Cicle matèria energia

1.641 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.641
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
15
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Cicle matèria energia

  1. 1. El cicle de la matèria i de l'energia ARACELI VÁZQUEZ
  2. 2. Necessitats dels éssers vius Tosts els éssers vius necessiten Energia Matèria per a per a desenvolupar les seves crear i mantenir les seves estructures funcions vitals
  3. 3. Experiències fàcils Atreveix-te i... som-hi !! Aquí tens un seguit d’experiències senzilles que pots fer a casa o a l’escola.
  4. 4. La fotosíntesi Les plantes, productores d’aliment L’energia dels aliments Escull l’experiència que vulguis: La respiració de les plantes La respiració cel·lular Observació de floridures
  5. 5. La fotosíntesis Materials: <ul><li>Recipient amb aigua. </li></ul><ul><li>Flascó de vidre. </li></ul><ul><li>Plantes aquàtiques (de venda </li></ul><ul><li>a les botigues d’animals o </li></ul><ul><li>aquaris). </li></ul>Objectiu: Comprovar la fotosíntesi en les plantes, observant l’alliberament d’oxigen que es produeix en aquest procés.
  6. 6. Col·loca les plantes dins del recipient amb aigua. Procediment:
  7. 7. <ul><li>Omple el flascó amb aigua inclinant-lo cap a un </li></ul><ul><li>costat. </li></ul><ul><li>Dóna-li la volta i tapa les plantes. </li></ul><ul><li>Deixa l’experiment en un lloc amb sol i observa’l </li></ul><ul><li>de tant en tant. </li></ul>
  8. 8. Què ha passat? Hauràs observat bombolles de gas pujant cap a la superfície de l’aigua, i fins i tot, dipositant-se al fons del flascó. És l’oxigen alliberat per les plantes aquàtiques com a residu de la fotosíntesi, igual com ho fan les plantes de terra alliberant-lo a l’aire.
  9. 9. Si vols comprovar que el gas és oxigen: <ul><li>treu el flascó de dins </li></ul><ul><li>de l’aigua i posa’l boca </li></ul><ul><li>avall. </li></ul><ul><li>ràpidament aproxima-hi </li></ul><ul><li>un llumí a punt d’apagar-se. </li></ul>Veuràs com la flama es revifa, això vol dir que el gas desprès és oxigen.
  10. 10. Les plantes, productores d’aliment Objectiu: Demostrar que a les fulles es produeix midó, una substància alimentícia. Materials: <ul><li>Gerani plantat en test. </li></ul><ul><li>Cinta negra. </li></ul><ul><li>Aigua. </li></ul><ul><li>Alcohol. </li></ul><ul><li>Fogó. </li></ul><ul><li>Got de precipitats. </li></ul><ul><li>Tub d’assaig. </li></ul><ul><li>Placa de Petri (o similar) </li></ul><ul><li>Lugol o tintura de iode. </li></ul>
  11. 11. Procediment: <ul><li>Enganxa una cinta negra en una </li></ul><ul><li>de les fulles del gerani i tingues </li></ul><ul><li>cura de la planta durant uns dies. </li></ul><ul><li>Arrenca la fulla, treu-li la cinta, i </li></ul><ul><li>fes-la bullir amb aigua durant uns </li></ul><ul><li>minuts per trencar les estructures </li></ul><ul><li>cel·lulars. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Col·loca un tub d’assaig amb </li></ul><ul><li>alcohol a l’interior d’un got </li></ul><ul><li>de precipitats amb aigua, </li></ul><ul><li>posa la fulla dins del tub i </li></ul><ul><li>escalfa al bany Maria. </li></ul><ul><li>Quan la fulla hagi perdut el </li></ul><ul><li>color perquè l’alcohol ha </li></ul><ul><li>dissolt la clorofil·la, treu-la </li></ul><ul><li>del tub i col·loca-la dintre </li></ul><ul><li>de la placa de Petri. </li></ul><ul><li>Cobreix-la amb tintura de </li></ul><ul><li>iode o lugol, i espera uns minuts. </li></ul>
  13. 13. Resultats i interpretació: La fulla es tenyeix d’un color blau violeta fosc, perquè el midó que conté reacciona amb el iode. La zona tapada amb la cinta no queda tenyida, perquè… Com no rebia la llum solar no ha fet la fotosíntesi i per tant no ha fabricat midó.
