1. Tema 1 El segle XVIII: l’antic règim
1 La pervivència de l’antic règim

2. Què anomenem antic règim?
• Antic règim > Conjunt de relacions socials,
econòmiques i polítiques que caracteritzen la
societat europea del segle XVIII.
• Característiques:
– Societat estamental.
– Sistema econòmic basat en l’agricultura i treball
artesà.
– Monarquia absoluta i despotisme il·lustrat .

3. El manteniment de la societat
estamental
• La societat estava dividida en tres estaments.
– Noblesa
– Clergat
– Tercer estat

4. • Característiques:
– No es pot passar d’un estament a l’altre
(immobilisme vertical)
– Existència de privilegis ( Nobles i clergues)
• No pagar impostos
• Portar armes
• Administrar justícia

5. Les transformacions dins la societat
• La noblesa
– Dividida en alta i baixa
– Grans propietats i rep impostos en concepte de
drets senyorials

6. • El clergat
– Dividit en alt i baix clergat
– Cal diferenciar :
• Clergat regular > Capellans i bisbes
• Clergat secular > Monjos i frares
– Disposen de grans propietats i cobren el Delma,
10% de les collites.

7. • Tercer estat
– Dividit en :
• Burgesia
– Té una bona condició financera , però paga impostos.
– No tenen accés al poder polític.

8. • Classes populars
– Bàsicament pagesos que viuen en condicions molt precaris i
han de pagar tota classe d’impostos.
– Pagesos sotmesos a l’arbitrarietat dels nobles.
– Gran nombres de jornalers sense terres, aprenents d’artesans,
servents i mendicaires que treballen per menjar o viuen de la
caritat.

9. • Les revolucions liberals seran la protesta a
aquest sistema feudal que ja no funcionava.

10. 2 Un món bàsicament rural
• L’hegemonia de l’agricultura
• Al segle XVIII la majoria de la població es
dedicava a l’agricultura.
• És una producció de subsistència.
• Les males collites provocaven crisi s de
subsistència.

11. • La propietat de la terra estava en mans dels
estaments privilegiats.
– Les terres nobles no es poden dividir ni comprar
perquè estan unides al títol nobiliari.
• Llei del Mayorazgo
– Les terres del clergat es nomenen mans mortes ,
perquè no les treballen.
– Els municipis també tenien gran quantitat de terres,
les terres comunals
– La propietat privada de terra en mans de pagesos era
escassa i no en totes parts igual.
– La servitud havia desaparegut, en els cas de Rússia,
però va durar fins el 1861.
– Els pagesos han de pagar impostos pels drets
senyorials de les terres i el delma a l’església.

12. El desenvolupament de la indústria i
el comerç
• Petits tallers artesanals controlats pels gremis.
• Apareix el treball a domicili o Putting out
system on un comerciants proporciona les
eines i materials per fer una activitat artesanal
fora del control dels gremis per vendre al
mercat colonial.
• Els monarques creen les manufactures reials
amb sistemes artesanals per a productes de
luxe.

13. • El comerç creix per les colònies a Amèrica amb
creació de companyies monopolístiques
– Companyia de les Índies Orientals
• Els principals problemes:
– Fronteres feudals internes
– Mesures diferents a cada contrada
– Control dels gremis
• La burgesia s’enriqueix amb el comerç i guanya
influencia que al final canviarà el sistema amb les
revolucions liberals.

14. 3 El govern a principis del segle XVIII
• El manteniment de l’absolutisme a Europa
• Absolutisme > Sistema polític a Europa al XVIII
on el rei té tot el poder.
• L’absolutisme es basa en les idees de Bossuet
en que defensa l’origen diví de la monarquia.

15. Bossuet

16. • La teoria econòmica predominant era el
mercantilisme:
– Acumulació de metall preciosos.
– Desenvolupament del comerç
– Proteccionisme aranzelari
• L’estat intervé per reglamentar el sistema

17. • Lluís XIV serà el monarca per excel·lència de
l’absolutisme que controla el poder nobiliari.
– Suborna la noblesa amb càrrecs burocràtics
– Exèrcit reial poderós
• El sistema demana una gran càrrega
impositiva sobre el tercer estat que al final
explorarà en la revolució francesa.

18. El parlamentarisme anglès
• A Anglaterra l’absolutisme dels Stuart no va
collar i el parlament va tenir molta
importància.
• A Anglaterra triomfa el parlamentarisme
desprès de dues revoltes.
– 1649 > Execució de Carles I d’Anglaterra
– 1688 > Abdicació de Jaume II i elecció de Guillem
III que signa una Declaració de Drets ( Bill of
Rights) i se sotmet al Parlament.

19. 1649 > Execució de Carles I d’Anglaterra

20. Jaume II

21. Guillem III d’Orange

22. Bill of Rights

23. • Apareix el liberalisme defensat per John Locke
• Liberalisme > Teoria que defensa la lliberta
econòmica i política.
– Drets de totes les persones
– Igualtat davant la llei
• Dret de propietat

24. John Locke

25. 4 La il·lustració i el despotisme
il·lustrat
La il·lustració, un canvi de mentalitat
• Il·lustració > Moviment intel·lectual del segle
XVIII basat en la raó i el coneixement.

26. –Raó com a base del coneixement.
–Confiança en el progrés.
–Posar en pràctica les descobertes
científiques.
–Educació per difondre la raó.
–Secularització.
–Drets naturals
–Tolerància base de la convivència

27. La critica a l’antic règim
• Es critica la societat estamental que es
desigual i es busca la igualtat jurídica.
• Els privilegis i el control del gremis es
considera com quelcom detestable, perquè
van contra la llibertat.
• A l’estat espanyol destaca Jovellanos i a
Catalunya Capmany.

28. Jovellanos

29. • La il·lustració es basa en les idees de:
– Racionalisme de Descartes
– La fisiocràcia de Quesnay

30. –Dels il·lustrats
•Diderot i d’Alembert > Enciclopèdia
•Montesquieu
•Voltaire
•Rousseau

31. Diderot i d’Alembert

32. Montesquieu

33. Voltaire

34. Rousseau

35. El despotisme il·lustrat
• La il·lustració influeix en els monarques que
transformen l’absolutisme en el Despotisme
il·lustrat.
• Alguns monarques es preocupen per la situació
dels seus súbdits i es forma el nomenat
Despotisme Il·lustrar. “ El govern del poble sense
el poble”
– Caterina de Rússia
– Frederic de Prússia
– Carles III d’Espanya

36. Catalina II de Rússia

37. Frederic de
Prússia

38. Carles III
d’Espanya

39. • Reformes del despotisme il·lustrat:
–Potenciar la indústria nacional amb
fàbriques reials o estatals.
–Impulsar el comerç.
• Xarxes de carreteres i canals.
• Concessió de monopolis estatals.
–Companyia de les índies occidentals
–Estanc de la Xocolata

40. •Afavorir el desenvolupament
científic
•Centralització i racionalització de
l’administració.
•Abolició dels gremis
•Sotmetre els poders de l’església
i la Noblesa amb
desamortitzacions

41. • Es fomenta l’agricultura amb La fisiocràcia de
Quesnay
• Turgot a França, Campomanes o Jovellanos a
l’estat espanyol impulsen aquestes reformes,
que fracassen per l’oposició dels estaments
privilegiats.

42. Turgot Campomanes

43. 5 El final del segle XVIII: el liberalisme
i la fallida de l’antic règim
• El liberalisme revolucionari
• L’ideal revolucionari es portat per la burgesia
que gràcies a l’enciclopèdia de d'Alembert i
Diderot ha tingut accés a les noves idees de la
il·lustració.
• La il·lustració es difon en reunions al marge de
les institucions de l’època controlades encara
per l’església, on participen nobles i burgesos.

