TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 4. A

Edat moderna

AUGE (SEGLE XVI)
IMPERI ESPANYOL

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

BLOC I – Tema 4

Edat moderna

AUGE I DECEDÈNCIA
IMPERI ESPANYOL

Història Espanya

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història Espanya

ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic
- Carles I i V (1517-1556).
- Felip II (1556-1598).

Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors
- Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-1665).
- Carles II (1665-1700).

TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic
- Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-1759).
- Carles III (1759-1788).

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE
L’IMPERI (ss. XVI-XVII)
EDAT MODERNA
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A.
4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A
(2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny).
4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre).
4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió
amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre).
4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II.
4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI.
4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg.
4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs.
4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre).
3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre).
4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis).
4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A.
4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II.

ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)

S. XVI

4.0.- INTRODUCCIÓ

El segle XVI espanyol va ser una fase expansiva
caracteritzada...
 en política interior, per la consolidació de l’estat modern,
 en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjuntura
favorable, que s’estén gairebé tot el segle,
 en la vida cultural per la important activitat creadora de la primera
fase de l’Edat d’Or, i
 en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una política
imperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica.

S. XVII
Per contra, el segle XVII va suposar
una progressiva decadència, que es
va manifestar...
 en els àmbits de les relacions internacionals,
 en la convivència social (revoltes) i...
 en una crisi econòmica, que es va reflectir
 en el descens de la població i
 en la contracció de tots els sectors
econòmics.
 Decadència
que
contrastà
amb
la
impressionant producció artística del Segle
d’Or espanyol.

4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI
Segle XVI: Auge de l’imperi hispànic
- Carles I i V (1517-1556). Política interior i exterior.
- Felip II (1556-1598). Política interior i exterior.

MAPA 8
(17 models)

TERRITORIS IMPERI DE
CARLES I i V
MAPES PAU
Illes Balears
2012-13

Història Espanya
Maria Assumpció Granero Cueves

MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I
d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes.

El MAPA 8 fa referència al vast imperi heretat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya,
s’ha d’explicar les diferents herències: els territoris que va reunir sota el seu domini i la seva
procedència.
Convé fer una introducció de com va arribar al poder, després dels seus padrins, els Reis
Catòlics, i dels seus pares, Felip I d’Espanya, conegut com el Bell, i Joana I de Castella,
denominada la Boja.

Després, cal estructurar el comentari amb els diferents territoris heretats, però concretant
quins va rebre dels seus padrins o pares, i aquells que estigueren estretament lligats als
interessos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit, Ferran (futur
emperador) amb Anna de Bohèmia i d’Hongria. Així es completarà, sense oblidar res, el
trencaclosques del seu immens imperi.
Finalitzar el comentari amb els objectius de la seva política imperial i les conseqüències
que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies.
Llògicament, segons l’espai i el temps que us quedi, s’ha de fer referència als problemes en
política interior i exterior, aquells que va haver d’enfrontar (si podeu expliqueu cadascun,
tot i que sigui sintèticament). Amb tot això, el comentari estaria complet.
Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar,
aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.

4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)
HERÈNCIA DE CARLES. La dinastia dels
Habsburg va arribar al tron pel matrimoni de
Joana, filla i hereva dels Reis Catòlics, i el
príncep Felip d’Habsburg, fill de Maximilià,
arxiduc d’Austria i emperador del Sacre
Imperi Romanogermànic.

Felip I el Bell

Joana la Boja


Felip el Bell

Joana La Boja

ARBRE GENEALÒGIC

HERÈNCIA DE CARLES. Joana I de Castella (1479-1555),
nascuda a Toledo, era la tercera descendent dels Reis Catòlics i es
va convertir en hereva al tron Castellà després de les morts de la
infanta Isabel (1470-1498) i l’infant Joan (1478-1497).

HERÈNCIA DE CARLES. Quan va morir Isabel I
de Castella, l’any 1504, la seva filla Joana va ser
proclamada reina de Castella, mentre Ferran el
Catòlic va continuar regnant a Aragó.

JUANA I DE CASTELLA

HERÈNCIA DE CARLES. Reina nominal de Castella a
la mort d’Isabel la Catòlica, de 1504 a 1555, passaria a la
història com “la Boja”, la reina víctima de les aliances
matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el
Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea.

HERÈNCIA DE CARLES. El 1495, els Reis
Catòlics van concertar el seu matrimoni amb
l’arxiduc Felip d’Àustria, l’hereu de
l’emperador Maximilià I i de Maria de
Borgonya. Joana només tenia setze anys. El
matrimoni era un instrument més de l’Estat
dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una
aliança que convenia a ambdues cases reials en
establir un vincle entre la monarquia dels Reis
Catòlics i el Sacre Imperi Romanogermànic
que es convertís en el contrapunt geoestratègic
de l’emergent França dels Valois.

HERÈNCIA DE CARLES.
El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille.

b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.

Felip el Bell

Joana la Boja

El matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles
d’Habsburg, va néixer a Gant el 1500. Amb aquest naixement, l’objectiu dinàstic de l’enllaç havia
estat acomplert plenament. Aquell mateix any, a causa de la mort dels seus germans, els prínceps
Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà
i aragonès.

El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.

HERÈNCIA DE CARLES. El 1502, havent tornat dels Països Baixos, Joana amb el seu marit, Felip,
van jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació, ella sola juraria, a Saragossa
(1502) i a Barcelona (1503), com a princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare
tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó.
En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada
com a nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per
les corts de Toro, on el seu pare, que era governador del
regne per disposició de la reina Isabel, va declarar la seva
incapacitat per al govern com a conseqüència d’un equilibri
mental cada cop més dubtós. Així, per la Concòrdia de
Salamanca de 1505 va acordar-se que regnarien plegats
Joana, Felip i Ferran.
Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la
corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat
de Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta
després dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest
objectiu va promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506.
Joana va ser declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell
va ser declarat nou rei únic de Castella (convertint-se en el
primer rei Habsburg com a Felip I) i Ferran el Catòlic va
haver de retirar-se als seus regnes aragonesos. Castella i
Aragó es separaven, el projecte dinàstic dels Reis Catòlics
trontollava.

HERÈNCIA DE CARLES. Però, el regnat del
primer Habsburg va ser breu.
Felip I el Bell, l’espòs de la reina Joana, moria
sobtadament a Burgos el setembre de 1506
entre rumors d’enverinament mai esclarits.
La mort del marit va agreujar l’equilibri
psíquic de Joana, donant lloc a un episodi que
explica la seva bogeria: una processó que va
començar el desembre de 1506 i es va acabar
l’agost de 1507, i que va protagonitzar induïda
per una “bogeria d’amor”. Seguint les voluntats
de Felip, la reina va enviar el cor del Bell a
Brussel·les i el seu cos el va traslladar a
Granada per a procedir a l’enterrament.
D’aquesta afecció mental prové que sigui
coneguda amb el sobrenom de la Boja.


Felip el Bell i Joana la Boja

HERÈNCIA DE CARLES. Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de Felip per a la
governabilitat de Castella i considerant la incapacitat de Joana per governar, el seu pare Ferran el
Catòlic va tornar novament com a administrador del regne castellà i, segurament en aquest moment,
va prendre la decisió més difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va tancar la seva filla a
Tordesillas el 1509. Joana mai més sortiria de la seva presó fins a la seva mort (1555), i Ferran va
assumir la regència de Castella, fins a la seva mort l’any 1516.

Mort Ferran el Catòlic, el
1516, Joana va heretar les
corones de Castella-Lleó,
Catalunya-Aragó i NàpolsSicília, ja que mai no va ser
declarada incapaç per les
Corts castellanes ni se li va
retirar el títol de reina.

Però el govern efectiu de les quals va passar al seu
fill Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a
les corts de Castella com a les de Saragossa i de
Barcelona (1519), també a nom d’ella.
Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre
precedia el del Carles en la documentació oficial.
Tot un emperador universal a l’ombra de la seva
mare, perquè Joana va governar nominalment els
seus regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.

HERÈNCIA DE CARLES. Aleshores, Carles I, primogènit mascle de Felip I el Bell i de Joana I
laBoja, nascut a Gant (Bèlgica) l’any 1500, va ser proclamat rei a Brussel·les i va arribar a Espanya
el 1517.

