SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 66
Pintura   EL GRECO  COMENÇA… La Visitació  (1610-1613)
E L G R E C O L’apertura del cinquè segell:  la visió de Sant Joan de la resurrecció dels morts (1608-14)
DOMÉNIKOS THEOTOKÓPOULOS  EL GRECO (Creta, 1541 – Toledo, 1614) Creta depenia, en aquella època, de Venècia. En 1560-70, aproximadament, es traslladà a Venècia, atret per la fama de Ticià i Tintoretto. Autoretrat  (1595) EL GRECO
PINTURA MANIERISTA : CARACTERÍSTIQUES GENERALS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Trinidad   L’enterrament del comte d’Orgaz ,[object Object],El Salvador
Pintura ,[object Object]
La dormició de la Verge   (antes de 1567) Tremp i ou sobre fusta (61’4 x 45 cm) Catedral de la Dormició de la Verge, Ermoupolis, Syros 1)  Etapa de formació a Creta  (1541-1560). Realitza el seu primer aprenentatge com a pintor, copiant  icones  (imatges religioses de l’art cristià ortodox pintades sobre taula amb la tècnica del tremp).  Les seves primeres obres estan marcades per la  tradició bizantina , que el va impregnar d’un caràcter abstracte, ritual i simbòlic a l’hora de representar una imatge religiosa. Ús d’un  cromatisme sense  intervenció de la llum .
Baptisme de Crist Tríptic de Mòdena  (abans de Venècia) Tremp sobre fusta  (24 x 18 cm) Galleria Estense, Mòdena Tríptic que sintetitza la  formació bizantina  i el  nou estil d’Itàlia . Presenta una temàtica religiosa força repetida, després.
L’Anunciació (1567-1570) Tremp sobre taula  (26’7 x 20 cm) Museu del Prado, Madrid ,[object Object],[object Object]
La purificació del temple o L’expulsió dels mercaders (abans de Roma,1570) Oli sobre taullel (65 x 83 cm) National Gallery of Art, Washington ,[object Object]
La purificació del temple o L’expulsió dels mercaders (1570-75) Oli sobre llenç (117 x 150 cm)  Institute of Arts, Minneapolis (EEUU) 3)  Etapa romana.  Es va traslladar a Roma (1570-1576), acollit pel cardenal Farnese, on va entrar en contacte amb la pintura manierista de Miquel Àngel, que influirà molt en la  seva obra, sobretot, en el tractament del nu i l’estudi de l’anatomia humana i la terribilità michelangelesca, el sentit de la composició allargada i serpentejant dels cossos.  ,[object Object]
La purificació del temple o L’expulsió dels mercaders (el mateix tema, 25 anys després) (vers 1600) Oli sobre llenç (106 x 130 cm) National Gallery, Londres 4)  Etapa toledana . Cap al 1575 es trasllada a Espanya a treballar per Felip II i decorar amb les seves pintures El Escorial, a Madrid.
L’Anunciació  (1600) NIVELL DE TERRA NIVELL DEL CEL UNIÓ Tret  definitori
Pintura ,[object Object],La Trinidad  (1577) El martiri de Sant Maurici  i la legió Tebana (1580-81) L’Espoli o Espoliació (1577-79) ( FITXA 93 )
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Trinidad  (1577) Oli sobre llenç (300 x 179 cm) Museu del Prado, Madrid
Assumpció o Ascenció  (1577-1579) The Art Institute of Chicago La Trinidad  (1577) Oli sobre llenç (300 x 179 cm) Museu del Prado, Madrid Pintures per al retaule de  “ Santo Domingo el Antiguo” de Toledo
La Trinidad (1577) Oli sobre llenç (300 x 179 cm) Museu del Prado, Madrid ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Pintura ,[object Object],[object Object],L’Espoli o Espoliació (1577-79) Oli sobre llenç  (285 x 173 cm) Sagristia de la Catedral de Toledo
L’Espoli o Espoliació (1577-79) Oli sobre llenç  (285 x 173 cm) Sagristia de la Catedral de Toledo ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L’Espoli o Espoliació (1577-79) Oli sobre llenç  (285 x 173 cm) Sagristia de la Catedral de Toledo
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
El martiri de Sant Maurici i la legió Tebana (1580-81) Oli sobre llenç  (448 x 301 cm) Monesteri de San Lorenzo, El Escorial  ,[object Object],Pintura ,[object Object],[object Object]
El martiri de Sant Maurici i la legió Tebana (1580-81) Oli sobre llenç  (448 x 301 cm) Monesteri de San Lorenzo, El Escorial  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La dama de l’ermini (1577-1578) Cavaller de la mà en el pit (1583-85) Retrat de Cardenal Niño de Guevara (vers 1600) L’enterrament  del comte d’Orgaz (1586-88)
La dama de l’ermini (1577-1578)
Cavaller de la mà en el pit (1583-85) Oli sobre llenç (81 x 66 cm) Museu del Prado, Madrid ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Retrat del Cardenal Niño de Guevara (vers 1600) Oli sobre llenç  (171 x 108 cm) Metropolitan Museum of Art New York  ,[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],L’enterrament del comte d’Orgaz (1586-88)  Oli sobre llenç  (480 x 360 cm) Església de Santo Tomé Toledo
L’enterrament del comte d’Orgaz (1586-88)  Oli sobre llenç  (480 x 360 cm) Església de Santo Tomé Toledo ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Enterrament  del comte d’Orgaz (1586-88) Església de Santo Tomé,  Toledo El cel La terra CONTRAST ,[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
MÓN CELESTIAL ,[object Object],[object Object]
Expressivitat de les mans, en difícils escorços: són  “mans que parlen”: transmeten emocions interiors dels personatges
 
