Activitats ESO 1

17/5/07

13:22

RECURSOS PER A L’AULA

831202 _ 0075-0139.qxd

Página 75

Aquesta secció recull idees, consells i suggeriments per al dia a dia de la
classe i proporciona un índex de tots els recursos que oferim al professor
per treballar cada unitat, tant dins com fora de la Guia. Per a cada unitat es
presenten els apartats següents:
• Suggeriments de diferents itineraris per treballar cada unitat, que
fan possible explicar-los en tres nivells de dificultat (bàsic, mitjà, alt).
Tots sabem que els professors han d’adaptar la seva feina als diferents nivells que hi ha entre els diversos grups i dins de cada grup. En aquesta
secció se suggereixen diverses maneres possibles d’enfocar la unitat, seleccionant diferents apartats i activitats, la qual cosa permetrà ajustar el
nivell de dificultat amb què es tractarà la unitat.
• Dificultats especials. Cada unitat té uns aspectes conceptuals, procedimentals i pedagògics que són especialment complexos i que s’acostumen a convertir en els principals esculls per aconseguir una comprensió
correcta. Algunes d’aquestes dificultats són evidents, però d’altres ens
passen inadvertides moltes vegades en el dia a dia. En aquesta secció es
tracta de recollir algunes d’aquestes dificultats i d’ajudar tant com sigui
possible els professors a solucionar-les.
• Una taula recull totes les fitxes dels diferents apartats de la Guia que
estan relacionats amb la unitat en qüestió.
• S’incorporen diverses fitxes mudes (mapes, esquemes, línies del temps,
imatges per retolar...), que el professor pot fotocopiar o imprimir, i després les pot repartir a classe perquè els alumnes les completin i facin les
activitats sobre els continguts que es van explicant. També es podrien
utilitzar com a exercicis d’avaluació.
• Més suggeriments d’activitats per a la classe i per a casa. S’aporten
al professor suggeriments de noves activitats, de caràcter més lúdic i, en
molts casos, susceptibles de treballar-se en grup.
• Més recursos. Per a cada unitat se seleccionen pàgines web, llibres
científics, llibres de divulgació, novel·les, documentals i pel·lícules.

75

831202 _ 0075-0139.qxd

1

17/5/07

13:22

Página 76

La representació de la Terra

PRESENTACIÓ
La unitat 1 té una importància especial en aquest nivell,
ja que no tan sols és la que introdueix el nou curs,
sinó que representa la transició entre l’Educació primària
i la secundària, així com la presa de contacte
amb una nova manera d’entendre les Ciències socials,
que és la introducció de l’assignatura de Geografia
i Història. Per això hem intentat començar
amb una unitat senzilla, que combina el repàs
de coneixements previs ja adquirits amb d’altres
de nous. Així pretenem que l’alumnat s’adapti
a poc a poc als mètodes de treball de Secundària,
que inicialment poden resultar complicats.
Amb tot, el domini dels elements bàsics de la cartografia
és molt important, ja que és la clau que permetrà, més

endavant, tant en l’àmbit educatiu com en el diari,
comprendre i interpretar els mapes. Aquí hem d’assentar
les bases per a una comprensió de les diferents
projeccions, dels mapes topogràfics i temàtics i fins
i tot de les noves aplicacions de la cartografia
que van sorgint a partir de l’adaptació de nous elements
tecnològics a la vida diària, com ara el GPS i altres
sistemes de la cartografia digital. Tot això fa que sigui
una unitat que pugui resultar especialment atractiva
per als alumnes, als quals aportarà, a més a més,
algunes de les tècniques bàsiques de treball,
com ara la construcció i el maneig de gràfics, cosa
que serà molt habitual tant en la seva condició
d’alumnes com en la vida diària.

POSSIBLES ITINERARIS DINS DEL LLIBRE DE TEXT
El contingut de la unitat es podria treballar en tres nivells de profunditat.

Itinerari 1: continguts imprescindibles
Som davant d’una unitat d’introducció del curs
i de repàs dels cursos anteriors. Per això pensem
que la major part dels continguts de la unitat es poden
aplicar fins i tot als alumnes que tinguin un punt
de partida menys avançat. Per aquest motiu
considerem que serien imprescindibles com a mínim
els apartats 1, 2, 3 (és especialment interessant
l’activitat 1) i 4. El punt 5 s’hauria de limitar
a diferenciar meridians i paral·lels, amb l’ajut
de les imatges, sense pretendre arribar més lluny.
És important entendre la cartografia com una manera
de passar de la tridimensionalitat a la bidimensionalitat,
i els problemes que se’n deriven.
És imprescindible fer l’activitat 1 perquè els alumnes
entenguin els aspectes més bàsics dels mapes,
i treballar les activitats 4 i 5 amb ells ens donarà pautes
sobre la possibilitat d’exposar amb més amplitud
els punts 5 i 6, sencers o només una part. També seria
convenient fer un repàs de les activitats finals,
que serveixi als alumnes com a presa de contacte amb
les formes més complexes de representació gràfica.

Itinerari 2: continguts mitjans
Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell
de comprensió totalment accessible per a un alumne
mitjà i s’adapten als continguts oficials.

76

Les activitats més recomanables són la 1, la 2 i la 3
de l’apartat 3; sempre cal intentar evitar la resposta
breu i per sortir del pas, i estimular i valorar
la capacitat de reflexió de l’alumne. Té molta
importància l’exemple resolt de l’apartat 6,
i també són interessants les activitats 4, 5, 6, i 8.
També té molta importància l’exemple resolt
de l’escala, de l’apartat 7, i seria molt recomanable
fer nombrosos exercicis –només matemàtics–
de conversió d’escala.
Si fem les activitats 9 i 10 obtindrem la pauta sobre
la necessitat de continuar amb les activitats 11 i 12
o no. Per acabar, és important completar les activitats
finals, perquè els gràfics seran habituals
en el desenvolupament curricular de Geografia.

Itinerari 3: continguts que van més enllà
A més a més del que s’ha indicat per a l’itinerari 2,
es pot aprofundir en la unitat mitjançant els textos
«A fons» i recalcant el domini de la localització
cartogràfica d’un punt en el mapa i de les diferent
escales.
Per a aquest grup és especialment recomanable
l’activitat 8, exercicis matemàtics de conversió
cartogràfica, l’activitat 12 i treballar més a fons
les activitats finals, intentant que l’alumnat construeixi
gràfics i interpreti les dades d’una manera bàsica.

࡯ GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO ࡯ MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. ࡯

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 77

1
DIFICULTATS ESPECIALS DE LA UNITAT
L’alumne passa d’un currículum amb
una assignatura que engloba diverses àrees
(Coneixement del Medi) a tenir-les separades
en diferents assignatures. S’ha de comprendre
que és un pas complicat per als alumnes
i mitjançant aquesta unitat els ho hem de fer
més fàcil.

de les projeccions més senzilles i usades
normalment, ja que si no podem veure
que els nostres alumnes arriben a unes
conclusions molt curioses i incorrectes sobre
la mida d’uns països determinats o d’indrets situats
als extrems del mapes, cosa molt freqüent
en les projeccions cilíndriques.


1. El pas cap a Geografia i Història no és fàcil.

5. Em costa localitzar un punt en el mapa.
2. Jo no veig tres dimensions en el mapa.
Tot i que el costum ens fa veure com una cosa
senzilla apreciar la tridimensionalitat del mapa,
pot ser complicat per a aquelles persones
que no estan familiaritzades amb el tema.
Cal treballar-ho amb paciència, dedicant classes
al treball cartogràfic, fent que es familiaritzin
amb els atles i els mapes topogràfics, i al final
aconseguirem que els alumnes apreciïn
les peculiaritats del relleu. Si donem per fet
que es domina el mapa topogràfic i l’atles
des de l’escola, només aconseguirem augmentar
els dubtes que tenen i crear problemes
que després arrossegaran.

Tots els nostres alumnes ja han fet exercicis
de representació i identificació de punts en eixos
cartesians, per la qual cosa la localització d’un punt
sobre una retícula no és un exercici nou per a ells.
Potser és més difícil introduir la variació
de les coordenades geogràfiques mesurades
en graus-minuts-segons. Per això hem de seguir
un procés lent en les localitzacions, primer cenyintnos al més bàsic (els graus) i després recalcant
les conversions de minuts a graus i de segons
a minuts. Dedicant un mica de temps a aquests
exercicis veurem que la capacitat de localització
i identificació dels nostres alumnes millora
amb rapidesa.

3. Per a què serveix una projecció? La majoria

6. Problemes amb l’escala. Hem d’intentar afavorir

de gent no es planteja que el pas d’una esfera
al pla implica la distorsió de l’element
que es vol representar. És interessant reproduir
a través d’exercicis pràctics les distorsions que
es puguin derivar de les diferents projeccions.

la comprensió del que és l’escala, i aconseguir
mecanitzar les conversions entre determinades
escales. Fent exercicis matemàtics de regles
de tres aconseguirem que finalment captin
la mecànica de la conversió, cosa que ens ajudarà
enormement en determinats mapes que mantenen
les escales constants, com ara els mapes
topogràfics. És molt interessant destacar
a l’alumne que l’escala gràfica no és una mera
informació, sinó una eina d’una gran utilitat
immediata per treballar sobre un mapa.

4. Per què he d’estudiar tantes projeccions?
Com que manegem diferents tipus de mapes,
hem de comprendre les diferents alteracions
que poden tenir per efecte de la distorsió. Almenys
hauríem d’arribar a assolir un coneixement bàsic

RECURSOS A LA GUIA RELACIONATS AMB LA UNITAT
Programació (pàg. 32-33)
Fitxes de reforç (pàg. 206-207)
Fitxa 1: L’orientació i la localització de punts
geogràfics
Fitxa 2: Les coordenades geogràfiques
Fitxes d’ampliació (pàg. 208-209)
Fitxa 3: Els fusos horaris
Fitxa 4: La representació i la interpretació
del territori

Adaptació curricular (pàg. 306-307)
Fitxa 1: Els mapes
Educació multicultural (pàg. 440-471)
Temps de lectura (pàg. 474)
Lectura 1: Què estudien els geògrafs?
Cinema i ciències socials (pàg. 518-528)
Al CD de recursos multimèdia hi ha material
per treballar la unitat a l’aula.


77

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 78

RECURS 1. PARAL·LELS I MERIDIANS. ELS HEMISFERIS

.................
...........

.................

.......................
......

.................

......................

......

..............

...................

.......

.............................

.................

..................

...........

...................

.......................
......

......................

..........................

...........................

..........................

.....................

...........................
.............

............................
............
..................

78


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 79

1
RECURS 2. LATITUD I LONGITUD
20°

0°

10°

20°

10°

30°

50°

40°

60°

40°


30°

40°

G
30°

30°

D
tròpic de Cà
ncer

tròpic de Càncer

20°

20°

E
10°

10°

C

0° equador

equador 0°

meridià de Greenwich

B

10°

F

H

10°

20°

20°

tròpic de Capri
corn

pricorn
tròpic de Ca

30°

30°

A

30°

20°

10°

0°

20°

10°

A.

60°

G.

D.

50°

F.

C.

40°

E.

B.

30°

H.

