5. PANTEÓ

5.- PANTEÓ AGRIPA
ART ROMÀ
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Marta Gestoso (2n A)
Revisió 2014-15
Professora: Assumpció Granero

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Panteó Agripa.
TEMAART CLÀSSIC ROMÀ
C.- Panteó d’Agripa de Roma És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també,
el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 5).
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC I ESTILÍSTIC (0’5 pt)
1.1.- CONTEXT HISTÒRIC
1.2.- L'ARTISTA
2.- ANÀLISI FORMAL (3 pt)
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
2.1.1.- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (1 pt)
2.1.2.- ESPAI EXTERIOR I INTERIOR (1 pt)
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
(finalitat i temàtica iconogràfica)
3.- JUSTIFICACIÓ DE L'ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
3.1.- MODELS
3.2.- INFLUÈNCIES
4.- ALTRES OBRES D'APOL·LODOR (pujar nota)
ÍNDEX

ROMA
5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1
(2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny).
6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny).
7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat
8.- August de Prima Porta
ÍNDEX

5
EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)
DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA
3v

6
AMFITEATRE FLAVI o
COLOSSEU (72-80 dC)
DESCONEGUT
ROMA (a la vall del
Colosseu). ITÀLIA
2v

FITXA TÈCNICA
PANTEÓ AGRIPA

FITXA TÈCNICA
Documentació general: catalogació i anàlisi formal
Títol El Panteó d’Agripa: 1v (2008, juny); 2v (2012, juny); 3v (2014, juny)
Arquitecte autor Desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc).
Comitent 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina
(76-138 dC)
Cronologia L’any 27-25 aC, el gendre i amic de l’emperador August, Marc
Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó. Destruït per un incendi
l’any 80, fou restaurat per Domicià, i devastat novament per un
segon incendi. Entre els anys 118- 125 dC, Adrià erigí un nou
Panteó sobre el lloc on hi havia el d’Agripa.
Estil Edifici d’estil romà tardà, de l’Alt Imperi
Localització d’origen
i actual
Camp de Mart, a Roma (Itàlia)
Tipus d’obra i funció Temple, edifici de culte dedicat a totes les divinitats planetàries i
que honrava a tots els déus romans antics. Avui custodia les
restes dels reis d’Itàlia i les de l’artista Rafael Sanzio.
Sistema constructiu Arquitravat i voltat
Material Principals són: pedra, maó i fusta; marbre i granit per a crear una
rica decoració i per a cobrir les zones més nobles; la cúpula feta de
formigó i pedres volcàniques.
Dimensions Pòrtic: 35 m ample. Columnes: 18 m alt. Tambor planta circular: 58 m
diàmetre. Cúpula: 43’3 m diàmetre i 43’3 m alt. Òcul 8’92 m diàmetre.

PREGUNTES PAU:
 inserció en el context històric i justificació de l’estil (1 pt),
 qüestions constructives i tècniques (2 pt),
 funcionals i simbòliques (1 pt).
He posat 0’5 pt a CONTEXT HISTÒRIC i 0’5 pt a l’apartat 4, JUSTIFICACIÓ ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES, tot i que l’enunciat de les PAU li donava 1 pt a context
històric junt a estil, i oblidava models i influències.
PANTEÓ AGRIPA

PANTEÓ AGRIPA

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
ALT IMPERI
(27 aC -193 dC).
Màxima extensió imperial i completa
romanització amb Trajà (117 dC).
L’Imperi Romà expandí, notablement,
els seus territoris i, per tot arreu, va
desenvolupar una arquitectura d’obres
públiques i monumentals, deixant
gran quantitat de testimonis que
encara es conserven i contribueixen al
progrés en moltes àrees.

Un d'aquests monuments és
el conegut com Panteó
d’Agripa, que du el nom del
cònsol que va impulsar la
seva construcció l'any 27 aC.
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
El PANTEÓ és considerat
un temple, construït en
honor a tots els déus
romans antics perquè,
antigament, els temples
de Roma eren considerats
les cases on habitaven
els déus (PANTEÓ, edifici
de culte dedicat a totes
les divinitats planetàries).

