul>
<ul><ul><li>Esgotament de les polítiques keynesianes com a model d’acumulació capitalista </li></ul></ul><ul><ul><li>Conse...
Les causes “tècniques”: el pacte d’estabilitat <ul><li>Evitar que es contabilitze com despesa pública la inversió en infra...
Les conseqüències del pacte d’estabilitat <ul><li>“ A partir del desarrollo de estas políticas del consenso de Bruselas el...
La ideologia privatitzadora continua en marxa <ul><li>Blanco quiere impulsar la colaboración público privada en obra públi...
<ul><li>Les etapes i els mecanismes de la privatització </li></ul>
Abans del model privatitzador <ul><li>La Ley General de Sanidad 1986 </li></ul><ul><ul><li>Basada en la Estratègia Salut p...
Llei General de Sanitat (1986)  <ul><li>Atenció universal </li></ul><ul><li>Atenció en una xarxa única i integral </li></u...
Llei General de Sanitat (1986)  <ul><li>La concertació amb el sector privat és possible però secundari a les necessitats i...
Un canvi de model <ul><ul><li>Neoliberalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Paralització de les estratègies de la OMS </li></u...
Informe Abril Martorell (1991) <ul><li>Separar la financiació de la provisió </li></ul><ul><li>Dotar als hospitalsi centre...
Les etapes i mecanismes de la privatització <ul><li>Informe Abril Martorell 1991 </li></ul><ul><li>Ruptura de l’assegurame...
Concessions a entitats privades <ul><li>Concesió d’obra pública (PFI, model anglés): contratació de construcció de l’edifi...
Giron, M. Elaboració pròpia Paralització del desenvolupament dels serveis de salut mental al País Valencià
Martin Garcia M, Sanchez-Bayle M. Nuevas formas de gestión y su impacto en las desigualdades.  Gac Sanit 2004, 18 (supl 1)...
Martin Garcia M, Sanchez-Bayle M. Nuevas formas de gestión y su impacto en las desigualdades.  Gac Sanit 2004, 18 (supl 1)...
Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud Comparació entre Hospital de Vallecas i Gregorio Marañon (Madrid...
Evolución de la Sanidad Madrileña 2003-2007. UGT. En: Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud Diferència...
Si vosté o algun membre de la seua llar haguesen d’utilitzar un servei sanitari,  i vosté pogués triar , acudiria a un cen...
Si vosté o algun membre de la seua llar haguesen d’utilitzar un servei sanitari,  i vosté pogués triar , acudiria a un cen...
El creiximent de l’atenció privada <ul><li>Aquestes polítiques han fet que la sanitat privada creixca un 35% en els darrer...
Els objectius reals de la privatització <ul><li>Donar beneficis als capitalistes </li></ul><ul><li>Retallar prestacions </...
<ul><li>Les conseqüències de les privatitzacions </li></ul>
La degradació planificada dels serveis públics i de l’assistència pública <ul><li>En el procés de privatització, el govern...
<ul><li>Per a aconseguir això:  </li></ul><ul><ul><li>als hospitals públics es minva una inversió que es destina als serve...
<ul><li>I com no basta, els governs els paguen més per tot (els deriven pacients, augmenten els pagaments de forma tan inj...
Els serveis d’atenció primària Públic amb els principis de la declaració d’Alma Ata Privatitzat Equip Multidisciplinar, tr...
L’evidència científica sobre les empreses privades amb ànim de lucre en l’atenció sanitària
Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen l’atenció <ul><li>Carlson M i col·ls, Med Care 2004 .  </li></ul><ul>...
Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció i n’augmenten els costos <ul><li>Himmelstein...
USA i Canadà <ul><li>Supervivència per càncer: és menor en les classes treballadores dels USA que a Canadà (Gorey KM i col...
L’atenció donada per els hospitals privats amb ànim de lucre augmenta la mortalitat <ul><li>Deveraux PJ i col·ls. Comparis...
L’atenció donada per els hospitals privats amb ànim de lucre augmenta la mortalitat <ul><li>Deveraux PJ i col·ls. A system...
L’ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT DE LLARGA DURADA <ul><li>L’atenció de llarga durada, especialment per als majors, és la ...
L’atenció dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>L’augment de les persones majors té implicacions per als progra...
El canvi de la provisió pública a privada de l’atenció de llarga durada per a les persones majors al Regne Unit (Pollock 2...
L’estratègia de neoliberal davant dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>La separació de problemes “crònics” i “...
L’atenció dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>“ Los geriátricos pueden desatascar las urgencias… deberían ocu...
L’evidència científica sobre les empreses privades amb ànim de lucre en l’atenció sociosanitària
Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció en les residències geriàtriques <ul><li>Harr...
Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció en les residències geriàtriques (2) <ul><li>...
L’atenció donada per les empreses privades en residències es basa en menys personal i és per sota dels mínims <ul><li>En s...
La teoria i la realitat de la privatització <ul><li>Ponte Mittelbrum C. Neoliberalismo en España. En: Globalización y salu...
La teoria i la realitat de la privatització <ul><li>Ponte Mittelbrum C. Neoliberalismo en España. En: Globalización y salu...