79

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 80

RECURS 3. GRÀFICS (pàg. 19 del llibre)
Població de 65 anys i més (2004)
(en %)

20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Àfrica

Amèrica
del Nord

Població treballadora (en %)

Amèrica
del Sud

Àsia

Europa

Oceania

Població treballadora (en %)

Agricultura 1,3 %

Agricultura
49 %

XINA

80

BÈLGICA


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 81

1
MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE
I PER A CASA
ne conegui bé perquè hi estiueja o bé perquè és el lloc d’origen de la seva família. Es poden trobar en botigues de mapes o en algunes llibreries.
Hi descobriran molts llocs i camins que no coneixen, i analitzaran com
és el relleu i el nom de molts llocs i accidents geogràfics amb els quals
estaven familiaritzats, però dels quals desconeixen la denominació
real.

2. Planificar excursions sobre un mapa topogràfic. Demaneu als alumnes que s’imaginin quina excursió pot ser més interessant. L’alumne ha
de calcular la longitud del recorregut que farà emprant l’escala i plantejar-se quins són els llocs més fàcils per travessar. Ha d’evitar grans pendents o llocs d’accés complicat –els descobriran perquè les corbes de nivell són molt properes– i mirar d’identificar els principals elements que
apareixen assenyalats a la llegenda.

3. Buscar imatges de mapes antics. Analitzar quins territoris representen, com ho fan, si el mapa té coordenades geogràfiques o no, si té
escala, com està orientat, la precisió en la representació, si s’hi incloïen
motius imaginaris, etc.

4. La importància d’un mapa: fer un mapa dels voltants de la seva localitat de memòria. Demaneu als alumnes que facin un mapa
dels voltants de la seva localitat. Han de pensar quins pobles o ciutats hi
ha a la rodalia, les rutes que acostumen a seguir habitualment o les que
coneguin perquè n’han sentit a parlar als seus pares o a la seva família.
Han d’intentar reproduir amb la màxima exactitud aquests voltants i assenyalar-hi quins llocs acostumen a freqüentar, i han d’intentar reproduir
de la manera més fidel possible el que pot ser el mapa de la rodalia. Un
cop fet, que el comparin amb la realitat.
• Quines diferències hi troben?
• Per què?
• Han coincidit diversos alumnes en un mateix error?

5. Imaginar-se un món sense mapes. Demaneu als alumnes que es plantegin com pot ser un món sense mapes i que facin una redacció on s’imaginin o expliquin alguna situació en què els mapes hagin resultat clau
per a algú o per a ells mateixos.

6. Utilitzar un mapa de carreteres. És un dels mapes que la gent fa servir més en la seva vida quotidiana. Per això, pot ser interessant analitzar-lo a classe amb els alumnes i fer-hi exercicis. Es podria demanar als
alumnes:
• Que observin si té llegenda.
• Que escriguin amb quin tipus de símbols s’han representat les diferents
categories de carreteres: colors, línies, dibuixos.
• Que enumerin els símbols dibuixats que es distingeixen i que n’expliquin el significat.
• Que calculin les distàncies en línia recta entre diversos punts, segons
l’escala.
• Que calculin la distància real, sumant els nombres que indiquen les distàncies en quilòmetres.

Més recursos

1. Buscar el mapa topogràfic de la localitat o de localitats que l’alum-

ENLLAÇOS
Enllaç del Ministeri d’Educació sobre
el planeta Terra, adaptat a un
nivell comprensible per a tots:
http://almez.cnice.mecd.
es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/
TIERRA.htm
Web del Ministeri de Foment que
condueix a l’Instituto Geográfico
Nacional, en el qual es poden
veure els diferents materials
cartogràfics que publica l’estat.
http://www.fomento.es/
MFOM/LANG_CASTELLANO/
DIRECCIONES_GENERALES/
INSTITUTO_GEOGRAFICO/
Enllaç que inclou algunes fotos
preses des de satèl·lits.
http://www.astromia.com
Història de la cartografia, molt
interessant.
http://www.mgar.net/var/cartogra.
htm
Web de la Universitat d’Oviedo
en la qual es poden veure
els recursos cartogràfics més
importants.
http://www.etsimo.uniovi.es/links/
carto.html
PEL·LÍCULES

1492: Conquest of Pardise,
dirigida per Ridely Scott (1992).
La pel·lícula se centra
en el moment del descobriment
d’Amèrica, amb el rerefons en
què els debats geogràfics
(esfericitat de la Terra, validesa
de les cartes nàutiques, etc.)
permeten il·lustrar amb claredat
els moments inicials
de la cartografia.
Dersu Uzala, dirigida per Akira
Kurosawa (1975).
Explica la història d’un caçador
siberià que fa de guia
per a un oficial de l’exèrcit rus,
encarregat de cartografiar
les zones més impenetrables
de la Sibèria.
NOVEL·LES
P. REY, El maestro cartógrafo.
Novel·la històrica situada
a Mallorca en el segle XIV,
quan Abraham Cresques traça
un mapamundi per a la Corona
d’Aragó gràcies al coneixement
que té dels secrets
dels navegants àrabs i grecs.


81

831202 _ 0075-0139.qxd

2

29/5/07

10:37

Página 82

El relleu terrestre

PRESENTACIÓ
La unitat 2 és una unitat breu en la qual ja comencem
a introduir alguns conceptes nous en el currículum,
relacionats amb l’origen i l’erosió del relleu. Per això hem
d’intentar evitar aprofundir-hi excessivament, tot i que
sempre és temptador fer-ho en aquest tipus de matèria;
ja que això suposaria per als alumnes, tot just començar,
una conquesta inassolible. Ha de ser un repte per
al professor fer una matèria –generalment una mica
«feixuga» si la tractem amb excés d’academicisme–
atractiva per a l’alumne, i alhora accessible.
La importància de la unitat, això no obstant, és crucial, ja

que és la que donarà als alumnes les pautes essencials
de coneixement de l’entorn en el qual viuen, i és un dels
instruments bàsics per desenvolupar
les altres unitats que veurem més endavant, com ara
el clima, els paisatges dels continents, i, molt
especialment, les unitats d’història.
També és la primera unitat que ens ha de servir
per calibrar el nivell de domini curricular previ real
que té l’alumne, per això fer una prova de nivell
en acabar la unitat pot servir per marcar-nos les pautes
posteriors del desenvolupament del curs.


Com que som davant d’una unitat de transició,
considerem que són imprescindibles els apartats
1, 2, 3, encara que es podria prescindir del relleu
submarí en aquest últim.
Hem d’aspirar a consolidar la idea de l’estructura
interior de la Terra organitzada en capes –com
una taronja–, i del relleu com a resultat de l’evolució
i l’erosió d’aquesta superfície.
Com a activitats imprescindibles suggerim
les següents: 5 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 26), 9,
10 i 11 (pàg. 28).

Les activitats que també pot fer sense cap mena
de problema un alumne mitjà són les següents:
1, 2 i 3 (pàg. 21), 6 (pàg. 23), 7 i 8 (pàg. 25).

es pot aprofundir en la unitat essencialment
en tres aspectes: el coneixement bàsic de la teoria
de la tectònica de plaques (secció «A fons»
sobre la història dels continents), les activitats
de reflexió sobre la informació (4 i 9), i la presa de
contacte amb el mapa topogràfic al final
de la unitat.

mitjà.

1. Comprendre que el relleu no és només
muntanyes. En el relleu s’estudien els accidents
que els alumnes poden comprendre més fàcilment,
com ara les muntanyes, però també formen part
del relleu els altiplans, les planes o les depressions.
S’ha d’intentar que l’alumne integri aquests
elements en el seu concepte de relleu.
La superposició del mapa físic amb el polític,
al qual ells estan acostumats, o la ubicació
de la seva localitat en el mapa físic pot facilitar-ne
la comprensió.

82

2. El fons marí també té relleu. Possiblement
és l’aspecte que presenta més dificultats perquè
els alumnes l’entenguin, ja que per percebre
el relleu terrestre l’alumne simplement necessita
mirar, mentre que per entendre el relleu marí
necessita, a més a més, imaginar-se una cosa
que no ha vist i que ell identifica gairebé
exclusivament amb la costa. Per a l’alumne
és complicat d’entendre, per exemple, el concepte
de dorsal oceànica, i entendre una serralada
submarina d’uns 3.000 m d’altitud i uns 65.000


831202 _ 0075-0139.qxd

29/5/07

10:37

Página 83

2
manifesta a través del vulcanisme, els terratrèmols
o l’erosió. Hem d’intentar fer entendre a l’alumne
que aquest procés no és un fet passat històric,
sinó que forma part del seu present.


km de longitud. Hi ajudarà molt un mapa del fons
marí o treballar amb mapes amb la batimetria
diferenciada per colors.

3. El pla només té dues dimensions. I, malgrat
tot, hi representem tres dimensions, ja que
els colors del mapa de relleu ens serveixen
per apreciar l’altura del relleu. Hi ha alumnes
que això ho comprenen gairebé sense esforç,
mentre que per a d’altres la tridimensionalització
del pla representa un esforç molt gran,
que s’accentua si el que utilitzem és un mapa
topogràfic amb corbes de nivell i sense altimetria
per colors. Aquesta pot ser una de les claus perquè
l’alumne s’interessi ràpidament per la matèria,
però cal treballar aquest aspecte amb molta
paciència, intentant fer classes pràctiques
d’una manera amena, portant mapes variats
i atractius. Sempre hi haurà alumnes que tinguin
dificultats especials amb aquest aspecte.

4. També hi ha relleu invers. És una dificultat
que s’afegeix al problema anterior: l’existència
de relleus plans, com ara les planes, i inversos,
com ara les depressions o els mapes batimètrics.
Hem de plantejar el treball cartogràfic com
un procés de conquesta-progrés. Per això serà més
fàcil entendre el relleu muntanyós, més concret,
i després l’invers, ja que si els unim tots dos
podríem crear confusió a l’alumne.

6. La comprensió de les principals teories sobre
la formació del relleu. Hem de graduar
bé les possibilitats dels nostres alumnes
de comprendre temes més complexos, com ara
la teoria de la deriva continental i la tectònica
de plaques, ja que introdueixen tota una sèrie de
qüestions que ells no coneixien, algunes de
les quals les aprendran els anys següents en altres
matèries, com ara física i química o biologia.
Per això ens hem de centrar a impartir aquells
aspectes que siguin més senzills o que siguin
imprescindibles per aconseguir un coneixement
general de la idea, sense buscar aprofundir-hi
excessivament.

7. Ubicació del nostre entorn en el mapa
de relleu. És bo integrar Catalunya, Espanya
i Europa en el mapamundi. Ajuda l’alumne a
adonar-se del caràcter muntanyós del relleu català
i espanyol, i a veure els elements principals del
relleu europeu, i ens permet comprovar la petitesa
dels nostres accidents geogràfics, comparats amb
els d’altres continents. També ajudarà a ubicar
Catalunya en el conjunt del relleu mundial.

5. El relleu és el resultat d’un procés dinàmic
i constant, que avui encara té lloc. L’alumne
acabarà assumint que el relleu és una cosa
que s’ha format en un moment del passat
determinat, ja acabat. Però la formació del relleu
és un procés que continua, la qual cosa es

Programació d’aula (pàg. 34-35)


Fitxa 5: L’estructura de la Terra
Fitxa 6: Conceptes relacionats amb el relleu

Temps de lectura (pàg. 451)
Lectura 1: La serralada del Karakorum

Fitxa 7: De viatge cap a mons desconeguts: Jules
Verne
Fitxa 8: Alfred Wegener i la deriva continental

Investigació (pàg. 538-539)
1. Els xerpes: viure a grans alçades



Fitxa 2: Les formes del relleu
Fitxa 3: L’interior de la Terra


83

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 84

RECURS 4. ESTRUCTURA DE LA TERRA

84



.....................