Són mostra d’una depurada tècnica pictòrica... … i l’efecte de transpariència de la blanca sobrepellissa del clergue sobre el color negre de la seva sotana. la brillantor metàlica de l’armadura del cavaller...
…  un fris ininterromput de caps (magnífica galeria de retrats de personatges toledans amb vestits negres de gola i punys blancs)… ...no n’hi ha monotonia en els rostres: individualitat i varietat d’actituds i moviments dels caps… ...rostres “metafísics”: trascendents, espirituals = fervor místic (profund sentiment religiós…) ...
En el nivell terrenal, de composició horitzontal (circumscrita en un rectangle, un recurs molt emprat en el Quattrocento), els sants Esteve i Agustí enterren al comte, mentre tots els homes importants de Toledo contemplen l’escena. El comte està representat mitjançant un profund escorç i vestit amb armadura.
Al Cel aguarden per a recollir l’ànima del comte, transportada per l’àngel, Crist, Sant Joan i la Verge (Deesis). A la dreta de Déu, Sant Pere i les claus del Paradís.
En l’esquadra un bigarrat grup de benaurats: Sant Pau, Sant Tomàs, entre els qual s’ha volgut identificar un retrat de Felip II, malgrat no haver mort.
[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object]
Detalls magnífics: En la representació del martiri de Sant Esteve, en les expressions dels rostres i el seu delicat joc de mirades, en les mans, que creen una sèrie de diagonals invisibles, que “parlen” o “ballen” entre si, posant en relació els diferents personatges.
SIGNIFICAT una al·lusió als Novíssims  o Postrimeries . FUNCIÓ religiosa- didàctica, commemorativa, decorativa. Significat i funció  de l’obra més famosa del Greco i, probablement, la que més clarament expressa la religiositat  contrareformista  amb el seu missatge de salvació de l’anima a través de les bones obres, tesi central de la doctrina catòlica, enfront de la salvació només per la fe, que defensava Luter.
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Sagrada Família (vers 1585) L’Anunciació (1597-1600) El Baptisme de Crist (1596-1600)
La Sagrada Família (vers 1585) Oli sobre llenç  (106 x 87,5 cm) The Hispanic Society of America New York
L’Anunciació (1597-1600)  Oli sobre llenç (114 x 67 cm) Museu Thyssen-Bornemisza Madrid ,[object Object]
El Baptisme de Crist (1596-1600) Oli sobre llenç (350 x 144 cm) Museu del Prado Madrid La Resurrecció de Crist (1596-1600)  Oli sobre llenç (275 x 127 cm) Museu del Prado Madrid
La Crucifixió (1596-1600)  Oli sobre llenç (312 x 169 cm) Museu del Prado Madrid Pentecostés (1596-1600)  Oli sobre llenç (275 x 127 cm) Museu del Prado Madrid
Sant Andreu i Sant Francesc (1595) Oli sobre llenç (167 x 113 cm) Museu del Prado Madrid Les llàgrimes de Sant Pere  (vers 1605)
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Visitació  (1610-1613) L’apertura del cinquè segell:  la visió de Sant Joan  de la resurrecció dels morts (1608-14)  Laocoont  (1610)
Vista de Toledo ( 1597-99) Oli sobre llenç (121,3 x 108,6 cm) Metropolitan Museum of Art New York ,[object Object]
Vista i plànol de Toledo (vers 1610) Oli sobre llenç (132 x 228 cm) Museu de El Greco, Toledo
La Visitació  (1610-1613)
L’apertura del cinquè segell:  la visió de Sant Joan de la resurrecció dels morts (1608-14)  Oli sobre llenç  (222,3 x 193 cm) Metropolitan Museum of Art New York ,[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA)
L A O C O O N T L A O C O O N T (1610) Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA)
Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA) ,[object Object]
Covarrubias .   Nova “ Puerta de Bisagra”  de  Toledo  (1550). Baix el frontó triangular veim l’escut imperial de l’àguila bicèfala de l’emperador Carles Vè.
ART   BARROC
ART BARROC   Comença  …

