1. NAVETA DELSNAVETA DELS
TUDONSTUDONS
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumne: Tomeu Salvà Bover
Professora: M Assumpció Granero Cueves

2. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
Perquè rep aquest nom?
 Perquè esta situada al Lloc dels Tudons, al terme de Ciutadella.
Situació de la Naveta
Es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella.

3. Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.

4. Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.

5. FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
Autor Desconegut
Cronologia 1000 aC
Estil Pretalaiòtic
Tipologia Monument Megalític (construcció funerària)
en forma de nau invertida
Material Grans pedres
Tècnica Construcció Ciclòpia
Dimensions 14m de longitud, 6,5m d’ample i 4,30 d’alt
Localització Ciutadella, Menorca

7. CRONOLOGIACRONOLOGIA
PREHISTÒRIA
Aquest període és molt extens i tradicionalment
es divideix en tres períodes desiguals:
1. Paleolític
2. Neolític
3. Edat dels Metalls
3.1. Coure
3.2. Bronze
3.3. Ferro

8. ART PREHISTÒRIC.ART PREHISTÒRIC.
CRONOLOGIACRONOLOGIA PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLEART MOBILIARI O MOBLE
 Venus esteatopígies
• ART RUPESTREART RUPESTRE
 Escola franco-cantàbrica
 Escola llevantina
 NELOLÍTIC (10000-3000 aC)NELOLÍTIC (10000-3000 aC)
• CERÀMICACERÀMICA
 Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.
• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICAARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
 Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.
 EDAT DELS METALL (3000-500 aC)EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURECOURE
• BRONZE
 Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.
 Braus de Costitx
 Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
 Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
 Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.
 Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.

9. CRONOLOGIACRONOLOGIA
 Des de la perspectiva cronològica...
 La Naveta dels Tudons, dins la Prehistòria, pertany a l’Edat dels
Metalls (3000-500 aC) i, en concret, a l’Edat del Bronze,...
 ... quan va sorgir la Cultura Pretalaiòtica a les Illes Balears, que
amb particularitats insulars, es manifesta a tot l’arxipèlag.
 Amb poblats de cases de pedra, bastant grans, amb cambres
rectangulars intercomunicades, una mena d’habitacions en forma de
navetes (navetes d’habitació o navetiformes).
 Al final del pretalaiòtic es van trobar les famoses navetes
d’enterrament, que eren típiques de Menorca on es practicava
l’enterrament col·lectiu. En canvi a Mallorca es trobaren navetes
d’enterrament individual d’època
posterior i de constitució diferent. Alguns
investigadors també inclouen dins el
pretalaiòtic les navetes d’enterrament de
planta ovalada, pròpies de Menorca.Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.

10. TERMINOLOGIA I MANIFESTACIONSTERMINOLOGIA I MANIFESTACIONS
Arquitectura ciclòpia Balears
 Edat de Bronze.
 En Mallorca i en Menorca.
 La principal caracterísitica: construccions
ciclòpies aixecades a base de gran blocs de
pedra sense escairar.
 Monumentes megalítics més característics
són:
 Talaiots.
 Taules.
 Navetes.
Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.
Taula de Talatí de Dalt
(1000-500 aC).
Menorca.
Talaiot de Torollonet Nou. Menorc

11. Societat Pretalaiòtica:
 Societat relativament igualitària de petites comunitats,
autònomes i autosuficients econòmicament.
 Fins la meitat del segon mil·lenni aC, societat pacífica per
l’absència d’armes ofensives i fortificacions, però l’agment poblacional
intensificà la lluita pels recursos escassos (jerarquització social).
 Base econòmica: conreu de cereals (agricultura rudimentària) i la
ramaderia d’ovicàprids (cabres, ovelles, bous i porcs).
 Hàbitats característics: les navetes d’habitació també conegudes
amb el nom de "navetiformes", constitueixen habitacles de planta
en forma de ferradura allargada de vegades lleugerament
"estrangulada" a l'entrada, que podien formar petits agrupaments,
com el poblat de Bòquer (Pollensa), o el de Son Mercer de Baix
(Ferreries). A les Pitiüses, el poblet més significatiu és el de Cap de
Barbaria (Formentera).
CONTEXT HISTÒRICCONTEXT HISTÒRIC

12. POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

13. SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

14. INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.

15. PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS. SES SALINES.

16. ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.

17. POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.

18. POBLAT DE L’HOSPITATEL. MANACOR.

19. SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

20. INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

21. TERMINOLOGIATERMINOLOGIA
 Construccions longitudinals amb façana d’accés plana i absis
semicircular. Megàlit de Menorca i Mallorca de planta
rectangular i alçat atalussat.
 Semblant a una nau o vaixell invertit.
 Dins i fora del poblats, com a habitatge i com a sepulcre.
Naveta
Naveta d’habitació
 Vivendes d’ús familiar.
 Espai habitable d’uns 70 m2.
 Presidit de la llar i el molí de pedra.
Naveta d’enterrament
 Sepulcres col·lectius.
 Formats per un passadís que finalitza amb una o dues cambres
sepulcrals superposades.

22. Planta i accés
 Construcció aïllada (en forma de ferradura
allargada), de planta quasi rectangular,
façana plana a l’oest, i capçalera absidal
(absis arrodonit), amb dos pisos, que fa
4,30m d'alt, 14m de llarg i 6,5 d’ample en
la base).
 L’aspecte exterior recorda al d'una barca al
revés, d'aquí el nom naveta (nau invertida).
DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL

23. Sistema constructiu
 Tipus d’aparell regular ciclopi (murs
gruixuts formats per grans blocs de pedra
assentats en sec, és a dir, sense cap tipus
d’element cohesionant).
DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL

24. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL
Sistema constructiu
 Naveta construïda damunt un sòcol fet amb pedres de gran tamany a forma de
cimentació, és a dir, s’aixeca sobre una base d’ortostats, grans peces verticals
que donen la volta a tota la construcció (peristàlit), a sobre d’aquest peristàlit les
pedres es troben col·locades horitzontalment.

25. DESCRIPCIÓ FORMADESCRIPCIÓ FORMAL
Tècnica constructiva
 El monument s'alça sobre una plataforma
de pedra calcària realitzada
mitjançant la tècnica ciclòpia, una mena
de sòcol lític (d’ortostats) construït amb
enormes roques calcàries, que encaixen,
més o menys, amb un mínim
d’aplanament entre les pedres adjacents,
sense fer ús de morter.
 Les roques solien ser treballades en brut,
però a vegades podien ser escairades.
SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).

26. DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL
Tècnica constructiva
 Les obertures s'han omplert amb
petits trossos de pedra calcària.
 Les parets, de doble parament,
tenen l’espai intermedi reblert de
terra i pedres de petita grandària.
Naveta des Tudons (1000 aC).
DESCRIPCIÓ FORMALDESCRIPCIÓ FORMAL

27. Accés i interior
 S’accedeix a l’interior a través d’una
petita obertura en la façana plana, que
dóna a l’oest (un minúscul portal
d’accés dóna a una avantcàmera).
 S’ha perdut la llosa perforada de
l’entrada i s’ha substituït per una
entrada feta per pedres rectangulars,
dues pedres verticals i una
llinda horitzontal, que dóna accés
al passadís que condueix a una
cambra oval amb pis superior.
DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL

28. DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL
Accés a l’interior

29. Accés i interior
 El passadís condueix a una cambra
oval amb pis superior, és a dir, el seu
interior està composat per una doble
cambra de dos pisos, una
superposada a l’altra, que estan
cobertes per lloses planes embotides
en els murs, on es col·locaven els
cadàvers en posició fetal (és un
sepulcre col·lectiu).
DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
FORMALFORMAL

