2. L'EXPOSICIO REGIONAL CATALANA
Y'L PABELLÓ DE LA DONA
D ESDE les verdes vessants pirinenques ais tarongerars del
Ebre; de les platges mediterranies a les messes Ribagor-
zanes, fins mes enllk deis horitzons, en terres d'America
Catalans de Barcelona, de Gerona y de Lleyda, alsém els
esguarts y'ls cors vers el Camp de Tarragona, d'hont se'ns
crida.
hont bateguen cors catalans, la bona nova ha repercutit com Prop de la ciutat morta entre quals nobles pedrés milena-
un himne de bell ressorgiment. Y l'obra de la primera Expo- ries dorm la santa Poesía de les grans gestes romanes; entre
sició Regional Catalana, avansa, avansa obrinise pás en- l'Arch de Bark y la foradada de l'Argeniera, entre la tradició
tre'ls desencantaments, entre les llassituts y'ls egoismes, entre y'l pervindre, Catalunya — en Reus — Uensaun crit de r e -
les petites batalles deis partits y les grans Iluytes individua- surrecció que repercuteix arreu sota'l nostre cel. Y a n'aquest
listes. crit li fan de tornaveu les nostres serres, pera enviarlo enllk
Una palpitado de vida nova apar commoure ab sos pri- deis horitzons, vers los exilats qu'anyoren la Patria.
mers batechs lo cor renaxent de Catalunya, aqueix cor de la Rejovenida y valenta, ella no podía voler esser menys que
" El Pabelló de la dona. Vista lateral dreta
térra nostra sempre anhelos de grandeses, eternament creador Galicia y que Valencia. De cara al sol del mitxdía, coronada
y renovador, fins en ses crisis de major abatiment. d'esperansa y de lltim, Catalunya vol mostrar al món les ri-
Entre la vibranta Iluyta'de tants amors, de tantes ambi- queses que guarda son sí y la forsa de son cervell, los tresors
cions com se disputen Catalunya, Tonada de progrés va ven- que porta en sos brassos y en ses mans, els fruyts tots de sa
cent, guanyant camí, com portant l'inient d'esvahir, victorio- potencia creadora.
sa, totes les rencunies, y totes les enveges. Y una aubada nova, Devant del progecte d'una Exposició regional,¿qué pot ha-
axecantse en aquell tros de térra catalana que tants homes verhi en Catalunya que s'imposi?...
gloriosos haurk donat a Espanya, sembla voler aclarir nova- ¿No es un esclat d'amor, de coratge y fortalesa, al que tots
ment los camins emboyrats per la pols d'insanes y esterilisa- hem de voler respondre? ¿No es un himne de triomf y de re-
dores Iluytes tingudes entre'ls filis d'una matexa Mare, els surrecció qu'han d'entonar totes les veus.^ ¿No es un vincle
qui, estimantla tots, sembla qu'hauríen d'estar sempre ben honraty vigorós qu'ha de relligar totes les voluntats, amoro-
units pera millor defensarla contra'ls enemichs de la seva sament, entorn del bon nom, de Catalunya pera qu'ella sla
pau y de la seva puxansa... sempre, ais ulls de les demés nacions, lo jooWe ^t/i creix y
L'aubada nova ve de les terres ponentinos. avansa donanise les mans?...

3. Progectat per l'arquitecte barceloni, don Bonaventura Co-
A n'aquesta grandiosa y bella manifestado de vigor regio- nill y Montobbio, — qui ha sabut per sa cultura y son talent
nal hi ha estat convidada la Dona. Aquexa Dona catalana de arribar en plena jovenesa a ocupar un deis primers llochs en-
tre'ls seus companys, — lo Pabelló de la D6na, dintre del 11-
la qui diu un poeta, «que canta mentres sofreix, que vetlla
mitat presupost que se li ha marcat, gracies a la pericia de
»mentres dorm, que dona sanch y vida pera la térra y per
son ideador, serk un estoig digne d'avalorar los tresors de les
»ramor qui té'l cor com la mirada — pié de foch y caste-
nostres Arts, de les nostres industries, de les nostres tradicions
»tat, — qu'es exemple de fermesa, — de coratge y de bondat.»
y del nostre Progrés.
Com lo carácter de la Dona catalana, ell es sever, modest
Y la Dona catalana ha respost a la crida, oblidant vells
y es senzill. Les purés y clkssiques linies del seu pórtich re-
afronts fets a sa fortalesa y atavichs oblits ab que tants segles
corden los temples grechs de Minerva, deesa de la Inteligen-
fou consuetut tractarla, negantli tota participació directa en
cia y deis Combats, símbol de les Iluytes que les dones venim
l'obra social d'un poblé pera el qual criáis seus filis.
sostenint pera obrirnos pas entre l'universal progrés.
Ha respost, la Dona catalana. Y héuselaquí sa resposta, en
Enrera de la esquerra de la hermosa fatxada — sota qual
les belles linies qu'ha trassat el fill d'una virtuosa y noble
pórtich serkn construhits los locáis pera oficines y dependen-
mare catalana — pera fer el Pabelló de la Dona en la Expo-
cies, — avansa un absis cristia, pera contenir les Arts religio-
sició Regional Catalana.
s--i»!»K*?^,-'^ •¥ .s. .-^í^aww&'ii TTT'^SCSLií- " " í ^ ^ É » . ^
Fatxada, ábsis y tribuna

