3. UÚÁMÚMÍOÍ
Les set del matí, ja toquen.
El so és mes joliu c(ue no altres jorns. Tirabalegen les nostres
oides bella estona... Es la «Festa Major».
Totbom s'apressa a empolainar-se. El temps és curt. S'es-
muny sense remor, com una guilla enmié deis arbres verds de la
boscúria, un somrís pie de joia en dolc esclat.
El ninénanénejar de les campanes s'enfila per la costa i res-
se¿ueix el pía.
La placa ja és curulla. No es pot donar ni un pas. I les
¿ralles refilen el seu instrumental, el cap entere enlaire.
Mes tard és la tenora, senyora de l'epai. I quitxalla, i vells,
i joves, punieren la sardana amb viu afany.
I la traca, i els cóssos... I tantes altres coses c(ue omplen els
moments de tot un dia! U n dia de eran festa sense parió en tot
l'any.
4. iFesta Majoil Sois tu pots íer reviure aquesta joia encisado-
ra de cada any. Sois tu, Festa Majori Sois tu, que ets alearía, j 0 -
ventut i vida de tot un poblé!
Celebrem-la i venerem-la tots convilatans! PALESTRA us
Ko demana. Que no hi manqui ningú, ben agermanats i donant-
nos les mans.
Que siguí com l'anella de la sardana i que puguem dir ími-
tant a Maragall:
«Son les festes d'un poblé
que avanza i proéressa
donant-se les mans.»
Per Catalunya, fes-te de P A L E S T R A
5. Les mes altes novetats en
panyos del país ¡ estranger
Bon gust, confecció acurada,
qualitat ¡ economía, consti-
tueixen el lema de la casa
SEMPRE EL MES N O U
Major, 51 - Entresol L L E I P A
6. Festes Majors...? Pestes assenyalades...? si pero....
No és fesla plena, si en els vostres ápats, en la
vostra intimitat i en les vostres disbauxes, no
vos presideix la taula, l'Escumós, l'exlra o un
cava reservada del
XAitlPANY R1GOL
l'amic que vos sadollará d'optimisme i vos
inspirara praetieameirt ma .vtae millor.
El Xmmpany Rlgol, es criat acurosament a les Caves Rlgol de
St. SaduníLde Ñola, Fundados l'Any 1900
Agents Delegats: Diputació, so B a r c e l o n a
Teléfon, 30088.
CATALANS ...Ul
Protegiu els productes nostrats, que en majoria son millors
a l*ensems d'ésser mes económics que els estrangers,
atavoriu l'economia de la Patria.
CUMIÉ dones, elsproductes
" d'l. M. S. A." que s o n naeionalment Catalans
Tremps per escriure Marques «GOYA» i «SERRA - IMSA»
Llirapiametalls extra rápid «REFLEXOL».
Crem Cira-Botas «SOYSOL» Dona al calcat una brillor inalterable.
TAPS, «Corona», Envelops de Llauna, Cartells i Articles per a Re-
clam, sobre Llauna Litografiada.
Delegats Generáis per CATALUNYA i ARAGÓ
• XCLUSIVES DE REPRESENTACIONS LLURBA
DIPUTACIÓ, so BARCELONA
7. £a mUátÁde, Catahmya
3e* "Pampea tjoStKa.
No podem perdre la fe en Catalunya. Els homes passen, la Pa-
tria resta. I cal encara teñir una visió ampia i enlairada deis ab-
jectius de la nostra lluiia. No és pas exclusivament per a tobtenció
de la llibertat de Catalunya ni per a assolir un major grau de cul-
tura, de justicia i de benestar en la vida deis catalans.
Es mes que aixó. Catalunya té alts destins a obtenir. Recordeu
vosaltres, joves de Palestra, que el postre no és pas un poblé medio-
cre, sino una Nació que si tingué un paper a jugar en el passat, té en-
cara una alta missió a acomplir en el futur.
La missió immediata de Catalunya ha d'ésser el propulsar ac-
tivament el ressorgiment de lots els pobles de llengua catalana i de
fer sentir a tots ells la superior unitat de la nostra Nació.
Missió de Catalunya ha d'ésser contribuir a l'alliberament de
les nacionalitats peninsulars, Éuzcadi i Galicia, i establir un nou ré-
gim de llibertat entre totes elles.
Missió de Catalunya ha d'ésser obrir els bragos per a corres-
pondre a la simpatía que li mostren els pobles de la Occitánia renai-
xent.
8. Missió de Catalunya ha d'ésser intervenir i ésser comptada com a
nació Mediterránia que és, en el conjunt delspobles, eternament reno-
vellant-se, que viuen al volt de la nostra mar.
Missió de Catalunya ha d'ésser aportar amb tots aquests esfor-
cos seus, unes noves valors a la cultura, al progrés i al benestar de la
Humanitat, valors que siguin ámpliament humanes pero profunda-
ment catalanes.
Palestra, no pot restar satisfeta fent només unes afirmacions.
Com a organització de joventut li cal treballar i Iluitar i per aixó
crida tots els patriotes catalans i particularment els joves, perqué vin-
guin a aportar llur esforc per a la Campanya peí Ressorgiment Na-
cional que Palestra va a empreñare arreu de Catalunya.
Vols elevar el teunivell cultural? Fes-te de PALESTRA.
9. la iarmera
d uraell
Fábrica central:
Doménec C.ard.e n a l , 38
fj U WE P A
" sucursal:
C. Zulueta-,TORREGROSSA
IrasfiEinrífziidoír |p«tir a víiis ¡ II«t
£ffi^¿ Fililí
c t tota Cardenal,36i 31 J Ü N E D A
11. FARRirAMII,lLLS
TAIItDÍ'!BIS
™
1 i l I l l i l L i T da lotes ¡nenes I I l L L C t i JP0L1IS, etc.
lavabos
EJAMENT
banyeres - waters - bidets, etc.
6mdm& 7huHM¿, S.A.
L L E I D A TeléfOD,
12. L L E I D A
C O M E R Q
ID I O M E S
Batxillerat
Aparelladors
PEB1TMÜE IEIUITI1
PERITfiTGE INDUSTRIAL
Preparació per a l'ingrés
en els Cossos d e = = =
PROPERES OPOSICIONS!
CORREUS
HISE N D A
POLICÍA
13. £ ZxcuAéimúémz,
AÓJCXÍLCL asá, ca/tfLc£&L
USA $&dep, TU. Tíaüóta i Haca
La marxa per les planes i muntanyes de la térra propia ens
fa conéixer millor aquesta, ens ensenya el seu passat i ens auá-
menta el nostre amor per ella. Pero l'excursionisme, amb les fadi-
éues de la marxa, amb la cordial camaradería amb els companys i
amb l'obediéncia al cap de colla, és, encara, una escola per a l'edu-
cació del carácter i per a infondre-li una serie de nobles virtuts.
Res com la marxa no dona la confianza en si mateix. Allu-
nyat de les facilitáis i deis elements de la vida ciutadana, en mié
del camp l'excursionista sap due tan sois d'ell i de les seves forces
pot refiar-se per a dur a terme el fi due s'na proposat. I en veure
c[ue arriba on vol, due
vene les dificultats, que s'enfila ais cims due
semblen inaccessibles, d.ue salva les distancies, due ni el fred ni la
pluja no li fan res, due en el seu ed.uip bi ba tot alió due li manca,
i <jue tot ho aconsegueix ¿rácies al seu esforc personal, un ferm
14. optimísme áonfla el seu esperit i adquireix ferma confianca en les
seves forcea.
Les dificultats imprevistes que sobtadament compareixen en
una excursió, afinen i enforteixen tesperit (¡'iniciativa de cadascú,
i enriqueixen el cabdal de recursos per a reeixir en un situado
compromesa aprofitant els escassos elementa que hom té a má -
qualitat que ja d'abans d'Ulisses ka estat propia de tots els roda-
móns.
N o pot hom, pero, fiar-ho tot a la iniciativa del moment.
Val mes que per a totes les coses l'excursionista estiéui sempre a
punt, tinéui un pía fet en detall, resoltes les dificultats, sápiéa el
qué cal fer en cas d'accidents i, passi la paradoxa, haéi previst els
imprevistos. En un mot, cal que a tot hora estiéui a punt de com-
plir el deure i d'ajudar ais companys, sense que res d'imprevist pu-
éui mai venir a impedir-ho.
Una altra qualitat molt important i que fa molta falta a la
áent del nostre país, aprendrá l'excursionista: la tenacitat i la cons-
tancia. La tenacitat és el contrari d'obrar per rauxes.(o impressions,
variant a cada moment. Es una combinado de paciencia, fortalesa
i valentía. La marxa enforteix la voluntat ensenyant-nos que sim-
plement cal arribar a lloc i complir ínteérament el proérama pré-
viament fixat> a pesar de totes les fadiéues, dificultats, influencies
atmosfériques, etc.; així ens enforteix en el compliment del deure.
