MODERNISME MALLORQUÍ

Història de l’art
IES RAMON LLULL (PALMA)
Ma Assumpció Granero Cueves

46
CASA MILÀ O LA PEDRERA
(1907-1910). BARCELONA
ANTONI GAUDÍ I CORNET
(1752-1926) 1v

NOMS:
 Espanya: Modernisme.
 França i Bèlgica: Art Nouveau.
 Àustria: Sezession.
 Anglaterra: Modern Style.
 Alemanya: Jugendstil.

Història de l’art
contemporani

Modernisme
europeu
(2a meitat segle XIX
principi segle XX)

Modernisme
català i mallorquí
(2a meitat segle XIX
principi segle XX)

Índex Modernisme
 Modernisme ondulant
 Bèlgica
- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble
- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art
Nouveau)
 França
- Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro
 Modernisme geomètric
 Gran Bretanya
- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow
 Àustria
- Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica,
Caixa d’Estalvis
- Olbrich: Edifici Seccesió
- Hoffmann: Palau Stoclet
 Modernisme català i mallorquí
 Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-
restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de
Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel
Palma
 Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí
 Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i
Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà
(La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal
Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu
Palma, Monestir LLuc

 Europa a finals del segle XIX.
 Explosió de llibertat.
 Ruptura amb els estils dominants.
 Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.
 Brussel·les.
 Viena.
 Barcelona.

 Inspiració en la naturalesa.
 Tendència a l’ús d’imatges femenines.
 Preferència de l’ornamentació curvilínia.
 Gran preocupació por fusionar la vida
quotidiana amb l’art.

 Bèlgica: Victor Horta
 França: Hector Guimard
 Viena: Otto Wagner
 Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet

ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS
WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

MallorcaEl modernisme mallorquí té clara influència
catalana, en no existir aquí una alta burgesia
com en Catalunya.
Cronològicament coincideix amb l’inici del
turisme, cosa que fa necessari la construcció
de nous edificis i s’incrementen les relacions
amb la península. Sorgeix la Renaixença.
A Mallorca el modernisme es dóna sobretot en
Palma i els voltants. També en Lluc i en
Sóller.
Palma estava envoltada per murades i se’n
comença a xerrar de enderrocar-les per poder
engrandir la ciutat.
En 1902, Alfons XIII va
donar el seu permís per
ensorrar-les amb la
condició que hi hagués una
planificació urbanística que
acollís els barris perifèrics.

Mallorca
 Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
 Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
La introducció del modernisme a Mallorca es degué a la presència de
figures tan representatives del modernisme català com Antoni Gaudí
i Cornet i, també, Lluís Domènech i Montaner, entre d'altres, els
quals es varen traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encàrrec.

La majoria d'obres modernistes es va fer a càrrec de la iniciativa privada,
impulsada per la nova burgesia mallorquina, la qual, a començaments del
segle XX, es va veure enriquida gràcies al comerç, la indústria i
l'emigració. La generació d'arquitectes locals va adoptar el nou estil i deixà la
seva empremta a un conjunt d'edificis destinats a la vida social, l'àmbit
privat i el món comercial i industrial.
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Fou cridat pel bisbe Pere Joan
Campins per a reformar la
Catedral (1904-1914).

Reformes:
Traslladà el cor des del centre de la
nau central (cor renaixentista) al
presbiteri i disposa el cadiram per
als cantors a la part de darrere
l’altar i amb dos costats de l’altar, és
a dir, als murs laterals de la capella
Reial.

Reformes:
Va fer la decoració de ceràmica, amb els escuts d'armes dels bisbes de
Mallorca, ceràmica ubicada al mur de cada costat de la càtedra episcopal (a
base de rajoles daurades).

Reformes:
Va eliminar el retaule barroc de la capella Reial que impedia la visibilitat de la
Capella de la Trinitat.

ANTONI GAUDÍ I
CORNET (1852-26)

Reformes:
És obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.

Última Hora. Noticias
Mercè Gambús y Antònia Reig, responsables de la investigación y la restauración.
31-10-2011 | Jaume Morey

Reformes:
Va dur a terme la il·luminació mitjançant canelobres situats en les columnes
(els lampadaris o “trobigueres”).

Reformes:
Instal·la el baldaquí que havia de
ser provisional.

SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUDÍ.

Reformes:
Comença a obrir vitralls i rosasses, i va fer uns vitralls sobre la verge i els
sants.

Reformes:
Així com el tornaveu de la cantoria o
trona major, que es va retirar per la raó
de què ja n’hi havia megafonia.
Es va tornar a instal·lar una rèplica del de
Gaudí, feta per l’arquitecte eivissenc
Elies Torres, que s’ha pogut contemplar
des de divendres 26 de febrer de 2010,
en principi, fins a octubre de 2010, a la
mateixa Catedral.
La seva instal·lació va suscitar una diversitat
d’opinions sobre la conveniència de la seva
futura ubicació i, a la fi, va ser desmuntat el
dia 11 d’abril de 2013.

• Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha
presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la
Seu de Palma.
• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que
s’exposa.
• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes
d’octubre de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a
Mallorca.

SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS
REFORMA ANTONI GAUDÍ.

va ser desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.

Reformes:
Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió I Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim
Torres-García. Josep M. Jujol començà a policromar el cadirat i el mur
posterior amb una representació de l'univers amb esquitxos de pintura.
Aquesta intervenció s'interrompé, tot just començada, per l'oposició que provocà,
però la part feta encara és visible.

L’obra de Gaudí va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que
els lampadaris de les columnes, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa
a les columnes, el cadiram dels cantors semblava un tramvia …, entre d’altres
coses com, la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris
mudèjar. Gaudí se’n va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va disposar
a fer el projecte de la Sagrada Família (1914), deixant en mans de Joan Rubió i
Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.

La Seu de Mallorca i Gaudí - E. Taltavull
ANTONI GAUDÍ I
CORNET (1852-26)

També va reformar l’església,
l’hostatgeria i el camí del rosari del
monestir de Lluc.
Tampoc ho va acabar i se’n va encarregar
el seu deixeble, que també va treballar en
l’església de Sóller i en la Banca
d’estil neogòtic.

GRAN HOTEL, PALMA (1903).

 Lluís Domènech i Montaner (1850-1930). Arquitecte,
historiador, humanista i polític català, dissenyador de
tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un
dels principals protagonistes del modernisme català, com a
arquitecte es va avançar a les propostes arquitectòniques
europees, amb un llenguatge innovador i una
arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador
de totes les arts, i una concepció global de l’edifici.
 Va estudiar arquitectura en Barcelona i
Madrid. Fou director de l’Escola
d’arquitectura de Barcelona. Era un
home molt culte que, de tant en tant,
també escrivia articles de premsa.
 Són obres teòriques seves: “En busca
d’una arquitectura nacional” (1878) i una
monumental “Història general de l’art”,
que va continuar Puig i Cadafalch.

JOSEP PUIG I CADAFALCH
Va ser alumne de Lluís Domènech i
Muntaner.
Aquest des de la seva posició de director de
l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil
que hi adaptaren molts dels seus alumnes.
Puig i Cadafalch considerava al mestre
"l'home d'un període i una escola artística,
que ha estat el ressò de desenvolupaments
artístics d'altres països, adaptant-los amb un
caràcter especial propi, amb un caràcter
innovador“.

EDITORIAL MONTANER I SIMÓN.
SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.

CASTELL DELS TRES DRACS
(1888, BARCELONA)
o CAFÉ RESTAURANT DE
L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL
DE BARCELONA.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)

CASA DE LLEÓ MORERA. BARCELONA, 1902.

GRAN HOTEL, PALMA.