4. m^m. s^S
ses, brodats y randes en quals maravellosos treballs tan destres Existeix lo propósit de que l'assistencia a n'aquestes confe-
son les catalanes. rencies, audicions y sessions sía de pago, al obgecte de recu-
Un Saló central, ab lium cenital, servirk pera Exposició llir cabals pera la fundació d'un Centre de cultura femenina a
de Belles Arls y separa labsis d'una bella terrassa de rep6s, Reus, ab Bossa de mutualitat y de treball pera la Dona, en
tribuna moderna, oberta sobre'ls parterres qu'han de voltar combinado ab la matexa entitat barcelonina en fundació y
lo Pabelló. Partint en ' qual iniciativa es de-
línia recta del pórtich, guda a la Directora de
y atravessant !HaU . FEMINAL.
Central, corre una am-
pia y clara galería, —
pera instalacions diver-
ses, — que va a parar Héus aquí la síntesi
a l'entrada de Vhabita- del Pabelló de la Dona
ció catalana (habilitada progectat pera la Ex-
pera restaurant) hont, posició Regional Cata-
en la cuyna, la llar, la lana per l'arquitectese-
nostra llar, voltada yor Conill, y del que
d'esconsantichs, recor- cal esperar tanta utili-
dará a la D6na moder- tat pera'l pervindre de
na les valles tradicions, les catalanes, mares y
en que ses avant-pas- educadores de les noves
sades, regnaven ¡ayl generacions.
mes qu'elles avuy tal Ajudémhi tots, con-
volta, — en la santetat tiibuímhi totes a n'a-
de la llar payral. quexa gran obra d'e-
Los serveys del Pa- naltiment femení en
belló serán confiats a nostra térra. Y gosa-
dones, filies de les di- rém plenament de una
ferentes comarques ca- alegría sana y santa,
talanes, vestint los tra- veyent alsarse entre'ls
jos tlpichs de llur re- arbres del clos de la
gió. primera Exposició Re -
Desde l'antiga fila- gional de nostra térra,
dora de 111, a la dacty- les cúpules gracioses
lógrafa de nostres díes, del nostre Pabelló, y
passant per la broda- onejar ses alegres y
dora del temps de la brillants oriflames en
reyna Elisendade Mon. la blavor del cel de la
cada, la historia de la vinenta primavera, per
dona catalana será re- aquell tempsgloriós en
construhida. que florexen les olive-
En VHall Central, res en lo Camp de Tar-
en díes y hores deter- ragona y'ls ametllers
PlanoL general del interior del Pabelló
minats, serán donades s'hi vesiexen de neu y
conferencies amenes y instructivas sobre cultura femenina, de rosa, escampant seniors de mel, de pau y d'alegría entorn
belles arts, educació doméstica, puericultura, etz., etz., al- de la segona capital de Catalunya, Reus, triomfanta.
ternant ab audicions de música popular y sessions de danses
CARME K A B B .
regionals. Maig de i g i i .
- < : ^ ^
^^^:^^:>

5. LA CELEBRE NADADORA y/p^SÍr A VUY que tant en voga están els sports
- ' ^ y alguns d'ells propis per completar
A G I N A K E L L E R M A N N J 7 '"! '^"'t"'"^ y educado nsica de la dona,
síens permés parlar de la natació.
Desgraciadament en nostre país son
moltes encara les dones qui semblen es-
pantarse devant de l'aygua y que mercés a
la rutina 6 a un equivocat concepte del
pudor y de la moralitat, no solen pendre
may banys. Convé molt desterrar aquest error, comú no sola-
ment en les classes hurails, sino en alt grau, en la classe mitja,
y devegades en l'aristocracia.
No saben els pares, y en particular les mares — qui son les
que per Uey natural cuyden de la educació de les filies, lo
saludable y higiénich qu'es lo pendre banys. Sobre'ls banys de
banyera y d'aygues calentes haun'en d'imperar sempre'ls banys
al ayre Iliure; banys de mar en pié onatge en tota época del
any. Aquí, s'acostumaa pendre banyssolsentempsdecalor, per-
sistint l'aberració tan gran de queaquests han de ser 7 6 9 , es
a dir senassos. Cal pendre'ls banys sense comptarlos, y salvant
especiáis cassos de salut, com mes se'n prenguin millor, tenint
en compte que son mes reconstituidors pera'l eos els banys
d'hivern que'ls d'estiu.
Convé perdre la preocupació de que'ls banys son causa de
refredats, donchs, es ben probat que les persones qui's banyen
al hivern y al ayre Iliure, se veuen exempts d'aquesta molestia
sovint perillosa.
(Y Avuy els homes a Barcelona ja han comensat a perdre la
por, degut a la constancia ab que labora el «Club de Natació
Barcelona» instalat ais Banys San Sebastiá. Allí son nombrosís-
sims els socis que's banyen durant tot l'any y sentim vivament
^
que l'espay de que disposem no'ns perraeti ressenyar aquí les
curacions maravelloses que s'han efectuat prenent banys y la
majoría d'aqueüs antichs malalts, qui, per cultivar tan higié-
nich sport, han dexat d'esser tributaris de metges y apote-
caris, y s'han nutrit y enfonit definitivament.
A Barcelona, ciutat de 800.000 habitants, únicament tres
senyoretes s'atrevexen a pendre banys fins a últims de Novem-
bre y no'ns resta dubte de que seguiríen disfrutant de les ven-
tatges de tan recreatiu y higiénich sport si trobessin mes com-
panyes en la platja.
Fem una crida a les mes resoltes de les simpátiques barce-
lonines pera que s'agrupin en propaganda de tan grat y útil
sport. Sabem del cert que'l Club de Natació els cediría amable-
ment un departament apropiat.
Dexin prejudicis de banda y propaguin les excelencies déla
natació, procurant fer com les extrangeres qui teñen montats
Clubs exclusius per elles y organisen concursos ab valiosos
premis. D'aquests concursos ixen excelents nadadores, havent-
se fet remarcar en el primer Uoch la hermosa Miss Kellermann,
considerada avuy com una de les mes destres y elegants. La fama
que Miss Kellermann ha adquirit té avuy ressonancia mundial.
La simpática australiana causa l'admiració de tothom, allí
ahont se presenta, no solament per la seva gran habilitat na-
tatoria, sino per les purés y armonioses línies de la seva escul-
tural bellesa, qui ha donat lloch a acalorades controversies.
Fins a Europa arribaren aqüestes, originades pels dubtes de si
era real tanta perfecció.
A tal extrem arribaren les coses, qu'enterada d'elles la re-
solta Miss Kellermann, pera fer acallar la murmuració y dissi-
par tot dubte respecte a sa bellesa física, se presenta a la ciutat
de Kansas, organisanthi una assamblea, en la qu'exclusiva-
ment se permeté la entrada a les senyores, y devant d'una con-
currencia que passava de mil, demostrá que l'Art no tenía res
que veure ab la seva bellesa, com aprés pogueren unánimement declarar totes les presents.
Apuntem aquest detall que a alguns podrá semblar tal vegada un poch arriscat, al únich obgecte de treure la preocupació
de que'l bany deforma les línies del eos femení. Es tot al contrari; desenrotlla y dona forsa y vigor a la musculatura, tant 6
"les que'ls sports terrestres, sobre el curar les anemies y l'escrofulisme, que tantes victimes causa en nostra joventut femenina.
Convé fixarse en la educació y desenrotUo físich de la dona, tant com en la seva cultura intelectual y moral, car l'avenir deis
, ciutadans futurs depen d'aquest ideal. — «Mens sana in corpore sano.» — DB. S . B . J