Per a fer una excursió caldrá suportar privacions, i així l'excursio-
nista es fará fort, i Texcursionisme li ensenyara la aran máxima
de que no hi ha cap dificultat que amb constancia no siéui supe-
rable.
Si estimes al teu poblé, allista't a "PALESTRA**
16. MOBLES
LiirfcLL
MOLLLERUSSAI
Taller i Magatzem: Placa M. Bertrand, 16
Exposició i Yenda: Placa República, 10
(Davant del mercat del grá)
Aquesta acreditada casa posa en coneixement de la seva clientela,
que per l'engrandiment del seu nogocí, ha establert una sucursal a
la ciutat de BORGES BLANQUES per a qué tothom pugui gaudir
deis mobles origináis que sempre fabrica, essent sempre els que
superen.en gust, elegancia i economía.
¿llesííja *. amoLSar la seva' casa!
¿ l é a adquirir morales per algún casamení!
Dones faci's carree deis avantatges que la CASA CAPELL está
disposada a facilitar-li, puix és la que pot oferir-li mes garanties
perqué disposa de personal propi, tant en els seus tallers com en
els seus punts de despatx.
Secció especial per a la construcció
de tota mena de mobles d'erícárrec.
i n si niHhdu per 9 inris.
lite i totes l« loiiiüs
Casa Central;; Plac^HepüMfca. 10. - Placa W. Bertrand, 16. Mollerussa
Sucursal; Plaga Conslitució. - BORGES BLANQUES
CASA que s'hi va per natural, des-
prés d'haver-h¡ comprat una vegada
18. viure fins a noranta anys i funda la familia Guimerá, ara molt este-
sa a les susdites illes.
Al cap de pocs anys d'ésser a Catalunya, En Guimerá era cá-
tala com si aqui hagués nascut. Ais 14 anys entra al coHegi deis es-
colapis de Barcelona i ais 17 son pare el prengué al seu costat per
ajudant del negoci.
A estones perdudes escrivia versos en castellá, ja que llavors
era ditícil aprendre una mica de cátala literari; pero el notari del
Vendrell, En Jaume Ramón i Vidales, l'aconsellá que escrigués en
Mengua del pais.
El periódic La Gramalla publica sa primera poesía catalana
«El rei i el conseller», seguint-ne d'altres a raig fet.
En 1872, mort son pare, s'establí definiüvament a Barcelona,
essent ja un estel obirador en els centres literaris com eren les«pe-
nyes» del café Suís, les de les Delicies, El Sigle, Pelayo i Continen-
tal.
Entrat a la redacció de La Renaixenca, que sortia des de 1870
ne fou director tins al 1886, en que deixá les tasques periodístiques
per a dedicar-se de pie al teatre.
En 1875 enviá ais Jocs Floráis la poesía «Indibil i Mandoni»,
obtenint l'accéssit al premi guanyat per En Pitarra.
En 1886 guanyá la Flor Natural, i l'any següent tols tres pre-
mis ordinaris amb «Cleopalra», «L'any mil» i «El darrer plant d'En
Claris».
En 1887 publica ses poesies completes amb próleg d'En Josep
Ixart i il'lustracions de J. Ll. Pellicer i A. Fabrés.
El teatre dona a En Guimerá un ambient en que podia plas-
mar-se bé la seva poesía plena de suc de humanitat i roenta de pas-
sió.
El 8 de maig de 1879, al Teatre Novetats fou estrenada la tra-
gedia Gala Placídia, representada al Teatre Principal en una vetlla-
da íntima.
Judiih de Welp fou estrenada també en sessió intima el 30
d'octubre de 1883, a l'Ateneu de Canet de Mar.
El 24 de marc de 1886 fou estrenat a Novetats El FUI del Rei
restant al calaix Mar i Cel, judicada com irrepresentable. No ho cre-
gué aixi el públic del Romea la nit del 7 de febrer de 1888, ja que es
sentí corprés de l'onada de passió que sura per aquella obra im-
mortal.
Després de l'estrena de Rei i Monjo, que suscita la gelosia
19. d?En Pitarra, movent-lo a escriure a corre-cuita El Moríjo negre,
L'ánima moría, que el gran actor italiá Novelli posa amb molt d'é-
xit al seu repertori, i La boja, En Quimera deixá la tragedia peí
drama.
L'estrena dé Térra baixa, l'any 1896 al Teatre Espanyol de
Madrid, marca l'iraici de la marxa triomfal d'aquesta obra que ha
fet bategar els cors de tanta gent per tots els paisos civilitzats encara
que el nostfe públic trigués forca a adonar-se deis mérits de l'obra.
La fortuna d'aquesta gran obra no es redueix a les innumera-
bles represen tácions en totes les llengües cuites, sino que ha estat
utili Izada per a fer-ne operes els mestrés Ferian La-'Borne, francés,
i Eugeni d'Albert, alemany.
Ha publicat gran nombre d'obres, entre1
elles:
Gala Placidia, Mar i Gel, Reí iMonjo, La Boja, Mestre Ola-
guer, María Rosa, Terra baixa, La filia del Mar, Indíbili i Maiidoni,
Jesús que torna, L'ánima és meva, etc. etc., i fínalmeUt Juan Dalla,
pero fou prohibida la répresentació dies abatís de l^estréna.
El conjünt de í'obra dramática d*En Quimera ofereix un am-
pie camp en que poden collir-se les tlors mes oposades que pro-
dueix el reílexsr la vida real i el crear-ne de nova, que és mes real
que la viscuda pels homes de carn. Quimera és com una mena de
tornaveu geganti, net de tota prevenció i polit per un magnificent
instint literari.
Quintera i el poblé
Home incapac d'una baixesa en la vida particular, oferi en la
pública la maleixa figura de cavaller de l'ideal, sense contaminar
en la pols del cami la seva armadura lluent i brunyida, el seu man.
tell d'armini immaculat i el gallaret airejador de la seva llanca, ma-
tadora del drac i alliberadora de la primcesa captiva.
Com es complau la ploma, obligada a les miséries i les llet-
jors de la vida mancada en l'evocació d'aquest elegant cavaller de
la barba florida que no transigía mai i somreia sempre, imatge de
l'enamorat que veu l'amada allá en l'horilzó com la beutat perfecta
que no admet adulteris ni companyonies i mira les coses del cami
dreturer, fins la santa poesia, només com elements de combat i es-
cales facilitadores; nou San Francesc suggestionat per un cel gloriós
20. que no és allá en l'aire i en la llunyania, sino aqui baix, al tros de
térra on hem nascut.
El panteisme malincónic d'En Guimerá, aquella imprecisió
poética deis seus conceptes religiosos i civils, fosos, en un humani-
tarisme resignat i en una exaltació del demos, en tractar-se de Cata-
lunya és precisava amb decisió i es comprimía sense ambigüitats.
Catalunya era tot per a En Guimerá. En son amor abracava la Cata-
lunya d'hair, la d'avui i la de demá amb tots els éssers que hi han
viscut i han de viure-hi.
El 19 de juliol de 1924 moria a la casa del carrer de Petritxol,
que habitava amb la familia Aldavert. L'enterrament fou digne d'En
Guimerá i recordava els de Mossén Cinto i En Prat de la Riba. Bar-
celona, cap i casal de Catalunya, que l'havia homenatjat en vida,
l'honorá mort com a un rei patriarcal i gloriós.
Els funerals celebrats el día 29, a l'església parroquial del Pi,
prop de casa seva, foren tan solemnes i fervorosos que mai ningú
n'ha tingut d'iguals, perqué mai s'ha donat un cas com aquest d'i-
dentificació d'un poeta i un poblé en un moment trascendental.
}a sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana?
22. •;.f:^--;: ;'••••• •-•••••'•}:•• •-.
:
:]^:
Mf§m>W[
Dos aspectes de campaments femenins, organitzats per
«Germanor de Noies Guies» de PALESTRA
23. Des de l'infant mes petit
a la persona mes gran,
siguí home, siguí dona
damiseila o be mingó
necessita un dia o altre
fer alguna provisió
* *
Si tens un dublé lector
i no saps a on comprar,
ni ha una casa que no enganga
hi ho pots molt bé comprovar.
*
CASA DUCH és garantía
de bons preus i qualilat.
Major, 7, JUNEDA
25. T&ipettütat
Ee* 7h*i. Atdtwá %auaH¿o.
Si té la vida foto adversos
en que l'avui mata l'ahír,
en cada estrofa de mos versos
hi vull deixar quelcom de mi.
