1. Amanda Martínez
Beatriz Mínguez
Andrea Zarcero
Laura González
Marina Mora
2n BAXT. A

2. 1. INTRODUCCIÓ
2. ECONOMIA ESPANYOLA S. XIX-XX
3. ECONOMIA AGRÀRIA S.XIX
4. EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ
5. EL COMERÇ
6. TRANSFORMACIONS DEMOGRÀFIQUES
7. EL MOVIMENT OBRER
8. SISTEMA EDUCATIU S.XIX

3. oEn el començament del segle XIX,
tot apuntava que Espanya podia
recuperar el lloc que li corresponia
dins d'Europa.
oPerò, realment, el segle XIX va ser
una etapa pobre en resultats
econòmics, encara que, fonamental
per a:
•Desmantellar pesades herències
del passat
•Iniciar el desenvolupament
econòmic posterior

5. •La major part de la població era rural.
-Desamortització de Madoz (1855)
•Agricultura
Liquidació definitiva de la
oBase de l'economia espanyola propietat amortitzada
d'Espanya.
oVa patir profundes reformes
- La van liberalitzar Resultats negatius
Es va desenvolupar una
agricultura capitalista.
oProcés de desamortització:
- Iniciat per Mendizábal en 1835
-Objectius econòmics, socials i
polítics.
-Resultats negatius
No va solucionar el deute
ni la desigualtat social.

6. •Revolució retardada, per culpa de:
Escassetat de carbó i matèries
primeres.
Dependència del capital exterior.
Falta d'articulació d'un mercat
interior.
Factors polítics.
•Expansió de la xarxa ferroviària va ser
un factor clau.

7. Política comercial
•Proteccionista
Afavoria la indústria tèxtil
catalana i els terratinents
castellans.
•Durant el Sexenni Democràtic es
va intentar dur a terme una política
liberal.
•En la Restauració es tornà al
proteccionisme.
Terreny financer
•Deute públic

8. •Etapa de creixement econòmic
Política fortament proteccionista
•Producció agrícola
Va créixer encara que la
productivitat estava per baix de la
mitjana dels països europeus més
avançats.
El blat ocupava la major part de la
superfície cultivada.
•Indústria
La siderúrgia va ser la més
protegida.

9. •Durant la Guerra:
Creixement de l'economia
espanyola
Encara que tingué lloc un procés
inflacionista
•Final de la Guerra:
Disminució de la demanda
exterior
Efectes depressius.

10. Es caracteritza per:
-Diversitat d'accions i la seua amplitud.
Subvencions a indústries
Establiment de monopolis en
sectors clau.
- Pretenia afavorir un capitalisme
nacional.

11. Supremacia de l'agricultura entre les
activitats econòmiques.
Efectes de les desamortitzacions:
oExtensió total de les terres
desamortitzades: la mitat de la terra
cultivable.
oDesamortització eclesiàstica de
Mendizábal (1937-1944)
oDesamortització general de Madoz
(1855-1867)
oTot tipus de terres amortitzades
oCompradors eren persones adinerades
oAugment de la superfície cultivada

13. AGRICULTURA DE Basada en una Cereals
BAIXOS RENDIMENTS trilogia mediterrànea Vid
Oliva
Aument Relativa freqüència de
Molt escàs
producció crisi de subsistència
Rendiments de l’agricultura Molt baixos
Conseqüència de la protecció arancelaria
AGRICULTURA
PROTEGIDA I ESTANCADA Es van infrautilitzar les terres i la mà d’obra
Els excedents de l’agricultura
eren insuficients
Revolució
ESTANCAMENT AGRARI I
agricola no La demanda campesina de bens
ATRÀS INDUSTRIAL
produïda per industrials va ser molt reduïda
La transferència de població de
l’agricultura a la industria va ser
insignificant

15. Es tract{ d’impulsar
el procés de revolució Per a basar-se en Indústria i comerç
industrial
Lent
• Escassa capacitat productiva de les manufactures
tradicionals.
• Inexistència de mercat nacional que facilitara els
intercanvis comercials.
• Escassesa de capitals espanyols.

16. No competitives
La industria es limità a 2 focus
a l’exterior
- ·Posició d’avantatge.
- Originada per
Indústria capitals autòctons. ·Iniciativa empresarial
tèxtil - Sector més de la burgesia catalana.
catalana dinàmic: ·Protecció aranzelària
COTONER que va permetre
orientar la producció al
Indústria mercat nacional.
siderúrgica Siderúrgica
basca espanyola
Inexistència de
demanda i carbó
coqueficable.
Carbó de mala qualitat
-Explotació de ferro de
la zona. Per tant
-Inconvenient: falta -Creixement a partir de la
de carbó mineral. Restauració. Mal desenvolupament
-Esplendor: donat per -Èxit per l'eix comercial
les guerres carlistes. Bilbao-Cardiff

17. Últim quart de segle. Espanya rica en ferro,
Esplendor
plom, coure,
mercuri, zinc.
Inactivitat
Durant gran part del segle.
minera
1.) Falta de capitals i de
coneixements tècnics per a
explotar jaciments.
2.) Inexistència d’una demanda
dels materials.
Posava obstacles per a la
iniciativa empresarial privada
3.)Legislació que
Declarava les mines propietat
de la Corona.