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
Devers els anys 27-25 aC, el gendre, general i amic de l’emperador Octavi
August, Marc Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó, dedicat als déus de la
gens Júlia; l’edifici molt afectat per l’incendi de l’any 80 dC, fou reconstruït per
Domicià.
Agripa

I va ser devastat, novament, per un segon incendi.
Finalment, entre els anys 118-125 dC, l’emperador Adrià erigí un nou Panteó
(dedicat a tots els déus), sobre el lloc on hi havia el d’Agripa (reconstruït al segle II
dC, possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per Adrià, Antoní), i va
conservar la inscripció de la façana en record d’Agripa (MARC VIPSANI
AGRIPA, FILL DE LUCI, QUE EL VA FER DURANT EL SEU TERCER
CONSOLAT).
Adrià

MARC VIPSANI AGRIPA, FILL DE LUCI, QUE EL VA FER DURANT EL SEU
TERCER CONSOLAT.

Els segells amb què es marcaven els maons de l’obra porten el nom d’Adrià i
estan datats entre el 118 i el 125 dC, per la qual cosa la datació de l’obra és
força segura.

El Panteó demostra el gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs
en les tècniques de construcció, sobretot en l’ús de l’arc per fer estructures
voltades i cúpules.

Enorme cúpula amb cassetons.
En aquests context de recerca
de monumentalitat, que
caracteritzava els romans, la
construcció de la cúpula del
Panteó comportà un repte a
tots els nivells.

ÉS L’OBRA CULMINANT, QUE JUGÀ AMB ELS MATERIALS AL LÍMIT DE LA
RESISTÈNCIA I POSÀ A PROVA TOTA LA SAVIESA DE L’ENGINYERIA
ROMANA.

1.2.- L’ARTISTA
PANTEÓ AGRIPA

1.2.- L’ARTISTA
No es coneix de manera segura qui va
construir el Panteó d’Agripa, però es
creu que fou Apol·lodor de Damasc,
també conegut com “el damasceno”, a
les ordres de l’emperador Trajà.
Trajà
Apol·lodor de Damasc

1.2.- L’ARTISTA
Provenia de Damasc, Síria. Va viure
aproximadament entre els anys 60 i 130
dC. Segons l’historiador Dion Casio, va
ser condemnat a mort? per l’emperador
Adrià per haver-li increpat l’afany per
l’arquitectura. Però no està clar del tot
Adrià
Apol·lodor de Damasc

1.2.- L’ARTISTA
Va ser un dels arquitectes més importants de Roma.
Rebé una clara influència hel·lenística. Va dur a
terme nombroses obres, entre les més conegudes cal
destacar La columna de Trajà, inaugurada el 113 dC.
Estàtues de Trajà i de Sant Pere

Apol·lodor de Damasc ? (60-130 aC). Columna de Trajà (107-113).
1.2.- L’ARTISTA

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC I ESTILÍSTIC (0’5 pt)
1.2.- L'ARTISTA
2.- ANÀLISI FORMAL (3 pt)
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
2.1.1.- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS (1 pt)
2.1.2.- ESPAI EXTERIOR I INTERIOR (1 pt)
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)
(finalitat i temàtica iconogràfica)
3.- JUSTIFICACIÓ DE L'ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)
3.1.- MODELS
3.1.- INFLUÈNCIES
4.- ALTRES OBRES D'APOL·LODOR (pujar nota)
ÍNDEX

2.- ANÀLISI FORMAL
PANTEÓ AGRIPA

2.1.- QÜESTIONS
CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES
PANTEÓ AGRIPA
2.1.1.- Elements de suport i suportats

Cel·la circular
Pòrtic d’entrada
pròpylon
El Panteó d’Agripa consta de dues parts:
a) Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.
b) Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual
descansa la cúpula.
La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon, que
s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor.
ESTRUCTURA Imposta
superior

2.1.1- Elements de suport i suportats
Pòrtic d’entrada
Perípter, octàstil,
rectangular i
arquitravat.

Cel·la circular,
tambor cilíndric
i cúpula.

Consta de dues parts:
a) Un pòrtic d’entrada perípter i octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que
estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que
augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja
que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de
18 m d’alt, i...
b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres
de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central, en la part superior, per a
la il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els
murs (tan sols es recolza en els laterals).
Panteó Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-128).
ESTRUCTURA

Pòrtic perípter i octàstil,
rectangular i arquitravat, amb
única columnata del temple
formada per 16 columnes
gegantines monolítiques de granit
egipci, de fusts llisos i 18 metres
d’alçada amb capitells,
originàriament, revestits de bronze i,
ara, capitells rosats i bases de
marbre blanc; columnes
disposades en files, una d’exterior
de 8 columnes exemptes suporten
un entaulament.
A l’entaulament hi ha una inscripció
que fa referència a l’antic temple
d’Agripa i que sosté el frontó
triangular de la façana, frontó
sense decoracions.
M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT
M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT
ESTRUCTURA EXTERNA
Altres 8 columnes divideixen el
pòrtic en tres naus, la central més
ampla.
frontó

