EGIPTE. ARQUITECTURA.

I … EGIPTE
viurà per sempre…
ARQUITECTURA
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

EGIPCIEGIPCI
ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES
ARTART
Anar a índex…

L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS
Anar a índex…

 ART EGIPCI: ULL D’HORUS.
 CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART.
• Introducció.
• Avenços civilització egípcia.
 ARQUITECTURA.
• Característiques generals.
• Tipus monuments artístics.
 ARQUITECTURA FUNERÀRIA I RELIGIOSA. Tipus de tombes: una arquitectura per a l’eternitat.
• MASTABA.
 Fitxa.
• PIRÀMIDES.
Evolució piràmides.
Fitxa i tipus:
o Esglaonada: Faraó Djoser. Meidum.
o RomboÏdal o acoblada: Snefrú. Piràmide roja (transició).
o Regular o clàssica. Conjunt de Gizeh: Keops; Kefren i esfinx de Gizeh; i Micerí.
• HIPOGEUS.
Evolució enterraments. Fitxa. Esquema hipogeu. Vall dels Reis. Tutankamon; Temple i hipogeu Hatshepsut (semiespeu).
• TEMPLES:
 Fitxa i tipus de temple. Localització.
o A l’aire lliure. Santuaris solars: Nyuserra.
o A l’aire lliure. Temple de pilons. Parts.
o Karnak. Plànol. Tebes. Dromos. Obelisc. Pilons. Sala Hípetra. Colossos. Sala Hipòstila.
o Luxor. Dromos. Pilons. Obelisc. Estàtues. Columnata. Sala hipòstila (romà) i mesquita. Rameseum.
o Columnes: Hathòrica; lotiforme; palmiforme o papiriforme oberta; campaniforme o papiriforme oberta; papiriforme; protodòrica.
• SPEOS i SEMIESPEOS. Fitxa. Mentuhotep i Hatshepsut; Ramses II i Nerfertari.
 Altres temples: Dendera; Hathor en Dendera; Horus en Edfú (sala hípetra; pilons); Ptolemaic. Filae; i Debod.
 BIBLIOGRAFIA.
Comença ARTS PLÀSTIQUES.
ÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIAÍNDEX: ARQUITECTURA EGÍPCIA

CARACTERÍSTIQUES
GENERALS ART
CARACTERÍSTIQUES
GENERALS ART
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
 Monarquia divina: el Faraó.
 Localització: Influència del riu Nil economia
agrària.
 Civilització fluvial:
 Gran importància de la mida: arquitectura.
 Ornamentació amb motius vegetals.
 Religió:
 Culte als déus: Cultura politeista.
 Creença en la vida de ultratomba.
 Cronologia:
 Imperi Antic: 3000-2180 aC.
 Imperi Mitjà: 2040-1785 aC.
 Imperi Nou: 1570-1085 aC.
 Època Baixa: 672-30 aC.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTCARACTERÍSTIQUES GENERALS ART
INTRODUCCIÓ
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
 Creació d'un sistema matemàtic.
 Treball amb pedra: Tècniques avançades d‘enginyeria i
arquitectura:
 Piràmides monumentals, temples i obeliscs. Llegat
durador:
 Art i arquitectura imitats per altres pobles.
 Ruïnes monumentals i fascinants sobreviuen segles.
 Font d’inspiració per a la imaginació de turistes i
escriptors.
 El descobriment d’antiguitats i les excavacions a l’edat
moderna centren l’atenció científica cap a la civilització
egípcia.
 Plàstica peculiar: Representació perpectiva aspectual.
 Desenvolupament activitat artesanal del vidre.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS ARTCARACTERÍSTIQUES GENERALS ART
GRAN QUANTITAT AVENÇOS A L’ANTIC EGIPTE
Anar a índex…

ARQUITECTURAARQUITECTURA
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
 Material en funció del medi: Grans carreus de pedra, sobretot, i
´també fusta.
 Abundància.
 Perdurabilitat Immortalitat.
 Sistema constructiu arquitravat (absència corves).
 Organització arquitectònica que pren com a element bàsic la
columna:
 Altes i robustes amb capitells inspirats en la vegetació de
l’entorn. Diversos tipus.
 La bellesa es basa en la raó matemàtica de les proporcions.
 Monumentalitat i colossalisme.
ARQUITECTURA EGÍPCIAARQUITECTURA EGÍPCIA
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
 FUNCIÓ FUNERÀRIA (art reial).
 TOMBES:
 MASTABA.
 PIRÀMIDE ESGLAONADA.
 PIRÀMIDE ROMBOÏDAL O ACOBLADA.
 PIRÀMIDE REGULAR O CLÀSSICA.
 HIPOGEU: TOMBES EXCAVADES EN ROCA.
TEMPLES:
 MONUMENTALS: IMPERI MITJÀ I NOU.
 SPEOS: TEMPLES EXCAVATS A LA ROCA.
MONUMENTS ARQUITECTÒNICS
Anar a índex…

