TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA

HISTÒRIA D’ESPANYA

Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

BLOC I – Tema 1. B H antiga
HISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3

BLOC I – Tema 1. A

Prehistòria
Història d’Espanya Protohistòria
Assumpció Granero Cueves Història antiga

PREROMANS. MAPA 1

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).

1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.
- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.
- Pobles indígenes o indoeuropeus:
· Tartessis
· Ibers
· Celtes
- Pobles colonitzadors:
· Fenicis
· Grecs
· Cartaginesos

1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.
- Conquesta d’Hispània pels romans
- Fases de la conquesta
1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes).

1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.

1.5.- El període visigot (s V dC).

1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els
hispanoromans.
1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo.
La importància de Leovigild.
1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.
1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES

►Condicionants físics
►Paleolític o edat de la pedra antiga
►Neolític o edat de la pedra nova
►Edat dels metalls
►Pobles indígenes i colonitzacions
►Hispània romana
►Hispània visigoda

CARTAGO
► Cartago (Qarthadash = Ciutat nona). Ciutat fundada pels fenicis
(originaris de la ciutat estat de Tir) en l’any 814 aC, en la costa nord-
africana (a prop de l’actual Tunis). Cartago es va convertir en una de las
potències hegemòniques de l’oest mediterrani, junt als grecs, en heretar
(desaparició de Tir, en l’any 585 aC, ocupada pels assiris) i ampliar les
rutes comercials fenícies. Aquesta hegemonia es va mantenir fins el seu
enfrontament amb Roma. Enfrontament que va acabar amb la derrota
militar de Cartago en la segona guerra Púnica (218-201 aC) i la posterior
destrucció de la ciutat de Cartago, l’any 146 aC (3a guerra púnica). Els
cartaginesos iniciaren la seva presència en la Península Ibèrica amb
l’establiment d’una colònia comercial en l’illa d’Eivissa, en el 660 aC,
però no és fins l’any 228 aC quan van fundar la seva colònia més
important: Cartagena (Cartago Nova = Quart-Hadaschat). La utilització
de la Península Ibèrica per part d’Anníbal en la segona guerra Púnica va
originar el desembarcament de les tropes romanes en Empúries, l’any 217-
18 aC. La conquesta de Cartago Nova l’any 208 aC, va posar fi a la
presència dels cartaginesos a Hispània. El pas dels cartaginesos per la
Península Ibèrica fou breu (237-208) i es desenvolupà en el context de la
seva guerra amb els romans.

POBLES COLONITZADORS: CARTAGO (ss VI-III aC)

MONEDES CARTAGINESES

MURADA PÚNICA DE CARTAGENA

POBLES COLONITZADORS I COLÒNIES: CARTAGO

CARTAGO
Expansió fenícia

Imperi cartaginès o púnic

1.2.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I LES ILLES BALEARS
EN EL CONTEXT DE LES GUERRES PÚNIQUES
EDAT ANTIGA: HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C)

► La configuració d’Hispània romana: romanització i
cristianització. Cronologia: s. III aC fins s. V dC
► Introducció: Hispània
► Conquesta d’Hispània pels romans a les guerres Púniques

HISPÀNIA: INTRODUCCIÓ
► Hispània. Nom donat pels romans a la Península Ibèrica, en lloc del nom
Iberia, pel qual la coneixien els grecs (Iberia en al·lusió al riu Iberus,
l’actual Ebre). El terme apareix documentat l’any 200 aC, i té el seu origen
en “Spanija” del púnic, que significa “terra/illa de conills”. El terme
Hispània ha quedat, sobretot, per a referir-se tant a l’àrea geogràfica de la
península (les actuals Espanya i Portugal) com al període històric de
l’ocupació romana i els seus següents hereus, els visigots.

Gran part del conflicte entre cartaginesos (fenicis) i romans es va donar en
l’escenari de les terres de l’anomenada Iberia, la península. El conflicte es
manifestà en les guerres Púniques, entre els anys 264 aC i 146 aC, i que
varen concloure amb el triomf de Roma.
Llavors els romans prenen contacte amb Hispània, que va ser la primera
província on els romans entraren i la darrera en acabar de dominar, en
temps d’August.

Amb la conquesta romana es va tallar l’evolució de la civilització indígena,
que va ser substituïda per l’hel·lena i llatina (grecoromana).