M · AGRIPA · L · F · COS · TERTIVM · FECIT
M. AGRIPPA ,FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL
SEU TERCER CONSULAT
Frontó llis
Capitells
corintis
Columnes granit egipci i base marbre blanc

AlçatOctàstil, rectangular, arquitravat
Pòrtic d’entrada
pròpylon
Cel·la circular
ESTRUCTURA EXTERNA
Semi-cúpules

nínxols
pòrtic
Altres 8 columnes
divideixen el pòrtic en
tres naus, la central
més ampla que les
laterals, ja que és la que
condueix a la porta
d'accés a l'interior, i està
coberta per una volta de
canó de fusta, i les 2
naus laterals, amb
coberta plana, culminen
en sengles nínxols
oberts a la massa del
mur del pròpylon i
destinats a allotjar
estàtues colossals
(probablement d’Agripa i
d’August).
pròpylon
Nau central d’accés a la zona cupulada

Les 2 naus laterals, amb coberta plana, culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur
del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals (probablement d’Agripa i d’August).

Sostre, columnes i pilastres
corínties de I’interior del pòrtic
d’entrada.

Nau central d'accés amb volta de
canó de fusta, i les 2 laterals
amb coberta plana.
2.- ANÀLISI FORMAL

Interior del pòrtic d’entrada.
2.- ANÀLISI FOMAL

Sistema constructiu.
ESTRUCTURA
La secció del Panteó
és un cercle inscrit
en un quadrat.

Així, la cel·la és
circular, l’altura de
l’edifici és la mateixa
que la del diàmetre de
la cúpula, 43’30 m,
cúpula de mitja
esfera que, en el seu
punt zenital, arriba a la
mateixa alçada que el
diàmetre, cosa per la
qual es pot inscriure
una esfera completa
en l'espai interior.
Aquestes proporcions
confereixen a l’edifici
una perceptible
sensació d’harmonia.
43,30 mts
43,30mts
ESTRUCTURA

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre
(realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.
2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL
La bella porta d'accés a l'interior
de la rotonda està feta de bronze
i és l’original d'època romana,
encara que va haver de ser
restaurada en el segle XVI,
concretament en l'any 1563.

ESTRUCTURA
Encara que el pòrtic compta amb una
gran bellesa i espectacularitat, el que
veritablement ha convertit el Panteó
en una de les obres simbòliques de
l'art romà és la gran rotonda de la
cel·la o nau central, coberta per una
cúpula que cobreix l'espai interior.

Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància
que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a
l’interior que a l’exterior.
2.- ANÀLISI FORMALTEMAART CLÀSSIC ROMÀ

2.- ANÀLISI FORMAL
Alçat, estructura, interior i exterior.
Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa
sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que
contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues
verticalment a la cimentació a través dels murs.
Tambor Semi-cúpules

2.- ANÀLISI FORMAL
El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la
grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre
tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de SÒLIDA GEOMETRIA PURA. La
sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà ELS MATERIALS
ENPRATS FINS AL LÍMIT DE LA RESISTÈNCIA.
cilindre
43,30mts
La massa del mur del tambor cilíndric, de més de 6 metres de grossor, està construïda amb formigó,
morter i maó, i al seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega per alleugerir la massa
del mur, i constitueixen uns veritables contraforts interns, que distribueixen la pressió de la cúpula i la
concentren en vuit gruixuts pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.

Cilindre 3 pisos
Arcs descàrrega
Mur + 6 metres
8 pilars suport
2.1.1.- Elements de suport i suportat
ESTRUCTURA EXTERNA

2.1.- QÜESTIONS
CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES
PANTEÓ AGRIPA
2.1.2.- Espai exterior i interior

Per entendre l’EXTERIOR del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la
combinació impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou
concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava
precedit per un pòrtic rectangular.

Així, igual que en els
fòrums imperials,
l’edifici havia de
ser precedit per
una immensa plaça
porticada, que
només havia de
deixar veure el
pòrtic d’entrada.
ESTRUCTURA EXTERNATEMAART CLÀSSIC ROMÀ
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

INSERCIÓ URBANÍSTICA

El pòrtic, mirat de front, amagava totalment el cos
principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es
podria confondre amb un temple grec clàssic, amb
pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el
que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)...

EXTERIORMENT el tambor, contràriament
a la manera de treballar dels romans, no té
la gràcia ni la proporció perfecta que
aporta el seu interior espectacular.
ESTRUCTURA EXTERNA

Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es
poden reconèixer perfectament.
ESTRUCTURA EXTERNA
Actualment, sense el revestiment de
marbre i estuc, es mostra com un cilindre
mancat d’ornamentació, coronat per la
cúpula (des de fora només se’n veu una
part, ja que la inferior queda integrada en
la massa del mur del tambor).

ESTRUCTURA EXTERNA

L’INTERIOR del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda
parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la
cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre
de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar,
una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis
cobert per cúpula de forn o de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart,
de Venus i de Juli Cèsar.

Els murs interiors,
estan revestits de
marbres luxosos.
Cúpula de quart
d’esfera.
Absis.
ESTRUCTURA INTERNA

És a dir, que el mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures,
alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta
d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de forn.
porta absis
ESTRUCTURA INTERNA
Panteó d’Agripa,
Roma (Apol·lodor, s.
II dC, 118-125).

Les altres sis obertures corresponen a
sis nínxols profunds, a mena de
capelles a l’interior, emmarcades per
pilastres corínties, i tancades per dues
columnes del mateix ordre a cada
nínxol.
Pilastres corínties.
Columnes corínties.
En els espais tancats de la paret
sobresurten templets rematats per
frontons triangulars o de segment de
cercle alternativament, que no aguanten
res (ornamentals).
ESTRUCTURA INTERNA

Tota la resta, que es veu a l’INTERIOR de baix a dalt, és una planta circular i
simètrica, la planta baixa en forma de façana fictícia, ornamentada a base de
marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,
ESTRUCTURA INTERNA

A l’INTERIOR: part baixa en forma de façana fictícia.
2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.

Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.
ESTRUCTURA INTERNA

INTERIOR de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de
façana fictícia. En el “primer pis” del tambor (una mena d’atri) se segueix una
sèrie, que alterna finestres tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula
decorada a base de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.
ESTRUCTURA INTERNA

INTERIOR: un atri amb finestres cobertes i continuació del mur.
ESTRUCTURA INTERNA

Detall de l’atri amb finestres cobertes.
Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós
amaga completament tot el sistema de
càrregues que manté dret l’edifici, i revela
l’ADMIRACIÓ PER L’ARQUITECTURA
ARQUITRAVADA GREGA.
ESTRUCTURA INTERNA

INTERIOR: enorme i meravellosa
cúpula semiesfèrica, decorada a
base de cassetons, símbol de la
cúpula celestial.
ESTRUCTURA INTERNA

Enorme cúpula amb cassetons.
ESTRUCTURA INTERNA
La semiesfera de la CÚPULA està
feta de formigó barrejat amb
fragments de pedres volcàniques
molt lleugeres i recobert a la part
exterior per paret de maons,
posseeix una estructura d’anells i
nervis que configura els cassetons.

Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc
sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en
sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:
1) Alleugerir el pes de la cúpula.
2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera,
gràcies al joc de llums i ombres.
8,92mts
L’òcul proporciona
una llum tranquil·la i
difusa.
Cinc fileres de 28
cassetons a cada
filera.
ESTRUCTURA INTERNA

El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular
de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior
de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que
il·lumina el recinte i el ventila.
8,92mts
L’òcul proporciona
una llum tranquil·la i
difusa.

La construcció de la cúpula es va fer
amb un encofrat de fusta.
L’òcul proporciona una llum
tranquil·la i difusa.

8,92mts
El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a
les parets de l’edifici
La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar
i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el
dia.