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaJulia Valera
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓAssumpció Granero
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàJulia Valera
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigJulia Valera
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTEAssumpció Granero
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Julia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.Mario Montal
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCKAssumpció Granero
 

La actualidad más candente (20)

Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maig
 
Escultura barroca
Escultura barrocaEscultura barroca
Escultura barroca
 
5.4. ESCULTURA GÓTICA EN ESPAÑA
5.4. ESCULTURA GÓTICA EN ESPAÑA5.4. ESCULTURA GÓTICA EN ESPAÑA
5.4. ESCULTURA GÓTICA EN ESPAÑA
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Mare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellersMare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellers
 
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
7.Artemisia Gentileschi: Judit i Holofernes
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
Arte Del Renacimiento
Arte Del RenacimientoArte Del Renacimiento
Arte Del Renacimiento
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
 

Destacado (20)

ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Group work assessment rubric
Group work assessment rubricGroup work assessment rubric
Group work assessment rubric
 
Tema 9 art preromàmic
Tema 9  art preromàmicTema 9  art preromàmic
Tema 9 art preromàmic
 
Arquitectura Quattrocento
Arquitectura Quattrocento Arquitectura Quattrocento
Arquitectura Quattrocento
 
Socialpreu
SocialpreuSocialpreu
Socialpreu
 
PINTURA GÒTICA FLAMENCA
PINTURA GÒTICA FLAMENCAPINTURA GÒTICA FLAMENCA
PINTURA GÒTICA FLAMENCA
 
Hispano musulmà
Hispano musulmàHispano musulmà
Hispano musulmà
 
Art PrerromàNic
Art PrerromàNicArt PrerromàNic
Art PrerromàNic
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
Pintura gótica
Pintura góticaPintura gótica
Pintura gótica
 
Pintura Quattrocento
Pintura QuattrocentoPintura Quattrocento
Pintura Quattrocento
 
La situació de la dona
La situació de la donaLa situació de la dona
La situació de la dona
 
El naixement de l'escriptura llatina
El naixement de l'escriptura llatinaEl naixement de l'escriptura llatina
El naixement de l'escriptura llatina
 
Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
 
Pintura Barroc
Pintura BarrocPintura Barroc
Pintura Barroc
 
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y PaleocristianaEscultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
Escultura de Creta, Micena, Grecia, Etrusca, Roma y Paleocristiana
 
Arte Mesopotamico
Arte MesopotamicoArte Mesopotamico
Arte Mesopotamico
 
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS17. NÒTRE-DAME. PARÍS
17. NÒTRE-DAME. PARÍS
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
 

Similar a El Greco (20)

El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 
L'enterrament del senyor d'Orgaz
L'enterrament del senyor d'OrgazL'enterrament del senyor d'Orgaz
L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'OrgazEl greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
El greco: L'enterrament del senyor d'Orgaz
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Plàstica Gòtica
Plàstica GòticaPlàstica Gòtica
Plàstica Gòtica
 
Pintura Espanyola Del Segle XVI. El Greco
Pintura Espanyola Del Segle XVI. El GrecoPintura Espanyola Del Segle XVI. El Greco
Pintura Espanyola Del Segle XVI. El Greco
 
L'enterrament del senyor d'orgaz
L'enterrament del senyor d'orgazL'enterrament del senyor d'orgaz
L'enterrament del senyor d'orgaz
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
 
La Pietat
La PietatLa Pietat
La Pietat
 
La P I E T A T
La  P I E T A TLa  P I E T A T
La P I E T A T
 
Evolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artEvolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'art
 
4. pintura renaixement
4. pintura renaixement4. pintura renaixement
4. pintura renaixement
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Delacroix
DelacroixDelacroix
Delacroix
 
La volta de la capella Sixtina
La volta de la capella SixtinaLa volta de la capella Sixtina
La volta de la capella Sixtina
 
13. romanticisme
13. romanticisme13. romanticisme
13. romanticisme
 
10 escultura xix
10  escultura  xix10  escultura  xix
10 escultura xix
 
13.el greco mar mudarra
13.el greco mar mudarra13.el greco mar mudarra
13.el greco mar mudarra
 

Más de Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

Más de Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

El Greco

  • 1. Pintura EL GRECO COMENÇA… La Visitació (1610-1613)
  • 2. E L G R E C O L’apertura del cinquè segell: la visió de Sant Joan de la resurrecció dels morts (1608-14)
  • 3. DOMÉNIKOS THEOTOKÓPOULOS EL GRECO (Creta, 1541 – Toledo, 1614) Creta depenia, en aquella època, de Venècia. En 1560-70, aproximadament, es traslladà a Venècia, atret per la fama de Ticià i Tintoretto. Autoretrat (1595) EL GRECO
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7. La dormició de la Verge (antes de 1567) Tremp i ou sobre fusta (61’4 x 45 cm) Catedral de la Dormició de la Verge, Ermoupolis, Syros 1) Etapa de formació a Creta (1541-1560). Realitza el seu primer aprenentatge com a pintor, copiant icones (imatges religioses de l’art cristià ortodox pintades sobre taula amb la tècnica del tremp). Les seves primeres obres estan marcades per la tradició bizantina , que el va impregnar d’un caràcter abstracte, ritual i simbòlic a l’hora de representar una imatge religiosa. Ús d’un cromatisme sense intervenció de la llum .
  • 8. Baptisme de Crist Tríptic de Mòdena (abans de Venècia) Tremp sobre fusta (24 x 18 cm) Galleria Estense, Mòdena Tríptic que sintetitza la formació bizantina i el nou estil d’Itàlia . Presenta una temàtica religiosa força repetida, després.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12. La purificació del temple o L’expulsió dels mercaders (el mateix tema, 25 anys després) (vers 1600) Oli sobre llenç (106 x 130 cm) National Gallery, Londres 4) Etapa toledana . Cap al 1575 es trasllada a Espanya a treballar per Felip II i decorar amb les seves pintures El Escorial, a Madrid.
  • 13. L’Anunciació (1600) NIVELL DE TERRA NIVELL DEL CEL UNIÓ Tret definitori
  • 14.
  • 15.
  • 16. Assumpció o Ascenció (1577-1579) The Art Institute of Chicago La Trinidad (1577) Oli sobre llenç (300 x 179 cm) Museu del Prado, Madrid Pintures per al retaule de “ Santo Domingo el Antiguo” de Toledo
  • 17.
  • 18.  
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.  
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29. La dama de l’ermini (1577-1578)
