EGIPTE. ESCULTURA.

EGIPTE
un art per a l’eternitat…
ARTS PLÀSTIQUES
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves

EGIPCIEGIPCI
ARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUESARQUITECTURA I ARTS PLÀSTIQUES
ARTART

L’ULL D’HORUSL’ULL D’HORUS
Anar a índex…

 ULL D’HORUS.
 ARTS PLÀSTIQUES.
 CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURA I PINTURA ( I ).
• Característiques formals ( II ).
• Mòdul.
• Tipologia Arts Plàstiques.
 ESCULTURA. Característiques formals.
• RELLEUS: Característiques.
• ESTATUÀRIA: Característiques de l’evolució en els tres imperis.
 ESTATUÀRIA IMPERI ANTIC. Característiques. Obres artístiques: Djoser (Zoser) entronitzat.
Kefren, estàtua sedent. Esfinx de Gizeh. Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynópoli) i
altres triades. Micerí i Kamenerebty. Rahotep i Nofret. Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble. Seneb i família.
Escribes (El Caire, París, altres). Relleu funerari tomba Saqqara.
ESTATUTÀRIA IMPERI MITJÀ. Característiques. Obres artístiques. Mentuhotep. Sesostris I. Sesostris III.
Estàtua cub de Hotep.
 ESTATUTÀRIA IMPERI NOU. Característiques. Obres artístiques:
Colossos de Memnon o d’Amenofisi III. Hatshepsut. Amenofis III. Amenofis IV i Nefertiti. Bust de princesa.
Escultura Akhenaton i Nefertiti. Relleus Akhenaton i Nefertiti. Ramses II. Aixovar Tutankamon.
Relleus de Seti I. Cambra ofrenes Nefertari.
 BAIXA ÈPOCA: La reina Karomana. El cap verd.
 PINTURA I RELLEUS. Característiques. Tècnica. Obres artístiques: Relleu funerari tomba Saqqara.
Oques de Meidum. Pintures murals de Tell-el-Amarna. Banquet fúnebre del Papir d’Ani. Llibre dels morts.
Déu Seth. Escenes quotidianes. Hathor. Pintures sepulcre d’Ank-Mahor. Relleus Akhenaton i Nefertiti.
Relleus escavats. Relleus tomba de Sethi. Treballs agrícoles tomba d’Onsou. Pintura mural Vall de les Reines.
Pintura damunt papir: Osiris. Pintura mural (costumista). Ballarines. Retrat de Nefertari. Cambra d’Ofrenes de la
reina Nefertari. Soldats de fusta pintada. Sarcòfag d’Al-Fayun.
 AIXOVARS. Característiques. Vasos Canops. Tresor de Tutankamon.
 BIBLIOGRAFIA.
ÍNDEX: ART EGIPCIÍNDEX: ART EGIPCI
Escarabat,
símbol de
ressurrecció

ARTS PLÀSTIQUESARTS PLÀSTIQUES
Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA I PINTURA ( I )
CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
 HIERATISME: Actitud estàtica (les estàtues o figures es representen totalment rígides,
sense ninguna flexió, ROSTRES INEXPRESSIUS i freds, sense moviments sentimentals, de
mirada llunyana i ULLS ATMETLLATS).
 RIGIDESA de nuca.
 LLEI FRONTALITAT: Que redueix la contemplació a UN SOL PUNT DE VISTA, NO
existeix la PROFUNDITAT, en pintura només la superposició de contorns iguals
(conseqüència de la bidimensionalitat, les formes es representen pels seus contorns).
 ARCAISME: encara que el tronc de la figura estigui de perfil, els ulls ens miren en direcció
frontal. En general, el cos es representa de front, i el cap i les cames de perfil, però els ulls es
veuen de front. Les figures avancen una cama o el braç més allunyat de l’espectador, i
mostren gairebé sempre la part dreta del cos. PERSPECTIVA ASPECTUAL.
 Les escultures són UN TOT COMPACTE, encara que alguna extremitat, com el peu, pot
estar avançada. Articulacions rígides i aferrades al tors en la figura dempeus, i sobre els
genolls en les sedents.
 Els CABELLS i les BARBES reduïts a LÍNIES.
MATERIALS:
 Generalment, realitzades en pedra tallada.
TÈCNICA:
 Policromia (coloració simbòlica).
Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ARTS PLÀSTIQUESCARACTERÍSTIQUES FORMALS ARTS PLÀSTIQUES

