1. Art del Renaixement PINTURA QUATTROCENTO

2. PINTURA QUATTROCENTO

3. PINTURA RENAIXEMENT

14. Fra Angelico L’Anunciació És el seu tema més repetit. Aquí veim les versions de Cortona i del Convent de Sant Marc de Florència.

16. FITXA 69 Títol: L’Anunciació Museu: Prado Autor: Fra Angelico Tècnica: Tremp sobre taula Mides:1’94m x 1’94m. Estil: Renaixement italià. Quattrocento Tema: Religiós. Anunciació del naixement de Jesús, amb unes formes i colors suavíssims.

23. Fra Angelico Dues obres del Convent de Sant Marc de Florència - Sant Pere Màrtir ordena silenci (fresc). - I El Davallament (pintura al tremp). Evolució de l’estil i utilització de la perspectiva.

24. Fra Angelico Sant Diumenge adorant el crucifix

25. Fra Angelico Transfiguració

28. Masaccio (1401-1428), mor als 27 anys Considerat el pare del Quattrocento, l’iniciador del Renaixement. Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència. El Tribut de la moneda ( fitxa 70 ).

29. Masaccio . Capella Brancacci. Florència (1424-1427) - Són el primer gran cicle de pintura mural del Renaixement. Les escenes es distribueixen i ordenen en registres superposats, semblen quadres traslladats al mur emmarcats per pilars clàssics amb capitells corintis.

30. MASACCIO Frescos de la Capella Brancacci de Santa Maria del Carmine de Florència (1424-1427)

34. FITXA 70 . Títol: Tribut de la moneda (1426-27). Localització: A la capella del Carmine de Florència. Autor: Masaccio . Mides: 2’53 x 5’99 m Estil: Renaixement Quattrocento. Tema: Arribada de Jesús i el seu seguici a Cafarnaüm on s’exigeix el portatge (tribut imperial). Tres temps distints s’unifiquen en una unitat espacial.

38. Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la gola del peix

39. Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la gola del peix Detall El Tribut : Pere paga el Tribut al recaptador Detall El Tribut : Crist

40. Detall dels rostres

43. Masaccio El tribut de la moneda - En les seves obres domina la massa i el volum. - La llum és la que marca els contorns. - Dibuixa les línies fonamentals, deixant de banda els detalls. - Hereta de Giotto el sentit de la monumentalitat i del dramatisme.

44. Detall El Tribut : Pere treu la moneda de la boca del peix Detall El Tribut : Pere paga el Tribut

46. Masaccio Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (abans i després de la restauració). Capella Brancacci . Església del Carmine de Florència .

47. - Es basa clarament en models de l’escultura clàssica: Eva es cobreix les mans de la mateixa forma que les Venus púdiques romanes. - El fet que Masolino pintés la mateixa escena, a la capella, permet veure la diferència entre els dos pintors.

49. Títol :Trinitat (1426-28). Localització: Santa Maria Novella (Florència) Autor: Masaccio Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Fresc Mides: 6’67 x 3’17 m Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l’ús de l’arquitectura.

51. Masaccio La Trinitat de Santa Maria Novella - Detall de la volta de cassetons (que dóna sensació de profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur). - És una Deesis amb Déu pare i l’Esperit Sant (colom blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La Verge, Sant Joan el Baptista, i els dos donants).

54. LA SANTÍSSIMA TRINITAT

55. Detalls de la Verge i Sant Joan

58. L’estil de Masaccio va influir en pintors com ANDREA DEL CASTAGNO artista de certa rudesa expressiva. Darrer Sopar (Florència). Refector de Santa Apol·lònia (Florència).

59. Andrea del Castagno - Retrat de Farinata degli Uberti i de Pipo Spano de la Galeria d’Homes i Dones cèlebres de la Vil·la Pandolfini (Legnaia ), avui al Museu dels Uffizzi de Florència .

61. Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano National Gallery de Londres

62. Paolo Uccello Batalla de San Romano Versió del Museu dels Uffizzi de Florència L’autor sacrifica l’autenticitat de la representació en benefici de la perspectiva: els cavalls i els guerrers tenen caràcter de faula mítica, donat que cerca formes variades, violentes i forçades de representar els cavalls.

63. Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano Versió del Museu dels Uffizzi de Florència

64. Paolo Uccello Batalla de San Romano La versió del Museu del Louvre de París Els personatges no actuen seguint un fil argumental, sinó que són un element més de la seva peculiar manera d’articular l’espai.

65. Paolo Uccello (1397-1475) Batalla de San Romano La versió del Museu del Louvre de París

68. Fra Filippo Lippi (1406-1469) Deixeble de Masaccio i mestre de Botticelli. Artista de delicat estil. La Verge amb el Nin i àngels (1440) Museu dels Uffizi de Florència. - Verges més humanitzades que Fra Angelico.

69. Mare de Déu i l’infant Filippo Lippi (1406-1469) Graciosa composició: Nins de rostres expressius eleven el nin a l’altura de la mare.

70. Fra Filippo Lippi Verge amb l’Infant ( Galeria Pitti ) La Verge adorant al Nin ( Berlín, Gemäldegalerie ) D’aquest tema fa vàries versions. El paisatge no és molt natural, però crea marc paisagístic, que dóna profunditat.

72. Benozzo Gozzoli (1420 -1497) Seguici dels Reis Mags Frescos del Palau Medici-Riccardi (Florència)

73. Benozzo Gozzoli Seguici dels Reis Mags Magnífic retrat col·lectiu de la burgesia florentina de l’època, especialment de la família Mèdici .

74. Benozzo Gozzoli Seguici del Reis Mags Segismundo Malatesta i Gian Galeazzo Sforza (governants i mecenes de Rímini i Milà, respectivament).- Autoretrat del pintor Gozzoli.

75. Bennozo Gozzoli Cavalcada dels reis Mags Palau Medici-Riccardi Llorenç de Mèdici.

76. Domènico Veneziano (¿ vers 1400-1461) Sant Joan evangelista en el desert National Gallery de Washington

80. Piero della Francesca (1415-92) Baptisme Resurrecció Concepció neoplatònica de la bellesa. La Bellesa de la Natura es basa en la perfecció de les formes pures, que són un reflexe de la bellesa vertadera, l’espiritual i ideal.

82. POLÍPTIC DE LA MISERICÒRDIA (1445-1462) Piero della Francesca Verge de la Misericòrdia (1445) Borgo San Sepolcro

83. La flagel·lació (1459) Piero della Francesca FITXA 71: Títol: La flagel·lació (posterior a 1444) Localització: Palau ducal d’Urbino (Itàlia) Autor: Piero della Francesca Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Oli i tremp sobre taula Mides: 59 x 82 cm Tema: Dues escenes, la flagel·lació i els 3 personatges serveixen perquè representi a la perfecció la perspectiva lineal

88. Piero della Francesca (1415-1492) Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66) Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de Florència.

91. Piero della Francesca (1415-1492) Díptic dels Ducs d’Urbino (1465-66) Battista Sforza i Frederic de Montefeltro Museu dels Uffizi de Florència - Els turons del fons es poden identificar: és un paisatge lluminós sobre el qual es retallen els perfils dels dos rostres (dos trets d’influència flamenca). El revers representa sengles carruatges triomfals, on l’un avança cap a retrobar-se amb l’altre sobre un terreny rocós, assistits per les virtuds cardinals (fe, esperança i caritat).

92. Piero della Francesca Frescos de la llegenda de la Vera Creu a l’Església de Sant Francesco d’Arezzo (1452-59), pot ser la seva obra cimera. - El tema dels Episodis de la Llegenda de la Vera Creu , extret de la Llegenda Àuria del beat Giacopo de la Vorágine, relata diferents escenes independents, sense seqüència cronològica: La batalla de Constantí i Majenci, Salomó i la Reina de Saba, Santa Elena i la pèrdua de la Vera Creu... El Rei Salomó i la Reina de Saba

94. Salomó i la reina de Saba - El fresc està dividit en dues meitats, a l’esquerra, la reina de Saba i la seva cort van caminant al palau del rei Salomó, que ha manat tallar un arbre (el del bé i el mal), que Set havia aconseguit que creixés sobre la tomba del seu pare Adam. D’aquest arbre sortirà la creu de Crist, després de la narració succesiva de varis frescos.