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
A causa de la importància de la vida d’ultratomba, el faraó i les classes
acomodades preparaven al llarg de la seva vida, la seva última morada.
Aquesta preocupació explica el seu afany per la medicina i els rituals de
momificació, perquè el cadàver s’havia de conservar incorrupte per assolir
la resurrecció.
Els monuments relacionats amb la vida d’ultratomba passen per tres etapes,
amb tres tipus d’enterraments: les mastabes, les piràmides i els hipogeus
LES TOMBES: UNA ARQUITECTURA PER A L’ETERNITAT
MASTABA EL-FARAUN. PIRÀMIDE DE KEOPS. TEMPLE HIPOGEU DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari).
Anar a índex…

MASTABAMASTABA
Anar a índex…

 INTRODUCCIÓ
 Primer tipus de gran tomba manada construir pels faraons primer i, després, per
particulars de certa categoria social, nobles i alts funcionaris, durant l’Imperi Antic.
 ETIMOLOGIA:
 Deriva de la paraula àrab mastabat que significa “banc”.
 En el segle XIX la posa en circulació l’egiptòleg francès Auguste Mariette.
MASTABA
ESQUEMA DE LA MASTABA.
Pou entrada a la cambra funerària.
Cambra
funerària
Serdab petita capella que
contenia objectes del difunt.

MASTABA
ESQUEMA D’UNA MASTABA.
CRONOLOGIA: Sorgeix durant el període
Protodinàstic (3100 - 2686).
CARACTERÍSTIQUES:
 Planta rectangular.
 Parets exteriors inclinades a l’interior (d’uns 6 m
alt).
 Cobertes planes.
 Forma de piràmide truncada.
 Construïda amb carreus (sillares) de caliça o maó.
PARTS:
 Pou, que condueix a la cambra.
 Cambra funerària (nivell subterrani, sota terra, on
es depositava el sarcòfag amb el cos momificat,
després es tapava amb una llosa).
 Serdab: Capella, a ras del terra (nivell superior), on
es depositaven les ofrenes, es realitzaven els rituals
funeraris i estava l’estàtua de substitució per albergar
el Ka (ànima del mort que sobreviu).
 Falsa porta en la paret oriental (pel Ka).
Pou s’omplia d’arena per a
evitar els saqueigs.
Cambra
funerària
Serdab petita capella que
contenia objectes del difunt.
Anar a índex…

MASTABA
SERDAB O CAPELLA (OBJECTES DIFUNT I ESTÀTUA).

ESTRUCTURA D’UNA
 SUPERESTRUCTURA:
 Serdab: Capella funerària falsa porta.
 Estela.
 Decoració exterior.
 Mur perimetral.
 Barca solar.
 SUBESTRUCTURA:
 Un pou de descens a la cambra
funerària.
 Cambra funerària (sarcòfag difunt).
ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAMASTABA
RECONTRUCCIÓ PART EXTERNA MASTABA I
MASTABES FORMANT CARRERS.

MASTABES.
MASTABA

ESTRUCTURA, ALÇAT i TALL TRANSVERSAL D’UNA MASTABA (MODEL DE LA IV DINASTIA).
MASTABA

MASTABA

INTERIOR D’UNA MASTABA.
MASTABA

MASTABA
MUR I EXTERIORS DE MASTABA.

MASTABA EL-FARAUN

ENTRADA MASTABA DE MERERUKA

PRINCIPALS
RESTES
ARQUEOLÒGIQUES
PRINCIPALS
RESTES
ARQUEOLÒGIQUES
Anar a índex

PIRÀMIDESPIRÀMIDES
Anar a índex…

 Les Piràmides són els símbols més coneguts de l'antic Egipte.
 L'art a Egipte té una funció religiosa, està molt relacionat amb la religió i la
mort, per la seva creença en la vida d'ultratomba. Els déus són reencarnats en
les estàtues i habitaven els temples, dels quals s’encarreguen els sacerdots.
PIRÀMIDES DE GIZEH (2551-2494 aC)

EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDESEVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES
Anar a índex…

EVOLUCIÓ: DE LA MASTABA A LA PIRÀMIDE

PIRÀMIDES ESGLAONADES DE DJOSER,
ROMBOÏDAL DE SNEFRU I REGULAR DE
KEOPS.
CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi Antic (III i IV
Dinastia, 2668-2500).
 Substituïdes a l’Imperi Nou per hipogeus (1554-
1080).
TIPUS:
 Esglaonades (DJOSER, 2650 aC).
 Romboïdals (Acoblada) com la de SNEFRU.
 Regulars o clàssiques (GIZEH, IV Dª, 2551-2494).
CARACTERÍSTIQUES:
 Planta quadrangular.
 Construïdes amb grans carreus de caliça.
 Eren conjunts funeraris formats per diversos edificis
i elements arquitectònics. PARTS (darrere).
 Piràmide (tomba).
 Temple funerari (a l’est de la piràmide), amb la
mateixa funció que la capella de la mastaba.
 Avinguda cerimonial, per a la processó funerària.
 Temple per al culte al difunt faraó.
SIGNIFICAT:
 Colossalisme a causa del pols dels faraons al Sol.
PIRÀMIDE
Anar a índex…

 Temple del Vall, aixecat sobre el moll de descàrrega dels materials.
 5. Calçada dels morts, cami cap al Temple funeràri.
 3. Temple funerari, construït sobre les barraques i tallers dels artesans.
 2. Piràmide.
RECONSTRUCCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC I CERIMONIAL
PIRÀMIDE


 Piràmide esglaonada
 Es construeixen superposant vàries
mastabes, unes sobre les altres, respon al
desig de magnificar les tombes (a partir III
Dinastia).
 En el complex funerari de Djoser, en la
necròpolis de Saqqara, el faraó Djoser
(2649-2575) va fer construir aquesta
piràmide esglaonada, que és una evolució
de la mastaba.
 Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6
escalons o mastasbes per a construir la
piràmide.
ESQUEMA PIRÀMIDE ESGLAONADA.
PIRÀMIDE
RECONSTRUCCIÓ COMPLEX DE SAQQARA.
Anar a índex…

PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER (DJOSER),
SAQQARA (IMHOTEP, cap 2650 aC).
PIRÀMIDE
Anar a índex…

PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER
IMHOTEP. PIRÀMIDE
ESGLAONADA DE ZOSER
(2668-2649 aC, 63m base x 60m
altura).
IMHOTEP. RECONSTRUCCIÓ
COMPLEX DE SAQQARA.

RECONSTRUCCIÓ COMPLEX FUNERARI SAQQARA
IMHOTEP. PIRÀMIDE
ESGLAONADA DE ZOSER
(2668-2649 aC, 63m BASE X
60m ALTURA). SAQQARA.

IMHOTEP. PIRÀMIDE ESGLAONADA DE ZOSER
(2668-2649 aC, 63m BASE X 60m ALTURA).
SAQQARA. ESTRUCTURA I DEPENDÈNCIES.

IMHOTEP. PIRÀMIDE
ESGLAONADA DE ZOSER
(2668-2649 aC, 63m base x
60m alt). SAQQARA.
VISTA GENERAL.
COMPLEX FUNERARI SAQQARA

PIRÀMIDE NECRÒPOLIS DE SAQQARA
Faraó Djoser, arquitecte Imhotep (cap 2650 aC).
PIRÀMIDE

PIRÀMIDE ESGLAONADA DJOSER. IMHOTEP.
SAQQARA. Cap 2650 aC.

 Anomenada pels àrabs “Falsa
Piràmide”, es troba a l’entrada de
El Fayum, a prop de 100 Km de El
Caire. Construïda en temps de
Seneferu.
PIRÀMIDE DE MEIDUM
Anar a índex…

PIRÀMIDE DE MEIDUM

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x
101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.
Anar a índex…

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL
(“ACODADA”) DE
SNEFRU (2575-2551 aC,
186m base x 101m alt).
DASHOUR.

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x
101m alt). DASHOUR. Perfil trencat per evitar-ne l’esfondrament.

ENTRADA PIRÀMIDE ROMBOÏDAL DE
SNEFRÚ, DASHUR

COBERTA PIRÀMIDE
ROMBOÏDAL DE SNEFRÚ,
DASHUR. VISTA DE L’INTERIOR.

La piràmide romboïdal o acoblada.
Viatge a Egipte i Núbia, Frederic Louis Norden (segle XVIII).

PIRÀMIDE ROMBOÏDAL (ACOBLADA) DE SNEFRU (2575-2551 aC, 186m base x 101m alt). DASHOUR.
PIRÀMIDE ROJA DE SNEFRU. DASHOUR.