<ul><li>La situació de despesa sanitària a l’estat espanyol i al País Valencià </li></ul>
Pecentatge del PIB destinat a la sanitat en la Unió Europea Font: Público, Europa en datos. V. Sanidad, 27/5/2009, p. 20 (...
DESPESA SANITÀRIA PÚBLICA COM A % PIB Fonts: 1970-1990:  Fuente: ECO Santé, OCDE i elaboració de Barquero Vargas J, San Jo...
DESPESA PÚBLICA PER HABITANT EN UNITATS DE PODER DE COMPRA 1995 – 2002 Fuente: OCDE Health Data.  Citado por V. Navarro en...
CANVI (en %) EN DESPESA PÚBLICA PER HABITANT EN UNITATS DE PODER DE COMPRA 1995 – 2002  Fuente: OCDE Health Data.  Citado ...
Comparació entre el País Valencià i la resta de CCAA en el % de metgeses que atenen més de 1500 habitants Baquero J, San J...
MSC Llits hospitalaris per 1000 habitants (2007) L’hospital de gestió privada d’Elx té 1,95 llits/1000 hab
Despesa Sanitària (€/hab):  País Valencià i la resta de nacions i regions Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a...
El País Valencià vs la resta de nacions i regions de l’estat
<ul><li>L’agenda social </li></ul>
<ul><li>Els serveis de salut al servei de les necessitats de la població i no del benefici </li></ul><ul><li>Per una atenc...
L’agenda social <ul><li>Promoció de la salut i prevenció: crear les condicions socials, econòmiques i d’empoderament de la...
<ul><li>Augment dels nivells d’atenció sanitària. Augment de la contractació de treballadores de la salut.  </li></ul><ul>...
<ul><li>Desenvolupament fort dels equips multidisciplinars d’atenció primària.  </li></ul><ul><li>Centrar la xarxa de recu...
<ul><li>Participació popular en el control, la planificació i en la gestió dels serveis públics </li></ul><ul><ul><li>Cons...
L’agenda social <ul><li>Política pública del medicament. Expropiació de les empreses farmacèutiques. Recerca mèdica sota e...
L’agenda social <ul><li>Constitució de grups de treballadores i afectades, associacions i plataformes de lluita per a la d...
L’element clau: la movilització social  5000 a Oriola, 15 de març de 2009 Carmen Díaz, portavoz de la Plataforma Vega Baja...
Moltes Gràcies i Salut
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Per què hem de lluitar contra la privatització de la sanitat

652 visualizaciones

Publicado el

Xarrada d'Esquerra Anticapitalista a Elx. 13 de març de 2009.

Publicado en: Salud y medicina
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
652
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • % de la mitjana total en cada data http://www.measuringworth.com/growth/growth_plots.php?begin%5B%5D=&amp;end%5B%5D=&amp;beginP%5B%5D=1931&amp;endP%5B%5D=1981&amp;UK%5B%5D=GDPKP
  • PFI
  • Només la minoria tria pruvat
  • http://www.teleorihuela.com/wp-content/uploads/2009/03/hospital.jpg
  • Per què hem de lluitar contra la privatització de la sanitat

    1. 1. Per què hem de lluitar per una sanitat pública? <ul><li>Manuel Girón </li></ul><ul><li>Elx, març 2009 </li></ul>
    2. 2. <ul><li>La salut en el capitalisme </li></ul><ul><li>L’origen de les privatitzacions </li></ul><ul><li>Les etapes i els mecanismes de la privatització </li></ul><ul><li>Les conseqüències de les privatitzacions </li></ul><ul><li>La situació al País Valencià </li></ul><ul><li>L’agenda social </li></ul>
    3. 3. <ul><li>La salut en el capitalisme </li></ul>
    4. 4. <ul><li>Mantenir la salut és important com una precondició per a gaudir de les oportunitats de la vida </li></ul><ul><li>Tanmateix, per al capitalisme la salut significa una altra cosa. Els capitalistes només poden prosperar mitjançant l'explotació de la capacitat de treball de la gent. Si la gent no es toba bé no pot rendir, no pot ser utilitzada per a produir beneficis. </li></ul>
    5. 5. <ul><li>Els sistemes públics de salut han sigut una conquista del moviment obrer. </li></ul><ul><li>La burgesia, tot i que està interessada en mantenir el mínim de salut en la població que permeta la seua utilització productiva no està interessada en pagar la despesa que suposa, i en aquest sentit tracta d'emprar el mínim d'atenció sanitària eficaç per als seus propòsits, pagar el mínim possible per ella (i passar el màxim d'aquest pagament fiscal a la gent que treballa) o, si és possible, extraure benefici de l'atenció sanitària mateix. </li></ul>
    6. 6. <ul><li>D'altra banda, la burgesia no troba interés en la salut d'aquelles persones que ja no poden ser utilitzades de forma productiva (les persones majors, les persones amb malalties de llarga durada, les persones amb malalties mentals), i, per tant, no són objectiu de l'atenció sanitària. </li></ul>
    7. 7. <ul><li>Ara bé, aquesta lògica no es pot imposar amb facilitat. La gent pot rebel·lar-se davant la injustícia. Els sistemes de salut a Europa es van desenvolupar per a controlar els desitjos de canvi social després de la II GM. </li></ul>
    8. 8. Mortalitat per classe social i creiximent del PIB per càpita (1931-1981, homes, 15-64, Anglaterra i Gal·les, taxes ajustades per edat) 4259,1 11032,9 6205,3 7649,1 9508,4 Wilkinson RG. Class and Health. p. 2; UK real GDP per capita of: http://www.measuringworth.com/worthmeasures.html
    9. 9. Quant es viu a les zones nord i centre d’Alacant? Anys d’esperança de vida 96-98
    10. 10. <ul><li>L’origen de les privatitzacions </li></ul>
    11. 11. <ul><ul><li>Esgotament de les polítiques keynesianes com a model d’acumulació capitalista </li></ul></ul><ul><ul><li>Consens de Washington, Pacte d’estabilitat europeu </li></ul></ul><ul><ul><li>Reducció de la pressió fiscal sobre les grans fortunes </li></ul></ul><ul><ul><li>reducció dels salaris i augment de l’explotació al treball </li></ul></ul><ul><ul><li>Retall dels serveis públics </li></ul></ul><ul><ul><li>Obtenció de benefici dels serveis públics </li></ul></ul><ul><ul><li>Imposició de la ideologia neoliberal com model social hegemònic </li></ul></ul>
    12. 12. Les causes “tècniques”: el pacte d’estabilitat <ul><li>Evitar que es contabilitze com despesa pública la inversió en infraestructures, atés el límit d’endeubtament públic recollit en el marc del pacte d’estabilitat i creiximent europeu. </li></ul><ul><li>El Pacte d’Estabilitat és el consens neoliberal europeu que desanima les polítiques expansionistes de la despesa pública. Es tracta d’una causa política, és tracta de l’hegemonia dels capitalistes </li></ul><ul><li>La política d’austeritat va ser aplicada per Solbes durant el període 1993-96 i continuada per Rato </li></ul>
    13. 13. Les conseqüències del pacte d’estabilitat <ul><li>“ A partir del desarrollo de estas políticas del consenso de Bruselas el desempleo en la UE aumentó notablemente pasando a ser más elevado que el de EE.UU. La masa salarial (como porcentaje del PIB) bajó considerablemente en la UE. Y los derechos laborales y sociales se debilitaron en gran parte de los países de la UE” 1 </li></ul><ul><li>Solbes i Rato van ser els “responsables de que el gasto público y social en el año 2004 (cuando terminó aquel largo periodo de austeridad) fuera el más bajo de la UE-15. Durante el periodo conservador 1996-2004, el incremento del gasto público social por habitante fue mayor en el promedio de la UE-15 que en España, incrementándose el déficit social de nuestro país con respecto a la UE.15 ” </li></ul>1. V. Navarro, ¿Cuándo terminará el consenso de Bruselas? Público 20/4/2009
    14. 14. La ideologia privatitzadora continua en marxa <ul><li>Blanco quiere impulsar la colaboración público privada en obra pública. </li></ul><ul><li>“ Cercanías. Abrir el modelo al capital privado. Preacuerdo con Aguirre. El Ministro de Fomento, José Blanco, y la presidenta madrileña, Esperanza Aguirre, ya han hablado de dar entrada a la iniciativa privada en Cercanías. Si se logra acelerar las inversiones, se extendería a otras autonomías” 1 </li></ul>1. Público 27/5/2009
    15. 15. <ul><li>Les etapes i els mecanismes de la privatització </li></ul>
    16. 16. Abans del model privatitzador <ul><li>La Ley General de Sanidad 1986 </li></ul><ul><ul><li>Basada en la Estratègia Salut per a Tots de la OMS: promoció, Atenció Primària, participació de la comunitat </li></ul></ul>
    17. 17. Llei General de Sanitat (1986) <ul><li>Atenció universal </li></ul><ul><li>Atenció en una xarxa única i integral </li></ul><ul><li>Atenció territorialitzada </li></ul><ul><li>Participació en el control i gestió de l’àrea de salut </li></ul><ul><li>Promoció de la salut i la prevenció de les malaties com a prioritat </li></ul><ul><li>Accesibilitat i prestacions en condicions d’igualtat efectiva </li></ul><ul><li>La política de salut orientada a la superació dels desequilibris territorials i socials </li></ul><ul><li>Rehabilitació funcional i reinserció social del pacient </li></ul>
    18. 18. Llei General de Sanitat (1986) <ul><li>La concertació amb el sector privat és possible però secundari a les necessitats i despeses del sector públic (66) i a la priorització del sector sense ànim de lucre (90) </li></ul>
    19. 19. Un canvi de model <ul><ul><li>Neoliberalisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Paralització de les estratègies de la OMS </li></ul></ul><ul><ul><li>Noves estratègies basades en el mercat i la competència (OMC, FMI) </li></ul></ul><ul><ul><li>Tranformar el centres sanitaris en empreses competitives, dirigits per administradors i gestors, que en deixen fora a treballadores i moviments socials </li></ul></ul>
    20. 20. Informe Abril Martorell (1991) <ul><li>Separar la financiació de la provisió </li></ul><ul><li>Dotar als hospitalsi centres sanitaris públics de formes de gestió privada </li></ul><ul><li>Crear un mercat intern i introduir la competència entre proveidors de serveis sanitaris </li></ul><ul><li>Aquestes mesures es basaven en que la gestió pública suposa una cotilla per al funcionament eficient i transparent dels centres sanitaris i per a la qualitat assistencial, com a conseqüència de la seua rigidessa presupostària, dels seus controls burocràtics i de la seua política de personal poc incentivadora. </li></ul>