  14. 14. L’energia dels aliments Objectiu: Comprovar que les substàncies orgàniques dels aliments contenen energia. Materials: <ul><li>Cacauet. </li></ul><ul><li>Termòmetre. </li></ul><ul><li>Got de precipitats. </li></ul><ul><li>Aigua. </li></ul><ul><li>Flama. </li></ul><ul><li>Agulla emmangada. </li></ul><ul><li>Tres peus. </li></ul><ul><li>Reixeta. </li></ul><ul><li>Balança. </li></ul>
  15. 15. Procediment: <ul><li>Posa 250 ml d’aigua en un got </li></ul><ul><li>de precipitats i col·loca-hi un </li></ul><ul><li>termòmetre a dins. </li></ul><ul><li>Posa el got sobre la reixeta i </li></ul><ul><li>el tres peus. </li></ul><ul><li>Pesa el cacauet i anota-ho. </li></ul><ul><li>Crema un gra del cacauet, punxat </li></ul><ul><li>amb l’agulla, a sota del got. </li></ul><ul><li>Observa i anota l’augment de </li></ul><ul><li>temperatura. </li></ul>
  16. 16. Resultats: Per a interpretar els resultats has de saber: <ul><li>La unitat que s’utilitza per mesurar l’energia </li></ul><ul><li>dels aliments és el quilojoule (kJ). </li></ul><ul><li>4,2 kJ és la quantitat d’energia necessària per </li></ul><ul><li>augmentar 1ºC la temperatura de 1.000 grams </li></ul><ul><li>d’aigua (1 litre). </li></ul>Ara et toca a tu: <ul><li>Calcula l’energia que conté el teu cacauet </li></ul><ul><li>(tenint en compte que has posat 250 ml </li></ul><ul><li>d’aigua). </li></ul><ul><li>Quanta energia conté, aproximadament, un </li></ul><ul><li>gram de cacauet ? ( U tilitza la dada del pes del </li></ul><ul><li>teu cacauet). </li></ul>
  17. 17. Interpretació: <ul><li>Tots els aliments contenen substàncies </li></ul><ul><li>orgàniques que, quan cremen alliberen </li></ul><ul><li>l’energia que contenen. </li></ul><ul><li>D’una manera similar, els organismes </li></ul><ul><li>obtenen energia de la “combustió” d’una </li></ul><ul><li>part de les substàncies orgàniques que </li></ul><ul><li>aconsegueixen amb l’aliment o elaboren </li></ul><ul><li>per fotosíntesi. </li></ul>
  18. 18. La respiració de les plantes Objectiu: Comprovar que les plantes respiren. Materials: <ul><li>Dues plantes iguals amb test. </li></ul><ul><li>Aigua de calç. </li></ul><ul><li>Recipient transparent. </li></ul><ul><li>Recipient opac (o cartolina negra). </li></ul>
  19. 19. Procediment: <ul><li>Cobreix una de les plantes amb el </li></ul><ul><li>recipient transparent i col·loca-hi </li></ul><ul><li>un potet amb aigua de calç. </li></ul><ul><li>L’altre planta tapa-la amb el </li></ul><ul><li>recipient opac, o bé, amb un de </li></ul><ul><li>transparent cobrint-la amb cartolina </li></ul><ul><li>negra. Col·loca-hi també un potet </li></ul><ul><li>amb aigua de calç. </li></ul><ul><li>Deixa passar unes hores. </li></ul>Resultats: Observaràs que l’aigua de calç que has col·locat amb la planta tapada amb cartolina, s’enterboleix.
