16. Ghiberti Portes Nord del Baptisteri 2 dels 28 panells de marc gòtic quatrilobulat amb els temes de L’ Anunciació i El baptisme de Jesús .
17. Ghiberti Panells de les Portes nord del Baptisteri amb escenes de la vida de Jesús ( Oració a l’Hort i Tempesta al llac de Tiberíades). Detall d’una cara entre els medallons.
18. Ghiberti Les Portes del Paradís (1425-1452) Deu panells d’estructura quadrada amb temes bíblics.
19. Lorenzo Ghiberti . Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
20. Lorenzo Ghiberti . Portes del Paradís. Baptisteri. 1425-1452. Florència (general)
21.
22.
23. Ghiberti Un dels deu panells de la Porta del Paradís Josep i els seus germans . Els relleus tenen un marcat efecte pictòric i il·lusionista.
24. Lorenzo Ghiberti Portes del Paradís (baptisteri) Florència (1425-1452). Detall Josep i els seus germans.
25. LORENZO GHIBERTI PORTES DEL PARADÍS (Baptisteri de Florència, detall Josep i els seus germans )
26. Ghiberti Portes del Paradís - Josué entra victoriós a Jericó duent l’arca de l’aliança. - El rei jueu Saül dirigeix el seu exèrcit.
27. Ghiberti Portes del Paradís Retrats que l’artista incorpora a les portes i figura de profeta.
29. CAÍN I ABEL - Foren molt admirades. -Miquel Àngel: “Són dignes de ser les Portes del Paradís”.
30. - Comparar el mateix tema, en les dues portes, permet observar les diferents solucions estètiques de Ghiberti, abans i després de la irrupció en l’escena artística del jove Donatello. - La presentada al concurs de 1401 continua la tradició gòtica: mateixa profunditat del relleu en totes les figures i aquestes no varien de proporcions en funció de la llunyania.
31.
32.
33.
34. CONCLUSIÓ: - Recursos pictòrics: Reducció de la proporció de les figures amb la tècnica de la persectiva i la indefinició que comporta la llunyania. - Recurs típicament escultòric: Diferents tipus de relleu. - Recursos que havien estat utilitzats per Donatello en el relleu de Sant Jordi i el Drac (1420), esculpit al pedestal de l’estàtua de Sant Jordi (Església d’Orsanmichele, Florència).
35. SANT JORDI (1417-1420): “maduresa o plenitud” - L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal. DONATELLO
36. Ghiberti Estàtua de Sant Mateu Fornícula d’ Orsanmichele - Les 14 fornícules, que hi ha al voltant de l’església quadrada (abans era un graner) d’ORSANMICHELE, varen ser adjudicades als principals gremis de Florència per a què les farcissin d’estàtues de sants
39. DONATELLO (1386-1466) Va ser deixeble de Lorenzo Ghiberti . Primera obra important: Sant Jordi per a una fornícula d’Orsanmichele.
40.
41.
42. DONATO DI NICCOLO, “Donatello” - És un dels grans escultors del Quattrocento. - Sent més interès per la figura humana aïllada que per les grans composicions de caràcter pictòric i narratiu. Representarà la figura humana de molt diverses edats i actituds, i recuperà la figura exempta. - Cerca la veracitat en la representació del cos humà, cosa per la qual s’interessa per l’anatomia, el moviment corporal i les relacions espacials. - La mida o proporció es fixa en un cànon d’entre nou i deu caps. - La representació de l’home nu constitueix un tema primordial. (1386-1446)
47. Donatello - Detall dels “putti” que corren (Relleu de la Cantoria). - Cap de Sant Joan Baptista (Museu de la Catedral de Florència).
48. SANT JORDI (1415-1420): “maduresa o plenitud” - L’escultura està realitzada per a ser col·locada en l’exterior, cosa per la qual té un punt de vista frontal i cert condicionament del marc arquitectònic.
49. SANT JORDI - Cap aixecat i mirada il·luminada per la fe, ideal del cavaller cristià. - S’alça sobre un basament, decorat amb un relleu de la seva victòria sobre el drac. - Diuen que el David de Miquel Àngel té una cara semblant.
50. Donatello Dues obres per a Orsanmichele Sant Marc i Sant Pere Escultures que encara marquen una dependència, totes elles, del marc arquitectònic, perquè estan fetes per a ocupar una fornícula, que imposa un punt de vista únic, és a dir, per a ser vistes frontalment.
55. Donatello . David. 1440. Museu del Bargello. Florència - Se’l representa com un jove camperol. - Com a primer nu del Renaixement, tan sols du capell i botes. - Amb expressió pensant i cap inclinat, acaba de vèncer a Goliath, i es recolza en la seva cama dreta, mentre el peu esquerre es troba sobre el cap de Goliath, que acaba de tallar.
56.
57.
58.
59.
60. - El poderós cap barbat de Goliat, als peus de l’heroi, posa el contrapunt a l’expressió serena i digna del futur rei d’Israel i avantpassat de Crist.
61.
62.
63. Donatello als relleus va utilitzar el “schiacciatto”, que accentua la sensació tridimensional, mitjançant lleugeres variacions en la profunditat del relleu, dels diferents plans de la composició, i arriba, fins i tot, a enfonsar les línies, per sota del pla, en els elements més llunyans de la composició. - Detall del Festí d’Herodes, Pila baptismal del Baptisteri de Siena (1423-1427). - I Anunciació (1430) de la Santa Croce de Florència .
65. Donatello Púlpit de Sant Llorenç Detalls dels relleus de bronze. Crist amb la Creu, Crucifixió i Resurrecció.
66. Donatello Detalls dels relleus dels púlpits de Sant Llorenç. Oració a l’Hort .- Davallament del cos de Crist. Gran força expressiva i sentiment religiós profund.
67. Donatello . Sant Joan Evangelista (esculpit per a la Catedral de Florència). - Representa l’home en edat més avançada . Hom diu que és un clar precedent del Moisés de Miquel Àngel. - A la seva obra, Sant Joan Evangelista, i les quatre estàtues dels profetes Sant Joan Baptista, Habacuc, Jeremies i Abdies, esculpides per als nínxols del campanar de la catedral de Florència, mostra una gran expressivitat, i són exemple del vessant dramàtic de la seva escultura.
68.
69.
70.
71. Donatello. Sant Jordi “ maduresa o plenitud” Donatello Habacuc “ senectut o vellesa”
78. Jacopo della Quercia (1375-1438) Com Brunelleschi tampoc va tenir èxit en el concurs de 1401 per a les portes del Baptisteri. És autor de la Tomba d’Hilària del Carretto .
79. Lucca della Robbia Cantoria de la Catedral de Florència - De temperament molt distint a Donatello, representa l’aspecte amable de la vida. - Aquesta cantoria contrasta per la seva serenitat amb el dinamisme de la Cantoria de Donatello.
80. Lucca della Robbia Detall dels músics i dels nins, que canten i ballen, de la Cantoria de la Catedral de Florència .
81.
82. Lucca della Robbia I després els seu fill Andrea, tots dos s’especialitzen fent medallons i timpans de terracuita vidriada policromada, especialment de blanc i blau (per exemple, els “putti” que ornamentent el pòrtic de l’Hospital dels Innocents de Florència, de Filippo Bruneleschi).
83. Lucca della Robbia Timpà de la Resurrecció de la Sagristia de la catedral de Florència Verge amb el Nin i Àngels
90. Andrea del Verrocchio El “Condottiero” Bartolomeo Colleoni Venècia Ferotge realisme.
91.
92.
93.
94. Andrea del Verrocchio - Incredulitat de Sant Tomàs (Fornícula d’Orsanmichele). - David.
95.
96.
97. Dos gran retratistes del Quattrocento: Desiderio de Settignano (Retrat de dama) i Benedetto da Maiano (Retrat de Pietro Mellini, també autor del Palau Strozzi).