30. Vista frontal de la naveta en la actualidad (2008). Menorca.

31. Naveta dels Tudons (1000 aC). Menorca.

32. INTERIORINTERIORAccés a l’interior oval

33. INTERIORINTERIOR: Una cambra superposada a
l’altra.

34. INTERIORINTERIOR: Lloses planes embotides en el
mur

35.  És una de les Navetes
d’enterrament, que s’han trobat
arreu del món, més ben
conservada, considerada com un
dels jaciments arqueològics
més emblemàtics de
Menorca i, possiblement, el més
conegut de totes les Illes Balears.
És molt representativa, junt a
d’altres ubicades a Calvià, Son
Gaià, o Hospitalet Vell.
TEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT
 S'utilitzava com a monument funerari col·lectiu amb funció
d’ossari. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats
d'objectes personals, un aixovar senzill format per joies de bronze i altres
ornaments, a més d'alguna arma, estris metàl·lics i d’os, i recipients de
ceràmica que devien contenir ofrenes.

36. FINALITAT: SIMBOLOGIA I ÚSFINALITAT: SIMBOLOGIA I ÚS Pot ser són una evolució dels
dolmens (megàlit funerari aixecat amb
tres pedres, dos de les quals están
clavades a terra i la tercera es troba
col·locada damunt les altres com si fos
una llinda), ja que algunes navetes
presenten uns trets o funcions
semblants com la llosa perforada,
present als dolmens de passadís, per
donar accés a la càmera mortuòria, que
representa la separació entre el
món dels vius i dels morts.
 Només hi podien accedir
persones iniciades en els ritus
funeràris. En el cas de la Naveta del
Tudons, en canvi, no trobam la llosa
perforada, com en altres construccions
d’aquest tipus.
 Restaurada en 1959, en l’actualitat el
jaciment està obert al públic.

37. MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES
 Continuen el model de les construccions funeràries anteriors com els
dolmens i, també, dels hipogeus (cambres subterrànies excavades a la
roca), és a dir, coves artificials, també, dedicades a l’enterrament.
 Els hipogeus, a vegades, tenien un passadís d’accés a la cambra
funerària, cosa de la que s’apropiaran les navetes posteriorment.
DOLMEN DE VINYES MORTES.
EMPORDÀ. GIRONA.
TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480 aC).
DAYR al BAHARI.

38. ESQUEMA I SECCIÓ D’UN
HIPOGEU
TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480 aC).
DAYR al BAHARI.
HIPOGEU I TOMBA DE TUTANKAMON

39. Naveta des Tudons (1000 aC).
Menorca.
 DEFINICIÓ NAVETA: Monument o construcció funerària megalítica de les
Balears, un edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc
de pirámide o de quilla de vaixell aplanada e invertida (cosa que li dóna el
nom). Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la
naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC).
TERMINOLOGIATERMINOLOGIAPrehistòria: Bronze.
Naveta d’enterrament

40. CONTA LA LLEGENDA...CONTA LA LLEGENDA...

41.  Fitxa realitzada per l’alumna Paloma Salvador (curs 2009-10)
 www.calvia.com
 www.menorcaweb.net
 www.paraisobalear.com
 www.menorcatour.com
 www.menurka.com
 www.viquipedia.com
 www. Wikimedia Commons
 www.vilaweb.cat
 www.trivago.es/ciutadella/monumento/naveta-dels-tudons-
 www.menorcamonumental.org
 www.wikipedia.org/.../Naveta_des_Tudons
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 ww.illesbalears.es/esp/islasbaleares/edificios-singulares
 www.artehistoria.jcyl.es/artesp/monumentos
 www.disfrutamenorca.com/naveta-des-tudons
 www.paseandohistoria.blogspot.com/.../naveta-des-tudons
 Boib
 Catastre
BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

42. OBJECTIUOBJECTIU
Alumne: TOMEU SALVÀ BOVER
Professora: M ASSUMPCIÓ GRANERO CUEVES
Acabar finalment… i
estam començant…