95. Descobriment de la Creu; al fons a l'esquerra, Jerusalem. Judes revela l'amagatall de la Creu

96. Piero della Francesca Frescos de les Històries de la creu de L’Església de Sant Francesc d’Arezzo (1452-59) Somni de Constantí

98. Piero della Francesca Històries de la Vera Creu ( Arezzo , 1452-59) Batalla entre Heracli i Cosroes

99. Piero della Francesca Frescos de la Vera Creu ( Arezzo , 1452-59) Batalla entre Constantí i Majenci

102. Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Frescos del Convent de Sant Marc de Florència Darrer Sopar

103. Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Frescos Sassetti de l’Església de Santa Trinità de Florència Sant Francesc ressuscita un nin

104. Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Capella Tornabuoni de Santa Maria Novella de Florència Dues escenes: Naixement de San Joan Baptista i Naixement de Maria la Verge

105. Domenico Ghirlandaio (1449-1495) Fresc de la Capella Tornabuon i Zacaries imposa al seu fill el nom de Joan (el futur Sant Joan Baptista).- A la dreta Giovanna Tornabuoni, de la família que va costejar la capella i que va contractar el pintor.

109. Detall de Venus i Mart (1480) National Gallery, Londres

112. SANDRO BOTICELLI AL·LEGORIES MITOLÒGIQUES Venus i Mart (1480) El naixement de Venus (1484) La primavera (1478) Pal·las Atenea i el centaure (1485)

119. Botticelli La Primavera (1478) MERCURI : D éu dels misteris i del comerç, déu de l’enteniment, que posa en relació els homes amb la divinitat, dóna l’esquena a la resta dels personatges. El déu queda identificat pel calçat amb ales i per una mena de vareta usada per a separar serps i fer la pau. Mercuri sembla, clarament, el guardià del jardí de Venus.

121. ZÈFIR : Detall del vent benigne, un vent gèlid i gris, de finals de febrer-març, que es vol apoderar de la nimfa Cloris. Representat amb colors freds, mentre cerca l’amor de la nimfa Cloris, bufa la dolça brisa que fa possible la Primavera. Boticelli La Primavera Del contacte de l’aire i la terra neix la natura (una planta surt per la boca de Cloris com anunci de la Primavera).

122. LA NIMFA CLORIS: De la seva boca surten les flors primaverals que Flora arreplega en el seu vestit transparent.

123. - FLORA : És l'única del grup que mira directament l'observador. Destaca també pel seu somriure, perquè no és freqüent en la pintura renaixentista, en particular en Botticelli, les dones del qual estan sempre serioses. - Flora presenta uns trets delicats i, alhora, una mirada llunyana. - Botticelli, seguint els versos de la Metamorfosi d’Ovidi, transforma Cloris en la Primavera, representada com a Flora, que va escampant flors.

124. Al·legoria de la Primavera (1478) Sandro Botticelli

128. 1 3 1 3 Mercuri Tres Gràcies Venus Deesa de la fertilitat, Flora Nimfa Cloris Vent Zèfir Cupido 8 9 Botticelli: La Primavera (1478)

130. Botticelli La primavera

133. Títol: Naixement de Venus (1484) . Autor: Sandro Botticelli . Estil: Renaixement Quattrocento. Tema: Escena mitològica on es glorifica el cos humà nu. Al·legoria de l’amor cristià i pagà en la persona de Venus. Filosofia neoplatònica.

136. Sandro Botticelli . El naixement de Venus. 1484. Galeria dels Uffizi. Florència Al pintor li interesa, sobretot, la representació del paisatge i la bellesa, encara que la composició sembli irreal.

137. Botticelli Naixement de Venus (1484)

140. Detall de Venus L'Hora Hesíode explica que Afrodita (la Venus romana) va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre, damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és rebuda, a la costa, per la nimfa Hora, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina i està representada com a anadyomene , la que emergeix. Detall de Hora Detall de Flora de la Primavera

141. Detall de Venus

146. Obra de Boticelli al Museu del Prado de Madrid Història de Nastaglio degli Onesti (1482-1483) (Episodi I)

147. Botticelli Llegenda de Nastaglio degli Onesti Museu del Prado

148. Botticelli Episodi III de la Història de Nastaglio degli Onesti

149. Botticelli Detalls del III Episodi de la Llegenda de Nastaglio degli Onesti Museu del Prado de Madrid

150. Botticelli Capella Sixtina Càstig dels rebels Core i Datan, i Abraham (Frescos)

151. Sandro Boticelli Pal·las Atenea i el Centaure (1485) Galleria degli Uffizi, Florència

152. Boticelli Anunciació 1489-90 Galleria degli Uffizi, Florència Domini de la composició espacial i de la perspectiva. Mentre l’àngel s’apropa, la Verge sembla es vol allunyar, creant un delicat escorç amb el seu cos.

153. Botticelli La Calúmnia (1494-1495)

154. Darrer període de Botticelli (1444-1510) LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -1495) Galeria degli Uffizi S’inspira en una pintura del pintor grec Apel·les, descrita en els diàlegs de Luciano: Apel·les és denunciat en fals, davant el rei d’Egipte Ptolomeu IV, com a conspirador contra el monarca. Un dels conspiradors contra el rei, i acusador, és arrestat i confessa que Apel·les és innocent i, així, li salva la vida. Apel·les es venga pintant un quadre al·legòric, tema que reprèn Boticelli.

155. LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1495) - Al centre apareix la Calúmnia com una dona bella, pentinada per la Traició i l’Engany, al seu costat. - La Calúmnia és representada amb expressió d’ira al seu rostre, una torxa encesa a la seva mà esquerre, i amb l’altra arrastra el jove.

158. - En aquesta pintura utilitza els mateixos recursos pictòrics que en el Naixement de Venus, però en la darrera dècada del segle XV, ha desaparegut la visió optimista de les seves al·legories mitològiques, per donar pas a una temàtica més obscura, inquietant i dramàtica, i a uns colors més apagats. - El canvi de segle suposa no tan sols la seva crisi personal, sinó una crisi social que durà a la decadència cultural de Florència, sotmesa a la dictadura teocràtica del beat Savonarola. Detall de la Veritat i la Penitència BOTICELLI LA CALÚMNIA D’APEL·LES (1494 -1495) Galeria degli Uffizi

162. Perugino (1445-1523). UMBRIA Frescos de la Capella Sixtina Moisés a Egipte i Baptisme de Crist (va ser mestre de Rafael)

163. Perugino (1445-1523) Lliurament de les Claus a Sant Pere Capella Sixtina de Roma Exemple perfecte de perspectiva lineal amb punt de fuga a la porta de l’edifici central. Ampla plaça on s’esglaonen les construccions i les figures a partir del punt de fuga.

164. Perugino és també un gran retratista i pintor de temes religiosos. Va ser el mestre de Rafaello. La Magdalena (Galeria Pitti de Florència) i La Verge amb l’Infant (Galeria Borghese de Roma)

167. Lucca Signorelli (1470-1523) Els Condemnats del “Judici Final”. Capella de Sant Brizio de la catedral d’ Orvieto . Renuncia al paisatge i es concentra en les anatomies.

168. Lucca Signorelli (1470-1523) Judici Final La resurrecció de la carn Catedral d’Orvieto

169. ESCOLA DE PÀDUA: ANDREA MANTEGNA (1430-1506) Frescos del Palau Ducal de Màntua La família Gonzaga

171. MANTEGNA Escorç

172. Crist mort Mantegna

173. Mort de la Mare de Déu (1461) (54 x 42 cm) Museu del Prado Andrea Mantegna (1430-1506)

174. Escola veneciana del Quattrocento (Característica: Importància concedida al color i al paisatge. Destaca la família Bellini, el més important és Giovanni, la seva pintura serà un precedent de TIZIANO) Giovanni Bellini La Pietat Galeria Brera de Milà

175. Giovanni Bellini (com a retratista) El Dux Loredano de Venèzia

176. Un altre gran artista del Quattrocento a Venèzia és VITTORE CARPACCIO (1465-1525) Escena de la vida de Santa Úrsula Galeria de l’Acadèmia de Venèzia

177. SICILIA: Antonello da Messina (1430-1479) Autoretrat (1475) National Gallery (Londres) Posiblemente el millor retratista del Quattrocento.

178. Dos retrats d’homes d’ Antonello da Messina , un a la Galeria Borghese de Roma ; l’altre al Louvre .

179. PINTURA DEL RENAIXEMENT: EL QUATTROCENTO FLORENTÍ Masaccio (1401-1428) Sandro Boticelli 1444-1510 ) Paolo Uccello (1397-1475) Fra Angelico (1400-1455) Piero della Francesca (1415-1492) Andrea Mantegna (1430 - 1506)

180. CINQUECENTO Comença …