SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 287
Art del  Renaixement PINTURA CINQUECENTO
Pintura Cinquecento
LA MADURESA DEL CINQUECENTO (S. XVI)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Característiques Pintura Cinquecento
Cinquecento: Segle XVI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
PINTURA : ELS PINTORS FLORENTINS – ROMANS ( Escola romana )
LEONARDO DA  VINCI   (Vinci 1452- castelo de Cloux, Amboise, 1519)   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Escriu “Tratatto de la pintura” : Gran interès pel cos humà. Galleria degli Uffizi  (exterior)
LEONARDO da VINCI Autoretrat (1512) (333 x 213 mm) Biblioteca Reale, Turín   Home de Vitrubi (1492)  (343 x 245 mm) Gallerie dell'Accademia, Venice
LEONARDO I LA CIÈNCIA   Estudi de l’embrió humà (1510-1513)
LEONARDO I LA ENGINYERIA   Ballestes. Biblioteca Ambrosiana, Milà
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Leonardo da Vinci L’Anunciació (1472-1475) Oli sobre taula (100 x 221 cm) Galeria degli Uffizi. Florència N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que Leonardo va aconseguir, mentre era al taller de Verrocchio.
Composició semblant a la de Fra Angelico sobre el mateix tema, amb la Verge Maria asseguda o agenollada a la dreta. L’àngel s’acosta per l’esquerre, de perfil, amb rica vestidura, que flota, i ales aixecades.
Leonardo da Vinci Verge de les Roques (1483-1486) Oli sobre taula (199 x 122 cm) Museu del Louvre, París INTERPEL·LANT
Leonardo da Vinci Verge de les Roques (1495-1508) Oli sobre taula (189’5 x 120 cm) National Gallery, Londres EXTASIADA o  CONTEMPLATIVA
Leonardo da Vinci Verge de les Roques (1483-1486) Oli sobre taula (199 x 122 cm) Museu del Louvre, París ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Leonardo da Vinci Santa Anna, la Verge i el Nin (1508) Oli sobre taula ( 168 x 130 cm) Musée du Louvre, París   Anys després torna sobre el mateix tema.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La perspectiva aèria
Leonardo da Vinci  El Sant Sopar (1495-97,  FITXA 80 ) tècnica mixta (460 x 880 cm) Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà
[object Object],[object Object],[object Object],Leonardo da Vinci  Sant Sopar (1495-97)
El Sant sopar (1495-97) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Abans de la restauració Després de la restauració
El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci) Oli sobre llenç (418 x 794 cm) Museu da Vinci, Tongerlo
ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR ,[object Object],[object Object]
ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Leonardo da Vinci Retrat de Cecilia Gallerani  La dama de l’ermini (armiño, 1483-90) Oli sobre taula (54’8 x 40’3 cm) Czartorysk i Museum, Cracòvia (Polònia)
Leonardo da Vinci La Batalla d’Anghiari  (1503-05) Oli sobre taula  (85 x 115 cm) Formerly private collection, Munich   ,[object Object],[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object]
Leonardo da Vinci  Monna Lisa (La Gioconda,  1503-1506,   FITXA 79 )   Oli sobre taula (77 x 53 cm) Musée du Louvre, París ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],QUI ÈS MONNA LISA?
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],COM ÈS MONNA LISA?
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],TÈCNICA: PERSPECTIVA AÈRIA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],ENS MIRA? I COM HO FA?
COLOR, LLUM I COMPOSICIÓ ,[object Object],[object Object]
SOMRIU? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],EMBARASSADA?
[object Object]
[object Object],[object Object]
Pas de la llum a les ombres en passos contigus, amb una transició imperceptible Crea l’sfumato (idea de difuminar-se, transpariència) L’element d’aquesta obra que causa admiració: el  somriure Al fons apareix un paisatge Gioconda, Leonardo da Vinci
La Gioconda: Història
La Gioconda: Història ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La Gioconda: Història
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Leonardo da Vinci  Autoretrat (1512, 333 x 213 mm) Biblioteca Reale, Turín   ,[object Object],[object Object]
Leonardo Vinci Leda (1508-15) Oli sobre taula,  (130 x 77’5 cm) Galleria degli Uffizi, Florència Leonardo da Vinci SantJoan Baptista (1513-16) Oli sobre taula  (69 x 57 cm) Musée du Louvre, París ,[object Object],[object Object],[object Object]
RAFAEL SANZIO (Urbino, ducat de Montefeltro 1483-Roma, 1520, Escola romana)   ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Rafaello Sanzio   L’Anunciació (1502-03) Oli sobre llenç (27 x 50 cm) Pinacoteca Vaticana ,[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],Pinacoteca di Brera, Milà
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Rafaello Sanzio   Esposori de la Mare de Déu (1504)   Oli sobre taula (117 x 170 cm)  Pinacoteca di Brera, Milà
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Rafaello Sanzio   Esposori de la Mare de Déu (1504)   Oli sobre taula (117 x 170 cm)  Pinacoteca di Brera, Milà
[object Object]
Pintura   (2ª etapa)   ,[object Object],[object Object],[object Object]
Rafaello Sanzio Madonna del Gran Duc (1504-1508) Oli sobre taula (84 x 55 cm) Galleria Palatina (Palazzo Pitti), Florència
Rafaello Sanzio La Bella Jardinera (1507) Museu del Louvre  ,[object Object],[object Object],[object Object]
Sagrada Família Rafaello Sanzio Verge o Madonna amb el nin (1504-05) Oli sobre taula (58 x 43 cm) National Gallery of Art, Washington
Dama amb unicorn (1505) Rafaello Sanzio Madonna de Belvedere (Madonna de la Prada, 1505) Oli sobre taula (113 x 88 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena ,[object Object]
[object Object],Dama amb unicorn (1505) Retrat de Maddalena Doni (1506)
Rafaello Sanzio Madonna de la cadernera (del jilguero) o de l’ocellet (1506)   Galeria dels Uffizi, Florència.
Rafaello Sanzio   Retrat de Perugino (1504) Tremp sobre fusta (57 x 42 cm) Galleria degli Uffizi, Florència ,[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Escola d’Atenes (1509)  Fresc (7’70 metres) Stanza della Segnatura Palau Pontifici, Vaticà
Rafaello Sanzio Retrat de Juli II (1511-12) Oli sobre taula (108 x 80’7 cm) National Gallery, Londres ,[object Object],[object Object]
Rafaello Sanzio Retrat de Baldassare de Castiglione (1514-15) Oli sobre lllenç (82 x 67 cm) Musée du Louvre, París ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Rafaello Sanzio La Donna Velata (1516) Oli sobre llenç (82 x 60’5 cm) Galleria Palatina (Palazzo Pitti), Florència ,[object Object],[object Object],[object Object]
Rafaello Sanzio Madonna de  la cadira (1514)
Rafaello Sanzio Retrat de dona jove  (La Fornarina) (1518-19) Oli sobre taula (85 x 60 cm) Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma
Rafaello Sanzio Papa Lleó X (1518-19) Oli sobre taula  Galleria degli Uffizi, Florència
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],PROGRAMA ICONOGRÀFIC DE LA VOLTA I LES PARETS LATERALS (preten visualitzar els 3 atributs principals de Déu: Veritat, Bé i Bellesa)
[object Object]
[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
FITXA TÈCNICA Títol L'Escola d'Atenes Autor Rafael Sanzio (1483 - 1520) Cronologia 1510-1511 Estil Renaixement (Cinquecento) Tipologia Pintura al fresc sobre mur Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur Dimensions 500 × 770 cm  Tema Actualització del coneixement clàssic Localització Sala de la Signatura, al Vaticà, Roma
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],L'Escola d'Atenes (1509-1510)
[object Object],[object Object],[object Object],Heràclit Diògenes
[object Object],Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs. 1.  Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.  Sòcrates 2.  Epicur 13.  Heràclit (Miquel Àngel) 3.  Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.  Plató (Leonardo da Vinci) 4.  Boeci, Anaximandre o Empèdocles  15.  Aristòtil 5.  Averrois 16.  Diògenes 6.  Pitàgores 17.  Plotí  (segons altres Protàgores)  7.  Alcibíades o Alexandre el Gran 18.  Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante) 8.  Antístenes o Xenofont  19.  Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)  9.  Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)  20.  Ptolomeu 10.  Èsquines o Xenofont  21.  Protògenes (Perugino) 11.  Parmènides (segons altres Arquímedes) R:  Apel·les (Rafael)
 