PLANTA I SECCIÓ
Anar a índex…

INTERIOR I PASSADÍS D’ACCÉS
A LA PRIMERA CAMBRA.

PIRÀMIDE ROJA SNEFRU. DASHOUR. PASSADÍS D’ACCÉS A LA PRIMERA CAMBRA.

PRINCIPALS
RESTES
ARQUEOLÒGIQUES
PRINCIPALS
RESTES
ARQUEOLÒGIQUES

 Piràmide regular La necròpolis de Gizeh, amb les
piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, n’és un bon exemple (2551-2494 aC, Hemiunu).
PIRÀMIDE
COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH
(HEMIUNU, 2551-2494 aC).
Anar a índex…

 Piràmide clàssica A partir de la IV dinastia, en el mateix
Imperi Antic, l’estructura primigènia esglaonada s’amplia amb una rampa, que
comunica el temple alt amb el temple baix.
PIRÀMIDE
LA PIRÀMIDE I ELS SEUS TEMPLES.

PIRÀMIDES
Anar a índex…

PIRÀMIDES DE GIZEH
(Hemiunu, 2551-2494 aC).
MESETA DE GIZA.
Keops:
gran, 230m base x 146
alt.
Kefren:
mitjana, 215m base x 143
alt.
Mykerinos:
petita, 108m base x 66m
alt.
PIRÀMIDE

COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH
(HEMIUNU, 2551-2494 aC).
PIRÀMIDE

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE

ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.
PIRÀMIDE

PIRÀMIDE
ESQUEMA D’UNA PIRÀMIDE.

PIRÀMIDE

PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL.
PIRÀMIDE

PIRÀMIDES DE GIZEH
(HEMIUNU, 2551-2494 aC).
PIRÀMIDE

 INTRODUCCIÓ
 Piràmide clàssica
La més gran de les
piràmides és la de Kheops,
que arribava a una altura de
146 metres.
Enorme construcció (mol)
que conté 2.300.000
bloques de pedra calcària,
cadascuna de més de dues
tones i mitja, transportades
per grans balses, a través
del riu Nil, i elevades fins a
la piràmide mitjançant una
calçada, que després es
demolia.
Segons Heròdot, en la seva
construcció treballaren més
de 120.000 esclaus, durant
més 20 anys.
PIRÀMIDE KEOPS
Anar a índex…

PIRÀMIDE KEOPS

 Piràmide clàssica Les piràmides tenen planta laberíntica per a evitar els
saqueigs, consten d'unes cambres centrals on es dipositava el sarcòfag del
faraó, acompanyat de la seva estàtua de substitució per albergar l’ànima (ka),
en cas de no disposar del cos en la resurrecció, i d'altra cambra amb
passadissos sense sortida, aquesta per evitar els robatoris.
PIRÀMIDE KEOPS

SECCIÓ PIRÀMIDE KEOPS

VISTA AÈRIA I SECCIÓ DE LA
GRAN PIRÀMIDE DE KEOPS

TALL TRANSVERSAL I
PASSADÍS INTERIOR GRAN
PIRÀMIDE KEOPS

PIRÀMIDE KEFREN
Anar a índex…

 Piràmide clàssica Normalment
devora de les piràmides hi havia els
temples, per exemple, a la vorera
del Nil, com el de l’Esfinx (temple
funerari de Gizeh).
PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX
I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN

PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX
I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN

PIRÀMIDE DE KEOPS, DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX I
EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN

CAMBRA DE DE KEFREN

SEPULCRE DE DE KEFREN

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)
Anar a índex…

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC)

PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I
PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES
Anar a índex…

PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)

PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL

PLÀNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRÀMIDE DE
MIKERINOS

HIPOGEUHIPOGEU
Anar a índex…

 De la piràmide regular a l’hipogeu
 Hipogeus A les darreries de l’Imperi Antic apareixen els hipogeus, són
construccions excavades a la roca que tenien planta laberíntica, de
dimensions reduïdes que, en un principi, només eren per a personalitats
secundàries, però, després els enterraments dels nobles i dels faraons també
es feien en els hipogeu. Es va produir un canvi radical en els conjunts
funeraris: la separació del lloc de la sepultura, ara més amagat i més difícil
de saquejar, i del temple funerari. Aquestes tombes tenien escàs interès
arquitectònic, però són interessants les pintures que decoren els
corredors per on s'entra i on hi ha escriptures jeroglífiques.
 Semispeos i speos Durant l’Imperi Mitjà, els sepulcre es redueixen i, en
canvi, s’amplia el temple funerari. Un exemple n’és el conjunt de
Mentuhotep (XI dinastia) a Dayr al-Bahari, que la reina Hatshepsut, de
l’Imperi Nou, va prendre com a exemple per al seu temple funerari.
PIRÀMIDE
HIPOGEU
SPEOS
Anar a índex…

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080
aC).
CARACTERÍSTIQUES:
 Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la
roca, al vessant d’una muntanya.
 Mateixa disposició, en indrets disimulats, per a
protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.
PARTS:
 Accessos.
 Cambres funeràries.
LOCALITZACIÓ:
 El trasllat de la capital de Menfis a Tebes permet la
creació de la triple necròpoli:
• Vall del Reis.
• Vall de les Reines.
• Vall dels nobles.
EXEMPLE:
 Tomba de Tutankamon.
HIPOGEU
PIRÀMIDE DE KEOPS,
HIPOGEU DE
TUTANKAMON I
SEMIESPEOS DE
HATSHEPSUT
Anar a índex…

HIPOGEU DE BENI HASAM (EXEMPLE)
SECCIÓ D’UN HIPOGEU
ESQUEMA D’UN HIPOGEU
Anar a índex…

ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
HIPOGEU DE TUTMÉS III
(esquerra) I DE RAMSES II (a
sota), VALL DELS REIS.

NECRÒPOLIS DE LA VALL
DELS REIS. TEBES.
Anar a índex…

NECRÒPOLIS DE LA VALL
DELS REIS. TEBES.

ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
LOCALITZACIÓ
DELS
JACIMENTS.
VALL DELS
REIS. TEBES.
Anar a índex…

HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES.

HIPOGEU DE TUTANKAMON
Anar a índex…

INTERIOR TOMBA TUTANKAMON
Anar a índex…

TEMPLE I HIPOGEU (SEMIESPEOS) DE LA REINA
HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr al Bahari). Anar a índ

TEMPLE I HIPOGEU
HATSHEPSUT (SEMIESPEOS)
(1490-1480 aC, Dayr al Bahari).

RECONSTRUCCIÓ TEMPLE I HIPOGEU
(SEMIESPEOS)

TEMPLESTEMPLES
Anar a índex…

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC).
TIPUS
 A l’aire lliure.
Temple solar.
 Temple de pilons (prototip).
 Semiespeos o speos.
CREENÇA RELIGIOSA:
 Culte a Ra.
PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:
 EXTERIOR:
 Avingusa d’esfinx o carners (dromos).
 Obelisc i estàtues del faraó.
 Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.
 INTERIOR:
 Pati de columnes (sala hípetra).
 Sales hipòstiles (una o vàries).
 Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu
(Sancta Santorum o santuari).
EXEMPLE:
 Temples de Karnak i Luxor.
ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA
ESTRUCTURA DEL
TEMPLE DE PILONS
TEMPLE
Anar a índex…

ARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIAARQUITECTURA RELIGIOSA I FUNERÀRIA
MAPA DE L’ANTIC EGIPTE
Tombes a la riba
esquerra del riu
(posta o ocàs de sol).
Temples a la riba dreta
del riu (sortida o
neixement del Sol).
Anar a índex…

 Arquitectura religiosa: Els temples Construccions dedicades als déus egipcis.
 De l’Imperi Antic es coneixen alguns temples com el de Neuserre (Nyuserra), però és a
l’Imperi Mitjà i Nou quan es van construir els grans temples a Tebes, dedicats a Ammó.
Com a exemples destaquen els conjunts de Karnak i Luxor.
TEMPLES
RECONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE
SOLAR DE NEUSERRE
(NYUSERRA). ABUSIR . Vª
DINASTIA.
Anar a índex…

TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA). ABUSIR. Vª
DINASTIA.

ALTAR DEL TEMPLE SOLAR DE NEUSERRE (NYUSERRA).
ABUSIR. Vª DINASTIA.
 Temples. Sabtuaris solars Varen ser molt importants durant la dinastia IV i V de
l’Imperi Antic. Dels sis santuaris solars el més important, construït per la V dinastia en
honor a Ra, és del faraó Nyuserra, en Abu Gurob. Aquests temples eren recintes pel
sacrifici: A un costat del pati s'enfilaven piles de pedra, on es posaria la sang dels
animals per l'ofrena, que correria per un canalets tallats en el terra.