    21. 21. Les etapes i mecanismes de la privatització <ul><li>Informe Abril Martorell 1991 </li></ul><ul><li>Ruptura de l’assegurament únic (promoció de les assegurances privades) </li></ul><ul><li>Separar la financiació de la provisió de serveis </li></ul><ul><li>Externalizacions i concerts amb entitats privades </li></ul><ul><li>Ley 15/97 </li></ul><ul><li>Concessió d’obra pública </li></ul><ul><li>Concessió Administrativa </li></ul><ul><li>Separació i no financiació de les prestacions de caràcter sociosanitari </li></ul><ul><li>Llei de la dependència </li></ul>
    22. 22. Concessions a entitats privades <ul><li>Concesió d’obra pública (PFI, model anglés): contratació de construcció de l’edifici i provisió de serveis no sanitaris, amb la concesió i el pagament d’un canon anual durant 30 anys (7 hospitals a Madrid) </li></ul><ul><li>Concesions administratives o de gestió privada: construcció i gestió de l’edifici i provisió total de serveis per a una població definida amb pagament per càpita (model Alzira, Torrevella, Dènia, Elx, Manises) </li></ul>
    23. 23. Giron, M. Elaboració pròpia Paralització del desenvolupament dels serveis de salut mental al País Valencià
    24. 24. Martin Garcia M, Sanchez-Bayle M. Nuevas formas de gestión y su impacto en las desigualdades. Gac Sanit 2004, 18 (supl 1): 96-101 Comparació entre Fundacions i Hospitals Tradicionals (Madrid) Fundació Tradicional Metgeses per 10000 hab 8,9 12,4 Infirmeres per 10000 h 21,1 35,6 No sanitari per 10000 h 20,0 63,4 Llits per 1000 h 1,7 2,4 Quiròfans per 10000 h 0,5 0,7
    25. 25. Martin Garcia M, Sanchez-Bayle M. Nuevas formas de gestión y su impacto en las desigualdades. Gac Sanit 2004, 18 (supl 1): 96-101 Comparació entre Fundacions i Hospitals Tradicionals (Madrid) Fundació Tradicional Ingressos per 1000 hab 61,8 81,4 Consultes per 1000 h 1140,0 1571,2 Intervencions quirúrgiques/any 4312,3 4976,1 Espera mitjana quirúrgica (dies) 73,7 66,4 Temps d’espera primera consulta (dies) 25,5 37,0
    26. 26. Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud Comparació entre Hospital de Vallecas i Gregorio Marañon (Madrid) Llits per 1000 hab Metgeses per 1000 hab Infirmeres per 1000 h No sanitari per 1000 h H. público Gregorio Marañón 2.51 1.1 3.06 3.3 Empresa pública H. Vallecas 0.76 0.55 1.07 0.6
    27. 27. Evolución de la Sanidad Madrileña 2003-2007. UGT. En: Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud Diferència de costos entre hospitals “Concesió d’Obra Pública” i hospitals públics a Madrid Hospital COP llits Canon anual Hospital Públic llits Cost servei Norte 238 17.857 Severo Ochoa 357 8.500 Vallecas 204 15.449 Cruz Roja 180 3.364 Sur 180 13.729 El Escorial 84 1.500 Henares 187 14.964 Sureste 110 9.913 Tajo 90 9.006
    28. 28. Si vosté o algun membre de la seua llar haguesen d’utilitzar un servei sanitari, i vosté pogués triar , acudiria a un centre privat o públic, quan es tractara de …? % que triaria un centre privat CIS, Barómetro Sanitario 2006
    29. 29. Si vosté o algun membre de la seua llar haguesen d’utilitzar un servei sanitari, i vosté pogués triar , acudiria a un centre privat o públic, quan es tractara de …? % que triaria un centre públic CIS, Barómetro Sanitario 2006
    30. 30. El creiximent de l’atenció privada <ul><li>Aquestes polítiques han fet que la sanitat privada creixca un 35% en els darrers 25 anys, en detriment del sistema públic </li></ul><ul><li>Entre 1990 i 2001, l’Estat espanyol va creixer 7 punts en despesa sanitària total respecte de la mitjana dels països europeus, però el diferencial de la,despesa privada s’incrementà en 21 punts mentre que la despesa pública va minvar en 6 punts (i aquestes són xifres anteriors a l’ofensiva privatitzadora al PV, Madrid i altres) </li></ul>
    31. 31. Els objectius reals de la privatització <ul><li>Donar beneficis als capitalistes </li></ul><ul><li>Retallar prestacions </li></ul><ul><li>Eliminar la comunitat del control democràtic de la seua salut i amagar els resultats de la gestió </li></ul><ul><li>Imposar l’hegemonia de l’ideologia capitalista del mercat lliure vs les necessitats socials i la planificació </li></ul>
    32. 32. <ul><li>Les conseqüències de les privatitzacions </li></ul>
    33. 33. La degradació planificada dels serveis públics i de l’assistència pública <ul><li>En el procés de privatització, el govern valencià tracta d'augmentar els beneficis de l'empresa privada, facilitant l’augment de la seua productivitat. </li></ul><ul><li>El mecanisme és facilitar l’augment de la Composició Orgànica del Capital de l'empresa, és a dir, l’augment del seu capital fixe (per exemple, la tecnologia) i la disminució del capital variable (el personal i els salaris). </li></ul>