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Gran hotel =
Situat en el número 7 de la
palmesana Plaça Weyler, el Gran
Hotel és un establiment de luxe,
que fou precursor del turisme en
Mallorca.
Obra arquitectònica realitzada per
l’arquitecte català Lluís Domènech
i Montaner i acabada el 1903.
La direcció d’obres es va encarregar a
Jaume Aleñar.
L’impulsor fou Palmer, un emigrant
que havia fet fortuna i havia tornat a
Mallorca. Va considerar que ja que
començava el turisme era necessari
un hotel de categoria.

Imatge del Gran Hotel i les seves tarifes
aparegudes en una guia en francès sobre
Palma.

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Gran hotel =
El Gran Hotel és de planta
octogonal, totes les seves
habitacions donen a
l’exterior, cosa que garanteix
una estupenda il·luminació.

GRAN HOTEL, PALMA

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Gran hotel =
El vessant modernista català del
Gran Hotel, recull elements del
naturalisme d’inspiració
vegetal i animal.

GRAN HOTEL, PALMA
La façana està ricament ornamentada amb elements escultòrics i ceràmica.

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Gran hotel =
Destaquen les vidrieres, l’ús del
ferro i, a més, va dotar l’edifici
dels darrers avenços del moment
(electricitat i elevador).

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Gran hotel =
La decoració és floral,
zoomorfa i humana.

G
R
A
N
H
O
T
E
L
Són característiques les seves
balconades circulars i la ceràmica
de la Roqueta en els plafons de
mosaic.

G
R
A
N
H
O
T
E
L
G
R
A
N
H
O
T
E
L

GRAN HOTEL, PALMA
Tots els elements decoratius han estat tractats amb generositat formal.

GRAN HOTEL, PALMA
Gran hotel =
Durant el franquisme va estar
molt abandonat.
La Caixa el va comprar i
reformar.
La reforma recent ha recuperat
la façana i ha alterat l’espai
interior per adequar-lo a les
funcions pròpies d’un centre
cultural i d’exposicions,
perquè actualment s’ha
reconvertit en el centre cultural,
seu de la Fundació la Caixa.

Hermenegild Anglada i Camarasa,
Barcelona 11 de setembre de 1871 ~ Puerto de Pollença 7 juliol 1959.
Gran hotel =
Conté una exposició pictòrica permanent, dedicada a
Anglada Camarasa i se n’han fet moltes
d’itinerants, també interessants.

GRAN
HOTEL,
PALMA,
LLUÍS
DOMÈNECH
I
MONTANER
Representa una de les mostres més importants del esquitxos del
modernisme català a l’Illa de Mallorca, així com és un referent de
la industria turística balear.

Mallorca
Modernisme
historicista

(1) La casa Corbella = de l’arquitecte Nicolau Lliteras. La seva construcció
i disseny és del segle XIX.
CAN CORBELLA.
MESTRE OBRES NICOLAU LLITERAS

És troba entre la plaça de Cort
i el xamfrà amb Jaume II.
Edifici plurifamiliar de 5
plantes (planta baixa i
quatre pisos).
CAN CORBELLA.
NICOLAU LLITERAS

(1) La casa Corbella = La planta baixa està destinada al comerç i presenta
arcs de fusta de colors.
CAN CORBELLA.

La resta de plantes presenten
finestres separades per columnes
de ferro ornamentades de fusta.
A més, la casa està dotada d’una
torre d’estil àrab.
Els arcs són lobulats.
En la part inferior, els arcs són
de ferradura.
CAN CORBELLA.
NICOLAU LLITERAS

CAN CORBELLA.

CAN CORBELLA.
És pot considerar com premodernista per la datació i l’estètica
historicista de caràcter neomudèjar. Els vitralls i l’ornamentació
denoten la presència del modernisme en Mallorca.

CAN CORBELLA.
MESTRE OBRES
NICOLAU LLITERAS

Gaspar Bennàzar Moner, l'arquitecte
Fou un famós i reconegut arquitecte i
urbanista mallorquí que és recordat,
sobretot, per la seva important tasca en
termes urbanístics a la Ciutat de Mallorca.
Arquitecte municipal molt estimat a Mallorca,
va projectar i fou director de l'execució del
Pla l’Eixample de Palma de Bernat
Calvet, i, finalment, l’únic que es va realitzar
va ser les escales que uneixen la catedral
amb la part baixa.

Gaspar Bennàzar Moner,
l'arquitecte
També se'l coneix pels
edificis que va fer arreu del
centre de Palma. Sobretot
pels edificis corresponents a
la seva primera etapa com
arquitecte (modernisme
historicista) d'influència de
l'art neoàrab i de
l'arquitecte català Lluís
Domènech i Montaner:
Es Triquet, s'Escorxador,
Hotel Príncipe Alonso...
La seva obra modernista en general està més aviat marcada pel geometrisme
del Secessionisme, tot i que també està influenciat per l'Art Nouveau.
GASPAR BENNÀZAR MONER

HOTEL PRINCIPE ALFONSO, DEVORA MARIVENT

BAR TRIQUET
2) Bar Triquet = destaca, en la part
superior, el minaret d’estil àrab, així
com les baranes de ferro i l’ús del
cristall. Ornamentacions vegetals i florals.
GASPAR BENNÀZAR MONER

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.
GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Edifici construït el 1908, fou projectat per
Gaspar Bennàzar i Jaume Aleñar, i està majorment influenciat pel modernisme
austríac (Secessionisme de tendència vienesa). Això es pot comprovar per
l'estètica més aviat geomètrica de les figures de la façana.

ESTACIÓ DE METRO EN KARLSPLATZ. VIENA.
OTTO WAGNER (influirà en el coronament de mig punt
dels Magatzems l’Àguila de Palma, devora Can Forteza).

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Es troba al carrer Colom, al costat d'un altre
edifici modernista: la casa Forteza-Rey.

GASPAR BENNÀZAR I JAUME ALEÑAR.
CAN FORTEZA REY.

3) L’Àguila o Magatzems Àguila =
Els materials emprats per la construcció
de la façana són, entre d'altres, el
ferro forjat (estructura) i la ceràmica
policromada de La Roqueta
(decoració). Ambdós materials són molt
emblemàtics del corrent modernista ja
que l'un era símbol de la Revolució
Industrial i l'altre es considera un
element molt representatiu de la
decoració arquitectònica de llavors i, a
més, era la base per realitzar una de les
tècniques més identitàries del
modernisme: el “trencadís”. És l’edifici
on per primera vegada es va
utilitzar el ferro com element
estructurador, així com per a la
decoració, així, el ferro permet la
instal·lació de grans vitralls.
GASPAR BENNÀZAR
I JAUME ALEÑAR

GASPAR BENNAZAR I JAUME ALEÑAR
(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = L'edifici consta de tres pisos i planta baixa. A
tots els pisos de la façana hi predomina el vidre: hi ha tres obertures (dues
petites als laterals i una més gran al centre), que van des del sostre fins el terra de
cada planta.

3) L’Àguila o Magatzems Àguila =
Utilitza principalment una estructura
metàl·lica.
Al primer i el segon pis aquests
finestrals estan separats per sis
columnes de ferro (tres a cada
banda) i ambdós pisos tenen una
balconada de ferro amb una barana
també de ferro i de formes
ondulades, que produeixen dinamisme.
El tercer pis ja no hi ha tant de ferro:
tant sols en trobam a les baranes i a
l'estructura dels finestrals.
GASPAR BENNAZAR
I JAUME ALEÑAR

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = El finestral central, més gran que els altres, està
emmarcat dins un arc de mig punt fet de marès. Al timpà d'aquest arc hi ha un
vitrall decorat amb “trencadís” i motius vegetals i florals inspirat en l’estació de
metro de Karlplatz a Viena, projecte d’ Otto Wagner (màxim exponent del
modernisme arquitectònic vienès).

OTTO WAGNER
Otto Wagner
Metropolità de Viena
Unit a les formes geomètriques va
construir una volta metàl·lica calada que
imita talls i fillastres en color daurat.

Otto Wagner
Estacions de metro, per exemple en
Karlsplatz, Viena
Les estructures són de metall. Són
edificis, abans de tot, pràctics i la
decoració li confereix categoria i luxe.
Destaquen les decoracions de gira-sols.
OTTO WAGNER

Als laterals de l'arc hi ha
ornamentacions vegetals.
La decoració dels laterals
és policroma amb
maons vermells que
alternen amb verds i
blancs.
Finalment, com a
coronament de l'edifici en
sobresurten dos pilars
acabats amb motius de
ferro.

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila = Finalment, com a coronament de l'edifici en
sobresurten dos pilars acabats amb motius de ferro.

(3) L’Àguila o Magatzems Àguila =
Al llarg dels anys ha mantingut el
seu ús comercial.
En el seus inicis eren uns grans
magatzems i, actualment, a la
planta baixa s'hi troba una
sabateria.

Caixa d’estalvis = és un edifici bastant sobri. Els murs són de càrrega, però
utilitza el ferro en la part superior i el deixa a la vista. Té tres plantes. La façana
és simètrica.

Caixa d’estalvi i Mont de
Pietat de les Balears =
Seguim fins al final del
carrer Colom, giram a
l’esquerra pel carrer
Cadena, travessam la plaça
de Santa Eulàlia i recte
arribam al carrer del
Convent de Sant Francesc.
Aquesta ens durà a la plaça
de Sant Francesc on, a mà
dreta, es troba l’edifici.
Edifici projectat per Gaspar
Bennàzar i construït entre
1904 i 1906, mostra un estil
a cavall entre el
modernisme i l’historicisme.

Caixa d’estalvis = La plasticitat de la seva façana, rematada per una teulada
corba de teules vermelles, el tractament de les superfícies de pedra, els forjats
en ferro, els motius antropomòrfics en el cos central i el coronament de l’edifici,
així com l’escut central que simbolitza les Balears entrellaçades entre la boca
d’un lleó, les fulles de palmera i el rata-pinyada, són els detalls més destacats.

El bar Cristall =
té poca decoració i és, per tant,
bastant sobri.
En la part interior podem trobar una
escala amb el passamans de fusta
que acaba en un lleó.

S’escorxador = La seva construcció fou molt criticada.
GASPAR BENNÀZAR

Els edificis presenten una planta baixa i 4 pisos, on les habitacions es troben devora la
façana, de forma que les dependències es troben perfectament il·luminades. Les obres foren
projectats i començades per Francisco Roca i Simó, però es va traslladar a Argentina,
deixant la obra a mitges, i l’acabà Guillem Reynés.
Can Casasayes i Pensió Menorquina =
Aquestes dues construccions
es troben en un lateral de la
plaça Mercat (abans Santa
Catalina Thomàs),
pràcticament davant el Gran
Hotel.
Duen el nom del seu
propietari i promotor que va
fer construir aquests dos
edificis modernistes molt
semblants, pràcticament són
idèntics separats pel carrer
Santa Cèlia; el de l’esquerra
s’anomena Can Casasayes
(vivenda pels propietaris) i el
de la dreta s’anomena
Pensió Menorquina.

Can Casasayes i Pensió Menorquina = Els edificis
es varen construir amb un any de diferència,
entre 1908-1911; l’any 1908 començà Can
Casasayes (destinat a casa de pisos) i la
Pensió La Menorquina (el de la dreta), en
1909. Estava previst unir-los mitjançant un arc
(com una espècie de pont) per a passar d’un
edifici a l’altre, però finalment no es va acabar de
fer, perquè el govern ho denegà.

Can Casasayes i Pensió Menorquina = L’edifici té gran influència de Gaudí, sembla que
l’arquitecte fou alumne seu, això es nota als seus arcs parabòlics i el fet de les parets
corbes, a més, les balconades semblen un antifaç o una papallona, la barana està feta
de ferro i recorda a la de la casa Batlló o Milà de Gaudí.

CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA (1908).
FRANCISCO ROCA I SIMÓ.

CAN CASASAYES I PENSIÓ MENORQUINA

Can Casasayes i Pensió Menorquina =
També n’hi ha modillons de rotllo
d’influència àrab.
En la zona de l’escala entra una llum
zenital gràcies a una volta de vidre.

Les dues cases destaquen pels
motius ornamentals
geomètrics i per l’ondulació
dels plans de les façanes, que
afecten, fins i tot, a la curvatura
de les persianes, ja que les
persianes estan fetes
exclusivament per a aquestes
finestres, així s’hagueren de
doblegar, una per una, i pel que fa
a la decoració, no és abundant, tot
i que es poden observar fulles
d’acant i papallones als capitells i
als balcons.
A un dels dos edificis es poden
observar les inicials del propietari a
la façana (JCC).
CAN CASASAYES
I
PENSIÓ MENORQUINA

Casa de Lluís Segura = construïda per Francisco Roca i Simó. Té quatre pisos i ocupa
un xamfrà entre Avinguda Comte de Sallent i 31 de Desembre. Sobresurt la
balconada, ja que tot es recte. Destaca el mirador de cristall. La decoració és vegetal.

FRANCISCO ROCA I SIMÓ
Casa de Lluís Segura =.

CASA FORTEZA REY
Casa de Forteza Rey =
Es troba en la plaça Marquès del
Palmer, encreuament amb el carrer
Monges.

CASA DE FORTEZA REY
Era propietat d’un joier que va fer el
projecte de la seva pròpia casa, però
segurament assessorat per algun
arquitecte, donat que ell no tenia
coneixements tècnics. Però el disseny
de la façana és totalment seu.
Forteza Rey com a joier també va
dissenyar joies d’estètica
modernista.
És una vivenda plurifamiliar amb
molts d’elements modernistes.

CASA FORTEZA REY
La part superior està decorada amb un trencadís. Conté, també, distints tipus
d’arcs: conopials, de ferradura, mixtilinis…

CAN FORTEZA-REY.
EL’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.
Casa de Forteza Rey = La decoració és vegetal, zoomorfa i també humana. La
forma de les balconades és molt original. Ús del ferro i de ceràmica de la
Roqueta.

L’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA I CAN FORTEZA-REY.
Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de l’home amb la boca oberta...

Casa de Forteza Rey = Destaca el relleu de l’home amb la boca oberta
flanquejat per dos dracs alats, i del que es desconeix el significat, situat en el
mirador del segon pis.

Casa de Forteza Rey = Es creu que Gaudí va col·laborar en el disseny. Aquest
edifici és veïnat d’un altre modernista, els magatzems l’Àguila.
CAN FORTEZA-REY.
EL’ÀGUILA o MAGATZEMS ÀGUILA.

TALLER DE FORTEZA REY
Taller de Forteza Rey =
És un edifici estret de
planta baixa i quatre
altures.
En la façana el maó està
a la vista i està decorada
amb plafons o plaques
de ceràmica, que la
cobreixen donant la
sensació de rugositat. La
forma dels balcons és
triangular.

Casa Salas = construïda per Bartolomé Ferrà. Hi ha decoració de
ceràmica en les llindes y brancals de les portes. El que més
destaca és la decoració de pedra de la part superior que representen
escenes de les arts, la indústria, el comerç…, fins arribar al
coronament de l’edifici. La decoració és zoomorfa.

CÍRCULO MALLORQUÍN
Cercle mallorquí = L’antic Cercle Mallorquí, en el carrer Conqueridor, va ser
reformat en 1913 per Miquel Madorell i Rius en llenguatge modernista.