TEMPLE DE PILONS A L’AIRE LLIURE
Anar a índex…

 Arquitectura religiosa: Els temples
 S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs, anomenada dromos. Aquesta avinguda
conduïa des del Nil fins a la porta del temple formada per dos grans pilons. L’entrada estava
formada pels dos murs en talús davant dels quals es col·locaven un o diversos obeliscs.
TEMPLES
ESTRUCTURA DEL
TEMPLE DE PILONS
Anar a índex…

TEMPLE D’AMON EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I
PILÓ A L’ENTRADA.
Anar a índex…

TEMPLE D’AMMÓ EN KARNAK. AVINGUDA DE LES ESFINXS I
PILÓ A L’ENTRADA.

 Arquitectura religiosa: Els temples Tot el recinte del temple estava emmurallat. A
continuació hi havia la sala hípetra, un gran recinte descobert flanquejat a cada costat per
una filera de columnes. Aquest espai era l’única part pública del temple.
ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSATEMPLES

 Arquitectura religiosa: Els temples Després hi havia la sala hipòstila o de
columnes, constituïda per un bosc de columnes de formes vegetals, més altes al centre,
que formaven una mena de nau central per millorar la il·luminació interior, les columnes
estaven cobertes per un sostre pla. Aquesta sala estava dividida en diverses naus.
TEMPLES
MODEL DE TEMPLE DE PILONS

 Arquitectura religiosa:
Els temples L’última
part del temple era la
cel·la o el sancta
sanctorum, era una
petita habitació tancada
on regnava l'obscuritat, i
on es guardava l'estàtua
del déu, tenia un única
porta o obertura.
 Cap persona, llevat del
sacerdot o el faraó, tenia
accés a aquesta sala.
 Al costat hi havia una
cambra on es guardava
la barca en la qual el déu
Ammó era passejat, en
processó, els dies festius.
ESTRUCTURA DELTEMPLE

 Arquitectura religiosa: Els temples El sacerdot despertava al déu, el vestia i li oferia
distints menjars, el preparava per al culte diari, que era secret i consistia en oracions i
rituals, que els sacerdots feien en el seu honor. Per la nit, l'estàtua tornava a ser
tancada en el seu habitacle, ignorant de les cuites dels seus fidels.

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE
L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
Anar a índex…

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (PROTOTIP DE
L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).

PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC,
PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
Anar a índ

PLÀNOL DEL TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).

Temple de Karnak
Temple de Mut
Ciutat de Tebas
Camp inundables
Riu Nil
Temple de Luxor
Dromos (Avinguda esfinxs)
IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV).
TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI
Anar a índe

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA.

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC).
AVINGUDA D’ESFINXS I PILONS A L’ENTRADA. Anar a índex…

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA
D’ESFINXS O DROMOS I PILONS A L’ENTRADA.

TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC). AVINGUDA
D’ESFINXS O DROMOS I PILONS DE L’ENTRADA AL FONS.

OBELISCS
Anar a índex…

PILONS
Anar a índex…

ESFINX AMB CAP DE CARNER QUE REPRESENTA A AMMÓ (AVINGUDA
D’ESFINXS O DROMOS D’ENTRADA AL TEMPLE DE KARNAK).

SALA HÍPETRA (GRAN PATI).
KARNAK (2000-365 aC).

SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC).
Anar a índex…

SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ.
KARNAK (2000-365 aC).

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). PILONS.

SEGON PILÓ AMB COLUMNA AL FONS.
KARNAK (2000-365 aC).

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC).
COLOSSOS DEVORA SEGON PILÓ
Anar a índex…

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). ESTÀTUA DE
RAMSES II, A L’ENTRADA DE LA SALA HIPÒSTILA

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA
HIPÒSTILA. Anar a índex…

VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.

TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC). SALA
HIPÒSTILA.

COLUMNATA DEL TEMPLE AMMÓ, KARNAK
(2000-365 aC). VISTA DE LA SALA HIPÒSTILA.

ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC).
SALA HIPÒSTILA.

VISTA GENERAL DEL LLAC SAGRAT.
VISTA SOBRE EL VUITÈ
PILÓ.

TEMPLE DE KARNAK A AMMÓ (2000-365 aC).

TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC).
Anar a índex…

TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).

TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (Ramsès III, 1184-1153)
TEMPLE DE MEDINET HABU, LUXOR (RAMSES III, 1184- 1153 aC).

AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.
Anar a índex…

AVINGUDA DE LES ESFINXS O DROMOS.

ESFINXS, PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.

PILONS, OBELISC I ESTÀTUES. Anar a índex…

PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.

TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184-
1153 aC). ESTÀTUES DE RAMSES II A
L’ENTRADA.
Anar a índex…

ESTÀTUES DE RAMSES II A L’ENTRADA.

LA GRAN COLUMNATA D’AMENOFIS III.
Anar a índex…

TEMPLE D’AMMÓ-
RA A LUXOR
(1184- 1153 aC). LA
GRAN
COLUMNATA
D’AMENOFIS III.

TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA
PAPIRIFORME DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.
Anar a índex…

PATI DEL TEMPLE D’AMENOFIS III: COLUMNATA
PAPIRIFORME.

TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PATI DEL TEMPLE
D’AMENOFIS III: COLUMNATA PAPIRIFORME.

MUR DE LA SALA HIPÒSTILA DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA
(1184- 1153 aC). TRANSFORMAT EN ÈPOCA ROMANA.
Anar a índex…

MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS
DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC).
Anar a índex…

MESQUITA D’ABU-EL-HAGAG CONSTRUÏODA SOBRE ELS MURS
DEL TEMPLE DE LUXOR D’AMMÓ-RA (1184- 1153 aC).

TEMPLE DE RAMSES II, TEBES.
Anar a índex…

ARQUITECTURA RELIGIOSAARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE DE RAMSES II, TEBES.
RAMESEUM.

 Capitells Els capitells de les columnes dels
temples egipcis podien ser: papiriformes (capoll i
oberta), palmiformes, lotiforme, campaniformes i
hathòrics, i a sobre s’hi recolzaven els arquitraus o
les llindes de la coberta. Utilitzaven, principalment,
la columna de fust llis i aquestos fusts estaven
policromats amb relleus referits a temes
religiosos o gestes dels faraons. En totes les
construccions es manifesta el gust per la
penombra, que respon a la necessitat de guarir-se
de la calor i la importància de l’ombra per crear un
ambient de misteri.
SISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVATSISTEMA CONSTRUCTIU ARQUITRAVAT
Lotiforme
Palmiforme
CAPITELLS
Anar a índex…

COLUMNES I CAPITELLS EGIPCIS

35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA
(A)
• Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara de
la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.
TEMPLE D’AMMÓ, KARNAK (2000-365 aC).
SALA HIPÒSTILA. Anar a índex…

Lotiforme
25.- CAPITEL i 35.8.-
COLUMNA LOTIFORME (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té
forma de flor de lot (arquitectura egípcia).
Anar a índex…

SALA HÍPETRA (GRAN PATI). KARNAK (2000-365 aC).

25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME I
PAPIRIFORME OBERTA (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera
(arquitectura egípcia).
Palmiforme
Anar a índex…

SALA HÍPETRA (GRAN PATI) I SEGON PILÓ. KARNAK (2000-365 aC). COLUMNA
CAMPANIFORME O PAPIRIFORME OBERTA. Formada per fust llis, normalment decorat
amb inscripcions i un capitell en forma de papir obert. Utilitzada en Saqqara.
Anar a índex…

25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A)
Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir.
(arquitectura egípcia).
TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA
PAPIRIFORME FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III. Anar a índex…

TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). COLUMNATA PAPIRIFORME
FASCICULADA DEL TEMPLE D’AMENOFIS III.

Protodòrica. És una columna
de fust acanalat semblant
a la Dòrica. Trobada qualcuna
en Saqqara.
COLUMNA PROTODÒRICA
Anar a índex…

CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dª XVIII,1554-1080 aC).
TIPUS
 A l’aire lliure.
Temple solar.
 Temple de pilons (prototip).
 Semiespeos o speos.
CREENÇA RELIGIOSA:
 Culte a Ra.
PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:
 EXTERIOR:
 Avingusa d’esfinx o carners (dromos).
 Obelisc i estàtues del faraó.
 Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.
 INTERIOR:
 Pati de columnes (sala hípetra).
 Sales hipòstiles (una o vàries).
 Capella o capelles: Cambra amb l’altar del Déu
(Sancta Santorum o santuari).
EXEMPLE:
 Temples de Karnak i Luxor.
ESTRUCTURA DEL
TEMPLE DE PILONS
TEMPLE

