2. Llengua llatina, llengües romàniques
• El llatí és un idioma indoeuropeu.
• A la regió del Laci es parlava aquest
idioma que serà l’origen de les llengües
romàniques actuals.
• Del segle III al II aC. El llatí s’expandeix per
tota la mediterrània amb les diferents
conquestes dels romans.
• A l’edat mitjana era l’única llengua
europea.
3. • Al renaixement es va recuperar el llatí
com a llengua culta en front de les
llengües nacionals que havien sorgit a
l’edat mitjana.
• En la ciència el llatí és llengua oficial fins
el segle XVIII.
• L’església ha conservat el llatí com idioma
de culte fins els anys 60 del segle XX.
• 4 períodes en la història del llatí:
4. • 4 períodes en la història del llatí:
–Llatí arcaic VI – II aC
–Llatí clàssic I aC.
–Llatí post clàssic I – II dC
–Llatí tardà III - VII que donarà lloc a les
llengües romàniques.
5. • El llatí escrit era un llatí culte que va
conservar les normes.
• El llatí parlat va evolucionar de forma
diferent segons les parts de l’imperi i
es convertí en el llatí vulgar.
8. El teatre llatí
• El gènere dramàtic llatí té origen en les
cerimònies religioses i està molt
relacionat amb el treball al camp.
9. –PLAUTE d’origen Itàlia i va escriure 21
comèdies
• La comèdia dels ases
• El soldat fanfarró i l’amfitrió
–Escrites en vers i acompanyats de doble
flauta (Fabula palliata) amb personatges
fixos: el vell, l’avar, la prostituta, l’alcavot,
la jove, l’enamorat ...
–TERENCI d’origen cartaginès i que
escrigué 6 comèdies
• Els germans, l’eunuc i la sogra
10.
11. • La tragèdia
–SÈNECA d’origen hispà, Neró li feu
tallar les venes.
• Hèracles furiós
• Les Troianes
• Medea i Fedra
12. Poesia èpica, lírica i elegíaca
• L’èpica és representada per Virgili el
Màxim autor literari llatí.
–VIRGILI
• L’Eneida
–Explica l’origen de Roma fundada per Enees
supervivent de Troya.
–OVIDI
• Les metamorfosis
13.
14. • La poesia elegíaca representada per
Ovidi, un altre, dels grans literats llatins.
–OVIDI
• Les tristes
• Cartes des del pont
• Art d'estimar
15. • Els lírics
–CÀTUL
•Poemes (Carmina)
–VIRGILI
•Les Bucòliques (Diàlegs de pastors)
–HORACI
•Èpodes (Beatus Ille) (Carpe Diem)
•Odes
20. –SAL·LUSTI
• Conjuració de Catalina
• Guerra de Jugurta
–TIT LIVI
• Història de Roma (d’Enees fins el s. IV)
–TÀCIT
• Annals (del 14 al 68dC.)
• Històries (del 69 al 96)
–SUETONI
• Vides dels 12 cèsars
21.
22. L’oratòria i la filosofia
• L’oratòria té la seva màxima esplendor
al segle I aC.
–CICERÓ
• Les catilinàries
• Les Filípiques
• Teoria sobre l’oratòria (L’orador, Brutus)
23.
24. • La filosofia llatina viu de la força de la
cultura grega
–CICERÓ
• Sobre l’estat
• Sobre els deures
–LUCRECI
• Sobre la naturalesa de les coses
–SENECA
• Consolacions
• Cartes a Lucili
• Qüestions naturals
25. Els Jocs romans: Ludi Romani
• Les curses de carros
–Es remunten a l’època de Ròmul, el rapte de les
sabines és la llegenda que explica aquest
origen.
–En un principi els propis amos conduíem els
carros, amb el temps els Aurigues foren
d’origen esclau.
–Les curses es feien entre 4 equips que es
distingien pel seu color (Vermell, Blau, Verd i
Blanc); els blaus eren els aristòcrates i el verd
era el poble.
26.
27.
28. –Comencen amb una gran desfilada, la Pompa.
La desfilada l’obria el magistrat que patrocinava
els jocs, els músics, dansaires, la clientela amb
túnica blanca i un xic més enrere les imatges
dels déus i els sacerdots.
–Si no es complien totes les normes de forma
escrupolosa, la desfilada es començava de nou.
–Les curses podien ser de dos classes:
• De dos cavalls o Bigues
• De 4 cavalls o Quadrigues
–A cada curs sempre hi ha un auriga de cada
color.
29.
30. –El president dóna la sortida amb un drap blanc
(Mappa) i s’aparta la barrera per començar la
cursa.