Cercle mallorquí =
L’edifici està dividit en tres cossos.
La reforma va afectar a la fesomia
inicial, perquè va augmentar el
volum i va ocupar una planta
més.
La façana és simètrica i
l’ornamentació modernista es
situa, principalment, entorn a les
obertures, en els capitells i en els
fusts de les columnes i està
inspirada en motius florals.

Cercle mallorquí =
Acaba en un arc que sobresurt, on
es troba l’escut de Mallorca i el ròtol
“Círculo mallorquín”.

Edifici Morell (Casal Solleric) = té influència neoàrab pels detalls que emmarquen
les portes i finestres.

EDIFICI MORELL (CASAL SOLLERIC)

Per a arribar a Santa Catalina, seguirem el passeig Sagrera fins al final.
Agafarem el carrer de la dreta, Avinguda de l’Argentina. A la nostra esquerra ens
trobarem amb els carrers que componen la barriada de Santa Catalina.
Algunes de les seves façanes ofereixen exemples del denominat modernisme
popular. Destacarem: l’Hostal Cuba (carrer de Sant Magí, 1), edifici en general
molt auster, de línies historicistes i d’inspiració àrab, amb un alt minaret en
el cantó; la façana de la Ferreteria La Central (carrer de Sant Magí, 37), obra
de 1908 que presenta interessants detalls modernistes d’inspiració vegetal en
fusta, ferro en les baranes i reixes i pedra en els arcs de les finestres i en les
balconades; la façana de Can Palmer (zona plaça Progrés, cantó carrer
Quetglas i carrer Despuig), datada el 1910, decorada amb ceràmica de motius
florals i geomètrics; la casa situada en el cantó dels carrers Caro i Pou, datada
el 1907, amb una interessant tribuna poligonal amb un pilar de pedra amb
decoració vegetal a la planta baixa, amb balcó de fusta i vidre, i forja en les
baranes dels pisos superiors; Can Pujol (carrer Pou, 24), obra de Gaspar
Reynés i Jaume Alenyar amb interessants ornaments florals i vegetals en
pedra en les llindes de les finestres, sota les balconades, en el coronament de
l’edifici i en les baranes de ferro forjat (únic element tridimensional de la façana).
Tret dels ITINERARIS HISTÒRICS DE LES ILLES BALEARS

Façana de la f erreteria La Central = Al carrer de Sant Magí, 37. Obra de 1908,
que presenta interessants detalls modernistes d’inspiració vegetal en fusta,
ferro en les baranes i reixes ondulants, i pedra en els arcs de les finestres i en
les balconades.

Hostal Cuba = Al carrer de
Sant Magí, 1. Edifici en
general molt auster, de línies
historicistes i d’inspiració
àrab, amb un alt minaret en
el cantó.

Forn d´es Teatre = Ubicat en al plaça Weyler, número 9.

Forn d´es Teatre = El Forn del Teatre va ser creat al segle XIX, però
la seva façana va ser reformada el 1916, seguint el corrent
modernista de l'època, per això és considerat un exemple de
modernisme de començament de segle.
FORN DES TEATRE

Forn d´es Teatre = El conjunt plàstic del Forn del Teatre presenta
una sèrie de panells de fusta amb decoració, que emmarquen la
porta d’entrada i les finestres, on es combinen els elements
epigràfics, les línies ondulades o sinuoses, i els motius
vegetals i florals ondulants en els laterals. Hi destaca la decoració
zoomorfa: un àguila i un drac central, alat i de ferro forjat, que
estan en la línia de l’Art Nouveau.

Forn d´es Teatre = panells de fusta amb decoració, amb elements
epigràfics, les línies ondulades o sinuoses, i els motius vegetals i florals
ondulants en els laterals. Hi destaca la decoració zoomorfa: un drac central, alat
i de ferro forjat, que estan en la línia de l’Art Nouveau.

