8. Sant Climent de Taüll . A l’arc triomfal apareix la mà de Déu i l’Anyell Místic Apocalíptic (“Agnus Dei”).
9. Pintures de l’Absis de Santa Maria de Taüll al MNAC de Barcelona.- Reproducció de les pintures a l’església del poble de Taüll (Vall de Boí).
10. La Verge entronitzada amb el Nin i els reis d’Orient (Santa Maria de Taüll). (A l’esquerra la reproducció que és veu a l’església del poble).
11. Els tres Reis Mags d’Orient de Santa Maria de Taüll (f otografies de les reproduccions de l’absis de l’església del poble).
12. Sant Pere i Sant Pau (pintures de l’Església de Santa Maria de Taüll -reproduccions-.)
13. Diversos detalls de les pintures de Santa Maria de Taüll: el gall de Sant Pere; animal de Bestiari; Abel oferint a Déu part del seu ramat; i Anyell Místic.
14. Detall de les pintures de Santa Maria de Taüll. David tallant el cap al gegant Goliath.- Dos Apòstols.
15. Absis de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’absis. Vista general i detall d’apòstol (MNAC)
16. Església de Sant Pere del Burgal . Pintures de l’absis (detall). La Verge i Sant Pere.- Detall de la donant amb un ciri a la mà.
17. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC ). Pintures de l’absis de Santa Maria d’Esterri d’Aneu . L’escena de la Verge amb el Nin i els reis s’ha perdut.- Un querubí purifica amb una brasa la boca del profeta Elies.
18. Pintura mural a Catalunya fora de la vall pirinenca de Boí. Adam i Eva de Sant Joan de Casserres (Museu de Solsona ).- Timpà de l’absis de Santa Maria de Terrassa dedicat a Sant Tomàs de Canterbury. Déu toca el cap del sant i del seu diakon Grim amb el text sagrat.
19. Exemple del corrent de pintura franco-romànica : Frescs del Panteó de Sant Isidor de Lleó repartits en sis voltes quatripartides i pels seus murs.
20. Panteó de Sant Isidor de Lleó. Primer tram de voltes. Volta central: el Pantocràtor (Crist-Jutge) amb el Tetramorf.
21. Panteó de Sant Isidor: L’evangelista Lluc amb cap de bou i Marc amb cap de lleó.
22. El Tetramorf de la volta central del Panteó de Sant Isidor de Lleó . L’evangelista Mateu com un home -o àngel- i Joan amb cap d’àguila.
23. Panteó de Sant Isidor de Lleó . Volta de la dreta: Anunciació als pastors del naixement de Crist.
24. Els pastors reben l’anunci sense interrompre el que estan fent: un està fent sonar la seva caramella, i l’altre donant a beure al ca que vigila el bestiar.
25. Panteó de Sant Isidor de Lleó . Pintures de la volta de l’esquerra del primer tram. Tema: “ La Glorificació de Crist a l’Apocalipsi segons Sant Joan”
26. Volta central del segon tram del Panteó de Sant Isidor. El Sant Sopar
27. Pintures de la volta meridional del segon tram: La matança dels Innocents.
28. A la darrera volta del segon tram se representa La Passió de Crist .
29. Panteó de Sant Isidor de Lleó. Dos exemples de pintures dels murs: L’Anunciació a la Verge i la Crucifixió.
30. Calendari agrícola de l’intradós d’un arc entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor.
31. Calendari agrícola: els mesos de novembre i desembre. El novembre la matança del porc, i el desembre veiem a un vell pagès que descansa, menja i beu vora el foc. És un període en què el fred i la neu impedeixen qualsevol tasca agrícola.
32. LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Segle XI: Tendència islàmica i mossàrab . Sant Baudeli de Berlanga (Sòria) . Temes animalístics i exòtics: un elefant indi amb un castellet darrera i un ós. També apareix un guerrer amb llança i escut.
33. Castella: Sant Baudeli de Berlanga (Sòria). Tendència islàmico-mossàrab . Escenes de caça. Un genet que caça llebres i un ballester que dispara fletxes a un cérvol.
34. PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA DEL SEGLE XII . Continua la influència mossàrab i islàmica. San Pedro de Arlanza . Cap de Griu o Grif (MNAC de Barcelona).
35. LA PINTURA ROMÀNICA A CASTELLA. Tendència Italo-bizantina . Pintures de l’ermita de la Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) al Museu del Prado.
36. Pintura romànica de Castella de finals del segle XII. Frescos de San Justo de Segòvia . Bon exemple de pintura castellana més autòctona , sense influències ni bizantines, ni italianes, ni franceses, ni islàmiques.
37. Pintura romànica sobre fusta . Bigues (Alfarges) del Claustre alt del Monestir de Silos. El Cavaller; La Dama; el Boc músic i Els Enamorats.
38. Pintura romànica sobre taula. Frontals ( antependium ) d’altar. Frontal de La Seu d’Urgell (MNAC de Barcelona).
39. Frontal antependium de Santa Margalida de Sescorts . Enmig la Verge Theotokos dins la Màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida. Museu de Vic
42. Frontal de Durro. Martiri de Sant Quirze i Santa Julieta. La Verge amb el Nin dins la Màndorla, al centre del frontal. MNAC de Barcelona.
43. Frontal antependium d’Avià (MNAC). (1170 -1190 ). Anunciació; Visitació de Maria a Sta. Isabel; Naixement; Reis Mags; Presentació al Temple; i la Verge Kiriotissa amb l’Infant al centre.
44. Baldaquins o cimboris . No són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
45. MINIATURES A LLIBRES. CODEX HISTÒRICO-JURÍDIC .- Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
46. Il·lustració del Codex Calixtinus o Liber Sancti Jacobi (obra d’Aimeric Picaud) sobre Sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
47. Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja.- Daniel i els lleons.
48. Biblia de Sant Isidor de Lleó (1162). Sacrifici d’Isaac.- El Rei Salomó.- David i Goliath.
49. Brodats. TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA
50. Tapís ( Brodat ) de la Creació de Girona . Detalls. Pantocrator. Esperit Sant. El sol i la lluna.
