1. http://www.marketingandweb.es/diseno/logo2/
Marta Lázaro /Fina Font
Cristina Roldán / Anna Torres

2.  1. Introducció
 2. Mesurar la qualitat Online
 3. La qualitat
 4. Conseqüències fraudulentes
 5. Tractament jurídic i lleis
 6. Mapa Conceptual
 7. Conclusions

3.  Hem triat aquest tema "Mesurar la qualitat en els compres on line" amb
el principal objectiu per una banda la fiabilitat que ens ofereixen les
pàgines web.
 No hem d'oblidar que les noves tecnologies han tingut un paper
rellevant en el canvi que s'ha produït en la forma en què els
ciutadans, les empreses i les administracions es relacionen entre sí.
 En segon lloc mesurar la confidencialitat de les dades personals així
com la seguretat o inseguretat que produeix el sistema on line.

4. AVANTATGES INCONVENIENTS
 Fàcil accés a Internet si es disposa de eines necessàries  Dificultat accés a Internet en àrees subdesenvolupades
(Ordinador, connexió Internet, etc)
 Desconfiança en la forma de pagament
 Comoditat horària
 Manca de tracte interpersonal amb el venedor
 Preus més econòmics, en la majoria dels casos
 Recepció de la compra fora de termini
 Informació acurada del producte
 Recepció de la compra en un lloc determinat  Inexistència de mobilitat per sortir a passejar
 Evitar desplaçaments
 Per les empreses:
 Majors beneficis  Per les empreses:
 Reducció de costos en personal  Personal tècnic informàtic
 Reducció de costos en màrqueting  Accés limitat a consultes de la seva pàgina per part de
 Reducció de costos en locals i espais clients
 Atenció al client amb respostes escrites  Gran competència de venta i màrqueting
 Augment venta de mercats
 Augment de clients estrangers

5. SEGURETAT EN LES FUNCIONALITAT
COMPRES ON LINE  Actualment la nostra societat viu en xarxa.
 Aquesta afirmació no requereix grans explicacions, atès que els
 Uns consells bàsics abans de realitzar les compres on line avanços tecnològics han evolucionat incloent fins i tots les
són: persones més grans que disposen de serveis en els que aprenen
informàtica.
 Actualitzar l’ordinador i fer ús
d’antivirus, antiespies, tallafocs i similars. Val a dir que  Com a usuaris de la xarxa podem:
aquesta utilitat és vàlida per qualsevol tasca que realitzem  Cercar informació de tot tipus:
en connectar-nos a Internet. personal, professional, d’oci, cultural, etc.
 No fer compres a través d’ordinadors aliens o d’accessos  Remetre informació i coneixements.
públics com els dels cibercafés
 Estar en contacte amb altres persones mitjançant el correu
 Evitar fer recordatoris de contrasenyes. electrònic, xarxes socials, etc.
 No remetre dades personals i menys financeres a través de  També podem realitzar compres on line (botigues
respostes a e-mails o qüestionaris apareguts sense conèixer d’alimentació, vestuari, objectes de regal, etc.), transaccions
la font. banc{ries, tr{mits amb l’administració, i altres serveis que ens
 Utilitzar botigues fiables, comprovant-lo prèviament, si se’ns ofereix sense realitzar cap mena de desplaçament físic.
cal, a través d’Internet.  Però, alhora que podem trobar a Internet de tot, hem de saber
 Assegurar-nos abans de fer una transacció econòmica que que no tot és fiable. Qualsevol individu pot penjar informació
el navegador web comença per “https” i que la p{gina sense que sigui verídica per aquest motiu es recomana:
disposa d’un candau que indica la seva seguretat, així com  Contrastar la informació
d’una encriptació de dades.
 Reconèixer la fiabilitat de les informacions a traves de pàgines
 Tancar la sessió un cop finalitzada la compra. “de “prestigi” o oficials.
 En tot cas, fer ús del sentit comú abans de realitzar  Fer ús del sentit comú i prudència que tota persona disposa.
qualsevol operació que pugui vulnerar la nostra privacitat
personal o econòmica.  No facilitar les contrasenyes a ningú i en tot cas, utilitzar-les amb
diferents caràcters.
 Si fem un ús prudent i contrastat el resultat que podem obtenir
de la xarxa és de gran qualitat, comoditat i eficàcia, així com molt
útil i pràctic.

