SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 70
Mites i llegendes
Llengua llatina, llengües romàniques
• El llatí és un idioma indoeuropeu.
• A la regió del Laci es parlava aquest
idioma que serà l’origen de les llengües
romàniques actuals.
• Del segle III al II aC. El llatí s’expandeix per
tota la mediterrània amb les diferents
conquestes dels romans.
• A l’edat mitjana era l’única llengua
europea.
• Al renaixement es va recuperar el llatí
com a llengua culta en front de les
llengües nacionals que havien sorgit a
l’edat mitjana.
• En la ciència el llatí és llengua oficial fins
el segle XVIII.
• L’església ha conservat el llatí com idioma
de culte fins els anys 60 del segle XX.
• 4 períodes en la història del llatí:
• 4 períodes en la història del llatí:
–Llatí arcaic VI – II aC
–Llatí clàssic I aC.
–Llatí post clàssic I – II dC
–Llatí tardà III - VII que donarà lloc a les
llengües romàniques.
• El llatí escrit era un llatí culte que va
conservar les normes.
• El llatí parlat va evolucionar de forma
diferent segons les parts de l’imperi i
es convertí en el llatí vulgar.
• Principals llengües romàniques, evolució del
llatí vulgar:
• Català
• Castellà
• Gallec
• Portuguès
• Romanès
• Francès
• Occità
• Francoprovençal
• Rètic
• Italià
• Sard
El teatre llatí
• El gènere dramàtic llatí té origen en les
cerimònies religioses i està molt
relacionat amb el treball al camp.
–PLAUTE d’origen Itàlia i va escriure 21
comèdies
• La comèdia dels ases
• El soldat fanfarró i l’amfitrió
–Escrites en vers i acompanyats de doble
flauta (Fabula palliata) amb personatges
fixos: el vell, l’avar, la prostituta, l’alcavot,
la jove, l’enamorat ...
–TERENCI d’origen cartaginès i que
escrigué 6 comèdies
• Els germans, l’eunuc i la sogra
• La tragèdia
–SÈNECA d’origen hispà, Neró li feu
tallar les venes.
• Hèracles furiós
• Les Troianes
• Medea i Fedra
Poesia èpica, lírica i elegíaca
• L’èpica és representada per Virgili el
Màxim autor literari llatí.
–VIRGILI
• L’Eneida
–Explica l’origen de Roma fundada per Enees
supervivent de Troya.
–OVIDI
• Les metamorfosis
• La poesia elegíaca representada per
Ovidi, un altre, dels grans literats llatins.
–OVIDI
• Les tristes
• Cartes des del pont
• Art d'estimar
• Els lírics
–CÀTUL
•Poemes (Carmina)
–VIRGILI
•Les Bucòliques (Diàlegs de pastors)
–HORACI
•Èpodes (Beatus Ille) (Carpe Diem)
•Odes
La historiografia llatina
–CÈSAR
• Comentaris de la guerra de les gal·lies
• Comentaris de la guerra civil
–NEPOT
• Homes il·lustrats
–SAL·LUSTI
• Conjuració de Catalina
• Guerra de Jugurta
–TIT LIVI
• Història de Roma (d’Enees fins el s. IV)
–TÀCIT
• Annals (del 14 al 68dC.)
• Històries (del 69 al 96)
–SUETONI
• Vides dels 12 cèsars
L’oratòria i la filosofia
• L’oratòria té la seva màxima esplendor
al segle I aC.
–CICERÓ
• Les catilinàries
• Les Filípiques
• Teoria sobre l’oratòria (L’orador, Brutus)
• La filosofia llatina viu de la força de la
cultura grega
–CICERÓ
• Sobre l’estat
• Sobre els deures
–LUCRECI
• Sobre la naturalesa de les coses
–SENECA
• Consolacions
• Cartes a Lucili
• Qüestions naturals
Els Jocs romans: Ludi Romani
• Les curses de carros
–Es remunten a l’època de Ròmul, el rapte de les
sabines és la llegenda que explica aquest
origen.
–En un principi els propis amos conduíem els
carros, amb el temps els Aurigues foren
d’origen esclau.
–Les curses es feien entre 4 equips que es
distingien pel seu color (Vermell, Blau, Verd i
Blanc); els blaus eren els aristòcrates i el verd
era el poble.
–Comencen amb una gran desfilada, la Pompa.
La desfilada l’obria el magistrat que patrocinava
els jocs, els músics, dansaires, la clientela amb
túnica blanca i un xic més enrere les imatges
dels déus i els sacerdots.
–Si no es complien totes les normes de forma
escrupolosa, la desfilada es començava de nou.
–Les curses podien ser de dos classes:
• De dos cavalls o Bigues
• De 4 cavalls o Quadrigues
–A cada curs sempre hi ha un auriga de cada
color.
–El president dóna la sortida amb un drap blanc
(Mappa) i s’aparta la barrera per començar la
cursa.
–Es donen 7 voltes a la Spina (Mur que divideix
l’arena de l’estadi) i el primer en traspassar la
Meta guanya.
• Les lluites de gladiadors
–El primer combat va tenir lloc el 246 aC.
–No rebien el nom de Ludi, sinó Munera
(Regals); ja que era un espectacle ofert per un
particular, generalment per obtenir vots. Els
emperadors els van utilitzar per distreure al
poble.
–L’any 20 és fa el primer amfiteatre construït
pels Munera
– Els gladiadors desfilen davant del president i
es dirigeixen a ell dient; “Ave, Cesar, morituri
te salutant”
–Classes de gladiadors:
• RECIARIS > Coberts només amb calçots i de
dos tipus d’armament
–RETIARIUS > Xarxa amb ploms a les vores amb
un trident i un punyal.
–SECUTOR > Armats amb casc, escut i espasa
curta.
• MIRMILLONS > Cadascú porta la seva pròpia
arma i generalment eren pobles vençuts.
–ESSEDARIS > Lluiten damunt d’un carro
–EQUITES > Muntats a cavall lluiten amb llança,
casc i escut
–La lluita era a mort. El públic pot cridar “Mitte”
que vol dir deixar-lo anar, amb mocadors
blancs.
–El polze cap a avall era la mort ( Pollice Verso)
–El guanyador rep una palma i dóna la volta a
l’amfiteatre.
–L’organització
• Era molt complexa i poden intervenir més de
dos milers de persones en la seva preparació
i execució.
• El LANISTA buscava i preparava els
gladiadors.
• Eren reclutats d’entre:
–Condemnats al Gladium (a mort)
–Condemnats a treballs forçats
–Homes lliures que volen fama i riqueses
• Els gladiadors juraven davant del tribunal de
la plebs hi havien de passar unes proves molt
dures per poder ser-ho.
• Altres formes
– La VENATIO eren lluites amb animals, en un principi
només era exhibició (Cèsar va triomfar amb les Girafes)
• Amb el temps tres modalitats:
– Enfrontaments entre feres
– Enfrontament entre feres i homes
– Homes llançats a les feres (Condemnats, cristians)
– Les NAUMÀQUIES eren representacions de batalles
navals
• La primera oferta per Juli Cèsar l’any 46 aC. Sobre un llac
artificial. Claudi en va fer una sobre un llac on hi van
participar més de 20.000 homes.
• Domicià va inundar el Colosseu
– DRAMES MITOLÒGICS > Representacions teatrals
mudes
Mites grecs
• Els mites són els relats fabulosos,
tramesos oralment, que narren les gestes
dels herois i déus grecs.
• L’escriptor HESÍODE relata un seguit de
mites en la seva Teogonia i estableix la
religió grega.
• En un principi existia el Caos, del caos en
va néixer el Tàrtar, la regió més profunda
del món i d’allí en sorgí Gea.
• Gea va engendrar les muntanyes, l’oceà i Urà (Cel
estrellat) i el va convertir en el seu espòs, de la unió
en van sortir els Titans i els Ciclops d’un sol ull.
• Urà temia els seus fills i els sepultava al ventre de
Gea tal com naixien; Cronos, el més petit dels Titans
va ferir al seu pare i alliberà als seus germans.
• Cronos serà el déu de l’univers al costat de la seva
dona Rea o Cibeles.
• A Cronos li van predir que ell també el destruiria un
fill seu i per això es menjava els seus fills.
• Quan va tenir Zeus, Rea li va donar una pedra
embolicada amb bolquers i se la va empassar. Zeus
de gran va fer vomitar del ventre de Cronos als seus
Germans i va viure amb ells al mont Olimp.
L’èpica grega
• És el gènere narratiu que explica els
fets dels herois.
–HOMER
• La Ilíada
• l’Odissea.
• Els poemes èpics es recitaven al so
de la lira.
• L’èpica homèrica estava escrita en dialecte
jònic, era un dialecte culte fins a les hores mai
escrit; amb molts epítets (Helena de la formosa
cabellera)
• Les relacions dels déus i els homes es mostren
perfectament en la Ilíada i l’Odissea.
• En la Ilíada els déus són culpables de les faltes
dels homes, en l’Odissea no es responsabilitzen
de les desgracies dels homes.