6. UNA DISTINGIDA ACTRIU CATALANA
totes les observacions qu'a-
A B motiu de la estrena a
Romea del quadret Els
Idols, original de la Directora
quells li fan pera encarnar ab
tola naturalitat els personatges
de FEMINAL, en el que a tanta qual interpretació li es con-
altura han estat les senyores fiada. Y les seves condicions
donya Emilia Baró y Mont- d'adaptació s'han fet definili-
serrat Faura, s'ha afermatde- vament paleses en la creació
finitivament la personalitat de del paper de donya María (la
latan simpática característica mare) en Els Idols, en que ha
del teatre cátala donya Mont- portat a la nostra escena ab
serrat Faura de García. un carinyo, una naturalitat y
La senyora Faura es jove y una distinció admirables, la
guapa, lo que fa sía un do- viva encarnació de la dama
ble mérit en ella, l'haver re- catalana de nostra moderna
nunciat al encís de sa joven- burgesía.
tut y de sa bel lesa, pera en ve- La senyora Faura debuta
nirse en els seus papers. El l'any igo6 a Romea fent de
seu carácter, d'una senzillesa, dama jove. En la matexa
modestia, bondat y condes- temporada, la empresa resta
cendencia remarcables, la fan sense característica a conse-
benvolguer de tots els qui la qüencia d'haver renyit ab l'ac-
tracten. Entusiasta per l'art triu senyora Viada. Donya
que conreua, sense que'n ne- Montserrat Faura, en vista
cessiti'ls fruyts materials pera d'aquell conflicte, s'oferí a
viure, la Faura es d'aquelles reemplassar la característica
artistes de cor, qui s'entreguen en lo que restava de tempora-
ab veritable devoció al estudi da, y aquest fou el seu primer
deis personatges que sent. pks en el treball de les «per-
La seva bona voluntat, el ruques.»
seu gran desitx de complaure FEMINAL se complau en ren-
ais autors, la fan, ab una sen- dir en ses planes un merescul
zillesa sens parella, atendré homenatge a la simpática ac-
ab inteligencia y agrahiment Donya Montserrat Faura de García triu, desitjantli grans éxits.
En «Els Idols» (Fotografíes Arenas y Audouard) En «Arrels mortes»

