2. Des de la Revolució Industrial el capitalisme es va configurar com un sistema en què
els sistemes de producció i el que s’hi produeix són propietat privada.
Maquinària
Fàbriques
SISTEMES DE PRODUCCIÓ
PRODUCCIÓ
PROPIETAT PRIVADA
Terra

3. La burgesia o classe capitalista era a
la que pertanyia aquesta propietat.
Mentre que l’altra majoria, els assalariats
només tenien la capacitat de treballar i anar
a ser llogats a canvi d’un salari.
Treballadors i empresaris es relacionen mitjançant el mercat. Els treballadors obtenen un
salari pel seu treball i els empresaris realitzen ofertes laborals.
Salari major a aquell grup de
treballadors amb una qualificació
més elevada (poca oferta).
Salari menor a aquell grup de
treballadors amb una qualificació
baixa (més oferta).

4. El capitalisme, a més, és un sistema d’ iniciativa lliure i no planificat, que té com a
objectiu obtenir el màxim benefici individual.
Els propietaris del mitjans
de producció
Maximitzar el benefici
que obtenen amb la seva
propietat
Assalariats
Volen un salari més alt
La competitivitat entre empresaris per aconseguir una
quota de mercat més gran fa que:
Reduixin
costos i preus
Tècniques més
productives
Costos salarials tan
baixos com es pugui

5. Els desajustos entre l’oferta i la demanda provocaven crisis periòdiques, que
segons els plantejaments liberals es corregeixen ajustant els costos(els salaris) o
la producció (l’oferta)
Durant el segle XIX van desaparèixer les crisis de subsistència
En canvi, les crisis econòmiques seguien presents a aquesta època en les quals:
Productes no es venen
Els preus cauen
Beneficis disminueixen
Empreses tanquen
Atur augmenta
Només empresaris amb més
recursos o els que tenen
costos més baixos sobreviuen