  20. 20. Conclusions: <ul><li>La planta tapada no pot fer la fotosíntesi per </li></ul><ul><li>manca de llum, però malgrat estar a les fosques, </li></ul><ul><li>respira. El CO 2 produït a la respiració reacciona </li></ul><ul><li>amb l’aigua de calç i es torna tèrbola. </li></ul><ul><li>La planta exposada a la llum no només respira, </li></ul><ul><li>sinó que també fa la fotosíntesi desprenent </li></ul><ul><li>oxigen que renova l’aire. </li></ul>Si vols entendre millor aquest intercanvi de gasos, clica aquí .
  21. 21. La respiració cel.lular Objectiu: Comprovar que la funció de respiració es dona dins les cèl·lules. Potser creus que la respiració es produeix en l’aparell respiratori, però has de saber que la respiració la realitzen les cèl·lules de tots els òrgans. Comprovarem que un tros d’òrgan amb cèl·lules vives és capaç de fer l’intercanvi de gasos respiratoris amb el medi.
  22. 22. Procediment: <ul><li>Prepara tres pots </li></ul><ul><li>numerats: en el primer </li></ul><ul><li>col·loca un tros de carn </li></ul><ul><li>fresca (cèl·lules vives), </li></ul><ul><li>en el segon un tros fred </li></ul><ul><li>de carn bullida (cèl·lules </li></ul><ul><li>mortes), i deixa el tercer </li></ul><ul><li>buit (test). </li></ul><ul><li>Tapa els pots i posa </li></ul><ul><li>cadascun en contacte </li></ul><ul><li>amb un recipient amb </li></ul><ul><li>aigua acolorida i un altre </li></ul><ul><li>amb aigua de calç. </li></ul>
  23. 23. Procediment: El teu muntatge no cal que sigui tan complicat com el de la figura. Anima’t a simplificar-lo!
  24. 24. Resultats: <ul><li>Una hora més tard, l’aigua de calç de la carn fresca </li></ul><ul><li>s’ha enterbolit, però la dels altres dos pots es manté </li></ul><ul><li>clara. </li></ul><ul><li>(Hi ha hagut una reacció entre la calç i el diòxid </li></ul><ul><li>de carboni que enterboleix l’aigua). </li></ul>La carn fresca desprèn diòxid de carboni.
  25. 25. Resultats: <ul><li>L’aigua acolorida del muntatge de la carn fresca puja </li></ul><ul><li>pel tub, això indica que en el pot s’ha consumit un gas </li></ul><ul><li>que deixa lloc per a que hi pugi l’aigua. </li></ul><ul><li>Si introduïm un llumí en aquest pot, s’apaga; això ens fa </li></ul><ul><li>suposar que el gas consumit és oxigen. </li></ul><ul><li>En els altres dos muntatges no ha canviat el nivell de </li></ul><ul><li>l’aigua en el tub. </li></ul>La carn fresca consumeix oxigen.
  26. 26. Conclusió: Les cèl·lules vives de la carn fresca respiren i fan l’intercanvi de gasos respiratoris amb el medi.
  27. 27. Observació de floridures Objectiu: Observar un dels grups de descomponedors, les floridures. Materials: <ul><li>Pa o fruita florits. </li></ul><ul><li>Placa de Petri o similar. </li></ul><ul><li>Lupa binocular (o estereoscopi). </li></ul>
  28. 28. Procediment: <ul><li>Si no tens res florit a casa, pots </li></ul><ul><li>provocar tu el procés: suca un </li></ul><ul><li>tros de pa amb aigua i deixa’l en </li></ul><ul><li>un lloc temperat i fosc; per evitar </li></ul><ul><li>que s’assequi, cobreix-lo amb un </li></ul><ul><li>plàstic. </li></ul><ul><li>Al cap d’uns dies hi sortirà la </li></ul><ul><li>floridura. </li></ul><ul><li>Col·loca un tros del pa o de la fruita </li></ul><ul><li>florits dins d’una placa de Petri i </li></ul><ul><li>observa-ho amb una lupa binocular. </li></ul><ul><li>Intenta identificar el miceli i els </li></ul><ul><li>esporangis. </li></ul>
  29. 29. Resultats: Veuràs més o menys això: espornagis miceli
  30. 30. L’energia <ul><li>Tota l’energia necessària </li></ul><ul><li>per a la vida a la Terra és </li></ul><ul><li>proporcionada pel Sol. </li></ul>
  31. 31. L’energia <ul><li>Per poder-la aprofitar, </li></ul><ul><li>aquesta energia lumínica s’ha </li></ul><ul><li>de transformar en energia </li></ul><ul><li>química i magatzemar-la </li></ul><ul><li>en molècules complexes. </li></ul>
  32. 32. L’energia <ul><li>Només hi ha uns organismes </li></ul><ul><li>capaços d’aprofitar directament </li></ul><ul><li>l’energia del Sol per un procés </li></ul><ul><li>anomenat FOTOSÍNTESIS: </li></ul><ul><li>són les plantes, les algues i alguns </li></ul><ul><li>bacteris. </li></ul>
  33. 33. L’energia <ul><li>Després, els nutrients orgànics </li></ul><ul><li>obtinguts en aquest procés són </li></ul><ul><li>destruïts en la RESPIRACIÓ </li></ul><ul><li>cel·lular de tots els éssers vius, </li></ul><ul><li>per tal d’obtenir l’energia </li></ul><ul><li>necessària per a les seves </li></ul><ul><li>funcions vitals. </li></ul>
  34. 34. L’energia <ul><li>L’energia flueix d’uns éssers vius </li></ul><ul><li>a uns altres mitjançant l’aliment, </li></ul><ul><li>però part d’aquesta energia és </li></ul><ul><li>alliberada al medi en forma de </li></ul><ul><li>calor, no aprofitable per a </li></ul><ul><li>sobreviure. </li></ul>
  35. 35. L’energia <ul><li>Així doncs, tots els éssers </li></ul><ul><li>vius depenen del Sol per a </li></ul><ul><li>proporcionar-li’s de forma </li></ul><ul><li>continua l’energia necessària </li></ul><ul><li>per a viure. </li></ul>
  36. 36. L’energia aquesta és l’energia continguda a la fulla que menja la marieta part d’aquesta energia es perd en forma de calor en el cos de la marieta energia de la fulla que passa a la marieta només una petita part de l’energia de la fulla és utilitzada per la marieta per a realitzar les seves funcions l’altre part queda emmagatzemada en el seu cos energia emmagatzemada per la marieta pèrdua en forma de calor per la marieta energia utilitzada per la marieta energia desaprofitada quan un ocell es menja la marieta, una quantitat encara més petita d’energia és utilitzada i passa a formar part del cos de l’ocell pèrdua en forma de calor per l’ocell
  37. 37. L’energia Després de tot el procés només s’ha aprofitat una petita part de l’energia continguda a la fulla per a formar part dels teixits de l’ocell
  38. 38. El flux d’energia part d’aquesta energia es perd en forma de calor entre l’1 i el 8% de l’energia solar que arriba a la Terra és transformada per les plantes en energia química els herbívors alliberen en forma de calor part de l’energia continguda en els vegetals i la resta és emmagatzemada en els seus teixits els carnívors obtenen l’energia dels teixits dels herbívors els descomponedors aprofiten l’energia dels teixits morts, destruint les seves molècules i reduint-les a molècules inorgàniques per a que la vida continui s’ha de tornar a obtenir energia de l’exterior
  39. 39. El flux d’energia fotosíntesis respiració descomposició
  40. 40. L’energia Entre la fotosíntesi i la respiració hi ha una estreta relació, tant pel que fa a l’intercanvi de gasos, com a la matèria i a l’energia. Per entendre-ho millor clica aquí .
  41. 41. La matèria <ul><li>El carboni, l’oxigen, l’hidrogen, </li></ul><ul><li>el nitrogen i la resta d’elements </li></ul><ul><li>que formen part dels éssers vius </li></ul><ul><li>no es destrueixen mai, sino que </li></ul><ul><li>estan en contínua circulació per </li></ul><ul><li>la biosfera . </li></ul>
  42. 42. La matèria <ul><li>És possible que un àtom del teu </li></ul><ul><li>cos en algun moment formés part </li></ul><ul><li>d’un dinosaure i que demà formi </li></ul><ul><li>part d’un roure o viatgi per </li></ul><ul><li>l’atmosfera !! </li></ul>
  43. 43. La matèria Segons la manera d’obtenir la matèria, els éssers vius es classifiquen en autótrofs heteròtrofs capaços de fabricar-se l’aliment han de prendre l’aliment d’altres éssers vius
  44. 44. El cicle de la matèria productors consumidors primaris: herbívors consumidors secundaris: carnívors consumidors terciaris: depredadors decomponedors els productors transformen la matèria inorgànica en compostos orgànics, gràcies a l’energia solar els herbívors prenen l’aliment de les plantes els carnívors s’alimenten d’herbívors els depredadors mengen altres carnívors els descomponedors destrueixen completament les molècules orgàniques dels organismes morts, convertint-les en molècules inorgàniques que els productors tornaran a utilitzar energia solar la matèria retorna als productors, el cicle es tanca
  45. 45. El cicle de la matèria productors consumidors primaris: herbívors consumidors secundaris: carnívors consumidors terciaris: depredadors decomponedors energia solar
  46. 46. La matèria Entre la fotosíntesi i la respiració hi ha una estreta relació, tant pel que fa a l’intercanvi de gasos, com a la matèria i a l’energia. Per entendre-ho millor clica aquí .
  47. 47. La fotosíntesi Les cèl·lules fotosintetitzadores, gràcies a l’energia solar, sintetitzen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica .
  48. 48. La fotosíntesi <ul><li>El procés té lloc en les fulles, dins </li></ul><ul><li>uns orgànuls cel·lulars anomenats </li></ul><ul><li>CLOROPLASTS . </li></ul><ul><li>L’energia solar és captada per la </li></ul><ul><li>CLOROFIL·LA , un pigment de color </li></ul><ul><li>verd que és dins el cloroplast. </li></ul>
  49. 49. La fotosíntesi <ul><li>Aquesta energia s’utilitza perquè el </li></ul><ul><li>diòxid de carboni i l’aigua reaccionin </li></ul><ul><li>formant GLUCOSA , un compost </li></ul><ul><li>orgànic ric en energia. </li></ul><ul><li>Aquesta reacció produeix OXIGEN, </li></ul><ul><li>que és alliberat a l’atmosfera. </li></ul>
  50. 50. La fotosíntesi La fotosíntesi té lloc en dues fases succesives: Fase lluminosa Fase fosca Té lloc dins del cloroplast dins del cloroplast Necessitats presència de llum no necessita llum Es dóna només durant el dia tant de dia com de nit Processos la clorofil·la capta l’energia lluminosa que s’utilitza per trencar les molècules d’aigua, alliberant l’oxigen a l’atmosfera i retenint l’hidrogen l’hidrogen de la fase lluminosa s’uneix al diòxid de carboni i es fabrica la glucosa
  51. 51. La fotosíntesi 6CO 2 Diòxid de carboni + 6H 2 O Aigua + Energia del Sol C 6 H 12 O 6 Glucosa + 6O 2 Oxigen Midó La glucosa produïda a la fotosíntesi s’emmagatzema en la planta en forma de:
  52. 52. La fotosíntesi: el procés aigua sals minerals radiació solar diòxid de carboni CO 2 oxigen O 2 glucosa
  53. 53. El cloroplast aigua diòxid de carboni membrana externa glucosa clorofil·la llum solar membrana interna lamela grana (pila de tilacoides) espai intermembranal tilacoide estroma Oxigen
  54. 54. Per a què serveix la glucosa Glucosa Aminoàcids Sacarosa Midó Cel·lulosa Lípids Nitrats i sulfats S’emmagatzema a les llavors S’emmagatzema en tubercles i llavors Estructures cel·lulars i enzims Paret vegetal Respiració Proteïnes Fruits Membrana cel·lular
  55. 55. La respiració Tots els organismes necessiten energia química que obtenen en els MITOCONDRIS de les seves cèl·lules mitjançant la RESPIRACIÓ CEL·LULAR.