7. L'OBRA PIETOSA D'UNA REYNA ARTISTA
Q UI no coneix d'anomenada, y per ses
delicades obres literaries, aqueixa ex-
celsa dona, qui cenyeix sa bella testa d'áf-
gent ab triple corona: la de regina, la de
mare desolada, la de poeta: la reyna Eli-
zabeth de Rumania, coneguda en el món
de les Uetres per Carmen Sylva?
La noble dama es d'una infinita bondat,
y son cor bat al unissó de totes les triste-
ses, de totes les desventares. Son regne es
sembrat de ses obres admirablement pie-
toses, essent una de les mes importants la
Casa de la Llum, hont van a parar totes les
ceguetes de Rumania.
La reyna Elizabeth, en memoria de sa
única fllla la primcesa hereuva, niorta
encara en l'infancia, va fundar «Vatra lu-
minosa» pera la educació y instrucció de
totes aquelles pobretes criatures privades
del goig de la claror, y que la bondadosa
reyna ha prés sota la seva protecció.
Poch amiga de les pompes cortisanes,
la reyna Elizabeth passa Margues estones
en la Casa de la llum; y el gravat adjunt
la representa en un moment veritablement
emocionant, entre dues ceguetes que aten
mes que com a regina, com a mare, portant
ab ses paraules amoroses y consoladores,
un dolí de dolcesa en aquells pobrets
cors que tantes y tantes coses de la exis-
tencia qu'han d'anyorar.
Bell exemple ofereix com a dona y com
a reyna la célebre Carmen Sylva, de la
qui's pot dir, com a major elogi, que es
tan bona com culta, tan senzilla com ad-
mirable, ella qui sota sos cabells blanchs
guarda encara una bellesa nimbada de dol-
La reyna de Rumania ab dices cegueies del sen instituí Vatra luminosa ¡La casa de la llum) sor y distinció incomparables.
NOTES BARCELONINES
M A L G R A T l'esser Concepció
Darné u n a de les glories
musicals femenines catalanes,
SOS estudis en nostre C o n s e r v a -
tori del Liceu.
Mes t a r t , s'encarregaren del
FEMINAL n o havía conseguit e n - seu talent natural les m a n s a d -
cara — a causa de la excessiva mirables y ú n i q u e s del mestpe
fnodestia de l'artista, — poguer Caries G. Vidieila, el q u i feu de
ocuparse d'ella com se mereix Concepció Darné u n a p u l c r í s s i -
per ses especiáis c o n d i c i o n s de ma pianista, q u e t a n t s llors se
•condal, modestia y talent. n'haurk emportat.
Vensuts a l g u n s d'aquexos obs- El seu derrer concert d o n a t
tacles, h e m pogut conseguir la el 24 del mes passat en l'Ateneu
satisfacció de veure la graciosa y barceloní, h a u r k estat digne deis
gentil figura de la distingida con- seus anteriors. Scarlatti (un deis
'^ertista, embellir u n Uoch q u e seusautorspredilectes), Ramean,
° e dret fa ja m o l t t e m p s li perta- Debussy, Schumann, César
"yia a q u í . F r a n c k , Max Reger, W a g n e r -
E m p o r d a n e s a , filia del rient Brassin, foren interpretats ab
Poblet de País, la senyoreta D a r - u n a delicadesa y maestria*exqui-
"^ q u i de m o l t petita demostrk sides per la simpktica artista.
ses extraordinaries facultáis pera Concepció Darné ha d o n a t
'a música, comensk ais lo anys La distingida concertista Srta. Concepció Darné yDalmau concerts en Madrid, l'any 1909,
Si%V3;2n«.£ii»í¿;^?,^j^¡g;«4|f^^

8. en el palau de la Infanta Isabel,
en el Foment de les Arts, en el
Centre Catalk, en el Colegi de
cegos, dexant arreu grata memo-
ria del seu país y del seu talent.
Els barcelonins qui no solen
reconéxer condicions pera es^er
profeta, aquí ais seus conciuta-
dans, semblen fer una excepció
en favor de Conxita Darné, y
acudexen sempre ab el mateix
entusiasme, a! sol anunci de un
concert de la tan simpática, iiite-
ligent y delicada artista.
Aquest mes dé Jüny haura es-
tat fructuós en diversions, casa-
ments, festes de tota mena. El
Concurs Hípich en lo nou camp
de carreres de la carretera de
Sarria, mereix tota mena d'elo-
gis, per ses condicions espléndi-
des de capacitat y arranjament;
el Tir de Coloms; les Regates; les
festes del Turó, les carreres de :
Al hipich
Vilassar per la Copa de Barcelo-
na, han posat en moviment totes les elegants barcelonines, febre de festes del mes de Juny que porten la pau y alegría a
com si volguessin aprontar ans de sortir de Barcelona aquexa les llars catalanes desde la mes alta a la mes humil.
A lei^carreres de Vilassar

9. Malgrat l'actitut llbgicament hostil a tota manifestació reli-
giosa, han tingut lloch les processons de Corpus, axó sí...
sense banda municipal; aquexa banda que tota la ciutat paga,
sense distinció de partits y qu'ara no serveix mes que pera lo
Mlle. Alice Juille y Mr. Maurice Bruniquel
que'ls plau a la majoria deis nostres regidors, aquexa majoría
que s'envaneix d'aqueix lema: Ilibertat, igualtat y fiaternitat...
Entre'ls casaments celebrats en la bona societat barce-
lonina, s'ha fet remarcar el d'un fill del duch de Solferino ab
la hermosa senyoreta de Bruguera; el del nebot del nostre
poeta Maragall, — delicat y euros poeta també ell, — en Jo-
seph Lleonart y Maragall ab la bellíssima Eugenia Busquets.
També s'ha celebrat a París el 7 de Juny l'enllás de Mon-
Srta, Brugtiera y Sr. de Llanca sieur Maurice Bruniquel, Director de la Companyía d'Aygues

10. Les barcelonines al Tir de Coloms — (F. Ballell)

11. "£?QO0^
de Barcelona ab Mlle. Alice
Juille, fillastra dei Cónsul Gene-
ral de Fransa en Barcelona Mon-
sieur Georges Bosseron d'An-
glade.
El nuvi, encara que francés,
pot dirse ben bé barceloní, desde
els anys qu'habita noslra ciutal
y per les nombroses relacions
que hi té contretes. 1 X rjl
Mr. Bruniquel, amabilíssim y
cuite cavaller, té en FEMINAI.
grans y sinceres simpalies, per
haver prestat sempre, y en la for-
ma mes generosa y afable, la seva
cooperado a tota obra de benefi-
cencia iniciada per nostra Re-
vista.
Plaunos, donchs, ab moliu del
enllás, repetirli la nostra simpa-
tía que desd'ara compartirá sa
gentilíssima esposa a qui les ca-
talanes, per nostra veu, saluden
com una nova amiiíT. Les b.ircelonines iirant ab maüser
Lií > L -i'.) y, i:;'a tes ,Regates,'aLPolo y al Skating del Turó
Í2_
^mp^-—a9^^—&688^