1.2.- PENÍNSULA I BALEARS: GUERRES PÚNIQUES
CONQUESTA D’HISPÀNIA PELS ROMANS A LES GUERRES PÚNIQUES
► Durant s. III aC dues ciutats, convertides en potències, es disputen l’hegemonia
de la Mediterrània central i occidental: Roma i Cartago lluiten entre ss. III i II
aC (guerres Púniques). La Península i les Balears tingueren un paper
important en la segona de les tres guerres.
► Arribada del romans en el context guerres Púniques (enfronten Roma i
Cartago). Anomenades Púniques perquè als cartaginesos els deien “punos”. 3
guerres:
1a guerra Púnica: 264-241 aC, expulsió de Cartago de Sicília
2a guerra Púnica: 218-201 aC, expulsió Península Ibèrica
3a guerra Púnica: 149-146 aC, destrucció de Cartago

► 1a guerra Púnica (264-241 aC): Roma i Cartago lluiten 23 anys pel domini de
les illes de la Mediterrània occidental (Còrsega, Sardenya i Sicília). Guanyen
els romans a la batalla naval de les Illes Égates o Àgates (“Islas Egadas”), 10
de març del 241 aC. Les condicions del tractat de pau varen ser molt dures:
donar totes les naus i pagar tributs anuals a Roma.
► Derrota de Cartago a 1a guerra Púnica obre el camí a la conquesta i control
SE peninsular per part cartaginesos
 Objectiu: comptar amb una base rica per atacar a Roma i/o poder pagar les fortes indemnitzacions de
guerra a Roma (ocupen les Mines de Castulo, a Linares el 237 aC)
 238 aC conquesta de Gadir (abans fenicis) i dominació pobles SE peninsular
 Pobles dominats paguen tributs i homes
 Fundació de Carthago Nova en 228 aC

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (model 4)

► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Cartago per terra i Roma per mar. Com que els cartaginesos
havien hagut de lliurar els seus vaixells, només podien realitzar expedicions continentals (més
lentes), en canvi els romans podien fer-ho per via marítima. Els protagonistes foren dues famílies:
La família Barca (cartaginesos) i la família de Publi Corneli Escipió, anomenat l’Africà (romans).
Amílcar, pare dels Barca, tenia tres fills: Àsdrubal, Anníbal i Magó, abans de morir, els va fer
prometre odi etern als Escipió. Després de la derrota dels cartaginesos en la 1a guerra, els dos fills
(Àsdrubal i Anníbal) anaren a Hispània i els cartaginesos hispans començaren a ocupar territoris
fins atacar Sagunt (ciutat aliada de Roma, a prop de València i al sud de l’Ebre). Roma preocupada
per l’avenç de Cartago, tem l’aliança d’aquesta amb la Gàl·lia. L’any 266 aC, Cartago i Roma
havien signat el Tractat de l’Ebre, que limitava l’expansió de Cartago i exposava que els territoris
del nord de l’Ebre formarien part de Roma i els territoris del sud per a Cartago, però la ciutat del
sud, Sagunt (València) firma un Tractat defensiu amb la seva aliada Roma, i Anníbal ataca
Sagunt i l’arrasa, Roma declara la guerra Cartago i el mateix any (218 aC) els romans
desembarcaren en Empúries i així començava la 2a guerra Púnica.

Anníbal creuant els Alps

1.2.- GUERRES PÚNIQUES: PERSONATGES
Publio Cornelius Escipió i el vell Cató

Cartaginesos: Romans:

•Amílcar Barca (Generals Escipions – germans-)
•Àsdrubal •Publi Corneli
•Anníbal •Cneo Corneli
•Magó
•Publio Cornelius Escipió (fill i nebot)
(Escipió l’Africà) VENCEDOR

Anníbal Barca FONT MODIFICADA TEXT: Isaac Buzo Sánchez

► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal, cap exèrcit cartaginès, idea un pla per
acabar amb Roma
► Per mar no pot: mare nostrum romano
► Avançar per terra, travessant Alps (dificultat perquè no n’hi ha camins)
 16 anys lluitant contra Roma, sense ser derrotat però sense vèncer
 Contraatac romà: pretén dur les tropes per mar cap a Península (Empòrion, 218 aC)
 Lluites enconades durant 12 anys per a la derrota cartaginesa
► Destrucció Cartago Nova en 209 aC
► En 202 aC expulsió cartaginesos i control de la Península
Anníbal creuant els Alps

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la
segona guerra Púnica. PAU: juny 2011, opció A.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): L’autèntic
protagonista d’aquesta guerra va ser Anníbal, qui va
reclutar per Hispània un exèrcit molt potent de 120.000
soldats (la majoria mercenaris, cartaginesos, ibers, i dintre
d’ells els foners balears) més els elefants, i va deixar al
germà, Àsdrubal, conquerint Hispània, mentre ell
comandava una expedició fins a Roma per a conquerir-la
(travessa els Pirineus i el Alps, i entra en Itàlia). Durant el
viatge, per circumstàncies, va perdre 30.000 soldats, però a
la fi es va presentar a Roma amb 90.000, els romans
l’esperaven, i Cartago derrota els italians en 4 batalles
(Ticino-us o Tesino, Trebia, Trasimeno i Cannas).