    34. 34. <ul><li>Per a aconseguir això: </li></ul><ul><ul><li>als hospitals públics es minva una inversió que es destina als serveis privats amb ànim de lucre </li></ul></ul><ul><ul><li>Es degraden les condicions laborals del personal sanitari </li></ul></ul><ul><ul><li>els malalts no rendibles es deriven als serveis públics o es disminueix l’accesibilitat i la qualitat de la seua atenció. Així, es creen llits de “crònics” o els hospitals públics es transformen en hospitals de “crònics”, i, d’altra banda, es creen dispositius específics de “crònics” i es crea la xarxa de residències geriàtriques privades. </li></ul></ul>
    35. 35. <ul><li>I com no basta, els governs els paguen més per tot (els deriven pacients, augmenten els pagaments de forma tan injustificada com escandalosa): </li></ul><ul><ul><li>Al País valencià, hi tenim l’exemple de la privatització de les resonàncies: es va licitar per 167 milions d’€, però el cost final, als 8 anys, va ser 265. Amb aquests 100 milions de sobrecost s’haguessen pogut construir centres de salut i dotar a tots els hospitals públics de moderns equips de resonància </li></ul></ul><ul><li>Totes aquests canvis de política sanitària i en despeses condicionen la degradació de l'assistència que encara continua essent pública. </li></ul>
    36. 36. Els serveis d’atenció primària Públic amb els principis de la declaració d’Alma Ata Privatitzat Equip Multidisciplinar, treball en equip medicocèntric Tipus d’atenció Integral, multidimensional fragmentada Atenció domiciliària sí urgent Tractament dels problemes de salut de llarga durada sí S’abandonen els tractaments llargs i costosos Sectorització sí Dubtosa o no Atenció continuada sí Dubtosa o no
    37. 37. L’evidència científica sobre les empreses privades amb ànim de lucre en l’atenció sanitària
    38. 38. Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen l’atenció <ul><li>Carlson M i col·ls, Med Care 2004 . </li></ul><ul><li>L’atenció rebuda per les persones amb malalties terminals per part d’empreses amb ànim de lucre és menor, de forma estadísticament significativa, que la que reben les persones ateses per entitats sense ànim de lucre. </li></ul>
    39. 39. Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció i n’augmenten els costos <ul><li>Himmelstein DU, Woolhandler S, Hellander I, Wolfe SM. Quality of care in investor-owned vs not-for-profit HMOs. JAMA. 1999 Jul 14;282(2):159-63. </li></ul><ul><li>1996 quality-of-care data for 329 HMO plans (248 investor-owned and 81 not-for-profit), representing 56% of the total HMO enrollment in the United States. </li></ul><ul><li>RESULTS: Compared with not-for-profit HMOs, investor-owned plans had lower rates for all 14 quality-of-care indicators. Among patients discharged from the hospital after myocardial infarction, 59.2% of members in investor-owned HMOs vs 70.6% in not-for-profit plans received a beta-blocker (P<.001); 35.1% of patients with diabetes mellitus in investor-owned plans vs 47.9% in not-for-profit plans had annual eye examinations (P<.001). Investor-owned plans had lower rates than not-for-profit plans of immunization (63.9% vs 72.3%; P<.001), mammography (69.4% vs 75.1%; P<.001), Papanicolaou tests (69.2% vs 77.1%; P<.001), and psychiatric hospitalization (70.5% vs 77.1%; P<.001). Quality scores were highest for staff- and group-model HMOs. In multivariate analyses, investor ownership was consistently associated with lower quality after controlling for model type, geographic region, and the method each HMO used to collect data. CONCLUSIONS: Investor-owned HMOs deliver lower quality of care than not-for-profit plans. </li></ul><ul><li>“ Our findings suggest that the decade-old experiment with market medicine is a failure. The drive for profit is compromising the quality of care, the number of uninsured persons is increasing, those with insurance are increasingly dissatisfied, bureaucracy is proliferating, and costs are again rapidly escalating. We believe national health insurance deserves a second look.” </li></ul>
    40. 40. USA i Canadà <ul><li>Supervivència per càncer: és menor en les classes treballadores dels USA que a Canadà (Gorey KM i col·ls 1997) </li></ul><ul><li>L’atenció dels problemes mentals de les poblacions més vulnerables i amb problemes més greus és menor en USA que a Canadà. L’atenció dels problemes més lleus i en les poblacions menys vulnerables és major als USA que a Canadà (Katz i col·ls 1997) </li></ul>