12. UNA ARTISTA POLONESA A CATALUNYA
poncelles de rosa cortisades per un papalló,
i 6 un ram de peonies cortisades per... un alire
k
papalló.
Méla Mutermilch, —dexant de banda algún ar-
ruxament qui per forsa havíen de chocar en nostre
país, se'ns ha revelat lo qu'es en realitat: una artista
d'una valentía, d'una forsa y d'un talent poch co-
muns.
Hi ha en la pintora polaca, — ó quan menys en
. aqusxes obres seves qu'hem pogut admirar aquests
díes,—quelcom qui atrau y desconcerta albora, em-
pero que s'imposa sempre per l'extraordinari con-
cepte del Art que representa.
Especialment son admirables en Méla Muter-
milch les puntes seques, y'ls carbons; y molts deis
seus pastells (paysatges) son d'una veritat sorprenent.
Alguns deis retrats frapen per llur atrevida factura,
y alires, com els del pintor L. G. y'l que porta'l tltol
de Melancolía acusen una artista d'incomparable
delicadesa y d'aptituts sorprenents, contraposades
al punt de que un hom resta dubtant de si es
possible que'l mateix pinzell qui ha pintat ab vigor
tot masculí L'Aveiigle, L'heure dorée, Les bles...
hagi estat el mateix qui ha fixat sobre la tela les dol-
ses y femenines suavilats un poch penombroses de
T OT Barcelona ha desfilat
aquests díes per un nou
local que un deis homes mes
inteligents en Art qu'avuy lé
Barcelona, l'aniiqüari Dal-
mau, ha obert en el carrer de
la Portaferrlssa, número i8.
En aquesl local el senyor Dal-
mau, aymant de tota obra de
progrés artístich, ha fetalhora
obra d'amable galantería,
inauguranllo ab una exposi-
ció d'obres femenines.
Mme. Méla Muiermilch, la
ferma artista polonesa, ha
vingut a donar una gran llissó
d'Art a les damiseles barcelo-
nines qui creuen que Túnica
pintura a la que deuen y po-
den dedicarse les dones, es la
que fa agruparen vanos, co-
xins, gerros y panderetes, (mes
6 menys arlísticament), unes Un interior (carbó)

13. Mélancolie, y d'aquells
d e l i c a d í s s i m s «Sen-
tiers.» Méla Mutermilch
n a s q u é a Varsovia en
1872, y's d o n k a c o n é -
xer per p r i m e r a vegada
en 1902 a París, h o n t
resideix a c t u a l m e n t .
Les mes i m p o r t a n t s
ciutatsd'Europa y Amé-
rica recorden les expo-
sicions d e la valenta
artista com unes vi-
brants manifestacions
d'art serios y sincer. Y
desitgem c o r a l m e n t q u e
de la revelació del seu
gran talent en nostra
térra, la simpática pin-
tora ne g u a r d i grat y
Les épai'es (punta seca) fructuós r e c o r t . — J . R.
NOTES DE FORA
j A senyoreta Marta Grau qui avuy ens
'—' ocupa es aquella simpática pianista giro-
nina, dexeble també del eminent Vidiella, de
qui fa dos anys s'ocupá FEMINAL en ocasió de
haverse revelat en ella un veritable talent de
actriu. — Seguint els seus impulsos, la se-
nyoreta Grau se trasUadá a Madrid, estudiant
declamado ab la eminent María Tubau. Els
seus progressos foren rapidíssims com ho pro-
ba l'haverse vist ja contractada aquesta tem-
w^
_f%. yfe"
La Srta. Marta Grau — (Napoleón J.)
perada pera actuar en una excelent companyía qui pas-
sará en La Granja tot el temps que hi estiuhegin les
persones reals.
Mes los triomfs de la escena no fan oblidar a la se-
nyoreta Grau els seus orígens y'ls seus amors per Cata-
lunya, com ho proba la interessant Conferencia qu'acaba
de donar fa pochs díes en una entitat madrilenya de
cultura rescentment fundada pera'l fomentdeles danses
regionals, folk-lorisme, gimnasia rítmica, etz., etz.
Marta Grau, ajudada d'un curiosíssim treball degut
al inteligent recopilador Aureli Campmany, dona a co-
néxer ais madrilenys l'orígen de les danses de Catalu-
nya, acabant ab la lectura que'n fou aplaudidíssima, de
«La Sardana» de nostre gran Maragall. Y es aquest el
grat motiu que porta a les planes de FEMINAL la bona
L,'enllas deis distingits sabadellenchs memoria de la gentil artista ausent de sa Patria mes no
Srta. D." Josepka Llonch y D. Matías Fontanet oblidadissa d'elia.
CS=