– HESÍODE nascut a Beòcia al segle VIII aC.
• La Teogonia, explica la cronologia dels déus.
• Els treballs i els dies
La lírica grega
• És la poesia cantada acompanyada de la lira.
• L’elegia era una composició lírica on els
poetes lloen o critiquen temes polítics o
filosòfics acompanyats de la doble flauta.
• L’Oda, paraula grega que significa cant, avui
vol dir poesia composta de diferents estrofes
que es repeteixen. S’ha acompanya de la lira i
cítara.
– ALCEU
– SAFO
• La lírica coral, Un cor canta un poema mentre
altres dansen al voltant del cor del teatre
(CORIFEU)
– PINDAR
• Epinicis
– TEÒCRIT
• Creador de la poesia bucòlica que exalça la vida al camp
• Epinici > Poema coral per encàrrec per celebrar
triomfs esportius.
• Contingut de l’epinici:
– Elogi personal al triomfador
– Mite, enllaça la família del triomfador amb els déus
– Final moralitzador
La dramàtica
• Drama > Forma literària pròpia del
període clàssic
• La tragèdia i la comèdia tenen el seu
origen en les festes a DIONÍS.
• Tragèdia > Representació dels conflictes
de la condició humana. I la lluita de
l’ésser humà contra el destí cruel.
–ÈSQUIL
• Els Perses
– Record de la batalla de Salamina
• Trilogia: Els 7 contra Tebes
–Lluita i mort dels fills d’Edip
• Trilogia: L’Orestiada
–Retorn de l'Agamèmnon de la guerra de
Troya i la mort d’aquest en mans de la seva
dona i la seva amant. Orestes, el seu fill,
mata a mare i amant.
–SÒFOCLES
• Àjax
–Àjax i Odisseu es disputen les armes de
l'Aquil·les.
• Edip rei
–Condemnat pel destí a matar el seu pare i a
casar-se amb la seva mare, Jocasta.
• Antígona
–Filla d’Edip i Jocasta és condemnada a morir per
enterrar al seu germà Polinices.
– Sòfocles analitza les passions i emocions humanes i els
seus personatges accepten resignadament el seu destí
–EURÍPIDES
•Medea
–Esposa de Jasón es venja de la seva
infidelitat assassinant la seva amant i
després enverina els seus propis fills.
•Hipòlit
–Fill de Teseu víctima de la venjança de
la seva madrastra Fedra, que s’ha
enamorat d’ell.
• Eurípides mostra els fets dels déus amb les
mateixes passions i defectes que els
humans.
• Elements d’una representació:
–En un principi les tragèdies tenen un sol actor.
–Èsquil va adoptar un segon actor.
–Sòfocles es va atreví amb tres o 4 actors.
–Un actor feia diferents personatges utilitzant
mascares.
–Els actors sempre eren homes.
–A l’escena hi poden haver personatges muts i
fins i tot nens.
–Equip de l’actor:
• Màscara de lli
• Vestit
• Cortum (calçat amb alça)
–Al cor es col·loca l’orquestra (Zona
semicircular davant de l’escenari)
–Hi ha danses i músics
La comèdia
• És contemporània a la tragèdia.
• Busca la inspiració en els fets mundans utilitzant la
sàtira i el to burleta.
– ARISTÒFANES va viure en temps de les guerres del
Peloponès
• Els Núvols
– Critica el sistema educatiu d’Atenes
• Les Granotes
– Polèmica entre l'Eurípides i Èsquil als inferns
• MENANDRE
– Pertany a l’hel·lenisme i analitza l’interior dels
personatges
La prosa
• Al segle >Vi aC. Apareixen els primers
escrit amb prosa.
• Història
–HERÒDOT
• Històries (Guerres Mèdiques)
–TUCÍDIDES
• Història de la guerra del Peloponès
–ESTRABÓ
• Geografia (Es descriu la península)
La filosofia
–SÒCRATES
–PLATÓ
• Apologia de Sòcrates
• El Banquet
• Fedó
–ARISTÒTIL
– Deixeble de Plató i mestre de l'Alexandre el gran, funda
el Liceu per ensenyar filosofia a la joventut atenesa.
– A l’edat mitjana fou molt estudiat i l’escolàstica es fa
amb les seves idees.
– Obres literàries
• Retòrica
• Poètica
– Obres filosòfiques
• Categories
– Obres morals i polítiques
• Política
• Ètica
• Nicòmac
• Els polítics pels seus discursos estudien
oratòria (art de parlar)
–DEMÒSTENES
• Filípiques
• El culte a Asclepi dóna importants
anotacions científiques i mèdiques
–HIPÒCRATES
• Les faules són relats imaginaris realitzades
per personatges animals amb moralina final
–ISOP
• Faules
fi