Per la incapacitat de la mare i la mort del pare, i
gràcies a la política matrimonial dels Reis Catòlics,
Carles rebrà dels seus avis, directament, una immensa
i problemàtica herència territorial, que el convertia
en el fundador de la primera monarquia dels temps
moderns.

HERÈNCIA DE CARLES. Regnà de 1517-1556. Rei de Castella i Aragó, i emperador alemany
(1520), el seu patrimoni fou immens.

L’EMPERADOR CARLES I i V









De la seva àvia materna, Isabel I de Castella, heretà la corona de Castella (incloses Granada i Navarra), les colònies
americanes (les Índies), ciutats del nord d’Àfrica (Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli...) i Canàries.
Del seu avi matern, Ferran II d’Aragó, heretà Aragó amb el Rosselló i la Cerdanya, i les possessions italianes (Nàpols,
Sicília i Sardenya).
De l’àvia materna, Maria de Borgonya, heretà els Països Baixos (Holanda, Bèlgica, Artois), Luxemburg, el Franc Comptat i
Charolais.
Del seu avi patern, Maximilià I d’Àustria (emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), heretà els Estats dels Habsburg, el
sud de l’actual Alemanya: l’arxiducat d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol, l’Alta Alsàcia i el ducat de
Wurtemberg, a més de la possibilitat de poder presentar-se al càrrec d’emperador alemany (1519-20) i drets sobre Milà.
Bohèmia i part d’Hongria estarien estretament lligats als interessos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit
Ferran (futur emperador) amb a Anna de Bohèmia i d’Hongria.

MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)

L’any 1517, Carles I arribà a Espanya envoltat d’una cort d’amics, consellers i eclesiàstics de
Flandes, entre els quals hi havia Adrià d’Utrecht (futur papa Adrià VI), no coneixien el país, ni
parlaven castellà, només holandès i alemany, però van fer seus els càrrecs i dignitats. Això va suscitar
immediatament las malfiança entre els notables de Castella i Aragó.

Va heretar les dues corones alhora, per la mort del
seu avi, Ferran (1516). El monarca va convocar les
Corts de Castella, d’Aragó i de Catalunya, que el van
reconèixer com a rei de Castella i Aragó (15171556). Amb aquesta convocatòria volia atreure el
descontent i, sobretot, intentava aconseguir fons per
a les seves empreses imperials europees.

Adrià d’Utrecht (papa Adrià VI)

Després, l’any 1519, va morir el seu avi, l’emperador Maximilià, i Carles va ser elegit, per unanimitat,
emperador alemany, a Frankfurt, heretant l’Imperi dels Habsburg. El maig de 1520, el monarca va
marxar cap a territori alemany per fer-se càrrec de l’Imperi.

Retrat de l’emperador Maximilià I
Albert Dürer

4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
Governa un gran imperi, a partir de 1520, com a rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (els
Habsburg varen regnar dos segles). Però Carles va heretar el títol d’emperador en unes circumstàncies
molt difícil. S’acabava de produir la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central,
França aspirava al domini d’Itàlia, i al Mediterrani era cada vegada més amenaçadora l’expansió de
l’Imperi Turc.

En aquest context, Carles va entendre que tenia una gran
missió històrica, junt al papa com a cap espiritual, havia de
preservar la monarquia cristiana i universal (durant el seu
regnat es succeïren els següents papes: Lleó X, 1513-21, i
després Adrià VI, 1522-23, Clement VII, 1523-34, Pau III,
1534-49, Juli III, 1550-55).
Papa Lleó X (1513-1521, Giovani Llorenç de
Mèdici), antecessor Juli II i successor Adrià VI

L’imperi universal de Carles V estava format per un heterogeni
conglomerat de territoris, que no s’unificaren, constituí una vastíssima
col·lecció d’Estats amb interessos distints i, fins i tot, en alguns casos
divergents. No va haver una política econòmica comú, ni el seu titular
tenia els mateixos drets en cadascun dels Estats.

El comú denominador
era la figura del sobirà.

Eren un conjunt d’estats reunits sota una única corona amb particularitats territorials, on Castella pel
nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la nova
monarquia.
En cap cas s’hauria de
confondre amb un gran
Estat o una monarquia
centralista. A més de
tant amplis i variats
territoris, la dignitat
imperial aconseguida
l’obligava no tan sols a
mantenir l’ordre en el
caos alemany, sinó a
tutelar la cristiandat
sencera.

El MAPA 8 fa referència al vast imperi heretat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya,
s’ha d’explicar les diferents herències: els territoris que va reunir sota el seu domini i la seva
procedència.
1.- Comentari de mapa (3 punts). 1v MAPA. op A (2013, setembre).
1.a.- Comenta el mapa en el context de les relacions internacionals europees i els
conflictes religiosos i polítics de la primera meitat del segle XVI.

1.b.- Especifica les herències rebudes i les conquestes de Carles I o Carles V
d’Alemanya.
Finalitzar el comentari amb els objectius de la seva política imperial i les conseqüències
que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies.
Llògicament, segons l’espai i el temps que us quedi, s’ha de fer referència als problemes en
política interior i exterior, aquells que va haver d’enfrontar (si podeu expliqueu cadascun,
tot i que sigui sintèticament). Amb tot això, el comentari estaria complet.
Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar,
aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.

La divisió de l’herència de Carles V (deixa l’Imperi alemany al seu germà petit Ferran i la resta al
seu fill Felip II) semblava oferir a Felip II, l’oportunitat d’alliberar-se dels conflictes i alleugerir
Espanya de la càrrega de la política imperial.

Ferran acabat
d’arribar a Espanya

EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES

No obstant, ni Felip II ni els seus successors es
consideraren merament reis d’Espanya, donat que els
seus objectius foren mantenir la integritat dels
dominis de la casa d’Àustria i la seva hegemonia
en Europa, amenaçada, principalment, per França i
l’Imperi Otomà.

MAPA 8.- TERRITORIS
IMPERI DE CARLES I
(model 8)

Els ingressos i el poder de Carles V procedien del seu extens i propi patrimoni, sobretot de Castella i
dels metalls preciosos de les Índies.

s. XVI

Castella, poc a poc, es va convertir en la base de la
seva política, però tot d’una esclataren dos conflictes
interns: les Comunidades i les Germanies.

Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi.

4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE
CARLES V (1517-56)

Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22).
Problemes interns
Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23).
Problemes externs: França, turcs i pirates musulmans, i protestants.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES:
CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNA
4.1.- L’imperi universal de Carles V. MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els
dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències
rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A.
1.- Comentari de mapa (3 punts). 1v MAPA. op A (2013, setembre).
1.a.- Comenta el mapa en el context de les relacions internacionals europees i els
conflictes religiosos i polítics de la primera meitat del segle XVI.
1.b.- Especifica les herències rebudes i les conquestes de Carles I o Carles V
d’Alemanya.
4.1.1.- Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna.
2. a. - La revolta de les Comunidades castellanes: cronologia, causes, finalització del
conflicte i possibles conseqüències. 1v preg. op A (2010, juny).
2. a.- Germanies i comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 2v preg. op A
(2012, setembre).
Comentari del text (3 punts): 3v TEXT. op B (2013, juny).
1. a.- Explica què va ser la revolta dels comuners.
1. b.- Paral·lelament varen esclatar les Germanies. Què varen ser?


4.1.- L’imperi universal de Carles V.
4.1.1.- Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna.
Comentari del text (3 punts): 3v TEXT. op B (2013, juny). OPCIÓ B JUNY 2013

TEXT 1:
Que, d’acord amb les lleis i les ordenances del regne i amb els antics costums, Sa Majestat
no acordi ni ofici ni benefici ni comandament ni pensió ni càrrega als estrangers, sinó només
als castellans nascuts i residents al regne [...]
Que les ciutats que disposen de dret de vot a les Corts tinguin la possibilitat de reunir-se
cada vegada que ho vulguin i com a mínim una vegada l’any [...]
Prohibir l’exportació de llana reporta avantatges enormes als habitants d’aquests regnes
[...]. Si no s’exporta la llana, es fabricarà roba a les pròpies localitats
Peticions dels comuners de Burgos, 1520 (traduït del castellà).