14. t-Jl
SOFÍA CASANOVA Y LA SEVA OBRA
A Q U E S T A admirable del seu valer. Mes creyem
dama, qual grandesa que'l seu mellor elogi es
de cor no es comparable poguer afirmar que, un cop
mes qu'al seu gran talent, a obert en sa primera plana, %
sa suprema distinció y a no es possible de.xarlo ja,
sa refinada cultura, no.s'ha car ell es un amich ab qual
contentat d'haver en sa der- esperit sentim una dolcís-
rera estada a Madrid sem- sima, reconfortant y conso-
brat la Cort d'Espanya de ladora fusió.
obres filantropiques de ca- L ' á n i m a extraordinaria
ritat y de sanejament. de l'autora, ánima saturada
Com a Presidenta del' de romántica y expontania
Comité d'Higiene popular feminitat, ánima tola ex-
y de la Federació femenina quisida, delicada com una
pera la Lluyta contra la tu- flor y ferma com una gema,
berculosis, Sofía Casanova, mostra en cada estrofa un
ans de tornar a Polonia a deis seus c a y r e s llumi-
passar l'estiu prop deis nosos.
seus espós, filies y neta, ha Axis com el brillant sa-
volguf publicar un Ilibre biamcnt tallat llensa refle-
de poesíes qu'es un tresor xes de clarors diverses al
de concepció, de sentiment esser ferit per la Uum, axis
y de factura, cridat a posar l'ánima de Sofía Casanova,
un nou y preuat floró a la besada per la Poesía, reflec-
corona qui ja cenyeix de ta totes les sensacions y els
temps el front de l'amable sentimentaUsmes de una fe-
y inspirada poetissa gallega, minitat romántica y exqui-
descendent de vigatans. sida. L'amor, l'anyoransa.
Peraxo reivindiquein un la pietat, la resignació y la
poch de la gloria seva, les amargura... un assedega-
filies de Catalunya entre ment de goigs ignorats y un ^,
?1 les que tantes afeccions hi plany de dolors viscuts, vi-
bren diversament en sos
¡
3
té conquistades Sofía Casa-
nova.
Y al parlar de la derrera
versos, y s e m p r e a b un es-
clat de veritat y de bellesa
t^
obra de nostra admirada y que corpren y encanta.
admirable amiga, sois mots D'aquelles planes qu'ano-
mena Sofía Casanova «les de la poesía del desterro» ne tre-
de Uohansa se'ns acudexen. Mes aquests muts preferim reunir-
yem aquest delicadissira y sentit Sonet, escrit per la noble
los en un sol consell: CuUíu aquexa bella flor del roser de la
exilada en el seu senyoriu de Drozdowo en Polonia,—doble-
Poesía castellana pera perfumar el vostre esperit d'mefables
ment car a son cor, ja que li guarda la tomba de una filia,—
goigs y de incomparable bellesa poética y escoltéu lo que Goy
sonet que ab el tito 1 de &La fiel a m i g a s e s la primera de les
de Silva, l'exquisit poeta, devant del Ilibre de Sofía Casanova,
poesíes de la part de «El Cancionero de la dicha» dedicada
entre altres admiradors de l'Obra de la noble dama, ha escrit
a VAusencia.
en un sonet que ben ciar proclama'l tresor que tanca «El Can-
cionero de la dicha.»
T e conozco aunque llegas recatada
Eres como una esfinge, con alas de quimera, de la ilusión amiga con el manto,
que volase á los mundos lejanos del ensueño. porque, á través de ese fingido encanto
Para tí el horizonte de la vida es pequeño. . ' tu faz miro, de sombras coronada.
T u espíritu romántico es un ave viajera.
T e ve el hombre al nacer; por ti olvidada
T u s manos son dos lirios de la ideal pradera no hay existencia; en horas de quebranto
donde las nueve Musas escancian su beleño ¡quién en tu pecho no vertió su llanto!
mágico, que produce en las-almas el sueño ¡donde irás, que no seas esperada!
del amor. Son tus versos rosas de primavera. . r,
En la infancia te hallé por vez primera,
T u voz consuela al triste con cantos de esperanza. y ya en la juventud, contigo vino
T u lira tiene lánguidos acentos de añoranza, á brindarme su luz la primavera...
y aroma deliciosa la flor de tu poesía,
Tristeza, pues á tí me unió el destino,
y en este Cancionero de la dicha, que expresa .: pon tu mano en la mía, compañera,
tus sentimientos íntimos, puso Santa Teresa y sigamos el resto del camino.
su péñola, y sus flores Santa Isabel de Hungría.
FEMINAL envía'l seu tribut d'admiració y d'afecte a la dama
Impossible'ns fóra, ¡es ciar!, triar d'aqueix Ilibre hermós els admirable, qui tan alt posa'l nom de la dona y de la Poesía
mes notables versos pera donar d'ell a nosiresllegidores una idea espanyola en la seva patria y fora d'ella. " ^
I7r