[object Object],[object Object],[object Object],QUINA IDEA?
Zenó de Cítion /Zenó d'Elea ,[object Object],Epicur
[object Object],Els noms entre parèntesis són persones reals coetànies a Rafael que aquest utilitzà per pintar els filòsofs. 1.  Zenó de Cítion o Zenó d'Elea 12.  Sòcrates 2.  Epicur 13.  Heràclit (Miquel Àngel) 3.  Desconegut (potser Frederic II de Màntua) 14.  Plató (Leonardo da Vinci) 4.  Boeci, Anaximandre o Empèdocles  15.  Aristòtil 5.  Averrois 16.  Diògenes 6.  Pitàgores 17.  Plotí  (segons altres Protàgores)  7.  Alcibíades o Alexandre el Gran 18.  Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante) 8.  Antístenes o Xenofont  19.  Estrabó o Zoroastre (Pietro Bembo)  9.  Hipàtia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael, Margarida)  20.  Ptolomeu 10.  Èsquines o Xenofont  21.  Protògenes (Perugino) 11.  Parmènides (segons altres Arquímedes) R:  Apel·les (Rafael)
[object Object],Pitàgores Averrois Detall primer pla esquerra
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Pitàgores Averrois Detall primer pla esquerra Parmènides Parmènides Boeci,  Anaximandre o Empèdocles
[object Object],[object Object],Pitàgores Averrois Detall primer pla esquerra Hipàtia  d'Alexandria   Parmènides Boeci,  Anaximandre o Empèdocles Hipàtia  d'Alexandria
Escola d’Atenes  Estances de la Signatura, Vaticà ,[object Object]
[object Object],[object Object],Heràclit (Miquel Àngel). Detall central, davant
[object Object],[object Object],Heràclit Parmènides
[object Object],[object Object],Diògenes el cínic
Arquimedes /  Euclides (Bramante) ,[object Object],[object Object],Zoroastre Ptolomeu Detall del grup d'Euclides  (possible retrat de Bramante)
Arquimedes /  Euclides (Bramante) ,[object Object],[object Object],Zoroastre Ptolomeu Detall del grup d'Euclides  (possible retrat de Bramante) Estrabó / Zoroastre
[object Object]
Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro negre Estrabó / Zoroastre   Ptolomeu Apel·les  (Rafael)  Protògenes  (Perugino)
Rafael Sanzio Escola d’Atenes (1509-151O) Vaticà ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Aristòtil Plató
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Alcibíades / Alexandre el Gran
[object Object],[object Object],Plotí /  segons altres Protàgoras
[object Object],[object Object]
[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Esquemes de línies de perspectiva i d'organització circular COMPOSICIÓ
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
COMENTARI:   És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un ampli escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents personatges renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de l’Antiguitat en variades i actives actituds. En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a Plató, que assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat, Aristòtil ens indica, amb la seva mà, el món de la matèria, fent referència al valor de l’experiència. Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns és comparable a la dels savis de l’antiguitat.  El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea un espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de canó, on queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els personatges que conformen aquest fresc.  Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i harmònica.
Rafaello Sanzio Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12) Fresc (base de 7’50 metres) Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà
Rafaello Sanzio L’incendi del Borgo (1514) Fresc (base de 6’70 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà
Rafaello Sanzio La Batalla d’Ostia (1514-15) Fresc (base de 7’70 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà
Rafaello Sanzio La Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24)  Fresc Stanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà
Michelangelo Buonarrotti (1475-1564) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object]
Miquel Àngel , La batalla de Cascina (1504-1506) (còpia per Aristòtil da Sangallo, 1542) ,[object Object]
Leonardo da Vinci La Batalla d’Anghiari  (1503-05) Oli sobre taula  (85 x 115 cm) Formerly private collection, Munich   ,[object Object],[object Object]
Leonardo da Vinci El episodio del estandarte de la batalla de Anghiari (1503-05)  (còpia de Rubens, 1600) Leonardo da Vinci La Batalla d’Anghiari  (1503-05) Oli sobre taula  (85 x 115 cm) Formerly private collection, Munich
Miquel Àngel Tondo Doni: Sagrada Família
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Miquel Àngel Buonarroti La Sagrada Família amb sant Joan Baptista (Tondo Doni, 1506) Pintura al tremp i pintura a l’oli (diàmetre 1’20m) Galleria degli Uffizi, Florència
Pintura ,[object Object],[object Object]
CAPILLA SIXTINA ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],INTERIOR  DE LA CAPELLA SIXTINA (1475-83) / (1508-12) / (1535-41)
INTERIOR  DE LA CAPELLA SIXTINA (1475-83) / (1508-12) / (1535-41) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Llarg 40’94 alt 20’70 Ample 13’41 ,[object Object],[object Object],[object Object],Miquel Àngel Buonarrotti Volta Capella Sixtina (1508-1512),  Vaticà (general)  Escenes de la Gènesi  des de la Creació fins el Diluvi Universal
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Capella Sixtina ,[object Object],[object Object],[object Object]
Decoració arquitectònica : els papes en les fornícules
Detall de la decoració dels murs
Volta de la Capella Sixtina (1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9.  Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).  Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).  Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).
CAPELLA SIXTINA
JUDICI FINAL VOLTA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
1) Déu separa la llum de les tenebres. 2) La creació dels Astres i les plantes.
1) Déu separa la llum de les tenebres. 2) La creació dels Astres i les plantes.
1) Déu separa la llum de les tenebres.
2) La creació dels astres i les plantes.
2) La creació dels  astres i les plantes.
2) La creació dels astres i les plantes.
3) Déu separa la terra de les aigües. 4) La creació d’Adam .
3) Déu separa la terra de les aigües.
4) La creació d’Adam. ,[object Object]
4) La creació d’Adam.
[object Object],[object Object]
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
4) Detall de La creació d’Adam.
 
[object Object],[object Object]
 
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
7) El sacrifici de Noè. 5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i  l’expulsió del Paradís.
5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.
5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.
6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
 
 
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
8) El diluvi universal. 7) El sacrifici de Noè.
8) El diluvi universal. 9) La embriaguesa de Noé.
7) El sacrifici de Noè.
8) El diluvi universal.
9) La embriaguesa de Noé.
9) La embriaguesa de Noé. Profeta Zacaries Sibil·la Dèlfica   Profeta Joel
Profeta Zacaries  (número 25 de l'esquema) Sibil·la Dèlfica  (número 24 de l'esquema)
Profeta Joel (número 23 d’esquema)  Sibil·la Cumana
Volta de la Capella Sixtina (1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9.  Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set).  Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre).  Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).
[object Object],[object Object],[object Object],La sibil·la Líbia
[object Object],[object Object],La Sibil·la Dèlfica
 
 
8) El diluvi universal. 7) El sacrifici de Noè. El profeta Isaïes La Sibil·la Eritrea
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El profeta Isaïes
[object Object],[object Object],La Sibil·la Eritrea
5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís. IGNUDI
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],IGNUDI
 
 
LES PINTURES DE LES PETXINES Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)
LES PINTURES DE LES PETXINES Judit amb el cap d’Holofernes  (570 x 970 cm)
Càstig d’Aman
La serp de bronze
David i Goliat
Llunetes amb els ancestres de Crist
 
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
 
Pintura ,[object Object],[object Object],[object Object]
Judici Final ( 1536-1541)
[object Object],[object Object],[object Object],El Judici Final (1537- 41) Fresc (1370 x 1220 cm) Capella Sixtina, Vaticà
25 anys separen aquestes dues obres
Miquel Àngel Buonarrotti Capella Sixtina. Judici Final (1536-1541) Vaticà  ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],El Judici Final (1537- 41) Fresc (1370 x 1220 cm) Capella Sixtina, Vaticà
1: Món celestial 2: Jutjats que ascendeixen al cel 3: Jutjats arrossegats als inferns 4: L‘ infern 5: Resurrecció dels morts 6: Ángels amb les tubes i llibres de la  Vida i la Mort (del Bé i del Mal)
EL CEL LA TERRA
DETALLS Món celestial: Crist jutge, la Mare de Déu i sants ,[object Object],[object Object]
Miquel Àngel Buonarrotti Capella Sixtina Judici Final (1536-1541) Vaticà (detall)
 
Àngels toquen les tubes per despertar els morts, dos d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el gran llibre de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi (20, 12).
 
El Judici Final Miquel Àngel ,[object Object],[object Object],[object Object]
Miquel Àngel Essent salvat en el Judici Final  (autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)
Miquel Àngel Essent salvat en el Judici Final  (autoretrat en la pell de Sant Bartomeu) ,[object Object],[object Object]
 
 
Àngels amb les tubes i  el llibre de la Vida o del bé Resurrecció dels morts i  jutjats que ascendixen al cel
 
 
 
Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)
Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)
 
Un condemnat arrossegat cap a l'infern ,[object Object],[object Object],[object Object]
 
El dimoni en la barca de Caronte
 
El dimoni  en la barca  de Caronte
MANIERISME
MANIERISME  ,[object Object],[object Object],[object Object]
Jacopo Pontormo (1494-1556) La deposició o  Trasllat del cos de Crist (1526-1528) Capella Caponi a Santa Felicitá, Florència FLORÈNCIA
JACOPO PONTORMO
Jacopo Pontormo (1494-1556) La vida de Josep
PARMIGIANINO
La Madonna del collo lungo Parmigianino (1503-1540) ,[object Object],[object Object],ROMA
“ Noli me tangere” Oli sobre taula (130 x 103cm) Manierista Museu del Prado, Madrid Il Correggio  Antonio Allegri da Correggio (1489-1534) ,[object Object],[object Object]
Jupiter e Io.  Correggio Diana.  Correggio
Pintura: Escola de Venècia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
ESCOLA VENECIANA ,[object Object],[object Object],[object Object]
GIORGIONE ,[object Object],[object Object]
GIORGIONE ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Detall de La Tempesta
GIORGIONE:  VENUS ADORMIDA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object]
CONCERT CAMPESTRE ( GIORGIONE, FITXA 84 )
Pintura: Escola de Venècia ,[object Object],[object Object],[object Object]
TICIÀ ,[object Object],[object Object]
Ticià Carles V a Mülhberg (1548) Museu del Prado, Madrid Propaganda política
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
TICIÀ
Pintura: Escola de Venècia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ticià La bacanal  (1518-1519) Museu del Prado Madrid
B A C A N A L
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ticià Dànae i la pluja d’or Amor sagrat i amor profà Flora
Ticià . Dànae rebent la pluja d’or.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ticià Amor sagrat i amor profà
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ticià Flora
Ticià Venus i Adonis
Ticià . Venus d’Urbino ( FITXA 86 )
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
EL RAPTE D'EUROPA
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
Autoretrat (vers 1562) L'home del guant (1523)
Retrat de Felip II  (1551-1553) El Papa Paulo III  (1543)
Pintura: Escola de Venècia ,[object Object],[object Object],[object Object]
VERONÈS : ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
VERONÈS Les noces de Canà
Pintura: Escola de Venècia ,[object Object],[object Object]
TINTORETTO ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Il Tintoretto El Sant Sopar
Robatori i trasllat  del cos de Sant Marc  (1562-1566) Il Tintoretto
[object Object],[object Object],[object Object],Il Tintoretto:   Retrobament del cos de Sant Marc
Il Tintoretto . Les noces de Canà
TINTORETTO Tintoretto El lavatori de peus (1550,  FITXA 87 ) Museu del Prado, Madrid
Tintoretto El lavatori de peus (1550) Museu del Prado, Madrid
Pintura: Escola  alemanya ,[object Object],[object Object],[object Object]
Autoretrat Albert Dürer
Adam i Eva Albert Dürer
Malenconia o melangia Albert Dürer
Dürer Adoració dels Mags
RENAIXEMENT  ESPANYOL comença …

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàJulia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineJulia Valera
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRamon Pujola
 
Fitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernesFitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernesJulia Valera
 

La actualidad más candente (20)

4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Fitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernesFitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernes
 

Destacado

Destacado (20)

Art i dona II
Art i dona IIArt i dona II
Art i dona II
 
Escultura de Mesopotamia y Persia
Escultura de Mesopotamia y PersiaEscultura de Mesopotamia y Persia
Escultura de Mesopotamia y Persia
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art egipci II
Art egipci IIArt egipci II
Art egipci II
 
Art i dona I
Art i dona IArt i dona I
Art i dona I
 
Socialpreu
SocialpreuSocialpreu
Socialpreu
 
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNICART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
ART CRETOMICÈNIC I PREHEL·LÈNIC
 