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): A les 4 batalles, en què va sortir victoriós, el seu exèrcit era inferior al de
Roma, especialment a la batalla de Cannas, on es troben amb una proporció de 2:1 homes respecte a l’exèrcit
romà (60.000 soldats romans d’infanteria front a 30.000 soldats cartaginesos d’infanteria, si bé, 3.000 soldats
romans de cavalleria front a 6.000 soldats cartaginesos de cavalleria), important perquè es produeixen en un
moment, quan Roma mai havia perdut ni una sola batalla. Els cartaginesos guanyen totes les batalles, en
inferioritat numèrica, gràcies a l’estratègia militar d’Anníbal (a destacar també el domini cartaginès a l’hora de
tirar fletxes des de damunt el cavall). L’estratègia comuna de l’època antiga era la següent, a camp obert es
reunien els dos exèrcits, un davant l’altre, la infanteria es posava darrere la cavalleria i, com que anaven a peu,
arribaven més tard a la lluita, mentre els cavallers intentaven acabar amb la cavalleria enemiga i no deixar que
s’enfrontés la infanteria: INFANTERIA
CAVALLERIA
CAVALLERIA
INFANTERIA
Els cavalls atacaven i mentre els infants corrien per trobar-se i lluitar.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Però l’estratègia o mètode militar d’Anníbal fou la següent:
INFANTERIA
CAVALLERIA
Anníbal Barca Publi Corneli Escipió
CAVALLERIA INFANTERIA CAVALLERIA
Anníbal va col·locar la cavalleria als costats i la infanteria enmig. Quan es donava l’orde de començar,
els romans, com sempre, varen enviar la seva cavalleria. Llavors Anníbal va ordenar a la infanteria
atacar i mentre la seva cavalleria fa un moviment curvilini, anava pels costats i es col·loca darrere
l’exèrcit romà, envoltant-lo i liquidava la infanteria romana. Amb això, va aconseguir sorprendre
els romans i massacrar-los.
Però Anníbal encara no havia derrotat a Itàlia, es trobava sense força per entrar dins Roma, donat que
havia perdut soldats i només li quedaven entre 15.000 a 20.000 efectius, i era conscient que el seu
exèrcit no era tan bo com per atacar i conquerir una ciutat emmurallada com Roma (necessitava una
proporció de 3:1 homes respecte l’exèrcit romà), i menys sense possibilitat de reforços a curt
termini. Tot i que, de tant en tant, Anníbal es presentava a les portes de Roma per sembrar la por,
els romans es desesperaven, estaven tan estorats que arribaren al punt en què, més de 200 anys
després, tornaren a fer sacrificis humans en honor als déus.
Anníbal es va establir a Campania i va demanar reforços al seu germà (a Hispània) i al seu país natal
(Cartago), mitjançant emissaris. Però, al seu país es van reunir el rei i el senat i li varen donar
l’esquena, decidint no ajudar-lo i no manar-li reforços, ja que si guanyava acabaria donant un cop
d’estat a Cartago i no els interessava (por al possible augment de poder d’Anníbal). Anníbal va anar
creant un imperi major amb els seus germans. Els seu germà Magó en una campanya a les Illes
Balears va ser el fundador de Magó (Maó).

Segona Guerra Púnica (218-201 aC):