ICONOGRAFIA: Quasi totes les representacions relacionades amb el món funerari.
 Déus.
 Simbologia política.
 Mort.
FUNCIÓ:
 Caràcter religiós (simbiosi monarca-divinitat) i cortesà (escenes vida quotidiana).
CARACTERÍSTIQUES SIMBÒLIQUES:
 Espiritualitat.
 Eternitat.
 Idealisme o idealització
ANATOMIA DE LES PROPORCIONS:
 CÀNON: Recerca del cànon de bellesa:
 El cos humà ha de ser harmònicament proporcionat.
 Llei de la frontalitat: L’escultura manté un plànol vertical, que talla pel centre el cos
humà.
 Visió rectilínia: Afecta sols al relleu i a la pintura.
 Totes les figures estaven construïdes a partir de 4 punts de vista, una frontal, altre dorsal i
dos laterals.
 Esmicolen la imatge i ensamblen les parts pel seu costat més representatiu.
MÒDUL:
 Longitud perfecta: 18 punys.
 2 punys pel rostre.
 10 de les espatlles fins l’alçada dels genolls.
 6 restants per les extremitats inferiors (cames i peus).
CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )CARACTERÍSTIQUES FORMALS ( II )
Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES
FORMALS ARTS
PLÀSTIQUES
CARACTERÍSTIQUES
FORMALS ARTS
PLÀSTIQUES

CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDULCARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL
HESIRÉ (2668-2589 aC). FUSTA. 114 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.
Anar a índex

Característiques generals (concepció intel·lectual de la realitat).
Llei de frontalitat
(Lange i Schäfer)
Totes les figures estaven construïdes a partir de 4 punts de vista o plans perpendiculars: un frontal, altre dorsal
i dos laterals, que han d’engalzar-se (ensamblar-se). L’eix vertical d’una figura és la línia d’intersecció dels
plans creuats en angle recte: eix de simetria des de coroneta, front, nas, barbeta, esternó fins òrgans genitals.
2 punys
10 punys
6 punys
Llei del Cànon (Lepsius
e Inversen): 18 punys
(ample de l’artell o dels
nus dels dits amb polze).
Des de planta del peu
fins meitat de front.
Línia d’espatlles i malucs
perpendicular a l’eix.
Extremitats aferrades al cos
per evitar trencament.
Hieratisme, rigidesa,
antinaturalisme.
Tendència a la simplificació
geomètrica del modelat del cos.
Peu esquerre avançat (simbologia)
completament recolzat. La dona
peus junts o avançats, però,
lleugerament per darrera el peu de
l’home.
Altra mesura: HOME 4
cúbits petits (des del clot
part interior del colze fins
ungla del polze). El cúbit
gross (colze fins dit
mitger), emprat en
arquitectura; sols usat en
escultura al final, allargant
el cànon a 21 puny.
Sendent cànon de 15
punys.
Es cerca la perfecció,
l’esència (sense allò
temporal) per a fusionar-se
amb el cosmos.
MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY.
MÒDULMÒDUL

CARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDULCARACTERÍSTIQUES FORMALS: MÒDUL

 ESCULTURA EXEMPTA:
 RETRAT REALISTA.
 RETRAT OFICIAL.
 PARÈNTESI AMARNIÀ (AMENOFIS IV).
 ESTÀTUES INDIVIDUALS (ESCRIBES).
 GRUPS ESCULTÒRICS (PARELLA O TRIADA)
 RELLEU I PINTURA:
 APLICACIÓ DEL CÀNON (QUADRÍCULA).
 FRONTALISME CONVENCIONAL.
 DIFICULTAT PER A DIFERENCIAR RELLEU DE
PINTURA.
ARTS PLÀSTIQUES EGÍPCIESARTS PLÀSTIQUES EGÍPCIES
TIPOLOGIA
Anar a índex…

ESCULTURAESCULTURA
Anar a índex…

CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURACARACTERÍSTIQUES FORMALS ESCULTURA
ESCULTURA
FUNCIÓ:
 Expressió artística molt destacada a Egipte i té una FUNCIÓ RELIGIOSA, perquè és un
SUPORT AL KA, és a dir, per guardar el “Ka” o ànima del difunt, per tant, les estàtues solen
estar dedicades a la representació de DÉUS o FARAONS (immortalitat).
MATERIALS:
 Els més utilitzats són la pedra dura, el granit o l’esquist (una roca de color negre blavós
que es divideix amb facilitat en fulles); també es feien escultures en fusta i en bronze, aquest
darrer esculpit amb el mètode de la cera perduda.
Els ulls d’algunes estàtues estaven fets d’obsidiana, una roca volcànica de color negre, i la
còrnia, de marfil.
TIPOLOGIA:
 Dos tipus de representació escultòrica: els RELLEUS i l’ESTATUÀRIA.
Anar a índex…

ESCULTURA RELLEUSESCULTURA RELLEUS
Anar a índex…

LOCALITZACIÓ:
 Apareixen a les TOMBES i als TEMPLES com a element essencial de l’arquitectura.
FINALITAT:
 Proclamar les virtuts i els poders dels déus,
 Exaltar les gestes del faraó i..
 Mostrar els treballs i els esforços quotidians dels egipcis.
 Solien anar acompanyats d’escriptura jeroglífica per a facilitar la seva comprensió.
FUNCIÓ:
 Narrar, explicar.
 No desitja apropiar-se de l’arquitectura.
TÈCNICA:
 Les imatges dels relleus es representen amb PERSPECTIVES PLANES, a través de la
LLEI DE LA FRONTALITAT o ASPECTUAL (cap de perfil, però ull i tronc de cara, i part
inferior de perfil).
 Dues tècniques s’empraven
 La del RELLEU (alt, mitjà i baix).
 La de l’ENFONSAMENT, és a dir, fer incisions sobre la pedra.
EXEMPLE:
 En el relleu d’Aton irradiant la seva energia sobre Akenaton i la seva família es pot
observar la tècnica de l’ENFONDIMENT (buidar els contorns de les figures que queden
enfonsades sense sobresortir i només es ressalten pel contrast de llums i ombres).
Anar a índex
CARACTERÍSTIQUES FORMALS RELLEUSCARACTERÍSTIQUES FORMALS RELLEUS

ESCULTURA ESTATUÀRIAESCULTURA ESTATUÀRIA
Anar a índex…

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
 IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb certa
voluntat de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer, RETRAT OFICIAL).
 IMPERI MITJÀ (final dinastia XII): Els trets demostren desànim de la fisonomia. A la
túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a ofrenes.
 IMPERI NOU: Les arts són de gust refinat i sensual. L’estatutària ens ha arribat en millor
estat, i destaquen les figures exemptes i les escultures monumentals.
Anar a índex…
CARACTERÍSTIQUES FORMALS ESTATUÀRIACARACTERÍSTIQUES FORMALS ESTATUÀRIA

IMPERI ANTICIMPERI ANTIC
Anar a índex…

EVOLUCIÓ ART ESTATUARI:
 IMPERI ANTIC: Són, principalment, estàtues per ser receptacles del Ka, amb certa voluntat
de captar els trets fisonòmics dels difunts (es pot reconèixer RETRAT OFICIAL).
TEMÀTICA REPRESENTADA (ICONOGRAFIA):
 Figures idealitzades del faraó (divinitat o cap militar).
 Estàtues de substitució o ofrenes votives de tombes.
 Representats en posició dempeus o asseguts.
 Individual o grup escultòric: Faraó sol, o amb l’esposa, o Triada.
 Retrats familiars, escribes i escultures cortesanes (més naturals).
 Escultura no oficial: petites figures (fang cuit o fusta) policromades de manera
estrident de tema costumista (escenes, oficis, feines i costums de la vida quotidiana).
 Escultures colossals: Grans conjunts funeraris o religiosos, que representen faraons o
déus, com l’Esfinx del conjunt funerari de Gizeh (o a l’Imperi Nou, els Colossos de
Memnon, o d’Amenofis III).
EXEMPLES:
 Djoser (Zoser) entronitzat.
 Kefren, estàtua sedent.
 Esfinx de Gizeh.
 Triada Micerina (IV dinastia, Hathor i divinitat nomo de Kynópoli) i altres. Micerí i Kamenerebty.
 Rahotep i Nofret.
 Cheik-el-Beled o el Alcalde del poble: cortesanes més naturalitat.
 Seneb i família.
 Escribes (El Caire, París).
 Relleu funerari tomba Saqqara.
Anar a índex…
IMPERI ANTIC. ESTATUÀRIAIMPERI ANTIC. ESTATUÀRIA

DJOSER ENTRONITZAT (ZOSER,
2665-2645, III Dinastia, procedent
del complexe de Saqqara).
Anar a índex…

 Obra mestra de l’Imperi Antic, tant per la destresa
com per materialitzar el concepte de soberania en
l’antic Egipte.
 Faraó de mida natural, assegut en un tro. A sobre
Horus (com a falcó) abraça amb les ales el cap del
rei (faraó encarna la divinitat).
 El tro té pates de lleó, i les caps d’aquest animal
sobresurten als dos extrems del seient.
 Als dos costats del bloc, en què el tro està esculpit
i amb relleu, es veuen les flors de l’Alt i Baix Egipte,
enllaçades amb el nu de la unificació.
 El rei està semi nu, amb tan sols el shenti plissat,
en postura de rígida simetria, a penes aliviada per
la distinta colocació de les mans.
 Estàtua originaria del Temple de la Vall del faraó.
Anar a índex…
ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN
(2558-2532 aC, IV Dinastia,
procedent de Giza). DIORITA. 168
cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN (2558-2532 aC, IV Dinastia, procedent
de Giza). DIORITA. 168 cm. MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN
(2558-2532 aC). DIORITA. 168 cm.
MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

ARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA I ESCULTURA FUNERÀRIA
PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX
DE GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE
KEFREN.
Anar a índex…

PIRÀMIDE DE KEFREN, JUNT A L’ESFINX DE
GIZEH I EL TEMPLE DE LA VALL DE KEFREN.

ESFINX DE GIZEH (2600-2500 aC).
Anar a índex…

ESCULTURA FUNERÀRIAESCULTURA FUNERÀRIA

ESCULTURA FUNERÀRIAESCULTURA FUNERÀRIA
Anar a índex…

4. La Triada MicerinaAnar a índex…

TRIADA MICERINA (2514-2486 aC, Pissarra, 92’5 cm). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.
MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI (mateixa cara que
esposa en escultura de Micerí i la dona).