    41. 41. L’atenció donada per els hospitals privats amb ànim de lucre augmenta la mortalitat <ul><li>Deveraux PJ i col·ls. Comparison of Mortality Between Private For-Profit and Private Not-For-Profit Hemodialysis Centers. A Systematic Review and Meta-analysis. JAMA. 2002;288:2449-2457: </li></ul><ul><li>“ The pooled estimate, using a random-effects model, demonstrated that private for-profit dialysis centers were associated with an increased risk of death (relative risk, 1.08; 95% confidence interval, 1.04-1.13; P<.001). This relative risk suggests that there are annually 2500 (with a plausible range of 1200-4000) excessive premature deaths in US for-profit dialysis centers.” </li></ul>
    42. 42. L’atenció donada per els hospitals privats amb ànim de lucre augmenta la mortalitat <ul><li>Deveraux PJ i col·ls. A systematic review and meta-analysis of studies comparing mortality rates of private for-profit and private not-for-profit hospitals. Canadian Medical Association Journal 2002;166(11):1399-406. </li></ul><ul><li>Fifteen observational studies, involving more than 26 000 hospitals and 38 million patients, fulfilled the eligibility criteria. In the studies of adult populations, with adjustment for potential confounders, private for-profit hospitals were associated with an increased risk of death (relative risk [RR] 1.020, 95% confidence interval [CI] 1.003–1.038; p = 0.02). The one perinatal study with adjustment for potential confounders also showed an increased risk of death in private for-profit hospitals (RR 1.095, 95% CI 1.050–1.141; p < 0.0001). </li></ul>
    43. 43. L’ATENCIÓ DELS PROBLEMES DE SALUT DE LLARGA DURADA <ul><li>L’atenció de llarga durada, especialment per als majors, és la que queda sotmesa a un major nivell d’inequitat i d’injustícies </li></ul><ul><li>En general, a la cura de familiars i amics, els quals necessiten un suport específic </li></ul><ul><li>Quan l’estat intervé en l’atenció directa és quan la xarxa de suport no pot enfrontar els problemes </li></ul><ul><li>Moltes persones majors i amb problemes de salut viuen per sota de la línia de pobresa, incapasos per a poder participar de forma completa en la vida social, objectes de maltractamenmt i abús; són percebuts com una càrrega i la seua realitat és manipulada i presentada com una amenaça per al sistema de benestar </li></ul>
    44. 44. L’atenció dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>L’augment de les persones majors té implicacions per als programes de l’estat de benestar, però les dades no donen suport a les visions alarmistes que propaguen gestors polítics, ministres, etc (Pollock 2004, p. 159) </li></ul><ul><li>La resposta capitalista de retalls i privatitzacions és una posició ideològica sense suport per l’evidència, i significa un retrocés cap a l’atenció de beneficència i asilar </li></ul>
    45. 45. El canvi de la provisió pública a privada de l’atenció de llarga durada per a les persones majors al Regne Unit (Pollock 2004)
    46. 46. L’estratègia de neoliberal davant dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>La separació de problemes “crònics” i “acuts”, </li></ul><ul><li>la rehabilitació passa a benestar social </li></ul><ul><li>L’atenció deixa de ser gratuïta i obligatòria </li></ul><ul><li>L’estat crea un negoci per a les empreses privades amb ànim de lucre (llei de la dependència). </li></ul><ul><li>A Anglaterra, al 2003, el 90% dels llits en asils i el 63% en residències eren gestionats per empreses amb ànim de lucre </li></ul>
    47. 47. L’atenció dels problemes de salut de llarga durada <ul><li>“ Los geriátricos pueden desatascar las urgencias… deberían ocupar un lugar intermedio entre la Atención primaria y los hospitales. Deberían tener una puerta abierta para atender, como en una consulta de Primaria, a los ancianos que viven cerca del centro. Además, podrían atender a quienes ingresan en los hospitales y lo único que necesitan para recibir el alta es que se les siga medicando ” </li></ul><ul><li>“ ¿Qué beneficios tiene su idea? Se reducirían costes … una cama hospitalaria cuesta 500 € al día, mientras que una plaza en en un centro geriátrico no llega a los 80 . ” </li></ul>Entrevista a Alberto Lopez Rocha. Presidente de la SE de Medicos de Residencias. Público 23/2/09
    48. 48. L’evidència científica sobre les empreses privades amb ànim de lucre en l’atenció sociosanitària
    49. 49. Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció en les residències geriàtriques <ul><li>Harrington C, Woolhandler S, Mullan J, Carrillo H, Himmelstein DU. Does investor-ownership of nursing homes compromise the quality of care? Int J Health Serv. 2002;32(2):315-25. </li></ul><ul><li>The authors analyzed 1998 data from inspections of 13,693 nursing facilities representing virtually all U.S. nursing homes. </li></ul><ul><li>“ The authors found that investor-owned nursing homes provide worse care and less nursing care than nonprofit or public homes. Investor-owned facilities averaged 5.89 deficiencies per home, 46.5 percent higher than nonprofit and 43.0 percent higher than public facilities, and also had more of each category of deficiency. (…) Nurse staffing ratios were markedly lower at investor-owned homes. ” </li></ul>