6.  Davant la dificultat de mesurar la qualitat dels serveis que ve donada precisament per les seves
característiques:
 - Intangibilitat
 - Heterogeneïtat
 - Inseparabilitat
 Aquestes característiques fan que els serveis no puguin ser avaluats.
 La majoria dels consumidors europeus basen la seva confiança en que una pàgina web sigui
coneguda i no en el certificat de seguretat, per exemple segons l'estudi "El comerç en línia a
Europa 2012" per l'empresa Trusted Shops, líder en certificació de segell de garantia en webs de
comerç en línia.
 El 63% dels consumidors europeus considera decisiu a l'hora de comprar per internet l'haver
visitat la pàgina abans, segons l'estudi, l'única cosa important per al consumidor, és descobrir si
és una pàgina segura, de manera que el punt clau és que el consumidor distingeix si és una
pàgina segura pels segells de qualitat que els portals poden aportar, per demostrar la fiabilitat.
 En paraules del seu director executiu, David Chau, indica que hi ha poc interès a conèixer nous
llocs web i ofertes, ja que el consumidor busca "Seguretat"


http://www.trustedshops.es/

7. 4. CONSEQÜÈNCIES
FRAUDULENTES DEL CONSUM
Les estafes
 Definició del concepte d’estafa: els que, amb {nim de lucre, utilitzin el suficient engany per produir l’error a un altre, induint
a aquest a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè.
 També definim l’engany d’us de targeta de crèdit i l’estafa Inform{tica.
 Com actua la jurisprudència.
 La pena que té imposada el delicte d’estafa.
El frau electrònic
 El frau informCrims que tenen com a objectiu xarxes inform{tiques de crims, per exemple amb l’instalació de codis, cucs i arxius
maliciosos. Spam atacs massius a servidors d’Internet i generació de virus.
 àtic te una amplia varietat de categories de crims. Generalment es pot dividir en dos grups:
1. Crims realitzats per mitj{ d’ordinadors i d’Internet, per exemple, l’espionatge, frau i robatori, pornografia infantil, pedofília...
 Definició d’Spam.
 Que és el frau.
 Com es viu el frau electrònic avui dia.

8. Skiming
La clonació de targetes bancàries o skiming és un fet real avui dia.
Degut a que cada vegada s’utilitzen més les noves tecnologies sorgeixen nous tipus d’estafes, i aquest seria un d’ells.
Es tracta de copiar la banda magnètica de les targetes bancàries per desprès crear-ne unes de noves i ser utilitzades
de manera il·lícita.
Demostrem amb exemples i també gràficament com es fan les clonacions de targetes.
Podem dir que hi ha de dos tipus:
 Les cl.lonacions de la banda magnètica en els mateixos establiments públics a l’hora de fer el pagament amb la nostra
targeta bancària.
 Les cl.lonacions de les bandes magnètiques en els propis caixers automàtics de les entitats bancàries.
 Pishing
Phishing consisteix en l’enviament de correus electrònics que, aparentant provenir de fonts fiables (per exemple,
entitats bancàries), intenten obtenir dades confidencials de l’usuari. Per a realitzar-ho normalment introdueixen un
enllaç que, al ser polsat, et porta a pàgines web falsificades.
D’aquesta manera l’usuari, creient estar en un lloc segur i de tota confiança, introdueix l' informació sol·licitada que, en
realitat, va a parar a mans de l’estafador.

9.  Llei 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal
 Llei 10/1995, de legislación sobre delitos informáticos
España
 Dues de les lleis que hem estudiat perquè els riscos que
els ciutadans puguin patir, estiguin emparats dins un
marc legal.

11.  El comerç electrònic avança en la nostra societat, segons l'informe d 'e-comerce de la
comissió del Mercat de les Telecomunicacions detalla en el tancament del 2011 un
creixement consecutiu, indica que el que més es consumeix són oci, viatges d'últim minut
i calçat.
 Seguim a la cua d'Europa en les compres per on line si ho comparem amb altres països
com Noruecs o britànics. Segons indica EAE Business School, estudi realitzat sobre
comerç electrònic el 2011.
 Seguint aquestes pautes, cada vegada més l'usuari té un ampli ventall varietats d'accés a la
xarxa, ja sigui per comprar o bé per informar-se del producte o seleccionar, per comparar
preus, arribem a la conclusió en aquest projecte, que els usuaris compren cada vegada
més a la xarxa, per la comoditat, l'absència de pressió i no tant per la fiabilitat que ofereix.
 Quant a la seguretat en les compres, el pagament amb la targeta de crèdit ha aconseguit
disminuir els obstacles al pagament en línia, ofereix unes majors garanties i una àmplia
protecció legal al mal ús o falsedat per aquest mitjà de pagament i al mateix temps el
mercat ha començat a utilitzar alternatives amb el sempre suport de l'entitat
bancària, exemple, el pagament paypal
 http://www.abc.es/20120730/economia/abci-comercio-electronico-espana-201207280018.html