Si el dia té moments diversos
en que l'esperit torna aflorir,
donaré al vent mos cants dispersos
per heure el goig d'un lent morir.
Perpetuar la propia esséncia
i en tot moment de l'existéncia
posar-hi un punt dl
eternitat.
Aixó és la gracia de la vida;
per cada rosa que és marcida
d'un altra rosa el bell esclat.
26. dolcepla ¡ Pasfisseria
PE
RAMÓN B
Gran assortiment en doleos variats i
fruites seques - Bomboneria selecta
Xampanys i licors de les millors mar-
• ques-Servéis a domicili -
A. Clavé, 31 TORREGROSSA
Mobles
Jacint Verdaguer, 19 MOLLERUSSA
Si visiteu la CASA FAGES abans de com-
prar vostres mobles, no perdreu el temps.
No dubteu un moment en adquirir o encar-
regar els mobles a l'acreditada Casa FAGES
de radio, Gramoies i Dlscs l a Voz de su
27. lintoreria
OSTIUS
Secció especial per a treure
taques. Rentáis al sec. Te-
nyits amb colors sólids. Plan-
xat de colls, punys i camises.
PLISES i CALATS es fan diá-
riament.
Promptitud en els encárrecs.
Major. 33 L L E I D A
28. (.«. PALLEROL
Encárrecs per a BARCENO-
NA de domicili a domicili
Oilluns, Uiinecres i lííveraares
%ím IlllMIM
RMERIAíEXPLOSSIUS
= = DE
ntoni COMPANYS
G A S O L I N A LUBRIFICANTS
Reparacions A U T O S I M O T O S
Recanvis C H E V R O L E T I F O R T
Garantía de tola mena de repara-
cions eléctriques.
Prat h la uta, ll i taipp, 23 BO R6 ES
29. JUVUG7VR A O
98 per 100 de puresa de to
Els nous aparells
Claúou;
' & & & * • * * • &
1934-1935 és quel-
com extraordínari
en radio, degut a
la gran varietat de
models, des del
modest receptor 4
válvules, fins al su-
perb i potentíssim
de 14.
Empresaris de Cin
InstaMeu en voslres locáis exclusivanient equips sonors
SUPREMA CALITAT
Máxima Garantía
Representan! peí Boiges i la Comarca
JOAN §HtRA
Placa Constitució, 4
BORGES BLANQUES
30. lKiKlJofg|<KS
IIMlotg,«S
Htttli#f<jjtts
lalixfe
conBEno
?Despertador, Paret, Butxaca, Pulsera
llllllllllllllllíIIlllllliillllB P R E U F I X E
PLACA DE LA SAL, 16 « ^ L L E I D A
CASA GOMA
S A S T R E R Í A
i Confeccions per
a home i nens.
Biulilltit en la mida
KJ
Stoks imporfanfs en novetats
CONFECCIÚ acuraJa
PREUS redu'íts
Carme, 2 i Peixateria, 8 LLEIDA
32. E X C L U S I V E S D E R E P R E S E N T A C I O N S
L L U B AN A C I O N A L S I E S T R A N G E R E S
(Agent Comercial Collegiat i Matriculat, N.° 21280)
Postal
Despatx
Telefónica
Telégraf
Diputado, 50
id 50, pral
Tel. Urbá, 30.088
Diputació, 50
Barcelona
AGENT§.#l#.pELEGACJONS.
Masnou, Mataró, Reus, Valls, Girona, Litada, Valencia,
Palma de Mallorca, Sta. Creu de Tenerife, Saragossa,
Osea, Barbastre, Sevilla, I Tauste.
Principáis ^ producías Cancjgssignats:
Perfumería «Nuryta» - Maquines d'Afeitar «Iberia».
Fulles d'Afeitar «Iberia» «Campana» «Dollar» «Sevillana» i «Reclam»
Tints «Iberia», per a tenyir en fred i calent.
Tintes perescríure en pols, «El León» i «Águila Imp.»
Insecticides Líquits i Enganxamosques «Orion» i «Iberia».
Blaus doméstics i d'Ultramar.
Cola pels arbres «Orion».
Productes «Reflexol», «Soysol», «Goya» i «Serra Imsa».
Turrons de Xixona «El Ciervo».
Conserves vegetáis i productes «El Pelicano».
Xampanys de les Caves «Rigol».
Sabons en pols, Escames i Pinces de la firma «Soms».
Esséncies i matéries primes per a la fabricació de Perfumeria, i
Insecticides Líquids.
Granulats Efervescents «Soms».
Taps «Corona», Envelops de llauna, i Articles de Reclam sobre
llauna Litografiada, de les Fabriques «Industries Metáliques S. A.»
de Barña.
NOTA: Exclusivament ais comerciants que ho solicitin, es fará tra-
mesa del catáleg general de «Exclusives de representacions LLURBA.»
Hotel MODERPropietari: ANTONI EGEA
Casa preferida pels Srs. Viatjants
CAMBRA DE BANY - CUINA ACURADA. - HABITACIONS
VENTILADES I ESPAIOSES
C A L E F t C C I Ó C E N T R A L .
Pla?a Berenguer IV, 3 (junl a l'Estació) — L L E I D A
33. foui de UVIAAK
*?J&L (Lacui QueAjolCabrio
La claror, una claror estantissa,
marcida i amb sospirs d'esgotament,
porta el jorn; unjorn que neix morent,
sija al cloquer han tocat primera missa;
que, va avancant, vencut, sens magestat,
peí cel ennuvolat que no s'esguerra.
Un vent, xisclani bufa gebrat,
enfredorint la térra.
Jorn de tardor, la llum no m'encomana
mes que llangor i grisos pensaments.
No tens aquell esclat de llum galana
d'altres jorns: ta llum no alegra gens.
No tens ni cants, niflors, ni ocells que tenamorin
i si un piular se sent, sona ferit.
Els arbres molls de pluja de la nit,
sembla que plorin....
34. ].,eP IIIRMIIIIIA
Línia d'Omnibus
DE JUNEDA A LLEIDA. SERVEI DIARI
Horari:
MATI: Sortida de Juneda dos quarts de 9
Retorn » Lleida a les 12
TARDA: Sortida de Juneda a les 3
Retorn » Lleida a les 7
Per a
PREUS especiáis I económics
Lloc de parada LLEIDA
Placa del Segre. - CAFE COMERC
J U N E D A : Piat de la Riba, 72. - Teléton n.° 21
35. GARATGE
mnss!3se!¡mig&
Taller de reparecions d'automóvils i
maquinaria en general.-Servei de ta-
xis-Venda d'olis i grasses.-Soldadura
autógena. - Representant deis cicles
LAURENT i bicicietes de totes marques
Accessoris. - Especialitat en repara-
cions de maquines de p a s t a r . = =
aume
eleqn i Keig
Torregrossa
36. COMERÁ de TE1X1TS
nacionals iestrangers
Ambrosi
Sanjuan
Pl. Constitució, 33 i 34
Pl. F. Maciá, 1 LLEIDA
Histeria Mecánica I Mobles de
Ángel
Guiu
Especialitat en treballs per a obres
feíint Cardenal, 21
Vols economitzar?
Compra una máquina de cosir
i brodar
Vertheim
Representan!
airía Uisirfirán Sedó
Modista
Major, 5 JUNEDA
PareAlegría
J U N E D A
Espaiós Uoc a l'aire [lliure. El
mes frese de la població.
Variat i extens servei de refres-
cos. - Servei acurat
EKtraordináries projeccions de
cinema pels dies 28, 29, 30 i 31
d'Agost.
Per mes comoditat del públie,
aquest any es suprimirán les
llotges de la terrassa
37. Cel o£e*¿
3efc SaUmdok Anifaaó, i Tloóell
Al cim del cami primer
comenca la davallada;
del cim del cami primer
veig mes lluny el jorn ocre
i mes Haiga la jornada....
Saltant entre el glatir deles floresles i la remor deis degotalls
d'aigua gemada, ara a l'estiu ben plauers escenaris de guadi, orejats
de meditacions i de promeses, no tenim molta disposició al pessi-
misme: és mol'ta fe en la raica i en la forca-ée hesperit, queens aviva
l'ambient feréstec i pac fressat d'aquestes series escardalenquestteís
Aspres.
'Cromatins de sol, d'aigua i de verdor s'abracen fortament a
l'esperil que anhela envolar-se cap a regions infinitament belies i
;
heróiques; regions de serenor, ideal d'epopeia.
Tot pensant en la Patria...! Sempre Mncógnit davant d'una
sensibilitat i d'una creació. Per qué incógnit i no batalla?
En el cel obert s'hi reflexen els negu'its i les angoixes de les
consciéncies febles, menílre ens apar una crida, ais fidels, a l'esforc i
38. a la lluita. Llarga jornada a la vista, que ens obliga a inarxa amb
acceleració cap al jorn seré i senyor de la Llibertat. Cada nova eta-
pa és un nou himne i un viril empelt d'energies inédites. Muta-
cions a cada monient que son resurrecció de glories i de naturali-
tats. Anem seguint íerms. Ens enamorem de la Patria una miqueta
mes. L'enamorada de tots, es la ideal de tots i ens solidaritza en el
combat. Germans! Germans de raca, que som soldáis d'una Patria
que vol retrobar-se. Farem batalla quan siguem ben forts íntegral-
ment. Ara entre somnis i abstraccions, fem emoció comunicativa,
que no es patriotisnie abstráete, cultura i consciéncia de carn i
ossos.
Si recordem la historia tindrem esment de les promeses deis
tirans que sois es fan entre l'espasa i la paret. Després la traició.
Hem d'acabar el mite de la cordialilat que sempre és cobertora
d'explotacions i d'esclavatges. Tenim el camí íHuminat peí cel obert
de ¡'experiencia.
Camí fítat d'heroismes mes que no de paraules. Curull el camp
de tombes.
Plena tota la térra noslra de vergonyes feudals.
Veieu el camí germans?
Fugim de la política forastera com del foc. La Patria ens de-
mana esforc integral: sense paraules vanes, sense promeses de sire-
na, sense ingenu'üals d'adolescent. «Mens sana in corpore sano». I
Batalla...
Les veus del bosc i la remor de l'ona, els fruits melosos de
l'horta florida de moralges i el tic tac que fa la manufactura han
de portar el signe inconfusible gravat eternament, en el flaire i en
el nom d'una Patria bella i dissorfada que vol amor deis seus filis
i admiració del món.
Arribaren) a tenue sí, imitant el Zaratustra de Nielzche, cla-
mem amb el cor a la má:
«Estimo els homes!.... per ésser compres estimat i gaudir ajut
de tots els homes de bona voluntat.
«Cel obert que moslres a nía térra un món infinit de belleses,
¡Ilumina l'orb i desperta el sonámbul; demá podrem puntejar una
sardana de joies.»
Aixi ho poguem veure! Amén.
Tragó de Noguera, Agost de l'any 1934.
41. hit loria J
IF«sta Majo* ¡L «34!
Pies 2 9 , 3Q i 31 d'Agost Tarda I nlt
Extraordinaris i lluidissims BALLS, ame-
nitzats per l'acreditada ORQUESTRINA
Jovenfieá Arlísfica
Je Darcelona
que es distingeix pels seus bailables ame-
ricans i moderns. S'obsequiará a les se-
nyoretes amb artísíics ramells i toies.
(CJIa J» J. 1¡2 a 11 SiSSIO VERMUT
CONCERTS tots els dies de 3 a 4 de la
tarda a l'estatge social CARRER MAIOR 1
42. PELLETERÍA
D E
Pere Aere rirques
La casa mes económica i mes
assoiiida; la mes antiga de la
capital. Grans existéncies en re-
nards, confeccions de moda, i
tota mena de pells. Secció de
guantería i generes de punt, a
preus excepcionals.
lajor, 113 i 85 LLEIDA
Els
caramels
LLOP
son
els
millors
RECADER de JUNEDA i sa comarca a Bartte i viceversa
llillllUIIIÜIHII)!UI!lllllllllllllll!llllllllllllllllllllll!lll!lllllfllllN>llllllltl!lll!llllllll!llll
Dies de viatge
DILLUNS, DIJOÜS i DIS-
SABTES no festius.
Promptitud, segure-
tat. Economía
IIIIIU!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiniltl(llllllllllllllll!llltllll!i:illilllUIIIIIIII!lllíllll!III!]|llll!IIIHI
ADRECES
JUNEDA, carrer Nou, 35.
BARCELONA, Petxina, 5 i
Claris, 66. - Tel. 70456
Central de recata de Catalunya
Piafa de Catalunya.
Teléfon, 20.320
43. i ; ' ; .
fffeii ooMd ueMÍd
í) i y ! - ; : •,..•> ¡ .,,, '•, ,< . !
• > :
¡ . « . <••«' .;'
(Impressló d'Agost)
•) «i J
Tíe* ^o¿ef» Til. XanuHOA.
M.: Tots-els. malsque pateix CatAluriyá tehen Ün unic',
Órigehí'La
anexió amb Espanya i el consegüent estrafolári serifit que l'aberra-
ció patriótica dona a casa nostra al mbt dettiocráéiá.
Ni la verilable democracia ho cura tot, ni l'independéncia de
Catalunya será la vareta*mágica'de lá felítíitát.' ' :ii
"
...rs Aixó advertit, volem insistir en-qtié la dissort actual de Cata-
lunya ens ve de les Ierres enllá del'Gihéa';!
Fixeu-vos-h¡ bé; dos cores négüitegéri'Cataíuiryá: 'A les Ciu-
tats, L'anomenat problema obrer, al camp el problema de les revi-
sions.
¿Teñen fonament cátala? Ni l'un ni I'álfré. '
L'obrer espanyol, oi4gínarf de (erres -' eslepáriés i miserables,
amb el tracoma porta a casa nostra la miseria, el crim i la desola-
do -. ,,..,-•.-:•./, ..;:„);.; <>fí <r-^>; Í •—-
Una correntada espanyola d'esquerra demagógica p'i'ecipi-
ta aquí el plante-jament virulent de problemes somorls origen de
l'actual desgavell a la nostra ruralia. '• •'" '" "
Vojl djr aixó que els problemes wo exlsteixen?
Existeixen i cal resoldre'ls a un ritme cátala, pero.
44. El nostre pagés te set de justicia. - ¿No és ridícol que aquesta
set li vingui a l'unison del pagés castellá tan diferent del nostre i tan
lluny de la civilització catalana?- ¿I que la set s'apaivagui en unes
fonts tan inadaptables en les nostres contrades com la «Reforma
Agraria» espanyola? - ¿I que la set sorgeixi a la mateixá hora deis
pobles assedegats de la mes pobra Espanya? - I que la cridória s'a-
junti amb els esgarips de la gent del meridiá espanyol tan lluny es-
peritualment del nostre meridiá? - ¿I que quatre insolvents al con-
jur de les tres lletres F. A. I. vinguin a alliconar al civililzat obrer
de casa nostra que tot hora ha pogul donar llicons d'obrer i d'ho-
me ais que volen porlar-lo sota llur niestratge suicida?
Cal fer justicia al nostre obrer de la ciulal i del camp. Cal
fer-li una justicia, tan radical com el mal que s'ha de guarir, ferma-
ment catalana.
Deixar que els de tora ens crein problemes, és deixar-nos
embarcar en la insolubilitat.
Deixar que la democracia espanyola intenti resoldre'ls és
afegir veri a la malura.
Catalunya ha d'ésser el que els catalans vulguin, mai el que
vulgui o imposi una democracia forastera.
Els catalans resoldrem els problemes bé o malament, sempre
pero amb amor. Els espanyols ens els resaldrán sempre amb l'odi
que ens teñen, amb la voluntat de ferir-nos i ultratjar-nos, amb el
desig de sembrar a casa nostra la guerra entre els germans.
Una Catalunya unida és la pérdua per a Espanya de la mes rica
colonia.
Espanya vol que jamai una Catalunya digna en senlit totali-
tari d'aspiracions se li enfronti. Si el dia arriba, i arribarál - ¡Adéu
Espanya per Catalunya i peí món!
Els governs catalans -d'homes és errar-se- tindran falles. Mai
excusaran el su'icidi deis ofesos anant a Espanya, que és com dir fi-
car-se a la gola del llop.
¡Bufen bons vents!
S'ha demostrat que Espanya no ens pol entendre i que devem
plantar-li cara. [Li hem plantat! Espanya, cobarda ha callat perqué
té por de qué li peguem i de que no pugui ja viure mes a les nostres
costelles.
Cal que tothom aprengui la llicó. Les esquerres per saber que no
deuen plantejar els problemes influíts pels esquerrans espanyols,
les dretes per convence's d'un cop que els problemes nostres no
45. poden resoldre's mes que dintre el joc normal de la nostra demo-
cracia.
La llicó potser resultará cara a algún sector de l'economia cata-
lana. ¡Paciencia!
A Cataluuya manein els catalans i no el Tribunal de Garanties. I
si pretén manar, nosaltres a no obeir... i prou... o el que vingui.
A Catalunya avui no ha passat res irremeiable. Les aigües tor-
naran a mare. Bis catalans esdevindran justos quan una riuada de
patriotisme escombri les petites passions.
¡Bufen bons ventsl
Hem aprés que la nostra roba cal rentarla a casa nostra.
Fárem bugada, i tot esdevindrá blanc i net.
¡Quina olor de poma camusina la nostra robetal
Les bugaderes d'Espanya ni roba tíndran per a rentar.
¡Bufen bon ventsl tothom a empenyer, ¡un bon cop i... ¡ja hi
soml
Cámbrils, Agost de 1934.
Per Catalunya, fes-te de " P A L E S T R A u
47. I eaíreramentjunea
Dies 29 i 30 d<¿ a dos quarts d'onze de la vetlla
Especiadles Díaz 1934
ambla seva Orquestra mixta, en
la que hi figuren tormoses Srtes.
Repertori de nova modalitat que
ha aconseguit formidables éxits arreu on ha actuat.
IV1
»- • , " 1 '. ,' - , ' , ' " - ^ 1
Esplendía servei de Café-Bar
Tarden i SessIO Vermut selectos oiurh a la sala del Sindical
Fleca
Capdevila
Especialitat
en
coques
d'ous
Prat de la Riba, 62 J U N E D A
48.
49. Taller
foan
tahalí de
« . ^ ¡ _ ^ _ _ i
a
i
1
mecánic de i
Jardanyon*
tofa mena de treballs de fasta
P E R F E C C I Ó 1 A R T
Forn,5
JUNEDA
•.,1 •*£*• * • * * * * *
:EI«cis carameis Llop son eis miiiqrs»
'•T',s '» •' ""' =
,¡11.
«SkcararoekLlop séh éxquisits»
UuUeu en I obsequi! un paquel Je enraméis Llop
Pl. Constitució, 22
L L E t D A
50. RELLOTGERIA de
ÜOSEP ERAS
Av. de la República, n." 31 (Rambla Forran) LLEIDA
RELLOTGES de les millors marques i económics
JOIES de tota mena amb OR, PLATÍ i pedrés fines
ÓPTICA graduado de la vista i receptes
LENTES (gafes) i gafes peí sol
TALLER reparació de rellolges, joies i lentes (gafes)
Mínim de cost máxim de qualitat t í I I,
Viritables PREUS de fábrica , o l $ e l
* «»«™eng«»
a J| U RS E D A de 8 a dos quarts de 3
A CASA TOMASET CARRER MAJOR
Taller de Ferreria ¡ Manya d'obres
S O L D A D U R A A U T Ó G E N A
S!1II!!!I!1!I!I1I!II!!1IIII!II!IIIIIIIIII!I!1IIII!!1IIIIIII!I!1I11
LLIIEK PELE»!
Calefacció c e n t r a l
per aigua i vapor
REPRESENTANT
ÍSÍB.RE ARBOS
successor de la constructora Manresa i Foz de Barcelona
per 3 centims per hora i habitado, en tola la seva ca-
seta o piset, fruirá un felic ambient de Primavera amb
l'«IDEAL CLASSIC»
51. lili ,1 ni ti- -nitmimmmtúMummmmimtiemmaimímimw-iviiiHitT miWM
SÍJfz-IJiiioii9 i . Al.
Ramón Castejon, 12 L L E I D A
% •
s üSToonioaes i
GASOSES - Qualitat selecta.
GASOSA - Triple BETTY
LLIMOSELTZ (Especialitat)
ExceMent SODA «SELTZ-FRUIT»
(especialitat)
ORANGE-CRUSH GOLDEN
Marca el NINOT
AIGÜA DE SELTZ
»a de Miada m I I
Tots els productes fabricats per
aquesta casa están elaboráis amb
aigua científicament esterelitzada
52. ?** % Cedí Arqueé
Es prou coneguda la lasca que realitza Palestra en els seus
múltiples aspectes, pero a mi el que em plau mes, el que s'emporta
totes les meves simpaties, es l'aspecte cultural del seu programa,
perqué cree que és el mes básic i a la vegada el que s'adiu mes a les
possibilitats de la Delegació de Juneda.
Ja fa temps que al nostre poblé es feia sentir la necessitat que
hi hagués algú que es preocupes de les coses de l'esperit.algú o al-
guns que saturats d'entusiasme lluitessin per a aixecar el niVell naig
cultural de la nostra vila. Avui podem afirmar que ja hi ha qui es
preocupa amb remarcable inquietud deis problemes culturáis.
En els meus viatges a Juneda, he pogut observar com poc a
poc van cristal'litzant aquesls anhels, també he observat, pero, que
la gent, en termes generáis, no presta la coHaboració necessária per
a qué la tasca iniciada sigui una bella realilat.
En les poques coses que ha pogut realitzar la gent de Palestra a
Juneda, ha demostrat a bastament el seu encert, vull destacar entre
aqüestes, la simpática íesta celebrada l'any passat en motiu de la
conimemoració del Renaixement Cátala, i també l'éxit aconseguiten
el plantejament i preliminars treballs d'urbanització de la Bassa.
Llástima que una obra de. tan positiva millora peí poblé no hagi
aglutinat mes voluntáis a resoldre-la rápida i definitivament.
Posada de manifest I'importancia cabdal que representa per
a Juneda l'agrupament d'aquest estol de joves dedicáis exclusiva^
53. ment a ideáis tant enlairats, intentaré a continuado d'exposar breu-
ment el significat actual del concepte cultura; dic actual perqué du-
rant molt de temps fou emprada aquesta paraula en diverses accep-
cions.
El concepte cultura és tan genéric que no pot ésser-ho mes.
Entre les moltes nianeres que conec de definir-lo la que m'ha
semblat mes gráfica i convincent és la defínició feta per Kant. Kant
diu que la cultura té com a exclusiu fi, produir un alt grau moral i
coHectiu que porti a la plena lliberlat de l'esperit.
Dintre l'exclusivitat moral que com a objectiu principal as-
senyala Kant a la cultura és evident que aquest concepte és també
de valorització. No hi ha cap mena de dubte que en les activilats
humanes hi ha categories i que les mes altes i admirables pertanyen
a la cultura.
Des del punt de vista piáctic que en defínitiu és el que ens
interessa, la cultura consisteix en formar-se una idea general de la
Ciencia, de la Moral, i de l'Art que serveixi d'orientació a les nos-
tres possibilitats.
La cultura exerceix una influencia poderosa damunt l'indi-
vidu; de l'estar mes o menys preparat. culluralment parlant, depén
moltíssimes vegades l'éxit en la lluita per la vida. Cal, dones, procu-
rar per tots els mitjans possibles al noslre abast cultivar el nostre
esperit i assolir a la vegada un major volum de coneixeinents.
No vull posar fi a aqüestes ratlles sense patentitzar ais amics
de Palesti'a l'admiració que em produeixen lltirs activitals múltiples.
Cornelia, Agost de 1934.
•Sunecflerae! Afuda els «le " P A L E S T R A
54. •:Jaume Caldero María
Pla<;a Constitució, 5 : LLE1DA
Música Instruments
Pianos de lloguer
Afinacions-Repara-
cions - Instruments
per a banda i orquestra.
Pianos ORPHEUS Laiíi
lra»irMcn ¡ut piroJliiicfos nmnttiifuHs
Especialitat en Tallarines i Canalons
Teléfon, 34 BORGES BLANQUES
56. ILa «asa ««1
¡pa Ais icalífnf
Major, 10 JUNEDA
Caipats de totes truenes
asa ROSTES
::Esterería, 12 L L E I D A
Papereria - Llibreria - Objectes
d'Escriptori - Plumes estilográ-
fiques de totes les marques.
Immens i variat assortiment en
Faroís, Guirnaldes, Cércol pa-
per, Serpentines, Confeti, Boles
de Neu, etc. etc. =
Fíiest [ASÍS
Esteraría. 14 LLEIDA
[i iiiiniiii iitirifniíi
Fundició de Metalls
Taller de construcció i repara-
do de maquinaria agrícola i
Industrial-Pressuposlos gratuits
Salvador
Paituví
Rv. República. 61 L L E I D A
57. LA FUl¿LA>. D AFEITAR?NACIONAL, MARCA
IBERIA
És de producció netament catalana, que ademes
a la meravella i finíssimament, deixa la pell atersada i se-
dosada de joventut i formosor.
No és la mes cara, pero sens paliatius, afirmem, que la
fulla d'Afeitar «IBERIA» és la millor del mercat mundial.
EXIGIU-LA — PROPAGUEU-LA
Distribuidors generáis per a CATALUNYA
KXCLUSIVES DE REPRESENTACIONS LLURB*
DIPUTAC1Ó, SO BARCELONA
Taller de MAQUINA
iiiiiíiiiaiB
Joan ¡sarita
Maquinaria Industrial i
Agrícola - Peces per a Auto-
móvils - Petits Motors de 1
a 5 HP. rrJACOP» de marxa
lenta.
DE
DESGRANADORES DE
BLAT DE MORO (Pañis)
Secció especial per a
el polit i ratilat de cilin-
dres de farinera.
¡n 11 i Lis Roca, 2 LLE10A
59. Tintorería A. GuiróTallera: Pelai, U b i s
Despatx: Font, 26 - Teléfon, 3 BELLPUIG
Renfats en sec - Tenyits a vapor - Colors sólids i a
===== la mostra - Treball acurat i exprofés .•• -
SUCURSALS: Arbeca, Artesa de Segre,
Anglesola, Agramunt, Almacellas, Borges
Blanques, Binefar, Bélica iré, Caslellserá,
Fuliola, Juneda, Linyola, La Guardia,
Monzó, Miralcamp, Mollerussa, Pobla de
Segur, Penellas, Tárrega, Tremp, etc. etc.
Per encárrecs
dirigir-se a la ronda Joan lleu JUNEDA
Maciaíagarzems
Teixits i Novetats
Carme, 13 - Teléfon, 1 7 8 - T Á R R E G A
La Casa on trobareu les ultimes
novetats en sedes llanesi cotons
sempreel mes nou
preus sense competencia
60. Beüeáa
*PAK Ttomoü ^Aeioeeó
Quan el compromís d'un d.eure m'obliga a redactar una peti-
ta ñola qualsevol, és coni si un pes se'm vingués a sobre. Es la nie-
va natural aversió a escriure, co que fa que em miri sempre amb
recanca quan una necessitat m'obliga a fer-ho. Pero aquesta volta
mogut per l'invitació cordial que els amics de Palestra acaben de
fer-me no he pogut defugir el compromís d'acceptar-ho sense, pero,
saber de qué podré parlar-vos. Mes una gesta involuntaria d'un in-
fant que em rodeja, em dona un tema forca interessant, que no se
si sabré sortir-me'n airós. Aquesta gesta ha estat un d'aquells mots
oportunistes i graciosos que tanles voltes sentim en la boca tendrá
d'un infant. Vet ací un mot que conté tota una naturalitat, una gra-
cia, tota una esponlaneitat i per tant tota una Bellesa; els infantssón
els únics que poden fer-nos sentir lotes aqüestes emocions intimes!..
Bellesa! mol sublim que tanles persones confonen creienl que sois
existeix en alió que els produeix goig i plaer! Coi» et confonen els
sentiments egoisles deis homes! Quantes voltes som incapacos de
sentir amb tota la grandiositat de la forca el mot Bellesa! El sentit
de conservado personal, que no és mes que un sentiment egoista i
61. mesquí, ens priva de comprendre la seva grandiositat real. Els ho-
mes serem capacos de valuar i estimar tota la bellesa que existeix
en el cant d'un rossinyol, en una piada tendrá i ufana, simptomes
d'una joventut alegra i riallera, en qué la gracia d'un infant o la sim-
patía de la dona que és l'encís de nostres ulls; pero som incapacos
de comprendre amb quina torca es manifesta la Bellesa quan un
vaixell en mig d'una mar brava i alterada és juguet de les ones i
poc a poc se'n va a fons. Quina és la inteHigéncia humana que tro-
bant-se presoner d'aquest vaixelL és capase, rfe descriure la mages-
tuositat de les ones i la forca salvafge que empeny aquella immensi-
tat d'element líquit que cap forca natural podrá deturar? I bé, din-
tre aquesta diguem-ne tragedia, existeix la Bellesa en gran superla-
tiu. Per aixó cüu. molt bé Platón que «Bellesa és la resplandor que
lleaca fs vetítaí»; i eí nostre Sfaragaíl la defíneix dient que és «ría
unitat dintre la varielat.»
Cal fixar-nos bé en aqüestes dues definicions. El contacte, la
unió estreta que ni'ha lligat amb els infants m'han fet comprendre
la Verítaf <f*aqnestes defínicions. ETs petits sois manquen a la veri-
tat qtlaa hi son obligats. Podrem no obTígar-los-hi verbalmenf, pero
el temor del cástíg els hi empeny. Dones bé, en el moment que deixa
de tiír la veritat deixa d'haver-hi bellesa en les seves páranles ja que
la hipocresía i F'engany mai podran ésser coses belles. Si ha fallat,
pero, a la veritat no ha estat guiat per un sentiment materialista si-
no que per un senfit de conservació personal, molí justificable en
un infant.
La segona definíeió ornpíe mes, encara, tota la vida deis in-
fants. La diversitat de gestos, la diversitat d'apeténcies, les diferen-
tes necessitats, les incites ansies de plaer, de gaudir, etc, en totes hi
ha una «nilarqne és un fi comú per a satisfer una necessitaf bioíó-
giea, moral o inlel'leetiial deWnfent. Po-tser aquí se'm dirá que mol-
tes voltes Pinfanf sent eeríes apeíéneies que no son ni biológiques,
ni moráis ni inteliectnals. Llavors es produeix en l'infant el que
airomeiiem capriet o morbo infantil: i ningú mes culpable d'aquesta
deficiencia qaeaqoelíes persones que han cuidat de la seva edu-
cado.
63. CASA BLANCO
3353
J O I E R I A
MIES, fUil, Or de llei i xapat. Reparacions rápides
RELLOTGERIA
RELLOTGES DE TOTES MARQUES PREUS
REPARACIONS
rápides i garantides. - Entrega d'un certificat de
garantía per a dos anys a cada rellotge
ÓPTICA Cradnaiii de la vista - Receptes • Monte de conxa i xapadis
Esterería, 4 L L E I D A
Tallers de Construcció i Reparació de
Maquinaria en general
Maai FICDEROLA
Especialitat en maquinaria
per
a la fabricació d'oli d'oliva
Carrer J'lgnasi Iglesias O BO^BS BlanqilGS
64. Teléfon, 399
Aparta! de Correos, 52 L L E I D A Avinguda República. 8
Mulluracíó propia garantida, de Pebres
Canyelles i Especies.
PESCA SALADA es reben diáriament im-
portants consignacions de tot el litoral
d'Espanya, de les marques mes selecles i
garantí tzades.
COLONIALS I COMESTIBLES. Venda ex-
clusiva al major, de les acredilades gale-
tes E. FERRERI de Barcelona, marques
LA INGLESA i GLORIA
B a o a I I a
L I B R O S - F A R O E S - F A X E S
65. ia Vinya
TUi t #wm T>wdk
(Del seu Ilibre Les Hores Gerdes)
Vora la vinya el vent ens duu
com un dringar de cobejanga
que fou la tarda, fruit madur,
regalimanl de benauranga.
La posta, esmusa la verdor
que blinca el cep dintre l'oratge.
I l'or sagnanl de l'horitzó
raja i fumeja com beuratge.
Entre tes mans, mórbid trofeut
tens un ra'im com Uántia encesa,
que serva l'oli del bes teu,
i és de ton si dolga arquimesa.
La vinya amaga son ra'im,
com el seu pit la muller casta.
I atleta amb most en regalim
la má goluda que l'abasta.
66. ñ
• 9
J U N E D A
29, 30 i 31 r w
Dia 29-Nit, a 2 quarts d'onze
UDOLOROSODia 20 - Nit, a 2 quarts d'onze
i»S
li
A ira§on
.14
els OÍOS
Tarda, i nit després de l'espectacle
Llui'ts Balls
amenitzats per la [obla - Orquestra - Orquestina
La PiiiüiilflüSanl M de l a
Per details vegeu els programes de má
67. Ur. Lmili Keimaf Mola
Jhetg,® i Qentiáta
r...n ii. í Av. de la República, 24
l (Cas i Cros) Teléfon 105 L L L I U
"
PENSIÓ JUNEDA
O E
RA1ÜON TORREN!
1 ttiMssa llicn ilit lloirireiif
nUI!Iiei!!l!!í!l!íl!ll!¡llliO!lllllllll!!llll
Ihilfl.24-1°(JuntgamMBrt-Tel.Z0.807 B M O I O N I
68. $autiné ¿'injurié
JA 7K. ¿?o¿ep CouuuUlla
En acceptar la invitado que tn'han fet els meus amics de la
Delegació de PALESTRA de Juneda per a coMaborar en el progra-
ma de la Festa Major d'enguany, no m'ha fet por el pecat de reinci-
dencia, parlant d'un extrem que ja insinuava l'any passat.
El tema és simpátic i digne de repetido. Ultra aixó, és d'una
valor social incalculable. El fet sortosíssim d'estar en vies d'execu-
ció, no eximeix la constancia de l'estímul. Cal la tenacitat per assa-
borir l'éxit definitiu.
Era quiméric sospitar una transformació tan reeixida deis
terrenys incivils de la Bassa Bovera, i no obstant alió que semblava
un somni será aviadissim una realilat. Aquest estiu, un cop fínides
les obres del desguás, quedará sanejada definitivamen.t. El proper
hivern s'hi plantaran un muer d'arbres. Parlo així, tan categórica-
ment, perqué confio en tots i cada u deis ciutadans de Juneda que
voldran teñir l'honor de contribuir amb entusiasme a plasmar
aquella il-lusió.
jQuin goig la primavera vinent en veure brostar aquell bé de
Déu de plancons, imatge redu'ida de la opulent arbreda futura!
Indubtablement, un deis joiells de les poblacions, son els jar-
dins. La sentor de les flors, la cantadissa deis ocells, la remor de
branques i fulles espesseüdes, bellugades per l'oreig, difonen genero-
69. sament positives gaubances. Totes les ciutats fan esforcos extraordi-
naris per a posseir-ne.
Una arbreda és un tresor artístic i higiénio, una font de salut,
un patrimoni de la coHectivitat, que hauria d'ésser com un monu-
ment nacional. Un bosc, encara que siguí petit, és un recer impon-
derable per al eos i per a l'ánima.
Avui, época d'or de la puericultura, honi cerca amb afecte i
dalit llocs de vegetado exuberant, regeneradors de vida auténtica,
que acullin els infants en les hores de les seves corredisses. Un re-
dós pels infants i també pels vells, els quals deuen disposar per dret
propi d'un lloc amable per al repós i alleujament a les xacres que
acompanyen les hores grises de la vellesa.
Diu l'adagi popular «home vell dues vegades nen». Infancia i
vellesa, les dues etapes de la vida estimables des del mateix ordre
espiritual.
L'ombra d'un vell és el record vivent deis afanys de cadascú
i de la tradició deis pobles. Es alió que ens Higa an.b la térra on ha-
vem vist la llum. Honorar-los és honornr-se a si mateix i ésser fer-
manca de respecte per a tots el dia de demá.
El cuite ais vells i ais infants és una flor d'espiritualitat i un
deis mes sublims sentiments del cor.
Els coratjosos i benemérits components de la Delegació de
Juneda, moguts per la flameta de humanitat i palriotisme, cerquen
també la resolució deis detalls secundaris.
Per anar ala Bassa, cal fer un trajéete d'uns 300 metres per
la vora del Canal, la qiial cosa representa un cert perill de caure-hi
els petits. Per evitar-ho demanaran a la Societat Canal vulgui plan-
tar-hi una paret d'arbust (projecle que trobareu en un altre lloc
d'aquest programa), la qual ensems de protegir la deambulació per
aquell lloc, hi donará un caire mes jardinístic.
¡Fem arbredes; recordem-nos deis infants i deis vells! Oferini-
los un refugi bell on trobin repós, esbargiment i salut. Així serení
un poblé conscient i símbol de plenitud ciutadana.
Si sents el sentit de Patria, fes-te de PALESTRA
70. .'*' ^m,
Projr.ct* tfur&apfUnciíPro/e.ct*
<A> /í vor:
< Y l k
vs
¡E?**i-
cj«tf/di~/: zoo
Projecte d'embelliment del costat esquerre del
Canal dUrgell. Pas per anar a la Bassa Bovera
Arquitecte: A. Fisas.
Dos plans d'ÉiÉuii que presenta la Deleiidi de PALESTRA
Pía d'urbanització de la Bassa Bovera.
Arquitecte: Ll. Bonet i Garí.
"3K?
•mt
URSANrTZACiÓ DE LA BASSA
JUNEDA
•w£¿<
,7/
* "i "1ÍX-,
• • •"- •, V. i'h
QHJ
71. ZeAAtt&ii i po&laaÁ deló TUU&OÓ cíe
P w w r t W f y w V v W t W H V v l v
"^L p A I S D C L £ N 6 A D ' O 1 L / » U Í J
! ¡sSt^VV.'jf , F M n » i tf ( > 1 ! V £ K N M A " " T % J V
=9&?'?"'W L E M 0 5 I N
1 ano íoo»/nw_y ^ ^ V
¡a o TI / w v / •—*_ A
3 ^ V . L C N O A D O C l T
* ••-:*:•*•'/€ A T A L O N U A !
* J í j i r P Í A » M í D l T f R R A N t A
2
ir ~*- m
-* m ° •iVALENCIA
^-,
:
v i "5FOV If < 'fefc » § ? " B A L I A R A S ®
« V.# ' ',«¡k 1
*
'-
•
»v
<
Catalunya . . . 3.500.000 ani i
Ules Baleáis .
Valencia.
Anvérnia
Gascunya
Llenguadoc .
Llemosí .
Provenca
Total de la població
550.000
2.000.000
850.000
2.000.000
4.000.000
1.509.000
2.600.000
17.009.000
nes
»
»
»
»
»
»
»
»
73. Perruquería per a Senyores
E U S
Permanents amb moderníssims apa-
rells - Ondulado Marcel - Rentat i
decolorado de cabell - Massatges i
Manicura
Preus económica - Servei esmerat
Placa, 11 J U N E D A
I D A R
¡Ji Falcó
Xampanys i refrescos - Vins i licors de totes
marques - Menjars económics.
OBERT DÍA I NIT SERVEI ESMERAT
A. Clavé, 2 J U N E D A
Sebasfiá Falcó
Agent Comercial Col'legiat
Comissions - Representacions - Assegurances
i
74. Teixits i Confeccions
Mercería - Bisutería
Generes de punt
Gorres, Camises i Corbates
Q
tí)
&
LAMARCA
Plaga, 4 J U N E D A
75. ILliliireiria
Ir apeiriíiria
IIm |p ir « m l a
S O L
Major, 19 LLEIDA Teléfon, 127
Immens assortiment en modelatge per a
Ajuníamonts - Miáis - íontribucions
76. t ettgo*
TJe* 71. TUttyé i 7HU.
Avui, cora cada any en aquest dia, la vila está de Festa. Amb
els crits eixordadors de la mamada, el ciar de les veus d'argent de
les tendres damiseWes i el somriure prometador de la pubilla, ha
fet el seu esclat triomfal i solemne la Festa Major.
I si amb els temps aquesta diada a tot arreu evoluciona, heus-
ací que, Juneda, en aquest tnoviment joiós de superació de la festa,
no hi és pas absent. Vol anar al capdavant deis pobles de la rodalia,
aconseguint-ho amb escreix, perqué té una joventut distingida i que
treballa amb dicisió, per a íer-la mes atractiva i cada vegada mes
agradosa.
Pero, amb tot hi adaptar-se el modernisme que la festa
comporta, hi ha en ella un pregón sentiment tradicional que té
sentors de velluria, com hi és en tots els pobles que es mouen al
vol d'un ideal. Es ademes, perqué el seu esperit és fort, jove i sa,
coronat per un estol lluít de juuedenques, plenes de simpatía que
en fan de l'humor una eterna i mágica gracia.
I és per aixó, que si trobeu a lothora en aquesta vila una a-
collida exemplar i una bonhomia a tota prova, avui, que celebra la
Festa Majpr, hi trobareu sota un voleiar de flamejants senyeres,
mes juventut, mes alegría i mes amor que mai, que junt ambl'iHn-,
77. sió que envaeix el cor de les donzelles, fa que hi hagi a vila un
encis que no veureu en cap mes lloc.
El sol record m'omple d'enyoranca i em fa desitjar veure no-
vament aquella desfilada jovencella per l'ample «Carrer de la Font»
i poder reviure aquelles hores de placidesa i de silenci embria-
gador, d*un capvespre de Festa sota el poétic oasi de la «Font del
Gat».
Festa Major, benvinguda siguisl I avui, que com cada any ar-
ribes plena de benaurances, fes realitat el somni daurat de tantes
nines que esperen, toca el cor d'aquell que aspirava a promés i fes
la felicitat de la nova parella.
Lleida Agost de 1934.
Per Catalunya, fes-te de " P A L E S T R A //
78. Emil
Cambrod
li
lí•
Fabrica de Soles de Goma
B O R G E S BLANQUES
T e l é í o n , 12
Especialitat en lá classe, propia
per a la confecció de l'espar-
denya clássica deis catalans,
clavada, "SISTEMA CASÁIS" patentada.
Demostracions i ensenyament
per a la confecció, a disposició
de tots els espardenyers
80. Delegada, de. TtaUáUa
IfUmoua
En redactar una memoria, s'acostuma a presentar totes a-
quelles coses que hom ha fet en el transcurs del temps revestides amb
les galesmés pomposes i, preseuta petits detalls com si fossin unes
obres d'una transcendencia envejable. Nosaltres pero, ens limitarem
a exposar d'una manera breu, la tasca que hem fet i portem a cap.
Totsja saben les millores que hem aconseguit en nostre
poblé. Mereixen destacar-se entre elles l'haver fundat una biblio-
teca, haver donat dos cursets de llengua catalana i organitzat
un concurs d'escriptura de la nostra parla amb un repartiment de
sent cinquanta pessetes i tres-cents cinquanta llibres entre els con-
cursants. Hem organitzat conferencies publiques de Cultura cata-
lana, en pro de l'Estatut, de commemoració d'obertura del Par-
lament Cátala, campanyes pro-premsa catalana i rétols en cátala,
segell pro-infáncia, etc. etc. S'han comencat les obres d'urbanització
de la vora esquerra del canal i Bassa Bovera.
Es tan gran l'éxit assolit amb la campanya pro-premsa cata-
lana i rétols en cátala, que no pararen) fins a assolír l'éxit defínitiu.
81. De 15 diaris i 68 seímanaris catalans que es rebien l'any 1932, ara
se'n reben 57 i 153 respectivament. De tres rétols catalans que hi
havia dos anys endarrera, avui n'hi ha 26.
El que ens omple mes d'orgull i el que ens esperona mes en la
nostra difícil tasca, és l'apoi trobat, tant en les autoritats com en tots
els sectors del poblé, en la solució d'urbanitzar la Bassa Bovera,
fins a convertir-la en un pare frondós per a esbarjo de vells i joves.
Aquell somni, aquella utopia d'ara fa dos anys, de convertir la Bas-
sa en un bell jardí, avui dia és ja quasi una realitat. Les obres de
desaigüe i sanejament, ja en curs d'execució estarán prompte aca-
bades. Després, el planlament total d'arbres, amb la bona voluntat
de tots dintre de poc temps será un tet.
En les nostres aspiracions d'embelliment d'aquest tros de
térra, avui encara erm i eixorc, hi entra una piscina municipal. Si
el poblé continua com fins ara al nostre costat - i tenim motius per
creure-ho - arribarem molt prompte a assolir aquest objectiu, que
convertirá la Bassa en el lloc predilecte d'esbarjo i de fer salul, i
será un orgull peí nostre poblé.
De tu Junedenc, depén el portar a fi nostre projecte.
Juneda, agost 1934.
Per Catalunya, fes-te de P A L E S T R A
82. Sastrería
Les mes altes novetats
en panyos del país i
e s t r a n g e r
Ferran Pera
Bon gust, confecció acu-
rada-qualitat-economia
Prat He la Riba, 121 J ü N E D A
•
83. Prodirctes qniítiics ifaTniacéutics. - Aigües
minerais. - Específícs nacionals i estran-
gers. - Perfumería i «Cepelleria».•» Pintu-
res, Esnialts i Bernissos. - PinzellsJ papéis
pintats per a decorar habitacíonSj i per a
cristalls amb dibuixos blancs i de color.
Traclatnents per a combatre les plagues
que ataquen els cuitáis deis ametllers, po-
meres, pruneres i demés arbres fruiters.
Sones, Sulfat de coure, Arseniat de sosa.
Arseniat de ploni amb pols i pasta. Sulfat
de nicotina. Insecticidas a raticides de va-
ríes classes. ^=»
S.Sunye era
Major, 2 L L E Í D A Teléf. 96
84. Ma9aiz<»HSILilESniEILIU
Carme, 9 - TARREO A
Teixits, Sastrería, Confecclons
Altes fantasles
La casa m compta amb Mi existencia i la Mi M assortida
Vendes al detall I l'Engrós
Farmacia i Laboratori cTAnálisi
i.iuMUó
Major, 70 L L E I D A
85. Ferretería* Batería de cuina, Vidres,
Pisa sanitaria!
rm«€. Major, 45 L L E i D Ü
Servéis de taula
Objectes per a regáis
Agentexclusiu a Lleida deis receptors de radio
Ángelus ¡ Irliíkco
86. 'vi-
PROGRAMAde les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 i 31
d'Agost en motiu de la seva
FESTA MAJOR
D Í A 3 8
A les 12 del mig dia. — Tritlleig de campanes anunciant les festes
» 6 de la tarda. — Solemnes completes, a l'Església Parroquial.
» 8 de la tarda. — Repartiment de bons ais pobres de la Vila.
» 10 de la nit. — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema al
Pare Alegría.
D I A 2 9
A les 10 del mati. — Divina Oficis a la Parroquia.
A les ,12 del mig dia. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i
Placa de la República. A contjnuació Selectes concerts per les or-
questres de les entitats.
A les 3. — Escollits concerts a les societats, «Foment Junedenc», ^«Unió.Repu-
blicana Catalanista» i «Joventut Alegría Junedenca».
A les 7. — Llu'its balls a l'«Unió Republicana Catalanista» per la notable
orquestra «La Principal» de Sant Sadurní, a la «Joventut Alegría» per
la renombrada orquestrina «Joventut Artística» i al «Foment June-
denc» per la famosa orquestrina «Diaz Orchesta».
A dos quarts 11. — Extraordináries sessions d'espectacles. Al «Foment
Junedenc» per l'acreditada companyia de Revistes «Espectacles Díaz
1934», amb la seva orquestra mixta. A l'«Unió Republicana Catalanis-
ta», representado de la sarsuela «La Dolorosa» i el joguet cómic «Un
músic de Regimentó. Al «Pare Alegría», escollit programa de Cine-
ma. A.cál,«lSHquelet» Cinema sonor.
87. Acte seguit. — Seieotes Balls a les entitats, «Unió Republicana Catalanista»,
«Foment Junedenc» i «Pare Alegría.»
D Í A 3 0
A les 10 matí. — Missa d'Angelis a l'Església Parroquial.
A les 11 » — Audición» de Sardanes a les societats, a carree de les res-
pectives orquestres.
A les 3 tarda. — Grans Concerts a les societats per les citades orquestres.
A les 6 » — Seiectes Balls a les entitats.
A dos quarts d'll. — Grandioses sessions d'espectacles. A l'aUnió Republi-
cana Catalanista» es representará la sarsuela «Los de Aragón» i un
joguet cómic. Al «Foment Junedenc». reposisió de la companyia de
grans espectacles «Espectacles Diaz 1934» amb programa completa-
ment diferent del dia abans. A cal «Miquelet» Cinema sonor i al «Pare
Alegría» un encisador programa de cinema.
A continuació. — Espléndids Balls a les enlitats.
D I A 3 1
A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Panóquia.
A les 11 » — Audició de Sardanes a les societats.
A les 3 tarda. — Seiectes Concerts, ais llocs de costum.
A les 4 » — Carreres de Bicicletes (locáis) i «Cós» de la «cordera»,
Sacs, barra ensabonada (infantil,) i altres. Les Carreres ciclistes i «Cós-
sos» estaran dotats amb valuosos premis.
A les 6. — Magnífica Balls a les societats esmentades.
A les 10. — Dispar d'un magnífic i variat ramellet de Focs d'Artífici.
A dos quarts d'll. — Grandioses sessions d'espectacles a les societats i Cine-
ma al Pare Alegría.
Acte seguit Sumptuosos Balls.
NOTA: Les societats donen els detalls deis seus respectius espectacles, en
programa apart.
EiKIfat e¡¡ É talliis flirts fiiips larir-ftit le la la, 22-ionii lapes
89. IgÉ H>Arc>lé
Casa especial per a tota clas-
se de «compostures» garan-
titzant-les per UN A N Y .
RELLOTGES de váries maiv
ques 1 de les acreditades
A I LONG»
Main. 84 (Irat Café Si)
Tallers de Serralleria i Calefacció
Termo - sifons per a grans
¿servéis d'aigua calenta.
Llorenc Domingo
Calefacció de tots sistemes
«IDEAL CLASSIC» vapor, ai-
gua i aire calent. - Seeció
técnica-pressupostos-planols
Tallers i Despatx:
Villa Antonia, 9 i 11-Tel. 212 L LE I D A
90. a renovadora
La casa que sempre presenta les
darreres novetats per a Senyora
Esterería, 5 -- Teléfon, 406
L L E I D A
91. MmacttiMts
IMr.il.aii
Major, 34 LLEIDA Teléf. 567
La Casa mes important en
1 «í¡YlfS - lAOV«tfaís - t[oill[<MC4E¡<»IIS
Sasfiwiria iltt Iríríineír Ovil1M6
Articles de fabricado propia
Cases a: Barcelona, Saragossa,
Osea, Barbastre, Jaca, Aierbe,
Sarinyena, Moneó, Biné lar,
Al colea i Sabinyanigo.
.'.'.'• -i- .*•