    50. 50. Les empreses privades amb ànim de lucre disminueixen la qualitat de l’atenció en les residències geriàtriques (2) <ul><li>Harrington C, Woolhandler S, Mullan J, Carrillo H, Himmelstein DU. Does investor-ownership of nursing homes compromise the quality of care? Int J Health Serv. 2002;32(2):315-25. </li></ul><ul><li>&quot;Our findings on quality in long-term care mirror data from acute-care settings. Investorowned hospitals have higher costs, despite spending less on clinical personnel than do nonprofit facilities. Death rates and postoperative complication rates also are higher at investor-owned hospitals, and nurse staffing levels are lower. Investor-owned health maintenance organizations have worse quality scores and spend less on care and more on administration and profits than do not-for-profit plans; overall costs are identical. </li></ul><ul><li>Nursing homes care for many people who are too frail, too sick, too poor, and too powerless to choose or even protest their care. We believe that it is unwise to entrust such vulnerable patients to profit-seeking firms&quot; </li></ul>
    51. 51. L’atenció donada per les empreses privades en residències es basa en menys personal i és per sota dels mínims <ul><li>En salut mental, al PV (2002) 1 : </li></ul><ul><li>A Anglaterra, una avaluació de l’atenció a les residències (RCPh, RCN, BGS) mostrà que 2 : </li></ul><ul><ul><li>el personal mèdic no tenia una formació específica </li></ul></ul><ul><ul><li>el 25% dels residents rebia una medicació inadequada </li></ul></ul><ul><ul><li>l’atenció podològica, oftalmològica i d’infermeria psiquiàtrica era inconsistent </li></ul></ul><ul><ul><li>mentre que l’atenció a la Metgessa d’Atenció Primària és de franc, a les residències l’atenció mèdica suposa un cost afegit de 40£/any. </li></ul></ul><ul><li>Gómez Beneyto i col·ls 2002Evaluación de la estructura y el funcionamiento del sistema de salud </li></ul><ul><li>mental de la comunidad valenciana. Informe Síndic de Greuges 2002. </li></ul><ul><li>2. Pollock AM. NHS plc. The privatisation of our health care. London: Verso 2004 </li></ul>Professionals per llit Hospitals d’estad mitjana i llarga públics 1.11 Residències i CEMMs privats 0.28
    52. 52. La teoria i la realitat de la privatització <ul><li>Ponte Mittelbrum C. Neoliberalismo en España. En: Globalización y salud. P. 327 </li></ul><ul><li>Martínez Roda F. Los cambios de las formas jurídicas en la gestión sanitaria y su significación histórica. </li></ul><ul><li>En: Marin Ferrer, Torner R. Las nuevas formas de gestión sanitaria. Modelo Alzira. </li></ul><ul><li>Madrid: Instituto de Estudios Económicos. 2007 </li></ul>La teoria La realitat Major eficiència 2 Disminució de personal. Augment de tasques. Desregulació laboral. Augment de costos Mantenir la universalitat 2 S’abandonen els tractaments llargs i costosos Lluita pels malalts rendibles Mantenir el caràcter públic en quant a la responsabilitat última del servei sanitari 2 Garantir els beneficis privats mitjançant ingressos que provenen de la imposició fiscal a les treballadores Major o igual efectivitat i qualitat de l’atenció Major mortalitat, menor qualitat de l’atenció
    53. 53. La teoria i la realitat de la privatització <ul><li>Ponte Mittelbrum C. Neoliberalismo en España. En: Globalización y salud. P. 327 </li></ul><ul><li>Martínez Roda F. Los cambios de las formas jurídicas en la gestión sanitaria y su significación histórica. </li></ul><ul><li>En: Marin Ferrer, Torner R. Las nuevas formas de gestión sanitaria. Modelo Alzira. </li></ul><ul><li>Madrid: Instituto de Estudios Económicos. 2007 </li></ul>La teoria 2 La realitat Transparència Opacitat de la gestió Incentivació Augment de les desigualtas en l’atenció (La incentivació dels centres més “eficients” porta la desintencivació dels altres) Productivitat fixa passa a incentius variables en funció d’objectius economicistes (menys derivacions, baixes, estudis diagnòstics, despesa farmacèutica) Liure elecció Desestructurar el sistema d’atenció. Aconseguir la movilitat indiscriminada de les treballadores
    54. 54. <ul><li>La situació de despesa sanitària a l’estat espanyol i al País Valencià </li></ul>
    55. 55. Pecentatge del PIB destinat a la sanitat en la Unió Europea Font: Público, Europa en datos. V. Sanidad, 27/5/2009, p. 20 (Font: Eurostat)
    56. 56. DESPESA SANITÀRIA PÚBLICA COM A % PIB Fonts: 1970-1990: Fuente: ECO Santé, OCDE i elaboració de Barquero Vargas J, San José Pèrez C. 1996. Font 2000: OCDE Health Data. Citado por V. Navarro en el Anuario Social de España 2004. Publicado en Salud 2000. Nº 102. Junio2005. Se excluyó Holanda por no estar disponibles los datos para este periodo.