Anníbal Barca Publi Corneli Escipió

El seu germà, Àsdrubal, amb la intenció d’ajudar-lo, va preparar un exèrcit per fer la mateixa ruta per
terra, amb la intenció de reunir els dos exèrcits, però mentre el reunia, el senat de Roma va decidir
posar a un jove i inexpert Publi Corneli Escipió al cap de l’exèrcit de Roma, d’una família amb
tendència militar, qui va canviar l’estratègia i va decidir dur a Hispània la guerra, perquè
considerava que el perill no era Anníbal, sinó el seu germà Àsdrubal; així mentre Asdrúbal anava
cap a Roma per ajudar Anníbal a envair Roma i volia evitar a Escipió, els espies avisaren Escipió i
aquest va cercar l’enfrontament amb Asdrúbal per aturar-lo; en aquest enfrontament, batalla de
Metauro (207 aC), van sortir vencedors els romans i va morir Asdrúbal. Ara Anníbal sabia que ja
no disposaria de reforços i estava desesperat.
Escipió, sabent que Annibal ja no era un perill, torna a Hispània, ocupa territoris i els romans comencen
a dominar Hispània i, en forma de venjança, prepara un exèrcit en terres hispanes amb l’objectiu
d’atacar Cartago, que no va ser envaïda, sinó anul·lada.
Quan Cartago descobreix les intencions d’Escipió, gràcies als serveis d’espionatge, atemorida crida a
Anníbal i li demana ajuda per lluitar contra Roma a la seva ciutat. Anníbal hi accedeix i mitjançant
una flota de vaixells que lloga als grecs, transporta els seu exèrcit a Cartago, uns dies abans de què
arribés l’exèrcit romà. Anníbal parteix d’Itàlia sense haver perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba
a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de
Cartago.


Publi Corneli Escipió i el vell Cató
Publi Corneli Escipió Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal parteix d’Itàlia sense haver
perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del
de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de Cartago.

Arribaren els romans i tots dos exèrcits varen anar a camp obert per començar la lluita;
aquest cop tenien la mateixa alineació i la mateixa estratègia, els infants davant i
als costats la cavalleria (Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal).

Publi Corneli Escipió

Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica
militar d’Anníbal.


Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal. Les
cavalleries varen quedar pràcticament igualades, fent els mateixos moviments circulars,
però la infanteria romana d’Escipìó era molt superior, va massacrar a la cartaginesa i es
van proclamar vencedors a la batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més important
de tota l’edat antiga.


Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més
important de tota l’edat antiga.

Batalla de Zama, de Cornelis Cort, 1567

Anníbal va aconseguir fugir amb la seva
barqueta i es va refugiar a una illeta,
lluny, on els romans no el trobessin, però
els romans no deixaren de cercar fins
trobar-lo. Els habitants de l’illa el
trairen, delatant-lo als romans, que
havien posat preu al seu cap, però quan
arriben els soldats romans, Anníbal ja
s’havia suïcidat abans que el matessin
els romans (va morir el 183 aC, a prop
Bursa, Turquia, el mateix any que
Escipió).

Tot i que els romans agafaren el cos mort d’Anníbal i el transportaren a Roma per passejar-lo pels
carrers, davant els ciutadans, proclamant la seva mort amb molt d’èxit (va ser humiliat). Després de
desfer-se’n de Cartago, els romans començaren a ocupar Hispània. Escipió és considerat un heroi i
se li posa el nom de “l’Africà”, ja que ha estat capaç de guanyar als cartaginesos al seu territori.


228-209 aC


FONT: Isaac Buzo Sánchez

Tercera guerra Púnica (149-146 aC): No afecta a la península Ibèrica. Els romans encara
temen els cartaginesos i Roma és influïda per un magistrat, Cató, un sensor romà, que es va fer
famós per defensar el missatge, després de cada discurs, “Delendas Cartago” (destruïm
Cartago), recordant que havien estat a punt de ser derrotats pels cartaginesos. Amb aquesta frase
va crear la consciència de què s’havia de destruir la ciutat enemiga d’una vegada i per totes, per
tal de que no els tornessin a posar contra les cordes de nou.

Tant dir-ho, finalment els romans li
varen fer cas i l’any 149 varen
començar una expedició de
càstig contra Cartago i varen
entrar a la ciutat, aprofitant que
volien conquerir el nord
d'Àfrica. Durant 3 anys varen
anar aniquilant a la població,
ho cremaren i destruïren tot i, a
més, cobriren tot el sòl de la
ciutat de sal per tal que res més
tornès a créixer a Cartago.

Els romans s’hi establiren i hi
crearen una ciutat que
anomenaren, també, Cartago.
El vell Cató

CONQUESTA HISPÀNIA ROMANA: 3 ETAPES
CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA: La conquesta romana de la península
Ibèrica es va realitzar en 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat bèl·lica (va
durar 200 anys inclosa la 2a guerra Púnica):
► 1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de
Cartago. Els romans pretenien impedir a Anníbal, cap de l’exèrcit cartaginès, el pas cap a
Itàlia, i envien dos exèrcits que van desembarcar a Empòrion (any 218 aC). Durant 12
anys varen lluitar contra els cartaginesos i els seus aliats hispans, i cap el 197 van
aconseguir expulsar els cartaginesos i dominar el litoral mediterrani i el sud
peninsular (arriben, conquisten i ocupen entre les valls de l’Ebre i del Guadalquivir).
Durant el 20 anys posteriors els romans deixen de conquerir territoris.

► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a
l’interior (Meseta) i d’ocupació de
l’occident peninsular.
 Al llarg dels dos segles, fins el segle
I a C, es van produir molts conflictes
(ampliació en diapositiva següent):

FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat
bèl·lica:
► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident
peninsular.
 Al llarg dels dos segles, fins el segle I a C, es van produir molts conflictes:
► Guerres amb els pobles de la Meseta: celtibers i lusitans (153-133 aC). Resistència aferrissada dels
pobles indígenes. Guerres d’independència en què els ibers i altres pobles (primers pobladors de la península)
foren, poc a poc, vençuts i dominats, tot i les grans gestes protagonitzades per la ciutat de Numancia o per el
cabdill Viriato i d’altres. 3 aspectes a destacar:
 L’any 139 aC, derrota i submissió dels lusitans, després de l’assassinat de Viriato. Era un pastor, cap dels
lusitans (el poble preromà més irreductible). Va esser assassinat per un home seu de confiança, que havia
estat comprat pels romans.
 L’any 133 aC, els romans conqueriren i destruïren Numància, que es troba a Sòria, els darrers 20
numantins (celtibers) es suïcidaren abans de ser abatuts pels romans.
 L’any 123 aC: conquesta de les Balears per Quint Cecili Metel.
► Acabades aquestes guerres només va quedar for del domini romà el nord peninsular.


MORT DE VIRIATO. JOSÉ DE MADRAZO. MUSEU DEL PRADO.
ROMA PRODITORIBUS NON PREMIAE

RESISTÈNCIA AFERRISSADA DE NUMÀNCIA


FONT: Isaac Buzo Sánchez


Hispània

FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat
bèl·lica:
► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident
peninsular.
► Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC),
entre Cèsar i Pompeu, que van tenir lloc, en gran part, en territori d’Hispània peninsular.
 Pacificació de gran part del territori.
► Pobles conquerits es van adaptant a la presència romana: alguns signen acords amb els romans.
 Pateixen incursions de pobles del nord càntabres i àsturs.
► Campanyes de Cèsar i d’August per a dominar als càntabres, àsturs i galaics.
 Excusa per a reiniciar la conquesta.
 En realitat, desig de control de las riques mines.
 La passivitat romana provoca alçament d’altres pobles indígenes.
► Inclosos aliats que pretenen desfer-se’n del control romà.

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): durant 200 anys
► 3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) comença la Pax
augusta en el segle I aC.
 Agripa (general i gendre d’August) va sotmetre els pobles de la franja cantàbrica (àsturs, càntabres i
vascons): “Hispània caput est” = “Espanya està captiva”, tot i que la romanització al País Bas, també
conquerit, va ser mínima, degut a l’orografia d’aquest territori. Es produeix la pacificació en el 25 aC.
Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August, 17 aC el de fusta i 13 a 9 aC el de marbre, Alt
imperi romà).

Hart. IES Ramon Llull
19. ARA PACIS AUGUSTAE Alumna: Virginia Pinel
Professora: Assumpció Granero

2.- Temàtica i finalitat

Recreació

És un petit temple, semblant a un cofre o estoig per la decoració del sòcol amb
motius agafats dels mobles o dels canelobres, es va consagrar a un dels
númens, el de la Pau (deïtat pagana); la pau que l’emperador acabava
d’imposar en tots els territoris del seu imperi.

Fitxa Tècnica (documentació general)
catalogació i anàlisi formal
Títol Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)
Autor Desconegut
Comitent Senat romà en honor d’August
Cronologia 13 a 9 aC, el de marbre (Imperi Romà). 17 aC, el de fusta
Estil Art romà imperial
Origen: Camp de Mart (Roma). Actual: Cambra de vidre al
Localització
Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)
Sistema Constructiu Arquitravat
Templet. Arquitectura romana commemorativa amb decoració
Tipologia
escultòrica
Material Marbre blanc de Carrara
Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta
Tècnica
manera, donar sensació de profunditat
Planta rectangular de 11,65 x 10,62 x 4 m (alt).
Dimensions
Portes (3,60)
Temàtica Monument commemoratiu de victòria

Descripció formal

Recreació

3.- Descripció formal

La cara exterior de les parets, que emmarquen l’altar, estan totalment cobertes de
relleus escultòrics.