Situacio de la dona a l'antic regim
Situacio de la dona a l'antic regimSituacio de la dona a l'antic regim
Situacio de la dona a l'antic regim
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
 
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA -1-
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
Arte mesopotamia
Arte mesopotamiaArte mesopotamia
Arte mesopotamia
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Pintura Barroc
Pintura BarrocPintura Barroc
Pintura Barroc
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES Maremar
 
Arte Mesopotamico
Arte MesopotamicoArte Mesopotamico
Arte Mesopotamico
 

Similar a Pintura Cinquecento (20)

Verge de les roques
Verge de les roquesVerge de les roques
Verge de les roques
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El QuattrocentoPintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
Pintura Del Renaixement A ItàLia. El Quattrocento
 
Escultura Quattrocento
Escultura QuattrocentoEscultura Quattrocento
Escultura Quattrocento
 
Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04
 
Pintura del Renaixement Italià. El Cinquecento
Pintura del Renaixement Italià. El CinquecentoPintura del Renaixement Italià. El Cinquecento
Pintura del Renaixement Italià. El Cinquecento
 
Escultura Cinquecento
Escultura CinquecentoEscultura Cinquecento
Escultura Cinquecento
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 
Mare de Déu de les Roques
Mare de Déu de les RoquesMare de Déu de les Roques
Mare de Déu de les Roques
 
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura MEl Renaixement ItaliÀ Pintura M
El Renaixement ItaliÀ Pintura M
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 
L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)L’art gòtic pintura (slide)
L’art gòtic pintura (slide)
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
Pintura renaixement
Pintura renaixementPintura renaixement
Pintura renaixement
 
El matrimoni arnolfini
El matrimoni arnolfiniEl matrimoni arnolfini
El matrimoni arnolfini
 
El Renaixement
El  RenaixementEl  Renaixement
El Renaixement
 
El Renaixement
El RenaixementEl Renaixement
El Renaixement
 
El Greco
El GrecoEl Greco
El Greco
 
Pintura gòtica flamenca
Pintura gòtica flamencaPintura gòtica flamenca
Pintura gòtica flamenca
 