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38. Expressivitat de les mans, en difícils escorços: són “mans que parlen”: transmeten emocions interiors dels personatges
  • 39.  
  • 40. Són mostra d’una depurada tècnica pictòrica... … i l’efecte de transpariència de la blanca sobrepellissa del clergue sobre el color negre de la seva sotana. la brillantor metàlica de l’armadura del cavaller...
  • 41. … un fris ininterromput de caps (magnífica galeria de retrats de personatges toledans amb vestits negres de gola i punys blancs)… ...no n’hi ha monotonia en els rostres: individualitat i varietat d’actituds i moviments dels caps… ...rostres “metafísics”: trascendents, espirituals = fervor místic (profund sentiment religiós…) ...
  • 42. En el nivell terrenal, de composició horitzontal (circumscrita en un rectangle, un recurs molt emprat en el Quattrocento), els sants Esteve i Agustí enterren al comte, mentre tots els homes importants de Toledo contemplen l’escena. El comte està representat mitjançant un profund escorç i vestit amb armadura.
  • 43. Al Cel aguarden per a recollir l’ànima del comte, transportada per l’àngel, Crist, Sant Joan i la Verge (Deesis). A la dreta de Déu, Sant Pere i les claus del Paradís.
  • 44. En l’esquadra un bigarrat grup de benaurats: Sant Pau, Sant Tomàs, entre els qual s’ha volgut identificar un retrat de Felip II, malgrat no haver mort.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48. Detalls magnífics: En la representació del martiri de Sant Esteve, en les expressions dels rostres i el seu delicat joc de mirades, en les mans, que creen una sèrie de diagonals invisibles, que “parlen” o “ballen” entre si, posant en relació els diferents personatges.
  • 49. SIGNIFICAT una al·lusió als Novíssims o Postrimeries . FUNCIÓ religiosa- didàctica, commemorativa, decorativa. Significat i funció de l’obra més famosa del Greco i, probablement, la que més clarament expressa la religiositat contrareformista amb el seu missatge de salvació de l’anima a través de les bones obres, tesi central de la doctrina catòlica, enfront de la salvació només per la fe, que defensava Luter.
  • 50.
  • 51. La Sagrada Família (vers 1585) Oli sobre llenç (106 x 87,5 cm) The Hispanic Society of America New York
  • 52.
  • 53. El Baptisme de Crist (1596-1600) Oli sobre llenç (350 x 144 cm) Museu del Prado Madrid La Resurrecció de Crist (1596-1600) Oli sobre llenç (275 x 127 cm) Museu del Prado Madrid
  • 54. La Crucifixió (1596-1600) Oli sobre llenç (312 x 169 cm) Museu del Prado Madrid Pentecostés (1596-1600) Oli sobre llenç (275 x 127 cm) Museu del Prado Madrid
  • 55. Sant Andreu i Sant Francesc (1595) Oli sobre llenç (167 x 113 cm) Museu del Prado Madrid Les llàgrimes de Sant Pere (vers 1605)
  • 56.
  • 57.
  • 58. Vista i plànol de Toledo (vers 1610) Oli sobre llenç (132 x 228 cm) Museu de El Greco, Toledo
  • 59. La Visitació (1610-1613)
  • 60.
  • 61.
  • 62. L A O C O O N T L A O C O O N T (1610) Laocoont (1610) Oli sobre llenç (142 x 193 cm) National Gallery of Art Washington (EUA)
  • 63.
  • 64. Covarrubias . Nova “ Puerta de Bisagra” de Toledo (1550). Baix el frontó triangular veim l’escut imperial de l’àguila bicèfala de l’emperador Carles Vè.
  • 65. ART BARROC
  • 66. ART BARROC Comença …

Notas del editor

  1. A los diez años de llegar a Toledo - y a pesar de los descalabros sufridos con la catedral por el Expolio de Cristo y con Felipe II por el Martirio de San Mauricio - El Greco se ha labrado una importante fama en la ciudad castellana. La élite eclesiástica le ha escogido como su pintor y le encarga gran parte de las obras que se realizaban en la Ciudad Imperial. Así surge la obra maestra de Doménikos: el Entierro del señor de Orgaz. La escena fue realizada para la iglesia de Santo Tomé - de la que el pintor era parroquiano al habitar en las casas del Marqués de Villena que se encontraban en las cercanías - por encargo del párroco don Andrés Núñez de Madrid. El protagonista del enorme lienzo es don Gonzalo Ruiz de Toledo, señor de Orgaz - y no conde como acostumbramos a denominarle, ya que sus descendientes no obtuvieron el condado hasta el siglo XVI, por lo que el título tradicional del cuadro debería ser cambiado -. Este noble toledano vivió a caballo de los siglos XIII y XIV, y tuvo especial relevancia por sus obras de caridad y por las donaciones que hizo a las instituciones eclesiásticas de la ciudad. Gracias a la ayuda de don Gonzalo, los monjes agustinos que vivían en la parroquia de San Esteban, a orillas del Tajo, consiguieron trasladarse al lugar donado por el noble para construir allí una nueva iglesia. Cuando murió don Gonzalo en el año 1323 pidió ser enterrado en su parroquia, la de Santo Tomé. En el momento de enterrar su cuerpo en la fosa, aparecieron milagrosamente San Esteban y San Agustín para depositarle, siendo éste el momento elegido por el pintor. Al ser monjes agustinos de San Esteban a quienes patrocinó don Gonzalo fueron ambos santos los que aparecieron. Ésta es la temática de la obra, pero ¿cuál es el motivo por el que se realizó?. Antes de fallecer, don Gonzalo legó ciertas rentas de la villa de Orgaz - de la que era señor como ya hemos indicado - a la iglesia de Santo Tomé, donde debía ser enterrado. Estas cantidades anuales fueron pagadas religiosamente por la villa a la iglesia todos los años hasta 1564, cuando las gentes de Orgaz decidieron unilateralmente finalizar la donación. Don Andrés Nuñez, párroco de Santo Tomé en aquellos momentos, inició un pleito contra la villa para recuperar esas rentas, obteniendo el respaldo judicial. Con las ganancias obtenidas decidió mejorar la capilla funeraria de don Gonzalo Ruiz, incluyéndose entre estas mejoras el cuadro de El Greco. El contrato fue firmado por Doménikos en 1586 y en él se incluyen las líneas maestras de la composición. La obra se divide claramente en dos partes. En la zona inferior está el milagro, trasladado al siglo XVI, contemplado por un buen número de nobles toledanos contemporáneos de El Greco. En la parte baja de la imagen se observa en primer plano el milagro, con la figura de don Gonzalo en el centro en el momento de ser depositado por los dos santos: San Agustín - vestido de obispo - que le agarra por los hombros y San Esteban - como diácono, representando en su casulla su propio martirio - que le sujeta por los pies. Junto a ellos encontramos un niño vestido de negro, que porta una antorcha y lleva un pañuelo con una fecha: 1578; esto hace suponer que se trata del hijo de Doménikos, Jorge Manuel, nacido en ese año. A la derecha se sitúa don Andrés Nuñez de Madrid, el párroco de Santo Tomé, que abre las manos y eleva su mirada hacia el cielo, vistiendo la saya blanca de los trinitarios. Le acompañan dos sacerdotes más: uno, con capa pluvial negra, lee ensimismado el Libro de Difuntos y otro porta la cruz procesional y tiene la mirada perdida. A la izquierda aparecen dos figuras con hábitos de franciscanos y agustinos, siendo estas tres Órdenes las más importantes de la ciudad. Tras estas figuras se encuentran los nobles toledanos que asisten al milagro, vestidos con trajes negros y golillas blancas. Sus manos indican el escaso movimiento existente en la escena y refuerzan la expresividad de sus rostros, en los que El Greco ha sabido captar diferentes estados de ánimo, siendo el más generalizado la aceptación sincera de lo sobrenatural. Se han identificado algunos personajes como don Diego de Covarrubias y su hermano Antonio; un posible autorretrato en la figura que mira hacia el espectador; don Juan de Silva, Protonotario Mayor de Toledo que aparece para certificar el milagro, en el centro de la imagen, elevando su mirada hacia el cielo. Esta zona inferior se circunscribe claramente en un rectángulo - recurso muy empleado en el Quattrocento - en el que desaparece el suelo y las figuras se van hacia adelante por el peso del cadáver y la isocefalia de los nobles, que anula de esta manera la perspectiva. Encontramos las mismas tonalidades: blanco, negro y dorado. Curiosamente el dorado resalta la luminosidad del blanco y la oscuridad del negro. Los detalles de las vestimentas y de la armadura demuestran la elevada calidad de la pintura de Doménikos, a pesar de la pincelada suelta que emplea. Los destellos de la luz reflejándose en la armadura son sorprendentes. La zona superior se considera la zona de Gloria, hacia donde se dirige el alma de don Gonzalo. Se organiza a través de un rombo, crea un movimiento ascendente hacia la figura de Cristo que corona la composición. Viste hábito blanco - símbolo de la pureza - y está sentado, siendo una de las enormes figuras tradicionales del candiota cuyo canon estético rompe con el tradicional. A su derecha vemos a la Virgen, vestida con sus tradicionales colores azul y rojo, que simbolizan la eternidad y el martirio, respectivamente. Frente a María se sitúa una figura semidesnuda que se identifica con San Juan Bautista, siendo ambos los medios de intercesión y salvación ante Dios. De esta manera se representa una Deesis, muy habitual en el arte bizantino. En la zona izquierda de la Gloria encontramos a San Pedro, portando las llaves de la Iglesia, junto a querubines, ángeles y otros santos. En la derecha se sitúan San Pablo, Santo Tomás - con una escuadra - e incluso Felipe II, a pesar de no haber fallecido, como también hizo Tiziano para Carlos V en la Gloria, hoy en el Museo del Prado. Estas figuras de la zona superior tienen mayor movimiento, acentuándose algunos escorzos como el del ángel del centro de la imagen. Las tonalidades se han hecho más variadas como el amarillo, el verde o el naranja, colores totalmente manieristas junto a los tradicionales de la Escuela veneciana, presididos por el azul, el rojo y el blanco. Entre ambas zonas existen numerosos nexos de unión que hacen que la obra no esté formada por dos partes aisladas entre sí. El primero viene determinado por la luz, ya que el episodio se desarrolla en un interior y la única luz existente procede de la parte superior. En la zona baja encontramos algunos personajes que miran hacia arriba como el párroco, el Protonotario Mayor de Toledo o la figura que se sitúa tras el sacerdote que lee. La Virgen mira hacia abajo como si fuera a recibir el alma de don Gonzalo, que es transportada por el ángel con las alas desplegadas, la figura que se sitúa entre medias de los dos mundos. Incluso la cruz procesional se eleva hasta la zona celestial. Respecto a la técnica, Doménikos trabaja la obra con manchas de color, como había aprendido en su estancia veneciana. Si se observa detenidamente apreciamos la ausencia casi total de dibujo; en la zona de los nobles toledanos el traje está conseguido a través de manchas negras que soportan los rostros y las manos, enmarcados por las golillas y los puños obtenidos con manchas de pasta blanca. La escena tiene un elevado componente didáctico al aparecer la pequeña figura de Jorge Manuel señalando con su mano izquierda al señor de Orgaz. De esta manera indica cuál es el destino del hombre que ha realizado buenas acciones en su vida, considerándose las obras de caridad como condición indispensable para la salvación eterna. El rechazo de estas buenas acciones como determinantes para el resultado final por parte de las doctrinas protestantes llevaría al Catolicismo a realizar una especie de "cruzada" para resaltar el valor de la caridad, siendo este cuadro un típico ejemplo de la Contrarreforma. No debemos olvidar que la integración de Doménikos en el mundo religioso de Toledo fue muy efectiva, convirtiéndose en el pintor de lo espiritual. Igual que ocurrió con el Expolio de Cristo para la catedral de Toledo, con el Entierro también aparecieron problemas económicos. En el contrato se estipulaba que El Greco realizaría la obra en un año, recibiendo 100 ducados como adelanto y corriendo con los gastos de material. Se reflejaba que sería el sistema de tasación por el que se determinaría el precio final. Los primeros tasadores fijaron la cantidad de 1.200 ducados, cifra que pareció muy elevada al párroco de Santo Tomé, quien pidió que se revisara la tasación con el fin de rebajar el precio. Sin embargo, el segundo equipo tasador elevó la cantidad inicial a 1.600. Don Andrés Núñez decidió volver a apelar, dictando el Consejo Arzobispal que se pagara a Doménikos los 1.200 ducados iniciales. El pintor aceptó de mala gana el veredicto pero prefirió el dinero a perderse en pleitos que no condujeran a nada. De esta historia podemos deducir la escasez económica de la parroquia de Santo Tomé, origen del conflicto entre las partes. Tuvo que ser el propio don Andrés quien sufragase los gastos con dinero de su bolsillo. A pesar de este enfrentamiento, párroco y pintor mantuvieron sus buenas relaciones. Coleccion 100 (c) 2001 Ediciones Dolmen S.L .