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): RESUM
► 1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de Cartago,
expulsen els cartaginesos i dominen el litoral mediterrani i el sud peninsular.
► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular:
ciutat de Numància i cabdill Viriato.
► Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC), entre
Cèsar i Pompeu, en territori d’Hispània peninsular.
► 3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) i el seu general
Agripa, comença la Pax augusta en el segle I a C: franja cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons).

1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I
CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C).
► ROMANITZACIÓ. És el procés d’assimilació i d’incorporació dels hispans a
la vida i cultura romanes.

► Els habitants dels pobles peninsulars indígenes (ibers,
celtes,...) varen anar assumint costums i formes de vida
(economia, societat, cultura, religió) de Roma; és un procés
històric transcendental, de més de 5 segles de duració a
partir de la conquesta, que ha influït profunda i
definitivament en la història hispana.

INCORPORACIÓ A L’IMPERI. Segons la forma d’incorporació a Roma va haver
tres tipus de ciutats:
- Ciutats federals: ciutats aliades de Roma que, pacíficament, accepten incorporar-se a l’imperi i
firmen amb les autoritats romanes un pacte d’incorporació amistós i igualitari (Foedus). Tenen una
situació privilegiada: no paguen imposts i no aporten soldats a l’exèrcit.
- Ciutats estipendiàries (de stipendi): ciutats enemigues de Roma que es rendeixen pacíficament als
romans en la batalla. Havien de pagar l’estipendi, un tribut anual fort i aportaven homes a l’exèrcit. .
-Ciutats dediticies (deditio): ciutats enemigues que es neguen a la rendició i lluiten contra Roma. Les
ciutats eren arrasades per Roma i la població que sobrevivia era esclavitzada.
La majoria de les ciutats, a Hispània
romana, eren estipendiàries o dediticies.

► ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:
►- Lingüístic: De manera progressiva, els hispans adopten el llatí com a llengua comú, fins que
aquesta acaba essent la llengua majoritària del territori, abandonant les pròpies. Això es deu a què el
llatí resultava més pràctic (lingua franca) era una llengua amb cultura (culta), fou una qüestió
d’utilitat, donat que servia per moltes coses (per comerciar, per relacionar-se...); del llatí procedeixen
les llengües romàniques. Els grecs, per contra, ja tenien una llengua culta, per això no tenien
necessitat d’aprendre el llatí.
►- Artístic: Hispània s’incorpora a l’art grecoromà en arquitectura, escultura, mosaic... Cal destacar
els teatres romans de Pol·lèntia, Itàlica, Mèrida...
► - Àmbit religiós: religió politeista romana (Júpiter, Saturn…). En el segle I el cristianisme
s’expandeix per l’Imperi romà i també per Hispània. Posteriorment, sota el domini visigot, es produeix
l’adopció del catolicisme en substitució de l’arrianisme, en el III concili de Toledo (589).

AMFITEATRE D’ITÀLICA
(SANTIPONCE, SEVILLA)

TEATRE DE MÈRIDA
(EMÈRITA AUGUSTA, BADAJOZ)

TEMPLE DE DIANA EN MÈRIDA (BADAJOZ)

► - Àmbit jurídic: la màxima aportació de Roma a tot l’imperi, juntament amb el llatí, va ser el dret
romà, que es manté pràcticament de manera íntegra en l’actualitat (l’aspecte que més ha canviat és
el de la família); els hispans s’incorporen, progressivament, al dret romà (lleis, concepció de
l’Estat). Els romans tenien una concepció personalista del seu dret (cada poble tenia els seus
propis drets). Ara bé, el dret romà només era aplicable als ciutadans romans i, al principi, no
concedien la ciutadania romana als pobles conquistats, cosa que va anar canviant amb el temps.
Cal destacar dos moments:
► - L’any 74 dC, l’emperador Vespasià concedí la llatinitat a tots els ciutadans lliures d’Hispània
(pas previ a la ciutadania, podien fer servir certs aspectes del dret romà).
► - L’any 212 dC, l’emperador Antoni Caracalla concedí la constitutio antoniana, per la que
concedia la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’imperi, que passen a ser ciutadans
romans i poden emprar el dret romà.

► - Construccions. Mentre que els grecs foren homes idealistes i
filòsofs, els romans eren molt pràctics i destaquen en
l’enginyeria civil, que va ser insuperable; varen idear un
sistema de canalitzacions d’aigües (Aqüeducte de Segòvia);
Hispània va quedar dins la gran xarxa viària romana de
comunicacions, construïren un sistema de calçades, que
s’estenia per tot l’imperi i arribava a Roma (Via Augusta).