PREGUNTES. Comentari del text (3 punts):
1. a.- Explica què va ser la revolta dels comuners.
1. b.- Paral·lelament varen esclatar les Germanies. Què varen ser?


Quan arribà Carles V a Castella era un estranger que no coneixia la llengua, envoltat de consellers
estrangers i amb l’única preocupació d’aconseguir el títol d’emperador; aquesta situació va produir
malestar. Els conflictes interns entre la monarquia i els grups polítics i socials dels regnes
hispànics es produïren ja al principi del seu regnat, i foren dos esclats revolucionaris:

Problemes interns
Revolta de les Germanies a València i Mallorca
(1519-23), a la Corona d’Aragó.

En el cas de Mallorca, els
agermanats foren una
reedició de la revolta de la
part forana de 1451-53.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA
REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22).
El terme comuner designa a aquells que participaren en la revolta o alçament de les principals
ciutats castellanes contra la política de Carles V, entre 1520 i 1522.

Maria de Pacheco,
darrera comunera,
dona de Padilla.

Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). ANTECEDENTS: D’ençà de la mort d’Isabel
(1504) s’havien produït greus problemes socials i polítics.
En l’aspecte econòmic cal tenir present, com a causa, les males
collites i les epidèmies seguides de gran mortaldat, de començament
del segle i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-12. Els petits
industrials i els mercaders de les ciutats interiors (Segòvia, Toledo,
Conca) reclamaven, contra els exportadors de la llana i els comerciants
de Sevilla i Burgos, una política proteccionista.

Des del punt de vista polític, la
mort de Ferran (1516) obrí un
període de crisi, perquè el seu
successor vivia a Gant.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En 1517, el nou sobirà dels
regnes hispànics desembarca en Astúries, venia acompanyat d’un nombrós
seguici de consellers flamencs, que es van comportar com si d’un país
conquistat es tractés. En 1518, convoca les corts en Valladolid per a jurar al nou
rei, però no parlava castellà (presidides pel bisbe de Badajoz). Abans de ser
reconegut rei, se li va exigir el jurament de les lleis castellanes, que el seu
germà Ferran quedés en Castella fins que Carles tingués descendència, que els
càrrecs fossin pels castellans i que aprengués castellà.
Pel contrari, Carles envia al seu
germà fora i nomena en els alts
càrrecs als seus consellers.

Mentre, en 1519 a la mort del
seu padrí Maximilià, és
anomenat emperador.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En aquest moments, tant la corona de Castella com
la corona d’Aragó obligaren a Carles I a abandonar el seu seguici de consellers estrangers i li
reclamaren més atenció als afers dels regnes, però el monarca puja els impostos ordinaris (no
disposava de recursos pel viatge a Alemanya) i només convocà les corts (a Santiago) per demanar un
subsidi extraordinari per la seva coronació com a emperador.
Les Corts es neguen i les trasllada a La Corunya (on ho
aconsegueix, a canvi promet no donar càrrecs als estrangers i que els
doblers no sortirien fora). L’any 1520, després d’aconseguir doblers
de les corts de Castella, parteix immediatament cap a la coronació
imperial de Frankfurt, enmig d’un malestar creixent (els castellans
consideraven que el rei s’allunyava del problemes del país).

Deixa com a governant, en Espanya, al seu conseller
flamenc, Adrià d’Utrech (futur papa Adrià VI) i comença el
moviment comuner.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Nombroses Juntes municipals i la petita noblesa
castellana es varen revoltar contra l’auroritarisme que suposava el nou monarca i la seva cort
estrangera. Una sèrie de ciutats castellanes, en especial Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos i Salamanca,
s’aixecaren contra l’emperador, s’autoproclamen una “comunitat” (es constitueixen en govern del
regne) i arribaren a oferir la corona a Joana, que estava reclosa al monestir de Tordesillas.

Problemes interns

La revolta dels comuners, guiats pels
dirigents Juan de Padilla, Juan
Bravo i Francisco Maldonado, fou per
reclamar el següent.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Demandes dels comuners:
 Major protecció per a la indústria tèxtil de la llana castellana, molt perjudicada per les exportacions de llana cap
a Anglaterra i Holanda i reducció d’impostos.
 Que el rei Carles es comportés com un governant espanyol i regni des d’Espanya, prescindint dels consellers i
governants estrangers (expulsió immediata, s’oposen a les autoritats que acompanyaven a Carles V, a l’alta noblesa i
expulsen els corregidors), i que el rei acati la voluntat del regne (dels procuradors de les ciutats en les Corts).
 Així es disminuiria el poder de la noblesa i es limitaria el poder reial.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). El moviment fou dirigit per la petita noblesa,
mestres dels oficis i alguns clergues. L’aristocràcia es va mantenir al marge fins que els comuners,
per guanyar suport popular, impulsaren moviments anti-senyorials, llavors la noblesa va tancar files
amb els representants del monarca.
Finalment, l’any 1521, Adrià d’Utrech, dirigint un exèrcit imperial i amb l’ajuda de bona part de la
noblesa derrotaren els comuners a la batalla de Villalar. Els dirigents comuners (Juan de Padilla,
Juan Bravo i Francisco Maldonado) varen ser ajusticiats.

REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Tan sols Toledo, defensada per Maria de Pacheco
(esposa de Padilla) va resistir fins 1522. Es posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regi
i en Castella s’estén el sentiment d’haver perdut les llibertats.

Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.

Es posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regi i en Castella s’estén el sentiment
d’haver perdut les llibertats.

MARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENT
COMUNER. El moviment comuner va tenir la seva heroïna particular en la
figura de María de Pacheco (1496-1531), una dona provinent de l’alta noblesa
castellana, emparentada amb els Mendoza per part de pare i amb els Pacheco
(marquesos de Villena) per part de mare. Dona culta educada en l’ambient
renaixentista, María tenia coneixements de llatí, grec, matemàtiques, lletres i
història. Difícilment es podia esperar d’ella que es convertís en la “lleona de
Castella”, la dona que mantindria viu l’esperit de la revolta comunera després
de la derrota de Villalar i l’execució del seu marit, Juan de Padilla.
Amb catorze anys, María es va casar amb Juan de Padilla, cavaller i oficial
militar de la ciutat de Toledo. Era una boda concertada pel seu pare, Íñigo López
de Mendoza y Quiñones, i que obligava l’adolescent a renunciar als drets
d’herència paterns a canvi d’una quantiosa dot. Sembla ser que aquest casament
no va acabar de satisfer les seves aspiracions personals i per això va ser un dels
principals recolzaments del seu marit en esclatar la revolta comunera el 1520.
Maria va veure en l’esclat revolucionari l’oportunitat que el seu home adquirís la notorietat que mai havia tingut. Quan,
el juliol de 1520, Padilla va ser escollit com a capità general de l’exèrcit comuner per la Santa Junta d’Àvila, Maria
es va convertir en la governadora de la ciutat de Toledo. Mesos després, el març de 1521, arribaria a Toledo el bisbe de
Zamora, Antonio de Acuña, un altre líder destacat del moviment comuner. Des d’aquell moment, el govern de la ciutat
va restar en mans de María i el bisbe.
La notícia de la desfeta comunera a Villalar, el 24 d’abril, i la posterior execució del seu marit van suposar un cop
duríssim per a María. Les seves esperances en la victòria de la revolta semblaven esvair-se, però aquesta no es va
rendir. La defensa de Toledo davant dels exèrcits reials fou èpica, resistint nou mesos de setge. D’aquesta manera, la
capital castellana seria la darrera plaça comunera en capitular davant de l’emperador.
Des de l’Alcàsser de Toledo, María va dirigir la resistència comunera, en competència amb el bisbe Acuña. En la seva
convicció en la defensa de la ciutat, María va arribar a requisar la plata del tresor de la catedral per poder pagar el sou
dels soldats. Van ser nou mesos de resistència, possibilitats en part pel fet que l’exèrcit reial va haver de dirigir els
seus esforços cap a Navarra per a defensar-se d’una ofensiva francesa. Finalment, però, el setge sobre Toledo va
culminar el mes d’octubre de 1521. Semblava que l’aixecament havia estat derrotat.

MARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENT COMUNER. María, però, no va
acceptar la derrota. El febrer de 1522, la “lleona de Castella” va prendre l’Alcàsser i va alliberar els comuners
empresonats en la darrera etapa de la revolta comunera. Va ser una resistència fugaç. Ràpidament les tropes reials i
nobiliàries van controlar la ciutat i María va haver de refugiar-se en l’exili portuguès per evitar la mort. En canvi,
el bisbe Acuña no va ser tan afortunat i va ser executat.
Des de Portugal, en la cort del rei Joan III, María va ser protegida gràcies a la seva condició noble. Instal·lada a Braga
i Porto, l’antiga heroïna de la revolta comunera va haver de subsistir amb pocs mitjans i havent de fer-se càrrec del
seu infant. Carles V es va negar a concedir-li el perdó. Així, la “lleona de Castella” viuria els darrers anys de la seva
vida exiliada. A la seva mort, el 1531, l’emperador es va negar a permetre que el seu cos fos enterrat al costat del
seu marit a Villalar. Havia mort la dona, però el mite encara no havia deixat de créixer.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIA
Problemes interns


REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Rebel·lions que van esclatar
paral·lelament a les Comunitats i que es donaren, gairebé, a tots els territoris de la Corona d’Aragó,
tot i que esclatà i afectà més a València, i es va expandir a Mallorca.

REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Es tracta d’unes revoltes més
socials que polítiques (de contingut anti-senyorial).
És un aixecament popular de l’artesanat urbà, petits propietaris, pagesos més pobres, baix clergat i
comerciants de les ciutats o petita burgesia, que descontents per l’absència del rei, varen aprofitar la
fugida de les autoritats municipals que temien l’epidèmia de pesta i als atacs berberescos.
Davant aquesta absència de poder, els agermanats es neguen a ser submisos als representants del
monarca i dirigeixen la revolta contra les oligarquies del regne de València, és a dir, l’alta noblesa i
els seus serfs mudèjars, l’alt clero, i la poderosa burgesia adinerada (oligarquia ciutadana).

REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Els agermanats dirigits per Joan
Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris, van aconseguir el control de la ciutat de València.

Demandes:

Cos escapçats de Vicent Peris, líder de l’exèrcit germanat i heroi popular.
Executat pels reialistes a l’entrada d’aquests a València, ciutat agermanada, a
la fi de la revolta de les Germanies.

 Reducció del preu dels arrendaments camperols.
 Abolició de la jurisdicció senyorial i dels impostos, s’oposaven als abusos senyorials (recordeu el
mals usos abolits per Ferran el Catòlic en la Sentència Arbitral de Guadalupe, 1486), i a la presència
de musulmans.
 Protecció del monarca davant els abusos.
 Major democratització en l’elecció dels càrrecs del govern municipal.
Els dirigents foren derrotats i executats. El conflicte finalitza amb la victòria de la noblesa aliada a
la monarquia.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCA
GERMANIA A MALLORCA (1521-1523). La revolta mallorquina, a l’igual
que la valenciana, també és una revolta més social que política, va ser
provocada per la miserable situació de la pagesia i dels menestrals, asfixiats
per les càrregues impositives i per la pressió de les classes propietàries, per
tant, és una insurrecció de les classes populars contra les oligarquies de
ciutat i es tracta d’una reedició de la revolta forana de Mallorca de 1451-53,
que enfrontà a tota la part forana contra la ciutat. A Mallorca, al principi,
guanyen les classes populars als de la ciutat; la rebel·lió, dirigida per Joan
Crespí, que era moderat i, posteriorment, per Joanot Colom, un radical, va
dominar l’illa fins el 1523. A la germania mallorquina tan sols un poble no
participà, Alcúdia, i Carles V el proclamà ciutat.

Demandes:
 Supressió dels censos i dels imposts indirectes.
 Major representació dels forans en les institucions polítiques del
regne (Gran i General Consell).

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCA
GERMANIA A MALLORCA (1521-1523). El virrei Gurrea
desembarcà amb un exèrcit imperial a Alcúdia i les tropes
imperials sufocaren, definitivament, la revolta i els agermanats
foren derrotats, imposant una forta repressió (Joanot Colom va
ser executat) i la imposició de càrregues fiscals punitives.

Joanot Colom, per Josep
Reynés (1841), un dels caps de
les revoltes a Mallorca.
Fototeca. cat. Enciclopèdia
catalana.

La revolta també va fracassar
a Catalunya.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES
GERMANIES A VALÈNCIA I MALLORCA.

CONCLUSIÓ. Les revoltes foren dominades per les tropes
reials i nobiliàries unides i les ciutats castigades. La
monarquia fou la gran vencedora. Les Corts de Castella es
varen convertir en una institució submisa. Els nobles,
atemorits i impotents davant les revoltes, es varen convertir en
aliats fidels del rei i, en conseqüència, de la política exterior
posterior, costosa i ambiciosa, que es va finançar amb els
recursos humans i econòmics de Castella, que el rei va
obtenir sense quasi oposició, a partir d’ara.

4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR: RESUM PROBLEMES
Problemes interns
- Carles educat a Flandes, no parla castellà.
- Consellers flamencs (enveja noblesa castellana).
- Només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.
Adrià d’Utrecht
(papa Adrià VI)

- Diferents ciutats de Castella.
- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne (entrada
estrangers en la cort).
- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans.
- Revoltes anti-senyorials al camp.
- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són executats.

- Disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca).
- Protagonistes: artesans i pagesos.
- Demanen:
- Participar en càrrecs municipals.
- Millores en arrendaments al camp.
- Volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523).

4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA
RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT
La idea principal de Carles V era la d’un Imperi (defensar la seva fabulosa herència) i volgué
imposar la seva hegemonia a tota Europa. Els objectius prioritaris de mantenir la idea imperial i de
defensar la Cristiandat va suposar l’inici d’una activa política diplomàtica i militar a Europa.
L’emperador creia que la seva obligació era defensar a Europa dels greus problemes que l’assolaven:
els turcs i els protestants.

L’emperador Carles I i V amb el bastó, retrat de
Rubens, copiat d’un retrat fet per Ticià

Però es trobà amb una triple amenaça i tingué tres fronts oberts en política exterior: els
protestants, els turcs i pirates musulmans, i França, perquè amb el país veïnat es disputava
l’emperador l’hegemonia europea.

ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA.
L’enfrontament Espanya - França venia d’enfora i prové de
motius varis: en aquests moments, de la rivalitat personal de
Carles V amb Francesc I; del llegat anterior, per exemple, de
les lluites per l’hegemonia europea, que donaren lloc als
enfrontaments per Navarra i pel control dels territoris italians.

És més, França i la corona d’Aragó feia dos segles que
estaven enfrontades pel Rosselló i la Cerdanya i pels
territoris italians (política d’enllaços matrimonials dels
Reis Catòlics per aïllar França).

Escultura Cinquecento: segle XVI

BENVENUTO CELLINI
(Florència, 1500Florència, 1571)

MANIERISME
Saler de Francesc I de França. Bienvenuto Cellini (1540)

Benvenuto Cellini (1500-1571)
El famós Saler de Francesc I de França
Kunsthistorisches Museum de Viena

Al·legoria mitològica d’or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala.

EXPANSIÓ TERRITORIAL ARAGÓ: INCORPORACIÓ ITÀLIA

En temps del Reis Catòlics, els
conflictes s’iniciaren per les
aspiracions del rei de França,
Carles VIII, per dominar Nàpols.

Gonzalo Fernández de
Córdoba, el Gran
Capità

ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’emperador Carles V va fer sis guerres
amb França (1521-1541). La primera en 1521: França envaeix Navarra i des de Milà intenta
assegurar la seva hegemonia en el nord d’Itàlia. En aquests moments, en l’enfrontament entre
Francesc I de França i Carles I (V), el punt de conflicte serà, per tant, el ducat de Milà.

L’emperador volia
aconseguir
un
corredor per a poder
transportar les seves
tropes des dels seus
territoris del sud
fins als del nord
(Països Baixos). A
aquesta estratègia li
fallava Milà.

ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA.
L’any 1525, a la batalla de Pavia, els terços espanyols
derroten les tropes franceses i es fan amb el ducat de Milà.

El rei de França, Francesc I, és capturat, dut a Espanya i tancat a Girona. Els francesos hagueren de
pagar un gran rescat pel seu alliberament, els espanyols el bescanviaren amb França per molts de
diners. Carles V controla Milà.

4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V
ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. Poc més tard, l’any 1527, el Papa
Clement VII (Lleó X, 1513-21, i després Adrià VI, 1522-23, Clement VII, 1523-34, Pau III, 1534-49,
Juli III, 1550-55) per por del domini espanyol a Itàlia s’alià amb el rei de França contra l’emperador
i, el mateix any 1527, les tropes espanyoles/imperials (espanyols i alemanys) entraran i saquejaran
Roma amb el conegut il saco di Roma, el saqueig de Roma. El Papa torna a l’aliança amb Espanya.

ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La lluita es continuà en 1536, en els
escenaris d’Itàlia i Països Baixos; enfrontament que es perllongarà durant 20 anys amb llargs
períodes de pau intermedis.

ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La darrera d’aquestes guerres va acabar
durant el regnat de Felip II (1556-1598), al començament dels seu regnat (10 agost de 1557) va
derrotar als francesos en la batalla de Saint Quentin. Posteriorment, la Pau de Cateau- Cambrésis
(1559) entre Felip II i Enric II de França va establir un llarg període d’hegemonia de la casa
d’Àustria en Itàlia i en tota Europa occidental.

LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs
de Solimà el Magnífic (hegemònics a la Mediterrània) va
tenir dos escenaris:

a.- Europa central.
b.- Mediterrani occidental (segon problema).

LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris:

a.- EUROPA CENTRAL: Les tropes del
soldà (“sultán”) Solimà el Magnífic (15201566) s’estenien per l’est d’Europa, havien
començat a ocupar territoris (ocuparen
Hongria i assetjaren Viena), cosa que
amenaçava els territoris imperials pel
centre d’Europa. L’any 1530, l’emperador
Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a
les portes de Viena (Mohacs, 1526).

a.- EUROPA CENTRAL: L’any 1530, l’emperador
Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a les
portes de Viena (Mohacs, 1526).

Viena semblà ser una obsessió
pels musulmans com ho va ser
Al-Andalus, temps enrere, en
definitiva conquerir Europa.

b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL
(segon problema): Els corsaris de la
pirateria turca, protegits per Solimà
(amb el seu almirall, Barbarroja)
ocuparen Trípoli i Bugia i, fins i tot,
saquejaren pobles costaners d’Itàlia i
d’Espanya.


b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL
(segon problema): Cal destacar que l’any
1535 Carles I (V) va conquerir Tunis, però
l’any 1541 va ser derrotat a Alger. Carles
V va poder fer front en la Mediterrània
occidental amb l’ajut de l’almirall genovès,
Andrea Doria.

LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs no
va constituir una prioritat per a Carles V, els recursos els va
dedicar a altres campanyes militars i el Mediterrani occidental
es va convertir en un mar segur fins a Lepant (1571, Felip II).

LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). La reforma protestant, que
esclatà a principis del segle XVI, va ser el principal problema de l’emperador. Els principals
iniciadors d’aquestes reformes foren: Martí Luter, Joan Calví (calvinisme) i Enric VIII
(anglicanisme), van crear noves religions a partir del catolicisme. El frare augustinià d’origen alemany
Martí Luter havia demanat la reforma de l’Església en les 95 tesis, en les quals criticava algunes de
les seves pràctiques.

Lucas Cranach el vell
Retrat de Martí Luter (1526)

LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Aquestes idees van influir en
els prínceps alemanys, que suposaren un doble problema: d’una banda els prínceps protestants
qüestionaren l’autoritat i la integritat imperial, per altra les tesis de Luter rompien la unitat
catòlica de la Cristiandat.

LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555).

LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Els territoris de l’imperi
foren l’espasa defensora del catolicisme, pel que l’emperador intentà frenar el protestantisme en
dos fronts:

a.- El TEOLÒGIC.
b.- El MILITAR.

LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts:
a.- El TEOLÒGIC. Als inicis del conflicte, Carles I
(V) va mantenir una actitud conciliadora i es va
mostrar partidari d’arribar a un compromís entre
Luter i el Papa, així va convocar i presidir una
reunió en Worms en 1521 (l’any de Villalar, de la
invasió de Navarra per França, i de l’expulsió pels
turcs dels cavallers de Malta de l’illa de Rodes).

En la Dieta de Worms, Carles V
demanà a Luter que es retractés,
aquest no ho va fer i es va posar
sota la protecció de Frederic de
Saxònia. Carles condemnà a
Luter i reclamà un Concili per a
la reforma de l’església, alguns
prínceps alemanys protestaren
(protestants).

a.- El TEOLÒGIC. Per tant, l’emperador va influir
perquè el papa Pau III posés en marxa i convoqués el
Concili de Trento (1545), on es fixà el dogma catòlic
front al protestantisme (definició de les idees) i es varen
intentar depurar molts vicis del clergat.

Però, quan el Papa convocà aquest
concili, l’enfrontament es va fer
inevitable, perquè la ruptura ja era un
fet i va originar la guerra entre els
prínceps protestants i Carles V.

4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56)
b.- El MILITAR. El protestantisme va ser adoptat per diferents prínceps als territoris alemanys i
als dominis de Flandes. L’Anglaterra d’Enric VIII també es va separar de l’obediència de Roma.
Carles V, com a defensor de l’església, havia de combatre el protestantisme, preservar la unitat de
l’Església i defensar l’autoritat del papa, que els dissidents negaven.

b.- El MILITAR. Així, l’emperador lluità contra la reforma de Luter i
alguns prínceps alemanys que veuen amb ella l’oportunitat d’augmentar
les seves rendes i independitzar-se de l’emperador.

Ticià
CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548)
Oli sobre llenç
(332 x 279 cm)
Madrid, Museu del Prado

b.- El MILITAR. Tot i que Carles ho va intentar no va aconseguir evitar que la reforma protestant
s’estengués per la meitat nord d’Europa.


b.- El MILITAR. En iniciar l’enfrontament,
va tenir alguns èxits bèl·lics, com la victòria
de l’emperador a la batalla de Mühlberg
(1547) contra els prínceps protestants
alemanys,
que
va
incrementar,
momentàniament, el poder de Carles V en
Alemanya, tot i que no va resoldre la qüestió.

Finalment, l’aliança entre França i els
prínceps alemanys va obligar a l’emperador a
acceptar la pau d’Augsburg (1555), que
reconeixia la llibertat religiosa i la igualtat
del catolicisme i el protestantisme, així com
el dret dels prínceps alemanys a imposar la
seva religió, dins el seu territori, als seus
súbdits (cuius regio, eius religio).
Ticià
CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548)
Oli sobre llenç
(332 x 279 cm)
Madrid, Museu del Prado

LLUITA CONTRA ELS TURCS. L’esforç per mantenir la idea imperial
(Universitas Cristiana) va suposar una carrega impossible de mantenir per
les finances de la corona i, en definitiva, suposà un fracàs per l’emperador que,
l’any 1556, afectat per una malaltia, abdicà totalment (abdicacions de
Brussel·les).


Carles V cedeix els dominis austríacs i els seus drets imperials al seu germà Ferran, renuncia
als seus dominis en la península Ibèrica, en Borgonya i Itàlia a favor del fill Felip II (li deixà
Espanya, Itàlia, Amèrica i els Països Baixos), i es retira al monestir de Yuste (Càceres,
Extremadura). Molts dels problemes de l’emperador els heretarà el seu fill Felip II.

MAPA 9
(23 models)

TERRITORIS IMPERI DE
FELIP II
MAPES PAU
Illes Balears
2012-13

Història Espanya
Maria Assumpció Granero Cueves

MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II,
inclòs el Regne de Portugal.
El MAPA 9 fa referència a l’herència imperial de Felip II. S’ha de començar
explicant la divisió de l’imperi de Carles V (entre els seu fill Felip II i el seu
germà petit Ferran I d’Habsburg) i com va aconseguir Felip II l’objectiu dels
seus besavis, els Reis Catòlics, la unió peninsular (Portugal i les seves
colònies, en 1580).

Esmentar el canvi d’objectius de la seva política (defensor de la
Contrareforma) i les conseqüències que tingué aquesta per als territoris
peninsulars i les colònies: els enfrontaments i el domini de França (Sant
Quintí i la matança del hugonots), el domini de la Mediterrània enfrontat amb els
turcs de Solimà el Magnífic (Lepant), amb Anglaterra (Armada Invencible), la
revolta i divisió dels Països Baixos en protestants calvinistes i catòlics. En
política interior, la revolta dels moriscos de Las Alpujarras i els aldarulls
aragonesos, arran de l’afer d’Antonio Pérez (el seu secretari).
Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu
d’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.

ESCULTURA

-Leone i Pompeo Leoni

 Pare

i fill, escultors manieristes italians
del Cinquecento, arrelats a l’Espanya,
desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics
(escultors favorits de Carles V i de Felip II).

 Obra: Carles V amb la seva dona i les seves
germanes (El Escorial).

Leone Leoni (pare)
(escultors favorits de Carles V i de Felip II)
Obra: L’emperador Carles V dominant o abatent el
furor (Museu del Prado).

Lucas Cranach
Retrat de l’emperador (1533)
Oli sobre taula

Leone (1509–1590) i Pompeo (1533–1608) Leoni
L’emperador Carles V dominant el Furor (detall)
Bronze, 251 cm d’altura
Número d’inventari: E-273

4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR: RESUM PROBLEMES
França
- Etern rival (Francesc I).
- 1525: Batalla Pavia.

Turcs
- Imperi otomà amenaça la zona del Danubi.
- 1529: Setge a la ciutat de Viena.
- 1530: Carles I els derrota.
- 1525: Carles I ocupa Tunis.

Prínceps alemanys / Martí Luter
- No acord → guerres de religió.
- 1521: Dieta de Worms.
- 1545: Concili de Trento.
- 1547: Batalla de Mühlberg.
- 1555: Pau d’Augsburg
- 1556: Abdicacions de Brussel·les.

TERMINOLOGIA
CASA D’ÀUSTRIA.
És el nom amb què es coneix la dinastia
Habsburg, que va regnar en la monarquia
hispànica en els segles XVI i XVII; des de la
Concòrdia de Villafáfila en què Felip I el
Bell és reconegut com rei consort de la
Corona de Castella, quedant per al seu sogre
Ferran el Catòlic la Corona d’Aragó; fins la
mort sense successió directa de Carles II que
va provocar la Guerra de Successió
espanyola.
L’emperador Carles V (Carles I d’Espanya)
va heretar un enorme i complex conjunt
territorial i oceànic. Reuní quatre cases
europees: Borgonya, Àustria, Aragó i
Castella, i va posar la base del que es coneix
com Imperi espanyol, sobretot a partir de la
divisió de la seva herència (1554-1556) entre
el seu germà Ferran I d’Habsburg i el seu
fill Felip II. Des de llavors existiren dues
branques de la casa d’Àustria, els Habsburg
de Madrid i els Habsburg de Viena.

TERMINOLOGIA
CASA D’ÁUSTRIA.
La monarquia hispànica fou durant
aquesta època la major potència
d’Europa. Durant els anomenats Àustries
majors (Carles I i Felip II) va aconseguir
l’apogeu de la seva influència i poder,
sobretot
amb
la
incorporació
de Portugal i el seu extens Imperi; mentre
que els regnats dels Àustries menors
(Felip III, Felip IV i Carles II) coincidents
amb l’esplendor del Segle d’Or de les arts
i les lletres, suposaren l’etapa coneguda
com “decadència espanyola”: la pèrdua
de l’hegemonia europea i una profunda
crisi econòmica i social.

AMPLIACIÓ RESUM : L’EMPERADOR CARLES I i V
El 24 de febrer de 1500 neix, en Gant, Carles I d’Espana i V d’Alemanya. Els seus pares eren Felip
d’Hasburg, conegut com el Bell, arxiduc d’Àustria, duc de Borgonya i comte de Flandes, i Joana
de Castella, hereva de la corona castellana i de l’aragonesa. Els seus padrins materns eren els Reis
Catòlics i els paterns l’emperador Maximilià I i donya Maria de Borgonya. Carles obtindrà un dels
majors imperis del Renaixement, amb la idea d’unificació d’Europa.
Carles va embarcar en Flandes amb destí a la península Ibèrica, arribant a
les platges d’Astúries en setembre de 1517. La cambreta de flamencs que
envoltava l’inexpert rei (tenia 17 anys i no sabia xerrar castellà, cosa per la
qual no es podia comunicar amb els seus súbdits) va acaparar ràpidament tots
els llocs de confiança, iniciant una autèntica caça i captura dels cabals del
regne, que sortien de les fronteres per al finançament dels assumptes en els
Països Baixos. El motiu de la visita fou la legitimació de la decisió de
coronar-se rei (cosa que ja havia fet en Brussel·les el 14 de març de 1516)
quan la legítima propietària de Castella no havia mort. Per a solucionar
aquest problema legal i polític, des d’aquest moment en tots els documents
oficials figurarà el nom de amb dos sobirans, sempre el de la reina en
primer lloc. Superant l’entrebanc (obstáculo, escollo) castellà, Carles marxa a
Aragó on les complicacions també formaven part de l’ordre del dia. En les
Corts aragoneses existia un ampli grup que volia nomenar príncep - hereu a
Ferran. Després de mesos de durs debats, les Corts varen reconèixer a
Carles com a rei i després marxà a Catalunya, on els acords també es
prolongaren en el temps. Un any va haver d’estar el rei entre els seus súbdits
catalans. En Barcelona rep la notícia de la seva elecció com Emperador, el
28 de juny de 1519.

AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i V
Camí cap a Alemanya, Carles escala en
Anglaterra, arriba a Aquisgrà on fou
coronat Rei dels Romans, en octubre de
1520. En rebre el nomenament, el nou
emperador es compromet a mantenir els
drets dels prínceps, preservar l’ordre
imperial, emprar oficials alemanys en el
interior de les fronteres, restaurar el
Consell de Regència i convocar una
Assemblea dels Estats. Entre 1521 i 1544
Carles es va involucrar en quatre guerres
amb Francesc I de França, guerres en què
l’emperador, en gran part, sortirà
victoriós. Un nou front de conflicte afecta
l’Imperi, la reforma luterana, convertintse en un dels majors fracassos de Carles.
La qüestió protestant serà un greu
problema en Alemanya, aconseguint
imposar-se l’emperador en la batalla de
Mühlberg (24 de abril de 1547).

AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i V
Les amenaces eren contínues i les
dificultats financeres pitjors, Carles,
cansat, malalt i decebut, decideix abdicar.
El 25 d’octubre de 1555, davant els Estats
Generals
reunits
en
Brussel·les,
l’emperador deixà la sobirania dels Països
Baixos en mans del seu fill Felip. El 16 de
gener de 1556, renuncia a les corones de
Castella,
Lleó,
Aragó-Catalunya,
Sardenya i Sicília a favor de Felip. Carles
morirà en el monestir de Yuste el 21 de
setembre de 1558.

DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES

4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)
Rei de Castella, Aragó (1556) i, més tard, Portugal (1580).

LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56).
L’emperador Carles V abdicà a Brussel·les, l’any 1556.
El seu fill Felip II heretà els territoris hispànics, les
colònies americanes, ciutats nord-africanes, els
territoris italians, els Països Baixos i el Franc
Comptat i Milà.

Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580).
Enfrontament amb França.

Problemes
externs

Domini del Mediterrani. Els Turcs.

→ Revolta als Països Baixos.
Annexió de Portugal.
Disputa amb Anglaterra.

Revolta morisca de Las Alpujarras.

Problemes
→ Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez.
interns
Contrareforma.

MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4)
ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II,
inclòs el Regne de Portugal.

MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 1)

LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). El seu fill Felip II heretà els territoris
hispànics, les colònies americanes, ciutats nord-africanes, els territoris italians, els Països Baixos i
el Franc Comptat i Milà.

MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II
(model 3)

LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). Carles I i V deixà al seu germà petit Ferran,
els territoris dels Habsburg (Àustria, Bohèmia i Hongria) i la corona imperial (tot i que els
electors no acceptaren la seva renuncia formal fins el 1558).

LES ABDICACIONS DE
BRUSSEL·LES (1555-56).
La casa d’Àustria es separa:
els Àustries d’Àustria i els
Àustries d’Espanya.

LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES
(1555-56). Felip II (1556-1598) va ser el primer
rei buròcrata: rei de Castella, Aragó i, més tard,
Portugal (la unitat ibèrica). Com no va tenir la
corona imperial es comportà com un rei més
hispànic.

L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
OBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. És el prototip del monarca
autoritari: va establir la cort en el centre dels seus dominis, en Madrid
(1561), i construí la monumental residència d’ El Escorial.


OBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. A més, del patrimoni del seu pare (no el títol d’emperador)
va heretar dos objectius polítics fonamentals: la lluita per l’hegemonia en Europa i la defensa dels
territoris que formaven el seu patrimoni. Felip II va substituir la política universal del seu pare per
la confessional, la defensa a ultrança del catolicisme de la Contrareforma. Tot i que les seves
decisions no es guiaren, únicament, per motius religiosos, va intentar mantenir la unitat religiosa i
política front a les minories. En Espanya va impulsar la Contrareforma (Inquisició, intransigència
religiosa amb els moriscos, lluita contra els turcs i la pirateria...).


4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS
TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB
ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL
Els problemes externs de Felip II: turcs, França, Països Baixos i Anglaterra.
DOMINI DE FRANÇA. Dos fets importants a destacar. El primer és que, al principi del seu regnat
(1557) es va produir la batalla de Sant Quintí (27 d’agost cau), els terços (exèrcit espanyol) derroten
a les tropes franceses.

DOMINI DE FRANÇA. Victòria important donat que Espanya va aconseguir la supremacia sobre
França. A partir d’aquesta batalla acabà el problema francès, es dóna pas a un període llarg de pau
amb França, que no s’interposà en els assumptes de la política exterior espanyola. Per als francesos fou
una derrota dolorosa i terrible que va delmar a la noblesa francesa. Felip II en commemoració va fer
construir el Escorial.

MONESTIR DE “EL ESCORIAL”.
- Nom: “Real Sitio de San Lorenzo del Escorial”.
- Complex de basílica, palau i monestir:
- Basílica: sepultura dels Reis d’Espanya.
- Palau: residència de la família reial.
- Monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.

- Situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid).

Pati dels Evangelistes

Jardí del monestir

- Arquitectura renaixentista.
- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo, inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584, per Juan de
Herrera (estil herrerià o escurialenc).

- Fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant Quintí (10 agost 1557).
- Guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes. Els francesos van envair el Regne de Nàpols.
Felip II va utilitzar les tropes dels Països Baixos per ocupar França i guanyar als francesos.

La biblioteca del monestir
Fresc de L’Escola d’Atenes de Pellegrino Tibaldi en la biblioteca del
monestir de El Escorial, en Madrid.
Representa l’escola d’Atenes, mostrant un debat entre els acadèmics (de
l’Acadèmia platònica) i els estoics.

DOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit de
sant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572. Aquella nit molts grups de catòlics sortiren al
carrer i assassinaren a milers d’hugonots. Es va acusar a Felip II de finançar la matança de sant
Bartomeu. Probablement no és cert, però queda clar que el va beneficiar, perquè acabant amb el
protestantisme a França, el perill calvinista a les fronteres espanyoles es va acabar (el calvinisme
no es va estendre cap a Espanya).

4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II
DOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit de
sant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572.

4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS
DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Felip II va emprendre la darrera creuada de la
cristiandat contra els turcs. Primer va combatre als seus aliats els corsaris berberescos. L’expedició
de Trípoli i Djerba (1560) fou un fracàs. Els espanyols deixaren en aquell lloc 10.000 presoners i
perderen 27 galeres.

DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Deu anys
després (1570) els turcs llencen una ofensiva i ocupen Xipre i
les possessions venecianes. Venècia va demanar ajut a Felip II
i, mesos més tard, es formà una aliança (la Lliga Santa).

DOMINI DEL MEDITERRANI. EL
TURCS. El 7 d’octubre de l’any 1571,
l’esquadra de l’armada espanyola amb
l’ajuda de Venècia i del Papat (la Lliga
Santa), comandada per don Joan
d’Àustria, derrotà a la batalla naval al
golf Lepant a l’armada de Solimà el
Magnífic.

DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Lepanto va ser una gran
victòria (no decisiva), el problema turc va minvar a la Mediterrània, tot i
que no va desaparèixer.

DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. En agost de 1580, l’imperi
turc va signar un acord amb Espanya. Va suposar la fi d’una guerra secular.
El Mediterrani deixava de ser el centre del món europeu i l’atenció de les
grans potències es dirigia més cap a l’Atlàntic.

DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Miguel de Cervantes (gran novel·lista i el millor
exponent castellà) hi participà en aquesta batalla, fou ferit per un tir d’arcabusser en l’ espatlla i la mà
esquerra, que quedà anquilosada, però no li va impedir continuar escrivint. És conegut, també, com
“El manco de Lepanto”.

4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS
REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Constant niu de problemes per a la monarquia, fou el
problema més greu, perquè als desitjos autonomistes, s’unia l’extensió del calvinisme en el nord
(Holanda).

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Mentre els Països Baixos del sud (actual Bèlgica) de majoria
catòlica toleraven la presència espanyola, els Països Baixos del nord (actual Holanda), de majoria
protestant, s’oposaven a la dominació espanyola per dos motius:
1.- Per una raó nacional: Estan en contra de la dominació
d’un país estranger (guerres d’independència dels flamencs).
2.- Motiu religiós: Els holandesos eren protestants i els
espanyols els obligaven a practicar el catolicisme.

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La revolta va estar encapçalada pel comte d’Egmont i el comte
d’Horn i, també, per Guillem d’Orange (1566).

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Per sufocar la revolta Felip II envià
successius governadors (Luís de Requesens, el duc de Alba, don Joan
d’Àustria, Alexandre Farnesio) no pogueren aturar la revolta.

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La repressió fou molt forta, el duc d’Alba aplicà una política
de terror (execució dels caps de la revolta, els comtes d’Edmont i d’Horn), cosa que aturà la
revolta, però l’odi holandès contra els espanyols augmentà (no va poder impedir la divisió dels
protestants al nord i els catòlics al sud).

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. RESUM. Flandes: 1566, insurrecció Guillem d’Orange.
- Problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme).
- Terços que no resolen el problema.
- Conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic espanyol.

REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Felip II deixà els Països Baixos a la seva filla, Isabel Clara
Eugènia, com a país independent d’Espanya, ja que era una font de problemes. Però ho va fer amb
la condició de què si no tenia descendència el territori holandès tornaria a la monarquia espanyola,
com així passà a principis del segle XVII.


Alonso Sánchez Coello (1531-1588)
Les dues infantes
Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.

4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL
ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). L’any 1578, el jove rei de Portugal, Sebastià,
va muntar una expedició de conquesta de territoris africans i morí a la batalla de Alcazarquivir (nord
del Marroc) sense deixar descendència.

ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Aquell any (1578) heretà la corona el seu oncle
el cardenal infant don Enric, que mor dos anys després, l’any 1580, sense descendència. El tron de
Portugal va quedar desert i Felip II, fill d’Isabel de Portugal, va fer valer els seus drets dinàstics per
ser rei (perquè eren cosins) i va derrotar l’exèrcit portuguès i, encara més, es va guanyar a la classe
dirigent lusa amb la promesa de respectar la seva autonomia, va garantir la protecció del seu
comerç i va comprar partidaris amb diners.

Isabel de Portugal, d’Avis i de
Tràstamara

ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Les corts portugueses reunides a la ciutat de
Tomar el reconeixen com a rei, en 1581. D’aquesta manera, Felip II heretà el territori portuguès,
cosa que significava la realització plena de la monarquia hispànica i, a la vegada, implicava el
control del seu gran imperi marítim (Brasil, i les factories comercials en Àfrica i Àsia); del seu
regnat s’explicava que: “En España nunca se ponía el sol”, “A Espanya mai es posava el sol”.

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)
b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)
c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494)

TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL


Imperi portuguès al llarg de la història

L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II

MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI
FELIP II (model 20)

4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA
DISPUTA AMB ANGLATERRA. Anglaterra havia
estat, d’ençà dels Reis Catòlics, aliada de la corona
espanyola en contra de França. Durant un curt període
de temps (1554-58) els regnes d’Espanya i Anglaterra,
també, estigueren units perquè el segon matrimoni de
Felip II va ser amb Maria Tudor, filla d’Enric VIII i
Caterina d’Aragó, reina d’Anglaterra i catòlica (Felip
era rei consort anglès), però va morir sense descendència
i el tron va passar a la seva germanastra la reina Isabel I
(1558).

En 1543 es casa amb la seva cosina Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa
d’Avis, tenien els dos 16 anys) amb qui va tenir a Carles d’Àustria. El matrimoni va durar dos anys (morirà 4 dies
després del part). En 1568, als 23 anys moria Carles , el fill primogènit de Felip II, a qui havia tancat per la seva
traïció i el seus problemes psicològics. Poc temps després, també morirà Isabel de Valois, la tercera dona, deixant al
monarca sense esposa i, sobretot, sense hereu a la corona.

Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa d’Avis). Filla del rei de Portugal,
Joan II i de Catalina d’Àustria, germana de Carles V (era cosina de Felip II).

El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.

2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia
segona): A Maria Tudor li interessava el suport d’Espanya contra l’anglicanisme i a Felip
el suport d’Anglaterra contra el calvinisme flamenc.

Maria Tudor, la sanguinària (a l’ esquerra
d’Enric VIII, a la seva cort).

Enric VIII amb Catalina d’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina com
Maria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary.

Catalina d’Aragó

Maria Tudor, la sanguinària

Catalina d’Aragó

Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra
Hans Holbein El Jove
(vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm)
Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

Una mateixa política exterior de Castella i Aragó dels RRCC. Política matrimonial d’enllaços.
És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.

2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la
cosina del seu pare, amb la seva tia segona): Enllaç
que no fou del gust de Felip,que va dir: “Parto hacia
Inglaterra como el que parte hacia una cruzada”.


2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia
segona): Tot i que Maria va quedar enamorada en contemplar el retrat de cos sencer pintat
per Tiziano.


3r matrimoni: Isabel de Valois era filla del rei francès, Enric II i de Caterina de Mèdici.
Isabel de Valois estava promesa amb el rei d’Anglaterra, Enric VI, en morir aquest, per la Pau de Cateau-Cambrésis
(1559) es va decidir que casés amb Felip II (1559). Felip i Isabel tingueren dues filles: Isabel Clara Eugènia i Catalina
Micaela, a les quals va immortalitzar, en el quadre de Les dues infantes, de 1570, el pintor Alonso Sánchez Coello (15311588), avui en el Museu del Prado.

Alonso Sánchez Coello (1531-1588)
Les dues infantes
Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.

Ana d’Àustria (20 anys menor que Felip II),
filla de l’emperador Maximilià II (cosí de
Felip II, per tant, Ana era neboda de Felip II
per part de pare) i filla de Maria d’Àustria
(germana del seu pare Carles V, per tant, Ana
era cosina per part de mare). En principi
estava promesa amb el primogènit de Felip II,
Carles, però va renunciar.
Ana d’Àustria i dos dels seus

Felip va casar per quarta vegada amb la seva neboda i cosina perquè volia enfortir els llaços entre les dues cases
d’Àustria. Ana i Felip tingueren 4 fills i una filla, és la mare de Felip III, rei de 1598-1621.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Els
motius del conflicte entre Espanya i
Anglaterra, enfrontament entre Isabel I
d’Anglaterra (filla d’Enric VIII i Ana
Bolena, germana d’Eduard i Maria
Tudor) amb Felip II eren molts:

Felip II (1557). Rei de1556-1598.
Alonso Sánchez Coello.
Museu de Viena.

Eduard VI (1547-1553).
Fill d’Enric VIII i Jane Seymour.

Maria Tudor (1553-1558).
Fill d’Enric VIII i Catalina
d’Aragó.

Isabel I (1558-1603).
Fill d’Enric VIII i Anna Bolena.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entre
Isabel I d’Anglaterra amb Felip II:



1.- Persecució dels catòlics anglesos per part de la monarquia britànica
d’Isabel I (els privava de la llibertat de ser catòlics).
2.- Suport de la corona britànica a la pirateria anglesa a Amèrica,
comandats per Drake o el pirata Hawkins, que contínuament atacaven les
naus espanyoles que venien d’Amèrica (en Galícia, en Cadis, en el Carib).
Per a la monarquia britànica eren pirates (es separaven del problema),
per a la monarquia espanyola eren corsaris. La realitat no se sap, tot i que
hi ha indicis que fan sospitar que si estaven associats, perquè Isabel volia
rompre el monopoli hispà del comerç amb les Índies (estava en joc
l’hegemonia marítima, el domini del mar).
 Corsari: Fas feina per una monarquia que et paga.



3.- Suport que donava Isabel I a les contínues revoltes que hi havia a
Flandes (Països Baixos), és a dir, recolzava la revolució flamenca dels
holandesos contra Felip II (en 1585 es presta ajuda material i econòmica).
El govern anglès va segrestar una soldada de les tropes del duc d’Alba en
Flandes, quan els vaixells espanyols es van refugiar en el port de Plymouth.



4.- Empresonament i la posterior execució de Maria Stuard, que havia estat
reina d’Escòcia i que tenia drets a la corona anglesa (era cosina d’Isabel I), que
era catòlica, aliada de Felip II i que reclamava la Corona d’Anglaterra. Els
catòlics volien a Maria Stuard perquè consideraven a Isabel I il·legítima (filla
d’Ana Bolena).

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Per tot això, Felip II disposa la conquesta d’Anglaterra. Va
encomanar al marquès de Santa Cruz, don Álvaro de Bazán, un pla (65 naus i 30.000 homes, entre
tripulació i soldat), però va morir en 1588 i va ser substituït per el duc de Medina Sidonia (sense
experiència naval).

DISPUTA AMB ANGLATERRA. L’estiu de 1588, l’armada espanyola surt del port de Lisboa
comandada pel duc de Medina Sidonia.
L’Armada
Invencible
era
l’armada més important que
s’havia vist en la història de la
humanitat, formada per unes
130 embarcacions de guerra i
30.000 soldats i parteix cap a la
conquesta d’Anglaterra.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. El pla de guerra era que els vaixells entressin pel sud
d’Anglaterra i, des de Flandes, Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, també estava
preparat per unir-se i desplegaria un exèrcit amb 80.000 soldats per a la invasió.

Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, fill
d’Octavi Farnesio i Margarita de Parma (filla il·legítima de
Carles V, per tant nebot de Felip II i de don Joan d’Àustria)

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Però, una forta tempesta al Canal de la Mànega i l’acció
decidida de l’armada anglesa arruïnaren les possibilitats espanyoles.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Va ser desastrós, molts
vaixells de “l’Armada Invencible” (nom que li donaren els
anglesos), no arribaren ni a les costes britàniques, ni pogueren
entrar als seus ports. La causa de la derrota va ser que els
vaixells espanyols eren molt grans i superiors en quant a
canons, però eren més difícils de maniobrar, és a dir, que
l’armada espanyola tenia uns vaixells amb molta artilleria però
molt poca maniobrabilitat, pel que havien de guardar una
formació, en canvi els britànics eren més lleugers i dòcils.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. La tempesta de grans
proporcions els hi va fer perdre la seva formació i, una vegada això
va succeir, el vaixells anglesos, molt més maniobrables, els anaren
atacant per separat, quan es va tranquil·litzar la mar.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Entre la climatologia i l’armada britànica, comanada per
Drake, es va esvair la possibilitat de victòria espanyola.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Passat el mal temps, sortiren els britànics i els espanyols fugiren
cap al nord, rodejant les Illes Britàniques. Finalment, tan sols 40 vaixells aconseguiren tornar a
Espanya i arribaren al port de Vigo.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. Fracassà el pla de Felip II de conquesta d’Anglaterra, tot i que
Espanya va mantenir el domini del mar, protegint els vaixells amb el sistema de flotes, però va ser
un dur colp per al prestigi d’Espanya, perquè Felip no era invulnerable.

DISPUTA AMB ANGLATERRA. RETIRADA CAP AL MAR DEL NORD. Felip II digué: “Yo no he
enviado mis naves a luchar contra los elementos”.

TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI

TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (18)

Similar a TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI

Similar a TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI (20)

Más de Assumpció Granero

Más de Assumpció Granero (20)

Último

Último (8)

TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI