1. ARTS FIGURATIVES SEGLE XIX ROMANTICISME REALISME Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
2. Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats , es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neocla s sicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme
3. Primera meitat: estils i representants en pintura Neocla s sicisme Jacques-Louis David Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos) Romanticisme Francisco de G oya y Lucientes (espanyol) Eugène D elacroix Théodore Géricault (tots dos francesos) John Constable William Turner (tots dos angl esos ) Caspar David Friedrich (alemany)
42. Delacroix, Llibertat guiant el poble , 1830, oli sobre tela, 260 x 325 cm., Museu del Louvre, París, França
43.
44.
45. Constable, Wivenhoe Park (Essex) , 1816, oli sobre tela, 56 x 102 cm, National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
46. Constable, El cavall blanc , 1819, oli sobre tela, 130 x 188 cm, The Frick Collection, Nova York, Estats Units
47. John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopal , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres
57. Turner, Tempesta de neu , 1842, 91 x 122 cm, Tate Gallery, Londres, Regne Unit
58. William Turner, Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844
59. Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat. El Gran Ferrocarril Occidental , (1839-44), escola de paisagistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm, National Gallery de Londres
60.
61.
62.
63.
64.
65. El caminant sobre un mar de núvols o Viatger sobre un mar de boira Pintor: Caspar David Friedrich Data de realització: 1818 Estil: Romanticisme Mides: 74,8 x 94,8 cm Localització: Museu Kunsthalle, Hamburg (Alemanya, FITXA 127 )
72. Segona meitat: estil i representants Realisme John C onstable (anglès) Honoré Daumier (francès) Jean-Baptiste Camille Co rot (francès) Prerafaelistes (anglesos) Escola de Barbizon (francesa) Jean-François Millet Gustave C ourbet Edouard M anet (t ots dos francesos)
73.
74.
75. El Saló i l’Acadèmia franceses A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de l’ Académie des Beaux Arts, nomenats de manera vitalícia per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón Carré , una sala del Louvre. Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les normes oficials. 1863, Venus . Obra de Cabanel que s’ajustava a les normes marcades per l’Acadèmia
76.
77.
78.
79.
80. Daumier, Don Quixot i Sancho Panza , 1849, oli sobre fusta, Museu Bridgestone, Tòquio, Japó
81. Daumier, Compartiment o el vagó de tercera classe , 1860, oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units