18. Aquestes circumstàncies canviaren a partir de la Revolució de 1868
La llei de bases sobre mines simplificava l’adjectivació de
concessions i oferia moltes seguretats als concessionaris
Augmentà la demanda internacional dels productes miners.
-Plom
Arran d’açò, Espanya es va convertir -Mercuri.
en exportadora de matèries primes -Ferro.
-Coure.

19. Espanya desavantatjada Geografia desfavorable
Transport terrestre FERROCARRIL
-Capacitat de carga.
-Velocitat.
Avantatges
-Seguretat.
-Disminució de temps i
costos.
Esplendor a partir de la Llei General de
Ferrocarrils de 1855

20. Governs de la
Restauració
Sanejament de les finances públiques
-Reducció dels interessos del
deute.
-Control de les despeses del
l’Estat.
-Augment dels impostos. 9 anys de
pressupostos
amb superàvit.

21. Permeté limitar la inflació.
Controlà
BAND D’ESPANYA l’emissió dels
bitllets Estabilització de la pesseta.
-Bilbao.
-Biscaia.
Es fundaren Bancs -Mercantil de Santander.
Hispanoamericà.
-L’Espanyol de Crèdit.

23. MITAD DE SEGLE EL COMERÇ INTERIOR
Aïllament dels
mercats CAUSATS PER
Sistema gremial
Traves legals de Portazgos
l’Antic Règim Pontazgos
Barcazgos
Peajes
Abolició o reducció de les Millora en la red de camins
traves i mitjans de trasnport
Facilitaren l’unificació del
mercat nacional

24. Unificació de les colonies
Países Unificació de les colonies
EL COMERÇ EXTERIOR
Europeus
Fins aleshores Espanya Espanya deixa
Imposaren arancels
exportava a Amèrica de reexportar
sobre la importació de
productes Europeus entre Europa i
productes
Amèrica
PROTECCIONISME Balança comercial
deficitària
(Defensat per grups
socioeconòmics) Gran Bretanya i
França principals
L’Estat no devia clients i abastidors
intervindre en l’economia
LLIURECANVISME
(Defensat per comerciants i c.
ferroviaries)

25. Acusat proteccionisme inicial
E L C O M E R Ç E X T E R I O R
Reducció paulatina del
proteccionisme
DIVERSES ETAPES
Política relativament
lliurecanvista
Retorn al proteccionisme
ARANCEL FIGUEROLA VA PARTIR DEL PROTECCIONISME
CALIFICAT DE LLIURECANVISTA
Sols pot considerar-se així en relació
als anteriors i posteriors
Raons per les No prohibia cap
que es importació
considerà així Les tarifes s’havien
d’haver reduït

27. En l’evolució de la població espanyola al llarg del S.XIX s’aprecia un ritme
lent de creixement
Mentre que els països de major creixement
Passa de 10,5 milions en 1797 a econòmic duplicaren, almenys, la seua
18,6 milions en 1900 població, Espanya sols augmentà un 77%

28. TAXA DE NATALITAT De les més
altes
d’Europa
ELEVADA MORTALITAT No obstant
ESPERANÇA MITJA DE VIDA
INFERIOR ALS 35 ANYS

29. a) Les crisis de subsistències
b) Les epidèmies
c) Les malalties endèmiques

30. Han hagut 12 grans crisis de subsistències al llarg del S.XIX
Es devien a dos tipus de causes:
Causes conjunturals , com les males condicions climàtiques
(pluges excessives, sequera…)
Causes estructurals o permanents, com el retard tècnic de
l’agricultura, que repercutia en baixos rendiments, i un sistema
de transports i comunicacions deficient, que no permetia
distribuir els aliments sobrants de les zones excedentàries a les
zones deficitàries.

31. Les epidèmies periòdiques foren la segona gran causa de mortalitat,
com el còlera, el tifus o la febra groga
Les que més afectaren a Espanya foren:
1. La febre groga
2. El còlera

32. Les malalties endèmiques no apareixen en brots aïllats, sinó que estan
presents permanentment
Una part important de la mortalitat del S. XIX ha d'atribuir-se a malalties com
la tuberculosi, la pigota, la pallola, l'escarlatina o la diftèria.
No hi ha que oblidar que tant les epidèmies com les
malalties endèmiques van incidir amb major
virulència en poblacions prèviament debilitades per
l'escassa alimentació i afectades per condicions de
vida pròpies del subdesenvolupament

33. Desigual distribució de la població
La població
espanyola durant Desplaçament des del nord cap al sud
tot el S. XIX
continua les dues
tendències que
s’havien iniciat a Abandó de la Meseta Central per a
finals de l’Edat concentrar-se en la costa mediterrània
Mitjana i atlàntica meridional

34. Avantatges que ofereixen
les regions costaneres
Terres són molt més fèrtils
Transports i comunicacions per mar són més ràpids, barats i segurs
La població levantinia i meridional es va duplicar entre 1787 i 1900. En
canvi, tant la població del nord com la del centre, van descendir

35.  El moviment migratori del camp a la ciutat va revestir especial
importància per anar associat a la revolució agrícola i industrial. La mà
d'obra que sobrava en el camp, era absorbida per les indústries urbanes,
en plena expansió degut a la revolució industrial.
 No obstant això, Espanya, a penes va modernitzar la seua agricultura i
va iniciar una industrialització lenta, escassa i tardana, per la qual cosa
l'èxode rural es va ajornar fins a finals del segle. De fet, només Madrid i
Barcelona estaven entorn del mig milió d'habitants.

36. El pas d'un règim demogràfic antic a un altre modern es va produir
en quasi tota Europa durant el segle XIX
La transició al règim demogràfic modern no es va
produir fins al segle XX, de manera que es va donar un
evident retard respecte a Europa
La població catalana inicià la seua pròpia transició al règim demogràfic modern,
en un procés similar al que s’havia donat en els països europeus més avançats

37. A excepció de Catalunya, que havia iniciat la transició a un règim demogràfic
modern en el segle XIX, en la resta d'Espanya eixa transició es va realitzar en el
primer terç del segle XX
Gràcies a:
Les millores en alimentació, vestit i DISMINUCIÓ DE
vivenda, així com les actuacions LA MORTALITAT
sanitàries
Esperança de vida passa de 35 a 50
anys en el primer terç de segle

38. Junt a l’alta burgesia social i financera trobem:
 Una heterogènia classe mitjana entre la qual, junt amb els principals
defensors de les postures democràtiques i republicanes, trobem una
àmplia massa apolítica, aferrada als hàbits tradicionals, amb un gran
temor de qualsevol tipus de canvi i fortament influenciada per
l'Església.
 Entre les classes treballadores hem de distingir una massa privilegiada
d’artesans, lligats a ocupacions tradicionals, i un creixent nombre
d’obrers que poc a poc, començaren a organitzar-se políticament i
sindicalment.

39. La majoria dels moviments que s’alçaren en eixa època es centraren en la recerca de
drets polítics i laborals per als homes, deixant a un costat a les dones
Existint una marcada diferència entre sexes tant en l'àmbit legal com
educatiu, quedant ella en un paper secundari en la societat, la funció de
la qual era merament mantindre l'equilibri de la família i el llar
• L'educació que rebia estava només dedicada a la seua alfabetització, a
ensenyar-li els valors cristians i que aprenguera les labors domèstiques i
de costura.
• S’identificava a la dona sols amb alguns treballs, sobretot com obrera en
el sector tèxtil.
• La dona cobrava la meitat que un home realitzant el mateix treball.

41. Primer terç segle XIX
CLASSES MITJANES CLASSES POPULARS
Dificultats econòmiques. Van Situació de desesperació. Es
anar posicionant-se cap a van inclinar cap a postures
postures polítiques d’oposició polítiques cada vegada més
a la Restauració, lligant-se als radicals.
republicans i nacionalistes del
País Basc i Catalunya.

42. CNT PSOE
Tendència Catalunya
Aragó Socialistes Astúries
anarquista (Partidaris del País Basc
València
Andalusia marxisme) Madrid
camp andalús
1927 1921
Federació Anarquista Partit Comunista
Ibèrica (FAI) d'Espanya (PCE)

44. Rígida censura contra qualsevol manifestació
contra la monarquia i el catolicisme, i va
propiciar el analfabetisme.
Al marge d’aquesta situació van sorgir
noves iniciatives:
INSTITUCIÓ
DE LLIURE
ENSENYANÇA
ESCOLES DEL
“AVE MARÍA”
ESCOLA
MODERNA

45. INSTITUCIÓ
DE LLIURE
ENSENYANÇA
Va ser fundada per Francesc Giner de los Ríos en 1876
Objectiu: Aplicar la filosofia del KRAUSISME.
Filosofia idealista. Proposava la
llibertat i l’harmonia del ser
Propugnava una educació humà amb el univers i amb deu.
Creia en la capacitat de perfecció
integral i activa en un àmbit de de l’home a través del
toler{ncia i llibertat d’opinió. coneixement racional i d’una
adequada llavor educativa.

46. ESCOLES DEL
“AVE MARÍA”
Creades a partir de 1888 a Granada pel Pare Majón
Ensenyança similar a la de la Institució de Lliure
Ensenyança
Caràcter religiós i orientació cap als sectors més
marginats de la província.

47. ESCOLA
MODERNA
Fundada a Barcelona en 1901 per Francesc Ferrer Guardia
Defenia l’educació sense coaccions i el racionalisme
moral
Pretenia inculcar valors
llibertaris d’igualtat i
solidaritat, inspirats en
l’anarquisme

48. MÈTODE ENSENYANÇA TRADICIONAL
PREDOMINANT
Mètodes antics i vigilància
de l’Església Catòlica
 Ensenyança secundària sols per a fills de famílies riques.
 Aquesta situació va provocar un gran retard en el desenvolupament
científic i la investigació.