Cúpula
Tambor
Atri
Cassetons
Òcul
Pròpylon
Pòrtic
Vuit obertures

2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I
SIMBÒLIQUES
PANTEÓ AGRIPA
Finalitat i temàtica iconogràfica

El Panteó és una obra
representativa de l’art romà
tardà, del període d’esplendor
de l’emperador Adrià. Era la
tercera reconstrucció que se’n
va fer (devastat per dos
incendis, primer restaurat per
Domicià).
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES
Adrià

Agripa
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES
Domicià
Adrià

Entre els anys 118 i 125 dC, Adrià l’erigí en el mateix indret originari d’Agripa,
però a causa de la presència de les termes en féu girar l’entrada 180º per poder
construir una plaça porticada que ressaltés la façana de l’edifici.
ICONOGRAFIA
Agripa
Adrià

ICONOGRAFIA
El temple no podia tenir altre
nom més adequat. EL
PANTEÓ, és un edifici de
caràcter religiós, dedicat a
tots els déus (“CASA DE
TOTS ELS DÉUS”), tant als
propis, com als de les terres
conquistades en les batalles
i guerres, i incloent-hi els
emperadors divinitzats.

ICONOGRAFIA
Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina
sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics
de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat.

ICONOGRAFIA
El seu INTERIOR és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa
sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció
cosmogònica d‘Aristòtil).

ICONOGRAFIA
Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia
romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i
Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.
Els set nínxols que rodegen la cel·la
contenien les estàtues dels déus.

ICONOGRAFIA
La forma de la cúpula
representava per als romans la
volta celest, una visió que
fàcilment es pot extrapolar a
Roma, la del Panteó simbolitzava
que Roma era, en aquells
moments, el centre de l’univers
entorn del qual girava el món
conegut.

8,92mts
La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també
es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema
planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el
cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.
ICONOGRAFIA

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.
8,92mts
ICONOGRAFIA

D'una banda, el món
infralunar correspon
a la meitat inferior
de l'edifici.
El món supralunar,
l’esfera celeste, és
la volta, en la qual
l'òcul central fa de
Sol i il·lumina des
del centre.
ICONOGRAFIA

Tot i que el temple tenia una
clara funció religiosa,
servia també per a celebrar
cerimònies polítiques, a
més de ser una manera de
retre culte, no tan sols als
emperadors anteriors ja
divinitzats, sinó també, la
forma de glorificar
indirectament a l’emperador
viu, és a dir, a Adrià.
ICONOGRAFIA

El PANTEÓ estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb
l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.
ICONOGRAFIA

La seva supervivència es deu al fet que l’emperador bizantí Focas en féu donació
al papa Bonifaci IV, l'any 609, i el temple es va consagrar al culte cristià sota
l’advocació de Santa María dels Màrtirs. Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia
i les de l’artista Rafael Sanzio.
ICONOGRAFIA

ICONOGRAFIA Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia.

3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES
PANTEÓ AGRIPA

PANTEÓ AGRIPA
3.1.- Models

Roma hereta de Grècia els
principis de la seva arquitectura,
però l’esperit pràctic del poble
romà s’imposarà en l’arquitectura.
3.1.- MODELS

3.1.- MODELS
Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la
utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant, Mesopotàmia).

3.1.- MODELS
Allò important de l’arquitectura
romana és l’espai intern, i la
captació i organització d’aquest
espai.

3.1.- MODELS
És una arquitectura funcional, que es
manifesta en l’arquitectura civil
d’obres públiques: carreteres,
aqüeductes, ponts, banys públics
(termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.

3.1.- MODELS
En època imperial es va desenvolupar,
també, una arquitectura commemorativa,
simbòlica, evocadora i monumental que
representava el poder imperial: fòrums
imperials, arcs de triomf, columnes
commemoratives, mausoleus.

INSERCIÓ URBANÍSTICATEMAART CLÀSSIC ROMÀ
3.1.- MODELS
És una arquitectura funcional i urbana.

Concretament, els antecedents més
directes del PANTEÓ són els antics
tholoi grecs (temples circulars i
monòpter), que eren temples funeraris
dedicats a herois.
Temple de Minerva, Roma.
3.1.- MODELS: ANTECEDENTS

La coberta en forma de cúpula també és
d’influència oriental, de Mesopotàmia
(origen de l’arc de mig punt), micènica
(falsa cúpula tomba Atreu) i etrusca
(necròpoli de Cerveteri), ja utilitzada pels
romans en les estructures
paradigmàtiques de les termes o els
banys públics, que necessitaven de
tècniques estructurals adequades per a
cobrir espais de grans dimensions.
3.1.- MODELS: ANTECEDENTS
Termes de Dioclesià, Roma

Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma
3.1.- MODELSTEMAART CLÀSSIC ROMÀ

Però, El PANTEÓ és un edifici clarament únic,
fruit de la combinació d’elements de diverses
influències i de l’originalitat, el treball dels espais
interiors i els coneixements tècnics romans.
3.1.- MODELS

EL PANTEÓ de Roma presenta
una excepcional utilització de la
volta per cobrir un espai tan
ample. L’espectacular entrada
de llum per dalt ha estat una font
d’inspiració per a obres
posteriors.
3.1.- MODELS

PANTEÓ AGRIPA
3.2.- Influències

Fins al segle XIX, en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser
possible superar les dimensions de la cúpula del PANTEÓ.
3.2.- INFLUÈNCIES

3.2.- INFLUÈNCIES
Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns
problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres
edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la.

Actualment aquests edificis han estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador
descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original.
3.2.- INFLUÈNCIES

També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien
la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la
construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va
afegir dues torres campanar.
3.2.- INFLUÈNCIES

3.2.- INFLUÈNCIES

3.2.- INFLUÈNCIESTEMAART CLÀSSIC ROMÀ
El PANTEÓ d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000
anys d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa
Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art.

Durant el Renaixement (Brunelleschi), el Barroc (Borromini) i el Neoclàssic,
aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes, en la
utilització de cúpules.
3.2.- INFLUÈNCIES

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429),
església de Santa Croce, Florència.
Durant el Renaixement i el Barroc
aquesta construcció exercí una
fascinació permanent en els arquitectes i
va influir en obres importants.
3.2.- INFLUÈNCIES
RENAIXEMENT

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429),
església de Santa Croce, Florència.
3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa
Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.
3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

TEMAART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT
Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa
Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per
Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada
per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.
Diàmetre de 42,5 m i una alçada de 132 m,
acabada l’any 1626.

3.2.- INFLUÈNCIES BARROCTEMAART CLÀSSIC ROMÀ
San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.

San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.
3.2.- INFLUÈNCIES BARROC

TEMAART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES BARROC
Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

TEMAART CLÀSSIC ROMÀ 3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME
Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

3.2.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISMETEMAART CLÀSSIC ROMÀ

4.- ALTRES OBRES
D’APOL·LODOR DE DAMASC
PANTEÓ AGRIPA

4.- ALTRES OBRES
Mercats del Quirinal

4.- ALTRES OBRES
Pont Trajà sobre el Danubi

4.- ALTRES OBRES
Termes de Trajà

4.- ALTRES OBRES
Fòrum de Trajà

4.- ALTRES OBRES
Basílica Ulpia

4.- ALTRES OBRES
Columna de Trajà

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada
per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.
Com s’ha esmentat, EL PANTEÓ va servir d’inspiració
a Miquel Àngel a l’hora de dissenyar la gran cúpula
de Sant Pere del Vaticà, entre d’altres.

El gran Miquel Àngel Buonarroti, que
considerava EL PANTEÓ com un...

... “disegno angelico e non
umano” (Miquel Àngel).

El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen,
por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como
iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas
de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte
y entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos,
como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento
antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De
cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el
primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura
como "arte creador de espacios interiores". Es la primera construcción de la
Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no
preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega
creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el
pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se
crea un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses
aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula.
Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia
constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre
se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este
edificio que tenía "un diseño angélico y no humano".

…”la arquitectura romana es resultado de una síntesis.
Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas
de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que
planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de
Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico,
creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar
las formas helénicas tradicionales. La posición que
adoptan, nos asombra a menudo por su acento moderno,
pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el
afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron
conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido,
su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues
demuestra que la audacia no es incompatible con el
respeto a la tradición.”
René Huyghe

Podríem dir que el pòrtic està a fet a mida humana ...

..., crea un espai unitari ... i ...

..., i..., màgic, ... que ...

 http://www.slideshare.net/mbigorra
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
Assumpció Granero. www.slideshare.net
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears.
Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
 http://www.slideshare.net/landa
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 almez.pntic.mec.es
 Wikimedia Commons
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
Anar a índex…

 www.enciclopedia.cat
 www.slideshare.net/amarcos
 www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
 ciencias.sociales2006.googlepages.com
 quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 www.artecreha.com
 www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
 www.bloganavazquez.com
 http://es.wikipedia.org
 http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
 www.museoromano.com
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

El Panteó, en un gravat de Giovanni Battista Piranesi

EL MEU ALUMNAT.
PER TOTS VOLSALTRES…
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

5. PANTEÓ

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a 5. PANTEÓ

Similar a 5. PANTEÓ (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

5. PANTEÓ