OCEÀ

Oceans

Continents

OCEÀ ................. ...........................

........................

OCEÀ


13:22

...........................

OCEÀ

..........................

OCEÀ

17/5/07

..............................

OCEÀ

OCEÀ ................... ...................

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 85

2

RECURS 5. OCEANS I CONTINENTS

85

86


Sistemes muntanyosos

....... Nom de placa

Plaques

...................

DE

PLA CA

PLACA
DE COCOS

.............................

PLACA

............................

PLACA

.................................

P L AC A

PLACA
ARÀBIGA

...................................................

PLA CA

PLACA
FILIPINA

........................

PLA CA

13:22

PLACA
DEL CARIB

PLACA
IRÀNICA

.........................................

17/5/07

..........................

PLA CA

..................................................

PLA CA

P L AC A

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 86

RECURS 6. LES PLAQUES TECTÒNIQUES

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 87

2


RECURS 7. FORMES DEL RELLEU


87

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 88

RECURS 8. FORMES DEL RELLEU

88


Andes

Plana amazònica

2

3

Resta d’unitats
del relleu

Groc

Muntanyes Rocalloses

Planes

Verd


6

5

4

Alps

Altiplà africà

Atles

9

8

7

Caucas

Gran plana europea

Pirineus

12

11

10

Península d’Aràbia

Gran Serralada Divisòria

Urals

15

14

13


Himàlaia

Arxipèlag del Japó

Península
de l’Hindustan

13:22

Altiplans

17/5/07

Taronja

1

Sistemes
muntanyosos

Marró

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 89

2

RECURS 9. EL MAPAMUNDI FÍSIC

89

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 90

I PER A CASA
1. Construir una muntanya. Fent servir diversos ma-

4. Investigar en botigues. Imagineu-vos que mun-

terials (fusta, cartró, plastilina), es pot provar de construir una unitat de relleu real (amb l’ajut d’un mapa
topogràfic, pot ser una muntanya característica de la
zona) o imaginària. Aplicant-hi colors, la idea de l’altimetria s’hi hauria de plasmar clarament.

tem una expedició per fer algun cim de gran altitud.
Els alumnes aniran a una botiga especialitzada i s’informaran sobre quins materials necessitarien per ferla (des de llibres i mapes especialitzats fins a objectes necessaris per a l’escalada). Després, extraurem
moltes conclusions sobre les condicions de vida a
la muntanya i sobre el relleu.

2. Quin és el més alt del món? Es pot fer, mitjançant gràfics de barres (es poden escollir altres formes
que resultin més atractives, com ara dibuixos de muntanyes), un gràfic en el qual es recullin, a escala,
les muntanyes més altes de cada continent, ajudantse del mapa de relleu del món. És important que tots
els alumnes els facin a la mateixa escala, per poder
comparar-los.

5. Elaborar murals. Dividiu la classe en grups, i a cada un li encarregueu que elabori un mural sobre una
de les grans serralades del món. En aquest mural,
s’hi hauria de reflectir un text sobre la serralada, un
mapa de la serralada, un mapa dels països que travessa i diverses fotografies dels cims més alts i dels
accidents naturals més interessants.

3. I de Catalunya? Com a complement a l’exercici anterior, i amb l’ajut d’un atles, investigueu quines són
les unitats de relleu de Catalunya i compareu-les amb
els gràfics de l’exercici anterior.

Més recursos
ENLLAÇOS
Enllaç vàlid per a tota la part de geografia. En els enllaços
de geomorfologia s’aprofundeix en els aspectes de geografia
física. http://club.telepolis.com/geografo/
geomorfologia/geomorfologia.htm

Discovery Channel: Viaje al centro de la Tierra. És un
documental sobre Jules Verne, un home avançat
per al seu temps, i com veuen la seva obra avui dia científics
de renom, que ens ajuden a recórrer en realitat
el que aleshores es va imaginar l’escriptor de Nantes.
National Geographic: Everest, 50 años en la montaña.

CD-ROM

Cartografia digital. Els principals comerços especialitzats
en mapes ofereixen CD en els quals es cartografia bona part
del relleu espanyol, amb especial atenció als parcs naturals.
Aquests materials ofereixen unes possibilitats
extraordinàries, i serà un ajut molt valuós conèixer-los.
A més a més, són un element motivador molt important.
PEL·LÍCULES

Límit vertical, dirigida per Martin Campbell, 2000.
Uns muntanyencs queden aïllats mentre fan l’ascensió
al K-2 (entre la Xina i el Pakistan). La muntanya
es converteix en la protagonista de la seva història.
Himalaya. Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un premi Cesar,
explica la història d’un vell i el seu nét en uns paisatges
d’una bellesa que parla per ella mateixa.

Al filo de lo imposible. Col·lecció de DVD que conté
documentals de vida submarina i d’ascensions
en condicions extremes.
NOVEL·LES
J. VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí.
J. VERNE, Viatge al centre de la terra.
Jules Verne va ser un escriptor francès avançat al seu temps,
que narra d’una manera apassionada aventures i viatges
imaginaris, alguns dels quals després es van fer realitat.
OBRES DE DIVULGACIÓ

Atles de Catalunya i el món. Grup Promotor / Santillana.

DVD
Discovery Channel: Máquinas extremas, descubriendo
las profundidades. Imprescindible per conèixer
les característiques del relleu marí i les tècniques
d’investigació de les grans profunditats.

90


831202 _ 0075-0139.qxd

3

17/5/07

13:22

Página 91

Les aigües

La unitat 3 tracta sobre les aigües i com es
distribueixen pel planeta. Probablement es tracta d’un
dels temes que als alumnes de 1r d’ESO els resulta
més familiars, ja que hi ha diversos aspectes que ja
han tractat prèviament a Coneixement del medi,
i coneixen continguts com ara el cicle de l’aigua
o el curs d’un riu, tot i que tractarem aquests punts més
a fons que en anys anteriors. Per això, en els continguts
d’aquesta unitat coexisteixen aspectes de repàs amb
d’altres de nous, sobre els quals caldrà insistir més.

Des del punt de vista de la geografia humana, hem
de transmetre que les aigües són un dels focus de més
interès i futur en l’explotació econòmica –pesca,
obtenció d’energia–, i, alhora, bona part dels problemes
mediambientals es produeixen –sovint per aquesta
mateixa causa– en el medi aquàtic, ja sigui marí
o fluvial.

D’altra banda, la importància de la unitat rau
en la transcendència que té l’aigua en nombrosos
components del medi físic i humà.


PRESENTACIÓ

D’altra banda, en la introducció que a poc a poc
anem fent als alumnes en les tècniques de treball més
bàsiques per a l’assignatura de Geografia,
és especialment rellevant el material de les activitats
finals, ja que es tracta d’un tipus de treball que a mitjà
termini ens resultarà molt important.

L’aigua és un dels dos elements principals
caracteritzadors dels climes, juntament amb
les temperatures, i no podem oblidar que les aigües
representen un percentatge molt gran de la Terra.

Per tant, és una unitat en la qual trobarem molts
nexes i referències que després ens seran útils
a l’hora d’exposar diferents qüestions d’altres capítols.




Com que es tracta d’una matèria coneguda per
la major part dels alumnes, els apartats 1 a 4 i 6
els haurien de tractar tots, però s’hi haurien d’eliminar
alguns conceptes una mica més complexos
i que podrien desviar aquests alumnes de les idees
bàsiques. Els apartats 5, 7 i 8 es podrien impartir fent
una selecció més dràstica dels continguts.

es pot aprofundir en la unitat essencialment en tres
aspectes: primer, desenvolupant a fons el cabal
del riu, per a la qual cosa ens podem servir dels
documents 5 i 6, adequats per a un alumnat
de més nivell; segon, la interpretació del mapa de
corrents marins, que ens resultarà molt útil quan
tractem sobre aquest mateix punt en determinats
aspectes del clima, com ara l’aparició de deserts
costaners i altres fenòmens climàtics similars, i tercer,
la interpretació de gràfiques del curs dels rius, que
es tracta en l’activitat 29.

Com a activitats idònies per a aquests alumnes
pensem que les activitats 1, 2, 6, 10, 11, 14 i 15
es poden proposar dins d’aquests continguts
imprescindibles. Alguns textos breus, com ara
el document 3, també són adequats.

mitjà.
Pel que fa a les activitats proposades, cal remarcar
la realització de quadres per organitzar la informació,
com els dels exercicis 3 i 8. També volem fer especial
esment als exercicis d’interpretació de textos (7, 10,
16 i 17), i resulten molt importants els de les activitats
finals (subratllar i interpretar el mapa de corrents
marins).

Són molt importants els exercicis d’organització
d’informació, que de vegades no són gaire apreciats
per l’alumnat més inquiet, però que ajuden
a sintetitzar bé les idees. També és fonamental
que entenguin i treballin a fons els exercicis
de les activitats finals, que els ensenyen les primeres
tècniques de treball amb textos. Hem de fer tot
el possible per evitar que els exercicis de reflexió
es converteixin en una resposta mecànica i sense
contingut, per això hem d’exigir una resposta clara
i precisa.


91

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 92

1. Cal vetllar per l’ús d’una terminologia
específica correcta. Malgrat que no és
una terminologia especialment complexa, ja que,
en línies generals, és força descriptiva, convé
que l’alumne entengui i manegi els termes tècnics
de la manera més correcta possible. Per això
és molt important aturar-se en cada concepte
i aconseguir comprendre’n el significat.

2. Hem d’aprendre a localitzar els principals
rius i mars del món. Hi ha pocs aspectes
de la geografia que resultin tan integradors
com els ris i els mars, que uneixen i banyen terres
de vegades distants, i estableixen nexes invisibles
entre pobles diferents. Aprendre a localitzar
aquests nexes ensenyarà molt els alumnes
en temes de geografia i història posteriors.
Aquesta vegada, potser caldrà fer un esforç
de memorització, cosa que moltes vegades
pot comportar un rebuig de l’alumne, més
acostumat a temes fàcils de comprendre, però
revertirà, en un futur immediat, en aspectes molt
positius.

3. L’aigua no es limita a memoritzar rius i mars.
Tampoc no hem de caure en l’altre extrem,
el de convertir la unitat exclusivament en un simple
exercici mecànic de memorització d’accidents
geogràfics. És molt important la confecció
de mapes, que permetin als alumnes ubicar
els diferents accidents geogràfics. El mitjà
és el mapa, i no pas la llista de rius i mars.

4. Hem d’interrelacionar l’aigua amb l’activitat
econòmica. La importància de l’aigua es vincula
al consum que en fem, ja que és un element sense

el qual no es pot viure, ni fer la majoria d’activitats
econòmiques. Per tant, és molt important que
els alumnes s’adonin d’aquesta importància
de l’aigua.

5. L’aigua és escassa, i la unitat dedicada
a l’aigua pot servir de vehicle
de conscienciació. Ens podem limitar a exposar
la unitat de l’aigua com una part més
del currículum, però no podem oblidar que
es tracta d’un recurs que a moltes zones d’Espanya
escasseja molt freqüentment. Per això podem
implicar els alumnes en mesures d’estalvi
de l’aigua. És, per tant, un tema que es pot portar
molt fàcilment a la vida quotidiana, i que fins i tot
pot ser un assumpte que estigui en el debat social
i periodístic, cosa que hem de saber aprofitar.

6. La unitat de les aigües no es pot centrar
només en rius i mars. Cal entendre que hi ha
un altre tipus de recursos relacionats amb l’aigua,
com ara les aigües subterrànies o l’aigua en forma
de glaç, ja sigui formant inlandsis, glaceres
o icebergs. La importància present i futura
d’aquests recursos ens ha d’obligar a treballar-los
més a fons, i els hem de donar la importància
que mereixen.

7. Hi ha diagrames complexos als quals
els alumnes no estan acostumats, com
ara els gràfics del curs d’un riu o els mapes
de corrents marins. Hem de fer servir aquests
recursos amb compte, per no entrar en qüestions
massa complexes, però alhora hem de donar
l’oportunitat d’aprofundir-hi a l’alumnat que demani
més informació.

Programació d’aula (pàgs. 36-37)

Educació multicultural (pàgs. 416-417)

Fitxes de reforç (pàgs. 214-215)
Fitxa 9: Les aigües
Fitxa 10: Interpretació de perfils longitudinals de rius

Temps de lectura (pàg. 452-457)
Lectura 3: El Mediterrani
Lectura 4: Les cascades de l’Orinoco
Lectura 6: Les glaceres, tot un espectacle

Fitxes d’ampliació (pàgs. 216-217)
Fitxa 11: Determinar, representar i comentar el règim
d’un riu
Fitxa 12: Jerarquització d’una xarxa fluvial
Adaptació curricular (pàgs. 312-313)
Fitxa 4: L’aigua en la natura

92

Cinema i ciències socials (pàgs. 490-500)
Investigació (pàgs. 512-513)
Els inuit: viure entre el glaç
Al CD de recursos multimèdia hi ha material per
treballar la unitat a l’aula.


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 93

3


OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC

ÍNDIC
PACÍFIC

OCEÀ

ATLÀNTIC

OCEÀ

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ

PACÍFIC

OCEÀ

RECURS 10. RIUS DEL MÓN


93

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 94

RECURS 11. EL CURS D’UN RIU

94


Mar de Bering


4
Mar Bàltic

Mar del Nord

6

5

Mar Negre

Mar Mediterrani

8

7

Mar d’Aràbia

Mar Roig

10

9

Mar del Corall

Mar del Japó

12

11


Mar de la Xina Meridional

Mar de Filipines

13:22

2

3

17/5/07

Mar Carib

1

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 95

3

RECURS 12. MARS DEL MÓN

95

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 96

96

Mar Caspi

10
Txad

8
Victòria

6
Maracaibo
Onega

2

4

Grans Llacs

1

3

Mar d’Aral

5

Làdoga

7

Baikal

9

Titicaca

RECURS 13. LLACS DEL MÓN


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 97

3
I PER A CASA

calitat. Els alumnes podrien investigar on neix, per on passa i cap a on
va.
Si a prop hi teniu un embassament, també en podrien investigar l’origen,
quan es va construir i l’ús que se li pot donar.
Si viviu a la costa, els alumnes podrien analitzar l’estat del mar a la seva
zona: l’estat de les platges, l’aprofitament que es fa dels recursos del mar,
la importància econòmica que té per a la localitat (turisme, etc.).

2. Imatges i fotografies. Poden buscar en llibres i a la xarxa aquest tipus
de recursos visuals sobre diferents aspectes relacionats amb l’aigua, com
ara fotografies de cascades, de rius importants o de paisatges marins especialment bonics. Si fan aquesta activitat a classes poden acabar muntant una vertadera exposició d’imatges boniques o curioses relacionades
amb l’aigua.

3. Formes tradicionals d’obtenció d’aigua. A moltes zones d’Espanya es
fan servir mètodes tradicionals per obtenir aigua al camp o a la ciutat; en
alguns casos, com ara els aqüeductes, poden tenir milers d’anys d’antiguitat. Demaneu als alumnes que investiguin alguns d’aquests mitjans d’obtenció d’aigua: sínies, sèquies, canals, etc.

4. Estudi del consum d’aigua de casa teva: i tu, què fas per estalviar-ne? L’obtenció de l’aigua sempre ha estat un problema als països que
tenen estacions seques, com el nostre. Per aquest motiu són freqüents els
anys en què l’escassetat d’aigua obliga a posar en marxa campanyes de
conscienciació sobre la necessitat d’estalviar aigua. Amb l’ajut dels enllaços que hem destacat en el CD de recursos multimèdia, els alumnes hauran d’analitzar com és el consum d’aigua de casa seva, si tenen en compte l’estalvi d’aquest bé o no, i quina proposta d’estalvi farien als seus pares
per disminuir la despesa d’aigua.

5. Organitzar un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya.
Espanya és un país que té una zona humida, on el clima oceànic aporta
prou aigua per al consum humà i econòmic, i zones clarament deficitàries,
ja que són de climes més secs, amb unes aportacions d’aigua molt més
restringides. Els últims anys s’ha generat un debat sobre el repartiment de
l’aigua a Espanya. Els alumnes han d’investigar l’origen del problema,
documentar-se amb notícies de premsa o informacions de tota mena i
organitzar un debat en el qual dos grups defensin posicions contràries sobre aquest tema.

Més recursos

1. Buscar informació sobre els recursos d’aigua que hi ha a prop de
casa. Segur que hi deu haver un riu o una deu d’aigua que travessa la lo-

ENLLAÇOS
Enllaç del Canal d’Isabel II de Madrid
sobre el problema de l’aigua.
A causa de la mida de la
població de Madrid, el control
de l’aigua es converteix en un
aspecte essencial per a la ciutat.
http://www.cyii.es/www/publico/
index_esp.html
PEL·LÍCULES

Capitanes intrépidos, dirigida
per Victor Fleming el 1937.
Basada en una novel·la
de Rudyard Kipling, la pel·lícula,
protagonitzada per Spencer
Tracy, ens mostra amb tota
la cruesa les condicions de vida
al mar i les relacions tan difícils
entre l’ésser humà i el medi marí.
DVD

El mundo submarino, de Jacques
Cousteau. Tot i que està
principalment centrada
en la fauna submarina, permet
treballar amb amplitud les
característiques del relleu marí.
El Congo: el río que absorbe todos
los ríos (2001). És un
documental de la BBC on
es mostra el riu més cabalós
de l’Àfrica i com actua com
un element integrador
de la natura i la societat.
NOVEL·LES
Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar.
Ens explica la història d’un vell
pescador que no aconsegueix
pescar res i és víctima de la riota
dels seus companys del poble.
Però un dia aconseguirà
el que mai no havia aconseguit
cap pescador...
Arturo PÉREZ REVERTE, La carta
esférica. És una novel·la que
té com a protagonista el mar.
És molt recomanable per les
múltiples referències
geogràfiques (cartografia,
localització, etc.).
PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES
C. SÁENZ RIDRUEJO y M. ARENILLAS,
Guía física de España. 3.
Los ríos (Alianza). Estudia
la morfologia i la hidrologia
dels rius d’Espanya i com
els aprofita l’ésser humà.


97

831202 _ 0075-0139.qxd

4

17/5/07

13:22

Página 98

El temps i el clima

PRESENTACIÓ
La unitat 4 ens presenta la part més teòrica
de la climatologia adaptada per a Secundària,
que continua amb la unitat 5, on veurem
el desenvolupament dels diferents climes i paisatges.
La importància de la unitat rau, per tant, en el fet que
ens proveirà de les eines conceptuals bàsiques
que ens permetran conèixer un dels aspectes més
importants de les ciències socials, com és el medi físic
climàtic i com ha influït en la història i la cultura
dels pobles. Efectivament, sense voler caure
en determinismes, hi ha certes circumstàncies
històriques, com ara el procés de neolitització,
el creixent fèrtil o el desenvolupament de la civilització
egípcia, que no es podrien explicar sense tenir
en compte aquest tipus d’aspectes.
Una de les virtuts que tenen les unitats de clima és,
en línies generals, que són molt tangibles. Mentre que

en altres aspectes de la geografia física hem
de recórrer a la imaginació o a la capacitat de l’alumne
per poder «veure» la matèria explicada, el clima té
una acció directa sobre els alumnes, almenys els
climes que els influeixen directament. Aquesta
proximitat acostuma a motivar força els alumnes,
que sempre tenen tendència a buscar el pragmatisme
de la matèria, i simplifica bastant el procés
d’aprenentatge si el sabem aprofitar.
Un dels aspectes més interessants d’aquesta unitat
és que, en les activitats finals, ja introduïm una sèrie
de nocions sobre el treball amb esquemes. Aquesta
tècnica és essencial per aprendre a fer treballs
amb materials d’una certa extensió, com els que
normalment ens exigiran a Ciències Socials, per això
és realment molt interessant dur-la a terme
i practicar-la.


En aquesta unitat els continguts imprescindibles
haurien de ser aquells que se centren en el més
essencial dels elements del clima, és a dir
els corresponents als apartats 2, 3, 4 i 6.
Les activitats més recomanables per a aquest nivell
serien les activitats 1, 5, 6 i 10. Com a activitats finals
especialment interessants per a aquest itinerari
hi hauria «Observar el temps» i «Interpretar un mapa
pictogràfic».

mitjà.
A més a més de les activitats assenyalades per
a l’itinerari 1, el conjunt d’activitats idoni per reforçar
el que s’ha après serien les activitats 2, 11, 12, 15,
16 i 17 (intentant evitar la resposta òbvia o la simple
còpia del text) i l’activitat 7 (d’organització

98

de conceptes). També seria interessant ocupar-se
d’una manera gradual de la tècnica de treball «fer
un esquema» de les activitats finals, i provar amb
els alumnes els diferents tipus d’esquemes fins
a aconseguir que la informació estigui ben
organitzada i sintetitzada.

La matèria més complexa seria la secció «A fons»
sobre la rotació i la translació, i ha de quedar clar
que no és un simple afegit de la matèria, sinó que
el que s’ha explicat té transcendència per
comprendre alguns aspectes més complexos
de la unitat.
També és molt important l’apartat «A fons» sobre
els tipus de precipitacions, i la interpretació d’un
mapa de superfície de les activitats finals.
A més a més de les activitats dels itineraris anteriors,
també podríem realitzar els exercicis 3, 8, 9, 13, 14
i 25. És interessant insistir en les activitats 21
a 23.


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 99

4

però també una part pràctica bastant interessant
i atractiva. Hem d’intentar jugar amb totes dues
parts de manera que la unitat no es limiti a ser
una enumeració avorrida de factors i elements
del clima. Gairebé tot el que necessitem és
a l’ambient i els alumnes ho coneixen d’una
manera intuïtiva, cosa que hem d’aprofitar.

2. De vegades, els termes del clima es fan
servir d’una manera inadequada. Molt sovint
veiem com es fan servir termes de climatologia
d’una manera incorrecta. Així doncs, de vegades
es confon el temps atmosfèric amb el clima, i fins
i tot de vegades se’n parla com de «climatologia
adversa». Hem d’intentar que l’alumnat accepti
una terminologia correcta sense caure
en la pedanteria ni en la incorrecció.

3. Molts alumnes parteixen amb idees formades
a priori. Molt sovint els alumnes tenen conceptes
sobre el clima que són errors arrelats des de temps
enrere. El cas més clar és l’ús del concepte
d’anticicló amb una referència a la calor,
i depressió, com a fred, quan són unes referències
de pressió que, sense més dades, com a molt, ens
poden dur a conclusions sobre humitat més que no
pas sobre temperatura.

4. Però..., realment tots saben interpretar
el «mapa del temps»? És força familiar i comú
veure a les notícies mapes de pressió en superfície
que, suposadament, la majoria dels espectadors
interpreta correctament. Hem de treballar aquest
tipus de mapa, intentar fer front a les idees
preconcebudes dels alumnes, i intentar ensenyar
les veritables conseqüències de les situacions
atmosfèriques que analitzem.

5. En diverses fases de la unitat la matèria
sembla més pròpia de ciències. Certament,

1. Aparentment, es tracta d’un tema molt
teòric. És una unitat que té part de teoria,

tota la geografia física té una certa tendència a
assimilar-se a matèries científiques, ja sigui biologia
o física. Això no obstant, aquest fet no ha
de representar cap problema, sempre que
sapiguem transmetre clarament el concepte
que estem ensenyant.

6. De vegades podem perdre la perspectiva
de ciències socials. Malgrat l’afirmació prèvia,
hem d’evitar excedir-nos en la càrrega de matèria
científica que impartim. Cal recordar que no ens
interessa tant el fenomen científic per ell mateix,
sinó la transcendència geogràfica i, per tant, social,
que tingui. El que realment ens interessa són
les conseqüències de determinats climes
per a les societats i les economies, mentre
que l’explicació científica d’alguns processos,
tot i que han de ser valorats, té menys
importància.

7. Alguns dels gràfics són realment
complexos. Com la majoria dels coneixements
que s’imparteixen a Secundària, molts
dels continguts poden tenir diversos graus
d’aprofundiment. Si els diferents gràfics
amb què treballem el clima, des del climograma
fins a altres qüestions, els treballem a primer
curs amb pretensions de comentari propi
de Batxillerat, no assolirem els objectius proposats,
que han de ser aconseguir una interpretació
correcta del treball amb gràfics. És molt possible
que, amb el pas del temps, els alumnes
aconsegueixin diferents graus d’aprofundiment
que ens permetin treballar d’una manera
personalitzada en cada cas.

Programacions (pàgs. 38-39)


Fitxes de reforç (pàg. 218)

Temps de lectura (pàg. 479 i 482-483)

Fitxa 13: Conceptes climàtics

Lectura 5: El paper del fred en el setge a Leningrad

Fitxes d’ampliació (pàg. 219)

Lectura 7: Vents

Fitxa 14: Previsió del temps a partir de l’observació
dels núvols



3. Els irula: viure als boscos

Fitxa 5: Diferenciar el temps i el clima


Fitxa 6: L’atmosfera



99

ad

or

rtic
antà
olar
le p
c
cer

equ

Més de 28
De 20 a 28
De 10 a 20
De 0 a 10
Menys de 0

Vermell

(en graus centígrads)

TEMPERATURES MITJANES

Taronja
Morat
Groc
Blau

olar
le p
cerc

equador

tròpic de Càncer

tròpic de Capricorn

c
àrti

13:22

ic

m

100

17/5/07

tè
r

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 100

RECURS 14. LES TEMPERATURES MITJANES


c

olar
le p
erc

rtic
antà

De 250 mm a 500 mm

De 500 mm a 1.000 mm

Més de 1.000 mm


Groc


Menys de 250 mm

Verd

Taronja

Blau

PRECIPITACIONS ANUALS
(en mm)

13:22

tròpic de Capricorn

17/5/07

equador

tròpic de Càncer

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 101

4

RECURS 15. LES PRECIPITACIONS

101


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 102

MÉS SUGGERIMENTS PER A LA CLASSE I PER A CASA
1. Fes la teva pròpia estació meteorològica.
A totes les cases podem trobar un termòmetre,
i en moltes també hi ha baròmetres o instruments
similars. Amb aquests estris farem el seguiment
del clima de la nostra localitat durant un mes.
Anotarem les mesures, les hores en què les prenem
i tindrem la informació necessària per fer-nos una
idea de com és el nostre clima en aquest mes.

3. Buscar als diaris i a Internet notícies
en què la predicció del temps hagi estat clau
per prevenir (o no ) una catàstrofe natural, o hagi
estat important en altres aspectes, com ara
en la producció agrícola.

4. Investigar alguns fenòmens naturals,
com ara la gota freda, el Niño o l’efecte Foëhn.
Els alumnes descobriran que darrere d’aquestes
paraules enigmàtiques hi ha de vegades fenòmens
naturals d’una gran transcendència.

2. Buscar fotografies de fenòmens
meteorològics. N’hi ha de molt curiosos
i alguns són realment «fotogènics». Es poden fer
a classe uns murals amb la imatge en qüestió
i l’explicació del fenomen.

Més recursos
ENLLAÇOS

DVD

Web de l’Institut Nacional de Meteorologia. http://www.inm.es/

Documental - National Geographic: La tormenta del siglo
(1999). Se centra en els esdeveniments que van tenir lloc
a la costa oriental dels Estats Units durant el mes de març
de 1993, quan una tempesta catastròfica va batre aquesta
zona i hi va deixar un resultat devastador. A més a més,
serveix de reflexió sobre el paper dels meteoròlegs
i de com, massa freqüentment, la població i els poders
públics menysvaloren els seus advertiments.

Web de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de la
Universitat d’Oviedo sobre astronomia i meteorologia.
http://www.etsimo.uniovi.es/links/astro.html
Web dedicada als alumnes de Secundària, amb moltíssimes
explicacions sobre el temps i el clima.
http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0151-01/ed990151-01.html
Pàgina web amb moltes dades i fotografies sobre la Terra,
el temps i el clima.
http://www.astromia.com/tierraluna/tiempoclima.html
Pàgina web de la NASA (Global Hidrology and Climate Center).
És en anglès, però és molt fàcil de fer servir i ofereix una
gran quantitat de tipus d’imatges de diferents satèl·lits.
http://www.ghcc.msfc.nasa.gov/GOES/
L’Organització Meteorològica del Món, que depèn de l’ONU,
és un recurs molt útil, amb moltíssimes aplicacions a aquest
tema. Imprescindible. És en castellà.
http://www.wmo.ch/index-sp.html
PEL·LÍCULES

La tormenta perfecta, dirigida per Wolfgang Petersen el 2000.
És una pel·lícula, basada en la novel·la homònima
de Sebastian Junger, en la qual les vicissituds atmosfèriques
es converteixen en la clau de la trama. La protagonitzen
George Clooney i Mary Elisabeth Mastrantonio.

102

Jesús GONZÁLEZ GREEN, Con los vientos alisios. La derrota
de Colón en globo (1997). Es tracta d’una expedició
científica que es va dur a terme el 1992, amb la qual
es pretenia commemorar els 500 anys de l’expedició
de Colom fent servir els mateixos elements: el vent
i el coneixement dels corrents d’aire. La importància
de conèixer els vents alisis va ser fonamental per a l’èxit de
totes dues expedicions.
Manuel TOHARIA, Tiempo y clima. Malgrat el to didàctic
i la dimensió tan reduïda, és una de les obres més
assequibles i completes per aprofundir en el clima des del
punt de vista del rigor científic.


831202 _ 0075-0139.qxd

5

17/5/07

13:22

Página 103

Els paisatges de la Terra

Aquesta unitat complementa l’anterior, perquè fa
una aproximació geogràfica, més pràctica,
del que ja s’ha après. Els alumnes hi troben l’explicació
del perquè de l’aparició dels diferents paisatges.
En els apartats desenvolupem els climes principals
d’una manera conjunta, i fem anàlisis descriptives
dels climes i dels resultats de com interaccionen
amb el medi i les societats; per això en cada clima
trobem un esquema intern en el qual incloem
la descripció pròpiament dita del clima, el paisatge
que en resulta, l’estructura hidrogràfica, la vegetació,
el poblament, i donem una coherència general

a aquests conceptes a través de la interacció
de tots aquests elements.
Juntament amb aquesta explicació, en la unitat
aportem uns dibuixos esquemàtics, molt fàcils
d’interpretar, sobre cada un dels paisatges. A més
a més, incloem uns petits mapes, versió reduïda
del mapa principal de climes i paisatges, perquè sigui
més fàcil per a l’alumne ubicar immediatament
el paisatge en qüestió.


PRESENTACIÓ

A la part final de la unitat desenvolupem les tècniques
del croquis i de la construcció i interpretació de
climogrames, que són molt interessants i actuals.


Creiem que som davant d’una de les unitats més
senzilles i fàcils de comprendre per a qualsevol
alumne. Això no obstant, amb els alumnes de menys
nivell, pot ser que haguem de cenyir-nos només
als apartats relacionats amb els paisatges propis
del nostre entorn. Són, concretament, els apartats
5, 6, 7 i 9.
Com a exercicis proposem les activitats 1, 4, 5, 7 i 8.
Seria perfecte intentar sistematitzar els coneixements
que han adquirit fent les columnes relacionades amb
els continguts seleccionats en el quadre de l’exercici 18.

mitjà. Per això pensem que els apartats 1 a 8
es poden preparar sense cap mena de problema,
adaptant, en tot cas, alguns termes del llenguatge
descriptiu a nivells més assequibles, i eliminant
els que puguin representar un problema.
Hem d’emprar amb compte els tecnicismes
que s’utilitzen en aquest itinerari, ja que la matèria
és força assequible en aquest nivell i correm el risc
de convertir-la en una cosa més complexa
del que cal per qüestions de detall.

Les activitats recomanables serien totes les
de la unitat (1 a 12), amb les quals podrem reforçar
la matèria impartida. També són molt apropiades
les activitats finals de la unitat següents: 13, 15, 18,
19, 21, 22 i 23. En les tres últimes activitats cal tenir
en compte que es tracta del treball sobre
climogrames, per la qual cosa el nivell d’exigència
ha de ser gradual, sense esperar obtenir resultats
òptims al primer intent.

A mes a més del que s’ha assenyalat per
als continguts mitjans, pensem que l’alumnat
que vulgui anar més enllà pot trobar molts exercicis
i materials que satisfacin les seves inquietuds. Hem
d’insistir en exercicis que els permetin organitzar
i sistematitzar la informació, com ara l’activitat 6
o l’activitat 18 (amb tota l’amplitud que els sigui
possible), i en activitats de desenvolupament,
com ara la 14, la 17 i la 20.
És molt important que aquest tipus d’alumnat
aprofundeixi en la matèria amb les activitats 21 a 24,
d’una manera global, que li donaran una perspectiva
dels climes més profunda. Sobre aquesta qüestió,
tornem a insistir que els alumnes que necessitin
aquest tipus de treball han d’evitar el comentari
monosil·làbic o merament descriptiu, i intentar
extreure conclusions forjades en la reflexió.


103

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 104

1. Comprenc bé el clima que m’envolta,
però em costa entendre’n d’altres.
Els alumnes, com a norma general, tenen molt
assimilat l’esquema de quatre estacions.
Quan s’expliquen altres climes amb dues
estacions, o cap, molt sovint causa sorpresa.
Cal insistir que els nostres climes no són
una norma extrapolable a qualsevol zona.

2. M’és complicat analitzar els climes
de l’hemisferi sud. Un cop que ens hem
acostumat als climes de l’hemisferi nord,
els alumnes se sorprenen de veure que han
de modificar els esquemes per a l’hemisferi sud.
Un cop han entès que el nostre hivern
és el seu estiu, tot torna al seu lloc.