    57. 57. DESPESA PÚBLICA PER HABITANT EN UNITATS DE PODER DE COMPRA 1995 – 2002 Fuente: OCDE Health Data. Citado por V. Navarro en el Anuario Social de España 2004. Publicado en Salud 2000. Nº 102. Junio2005. Se excluyó Holanda por no estar disponibles los datos para este periodo.
    58. 58. CANVI (en %) EN DESPESA PÚBLICA PER HABITANT EN UNITATS DE PODER DE COMPRA 1995 – 2002 Fuente: OCDE Health Data. Citado por V. Navarro en el Anuario Social de España 2004. Publicado en Salud 2000. Nº 102. Junio2005. Se excluyó Holanda por no estar disponibles los datos para este periodo.
    59. 59. Comparació entre el País Valencià i la resta de CCAA en el % de metgeses que atenen més de 1500 habitants Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud
    60. 60. MSC Llits hospitalaris per 1000 habitants (2007) L’hospital de gestió privada d’Elx té 1,95 llits/1000 hab
    61. 61. Despesa Sanitària (€/hab): País Valencià i la resta de nacions i regions Baquero J, San José C. La lucha por el derecho a la salud
    62. 62. El País Valencià vs la resta de nacions i regions de l’estat
    63. 63. <ul><li>L’agenda social </li></ul>
    64. 64. <ul><li>Els serveis de salut al servei de les necessitats de la població i no del benefici </li></ul><ul><li>Per una atenció integral i integrada </li></ul><ul><li>Participació real de la comunitat </li></ul><ul><li>Imaginar una altra forma de viure i conviure, una altra forma de societat </li></ul>
    65. 65. L’agenda social <ul><li>Promoció de la salut i prevenció: crear les condicions socials, econòmiques i d’empoderament de la gent que garantisquen a tothom el poder viure amb bona salut </li></ul><ul><li>Serveis sanitaris de gestió 100% pública: derogació de la Ley 15/97, per una nova llei que garantisca una gestió 100% pública </li></ul><ul><li>Derogació de les lleis que fragmenten els procesos de salut en “acuts” i “crònics” </li></ul><ul><li>Nacionalització dels serveis privatitzats </li></ul><ul><li>Gratuitat de l’atenció </li></ul>
    66. 66. <ul><li>Augment dels nivells d’atenció sanitària. Augment de la contractació de treballadores de la salut. </li></ul><ul><li>L’augment dels presupostos sanitaris fins a igualar la mitjana de la UE dels 15 i lligar posteriorment l’increment dels fons públics a les necessitats de salut, planificar per a disminuir les inequitats existents que pujen el nivell de benestar de la població </li></ul>
    67. 67. <ul><li>Desenvolupament fort dels equips multidisciplinars d’atenció primària. </li></ul><ul><li>Centrar la xarxa de recursos sanitaris i sociosanitaris a l’equip d’atenció primària. </li></ul><ul><li>Atenció domiciliària </li></ul>
    68. 68. <ul><li>Participació popular en el control, la planificació i en la gestió dels serveis públics </li></ul><ul><ul><li>Consells de salut de representació flexible segons les necessitats de cada territori. </li></ul></ul><ul><ul><li>Capacitat de decissió real per a la població. </li></ul></ul><ul><ul><li>La política de salut ha de ser elaborada amb i per la població (i això implica la col·laboració dels experts i de les associacions d’afectats/des). </li></ul></ul><ul><ul><li>Coordinació horizontal desl equips de salut, dels/les treballadors/es de la salut </li></ul></ul><ul><ul><li>Els responsables de centres sanitaris han de ser elegits pels consells de salut </li></ul></ul><ul><li>Desenvolupament d’una lley que garantisca la participació i intervenció dels movimients socials en el control dels serveis sanitaris </li></ul>
    69. 69. L’agenda social <ul><li>Política pública del medicament. Expropiació de les empreses farmacèutiques. Recerca mèdica sota el control públic. </li></ul><ul><li>Control dràstic de la medicina privada </li></ul><ul><li>Formació pública de les professionals: Tancament de les universitats privades </li></ul>
    70. 70. L’agenda social <ul><li>Constitució de grups de treballadores i afectades, associacions i plataformes de lluita per a la defensa de la sanitat pública </li></ul>
    71. 71. L’element clau: la movilització social 5000 a Oriola, 15 de març de 2009 Carmen Díaz, portavoz de la Plataforma Vega Baja Salud … ha reclamado una unidad oncológica propia, más personal, los adelantos tecnológicos como el TAC o el Rm, en definitiva, una sanidad digna para todos los usuarios de la comarca
    72. 72. Moltes Gràcies i Salut

    ×