–Es donen 7 voltes a la Spina (Mur que divideix
l’arena de l’estadi) i el primer en traspassar la
Meta guanya.
31. • Les lluites de gladiadors
–El primer combat va tenir lloc el 246 aC.
–No rebien el nom de Ludi, sinó Munera
(Regals); ja que era un espectacle ofert per un
particular, generalment per obtenir vots. Els
emperadors els van utilitzar per distreure al
poble.
–L’any 20 és fa el primer amfiteatre construït
pels Munera
– Els gladiadors desfilen davant del president i
es dirigeixen a ell dient; “Ave, Cesar, morituri
te salutant”
32.
33. –Classes de gladiadors:
• RECIARIS > Coberts només amb calçots i de
dos tipus d’armament
–RETIARIUS > Xarxa amb ploms a les vores amb
un trident i un punyal.
–SECUTOR > Armats amb casc, escut i espasa
curta.
• MIRMILLONS > Cadascú porta la seva pròpia
arma i generalment eren pobles vençuts.
–ESSEDARIS > Lluiten damunt d’un carro
–EQUITES > Muntats a cavall lluiten amb llança,
casc i escut
34.
35.
36. –La lluita era a mort. El públic pot cridar “Mitte”
que vol dir deixar-lo anar, amb mocadors
blancs.
–El polze cap a avall era la mort ( Pollice Verso)
–El guanyador rep una palma i dóna la volta a
l’amfiteatre.
37. –L’organització
• Era molt complexa i poden intervenir més de
dos milers de persones en la seva preparació
i execució.
• El LANISTA buscava i preparava els
gladiadors.
• Eren reclutats d’entre:
–Condemnats al Gladium (a mort)
–Condemnats a treballs forçats
–Homes lliures que volen fama i riqueses
• Els gladiadors juraven davant del tribunal de
la plebs hi havien de passar unes proves molt
dures per poder ser-ho.
38.
39. • Altres formes
– La VENATIO eren lluites amb animals, en un principi
només era exhibició (Cèsar va triomfar amb les Girafes)
• Amb el temps tres modalitats:
– Enfrontaments entre feres
– Enfrontament entre feres i homes
– Homes llançats a les feres (Condemnats, cristians)
– Les NAUMÀQUIES eren representacions de batalles
navals
• La primera oferta per Juli Cèsar l’any 46 aC. Sobre un llac
artificial. Claudi en va fer una sobre un llac on hi van
participar més de 20.000 homes.
• Domicià va inundar el Colosseu
– DRAMES MITOLÒGICS > Representacions teatrals
mudes
40.
41. Mites grecs
• Els mites són els relats fabulosos,
tramesos oralment, que narren les gestes
dels herois i déus grecs.
• L’escriptor HESÍODE relata un seguit de
mites en la seva Teogonia i estableix la
religió grega.
• En un principi existia el Caos, del caos en
va néixer el Tàrtar, la regió més profunda
del món i d’allí en sorgí Gea.
42.
43. • Gea va engendrar les muntanyes, l’oceà i Urà (Cel
estrellat) i el va convertir en el seu espòs, de la unió
en van sortir els Titans i els Ciclops d’un sol ull.
• Urà temia els seus fills i els sepultava al ventre de
Gea tal com naixien; Cronos, el més petit dels Titans
va ferir al seu pare i alliberà als seus germans.
• Cronos serà el déu de l’univers al costat de la seva
dona Rea o Cibeles.
• A Cronos li van predir que ell també el destruiria un
fill seu i per això es menjava els seus fills.
• Quan va tenir Zeus, Rea li va donar una pedra
embolicada amb bolquers i se la va empassar. Zeus
de gran va fer vomitar del ventre de Cronos als seus
Germans i va viure amb ells al mont Olimp.
44.
45. L’èpica grega
• És el gènere narratiu que explica els
fets dels herois.
–HOMER
• La Ilíada
• l’Odissea.
• Els poemes èpics es recitaven al so
de la lira.
46.
47.
48. • L’èpica homèrica estava escrita en dialecte
jònic, era un dialecte culte fins a les hores mai
escrit; amb molts epítets (Helena de la formosa
cabellera)
• Les relacions dels déus i els homes es mostren
perfectament en la Ilíada i l’Odissea.
• En la Ilíada els déus són culpables de les faltes
dels homes, en l’Odissea no es responsabilitzen
de les desgracies dels homes.
– HESÍODE nascut a Beòcia al segle VIII aC.
• La Teogonia, explica la cronologia dels déus.
• Els treballs i els dies
49. La lírica grega
• És la poesia cantada acompanyada de la lira.
• L’elegia era una composició lírica on els
poetes lloen o critiquen temes polítics o
filosòfics acompanyats de la doble flauta.
• L’Oda, paraula grega que significa cant, avui
vol dir poesia composta de diferents estrofes
que es repeteixen. S’ha acompanya de la lira i
cítara.
– ALCEU
– SAFO
50.
51.
52. • La lírica coral, Un cor canta un poema mentre
altres dansen al voltant del cor del teatre
(CORIFEU)
– PINDAR
• Epinicis
– TEÒCRIT
• Creador de la poesia bucòlica que exalça la vida al camp
• Epinici > Poema coral per encàrrec per celebrar
triomfs esportius.
• Contingut de l’epinici:
– Elogi personal al triomfador
– Mite, enllaça la família del triomfador amb els déus
– Final moralitzador
53.
54. La dramàtica
• Drama > Forma literària pròpia del
període clàssic
• La tragèdia i la comèdia tenen el seu
origen en les festes a DIONÍS.
• Tragèdia > Representació dels conflictes
de la condició humana. I la lluita de
l’ésser humà contra el destí cruel.
55.
56. –ÈSQUIL
• Els Perses
– Record de la batalla de Salamina
• Trilogia: Els 7 contra Tebes
–Lluita i mort dels fills d’Edip
• Trilogia: L’Orestiada
–Retorn de l'Agamèmnon de la guerra de
Troya i la mort d’aquest en mans de la seva
dona i la seva amant. Orestes, el seu fill,
mata a mare i amant.
57.
58. –SÒFOCLES
• Àjax
–Àjax i Odisseu es disputen les armes de
l'Aquil·les.
• Edip rei
–Condemnat pel destí a matar el seu pare i a
casar-se amb la seva mare, Jocasta.
• Antígona
–Filla d’Edip i Jocasta és condemnada a morir per
enterrar al seu germà Polinices.
– Sòfocles analitza les passions i emocions humanes i els
seus personatges accepten resignadament el seu destí
59.
60. –EURÍPIDES
•Medea
–Esposa de Jasón es venja de la seva
infidelitat assassinant la seva amant i
després enverina els seus propis fills.
•Hipòlit
–Fill de Teseu víctima de la venjança de
la seva madrastra Fedra, que s’ha
enamorat d’ell.
61.
62. • Eurípides mostra els fets dels déus amb les
mateixes passions i defectes que els
humans.
• Elements d’una representació:
–En un principi les tragèdies tenen un sol actor.
–Èsquil va adoptar un segon actor.
–Sòfocles es va atreví amb tres o 4 actors.
–Un actor feia diferents personatges utilitzant
mascares.
–Els actors sempre eren homes.
–A l’escena hi poden haver personatges muts i
fins i tot nens.
63. –Equip de l’actor:
• Màscara de lli
• Vestit
• Cortum (calçat amb alça)
–Al cor es col·loca l’orquestra (Zona
semicircular davant de l’escenari)
–Hi ha danses i músics
64. La comèdia
• És contemporània a la tragèdia.
• Busca la inspiració en els fets mundans utilitzant la
sàtira i el to burleta.
– ARISTÒFANES va viure en temps de les guerres del
Peloponès
• Els Núvols
– Critica el sistema educatiu d’Atenes
• Les Granotes
– Polèmica entre l'Eurípides i Èsquil als inferns
• MENANDRE
– Pertany a l’hel·lenisme i analitza l’interior dels
personatges
65.
66. La prosa
• Al segle >Vi aC. Apareixen els primers
escrit amb prosa.
• Història
–HERÒDOT
• Històries (Guerres Mèdiques)
–TUCÍDIDES
• Història de la guerra del Peloponès
–ESTRABÓ
• Geografia (Es descriu la península)
68. –ARISTÒTIL
– Deixeble de Plató i mestre de l'Alexandre el gran, funda
el Liceu per ensenyar filosofia a la joventut atenesa.
– A l’edat mitjana fou molt estudiat i l’escolàstica es fa
amb les seves idees.
– Obres literàries
• Retòrica
• Poètica
– Obres filosòfiques
• Categories
– Obres morals i polítiques
• Política
• Ètica
• Nicòmac
69. • Els polítics pels seus discursos estudien
oratòria (art de parlar)
–DEMÒSTENES
• Filípiques
• El culte a Asclepi dóna importants
anotacions científiques i mèdiques
–HIPÒCRATES
• Les faules són relats imaginaris realitzades
per personatges animals amb moralina final
–ISOP
• Faules