► - Urbanisme. Fundació de noves ciutats, focus d’irradiació de la cultura romana, del
desenvolupament del comerç, l’agricultura i la mineria, perquè es van establir a Hispània
nombrosos colons procedents de la península Itàlica. Es creen ciutats com: Tarraco (Tarragona)
Emerita Augusta (Mèrida), o Itàlica (Sevilla), i s’impulsen serveis públics utilitaris i d’oci,
desconeguts fins al moment a la península, com aqüeductes, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc.
Foren els primers en crear un sistema de clavegueram a les ciutats. També es creen colònies de
repoblació com a recompensa per a les tropes llicenciadas (Legio Septima, Lleó).

PONT ROMÀ D’ALCÀNTARA (CÀCERES)

ARC ROMÀ DE MEDINACELI (SÒRIA)

CALÇADES I CIUTATS ROMANES A HISPÀNIA

XARXA DE CARRETERES. SITUACIÓ ACTUAL

► - Econòmic i social: Hispània adopta el sistema econòmic romà. Els dos elements més importants de
l’economia romana són el sistema esclavista i la incorporació en el comerç per les rutes marítimes
romanes del Mediterrani. Cal dir que els hispans tenien esclaus gràcies als habitants de les ciutats
dediticies ( i els fills dels habitants d’aquestes ciutats). També es podia passar a ser esclau per deutes (si
es demanaven doblers i no es tornaven). Era possible comprar la llibertat: els lliberts eren els que
deixaven de ser esclaus i adquirien la llibertat.
 Organització econòmica
►Economia monetària: Una mateixa moneda
►Desenvolupament agrícola:
 Latifundis de producció agrícola extensiva
 Sistemes de conreu (trilogia mediterrània de blat, vinya i olivera)
 Noves eines i mà d’obra esclava
 Augment producció: divisió territorial imperial tot respectant conreus i productes
►Ciutat, centre comercial: un sol territori
►Minera (or, plata, mercuri)
►Indústria (artesania) i comerç desenvolupat (saladura, “salazón”, garum)

 Organització social
► Classes socials en funció de la seva riquesa o funció administrativa
 Patricis (nobles): aristocràcia (senadors) i cavallers
 “Burgesia”: decurions
 Treballadors lliures: comerciants i artesans (collegia) i camperols
 Esclaus
 Des del s. III Caracalla atorga a tots els lliures la ciutadania romana.


SOCIETAT I CULTURA
Colons romans i itàlics

Èlits indígenes

Indígenes lliures

Lliberts

Esclaus

ESTRUCTURA SOCIAL FONT: Isaac Buzo Sánchez

ECONÒMICA: PRODUCCIÓ I COMERÇ

UN IMPERI ABOCAT A LA MEDITERRÀNIA

DOMINI DEL COMERÇ A LA MEDITERRÀNIA

1.3.- LA ROMANITZACIÓ,
ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I
CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA
(ss III aC- V dC).

►ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:
► – Àmbit administratiu
►Nova organització territorial dins l’imperi romà. Un dels aspectes que més contribuïren a la
romanització fou la divisió político-administrativa del territori conquistat per Roma en
províncies. Hispània formà part del sistema provincial romà i va tenir vàries divisions
administratives provincials al llarg de la dominació romana:
►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de l’Imperi
romà (2a fase): Hispània va ser dividida en dues províncies (no hi havia emperador):
►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix en el riu Íber-Ebro, capital Tarraco) i
►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma, capital Hipalis)

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC)
DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I aC)

►Nova organització territorial dins l’imperi romà. La divisió político-administrativa va
contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC), 2 províncies (república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior
►2a divisió provincial amb emperador August al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC). 3 províncies:
►Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)
► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)
► Baetica (Bètica, capital Hispalis)
 A més, les dividí en dues categories
• Senatorials: pacificades i més “romanitzades”, que no necessitaven desplegament de tropes, ja que hi havia
pau i harmonia en tota la província, no quedaven territoris per ocupar. Eren administrades directament pel
Senat romà (Baetica).
• Imperials: Són les de frontera o en vies de “romanització”, no pacificades totalment, que necessitaven
enviar tropes i eren més conflictives. Són administrades directament per l’emperador: la Lusitania (a la part
occidental i nord oriental quedaven petits pobles que no havien estat sotmesos) i la Tarraconensis (quedava la
franja cantàbrica).
•Imperials: en vies de “romanització” (Lusitania i Tarraconensis)

MAPA 3. HISPÀNIA D’AUGUST (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època
d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania,
Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

MAPA 3. HISPANIA D’AUGUST (s. I, model 1)

MAPA 3. D’HISPÀNIA REPUBLICANA A LA D’AUGUST
(s. I, model 5)

1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS. HISPÀNIA
ROMANA (segle III a C- V d C).
►Nova organització territorial dins l’imperi romà. La divisió político-administrativa va
contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC), 2 províncies república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior.
►2a divisió emperador August (any 27 aC-14 dC). 3 províncies: Tarraconensis (Tarraco), Lusitania (Emerita
Augusta), Baetica (Hispalis). 2 categories: Senatorials i (Baetica) i imperials (Lusitania i Tarraconensis).
►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia
►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià totes depenen de
l’emperador (desapareixen senatorials i imperials):
►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]
►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]
►Baetica (Hispanis) [Sevilla] (Corduba)
►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]
►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)
► Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis, Balearica
(Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.
 Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc.
 Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions
administratives, jurídiques, militars i fiscals.

MAPA 3. HISPÀNIA BAIX IMPERI (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial de Hispania en època
d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi amb Dioclecià i Teodosi
(Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

MAPA 3 bis. HISPÀNIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ
(model 1)

MAPA 3 bis. HISPANIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ
(model 2)

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ
TERRITORIAL
HISPANIA ROMANA (model 3)

ALT IMPERI BAIX IMPERI

(model 4)

(model 5)

(model 6)

(model 7)

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ TERRITORIAL
HISPANIA ROMANA (model 8)


► Nova organització dins de l’Imperi Romà
 Organització territorial. La divisió político-administrativa va contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de l’Imperi
romà (2a fase): Hispània va ser dividida en dues províncies (no hi havia emperador):
►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix en el riu Íber-Ebro) i
►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma)
►2a divisió provincial amb emperador August al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC). 3 províncies:
► Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)
► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)
► Baetica (Bètica, capital Hispalis)
► A més, les dividí en dues categories
 Dues categories
• Senatorials: pacificades i “romanitzades” (Baetica)
• Imperials: en vies de “romanització” (Lusitania i Tarraconensis)
►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia
►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià
totes depenen de l’emperador (desapareixen senatorials i imperials):
►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]
►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]
►Baetica (Hispanis) [Sevilla] (Corduba)
►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]
►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)
►Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis,
Balearica (Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.
 Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc.
 Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions
administratives, jurídiques, militars i fiscals.

197 aC (ÈPOCA REPUBLICANA

(model 9)

HISPÀNIA D’AUGUST (final segle I aC)

HISPÀNIA DIOCLESIÀ (finals segle III dC)

► Àmbit polític: Prova de la gran romanització d’Hispània (la major després d’Itàlia) fou que els primers emperadors
no nascuts a Roma eren nascuts a territori hispà: Trajà (màxima esplendor de l’imperi), Adrià (successor de Trajà),
Teodosi (va dividir, al 395, l’Imperi romà en Orient i Occident).
► Àmbit cultural: Les aportacions d’Hispània i els seus habitants foren importants, tant econòmica com culturalment.
Figures o autors hispanoromans: el filòsof Sèneca, els escriptors Marcial i Quintilià.
►RESUM ROMANITZACIÓ
► Presència romana: segle III aC – V dC.
► Habitants de la península experimenten un procés d’implantació de les formes i la cultura romanes:
 Llengua: difusió del llatí (sols l’euskera perviu)
 Dret i institucions: Implantació de la forma de govern i lleis romanes
 Construccions: Urbanització del territori
 Societat: estructura social
 Economia: sistema econòmic romà i introducció de les tècniques agrícoles, artesanals i mineres
 Cultura i creences: difusió de les formes artístiques, culturals i religioses
►Agents
 Exèrcit romà
 Funcionaris
 Comerciants
►Factors que afavoriren el procés:
 Integració dels caps indígenes en l’administració romana
 Assentament de colons llatins, a més de militars, funcionaris i comerciants: Urbanització
 Concessió del dret de ciutadania (Edicte de Caracalla, any 212)
 Procés desigual: millor al sud i l’est (zona dels pobles colonitzadors), afectà menys als pobles del nord (vascons).

BLOC I – Tema 1. C H antiga


HISPÀNIA VISIGÒTICA

HISPÀNIA VISIGÒTICA(s V - VIII dC)
PAS A L’EDAT MITJANA

TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (16)

Similar a TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA

Similar a TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (9)

TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA