1. Teresa Pons Coll
2n bat B

2. ÍNDEX
•INTRODUCCIÓ •LES RELACIONS DE LA GENT DEL
CAMP
•L’ESCOLA Família
Pare i mare
Germans
Unió matrimonial
•EL TREBALL
Amics de la infantesa
El treball infantil
Jocs
El treball de missatge
Activitat de temps lliure
Fer de pagès
Quan un ja és gran
Introducció de la indústria
•COSTUMS I TRADICIONS
Dificultats al cap de l’actualitat
Vetllades
Dies de festa
Dissabtes i diumenges
Anar a missa
Posada
Les feines, una tradició
Porquejades
Formatjar
La vivència de la Guerra Civil

3. INTRODUCCIÓ
 Tema: qüestió del camp menorquí des d’una perspectiva
temporal
 Objectiu: idea general reflexió
 Mirada interna del tema fonts d’informació
 Situació actual
 Més extens divisió per apartats

4. L’ESCOLA
 Els estudis no eren prioritaris gent acomodada
“A vostè no li hagués fet il·lusió fer d'oficinista, per exemple?”
“No, no. Primera que no he anat escola, eh? Segona
que no sé escriure, s'idea meva o es pensament meu és
fer del camp. M'agradava mira”.
Pagès jubilat
“[...] Lo que després quan vaig estar llogada a Maó, ei vaig
anar, vaig treure es certificat lo que... no l'he anat a recollir
mai. O sigui, jo tenc es certificat però que dius bueno ja
vorem ja vorem... i no l'he anat a recollir mai, i clar ara ja
no el puc anar a replegar.”
Pagesa jubilada

5.  Qüestió d’oportunitats
 Actualment: “Sa Granja” combinació d’educació i feina
“ [...] A sa Granja em van ensenyar els tipus de llavors que
es poden sembrar a Menorca, com s’ha d’aprofitar el
formatge i com queda millor.”
Jove 2

6. EL TREBALL
EL TREBALL INFANTIL
 Feina des de que son infants = l’escola
 La feina feixuga
Mentalitat
 Actualment: explotació infantil

7. EL TREBALL DE MISSATGE
 Pas previ al pagès
 Missatge a casa / sortia del lloc
formació més extensa, capacitat
d’autoproducció i un doble sou.

8.  Diferències amb l’actualitat
- Feien tota la setmana al lloc
- Romandre
- Hores de son Rellotge
 El cas d’un missatge casat.
 Combinar el treball a varis llocs
 L’al·lot de barca.

9. FER DE PAGÈS
 Pagès coordina la propietat importància de l’experiència
 Canvi de lloc
 El pagès és el “propi jefe” però a càrrec del propietari
“Un dia de figat24, la senyora va enviar el criat de ben
dematí al lloc perquè avisés a madona que no fes dinar,
que el senyor havia anat a caçar i havia dut catorze
coloms, que ella mateix cuinaria per tots. Madona ja no
se’n va fiar i va cuinar un poc de cosa. Va arribar l’hora de
dinar i els senyors, que dinaven primer dins el menjador,
van treure el tià ple de coloms i van buidar els catorze
pits, i meitat de les cuixes. Quan van haver acabat de
dinar va ser el torn dels pagesos i del criat, dins la cuina.
La sorpresa va ser que dins el tià només hi havia els
ossos pelats que van haver de llepar i dir el molt bo que
havia estat el dinar.”

10.  Actualment: “amo i senyor = socis”
“[...] en la sociedad menorquina el dueño pone el terreno, el
payes pone el trabajo y vas a medias en los frutos que
saques, pero si el payes tuviera que vivir de esas medias no
viviría, es decir, se iría como creo que se han ido muchos
payeses de los distintos llocs i se abandonan porque hoy
es muy difícil sacarle al campo una rentabilidad en las
condiciones que tenemos.”
Jaime Mairata
 Tres sistemes de treball al camp:
- Senyor i pagès: socis d’una societat
- Pagès a jornal
- El pagès lloga el lloc al senyor

11. LA INTRODUCCIÓ DE LA INDÚSTRIA
 Canvi del sistema de treball
- Feines menys costoses
- Augment de temps lliure
- Reducció de treballadors èxode rural
canvi de mentalitat
 Valoració de les innovacions a llarg termini

12. DIFICULTATS AL CAMP DE L’ACTUALITAT
 La feina és més fàcil?
 UE terciarització
 Les subvencions
 El carb: recuperació dels elements etnològics i establir un
bon funcionament al lloc
 El camp en una situació crítica (Nueva Rumasa, poca
productivitat,...)
Tot és feina i només pagues i encara hi perds.
Ara no saben si matar-nos amb una
escopetada o amb una ganivetada.

13. LES RELACIONS DE LA GENT DEL
CAMP
LA FAMÍLIA
 Divisió de feines per sexes --- Feina familiar
PARE I MARE
 Mare: infantesa
 El pare és prioritzat
GERMANS
 “Fer de niñero”
 Gran diferència d’edat
UNIÓ MATRIMONIAL

14. AMICS DE LA INFANCIA
 Els veïns
 Els companys de classe
JOCS
 Mètode eficaç de relació
 Jocs Camp
 El jugar era cosa de dies faners
ACTIVITAT DE TEMPS LLIURE
 Activitats a l’aire lliure innovacions automobilístiques

15. QUAN UN JA ÉS GRAN
 Bona relació entre pagesos
 Celebracions entre veïns
 Poca relació amb el poble
“Després te tenies que conèixer en es poble. Hi havia
estona que jo era a Mercadal i hi havia molta gent que
jo no coneixia, com que només veiem es diumenge
veníem a missa i anàvem cap es lloc després,...”
Pagès jubilat
“Per Sant Cristòfol, era s‟únic dia i...jo no me‟n record
de més. Perquè veníem a n‟es poble. Després pujàvem
es dissabte, anàvem a ca una tia, i normalment
baixàvem es dilluns.”
Pagesa jubilada

16. COSTUMS I TRADICIONS
VETLLADES
 Unió familiar o amb amics
 Televisió i ràdio
DIES DE FESTA
 Les feines bàsiques sempre hi son
 Ocasió de relació
“Bonu,... seria un poc diferent d‟ets altres, però
tens ses feines de cada dia que són ses de cada
dia i no tens... els has de fer no en pots fugir, però
és un poc diferent perquè només fas ses feines
principals i... fas un poc més d‟estar amb sa gent,
d‟estar amb sa família i açò.”
Pagès

17. ELS DISSABTES I DIUMENGES
 Els caps de setmana = dies feners
ANAR A MISSA
 Obligació centre de trobada amb els familiars
 “Els pagesos anaven a missa a les 12”
 Mètode de transport
 Calçons curts i màniga curta /
Calçons llargs i corbata

18. LA POSADA
LES FEINES, UNA TRADICIÓ
LES PORQUETJADES

19. FORMATJAR

20. LA VIVÈNCIA DE LA GUERRA CIVIL
 Mili
 Guerra Civil despoblació al camp
 Anar a reconèixer
 Senyors dels llocs
 Béns per subsistir
 Època de molta por