Faldellí plissat molt
geomètric.
Micerí peu esquerre
avançat totalment pla
sobre el terra, deessa
Hathor també avançat,
però menys, i la divinitat
de Kynópolis aturada.
Deessa Hathor amb les
banyes de la vaca
sagrada i el sol naixent
(símbol del sorgiment del
sol entre les muntanyes
primigènies).
Alt relleu d’una sèrie de
vuit. Realizat en
pissarra.
Característiques
generals: Hieratisme,
rigidesa, simetria,
frontalitat, cànon, etc.
Anar a índe
TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.

TRIADA MICERINA (2514-2486 aC ). MUSEU EGIPCI. El CAIRE.

TRIADA MICERINA (2514-2486 aC,
Pissarra, 92’5 cm). ). MUSEU EGIPCI. El
CAIRE. MICERÍ, LA DEESA HATHOR I LA
DIVINITAT DEL NOMO DE KYNÒPOLI
(mateixa cara que esposa en escultura de
Micerí i la dona).

IMPERI ANTIC. ALTRA ESTATUÀRIAIMPERI ANTIC. ALTRA ESTATUÀRIA
TRIADA DE MICERÍ I FRAGMENT DEL MUSEU DE BOSTON.
Anar a índex…

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)
Anar a índex…

MIKERINOS I LA SEVA ESPOSA KAMENEREBTY (IV DINASTIA)

RETRATS DEL PRÍNCEP
RAHOTEP I LA SEVA
ESPOSA NOFRET (IV
DINASTIA, 2613-2494, 1’20 i
1’18 m). CALIÇA
POLICROMADA.
Anar a índex…

Bloc de
caliça pintat.
Ulls incrustats de
cristall de roca.
Formen un únic bloc amb
seients i respatller (en realitat
seria un relleu molt alt).
Tret arcaic: turmells molt
amples i orelles que destaquen.
Formes més anguloses de
l’home en contrast amb
rodones de la dona.
Contrastos cromàtics: marit color marró,
esposa groc enrotllada amb mant blanc
(ressalt de perruca negra, ulls, collar).
IMPERI ANTIC. ESTATUÀRIAIMPERI ANTIC. ESTATUÀRIA RAHOTEP I NOFRET (1’20 i 1’18 m)
Eliminació detalls
intrascendents
(exemple plecs).

C AP DEL RETRATS DEL PRÍNCEP
RAHOTEP (IV DINASTIA, 2613-2494).
CALIÇA POLICROMADA.

RETRATS DEL PRÍNCEP RAHOTEP
I LA SEVA ESPOSA NOFRET (IV
DINASTIA, 2613-2494, 1’20 i 1’18
m). CALIÇA POLICROMADA.

DETALL DEL RETRAT DE NOFRET (IV
DINASTIA, 2613-2494). CALIÇA
POLICROMADA.

CHEIK-EL-BELED o
L’ALCALDE DEL POBLE.
ESTÀTUA DE KAAPER (2465-
2323 aC, IV DINASTIA: Fusta,
1’10 m: procedent de Saqqara)
MUSEU EGIPCI EL CAIRE.
Fig. 1. Kaaper. Vista frontal. Foto en “Tresors egipcis de la colecció del Museu
Egipci de El Caire” (obra coordinada per F. TIRADRITTI), Barcelona, 2000, p. 74.
Anar a índ

CHEIK-EL-BELED o L’ALCALDE
DEL POBLE. ESTÀTUA DEL
SACERDOT KAAPER (2465-2323 aC,
IV DINASTIA: Fusta, 1’10 m:
procedent de Saqqara) MUSEU
EGIPCI EL CAIRE.
Realizat en fusta de
sicomoro, després recobert
amb plaques metàliques.
La fusta és més fàcil de
treballar i es pot fer per
peces.
Gran realisme
del rostre.
Personatge gros a causa del
lloc còmode desenvolupat.
Per no confondre el Ka, n’hi
havia altres estàtues amb
perruca i més primes en la
capella (serdab).
Característiques generals:
Hieratisme, rigidesa, simetria,
frontalitat, cànon, etc.

CHEIK-EL-BELED o L’ALCALDE DEL POBLE. ESTÀTUA DE KAAPER (2465-2323
aC, IV DINASTIA: Fusta, 1’10 m: procedent de Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE.
Fig. 1. Kaaper. Vista lateral. Foto Lorena Torres.
Fig. 2. Perfil de la cara de Kaaper. Foto en J. MALEK,
Egipte, 4000 años d’art, Barcelona, 2007, p. 69.

CHEIK-EL-BELED o L’ALCALDE DEL POBLE.
ESTÀTUA DE KAAPER (2465-2323 aC, IV
DINASTIA: Fusta, 1’10 m: procedent de
Saqqara) MUSEU EGIPCI EL CAIRE.
Fig. 2. Detall del rostre de Kaaper. Foto en J.
P. CORTEGGIANI, L' Egypte des pharaons au
Musée du Caire, París, 1986, p. 49.

CHEIK-EL-BELED o
L’ALCALDE DEL POBLE.
ESTÀTUA DE KAAPER (2465-
2323 aC, IV DINASTIA: Fusta,
1’10 m: procedent de Saqqara)
MUSEU EGIPCI EL CAIRE.
Fig. 1. Kaaper. Vista semiperfil. Foto
en D. WIL-SON, L' art pharaonique,
París, 1999, p. 23.