  56. 56. La respiració És un procés de transformació dels nutrients orgànics en que es necessita oxigen, que s’obté del medi, i es desprén diòxid de carboni, que s’aboca al medi, obtenint energia.
  57. 57. La respiració Compostos orgànics + Oxigen Energia química + Aigua C 6 H 12 O 6 glucosa + 6O 2 oxigen + 6H 2 O aigua + Energia química + 6CO 2 diòxid de carboni Diòxid de carboni
  58. 58. El mitocondri nutrients (glucosa) oxigen diòxid de carboni aigua ENERGIA membrana externa membrana interna crestes matriu
  59. 59. Intercanvi de gasos en les plantes. DIA NIT O 2 O 2 CO 2 CO 2 CO 2 O 2 Respiració Respiració Fotosíntesi
  60. 60. Relació entre la fotosíntesi i la respiració Oxigen + Aliment Oxigen + Aliment Energia química Energia lluminosa Aigua Aigua Diòxid de carboni Diòxid de carboni + + + + Respiració Fotosíntesis la fotosíntesi transforma l’E lluminosa en E química
  61. 61. La descomposició On es llencen les deixalles de la naturalesa? Restes orgàniques provinents dels éssers vius: excrements, pells, pèls, fulles... Éssers morts llevats bacteris fongs floridures bolets Matèria inorgànica: sals minerals Tornen als productors
  62. 62. La fermentació Una forma especial de descomposició és la FERMENTACIÓ: <ul><li>converteix la matèria orgànica en compostos més </li></ul><ul><li>senzills i en energia, sense necessitat d’oxigen. </li></ul><ul><li>és pròpia d’alguns bacteris i dels llevats. </li></ul><ul><li>els productes obtinguts són de gran importància </li></ul><ul><li>per l’alimentació humana, ne’n fem cervesa, vi, </li></ul><ul><li>iogurt, formatges, fem pujar la massa del pa... </li></ul>
  63. 63. La fermentació Una forma especial de descomposició és la FERMENTACIÓ: BACTERIS: Lactobacillus
  64. 64. La fermentació Una forma especial de descomposició és la FERMENTACIÓ: LLEVATS: Saccharomyces
  65. 65. Autòtrofs (productors) Són els éssers vius capaços de fabricar el seu propi aliment ( matèria orgànica ) a partir de matèria inorgànica .
  66. 66. Autòtrofs (productors) Se’ls anomena productors per què són la base de la cadena alimentària de tots els altres éssers vius. Són les plantes, les algues i alguns bacteris.
  67. 67. Autòtrofs (productors): vegetals vegetals bacteris algues
  68. 68. Heteròtrofs (consumidors) Són els éssers vius incapaços de fabricar-se l’aliment que necessiten per viure. S’anomenen consumidors perquè han de prendre l’aliment d’altres éssers vius.
  69. 69. Heteròtrofs (consumidors) Segons d’on prenen l’aliment són: <ul><li>consumidors primaris o HERBÍVORS: </li></ul><ul><li>s’alimenten de vegetals. </li></ul><ul><li>consumidors secundaris o CARNÍVORS: </li></ul><ul><li>mengen herbívors. </li></ul><ul><li>consumidors terciaris o DEPREDADORS: </li></ul><ul><li>mengen altres carnívors. </li></ul><ul><li>DESCOMPONEDORS: s’alimenten d’organismes </li></ul><ul><li>morts o de restes d’éssers vius. </li></ul>
  70. 70. Heteròtrofs (consumidors): animals animals fongs protozous
  71. 71. Descomponedors Són uns heteròtrofs molt especials. Obtenen el seu aliment transformant la matèria orgànica en substàncies minerals que tornen a incorporar-se al medi, d’on poden ser aprofitades pels productors.
  72. 72. Descomponedors Prenen la matèria orgànica d’organismes morts o de restes d’éssers vius (excrements, pells, closques, mudes....).