44. • Salons aristocràtics.
• Societats científiques.
• Maçoneria.
• Societats secretes.
• Premsa.
• Societats d’amics del país

46. Autors que transformen la forma de
pensar
• Montesquieu
• Rousseau
• Voltaire
• Diderot i d’Alembert
• A. Smith

47. –Montesquieu
• Estableix el principi de la sobirania
nacional.
• Separació de poders
–Legislatiu > Elabora les lleis > Parlament
–Executiu > Les fa complir > Govern
–Judicial > Administra justícia > Tribunal i
Jurat
• El seu pensament recollit en el llibre “
L’esperit de les lleis”

48. –Rousseau
•Estableix el principi de la igualtat on
el poble posseeix la sobirania que es
realitza mitjançant el sufragi.
• Contracte Social és una de les seves obres
literàries on elabora aquest pensament

49. –Voltaire
• Critica les institucions del seu temps i
demana la creació d’un sistema
parlamentari. (Càndit)

50. –Diderot i d’Alambert
• Fan l’enciclopèdia on es recull tot el
saber de l’època i on hi ha aquestes
noves idees.
• L’enciclopèdia és el llibre d’estudi de les
classes burgeses, que més tard posaran
en pràctica, en temps de la revolució
Francesa.

51. –A. Smith
• En el seu llibre la riquesa de les
Nacions propugna el liberalisme
econòmic.

53. El liberalisme econòmic
• Teoria econòmica exposada pe A. Smith
en el seu llibre la riquesa de les nacions.
–Llibertat per fer negocis amb supressió dels
gremis.
–L’estat no ha d’intervenir en economia
–Llei de l’oferta i la damnada
–Lliure comerç sense aranzels

54. 6 L’estat espanyol: el reformisme
borbònic
La guerra de successió
• La qüestió successòria
• Carles II, conegut com el malaltís, no tenia fills i
va deixar la Corona a Josep Ferran de Baviera que
va morir el 1699.
• Les lluites de cort i els interessos de les grans
potències van portar a la lluita de dos candidats:
– Felip d’Anjou
– Arxiduc Carles d’Àustria

57. Carles II

58. • Els blocs internacionals i la guerra
• La Gran aliança de la Haia dóna suport a
l’arxiduc.
•
–Gran Bretanya
–Holanda
–Àustria
–Prússia
–Catalans

59. Aliança de l’ Haia

60. • La França de Lluís XIV dóna suport a Felip
d’Anjou amb ajuda de l’exèrcit
espanyol, Portugal, Savoia i alguns petits
estats alemanys.
• L’actitud dels catalans.
• Els catalans donen suport a l’arxiduc:
– Sentiment antifrancès
– Rebuig al centralisme borbònic
• Pel pacte de Gènova el 1705 l’arxiduc serà rei
de Catalunya > Carles III.

61. • El desenvolupament del conflicte
• El 1707 a la batalla d’Almansa les tropes de
Felip d’Anjou ocupen el Regne d’Aragó i
València, però Catalunya resisteix.
• El 1711 l’arxiduc és nomenat Emperador
d’Àustria i l’aliança de l’Haia té por de la unió
entre Espanya i Àustria i abandona la lluita.

62. Batalla Almansa

63. • El 1713 es firma el tractat d’Utrech en què
Felip V serà rei de l’estat espanyol si renuncia
als territoris europeus.
– L’estat espanyol ha de cedir Gibraltar i Menorca
– Cedeix drets comercials com el vaixell de permís
• Catalunya no accepta el tractat i resisteix.
• L’Onze de setembre de 1714 cau Barcelona on
Rafel de Casanova, president de la Generalitat,
ha de capitular; posteriorment Cardona i dos
anys desprès Mallorca.

67. La política reformista de Felip V i
Ferran VI
• Es reforma l’estructura política de l’estat :
• L’any 1714 Catalunya va perdre les seves
institucions:
– Consell de Cent
– Les Corts
– La Generalitat

68. • Catalunya s’organitza de nou, sota la
dominació borbònica amb el decret de Nova
Planta de 1716.
• L’antiga Corona D’Aragó que tenia lleis pròpies
dintre d’Espanya les perdrà i s’implanta una
política centralista i uniformadora borbònica.

70. • Estructura política i administrativa
• Creació dels secretaris de despatx en substitució
dels consells dels austries
• El Capità General va ser la màxima autoritat
política i militar del principat.
• Era el delegat del govern i presidia l’audiència
(Administració de Justícia)
• Les Vegueries catalanes són subtitulades per
Corregiments, al capdavant hi ha el Corregidor.

71. • L’administració econòmica
• Es va crear la figura de l’intendent que
s’encarregava de les finances de l’estat a
Catalunya.
– Recapta impostos
– Administra l’exèrcit i burocràcia de l’estat a
Catalunya
• Es crea el cadastre, nou impost sobre béns
immobles i renda del treball.

72. • Conseqüències culturals.
• Barcelona va perdre la universitat que va
passar a Cervera.
• S’imposa l’idioma castellà com a llengua
oficial.
– La reial cèdula d’Aranjuez de 1768 obligava a
ensenyar en castellà.

74. • Entre l’acceptació i la reivindicació
• Els catalans que defensen el nou règim
borbònic són nomenats Botiflers.
• La majoria de la població de Catalunya estava
en contra del nou sistema opressor.
• Ferran VI va continuar la política de Felip V

76. Ferran VI

77. Carles III i el despotisme il·lustrat
• Carles III va ser el monarca del despotisme
il·lustrat.
• Els ministre Grimaldi i Esquilache van impulsar
reformes il·lustrades
• El 1766 el motí d’equilache deguda a una crisi
de subsistència.
• Els nous ministres Campomanes, Floriblanca i
Jovellanos continuen les reformes:

78. Carles
III

79. Motí d’ Esquilache

80. – Foment de l’agricultura adoptant la fisiocràcia de
Quesnay.
• Olavide repobla sierra morena
– Foment de l’educació i es vol abolir de la
inquisició.
– Creació de les societats d’amics del país per
fomentar l’economia artesana.
– Es vol reduir els privilegis de la noblesa
– Control de l’església
• Expulsió dels jesuïtes ( La mision)
– Es declara que el treball és honest.

81. • Carles IV continua les reformes, però l’esclat
de la revolució francesa fa que retiri el suport
als ministres il·lustrats i posi a Godoy.

82. 7 La Catalunya del segle XVIII
Repressió, acomodament i descontentament.
• Abolició de les institucions catalanes i persecució dels
austriacistes.
• El Decret de Nova Planta de 1716 substitueix l’ordre
jurídic català.
• Política de forta pressió fiscal i s’estableixen les quintes.
• Hi ha diferents desordres per aquests abusos que es
nomenen rebomboris.
• Les institucions formulaven memorials de queixes al
rei.

83. La recuperació demogràfica i econòmica
• Augment de la natalitat i davallada de la
mortalitat
• Transformació de l’agricultura:
– Especialització.
• Vinya amb transformació del vi en aiguardent pel
mercat colonial
• Fruits secs
– Noves tècniques
– Millora dels rendiments

84. • Al costat de les manufactures tradicionals apareix
la industria de les indianes pel mercat colonial.
(cotó estampat)
– 1737 Primera fàbrica d’indianes de J. Esteve
• La industria de la llana i de la seda creixen molt
amb les noves màquines, encara que la seda al
final fa fallida.
• La demanda del mercat colonial desenvolupa
també la industria del paper, les fargues i les
drassanes, sobretot amb la liberalització del
comerç colonial.
– Carles III dona el decret de lliure comerç amb Amèrica
el 1778.

85. El món científic i cultural
• Es suprimeix la universitat de Barcelona i es
crea la de Cervera.
• Es fomenta la cultura i l’ensenyament, en
castellà.

86. 8 La cultura del segle XVIII
• Continuarà....