SENEB I LA SEVA FAMÍLIA. CALIÇA POLICROMADA. V DINASTÍA.
Fig. 1. Seneb i la seva família. Vista frontal. Foto en A. Eggebrecht, “El antiguo Egipto. 3000 años de historia y cultura
del imperio faraónico”, Barcelona, 1990, p. 427. Fig. 2. Seneb i la seva família. Vista semilateral. Foto en M. Damiano,
“Antiguo Egipto. El esplendor del arte de los faraones”, Madrid, 2001, p. 78.
Anar a índex…

SENEB I LA SEVA FAMÍLIA. CALIÇA POLICROMADA. V DINASTÍA.

SENEB I LA SEVA FAMÍLIA. CALIÇA
POLICROMADA. V DINASTÍA.

ESCRIBA. EL CAIRE.
Escribes Són
més naturalistes
que les estàtues
que representen
déus o faraons.
Anar a índex…

ESCRIBA. EL CAIRE.

ESCRIBA ASSEGUT
Anar a índex…

ESCRIBA ASSEGUT (2480-2350).
MUSÉE DU LOUVRE. PARÍS.
Anar a índex…

ESCRIBES ASSEGUTS
Característiques generals: Hieratisme,
rigidesa, simetria, frontalitat, cànon, etc.
Punxó i rotllo:
Importància de la seva
activitat administrativa.
Ulls de cristal de roca amb
postissos (parpelles).
Bloc de
caliça policromada.
Escultor es concentra,
especialment en el rostre:
expressió de seguretat i
competència.

IMPERI ANTIC. RELLEU PINTATIMPERI ANTIC. RELLEU PINTAT
RELLEU FUNERARI D’UNA
TOMBA DE SAQQARA.
Anar a índex…

IMPERI MITJÀIMPERI MITJÀ
Anar a índex…

IMPERI MITJÀ. ESTATUÀRIAIMPERI MITJÀ. ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ ART ESTATUARI. IMPERI MITJÀ (final dinastia XII):
 Els trets demostren desànim o desencís en la fisonomia.
 A la túnica, la basa i l'esquena s'acumulen els jeroglífics. Són estàtues votives per a
ofrenes.
CARACTERÍSTIQUES:
 Crisi.
 Escola de Tebes.
TIPOLOGIA:
 ESCULTURES FARAÒNIQUES:
o Mentuhotep.
o Sesostris I.
o Sesostris III.
 ESTÀTUES OSSÍRIQUES:
o Dinastia XII.
 ESFINXS.
 ESTÀTUES CUB.
 RELLEUS: Semblant al període anterior. Anar a índex…

MENTUHOTEP II. DINASTIA XI.
Anar a índex…

SESOSTRIS I. DINASTIA XII.
Anar a índex…

RETRATS “TRISTS” DE SESOSTRIS III.
Anar a índex…

RETRATS “TRISTS” DE SESOSTRIS III.

RETRAT
SESOSTRIS III
(1878-1840 aC).
 Retrat del faraó Sesostris III (Museu de
Luxor, Egipte). És considerat una obra
mestra de l’art de l’Imperi Mitjà. Els trets del
faraó semblen més humans i allunyats del
hieratisme que imposava la seva
divinització.
Anar a índex…

ESTÀTUA CUB DE HOTEP (4
PLANS, granit gris, 73 cm alt,
procedent de SAQQARA).
REPRESENTA EL TRESORER
HOTEP
de la XII DINASTIA.
Anar a índex…

Característiques generals: Hieratisme,
rigidesa, simetria, frontalitat, etc.
Durant Imperi Mitjà
sorgeixen les
estàtues cubs.
Resalta el cap.
Genolls molt aixecats.
Peus i dits
desproporcionats.
Mol cúbica amb
jeroglífics.
Treballada la cara
frontal i superior.
ESTÀTUA CUB DE HOTEP (4 PLANS, granit gris, 73 cm alt, procedent de SAQQARA).
REPRESENTA EL TRESORER HOTEP (DINASTIA XII). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

IMPERI NOUIMPERI NOU
Anar a índex…

IMPERI NOU. ESTATUÀRIAIMPERI NOU. ESTATUÀRIA
EVOLUCIÓ ART ESTATUARI. IMPERI NOU:
 Les arts són de gust refinat i sensual.
 L’estatutària ens ha arribat en millor estat, i destaquen les figures exemptes i les
escultures monumentals.
CARACTERÍSTIQUES:
 Període més brillant.
 Temples i tombes.
TIPOLOGIA:
 COLOSSOS DE MEMNON (Dinastia XVIII).
 ESCULTURA REIAL. ESTÀTUES FARAÒNIQUES:
o Hatshepsut.
o Amenofis III.
o Amenofis IV i Nefertiti.
 Període expressionista.
 Bust de princesa.
 Akhenaton i Nefertiti (escultura).
 Akhenaton i Nefertiti (relleus).
o Ramses II.
o Aixovar Tutankamon.
o Relleus de Seti I.
o Cambra ofrenes Nefertari. Anar a índex…

ESTÀTUES SEDENTS
D’AMENOFIS III,
ANOMENADES ELS
COLOSSOS DE
MEMNON (1360 aC).
ARENISCA. 21 m ALT.
KOM EL-HEITAN.
EGIPTO.
Colossos de Memnon Són grans estàtues, les úniques restes d’un antic temple
d’Amenofis III (Amenhotep III), i representen el seu rostre, ubicades a la riba occidental del
Nil, enfront de Luxor, i miren cap l’est. Les anomenaven les estàtues parlants, donat que
deien que se les escoltava parlar, però es va demostrar que a causa de la dilatació emetien
uns sons, i la gent imaginava veus. Anar a índex…

ESTÀTUES SEDENTS D’AMENOFIS III, ANOMENADES ELS COLOSSOS DE
MEMNON (1360 aC). ARENISCA. 21 m ALT. KOM EL-HEITAN. EGIPTO.

AMENOFIS III. DINASTIA XVIII. REINA HATSHEPSUT
Anar a índex…

AMENOFIS IV. AKHENATON.
Amenofis IV (Amenhotep IV) Durant el regnat d’Amenofis IV, faraó que va dur a terme la
revolució monoteista i que va canviar el seu nom per el d’Akhenaton, l’escultura es va
dulcificar i les figures són més estilitzades. Anar a índex…

AMENOFIS IV. AKHENATON.

IMPERI NOU. BUSTIMPERI NOU. BUST
BUST DE NEFERTITI (1350 aC). TUTMÉS. STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES. BERLÍN.
Bust de Nefertiti La bellesa del rostre i l’elegància de la figura, a la qual
contribueix el coll llarg, són d’un estil més humà, que trenca amb la rigidesa de la
tradició artística. Anar a índex…

BUST DE NEFERTITI (1350 aC). FAMÓS
ESCULTOR CIUTAT AMARNA, TUTMÉS
(AMENOFIS IV. AKHENATON, 1370-1330
aC). Pedra calcària policromada, recoberta
de guix. Casi 50 cm d’alt. Idealització de la
faraona.
STAATLICHE MUSEU ÄEGYPTISCHES.
BERLÍN.

Petit tamany
(quasi 50 cm).
Realitzada
en caliça i
policromia.
Porta el uareus
en la corona blava.
Més realista fruit de la revolució
religiosa d’Amenofis IV (Akhenaton).
Model realitzat per l’escultor Tutmés, per a què li servís de base
per a altres retrats (per això mai va tenir incrustat l’ull esquerre).
Pòmuls i
barbeta
(mentó)
molt
marcats.
Collar
policromatd
e fulles de
salze.
Cànon molt
estilitzat:
coll molt
esbelt,
cap i orelles
allargades.

BUST DE PRINCESA.
Anar a índex…

Major realisme
(ventre flàcid, malucs
amples, mans
allargades).
Revolució
religiosa
d’Amenofis IV
modifica
esquemes
estètics i de
representació.
Formes anatòmiques
insinuades a sota el
vestit.
AKHENATON I NEFERTITI.
Anar a índex…

IMPERI NOU. RELLEUIMPERI NOU. RELLEU
RELLEU D’AMENOFIS IV, LA
SEVA ESPOSA NEFERTITI I
DOS DE LES SEVES FILLES
OFERINT FLORS DE LOT AL
DÉU ATON (1365-1349 aC).
CALIÇA. 32 CM. MUSEU
EGIPCI. EL CAIRE.
Anar a índex…

RELLEU D’AMENOFIS IV,
NEFERTITI I DOS FILLES.
TELL-EL AMARNA (1365-1349
aC). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.

RELLEU D’AMENOFIS
IV, NEFERTITI I DOS
FILLES. TELL-EL
AMARNA (1365-1349
aC). ATON IRRADIANT
A LA FAMÍLIA.
Reflecteix el
naturalisme: es veu la
flacidesa del ventre
del faraó.
Ús de l’enfondiment en
el relleu.
Anar a índex…

COLÓS DE RAMSES II. MEMPHIS.
Anar a índex…

MÀSCARA FUNEÀRIA DEL TRESOR DE LA MÒMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB
INCRUSTACIONS DE PEDRES I PASTA DE VIDRE (54 x 39 cm). MUSEU EGIPCI. EL CAIRE.
Anar a índex…

MÀSCARA FUNEÀRIA DEL TRESOR DE LA MÒMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB

RELLEUS DEL FARAÓ SETHI, I RA-HORAKHTÉ. ABYDOS.
Anar a índex…

IMPERI NOU. PINTURAIMPERI NOU. PINTURA
CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC).
VALL DE LES REINES. TEBES. Anar a índex…

CAMBRA D’OFRENES DE LA REINA NEFERTARI (1250 aC).
VALL DE LES REINES. TEBES.

BAIXA ÈPOCABAIXA ÈPOCA
Anar a índex…

BAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIABAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIA
LA REINA KAROMANA, ESPOSA DE TAKELOT II (847-823 aC).
DINASTIA XXII. MUSEU LOUVRE. PARÍS.
Anar a índex…

BAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIABAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIA EL CAP VERD (350 Ac, pissarra, 22
cm). ANÒNIM . STAATLICHE
MUSEEN DE BERLÍN.
Anar a índe

BAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIABAIXA ÈPOCA. ESTATUÀRIAEL CAP VERD (350 Ac, pissarra, 22
cm). ANÒNIM . STAATLICHE
MUSEEN DE BERLÍN.

PINTURA I RELLEUSPINTURA I RELLEUS
Anar a índex…

FUNCIÓ:
 Permet conèixer les modes, costums i tècniques agrícoles d’aquesta civilització (gènere).
 Va contribuir a la bellesa estatutària i dels relleus amb una rica varietat cromàtica, però
també va assolir categoria artística pròpia (molts frescs de tombes i temples).
EVOLUCIÓ:
IMPERI ANTIC.
 Primeres dinasties la pintura va tenir poca importància.
IMPERI MITJÀ.
 Desenvolupament notablement, com es va demostrar amb el descobriment dels frescos
a les parets d’algunes tombes de la Vall dels Reis.
 Els relleus són menys abundants i apareixen més les pintures.
IMPERI NOU.
 Pintura comença a tenir un ús més intens dins el context funerari (decoració hipogeus).
TEMES o MOTIUS ICONOGRÀFICS:
 Mateixos que en els relleus escultòrics.
 Tema recurrent el religiós, pràctiques funeràries: el banquet funerari i els viatges a
ultratomba.
 També hi apareixen temes costumistes o de cacera. Aquestes imatges escenifiquen una
vida tranquil·la i prospera del propietari de la tomba. A més, en els RELLEUS PINTATS
podem veure els artistes preparant les escultures, mobles i joies de les que gaudirà el difunt.
Anar a índex…
PINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACIÓ AMB RELLEUSPINTURA EGÍPCIA: UN ART FUNERARI, I RELACIÓ AMB RELLEUS

PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS 
TÈCNICA:
 Gran definició dels contorns.
 La resta de característiques igual a l’escultura.
 Perspectiva aspectual, visió rectilínia. Mateixes lleis escultura: Representació de figures
combinant les perspectives frontal i de perfil: tors de front, cames, peus i rostre de perfil;
ulls ametllats, com si es contemplarem de perfil, però de contorn tancat com si es veiéssim
de front. No existeix la profunditat. Cos recolzat sobre tots dos peus. De vegades es
representen dos peus i dues mans en el costat dret, perquè per als egipcis el cànon de la
perfecció era la part dreta del cos. El personatge més rellevant apareix pintat d’una mida
més gran (perspectiva jeràrquica) que la resta de figures que l’acompanyen.
 Quadriculació. Esbós previ de l’obra sobre òstracon (trossos de ceràmica o de pedra).
Després, ja sobre el mur feien una quadrícula en la qual realitzaven un croquis amb les figures
i els objectes a escala.
 PolicromIa de gran qualitat. Els colors fonamentals varen ser el negre (obtingut de fumats),
el blanc (tret del guix o de la calç), el vermell (de les argiles), el verd (obtingut de la
malaquita) i el blau (de coure i de calci).
 El color hi apareix sense ombres ni graduació de tonalitats, és a dir, eren tons uniformes.
 La tècnica utilitzada era el tremp opac, és a dir, la dissolució dels pigments en aigua, cola i
clara d’ou. Sobre l’obra acabada s’aplicava un vernís superficial que la protegia i conferia
als colors una gran brillantor i reflexos.
 Els pintors treballaven amb panells de fusta o directament en parets o cobrint estàtues.
Anar a índex…

PINTURA I RELLEUS PINTURA I RELLEUS 
EXEMPLES:
 Relleu funerari d’una tomba de Saqqara.
 Oques de Meidum (III Dinastia).
 Pintures murals de Tell-el-Amarna.
 Banquet fúnebre del Papir d’Ani (Dinastia XVIII).
 Llibre dels morts.
 Déu Seth.
 Escenes quotidianes.
 Hathor.
 Pintures sepulcre d’Ank-Mahor.
 Relleus Akhenaton i Nefertiti.
 Relleus escavats.
 Relleus tomba de Sethi.
 Treballs agrícoles tomba d’Onsou.
 Pintura mural Vall de les Reines.
 Pintura damunt papir: Osiris.
 Pintura mural (costumista).
 Ballarines.
 Retrat de Nefertari.
 Cambra d’Ofrenes de la reina Nefertari.
 Sarcòfag d’Al-Fayun (Baixa Època).
Anar a índex…

PINTURA PINTURA 
OQUES DE MEDIUM (III DINASTIA). Anar a índex…

PINTURES MURALS DE TELL-EL-AMARNA.
Anar a índex…

PINTURES DEL PAPIR D’ANI. DINASTIA XVIII.
ESCENA DE BANQUET FÚNEBRE.
Anar a índex…

LLIBRE DELS MORTS.
Anar a índex…

DÉU SETH
ESCENES QUOTIDIANES.
Anar a índex…

HATHOR
Anar a índe

PINTURA I RELLEU PINTURA I RELLEU 
SEPULCRE D’ANK-MAHOR.
Anar a índex…

Ús de l’enfondiment en
el relleu.
Reflecteix el
naturalisme: es veu la
flacidesa del ventre
del faraó.
RELLEU D’AMENOFIS IV, NEFERTITI I DOS FILLES. TELL-EL AMARNA (1365-1349 aC).
ATON IRRADIANT A LA FAMÍLIA.
Anar a índex…

