1. Pintura gòtica Van der Weyden La Magdalena Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone Crist mort Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini

2. ART GÒTIC Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o Políptic de catedral de Sant Bavó

3. La pintura gòtica

9. Característiques Cerca la profunditat (amb fons arquitectònics o paisatges).

15. Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ ingenuïtat”, amb la finalitat de què el contingut hi arribi millor a l’home vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure l’espectador.

16. Vidrieres

18. Vitralls de la Catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila .

19. … i rosasses

20. Rosasses de Nôtre-Dame i de la Sainte Chapelle de París.

21. Miniatures Destaquen les que il·lustren les ”C antigas de Santa María ” .

22. Miniatures

24. Pintura de transició del romànic al gòtic Escenes de temàtica cavalleresca pintades damunt fusta. Museu de Mallorca . C ONTECTUALITZACIÓ: Balears

25. Estil francogòtic o gòtic lineal . Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma . Fragments de retaule. C ONTECTUALITZACIÓ: Balears

26. Estil francogòtic . Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca) . Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lineal: la línia predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans, temes senzills. C ONTECTUALITZACIÓ: Balears

27. Pintura mural de gòtic lineal . Assalt a Medina Mayurqa . Campament del rei Jaume I. Procedeix del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

28. Transició del Romànic al gòtic . Escola castellana . Crucifixió i Pantocràtor (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

29. Període francogòtic. La il·lustració de manuscrits amb miniatures . Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins .

30. Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca, Jaume II. El camarleng i dos cambrers netejen i ornen la cambra reial , i a l’altre veim la taula del Rei . Mostra de miniatures de pintura de gòtic lineal .

31. Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull .

34. CIMABUE (1240-1302). Pantocràtor de l’absis del Duomo de Pisa. Encara es nota la inspiració bizantina.

35. CIMABUE . Verge en Majestat ( Maestà) del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb daurats i visions frontals; i Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Assís, obra d’intens dramatisme.

40. Giotto . Escenes de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Assís . El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau plè d’armes.

41. Giotto (1266-1337) . Frescos de l’església d’Assís . Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

42. Donació del mantell Giotto di Bondone (1297) Església Sant Francesc d’Assís En Assís

45. “ Adoració dels reis mags”. Giotto di Bondone Capella dels Scrovegni

46. Diferents frescs de Giotto . Dalt esquerra la Fugida a Egipte , a la dreta el Crist mort o el ”Santo Entierro” , baix la Resurrección de Llàtzer . Capella Scrovegni, Pàdua (1306).

47. GIOTTO . Capella Scrovegni de l’Església de l’Arena de Pàdua . Fugida a Egipte i Baptisme de Crist . Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc esquemàtic i convencional.

48. Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua. La trobada de Sant Joaquim i Santa Aina a la Porta Daurada . L’autor dóna volum i modela les formes com si d’escultures es tractàs .

49. Giotto . Capella Scrovegni . Encontre de Sant Josep amb els pastors . El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobre tot a la part inferior del cos.

50. GIOTTO : Capella Scrovegni . Rentada de peus de Crist als apòstols i Traició de Judes . Els personatges transmeteten sentiments.

51. Captura o “ Prendimiento” Giotto di Bondone Capilla Scrovegni

52. Giotto . Capella Scrovegni de Pàdua . La Besada del traïdor Judes . El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

53. Giotto . Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència . Sant Francesc renunciant als bens paterns i mostrant els estigmes.

54. GIOTTO . Pintura mural de la basílica de la Santa Croce de Florència. Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte .

55. “ Mort de Sant Francesc” , Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florencia 1320.

56. Giotto . Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc .

59. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT Introdueix en les seves figures reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre els diferents personatges representats; i ho aconsegueix mitjançant les gesticulacions.

60. Magdalena. La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut). Sant Joan obre els braços cap endarrere amb un gest angoixat (intens dolor). Gran dramatisme, demostrat a través del gest patètic dels personatges.

69. Madonna Ruccellai Duccio

70. El Trecento italià . Escola de Siena . DUCCIO . La “Maestà ” de la Catedral de Siena. Taula central del políptic.

71. Duccio . Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge. Maestà de la Catedral de Siena .

72. DUCCIO . Detall de la predel·la de la “Maestà” de Siena ( Matança dels Innocents ).- Detall d’una obra de Duccio a la National Gallery de Londres ( “Àngels músics i àngels cantaires” ).

78. SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ . Museu dels Uffizi de Florència . Rostres idealitzats, ulls típicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.

92. Madonna of the Annunciatio Simone Martini Panel of diptych Tempera on wood The Hermitage St. Petersburg, Russia * El LLIBRE entreobert, que du a la mà Maria, podria indicar que va més enllà del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de l’època tenien accés a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc. SIMBOLOGIA:

95. Trecento. Escola de Siena . Germans Lorenzetti ( Pietro i Ambrogio ). Verge amb el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la llet d’ Ambrogio (Seminari de Siena)

98. Ambrogio Lorenzetti . Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat. El Bon Govern : “Al·legoria de la Pau”

99. Ambrogio Lorenzetti . Palau Públic de Siena. Al·legoria del Bon Govern. El Camp i la Ciutat ben governats (detalls).

100. Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO . Decora les parets de l’església del poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final , el Paradís i l’ infern . Aquí veim el càstic infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstic contra els envejosos i superbs.

101. Escola de Siena. Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento. Càstics contra la luxúria i contra l’avarícia . Col·legiata de Sant Gimignano

102. Mestres d’influència italogòtica a Catalunya. L’introductor fou FERRER BASSA , que va decorar la Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes.- Detall de Sant Francesc i Santa Clara.

103. Estil d’influència italiana a Catalunya : Germans Serra . Al Retaule de Sigena varen col·laborar els dos germans ( Jaume i Pere ).- La Verge i el Nin envoltada d’àngels és obra que Pere Serra va fer tot sol.

104. Pere Serra . Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa . Detall de la taula central ( La Verge a la Pentecosta ) i de dues laterals . Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.

105. L’estil italogòtic a Mallorca. Joan Loert ( Mestre dels Privilegis ). Retaule del Martiri de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma .

106. Detalls del Retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert .

107. Mestre d’Alaró . Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV).- El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376).

108. Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana ?). Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).

109. Mestre del Bisbe Galiana . Retaule de Sant Pau (Museu Diocesà de Palma).- Església de Santa Eulàlia. Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai).

110. Mestre de Sant Mateu . Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral de Palma.

111. Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu . Abaix, a la dreta Sant Francesc renuncia als bens paterns .

115. GERMANS LIMBURG “ MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry