Els inicis de la nostra literatura, els trobadors i l'amor cortés.

1. Els inicis de la literatura Els trobadors

5. Poesia trobadoresca

23. Guillem de Berguedà I Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo faré del meu Marquès, del traïdor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

24. Guillem de Berguedà II Marquès, bé hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen allò i no ho sembla gens. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. II Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las dentz tres; ni ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

25. Guillem de Berguedà III Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple . III Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes . A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

26. Guillem de Berguedà IV Marquès, qui en vós confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; guardar se deu tota ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

27. Guillem de Berguedà V Marquès, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vós sense calces de cordova; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. V Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

28. Guillem de Berguedà I Consirós cante, plany i plore pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marqués, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortés i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana I Consirós cant e planc e plor pel dol qe.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana, qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens, e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro...et la terra plana

29. Guillem de Berguedà III Marquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats; i no ho dic gens per ufana . III Marqes, s'eu dis de vos follor, ni motz vilans ni mal apres, de tot ai mentit e mespres c'anc, pos Dieu basti Mataplana, no.i ac vassal qe tan valges, ni qe tant fos pros ni valens ni tan onratz sobre.ls aussors; jas fosso ric vostr'ancesors; e non o dic ges per ufana.

30. Beatriu de Dia I He estat en gran tristesa, per un cavaller que vaig tenir, i vull que sempre siga sabut que jo l’he estimat tant; ara veig que he sigut abandonda per no entregar-li el meu amor, i passe una gran pena al llot i quan estic vestida I Estat ai en greu cossirier per un cavallier q'ai agut, e voill sia totz temps saubut cum eu l'ai amat a sorbrier; ara vei q'ieu sui trahida car eu non li donei m'amor, don ai estat en gran error en lieig e qand sui vestida.

31. Beatriu de Dia II Bé voldria mon cavaller tenir un vespre en els meus braços nus que es tinguera per content, amb sols que li fera de coixí… ja que estic més emamorada que no Florís de Blancalor jo li oferisc el meu cor i amor, el meu seny, ulls i vida. II Ben volria mon cavallier tener un ser e mos bratz nut, q'el s'en tengra per erebut sol q'a lui fezes cosseillier; car plus m'en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: eu l'autrei mon cor e m'amor, mon sen, mos huoills e ma vida.