Más contenido relacionado

Destacado (9)

Power point déus grecs
Power point déus grecsPower point déus grecs
Power point déus grecs
 
Medea de Eurípides
Medea de EurípidesMedea de Eurípides
Medea de Eurípides
 
Te inMito a una MEDEA
Te inMito a una MEDEA Te inMito a una MEDEA
Te inMito a una MEDEA
 
Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)Creacionisme i fixisme (Darwin)
Creacionisme i fixisme (Darwin)
 
Mitologia grega
Mitologia gregaMitologia grega
Mitologia grega
 
Medea (Eurípides)
Medea (Eurípides)Medea (Eurípides)
Medea (Eurípides)
 
Cultura i literatura gregues
Cultura i literatura greguesCultura i literatura gregues
Cultura i literatura gregues
 
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOSHISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
 
Medea
MedeaMedea
Medea
 

Similar a Mites i llegendes

Narracions bíbliques i clàssiques
Narracions bíbliques i clàssiquesNarracions bíbliques i clàssiques
Narracions bíbliques i clàssiquesSílvia Montals
 
La música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaLa música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaCinta Pellicer
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjanamsimo6
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESCarolina Chavarria
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grecmpique1
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeSílvia Montals
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Antonia Mulet
 
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.LurdesSaavedra2
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
Presentació llatí
Presentació llatí Presentació llatí
Presentació llatí natmire
 
Power Odissea
Power OdisseaPower Odissea
Power OdisseaMaria
 
Power Odissea
Power OdisseaPower Odissea
Power OdisseaMaria
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.Sílvia Montals
 
Lit llatina
Lit llatinaLit llatina
Lit llatinamasocias
 
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANAPRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANAMartí Faja
 

Similar a Mites i llegendes (20)

Narracions bíbliques i clàssiques
Narracions bíbliques i clàssiquesNarracions bíbliques i clàssiques
Narracions bíbliques i clàssiques
 
La música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat MitjanaLa música a l'Edat Mitjana
La música a l'Edat Mitjana
 
Camtasia getting started guide
Camtasia getting started guideCamtasia getting started guide
Camtasia getting started guide
 
Literatura. Edat Mitjana
Literatura.  Edat MitjanaLiteratura.  Edat Mitjana
Literatura. Edat Mitjana
 
Quadern d'aram
Quadern d'aramQuadern d'aram
Quadern d'aram
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Seneca carla i tomàs
Seneca carla i tomàsSeneca carla i tomàs
Seneca carla i tomàs
 
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6
 
Espectacles a roma
Espectacles a romaEspectacles a roma
Espectacles a roma
 
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
Història del teatre català. Llengua catalana i literatura.
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Presentació llatí
Presentació llatí Presentació llatí
Presentació llatí
 
Power Odissea
Power OdisseaPower Odissea
Power Odissea
 
Power Odissea
Power OdisseaPower Odissea
Power Odissea
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Lit llatina
Lit llatinaLit llatina
Lit llatina
 
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANAPRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
PRÀCTICA 3. LA MÚSICA A L'EDAT MITJANA
 

Más de arritatanet

La revolució bolxevic
La revolució bolxevicLa revolució bolxevic
La revolució bolxevicarritatanet
 
Principals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaPrincipals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaarritatanet
 
Monuments romans
Monuments romansMonuments romans
Monuments romansarritatanet
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaarritatanet
 
Tema 3 les aigües ii
Tema 3  les aigües iiTema 3  les aigües ii
Tema 3 les aigües iiarritatanet
 
Tema 3 les aigües
Tema 3  les aigüesTema 3  les aigües
Tema 3 les aigüesarritatanet
 
Rococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicRococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicarritatanet
 
Grècia clàssica religió
Grècia clàssica religióGrècia clàssica religió
Grècia clàssica religióarritatanet
 
Grècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiGrècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiarritatanet
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica iiarritatanet
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssicaarritatanet
 
Pintura rupestre
Pintura rupestrePintura rupestre
Pintura rupestrearritatanet
 
Industria lítica2
Industria lítica2Industria lítica2
Industria lítica2arritatanet
 
Evolució humana2
Evolució humana2Evolució humana2
Evolució humana2arritatanet
 
Cultura megalítica
Cultura megalíticaCultura megalítica
Cultura megalíticaarritatanet
 

Más de arritatanet (20)

La revolució bolxevic
La revolució bolxevicLa revolució bolxevic
La revolució bolxevic
 
Principals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la penínsulaPrincipals edificacions dels romans a la península
Principals edificacions dels romans a la península
 
Monuments romans
Monuments romansMonuments romans
Monuments romans
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 
Musulmans
MusulmansMusulmans
Musulmans
 
Roma ii
Roma iiRoma ii
Roma ii
 
Tema 3 les aigües ii
Tema 3  les aigües iiTema 3  les aigües ii
Tema 3 les aigües ii
 
Tema 3 les aigües
Tema 3  les aigüesTema 3  les aigües
Tema 3 les aigües
 
Rococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssicRococó i neoclàssic
Rococó i neoclàssic
 
Abraham ii
Abraham iiAbraham ii
Abraham ii
 
Abraham 1
Abraham 1Abraham 1
Abraham 1
 
Grècia clàssica religió
Grècia clàssica religióGrècia clàssica religió
Grècia clàssica religió
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Grècia clàssica iii
Grècia clàssica iiiGrècia clàssica iii
Grècia clàssica iii
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica ii
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssica
 
Pintura rupestre
Pintura rupestrePintura rupestre
Pintura rupestre
 
Industria lítica2
Industria lítica2Industria lítica2
Industria lítica2
 
Evolució humana2
Evolució humana2Evolució humana2
Evolució humana2
 
Cultura megalítica
Cultura megalíticaCultura megalítica
Cultura megalítica
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Mites i llegendes

  • 2. Llengua llatina, llengües romàniques • El llatí és un idioma indoeuropeu. • A la regió del Laci es parlava aquest idioma que serà l’origen de les llengües romàniques actuals. • Del segle III al II aC. El llatí s’expandeix per tota la mediterrània amb les diferents conquestes dels romans. • A l’edat mitjana era l’única llengua europea.
  • 3. • Al renaixement es va recuperar el llatí com a llengua culta en front de les llengües nacionals que havien sorgit a l’edat mitjana. • En la ciència el llatí és llengua oficial fins el segle XVIII. • L’església ha conservat el llatí com idioma de culte fins els anys 60 del segle XX. • 4 períodes en la història del llatí:
  • 4. • 4 períodes en la història del llatí: –Llatí arcaic VI – II aC –Llatí clàssic I aC. –Llatí post clàssic I – II dC –Llatí tardà III - VII que donarà lloc a les llengües romàniques.
  • 5. • El llatí escrit era un llatí culte que va conservar les normes. • El llatí parlat va evolucionar de forma diferent segons les parts de l’imperi i es convertí en el llatí vulgar.
  • 6. • Principals llengües romàniques, evolució del llatí vulgar: • Català • Castellà • Gallec • Portuguès • Romanès • Francès • Occità • Francoprovençal • Rètic • Italià • Sard
  • 7.
  • 8. El teatre llatí • El gènere dramàtic llatí té origen en les cerimònies religioses i està molt relacionat amb el treball al camp.
  • 9. –PLAUTE d’origen Itàlia i va escriure 21 comèdies • La comèdia dels ases • El soldat fanfarró i l’amfitrió –Escrites en vers i acompanyats de doble flauta (Fabula palliata) amb personatges fixos: el vell, l’avar, la prostituta, l’alcavot, la jove, l’enamorat ... –TERENCI d’origen cartaginès i que escrigué 6 comèdies • Els germans, l’eunuc i la sogra
  • 10.
  • 11. • La tragèdia –SÈNECA d’origen hispà, Neró li feu tallar les venes. • Hèracles furiós • Les Troianes • Medea i Fedra
  • 12. Poesia èpica, lírica i elegíaca • L’èpica és representada per Virgili el Màxim autor literari llatí. –VIRGILI • L’Eneida –Explica l’origen de Roma fundada per Enees supervivent de Troya. –OVIDI • Les metamorfosis
  • 13.
  • 14. • La poesia elegíaca representada per Ovidi, un altre, dels grans literats llatins. –OVIDI • Les tristes • Cartes des del pont • Art d'estimar
  • 15. • Els lírics –CÀTUL •Poemes (Carmina) –VIRGILI •Les Bucòliques (Diàlegs de pastors) –HORACI •Èpodes (Beatus Ille) (Carpe Diem) •Odes
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. La historiografia llatina –CÈSAR • Comentaris de la guerra de les gal·lies • Comentaris de la guerra civil –NEPOT • Homes il·lustrats
  • 20. –SAL·LUSTI • Conjuració de Catalina • Guerra de Jugurta –TIT LIVI • Història de Roma (d’Enees fins el s. IV) –TÀCIT • Annals (del 14 al 68dC.) • Històries (del 69 al 96) –SUETONI • Vides dels 12 cèsars
  • 21.
  • 22. L’oratòria i la filosofia • L’oratòria té la seva màxima esplendor al segle I aC. –CICERÓ • Les catilinàries • Les Filípiques • Teoria sobre l’oratòria (L’orador, Brutus)
  • 23.
  • 24. • La filosofia llatina viu de la força de la cultura grega –CICERÓ • Sobre l’estat • Sobre els deures –LUCRECI • Sobre la naturalesa de les coses –SENECA • Consolacions • Cartes a Lucili • Qüestions naturals
  • 25. Els Jocs romans: Ludi Romani • Les curses de carros –Es remunten a l’època de Ròmul, el rapte de les sabines és la llegenda que explica aquest origen. –En un principi els propis amos conduíem els carros, amb el temps els Aurigues foren d’origen esclau. –Les curses es feien entre 4 equips que es distingien pel seu color (Vermell, Blau, Verd i Blanc); els blaus eren els aristòcrates i el verd era el poble.
  • 26.
  • 27.
  • 28. –Comencen amb una gran desfilada, la Pompa. La desfilada l’obria el magistrat que patrocinava els jocs, els músics, dansaires, la clientela amb túnica blanca i un xic més enrere les imatges dels déus i els sacerdots. –Si no es complien totes les normes de forma escrupolosa, la desfilada es començava de nou. –Les curses podien ser de dos classes: • De dos cavalls o Bigues • De 4 cavalls o Quadrigues –A cada curs sempre hi ha un auriga de cada color.
  • 29.
  • 30. –El president dóna la sortida amb un drap blanc (Mappa) i s’aparta la barrera per començar la cursa. –Es donen 7 voltes a la Spina (Mur que divideix l’arena de l’estadi) i el primer en traspassar la Meta guanya.
  • 31. • Les lluites de gladiadors –El primer combat va tenir lloc el 246 aC. –No rebien el nom de Ludi, sinó Munera (Regals); ja que era un espectacle ofert per un particular, generalment per obtenir vots. Els emperadors els van utilitzar per distreure al poble. –L’any 20 és fa el primer amfiteatre construït pels Munera – Els gladiadors desfilen davant del president i es dirigeixen a ell dient; “Ave, Cesar, morituri te salutant”
  • 32.
  • 33. –Classes de gladiadors: • RECIARIS > Coberts només amb calçots i de dos tipus d’armament –RETIARIUS > Xarxa amb ploms a les vores amb un trident i un punyal. –SECUTOR > Armats amb casc, escut i espasa curta. • MIRMILLONS > Cadascú porta la seva pròpia arma i generalment eren pobles vençuts. –ESSEDARIS > Lluiten damunt d’un carro –EQUITES > Muntats a cavall lluiten amb llança, casc i escut
  • 34.
  • 35.
  • 36. –La lluita era a mort. El públic pot cridar “Mitte” que vol dir deixar-lo anar, amb mocadors blancs. –El polze cap a avall era la mort ( Pollice Verso) –El guanyador rep una palma i dóna la volta a l’amfiteatre.
  • 37. –L’organització • Era molt complexa i poden intervenir més de dos milers de persones en la seva preparació i execució. • El LANISTA buscava i preparava els gladiadors. • Eren reclutats d’entre: –Condemnats al Gladium (a mort) –Condemnats a treballs forçats –Homes lliures que volen fama i riqueses • Els gladiadors juraven davant del tribunal de la plebs hi havien de passar unes proves molt dures per poder ser-ho.
  • 38.
  • 39. • Altres formes – La VENATIO eren lluites amb animals, en un principi només era exhibició (Cèsar va triomfar amb les Girafes) • Amb el temps tres modalitats: – Enfrontaments entre feres – Enfrontament entre feres i homes – Homes llançats a les feres (Condemnats, cristians) – Les NAUMÀQUIES eren representacions de batalles navals • La primera oferta per Juli Cèsar l’any 46 aC. Sobre un llac artificial. Claudi en va fer una sobre un llac on hi van participar més de 20.000 homes. • Domicià va inundar el Colosseu – DRAMES MITOLÒGICS > Representacions teatrals mudes
  • 40.
  • 41. Mites grecs • Els mites són els relats fabulosos, tramesos oralment, que narren les gestes dels herois i déus grecs. • L’escriptor HESÍODE relata un seguit de mites en la seva Teogonia i estableix la religió grega. • En un principi existia el Caos, del caos en va néixer el Tàrtar, la regió més profunda del món i d’allí en sorgí Gea.
  • 42.
  • 43. • Gea va engendrar les muntanyes, l’oceà i Urà (Cel estrellat) i el va convertir en el seu espòs, de la unió en van sortir els Titans i els Ciclops d’un sol ull. • Urà temia els seus fills i els sepultava al ventre de Gea tal com naixien; Cronos, el més petit dels Titans va ferir al seu pare i alliberà als seus germans. • Cronos serà el déu de l’univers al costat de la seva dona Rea o Cibeles. • A Cronos li van predir que ell també el destruiria un fill seu i per això es menjava els seus fills. • Quan va tenir Zeus, Rea li va donar una pedra embolicada amb bolquers i se la va empassar. Zeus de gran va fer vomitar del ventre de Cronos als seus Germans i va viure amb ells al mont Olimp.
  • 44.
  • 45. L’èpica grega • És el gènere narratiu que explica els fets dels herois. –HOMER • La Ilíada • l’Odissea. • Els poemes èpics es recitaven al so de la lira.
  • 46.
  • 47.
  • 48. • L’èpica homèrica estava escrita en dialecte jònic, era un dialecte culte fins a les hores mai escrit; amb molts epítets (Helena de la formosa cabellera) • Les relacions dels déus i els homes es mostren perfectament en la Ilíada i l’Odissea. • En la Ilíada els déus són culpables de les faltes dels homes, en l’Odissea no es responsabilitzen de les desgracies dels homes. – HESÍODE nascut a Beòcia al segle VIII aC. • La Teogonia, explica la cronologia dels déus. • Els treballs i els dies
  • 49. La lírica grega • És la poesia cantada acompanyada de la lira. • L’elegia era una composició lírica on els poetes lloen o critiquen temes polítics o filosòfics acompanyats de la doble flauta. • L’Oda, paraula grega que significa cant, avui vol dir poesia composta de diferents estrofes que es repeteixen. S’ha acompanya de la lira i cítara. – ALCEU – SAFO
  • 50.
  • 51.
  • 52. • La lírica coral, Un cor canta un poema mentre altres dansen al voltant del cor del teatre (CORIFEU) – PINDAR • Epinicis – TEÒCRIT • Creador de la poesia bucòlica que exalça la vida al camp • Epinici > Poema coral per encàrrec per celebrar triomfs esportius. • Contingut de l’epinici: – Elogi personal al triomfador – Mite, enllaça la família del triomfador amb els déus – Final moralitzador
  • 53.
  • 54. La dramàtica • Drama > Forma literària pròpia del període clàssic • La tragèdia i la comèdia tenen el seu origen en les festes a DIONÍS. • Tragèdia > Representació dels conflictes de la condició humana. I la lluita de l’ésser humà contra el destí cruel.
  • 55.
  • 56. –ÈSQUIL • Els Perses – Record de la batalla de Salamina • Trilogia: Els 7 contra Tebes –Lluita i mort dels fills d’Edip • Trilogia: L’Orestiada –Retorn de l'Agamèmnon de la guerra de Troya i la mort d’aquest en mans de la seva dona i la seva amant. Orestes, el seu fill, mata a mare i amant.
  • 57.
  • 58. –SÒFOCLES • Àjax –Àjax i Odisseu es disputen les armes de l'Aquil·les. • Edip rei –Condemnat pel destí a matar el seu pare i a casar-se amb la seva mare, Jocasta. • Antígona –Filla d’Edip i Jocasta és condemnada a morir per enterrar al seu germà Polinices. – Sòfocles analitza les passions i emocions humanes i els seus personatges accepten resignadament el seu destí
  • 59.
  • 60. –EURÍPIDES •Medea –Esposa de Jasón es venja de la seva infidelitat assassinant la seva amant i després enverina els seus propis fills. •Hipòlit –Fill de Teseu víctima de la venjança de la seva madrastra Fedra, que s’ha enamorat d’ell.
  • 61.
  • 62. • Eurípides mostra els fets dels déus amb les mateixes passions i defectes que els humans. • Elements d’una representació: –En un principi les tragèdies tenen un sol actor. –Èsquil va adoptar un segon actor. –Sòfocles es va atreví amb tres o 4 actors. –Un actor feia diferents personatges utilitzant mascares. –Els actors sempre eren homes. –A l’escena hi poden haver personatges muts i fins i tot nens.
  • 63. –Equip de l’actor: • Màscara de lli • Vestit • Cortum (calçat amb alça) –Al cor es col·loca l’orquestra (Zona semicircular davant de l’escenari) –Hi ha danses i músics
  • 64. La comèdia • És contemporània a la tragèdia. • Busca la inspiració en els fets mundans utilitzant la sàtira i el to burleta. – ARISTÒFANES va viure en temps de les guerres del Peloponès • Els Núvols – Critica el sistema educatiu d’Atenes • Les Granotes – Polèmica entre l'Eurípides i Èsquil als inferns • MENANDRE – Pertany a l’hel·lenisme i analitza l’interior dels personatges
  • 65.
  • 66. La prosa • Al segle >Vi aC. Apareixen els primers escrit amb prosa. • Història –HERÒDOT • Històries (Guerres Mèdiques) –TUCÍDIDES • Història de la guerra del Peloponès –ESTRABÓ • Geografia (Es descriu la península)
  • 67. La filosofia –SÒCRATES –PLATÓ • Apologia de Sòcrates • El Banquet • Fedó
  • 68. –ARISTÒTIL – Deixeble de Plató i mestre de l'Alexandre el gran, funda el Liceu per ensenyar filosofia a la joventut atenesa. – A l’edat mitjana fou molt estudiat i l’escolàstica es fa amb les seves idees. – Obres literàries • Retòrica • Poètica – Obres filosòfiques • Categories – Obres morals i polítiques • Política • Ètica • Nicòmac
  • 69. • Els polítics pels seus discursos estudien oratòria (art de parlar) –DEMÒSTENES • Filípiques • El culte a Asclepi dóna importants anotacions científiques i mèdiques –HIPÒCRATES • Les faules són relats imaginaris realitzades per personatges animals amb moralina final –ISOP • Faules
  • 70. fi