  73. 73. Descomponedors: floridures bolets bacteris fongs
  74. 74. Vocabulari <ul><li>Aminoàcid: compost químic que conté nitrogen, carboni, oxigen i </li></ul><ul><li>hidrogen. Se’n coneixen 20 i formen part de les proteïnes. </li></ul><ul><li>Àtom: la partícula més petita de la matèria . </li></ul><ul><li>Biosfera: part de la Terra i de l’atmosfera on es desenvolupen els </li></ul><ul><li>éssers vius. </li></ul><ul><li>Cadena alimentària: és una forma de representar el pas de matèria </li></ul><ul><li>i energia a través de l’alimentació, entre els éssers vius que habiten </li></ul><ul><li>un mateix lloc. </li></ul><ul><li>Cel·lulosa: hidrat de carboni que forma part de la paret de les cèl·lules </li></ul><ul><li>vegetals. És el component fonamental del paper. </li></ul><ul><li>Clorofil·la: pigment verd dels vegetals que capta l’energia lumínica per </li></ul><ul><li>poder ser aprofitada en la fotosíntesi. </li></ul><ul><li>Cloroplast: orgànul propi de les cèl·lules vegetals i de les algues que </li></ul><ul><li>conté un pigment verd (la clorofil·la). És on té lloc la fotosíntesi. </li></ul><ul><li>Enzim: proteïna que regula la velocitat de moltes reaccions químiques </li></ul><ul><li>del metabolisme dels éssers vius. </li></ul>
  75. 75. Vocabulari <ul><li>Fluir: córrer un líquid (però també qualsevol altre cosa que passa </li></ul><ul><li>fàcilment d’un lloc a un altre). </li></ul><ul><li>Funcions vitals: aquelles que tots els éssers vius duen a terme: </li></ul><ul><li>la nutrició, la relació i la reproducció. </li></ul><ul><li>Glucosa: sucre present a la mel, moltes fruites i a la sang dels animals. </li></ul><ul><li>És cristal·lina, de color blanc i menys dolça que el sucre destinat al </li></ul><ul><li>consum. </li></ul><ul><li>Lípid: substància orgànica formada per carboni, hidrogen i oxigen, no </li></ul><ul><li>soluble en aigua. Els lípids més coneguts són els greixos i els olis. </li></ul><ul><li>Matèria inorgànica (sals minerals): és la que podem trobar formant </li></ul><ul><li>part de la vida o fora d’ella (a les roques, l’aigua, l’aire...). </li></ul><ul><li>Es caracteritza per formar molècules petites. </li></ul><ul><li>Matèria orgànica (nutrients orgànics): és la matèria que forma </li></ul><ul><li>part dels éssers vius. Caracteritzada per molècules grans, on els </li></ul><ul><li>elements més abundants són: carboni, oxigen, hidrogen i nitrogen. </li></ul>
  76. 76. Vocabulari <ul><li>Midó: hidrat de carboni complex, inodor i insípid, en forma de gra o </li></ul><ul><li>pols. És fabricat per les plantes a la fotosíntesi i els hi serveix com a </li></ul><ul><li>magatzem d’energia. </li></ul><ul><li>Mitocondri: diminuta estructura cel·lular responsable de la conversió </li></ul><ul><li>de nutrients en energia, mitjançant el procés de respiració. </li></ul><ul><li>Nitrat: sal mineral de l’àcid nítric. </li></ul><ul><li>Proteïna: substància orgànica formada per una o varies cadenes </li></ul><ul><li>d’aminoàcids. Són fonamentals en la constitució i funcionament de la </li></ul><ul><li>matèria viva; com les proteïnes estructurals, els enzims, les hormones, </li></ul><ul><li>els anticossos... </li></ul><ul><li>Sacarosa: és el sucre normal de taula. És cristal·lina, de color blanc, </li></ul><ul><li>soluble en aigua i dolça. </li></ul><ul><li>Sulfat: sal mineral de l’àcid sulfúric. </li></ul>

×