Más de Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

Más de Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Último

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

Pintura Cinquecento

  • 1. Art del Renaixement PINTURA CINQUECENTO
  • 3. LA MADURESA DEL CINQUECENTO (S. XVI)
  • 4.
  • 5.
  • 6.  
  • 7. PINTURA : ELS PINTORS FLORENTINS – ROMANS ( Escola romana )
  • 8.
  • 9. LEONARDO da VINCI Autoretrat (1512) (333 x 213 mm) Biblioteca Reale, Turín Home de Vitrubi (1492) (343 x 245 mm) Gallerie dell'Accademia, Venice
  • 10. LEONARDO I LA CIÈNCIA Estudi de l’embrió humà (1510-1513)
  • 11. LEONARDO I LA ENGINYERIA Ballestes. Biblioteca Ambrosiana, Milà
  • 12.
  • 13. Leonardo da Vinci L’Anunciació (1472-1475) Oli sobre taula (100 x 221 cm) Galeria degli Uffizi. Florència N'hi ha molt poca informació certa respecte a l'origen d'aquesta obra; se sap que és un dels primers encàrrecs que Leonardo va aconseguir, mentre era al taller de Verrocchio.
  • 14. Composició semblant a la de Fra Angelico sobre el mateix tema, amb la Verge Maria asseguda o agenollada a la dreta. L’àngel s’acosta per l’esquerre, de perfil, amb rica vestidura, que flota, i ales aixecades.
  • 15. Leonardo da Vinci Verge de les Roques (1483-1486) Oli sobre taula (199 x 122 cm) Museu del Louvre, París INTERPEL·LANT
  • 16. Leonardo da Vinci Verge de les Roques (1495-1508) Oli sobre taula (189’5 x 120 cm) National Gallery, Londres EXTASIADA o CONTEMPLATIVA
  • 17.
  • 18. Leonardo da Vinci Santa Anna, la Verge i el Nin (1508) Oli sobre taula ( 168 x 130 cm) Musée du Louvre, París Anys després torna sobre el mateix tema.
  • 19.
  • 20. Leonardo da Vinci El Sant Sopar (1495-97, FITXA 80 ) tècnica mixta (460 x 880 cm) Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà
  • 21.
  • 22.
  • 23. Abans de la restauració Després de la restauració
  • 24. El Sant Sopar (còpia del de Leonardo da Vinci) Oli sobre llenç (418 x 794 cm) Museu da Vinci, Tongerlo
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.
  • 37.
  • 38.  
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42. Pas de la llum a les ombres en passos contigus, amb una transició imperceptible Crea l’sfumato (idea de difuminar-se, transpariència) L’element d’aquesta obra que causa admiració: el somriure Al fons apareix un paisatge Gioconda, Leonardo da Vinci
  • 44.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58. Rafaello Sanzio Madonna del Gran Duc (1504-1508) Oli sobre taula (84 x 55 cm) Galleria Palatina (Palazzo Pitti), Florència
  • 59.
  • 60. Sagrada Família Rafaello Sanzio Verge o Madonna amb el nin (1504-05) Oli sobre taula (58 x 43 cm) National Gallery of Art, Washington
  • 61.
  • 62.
  • 63. Rafaello Sanzio Madonna de la cadernera (del jilguero) o de l’ocellet (1506) Galeria dels Uffizi, Florència.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69. Rafaello Sanzio Madonna de la cadira (1514)
  • 70. Rafaello Sanzio Retrat de dona jove (La Fornarina) (1518-19) Oli sobre taula (85 x 60 cm) Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma
  • 71. Rafaello Sanzio Papa Lleó X (1518-19) Oli sobre taula Galleria degli Uffizi, Florència
  • 72.
  • 73.
  • 74.
  • 75.
  • 76.
  • 77.
  • 78.
  • 79.
  • 80.
  • 81. FITXA TÈCNICA Títol L'Escola d'Atenes Autor Rafael Sanzio (1483 - 1520) Cronologia 1510-1511 Estil Renaixement (Cinquecento) Tipologia Pintura al fresc sobre mur Material Morter de sorra i calç, pigments en aigua, mur Dimensions 500 × 770 cm Tema Actualització del coneixement clàssic Localització Sala de la Signatura, al Vaticà, Roma
  • 82.
  • 83.
  • 84.
  • 85.
  • 86.  
  • 87.
  • 88.
  • 89.
  • 90.
  • 91.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96.
  • 97.
  • 98.
  • 99.
  • 100. Detall de la dreta amb l'autoretrat del mateix Rafael amb gorro negre Estrabó / Zoroastre Ptolomeu Apel·les (Rafael) Protògenes (Perugino)
  • 101.
  • 102.
  • 103.
  • 104.
  • 105.
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109.
  • 110. COMENTARI: És un encàrrec del papa Juli II. Representa la saviesa clàssica en un ampli escenari, sota el qual i amb la fesonomia de diferents personatges renaixentistes, Rafael representa els filòsofs de l’Antiguitat en variades i actives actituds. En el punt de fuga, i al centre de l’escena, Leonardo representa a Plató, que assenyala, cap a dalt, el món de les idees. Al seu costat, Aristòtil ens indica, amb la seva mà, el món de la matèria, fent referència al valor de l’experiència. Entre la resta de personatges es pot reconèixer a Miquel Àngel com Heràclit, a Bramante como Euclides i al mateix Rafael. Cosa que ens indica que l’autor vol mostrar que la categoria dels artistes moderns és comparable a la dels savis de l’antiguitat. El marc arquitectònic és immens i d’una gran profunditat. Rafael crea un espai a mode d’escenari, amb escalinata, arcs de triomf i voltes de canó, on queden perfectament emmarcats i centralitzats tots els personatges que conformen aquest fresc. Com a resultat, aconsegueix una composició de gran unitat, equilibrada i harmònica.
  • 111. Rafaello Sanzio Expulsió d’Heliodoro del temple (1511-12) Fresc (base de 7’50 metres) Stanza di Eliodoro, Palau Pontifici, Vaticà
  • 112. Rafaello Sanzio L’incendi del Borgo (1514) Fresc (base de 6’70 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà
  • 113. Rafaello Sanzio La Batalla d’Ostia (1514-15) Fresc (base de 7’70 metres) Stanza dell'Incendio di Borgo, Palau Pontifici, Vaticà
  • 114. Rafaello Sanzio La Batalla del Pont Milvi (detall, 1520-24) Fresc Stanza di Constantino, Palau Pontifici, Vaticà
  • 115.
  • 116.
  • 117.
  • 118.