TEMPLES SPEOS
i SEMIESPEOS
TEMPLES SPEOS
i SEMIESPEOS
Anar a índex…

CRONOLOGIA: Cap a 1500 aC (Imperi Nou).
TIPUS TEMPLES:
 SPEOS:
 Recinte escavat a l’interior de la muntanya, als
penyasegats, amb la façana esculpida a la roca, la
finalitat de la qual era exclusivament funarària i de
record d’un faraó, i té les mateixes característiques que
un temple.
 SEMIESPEOS:
 La meitat del temple està a l’aire lliure i l’altra part
està excavada en la roca (per exemple: les sales
hipòstiles i la capella).
CREENÇA RELIGIOSA:
 Culte a Ra.
EXEMPLES:
 El faraó Mentuhotep fou l’origen, a l’Imperi Mitjà; a
l’Imperi Nou destaquen el de Ramses II a Abu Simbel
(1279-1213 aC, quatre estàtues), i el de la reina
Hatshepsut a Dayr-el-Bahari (1490-1480 aC), excavat a
la roca sota la muntanya, precedit de patis amb
columnes, patis construïts sobre successives terrasses
a les quals s’accedeix mitjançant rampes.
TEMPLE DE HATSHEPSUT
(1490-1480 aC). DAYR-EL-
BAHARI (semiespeos).
TEMPLE: SPEOS O
ESPEOS I SEMIESPEOS
Anar a índex…

RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI
MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU,
XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).
Anar a índex…

RECONSTRUCCIÓ DELS TEMPLES FUNERARIS DE MENTUHOTEP (IMPERI
MITJÀ, XI DINASTIA, a l’esquera) I DE LA REINA HATSHEPSUT (IMPERI NOU,
XVIII DINASTIA, a la dreta, 1490-1480 aC). DAYR-EL-BAHARI (semiespeos).

SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU
HATSHEPSUT (1490-1480 aC,
Dayr-el-Bahari).

Dayr-el-Bahari).

SEMIESPEOS: TEMPLE HIPOGEU HATSHEPSUT (1490-1480 aC, Dayr-el-Bahari).

COLUMNA HATHÒRICA O DE
SISTRO. SEMIESPEOS DE LA
REINA HATSHEPSUT (1490-1480
aC, Dayr-el-Bahari).

SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).
Anar a índex…

SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel) I SPEOS
MENOR O DE NEFERTARI.

SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II
(1279-1213 aC, Abu Simbel).
Temple completament excavat
en la roca.

SPEOS: TEMPLE DE RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).
FAÇANA PRINCIPAL.

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu
Simbel). FAÇANA PRINCIPAL I PLANTA.

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA I PLANTA.

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel). SALA HIPÒSTILA.

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC).
ESQUEMA DEL SOLSTICI ABU SIMBEL.

SPEOS RAMSES II (1279-1213 aC, Abu Simbel).
INTERIOR DEL SANTUARI.

TEMPLE SPEOS MENOR DE
NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-
1224 aC). FAÇANA I PLANTA.
Anar a índex…

TEMPLE SPEOS MENOR DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).

PETIT SPEOS DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).

INTERIOR DEL TEMPLE DE NEFERTARI EN ABU SIMBEL (1290-1224 aC).

ALTRES TEMPLESALTRES TEMPLES
Anar a índex…

 ARQUITECTURA TEMPLÀRIA EN ÈPOCA
BAIXA:
 CANVIS EN L’ESTRUCTURA:
 Tamany menor.
 Tan sols sala hipòstila.
 Capitells, sobretot, palmiformes.
TEMPLE DE DENDERA
Anar a índex…

TEMPLE DE HATHOR EN DENDERA. BAICA ÈPOCA (S. II aC). Anar a índex

PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
Anar a índex…

PILONS DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.

PILONS I INTERIOR DEL TEMPLE D’HORUS EN EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.

SALA HÍPETRA (GRAN PATI) DEL TEMPLE D’HORUS EN
EDFÚ. BAIXA ÈPOCA.
Anar a índex…

TEMPLES PTOLEMAICS.
Anar a índex…

TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE.
Anar a índex…

TEMPLE DE L’ILLA DE FILAE NEGAT.

TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID.
Anar a índex…

 Alberto Rubio Sánchez. www.slideshare.net/.../arquitectura-de-egipto
Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es/.../arquitectura_egipcia.htm
www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf
 www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm
 www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com
 sapiens.ya.com
wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto
 Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-
civilitzacionsmesopotmia-i-egipte
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Bernnàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura
BIBLIOGRAFIA EGIPTE
Anar a índex…

TEMPLE DE DEBOD. CUARTEL DE LA MONTAÑA. MADRID.
Començen…
ARTS PLÀSTIQUES
Anar a índex…

EGIPTE. ARQUITECTURA.

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a EGIPTE. ARQUITECTURA.

Similar a EGIPTE. ARQUITECTURA. (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

EGIPTE. ARQUITECTURA.

Notas del editor