3. No entenc per què hi ha climes molt freds,
com ara el siberià, que es classifiquen com
a temperats. Aquesta afirmació és molt corrent
entre els alumnes de Secundària. El motiu rau
en l’existència o no d’almenys tres mesos
de possible conreu, que és la diferència entre
poder o no fer servir un territori per viure-hi.
Molt sovint aquest tipus de qüestions són
les que resulten més sorprenents per als alumnes.

4. No conec prou bé el mapa físic i el polític.
Probablement el problema més gran amb què
ens trobem és l’escàs coneixement del mapa físic
i polític, cosa que fa complicat l’intent d’ubicar
els climes mitjançant referències geogràfiques que,

moltes vegades, ells no saben situar amb precisió.
L’eina principal de suport ha de ser el mapa,
que és on l’alumne se situarà correctament, i a partir
d’aquí podrem treballar amb detall.

5. No entenc bé els climogrames. El climograma
és una gràfica que pretén simplificar un clima
mitjançant la representació de dues variables
expressades en mesures mensuals. La gràfica
per ella mateixa no hauria de causar cap problema,
és senzilla, però per treballar-hi hem de seguir
un ritme molt progressiu, sense buscar objectius
finals inassolibles d’una manera immediata,
sinó intentant introduir les novetats a poc a poc.
Una de les eines que ajuden més a comprendre
els climogrames és elaborar-ne un manualment,
perquè mentre es fa els alumnes van buscant
respostes a dubtes que en condicions normals
no expressen.

6. És difícil entendre bé la relació entre clima,
vegetació, hidrologia i poblament.
Probablement aquest és un dels aspectes més
interessants de la climatologia, l’aplicació
més pràctica. Si es coneix el clima d’una zona
es poden deduir molts aspectes de l’entorn,
com ara el tipus d’hàbitat, el tipus de vegetació
o les característiques dels rius. Si s’aconsegueix
que els alumnes es plantegin que hi ha una relació
bàsica entre aquests tres elements, ja tindrem molt
de guanyat en l’estudi de la geografia.

Programació d’aula (pàg. 40-41)
Fitxa 15: Elaborar un climograma
Fitxa 16: Comentar un climograma
Fitxa 17: Diversitat de paisatges i patrimoni natural
Fitxa 18: La classificació de Köppen
Fitxa 19: El paisatge i la pintura
Fitxa 7: Els climes de la Terra
Fitxa 8: La difícil vida a la selva
Fitxa 9: El paisatge de la sabana
Fitxa 10: Diferents tipus de deserts
Fitxa 11: El paisatge de clima mediterrani
Fitxa 12: El paisatge de clima continental

104

Fitxa 13: El paisatge de clima oceànic
Fitxa 14: La vida a les regions polars
Fitxa 15: La vida a alta muntanya
Lectura 8: El desert del Sàhara
Lectura 9: El bosc escandinau
Lectura 10: El paisatge d’alta muntanya: paisatges
esglaonats
Lectura 11: El valor de l’ombra a la sabana africana
4. Els boiximans: viure al desert africà


Desèrtic

Groc

Xinès

Rosa

Blau

Polar

D’alta
muntanya

Morat

Violeta

CLIMES FREDS

Continental

Mediterrani
i similars

Marró

Oceànic

Verd

CLIMES TEMPERATS

Tropical

Taronja


13:22

Equatorial

17/5/07

Vermell

CLIMES CÀLIDS

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 105

5

RECURS 16. ELS CLIMES DE LA TERRA


105

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 106

106

Bosc
mediterrani

Bosc de
fulla caduca

Vegetació
de muntanya

Taigà

Tundra

Rosa

Blau

Morat

Marró

Malva


Sense vegetació

Estepes
i praderies

Desert
Groc

Taronja

Sabana
Verd

Vermell

Selva

RECURS 17. LA VEGETACIÓ DEL MÓN

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 107

5
RECURS 18. EL CLIMOGRAMA

TEMPERATURES
(en ºC)


GEORGETOWN - GUYANA
PRECIPITACIONS
(en mm)
220
210
200
190
180
170
160
150
140
130
120
110
100
90
80
70
30

60

25

50

20

40

15

30

10

20

5

10
0

0
G

A

M

F

M

J

A

J

S

O

N

D

G

F

M

A

M

J

J

A

S

O

N

D

T. (ºC)

25

25,5

26

26

25,5

25

24,5

24,5

25

24,5

24,5

24,5

P. (mm)

71

89

142

178

152

145

175

165

185

205

183

104


107

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 108

I PER A CASA
1. De quines regions i països procedim? Els alumnes podrien recollir
informació sobre el clima de la seva regió o país d’origen. Caldria buscar
dades sobre el clima, sobre la vegetació, els rius, els conreus i el poblament. Amb totes aquestes dades, feu un treball o promoveu una exposició al centre que reuneixi totes aquestes dades i ens permeti conèixer millor moltes zones del món.

2. Podem fer climogrames de qualsevol zona del món. Zonaclima.com
és una web en castellà que subministra dades per construir climogrames
de qualsevol país del món. Es pot utilitzar el mapa principal o buscar el
país alfabèticament, i hi ha dades suficients per construir un climograma o comentar un clima. No oblideu que seria interessant completar
aquesta informació mitjançant un altre tipus d’estudis de vegetació, rius,
etc. http://www.zonaclima.com/

3. Intentar fer una clisèrie. Es pot proposar, amb l’ajut del departament
de Ciències, una excursió a la muntanya que permeti observar dades per
elaborar una clisèrie de les muntanyes que hi ha a prop de la localitat, És
molt interessant i il·lustratiu.

4. T’agradaria ser climatòleg? Feu dues llistes a la pissarra de la classe,
una dels aspectes que semblen més interessants de la labor d’un climatòleg i una altra amb els inconvenients més grans que hi veuen els alumnes. Pot ser un punt de partida interessant per debatre quins elements
els alumnes consideren importants per al seu futur professional.

5. Debat: quin és el paisatge que té més avantatges per a la vida?
Quin és el que en té menys? Feu un debat sobre el que s’ha après estudiant els diferents paisatges, i discutiu quin els sembla més interessant
per viure-hi o per visitar i quin els sembla més hostil.

6. L’àlbum de fotografies dels paisatges. A Internet és molt fàcil que
els alumnes hi trobin fotografies relacionades amb els diferents paisatges
de la Terra. Es podria dividir la classe en vuit grups i que cada un s’encarregui de buscar fotografies d’un dels paisatges naturals del nostre planeta. Podrien buscar fotografies relacionades amb les temàtiques següents:
• Vegetació.
• Fauna.
• Rius que representin bé les característiques típiques dels rius de la zona.
• Hàbitat.
Després, es podrien exposar a classe, la qual cosa enriquirà el coneixement visual que els alumnes tenen de cada un dels medis estudiats.

7. Debat: quin és el medi més transformat pels éssers humans?
Després d’analitzar les característiques dels diferents medis naturals, els
alumnes haurien de decidir quin està més transformat i aportar raons
que en justifiquin la tria.

Més recursos
ENLLAÇOS
Pàgina web de Meteored.
És un portal d’aficionats
a la meteorologia, amb molts
enllaços i recursos a altres
pàgines.
http://www.meteored.com/
A tutiempo.com hi trobem descrits
els diferents tipus de clima,
amb detalls interessants.
http://www.tutiempo.net/
silvia_larocca/Temas/Clima.htm
PEL·LÍCULES

Lawrence d’Aràbia, dirigida
per Wolfgang Petersen el 2000.
A banda de l’indubtable interès
històric, la pel·lícula és famosa
per la fotografia de paisatges
del desert, i ha passat
a la història del cinema també
per aquest motiu.
Els últims dies de l’Edèn, dirigida per
John McTiernan el 1991
i protagonitzada per Sean
Connery. Explica la història
d’un científic que busca
un remei per curar el càncer
a l’Amazònia i entra en conflicte
amb les empreses que volen
explotar els recursos naturals
de la zona.
NOVEL·LES

La aventura equinoccial de Lope
de Aguirre, escrita per Ramón J.
Sender. Narra la història
d’aquest conqueridor
i els seus conflictes interns,
emmarcats per l’Amazones
i la selva equatorial.
F. PROTZMAN, Paisajes del mundo.
Aquest llibre de National
Geographic recull fotografies
i imatges de tots els continents,
tant de les zones rurals com
de les urbanes.
G. VIERS, Climatología. És el gran
clàssic de la geografia climàtica,
ideal per aprofundir a un nivell
universitari en aquesta matèria.

8. A quin d’aquests pertany la nostra localitat? Els alumnes poden fer
un petit escrit en què classifiquin el seu entorn en un dels paisatges estudiats i en què, a més a més, aportin raons que justifiquin la tria que han
fet.

108


831202 _ 0075-0139.qxd

13:22

Página 109

Els continents:
estudi físic

PRESENTACIÓ
Amb aquesta unitat encetem el bloc dedicat
a la Geografia física dels continents, Espanya
i Catalunya. Tot el que hem treballat en les cinc
primeres unitats ho hem de posar en pràctica
en aquesta. Es tracta d’una unitat, per tant, que té
continuïtat amb les anteriors, la qual cosa ens dóna
l’avantatge de tenir ja superats els problemes
de terminolgia i de la major part de conceptes que
pot ser que necessitem manejar, i ens serveix,
a més a més, com a manera de consolidar el que
ja s’ha treballat.
Com a inconvenient principal, hi ha la possible
reiteració que pot ser que apreciï l’alumne. En aquest
aspecte, cal anar molt amb compte a delimitar

els continguts de les unitats anteriors i els d’aquesta,
perquè els alumnes no tinguin la sensació que s’estan
repetint els mateixos temes.


6

17/5/07

Els continguts ofereixen una seqüència molt clara, amb
un apartat per a cada continent. I un desenvolupament
centrat en els aspectes més particulars de cada un.
La part més important de la unitat rau en els graus
de detall que podem aportar sobre els continents.
És gairebé l’única ocasió en què, en el temari
de Secundària, treballaran específicament altres
continents, i és el moment de donar-los una visió
més àmplia del que és el món on viuen.


Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 2 i 4, dels
grans continents, per assegurar-nos que els alumnes
en capten les línies mestres, juntament amb els
aspectes principals del relleu, el clima, la vegetació i
els rius, tot això d’una manera molt sintètica.
En aquest itinerari hauríem d’evitar fer-los memoritzar
gran quantitat de llocs i accidents naturals, i n’hem
de fer una selecció apropiada. D’altra banda,
és molt interessant fer servir l’atles per aconseguir
que ubiquin correctament aquests accidents
geogràfics.
Les activitats principals serien la 1, la 5 i la 16. En
aquest itinerari hem de treballar en les activitats finals
corresponents a l’apartat de tècniques de treball
«Memoritzar dades», i les activitats 24 i 25.

Tots els apartats del text expositiu tenen un nivell de
comprensió totalment accessible per a un alumne
mitjà.

A més a més de les activitats assenyalades per a
l’itinerari anterior, seria recomanable fer les següents:
2, 3, 6, 7, 8, 10 a 14 i 16 a 22. Com a activitats finals
considerem molt interessants l’apartat ja citat de
tècniques de treball «Memoritzar dades», amb el qual
hauríem de poder fer en aquest itinerari les activitats
24 a 28, i l’activitat «Completar mapes muts», amb
els dos exercicis corresponents.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari
anterior, seria interessant que els alumnes
aprenguessin els continguts de les fitxes de Patrimoni
i Medi ambient que hi ha a les pàgines 70, 73, 75
i 76.
Com a activitats s’inclourien totes les que es
proposen, amb una atenció especial a les activitats 4,
9, 14, 15, 18 19, 22 i 23.
Totes les activitats finals es poden incloure a l’itinerari
3, tot i que estan pensades específicament per
a aquest les numerades de la 33 a la 35.

Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat.

109

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 110

1. 1. Això ja m’ho sé, ja ho hem fet abans. És
una unitat en la qual la motivació de l’alumne pot
ser que se’n ressenti, perquè es tornen a tocar
conceptes que ells consideren que ja estan sabuts
o superats. Per això, no hem d’oblidar que en els
punts anteriors estàvem manejant fonamentalment
conceptes, mentre que aquí el centre de treball
són les descripcions físiques dels continents,
una cosa completament diferent.

2. El paisatge és un concepte complex
i heterogeni. El concepte de paisatge és força
enganyós, ja que sembla que es refereix a una
cosa senzilla. No és pas així, ja que per entendre
un paisatge necessitem dominar alhora les dades
de relleu, clima, vegetació i rius.
La clau rau a transmetre la interrelació que hi ha
entre aquests conceptes, ja que seria impossible
que es desenvolupessin unes formes de vegetació
en altres climes que no fossin els característics,
o que es formessin rius de règims diferents en
zones que no fossin les apropiades. És possible
que costi més d’incloure-hi el relleu, però també
és cert que aquest adquireix una gran importància
en les precipitacions o en la distribució d’uns
deserts determinats, elements que hem treballat
en unitats anteriors.

3. Hi ha sis continents, i no pas cinc. Molt
sovint els alumnes es plantegen l’existència de
cinc continents, i s’obliden que hi ha una massa
continental d’una gran importància a l’Antàrtida,
que forma un sisè continent. És important que ho
entenguin, i que vegin la diferència entre les dues
zones polars, una formada per un mar i l’altra, per

un continent. Tampoc no és senzill que
comprenguin l’entitat continental d’Oceania, ja que
està formada per illes en comptes de ser una
massa continental compacta.

4. Els alumnes han de memoritzar moltes
coses. És cert que els temes de paisatges acaben
necessitant un esforç de memorització que no
agrada als alumnes, i que provoca que de vegades
tendeixin a rebutjar aquesta part tan atractiva
de la matèria. Al final de la unitat proposem
una sèrie de tècniques que poden millorar i
simplificar bastant la capacitat dels alumnes de
dur a terme aquesta feina. D’altra banda, fer servir
l’atles i elaborar mapes són les altres dues eines
que ens poden donar suport per aconseguir
aquest objectiu.

5. Una temptació: les digressions. El caràcter
d’aquesta unitat com a síntesi i resum pràctic
del que s’ha après en teoria per a Geografia física
i la referència a un entorn que serà clau com
a factor de diversos aspectes de la Geografia
humana i econòmica fan que la temptació de sortir
del tema sigui molt forta. Però hem d’anar amb
compte amb la selecció dels continguts, ja que
les digressions excessives restaran unitat a
l’exposició i en podran dificultar la comprensió.

6. El paisatge dels continents tindrà molta
importància en unitats posteriors. Si es volen
entendre àmpliament alguns processos històrics,
com ara l’aparició de l’ésser humà, o el procés
de neolitització, el paisatge dels continents serà
un dels temes més que ens donin suport a l’hora
de treballar la Història.

Programacions (pàg. 42-43)
Fitxa 20: Rius i llacs del món
Fitxa 21: Els climes i els paisatges del món
Fitxa 22: Estudi del medi natural de l’Antàrtida
Fitxa 23: L’exploració del continent africà
Fitxa 16: El paisatge de l’Àfrica
Fitxa 17: El paisatge de l’Àsia
Fitxa 18: El paisatge d’Amèrica

Lectura 12: El continent australià
5. Els pastors mongols: viure al desert
asiàtic
WebQuest (pàg. 578-579)
Els continents


110


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 111

6


RECURS 19. L’ÀFRICA

4.165 m

4.070 m

5.895 m

ALTIMETRIA
(en metres)
Marró

1.000 metres

Groc

500 metres

Verd

0 metres

MAR
Cims


111

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 112

112

Cims

MAR

500 metres

1.000 metres

2.000 metres

0 metres
Verd

Groc

Marró

Violeta

ALTIMETRIA
(en metres)

4.547 m

8.850 m

3.776 m

RECURS 20. L’ÀSIA


de
mar or
im
T

G..........

N..........

illa de
T..............

A
T

illes
Salomó

3.764


N..........

mar de
T................

Tonga

Z...............

Fiji

Samoa

mar
de F.......

Tuvalu

Kiribati

Vanuatu

Nauru

ma r
del C.........

M

P

Verd

Groc

Marró


Cims

MAR

0 metres

500 metres

1.000 metres

ALTIMETRIA
(en metres)

13:22

P..........

4.693

R

illes Marshall

17/5/07

5.030

Palau

M

illa de Guam

illes Hawaii

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 113

6

RECURS 21. OCEANIA

113

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 114

RECURS 22. AMÈRICA

6.194 m

4.418 m

5.700 m

ALTIMETRIA
(en metres)
Marró

1.000 metres

Groc

500 metres

Verd

0 metres

6.960 m

MAR
Cims

114


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 115

6
I PER A CASA
construir gràfics de rius i de muntanyes, que siguin semblants als que
veiem en el llibre. Els podem proposar que barregin muntanyes de diferents continents (i fins i tot d’Europa i d’Espanya), o que es fixin en la mida i el cabal dels rius del món en comparació amb els del nostre país. És
molt interessant veure l’escala dels nostres accidents naturals respecte a
la mida dels fenòmens naturals que hi ha a la resta de continents.

2. De nord a sud i d’est a oest: recorrent els continents. Podem dividir la classe en diversos grups, un per continent que vulguem recórrer.
Cada un dels grups ha de proposar un recorregut nord-sud i un altre estoest pel continent que els hagi tocat, i observar els accidents naturals
que travessen i les seves característiques.

3. Trivial geogràfic. Mantenint els grups anteriors, els podem proposar
que escriguin en targetes diferents aspectes de la geografia dels continents: muntanyes, sistemes muntanyosos, mars, tipus de vegetació, etc.
Tot seguit, podem fer un trivial geogràfic, construint un tauler senzill amb
caselles per a cada continent. Treballant tots junts en aquest feina es poden aconseguir molt fàcilment força preguntes, i és una activitat en grup
molt divertida i motivadora. Aquest web us pot ajudar a organitzar l’activitat: http://www.usefultrivia.com/geography_ trivia/idex.html.

4. Buscar imatges d’accidents naturals. A la xarxa hi ha una bona
quantitat d’imatges dels principals accidents naturals. Es pot demanar
als alumnes que cada dia busquin a Internet imatges dels llocs que han
estudiat. En poden fer coses força variades i divertides: convertir-les en
salvapantalles de l’ordinador o fer-les servir de fons en els programes de
conversa.

5. Imaginar-se que farem una expedició. Demaneu als alumnes que
reflexionin sobre els diferents paisatges que han estudiat i que escullin el
que els sigui més atractiu. Un cop fet..., prepareu-vos, que ens n’anem
d’expedició!
Que cadascú es plantegi a quin lloc anirà i els mitjans de transport que
farà servir per arribar-hi.
S’hauria d’informar sobre quins són els seus recursos naturals principals,
quina vegetació és característica d’aquests paisatges i quines espècies
s’hi troben. Hem de sobreviure-hi sense ajut extern.
Què necessitarem? Que cadascú es plantegi quins objectes o eines pot
ser que necessitem, ja siguin tècnics o mecànics, d’orientació, etc. Poden consultar manuals de supervivència, com els que ofereix aquest
web: http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php.

Més recursos
ENLLAÇOS
Enllaç amb la Casa d’Amèrica,
on hi ha molta informació
i altres enllaços per saber
més sobre Amèrica.
http://www.casamerica.es/
Web del Museo de América,
excel·lent per conèixer la història
i el present d’Amèrica i els seus
vincles amb Espanya.
http://museodeamerica.mcu.es/


1. Construir gràfics de rius i muntanyes. Ajudarà molt els alumnes

L’Àsia també té els seus propis
vincles. En aquesta pàgina web
veiem com han progressat les
relacions entre l’Àsia i Espanya.
http://www.casaasia.org/

PEL·LÍCULES

Memòries d’Àfrica, dirigida per
Sidney Pollack el 1985. Explica la
història d’una dona que comença
una nova vida a l’Àfrica i hi
descobreix l’amor per aquest
continent.
Anna i el rei, d’Andy Tennant. Narra
la història real d’una dona que va
a Tailàndia al final del segle XIX
per ser la institutriu dels fills del
rei de Siam.
La tienda roja, dirigida per Mikheil
Kalatozis Hvili el 1971. És una
pel·lícula biogràfica que explica
l’expedició de l’explorador Nobile
a l’Àrtic el 1928, que va acabar
en tragèdia. Aquí, el medi natural
es converteix en protagonista
d’aquesta pel·lícula.
Protagonitzada per Sean Connery
i Claudia Cardinale.
NOVEL·LES
E. ROSSET, La conquista
del Amazonas. Ens explica
l’expedició d’Orellana per
recórrer l’Amazones. A més
a més del gran interès històric,
la superació d’un paisatge
desconegut i hostil és el motor
permanent d’aquesta història.

S. ÁLVARO i J. ORTEGA, La conquista
de los tres polos.
Els expedicionaris de «Al filo
de lo imposible» narren les
expedicions que han fet al Pol
sud, al Pol nord i al cim
de l’Everest.


115

831202 _ 0075-0139.qxd

7

29/5/07

10:38

Página 116

El paisatge d’Europa
i d’Espanya

PRESENTACIÓ
La unitat 7 és la continuació de la unitat anterior,
i se centra en el continent i el país on viuen
els alumnes.
Per aquest motiu, no és tan sols bàsic conèixer-los,
sinó que té una utilitat immediata. És per això que
el nivell de detall en què anem entrant és més gran,
ja que passem a descriure un espai sobre el qual
els alumnes ja tenen una idea prèvia força més
aproximada, amb moltes referències que es fan
especialment patents quan treballem Espanya.

Aquest plantejament serà especialment important més
endavant, quan tractem altres temes de Ciències
socials, com ara els de Geografia humana
o econòmica, i molt especialment quan comencem
a tractar els temes d’Història ja que la majoria es
desenvolupen en un context geogràfic europeu
i espanyol. Per aquest motiu és una unitat una mica
més llarga que la resta, ja que considerem fonamental
que coneguin a fons la Geografia física del nostre
continent i d’Espanya.


Ens hauríem de centrar en els apartats 1, 3, 4, 6, 7, 8
i 10 a l’hora de treballar els continguts
imprescindibles. Tornem a suggerir que analitzeu
amb compte, dins d’aquests apartats, el que es
considera essencial i el que és accessori, per evitar
una llarga llista d’accidents difícil de memoritzar
que no ens permetria avançar tal com volem.
Les activitats 1, 8, 9, 10, 15 i 16 són les més
apropiades per a aquest itinerari. De les activitats
finals de la unitat, convindria treballar l’elaboració de
mapes conceptuals, i de les activitats de repàs
de bloc, caldria estudiar el requadre «Repassa»
i analitzar les activitats 1 a 5.

mitjà.

També són molt interessants les lectures de
Patrimoni i Medi ambient.

A més a més del que s’ha assenyalat per a l’itinerari
anterior, podem satisfer els alumnes que vulguin
treballar més a fons amb les activitats 4, 7 i 18.
En les activitats finals, és interessant treballar tot
el mapa de conceptes complet, i és molt motivador
treballar amb ells l’activitat de l’itinerari sobre
un mapa topogràfic.
També s’haurien de treballar íntegrament les
activitats de repàs. Insistim en la necessitat de fer
que les respostes a les preguntes de reflexió
responguin a un plantejament personal, i de defugir
les respostes de monosíl·lab o de la simple repetició
de fragments del text.

Les activitats més apropiades per a aquest itinerari
són les següents: 1-3, 5 i 6-17. De les activitats finals,
és molt interessant el treball amb mapes conceptuals
i les activitats 22, 23 i 24. De les activitats de repàs,
en destaquem les activitats 1 a 8.

Totes les activitats de la unitat s’han diferenciat en tres nivells de dificultat.

116


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 117

7
1. Europa és un més dels continents,
i no el més important. Hem de transmetre
amb claredat que el fet de tractar d’una manera
específica Europa i Espanya en una sola unitat
no es una qüestió de més o menys importància,
sinó de la proximitat de l’entorn. Cal evitar
l’eurocentrisme.

2. A mi només m’importa Espanya o el meu
àmbit geogràfic immediat. Tampoc no convé
crear en els alumnes una imatge que l’únic que
els ha d’interessar és conèixer la geografia física
d’Espanya. Els alumnes s’han d’adonar que,
més enllà de les nostres fronteres, passen coses
que després poden tenir influència en les nostres
circumstàncies. Això és molt evident amb el clima,
però és extrapolable a la resta d’aspectes
de la unitat.

3. He d’integrar moltes coses alhora.
Efectivament, com que és una unitat de paisatge,
mai no tindrem la informació completa si no som
capaços d’integrar el conjunt de la informació. En
aquest aspecte, almenys, tenim l’avantatge que ja
han fet el treball sobre el paisatge, ja que a la unitat
anterior ho han posat en pràctica.

4. He de memoritzar moltes dades.
Un altre cop tornem a xocar amb l’obstacle de la
memorització. El dilema consisteix a fer front a una
llista feixuga d’accidents que no se sap on són i
que l’alumne no s’aprèn gens fàcilment. La solució
rau a treballar molt el mapa físic, l’atles i aprendre
a situar aquests accidents. Hi ha moltes tècniques

que ens poden ajudar a recordar on són les
diferents serralades o els rius, i no totes han de ser
necessàriament difícils o avorrides.

5. Per a què em serveix aprendre això, si ja surt
en un atles. Aquesta frase l’ha sentida pronunciar
tot docent de Geografia infinitud de vegades.
És cert que la informació d’aquesta matèria surt
en un atles, i també que no s’ha d’aspirar
a transformar els alumnes en enciclopèdies, però
hem de tenir clars els mínims de coneixements
geogràfics que s’han de considerar imprescindibles
per a la formació dels alumnes. La resta pot ser
que tingui importància, però ho hem d’encarar
amb una certa flexibilitat.



6. Paisatge canviant, no estable. Si ens endinsem
en els continguts específics de la unitat, hem de
transmetre amb claredat que el paisatge no és un
element estable i immutable, sinó que la capacitat
d’incidència de l’ésser humà en el paisatge és
extraordinària. Els alumnes han de ser conscients
d’aquesta capacitat d’incidència, la qual cosa ens
ha de servir com a introducció als temes de medi
ambient.

7. Els climes tenen una denominació genèrica,
no geogràfica. És una dificultat molt específica
de la climatologia a Espanya, i que, a més a més,
als alumnes els sorprèn molt. Hi ha determinades
zones d’Espanya on hi ha un clima mediterrani
a força distància del mar del mateix nom. En altres
continents (Amèrica, Àfrica) també es dóna aquest
tipus de clima, i són a molta més distància.

Programacions (pàg. 44-45)




Fitxa 24: Localitzar topònims a Europa

Lectura 13: Els fiords noruecs

Fitxa 25: Localitzar topònims a Espanya

Lectura 14: Les maresmes espanyoles

Fitxa 26: La diversitat natural d’Espanya


Fitxes d’ampliació (pàg 232)


Fitxa 27: National Geographic Society

8. Els samis: viure a la tundra


WebQuest (pàg. 578-579)

Fitxa 19: El paisatge d’Europa

Els continents

Fitxa 20: Les unitats de relleu d’Espanya


Fitxa 21: El paisatge canari


117

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 118

118


3.718 m

illes Canàries

Cims

0 metres

500 metres

1.000 metres

MAR
Verd

Groc

Taronja

Marró

ALTIMETRIA
(en metres)

4.807 m

3.340 m

5.633 m

RECURS 23. EUROPA: RELLEU I RIUS

Continental

Oceànic

Groc

D’alta muntanya

Blau

ATLÀNTIC

OCEÀ

Subtropical
(Canàries)

ÀFRICA

Nord

mar del

mar

Mediterrani


ÀSIA

mar Negre

13:22

Vermell

Noruega

mar de

17/5/07

CLIMA SUBTROPICAL

Polar

Morat

CLIMES FREDS

Mediterrani

Taronja

Verd

CLIMES TEMPERATS

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 119

7

RECURS 24. EUROPA: CLIMES

119

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 120

Cims

MAR

500 metres

1.000 metres

0 metres
Verd

Groc

Marró

3.718

2.188

2.592

2.648

2.430

3.478

2.381

2.313

3.355

3.404

1.495

ALTIMETRIA
(en metres)

RECURS 25. ESPANYA: RELLEU

120



Blau

VESSANT
___________

Rius


Verd
CANTÀBRIC
Groc
MEDITERRANI
Taronja ATLÀNTIC

13:22

Límit de vessant

VESSANT
_______________

17/5/07

VESSANT
_______________

VESSANT
_______________

VESSANT
_______________

831202 _ 0075-0139.qxd
Página 121

7

RECURS 26. ESPANYA: RIUS

121

831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 122

122

Continentalitzat

Continentalitzat
molt sec

Sec

Taronja

Marró

Rosa

Típic

Atlàntic
Verd

Groc

De muntanya
Morat

Mediterrani

Subtropical
Vermell

RECURS 27. ESPANYA: CLIMES


831202 _ 0075-0139.qxd

17/5/07

13:22

Página 123

7
I PER A CASA
lacionats amb la geografia física d’Espanya i d’Europa. En uns casos es
tracta de puzles muts o no; en altres casos, de jocs de viatges en els
quals s’ha de recórrer el continent i es van descobrint els diferents accidents naturals, moltes vegades combinats amb preguntes i respostes de
tipus Trivial.
És un sistema ideal per a l’itinerari 1, tot i que es pot aplicar a qualsevol
itinerari, ja que, malgrat que pugui semblar un sistema «poc seriós»,
qualsevol recurs és bo si el que n’obtenim és l’aprenentatge dels continguts.
També podem intentar fer-ho a classe, ja que el simple fet de buscar en
un atles i anotar els accidents ajudarà els alumnes a treballar aquesta
part, i els motivarà d’una manera especial.

2. Avui ensenyeu vosaltres. Un suggeriment excel·lent de treball a classe
és proposar als alumnes que siguin professors per un dia. A part de descobrir una altra sèrie de «problemes» –atenció, comportament, respecte–, aprendran molt més fàcilment la matèria; com tots els professors saben, ensenyant se n’aprèn molt.

3. Gràfic amb els cims més alts d’Europa i d’Espanya. Podem buscar dades sobre les alçades més elevades del continent i d’Espanya, i posar-les totes juntes en el mateix gràfic. També hi podem afegir més d’un
cim dels sistemes espanyols que tinguin diverses alçades importants. A
més a més, podem buscar les alçades més elevades properes a la nostra
localitat, cosa que ens permetrà fer una comparació molt exacta de les
vertaderes alçades del nostre relleu.

4. Gràfic amb els rius més llargs d’Europa i d’Espanya. Podem fer el
mateix amb la longitud i l’amplada dels rius europeus i peninsulars. Ens
dóna una informació molt clara, per la possibilitat de comparació.

5. Recorrem els grans rius d’Europa. Proposem un viatge imaginari per
algun dels grans rius europeus: el Rin, el Danubi, el Don, el Dvina, el Volga... Els alumnes han de treballar sobre aquests rius buscant-ne informació sobre el lloc on neixen, d’on els ve l’aigua, les ciutats per on passen
(seria interessant fer una breu ressenya de les més importants), els països que travessen i on desemboquen. A més a més, poden buscar alguna particularitat sobre aquests rius (obres literàries o musicals que s’hi
hagin inspirat, etc.).

Més recursos
ENLLAÇOS
Pàgina web de la Societat Geogràfica
Espanyola.
http://www.sge.org/
Enllaç amb Sí España, que
proporciona moltes informacions
sobre la geografia i altres
aspectes d’aquest país.
http://www.sispain.org/spanish/
geopop.html


1. Jocs i puzles. En el mercat hi ha una gran quantitat de jocs i puzles re-

Webs de geografia europea en
general (excel·lents per
aprofundir en aquest tema,
en anglès i castellà).
http://www.answers.com/topic/
geography-of-europe
http://europa.eu/index_es.htm
Portal sobre els sistemes
muntanyosos a Espanya.
http://www.spainmountains.com/
Pàgina d’un aficionat espanyol
al muntanyisme, amb rutes
d’alta muntanya, des de la qual
et pots connectar a altres
enllaços d’aficionats. En aquestes
pàgines hi ha fotografies d’una
gran bellesa.
http://www.geocities.com/
Yosemite/9195/
PEL·LÍCULES

Secretos del corazón, de Montxo
Armendáriz, 1997. En Javi,
de nou anys, passa les
vacances al seu poble
dels Pirineus.
NOVEL·LES
C. J. CELA, Viaje a la Alcarria.
Recorregut per l’Espanya
dels anys cinquanta
del segle XX.
J. LLAMAZARES, Cuadernos del Duero.
J. LLAMAZARES, El río del Olvido.
Inspirat en el riu Curueño.

6. El paisatge de la teva localitat. Volem descobrir el paisatge de la localitat. Per aconseguir-ho ens cal recollir informació sobre el relleu i la
història, fer-ne un seguiment del clima i inserir el moment del curs escolar en el climograma. Finalment, hem de reunir informació sobre la vegetació de la zona, per a la qual cosa podem demanar ajut als professors de
Ciències.

7. Debat: estan ben repartides les aigües a Espanya? Pot ser molt interessant fer un debat sobre el repartiment de l’aigua a Espanya. Demaneu als alumnes que busquin informació en diversos diaris sobre aquest
tema, es documentin i proposin un debat sobre aquesta qüestió.

V. PEÑAS, ¿Llueve a gusto de todos?
(2006). Pretén donar
una resposta a una gran
quantitat de preguntes sobre
la qüestió de l’aigua.
R. BOSQUE CANDEL, Síntesis
de Geografía de España.


123

Activitats ESO 1

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (9)

Similar a Activitats ESO 1

Similar a Activitats ESO 1 (20)

Más de Antoni Aixalà

Más de Antoni Aixalà (20)

Activitats ESO 1