  • 119. Leonardo da Vinci El episodio del estandarte de la batalla de Anghiari (1503-05) (còpia de Rubens, 1600) Leonardo da Vinci La Batalla d’Anghiari (1503-05) Oli sobre taula (85 x 115 cm) Formerly private collection, Munich
  • 120. Miquel Àngel Tondo Doni: Sagrada Família
  • 121.
  • 122.
  • 123.
  • 124.
  • 125.
  • 126.
  • 127.
  • 128.
  • 129.
  • 130.
  • 131. Decoració arquitectònica : els papes en les fornícules
  • 132. Detall de la decoració dels murs
  • 133. Volta de la Capella Sixtina (1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).
  • 136.
  • 137. 1) Déu separa la llum de les tenebres. 2) La creació dels Astres i les plantes.
  • 138. 1) Déu separa la llum de les tenebres. 2) La creació dels Astres i les plantes.
  • 139. 1) Déu separa la llum de les tenebres.
  • 140. 2) La creació dels astres i les plantes.
  • 141. 2) La creació dels astres i les plantes.
  • 142. 2) La creació dels astres i les plantes.
  • 143. 3) Déu separa la terra de les aigües. 4) La creació d’Adam .
  • 144. 3) Déu separa la terra de les aigües.
  • 145.
  • 146. 4) La creació d’Adam.
  • 147.
  • 148.  
  • 149.
  • 150. 4) Detall de La creació d’Adam.
  • 151.  
  • 152.
  • 153.  
  • 154.  
  • 155.
  • 156. 7) El sacrifici de Noè. 5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
  • 157. 5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
  • 158. 5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.
  • 159. 5) La creació d’Eva i “IGNUDI”.
  • 160. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís.
  • 161.  
  • 162.  
  • 163.  
  • 164.
  • 165. 8) El diluvi universal. 7) El sacrifici de Noè.
  • 166. 8) El diluvi universal. 9) La embriaguesa de Noé.
  • 167. 7) El sacrifici de Noè.
  • 168. 8) El diluvi universal.
  • 169. 9) La embriaguesa de Noé.
  • 170. 9) La embriaguesa de Noé. Profeta Zacaries Sibil·la Dèlfica Profeta Joel
  • 171. Profeta Zacaries (número 25 de l'esquema) Sibil·la Dèlfica (número 24 de l'esquema)
  • 172. Profeta Joel (número 23 d’esquema) Sibil·la Cumana
  • 173. Volta de la Capella Sixtina (1508-1512) Esquema general: Escenes de la Gènesi: 1 a 9. Profetes: 14, 15, 18, 19, 22, 23 i 25 (set). Sibil·les: 16, 17, 20, 21 i 24 (cinc). Escenes bíbliques: 10, 11, 12 i 13 (quatre). Figures de l'Antic Testament: 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32 i 33 (vuit).
  • 174.
  • 175.
  • 176.  
  • 177.  
  • 178. 8) El diluvi universal. 7) El sacrifici de Noè. El profeta Isaïes La Sibil·la Eritrea
  • 179.
  • 180.
  • 181. 5) La creació d’Eva. 6) El pecat original i l’expulsió del Paradís. IGNUDI
  • 182.
  • 183.  
  • 184.  
  • 185. LES PINTURES DE LES PETXINES Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)
  • 186. LES PINTURES DE LES PETXINES Judit amb el cap d’Holofernes (570 x 970 cm)
  • 188. La serp de bronze
  • 190. Llunetes amb els ancestres de Crist
  • 191.  
  • 192.
  • 193.
  • 194.  
  • 195.
  • 196. Judici Final ( 1536-1541)
  • 197.
  • 198. 25 anys separen aquestes dues obres
  • 199.
  • 200.
  • 201. 1: Món celestial 2: Jutjats que ascendeixen al cel 3: Jutjats arrossegats als inferns 4: L‘ infern 5: Resurrecció dels morts 6: Ángels amb les tubes i llibres de la Vida i la Mort (del Bé i del Mal)
  • 202. EL CEL LA TERRA
  • 203.
  • 204. Miquel Àngel Buonarrotti Capella Sixtina Judici Final (1536-1541) Vaticà (detall)
  • 205.  
  • 206. Àngels toquen les tubes per despertar els morts, dos d’ells sostenen el petit llibre de la Vida i el gran llibre de la Mort, segons descriu l’Apocalipsi (20, 12).
  • 207.  
  • 208.
  • 209. Miquel Àngel Essent salvat en el Judici Final (autoretrat en la pell de Sant Bartomeu)
  • 210.
  • 211.  
  • 212.  
  • 213. Àngels amb les tubes i el llibre de la Vida o del bé Resurrecció dels morts i jutjats que ascendixen al cel
  • 214.  
  • 215.  
  • 216.  
  • 217. Detalls del costat esquerre del Judici Final (l’ascensió al cel)
  • 218. Detalls del costat dret del Judici Final (el descens cap a l’infiern)
  • 219.  
  • 220.
  • 221.  
  • 222. El dimoni en la barca de Caronte
  • 223.  
  • 224. El dimoni en la barca de Caronte
  • 226.
  • 227. Jacopo Pontormo (1494-1556) La deposició o Trasllat del cos de Crist (1526-1528) Capella Caponi a Santa Felicitá, Florència FLORÈNCIA
  • 229. Jacopo Pontormo (1494-1556) La vida de Josep
  • 231.
  • 232.
  • 233. Jupiter e Io. Correggio Diana. Correggio
  • 234.
  • 235.
  • 236.
  • 237.
  • 238.
  • 239.
  • 240. GIORGIONE: VENUS ADORMIDA
  • 241.
  • 242.
  • 243. CONCERT CAMPESTRE ( GIORGIONE, FITXA 84 )
  • 244.
  • 245.
  • 246. Ticià Carles V a Mülhberg (1548) Museu del Prado, Madrid Propaganda política
  • 247.
  • 248. TICIÀ
  • 249.
  • 250. Ticià La bacanal (1518-1519) Museu del Prado Madrid
  • 251. B A C A N A L
  • 252.
  • 253. Ticià Dànae i la pluja d’or Amor sagrat i amor profà Flora
  • 254. Ticià . Dànae rebent la pluja d’or.
  • 255.
  • 256. Ticià Amor sagrat i amor profà
  • 257.
  • 259. Ticià Venus i Adonis
  • 260. Ticià . Venus d’Urbino ( FITXA 86 )
  • 261.
  • 263.
  • 264.
  • 265.
  • 266.
  • 267.
  • 268. Autoretrat (vers 1562) L'home del guant (1523)
  • 269. Retrat de Felip II (1551-1553) El Papa Paulo III (1543)
  • 270.
  • 271.
  • 272. VERONÈS Les noces de Canà
  • 273.
  • 274.
  • 275.
  • 276. Il Tintoretto El Sant Sopar
  • 277. Robatori i trasllat del cos de Sant Marc (1562-1566) Il Tintoretto
  • 278.
  • 279. Il Tintoretto . Les noces de Canà
  • 280. TINTORETTO Tintoretto El lavatori de peus (1550, FITXA 87 ) Museu del Prado, Madrid
  • 281. Tintoretto El lavatori de peus (1550) Museu del Prado, Madrid
  • 282.
  • 284. Adam i Eva Albert Dürer
  • 285. Malenconia o melangia Albert Dürer
  • 287. RENAIXEMENT ESPANYOL comença …