RELLEU ESCAVAT.
Anar a índex…

BAIXOS RELLEUS, PINTATS A LA TOMBA DE SETHI (PINTURA AL FRESC 1290 aC)
Anar a índex…

PINTURA TOMBA D’ONSOU (TREBALLS AGRÍCOLES). Anar a índe

PINTURA DE LA VALL DE LES REINES.
Anar a índex…

PINTURA DAMUNT PAPIR.
Anar a índex…

PINTURA MURAL.
Anar a índex…

BALLARINES.
Anar a índex…

NEFERTARI.
Anar a índex…

SOLDATS EGIPCIS PROCEDENTS DE LA TOMBA DEL PRÍNCEP MESEHETI
EN ASSIUT. DINASTIA XI. FUSTA PINTADA.
PINTURA SOBRE FUSTA PINTURA SOBRE FUSTA 
Anar a
índex…

BAIXA ÈPOCA. PINTURABAIXA ÈPOCA. PINTURA
SARCÒFAG DE AL-FAYUN.
Anar a índex…

AIXOVARSAIXOVARS
Anar a índex…

AIXOVARS FUNERARIS AIXOVARS FUNERARIS 
CARACTERÍSTIQUES:
 Relacionats amb les tombes i el Més Enllà, també es troben els aixovars funeraris, que
ens mostren com vivien i s’engalanaven el egipcis.
 Joieria de gran riquesa i colorit: or, lapislàtzuli, obsidiana (roca volcànica) cornalina (àgata
de color vermellós), perles, calcedònies (àgata de color blavós), turqueses, pastes vidrenques.
 El tresor de Tutankamon és un conjunt d’alt valor documental, per la riquesa de l’aixovar i
dels mobles (tron daurat), barreja d’ebenisteria, joieria i orfebreria.
 També cal destacar les màscares funeràries i els objectes d’alabastre, com els vasos
canops on es guardaven les vísceres del difunt després de la momificació.
Anar a índex…

Guarden vísceres del difunt.
Cada vas amb distint cap, doncs cada
òrgan estava protegit per un déu diferent.
AIXOVARAIXOVAR
VASOS CANOPS.
Anar a índex…

4 VASOS CANOPS DE LA DINASTIA XIX. MUSEU DE BERLÍN.
Anar a índex…

VASOS CANOPS.

VAS CANOP DE MNEVIS. DINASTIA XXVI. MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL. MADRID.

SERDAB O CAMBRA MORTUÒRIA DE LA MASTABA.

MÀSCARA FUNERÀRIA TRESOR DE LA MÒMIA DE TUNTANKHAMON (1340 aC). OR AMB
IMPERI NOU. AIXOVARIMPERI NOU. AIXOVAR
Anar a índex…

ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
ARQUITECTURA
FUNERÀRIA
LOCALITZACIÓ
DELS
JACIMENTS.
VALL DELS
REIS. TEBES.
Anar a índex…

ARQUITECTURA FUNERÀRIAARQUITECTURA FUNERÀRIA
HIPOGEUS. VALL DELS REIS. TEBES.

HIPOGEU DE TUTANKAMON
Anar a índex…

INTERIOR TOMBA TUTANKAMON
Anar a índex…

Anar a índex

TALLA EN FUSTA
POLICROMADA DEL JOVE
FARAÓ
Anar a índex…

 www.antropos.galeon.com/html/piramides.htm
 www.egiptomania.com/mitologia/udyat.htmwww.artecreha.com
 historiarte.net/egipto/270.html
 www.egiptologia.com/.../2828-el-alcalde-de-pueblo-o-el-sheikh-el-balad.html
 www.egiptologia.com/.../2996-seneb-y-su-familia.html
Historia del Arte Egipcio: el Imperio Medio
 www.historiadelarte.us/egipto/imperio-medio.html
 www.slideshare.net/.../arte-egipcio-presentation-673792
 www.colegiorosales.es/webalumnos/sociales/arte/egiptoescultura.ppt
 www.juntadeandalucia.es/averroes/.../historiarte/Tema%2002%20Egipto.pdf
 www.sapiens.ya.com
 www.wikipedia.org/wiki/Arte_del_Antiguo_Egipto
 Assumpció Granero. www.slideshare.net/.../art-de-les-primeres-
civilitzacionsmesopotmia-i-egipte
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
Anar a índex…
BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

EGIPTE… romandrà en el record.EGIPTE… romandrà en el record.

EGIPTE. ESCULTURA.

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a EGIPTE. ESCULTURA.

Similar a EGIPTE. ESCULTURA. (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

EGIPTE. ESCULTURA.

Notas del editor