Forn d´es Teatre = Hi destaca la decoració zoomorfa: un drac central, alat i de
ferro forjat, que estan en la línia de l’Art Nouveau.

FORN DES TEATRE
Forn d´es Teatre = Destaca la decoració zoomorfa: un àguila
de ferro forjat, que està en la línia de l’Art Nouveau.

Forn d´es Teatre =
El forn està especialitzat
en ensaïmades, llises o
farcides, que van des del
cabell d'àngel a la xocolata.
Pels que prefereixen alguna
cosa més, hi ha sobrassades
de Montuïri, empanades,
cocarrois i rebosteria variada.
També es poden trobar, als
seus prestatges, una gran
varietat de licors tradicionals
mallorquins com les Herbes.

Forn d´es Teatre =
Des del 2008, l'emblemàtic forn s'ha
expandit al cafè del costat, que
ofereix una àmplia carta de menjars
i vins, fent èmfasi en els productes
mallorquins i la seva cultura
culinària. Ambdós poden gaudir-se a
la seva terrassa o en el seu interior
d'estil rústic.

Forn Fondo = al carrer Unió, 15. Conserva el seu passat modernista de tendència
Art Nouveau, en la decoració i en els detalls de la façana, està decorat amb vidres
pintats, però ha perdut interès arquitectònic pel que fa als interiors.

Ca’n Joan de s’Aigua = destaca
la làmpada, els mobles i el
plafó de ceràmica.

Estació de Sóller =
destaca la volta de cristall.

CASA CHAPA (1914). EN L’EIXAMPLA

 Construït devora el llac
artificial del Retiro, com un
hivernacle per a plantes. La
seva estructura és totalment
de ferro, i està recobert de
plaques de cristall.
 Recorda qualsevol palau de
conte o de somni.
 És un obra de Ricardo
Velázquez Bosco.
EL PALAU DE CRISTALL (1887). MADRID.

“PALAU DE CRISTALL”. MADRID.
RICARDO VELÁZQUEZ BOSCO

 L’autor és l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre. Es tracta d’una planta
rectangular amb quatre entrades principals. Edifici realitzat amb ferro fos
i maó. Cal destacar els vitralls de les finestres.
MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

MERCAT CENTRAL DE
SALAMANCA
(1899-1909)

MERCAT CENTRAL DE SALAMANCA (1899-1909)

 L’autor d’aquesta obra
arquitectònica és el mateix
que el del mercat central de
Salamanca, Joaquín de
Vargas Aguirre. En aquest
cas, fou un encàrrec de
l’industrial Miguel de Lis. La
seva estructura és de ferro
i destaquen les seves
enormes vidrieres
policromades i l’escalinata
de l’entrada principal.
Actualment és un museu
d’Art-Nouveau.
LA CASA LIS. SALAMANCA.

ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

 Fou construïda per Demetri Ribes. El seu estil ja és modernista. La seva
estructura és metàl·lica, i la seva decoració combina la ceràmica, les
vidrieres i la forja. És un edifici que encara avui té la mateixa funció, és
l’Estació del Nord.
ESTACIÓ DEL NORD DE VALÈNCIA (1906-1917)

MERCAT CENTRAL (1914). VALÈNCIA.

MERCAT DE COLOM (1914-1916). VALÈNCIA

MERCAT DE COLOM (1914-1916).VALÈNCIA

 Imatges: Google i Flickr
 Assumpció Granero. www.slideshare.net
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002)
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 sapiens.ya.com
BIBLIOGRAFIA

 quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 www.artecreha.com
 http://es.wikipedia.org
Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
 ciencias.sociales2006.googlepages.com
BIBLIOGRAFIA

MODERNISME MALLORQUÍ

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (16)

Similar a MODERNISME MALLORQUÍ

Similar a MODERNISME MALLORQUÍ (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

MODERNISME MALLORQUÍ