Notas del editor

  1.  
  2. Una de las obras más importantes es la Gioconda, pintura que ha tratado de ser imitado en múltiples ocasiones, la modelo es aún un misterio, mas allá de eso causa admiración su sonrisa, elemento que es el más difícil de imitar, prueba de fuego para quienes quieran ser buenos pintores. Se aprecia también en su obra el esfumado, idea de esfumarse o trasparencia característico de la obra de Leonardo da Vinci, logrado a partir de la pintura de diversas capas. Es notable además el tratamiento que hace de luces y sombras, esto logrado en etapas diversas. De fondo, otro elemento característico de la pintura renacentista, la presencia de un paisaje de fondo.
  3. En el Génesis (1, 19) se narra el episodio central de esta escena:"Al principio creó Dios el cielo y la tierra. La tierra era soledad y caos y las tinieblas cubrían el abismo, pero el espíritu de Dios aleteaba sobre las aguas. Entonces dijo Dios: "Haya luz", y hubo luz. Vio que la luz era buena y la separó de las tinieblas, y llamó a la luz día y a las tinieblas noche. Hubo así tarde y mañana: Día primero".La figura del Creador, en un sensacional escorzo, se afana en realizar la separación, ofreciéndonos Miguel Angel la superficie sobre la que hallamos a Dios dividida en luz y tinieblas. Viste una túnica rosácea, al igual que en la Creación de las plantas y los astros, donde observamos espectaculares reflejos lumínicos que convierten el color en blanco. Alrededor de la escena central encontramos a cuatro ignudis en variadas posturas rompiendo con la simetría de las primeras escenas. Las figuras desnudas sujetan los broncíneos medallones y las guirnaldas vegetales, exhibiendo una potencia anatómica de gran belleza, anticipando con sus escorzos el Manierismo y el Barroco. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  4. En el Génesis (1, 14-20) se nos narra de la siguiente manera la creación de los astros: " Después dijo Dios: "Haya luminares en el firmamento que separen el día de la noche,sirvan de signos para distinguir las estaciones, los días y los años, y luzcan en el firmamento del cielo para iluminar la tierra". Y fue así. Hizo, pues, Dios dos luminares grandes, el mayor para el gobierno del día y el menor para el gobierno de la noche, y las estrellas. Los colocó Dios en el firmamento del cielo para iluminar la tierra, regular el día de la noche y separar la luz de las tinieblas. Y vio Dios que esto era bueno. Hubo de nuevo tarde y mañana: Día cuarto". Este episodio del Génesis ha sido pintado por Miguel Angel en la zona derecha de la composición, presentándonos a Dios con las brazos abiertos creando con su dedo hacedor el sol y la luna, acompañado de un amplia corte de angelotes. En la zona de la izquierda hallamos una figura de espaldas que vuelve a ser Dios creando ahora las plantas según el Génesis (1, 11-14): "Dijo después Dios: "Produzca la tierra hierbas, plantas sementíferas de su especie y árboles frutales que den sobre la tierra frutos conteniendo en ellos la simiente propia de su especie". Y fue así. Produjo la tierra hierbas, plantas sementíferas de su propia especie y árboles frutales que dan fruto conteniendo en ellos la simiente propia de su especie. Y vio Dios que esto era bueno. Hubo de nuevo tarde y mañana: Día tercero". Algunos estudiosos han visto en la figura de espaldas al Caos en fuga o la Noche, siendo más correcta la interpretación de unificar los días tercero y cuarto de la creación en una sola escena, algo muy habitual en el mundo gótico.Las figuras que representan a Dios no pueden estar más escorzadas,mostrando Miguel Angel la fuerza divina de la creación a través de la potencia escultórica del hacedor.Los personajes flotan en el aire y las telas que visten se ciñen a su cuerpo para manifestar su potente anatomía, exhibiendo Buonarroti un soberbio dibujo. Tras la reciente restauración - limpiando el fresco de repintes posteriores y pegamentos adheridos - se puede apreciar la delicada gradación de los grises y violetas que afectan a la túnica del Creador, utilizando el foco del sol para proyectar luz en los rostros de Dios y los ángeles de su corte. Miguel Angel pintó esta escena en siete jornadas empezando por la esquina superior derecha. Los discos del sol y la luna fueron pintados directamente sobre el "intonaco" con un compás. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  5. En el Génesis (1, 19) se narra el episodio central de esta escena:"Al principio creó Dios el cielo y la tierra. La tierra era soledad y caos y las tinieblas cubrían el abismo, pero el espíritu de Dios aleteaba sobre las aguas. Entonces dijo Dios: "Haya luz", y hubo luz. Vio que la luz era buena y la separó de las tinieblas, y llamó a la luz día y a las tinieblas noche. Hubo así tarde y mañana: Día primero".La figura del Creador, en un sensacional escorzo, se afana en realizar la separación, ofreciéndonos Miguel Angel la superficie sobre la que hallamos a Dios dividida en luz y tinieblas. Viste una túnica rosácea, al igual que en la Creación de las plantas y los astros, donde observamos espectaculares reflejos lumínicos que convierten el color en blanco. Alrededor de la escena central encontramos a cuatro ignudis en variadas posturas rompiendo con la simetría de las primeras escenas. Las figuras desnudas sujetan los broncíneos medallones y las guirnaldas vegetales, exhibiendo una potencia anatómica de gran belleza, anticipando con sus escorzos el Manierismo y el Barroco. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  6. Las primeras pinturas de la Capilla Sixtina de Miguel Angel eran de 1509, como el profeta Zacarías. Ya entre 1510 y 1511 Miguel Angel se había metido con las escenas principales del Génesis, rematando la creación del hombre y la mujer. Los trabajos eran lentos y penosos, y Miguel Angel apenas contó con ayuda de sus discípulos. Además, el artista pretendía seguir trabajando en su proyecto faraónico para la tumba esculpida de Julio II. Este proyecto constituía el máximo interés del artista, pero Julio II no dejaba de presionarle para que terminara la Capilla Sixtina, que Miguel Angel odiaba por apartarle de sus tareas. Sin embargo, la obra por la que ha pasado a la fama de la Historia es sin duda este techo y la pared del altar, pintados al fresco con una maestría nunca más igualada. En la escena que contemplamos, el artista pinta a Dios emergiendo del caos confuso previo a su palabra, para separar las aguas de la tierra y de este modo crear el mundo por la sola acción del Verbo. Sin embargo, Miguel Angel traduce el efecto de la palabra en un gesto poderoso, en el que Dios separa ambas manos, cada una de ellas recipientes de poder, como si fueran dos mundos opuestos que han de ser arrojados cada uno a un lado del universo. Para hacernos una idea de la continuidad de las diversas escenas en el techo de la Sixtina, indicaremos que el hombre y la mujer presentes en la parte superior de la imagen son los mismos de la parte inferior de la Creación de Adán, por lo que podemos imaginar la estructura del techo. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  7. En esta imagen se mezclan y confunden dos métodos diferentes de pintar la figura humana: por una lado, tenemos los personajes de la escena central, vistos frontalmente según los códigos tradicionales de la pintura como una ventana a la realidad. Esta imagen debía verse desde el suelo, a varias decenas de metros de altura, totalmente en vertical. Rodeando el marco de este cuadro fingidamente sujeto al techo, tenemos otras figuras de mayor tamaño, vistos en escorzo, como si de alguna manera misteriosa fueran personas reales que se sujetan al techo y a las que podemos ver en diagonal y en relieve, distribuidas por todo el techo sin seguir las normas de representación de la perspectiva geométrica. Miguel Angel está planteando un trampantojo, una imitación de la realidad en el espacio pintado. Según su propuesta, en el techo de la Capilla Sixtina, los profetas, los ángeles y las sibilas están sosteniendo los cuadros que narran la historia sagrada para que nosotros los veamos. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  8. El Génesis (8; 20-22) recoge la historia narrada por Miguel Angel en el segundo compartimento de la Capilla Sixtina. Tras el diluvio "Noé levantó un altar a Yavé y tomando de todos los animales puros y de todas las aves puras ofreció holocaustos sobre él. Yavé aspiró el agradable olor, diciéndose en su corazón : 'No maldeciré más la tierra por causa del hombre, porque los impulsos del corazón del hombre tienden al mal desde su adolescencia; jamás volveré a castigar a los seres vivientes como acabo de hacerlo' (...) Dios bendijo a Noé y sus hijos". En la escena se nos presenta al anciano Noé tras el altar mientras sus hijos hacen los sacrificios, destacando las escorzadas posturas de las figuras desnudas, cuyos movimientos anticipan el Manierismo. Buonarroti ha sabido interpretar el momento en el que Dios hace un nuevo pacto con la Humanidad, prefigurándose el sacrificio de la Cruz. La composición central está rodeada por cuatro ignudis en variadas posturas, sosteniendo los medallones fingidos y los festones vegetales. A los lados del Sacrificio de Noé hallamos a la Sibila Eritrea y el Profeta Isaías. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  9. Siguiendo al biógrafo Condivi, la escena del Diluvio Universal fue la primera que Miguel Angel pintó en la bóveda de la Sixtina. Las diferencias en la calidad de la ejecución entre las diversas partes del fresco indican que inicialmente el maestro se encontró con variadas dificultades en relación con la técnica y con los ayudantes que pensó en contratar, considerando más tarde trabajar en solitario para lo que se encerró en la capilla sin permitir acceder a nadie, aunque algunas manos sí trabajaron en este fresco como su buen amigo Granacci o Bugiardini. El Diluvio se incluye entre los episodios bíblicos inspirados en la vida de Noé al considerar a este patriarca como una prefiguración de Cristo. Su narración está inspirada en el Génesis (6-8) y Buonarroti nos presenta al fondo de la composición el Arca y una nave repleta de personas que intentan salvarse de las aguas. En la zona de la derecha la cima de un monte emergido sobre las aguas sirve de refugio a un grupo que se cubre con una tela a modo de tienda mientras que en la izquierda otro grupo de refugiados intentan su salvación, manifestándose todo tipo de reacciones en sus rostros: rabia, angustia, temor,piedad, egoísmo, amor, ... En la zona que ha perdido el enlucido se ubicaba, según Condivi, el rayo que caía sobre la tienda en forma de ira divina. Las figuras están en las más variadas posturas, predominando los violentos escorzos donde se demuestra la potencia escultórica del maestro, interesado por las fuertes anatomías y por el relieve aunque las recientes limpiezas han puesto de manifiesto que no elimina el color, muy variado y dinámico,ayudando a crear la sensación de tensión y dramatismo que requiere una escena de estas características. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  10. La embriaguez de Noé es la historia que se narra en el primer compartimento de la bóveda de la Capilla Sixtina, situándonos en la pared frente al altar. La escena se presenta en el centro del espacio, acompañada por cuatro ignudis que sostienen dorados medallones. Noé duerme borracho y desnudo junto a un gran tonel, escena que es contemplada con burla por su hijo Cam mientras Jafet cubre la desnudez del padre y Sam reprocha al burlador. En el fondo encontramos al patriarca sembrando la vid, considerándose que los efectos del vino son asociados al trabajo rural. Como en todo el conjunto, la composición se caracteriza por la potencia anatómica de las figuras desnudas, recordando a los relieves antiguos, lo que indica la mentalidad escultórica de Miguel Angel.Las iluminaciones son potentes, creando contrastes de claroscuro, obteniendo así una mayor intensidad dramática en la narración. La aparición de Noé en la iconografía está justificada por su papel como prefiguración de Cristo. Los ignudi refuerzan la idea del relieve al situarse en perspectiva ante la escena bíblica para crear un espacio fingido e inexistente, manifestando unas sensacionales posturas escorzadas. El desnudo de la zona inferior derecha se ha perdido por las filtraciones de agua que ha sufrido la capilla a lo largo del tiempo. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  11. Judit y Holofernes En las esquinas de la Capilla Sixtina encontramos cuatro grandes pechinas que tienen como temática común las Milagrosas salvaciones de Israel, identificándose con la cristiandad. Los cuatro asuntos son los siguientes: David y Goliat, la Serpiente de bronce, el Castigo de Amán y Judith y Holofernes. Los especialistas consideran que las más lejanas - las escenas de Judith y David -a la pared del Juicio Final serían las más antiguas, ejecutadas por Miguel Angel en 1509 mientras las dos más cercanas - el Castigo y laSerpiente - serían de los últimos años de ejecución, considerándose la fecha de 1511.La escena que contemplamos recoge la decapitación del general asirio Holofernes por mano de Judith, bella y virtuosa viuda de Betulia. La mujer se trasladó, con el consentimiento de los jefes de su pueblo, al campamento enemigo donde Holofernes se prendó de su belleza y sabiduría, permitiéndole todo cuanto pedía. Con motivo de un banquete al que acuden todos los generales, Judith es invitada,apareciendo con sus mejores galas lo que provocaría una mayor admiración del militar. Holofernes y Judith se quedan solos en latienda; aprovechando la viuda la embriaguez del asirio, le corta la cabeza y con la ayuda de su aya, portan el trofeo hasta Betulia donde es colocado en las murallas, motivando la desbanda del ejército invasor al conocer la pérdida de su jefe. Miguel Angel ha elegido el momento en que Judith coloca la cabeza de Holofernes en la bandeja de plata y procede a cubrirla con un paño, considerándose que la cabeza del general sería un autorretrato del pintor. Las dos figuras se ubican en el centro de la escena mientras que al fondo observamos el cuerpo yacente del general, en una postura totalmente escorzada donde se destaca la potencia anatómica de su cuerpo. Al final de la pared donde se recortan las figuras de las mujeres hallamos un extraño personaje identificado con un soldado durmiendo. El momento de tensión ha sido interpretado a la perfección por Buonarroti, creando una escena de intensidad dramática gracias a los efectos lumínicos y al movimiento de los personajes. Los colores están estudiados con especial interés al vestir a la doncella de amarillo - color emblemático de la Iglesia - y a Judith de blanco como símbolo de pureza, creándose en sus vestidos sombras coloreadas que parecen anticipar al Impresionismo. Esos pesados ropajes que visten las damas intentan ocultar la anatomía de sus cuerpos, tratándose de figuras amplias y escultóricas, inspiradas en la estatuaria clásica que Miguel Angel tanto admiraba a través de Donatello. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  12. El Castigo de Amán y la Serpiente de bronce son las historias que recogen las pechinas situadas en la pared del Juicio Final, frente a Judith y Holofernes y David y Goliat. Los especialistas consideran a las primeras como realizadas en último lugar, fechándolas en 1511, interesándose Miguel Angel en toda la serie por el movimiento y el dramatismo del momento, sin perjuicio del color. La escena que contemplamos está inspirada en el texto bíblico de Esther. Mardoqueo tuvo un sueño en el que se le mostró de forma simbólica el peligro y la liberación que iba a pasar el pueblo judío. Mardoqueo descubrió al rey Asuero por medio de la bella Esther una conspiración de los eunucos patrocinada por Amán, el primer ministro. Amán se propuso exterminar a los judíos y logró un decreto del rey para obtener su objetivo pero Mardoqueo, valiéndose una vez más de Esther, consiguió cambiar la opinión de Asuero y fue el ministro Amán el condenado al patíbulo. Miguel Angel recoge en la pechina tres momentos de la historia: a la derecha el rey Asuero mandando venir a Mardoqueo para ofrecerle una recompensa; a la izquierda el consejo celebrado por el rey para castigar a Amán, y en el centro el castigo de Amán, clavado en una cruz aunque en la Biblia se habla de su ahorcamiento. Algunos especialistas consideran que esta escena tiene una alusión directa a las intrigas cortesanas que se daban a menudo en la corte pontificia. Lo más significativo del conjunto es el escorzado movimiento de las figuras, especialmente Amán y Asuero en su lecho, destacando la potente anatomía de las figuras desnudas inspiradas en las estatuas clásicas, aludiéndose al grupo helenístico del Laoconte. La tensión y el dramatismo de cada uno de los momentos también ha sido sabiamente interpretado por Buonarroti, demostrando que su maestría no se limita exclusivamente al dibujo sino que se acompaña con la armoniosa distribución de la luz y el color en el espacio para crear efectos dramáticos, reforzados por las expresiones y gestos de sus figuras. La unión de las tres escenas a través de elementos arquitectónicos recuerda al Quattrocento, concretamente a Masaccio de quien Miguel Angel aprendió más que con su verdadero maestro, Ghirlandaio. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  13. En esta pechina de la Capilla Sixtina se recoge la historia bíblica (Números, XXI) de la Serpiente de bronce. Desanimado en su marcha por el desierto de Transjordania, el pueblo israelita "habló contra Dios y contra Moisés" lo que provocó la ira divina y el castigo en forma de plaga de serpientes que picaban mortalmente. El arrepentimiento de los hebreos motivó la ejecución de una serpiente de bronce que por mandato de Yavé colgaron de un árbol; todo aquel que había sido picado por las serpientes se curaba al mirar a la de bronce. En este episodio se ha querido ver una prefiguración de la cruz que cura a quien la contempla, refiriéndose alegóricamente a los herejes que intentan convertirse. Miguel Angel nos ofrece un momento de máxima tensión a través de poderosas figuras escorzadas que preludian el Infierno del Juicio Final, mostrando un intenso movimiento en todas ellas. Los personajes de la zona derecha se retuercen de dolor, intentando quitar los reptiles de sus cuerpos mientras que en la zona izquierda encontramos a los que dirigen su mirada a la serpiente de bronce colgada en el árbol. Las figuras están inspiradas en esculturas clásicas, concretamente el grupo del Laoconte, exhibiendo sus potentes anatomías a través de sus cuerpos desnudos o de sus ceñidos vestidos,creándose una intensidad dramática difícilmente superable. La potencia de la escena no está reñida con una acertada distribución del color y la luz, intensificando aun más el momento gracias a los juegos de claroscuro. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.
  14. David y Goliat En la pechina derecha de la pared frente al Juicio Final encontramos esta famosa escena bíblica (I Samuel, 17) donde el joven David vence al gigante Goliat en combate al noquearle con una piedra lanzada con su honda. El momento elegido por Buonarroti es la decapitación de Goliat con su propia espada, escena contemplada por varias figuras en el fondo, desproporcionadas en relación con David y la perspectiva tradicional. El episodio está cargado de acción y movimiento al recurrir a dos figuras escorzadas de gran potencia anatómica, recortadas ante la tonalidad blanca de la tienda de campaña que sirve de fondo. La intensidad dramática del momento se refuerza con la iluminación empleada al crear contrastes de luz y sombra que recuerdan a Leonardo, destacando la intensidad de las ropas de ambos contendientes. Genios de la Pintura (c) 1999 Ediciones Dolmen S.L.