15. UNA INSTITUCIÓ FROEBILIANA A CATALUNYA
Una classe al ayre Iliure
T~UES dames inteligents y bondadoses, filies de nostra térra y Encanta veritablement la forma adoptada per les senyores Cli-
^-^ esposa una d'elles d'un reputat pintor, veyent l'interés cre- ment, y res les es raillor elogi que contemplar la sana alegría ab
xent que mostra Barcelona pera l'obra de cultura, sentiren un día que acudexen a la classe'ls petits dexebles, qui dexen la falda de la
l'impuls de portar llur cooperació a la labor santa de regenerado mare y'l caliu de la llar pera raure en un ambient tot d'ells, a m o -
y perfeccionament. rós y amable, hont els defectes se corretgexen ab somriures de
Y ben imposades, per seriosos estudis, deis métodes qui en l'ex- gentil gravetat, hont se redressen les petites tortes ab mans suaus
tranger donen resultats mes efectius en l'educació de la infancia, y carinyoses, hont s'ensenya a esser bo, piados, caritatiu y honrat
se posaren en moviment cercant un lloch aproposit a la realisació en Ilibres de belles estampes, en flors y fuUatges de colors pompo-
de llurs ideáis. sos, en joguines qui son pera les petites mans deis párvuls un
Ai final del antich carrer de Gracia, hont comensa l'alegre plas- camí pera mostrar el cultiu de la destresa y'l desenrotllo de la in-
sa de Lesseps, de cara al sol, al ayre pur y en ambient sá, les se- teligencia ais homes y dones de demá.
nyores Climent trobaren un local reunint les millors condicions L'Institució frcebeliana, comensada l'any derrer, va fent sa ruta,
desitjables, pera'ls primers passos de llur obra de cultura. avensant depressa, y no dubtem qu'ans de molt haurá d'axamplar
Espayoses y clares habitacions ben ayrejades, ampie terrassa y el seu local, per que res com ella poden desitjar les families curo-
frondós jardí, ambient maternal, curoses y delicades formes edu- ses de la primera educació deis seus petits, aquexa primera educa-
catives, héusaquí lo que de primer frapa en la Institució d'ense- ció de la qui depen generalment la felicitat deis seus filis.
iiyansa Fro2bel, dirigida per donya Mercé Climent de Padilla. FEMINAL, sempre joyos d'enaltir en les seves planes tota obra de
Ajudar al desenrolllo de les diverses facultáis del itifant sense cultura, y, per demunt de tota altra, la qui's déu a la iniciativa fe-
fatiga pera ell, sense excés d'aplicació, y ab el meiiys esfors possible menina, se complau en augurar un bell pervindre a la avuy nova
ferli estimar la escola y l'estudi, es el lema qui presideix a la sim- encara, mes ja tota florexent, primera Institució d'ensenyansa
pática Institució en la que ademes de les cuites directores, les as- Froebel, que Barcelona deurá a donya Mercé Climent de Padilla.
signatures de llengues y de música son confiades a un professorat
digne del seu cárrech. F.
1
t ^ir - ^im
La Directora donya Mercé Climent donant classe
H Una llissó oral de la professora Srta. Gliment

16. r COLOMA ROSSELLO
/QUESTA
DE SÁNS
nostra tan simpática colaboradora,
V LA SEVA OBRA
Aquexa Guia de Valldemosa, utilissima a tois els_
)
honra de la térra d'or que fon son bressol, y espillde visitants deis llochs admirables qui guarden preua
dames catalanes, acaba de donar altre cop moslra de des memories de les gestes y glories de nostra his-
son talent natural, de sa bondat de toria, y mes rescents recorts deis dos
I
cor y de la seva estudiosa aclivitat, grans noms del Art del segle passaí,
ab una preuada obreta molt útil y Chopin y Aurora Dudeffant (Geor-
a la vegada agradabilissima. ges Sand), es una obreta atrayenta y
Havent sojornat una llarga tem- encisadora, la qui, Jins en ses tnés
porada ab sa familia en la Carloxa hrides planes, guarda la gentilesa
de Valldemosa, aquell joyell de la y'lperfum del talent, essencialment
Illa d'or, — la senyora Rosselló, — femení, de nostra distingida y ben-
com diu en un amable prbíech. ha volguda colaboradora.
volgut llegar a la hospitalaria y ad- FEMINAL se complau en felicitar-
mirable valí una moslra del seu a- la coralment, esperant, ans de molt,
fecte y reconexensa cnvers aquella ferho de non, ab motiu del precios
Natura y'ls seus habitants, eníre'ls recull de proses «Valldemosines» en
que hi ha trobat amor, repósy bellesa. Y ab paciencia prempsa avuy en L'Aveng y destinat a ocupar un
exquisida y maravellosa cura, la simpática dama ha deis llochs mes interessanis en els toms de la Biblio-
recopilat un petit tresor, en les loy planes d'una teca Popular que publica la important casa editorial
Guia de Valldemosa y Miramar, escrites ab armo- catalana.
niosa senillesa y veritable carinyo.
DE LA ILLA DAURADA
S ES amables llegidores qu'han fet es favor de fi-
xarse en mes cróniques, de segur que deuen
y segons ses forses de cada capital, ciutat 6 poblé,
han festejat l'immortal compositor.
pensar que's corresponsal de la Illa Daurada es mor- No fa gayre temps vaig teñir s'honor de fer amis-
ía, 11 han robat s'empleo 6 es una digna successora tat en sa notable conferencianta russa Madame Ale-
d'aqueiles peresoses orientáis, ^empre mollement re- xandrina Corsini, que visita aquesta Cartoxa per ad-
clinades demunt es satináis coxins des harems m o - quirir datos de Frederich Chopin y treure un sens fi
runs. Res d'axó, gracies a Deu. Un sol motiu, — mes de fotografíes pera esser exposades a n'es diferents
poderosíssim,—justifica es meu silenci, y es s'escassés paíssos que's proposa recorrer, donant conferencies,
de noticies que puch darvos, retirada des buU des de segur interessantissimes, referents a n'es músich
món, b siga des centre hont se celebren festes ó suc- esmentat. Dich fer amistat, per qu'en ses varíes en-
cehexen acontexements d'algun interés per vosaltres. trevistes que tinguerem queda ben arrelat aquest
Mes pera esser cosa fresca y rescent, vull dirvos, y sentiment, y desde aliavors mos hem creuat algunes
en particular a ses filarmóniques y admiradores del cartes encaminades a s'aclaració de certs dubtes re-
gran Chopin, que de segur no mancaran dins sa culta ferents a s'estada d'en Chopin a Valldemosa.
Barcelona, qu'aquí y a Palma s'ha rendit just home- Posteriorment, un diari de Palma ressenyava be-
natge a n'es músich polach. Pareix que sa celebra- Uament es concert hagut dins uns salons ombrejats
d o des seu centenari despertk entusiasme universal de fassés, en vistes a sa badía y banyats aquell ves-
Vista general de VaUdemosa y sa Cartoxa

17. pre per sa poética llum de sa iluna que rielava argentada y be- seves serénales ab que m'obsequíen cada vespre, acompanyats
llugadissa jugant en sa superficie quieta de s'aygo, ahont s'hi des grills, mussols y granóles de sa bassa veltinada.
capficaven també ses estrelles, curioses de sebre qué hi tik a Segons diuen, loiliom resta satisfel des festival y l'endemk
n'es fons. sorli en lletres de motilo a un diari la nova de que's concert
De que fou un éxit aquesta festa, no cal dubtarho, ja que'ls s'havía celebral a n'es lloch ahont se creu que's músich malalt
que h¡ prengueren part son consideráis elements de valia. passk ses crueses d'una hivernada y hi compongué sa Marxa
L'endema d'aquesta vetllada fou realisada péls iniciadors y Fúnebre, sa Polonesa Triomfal y els Noclurns números 8 y 13.
executants s'excursió a n'aquest poblé, qual Ajuntament ha Per series informacions pot dirse que sa cel-la a n'a que's
merescut es regalo des bust d'en Chopin (obra d'un ¡nteligent referexen es cabalment s'única que no pot esser per cap estil
aficionat), que presidi sa festa coronal de llorers valldemosins. s'afavorida, essent 1 lástima que's organisadors no estiguessin
Sa nombrosa expedido dina a s'hospederia de Miramar, mes provists de datos.
essent rebuda en s'amabilitat propia des real propietari; y es Ara ja vos he dil lo poch que sé d'actualitat, es dir, també
cap-vespre, desde les cinch, a n'es jardi de sa meva cel-la, arri- podría afegir molt de sa impressió produhida per ses toilettes
baren notes dolcíssimes, melodíes sentimentals, inspiracions rfernfer cr¿ porlades per gentils senyoreles palmesanes, pero
divines de aquell que fa setanta tres anys, ab artístich arroba- com es tema es tan agotat, val mes que calli.
ment y febrosa exallació, les tenía del cel, assegut devant es Veig que's lornark celebrar Semana Deportiva, y com sa
Pleyei ó abocat demunt sa miranda, hont jo eslava. Sentía sa de! any passat fou soslinguda y animada per s'Exposició Re-
música apagada per sa gruxa de una robusta parel mitgera, gional y enguany no n'hi ha, no m'atrevesch a fer cap favora-
qu'arribava junt en s'aroma marejadora de sa flor des taron- ble auguri.
gers, que també preníen part en so concert, enviant onades de Promelent no reincidir en sa falta de puntualilat, se des-
sa dolsa flayre. Es rossinyols no callaven humiliais devant ses pedeix flns a n'es número vinent
veus femenines, per que aquests canlors no's donen per ningú,
COLOMA ROSSELLÓ DE S A N S .
me n'he convensuda després de molt lemps d'escoltar ses Valldemosa. Juny, 1911.
LO QUE'S DIU A FRANSA
S I VOS piau, fidels y pacients llegidores, limitarém avuy «Lo
que's diu a Fransa,» a «Lo que's diu a Nimes» la vella
En cambi, jo vos parlaré de les coses d'aquesta ierra, que
son vives y emocionants com els cors.
ciutat romana hont me trobo estiuejant. Acompanyéume, donchs, en una d'aquexes passejades, qui
Si jo vos parles de les knim«s y deis cors, res de nou podría son el meu regal quotidik.
dirvos, ja qu'arreu leñen les maiexes alegríes, les malexes do- Héusaqui la immensa plassa d'arribada en la que'l gran es-
lors, iguals petiteses y angoxes y semblanis grandeses. Arreu culplor Pradier ha portal en una obra mestre l'alegoría deis
exisleix aquexa barreja tan digne de compassió, tan assedegada rius qui volten la ciutat. Y allí aprop, les formidables Arenas
de tendreses, en la que l'angel y la bestia combalran eierna- tan grans que semblen la ciutadela de la vila, el baluart barbre
ment dintre del seu humk, civilisat. y brutal d'un poblé de violencia y de presa. El lemps ha enne-
El Jardi de la Font La casa quadrada

18. grit les Arenes y ha fet créxer els arbusies entre les pedrés posa d'un parch Lluís XIV, poblat d'admirables estatúes. Y deis
milenarias. A travers les pesantes arcadas obertas, el cel, el Faunas, y dais Tritons y deis Amors, y da la bella parada de les
Iliura cel del que'ls daus deis pagans foren llensats per el Jesús escalinatas da marbresy deis parterres qualsmosaychs da gazons
deis cristians, apareix ab sa esplendor blava. Y en l'interior, la tanquen ais boxos retallats..., arreu, arrau, l'aygua que corre,
pista, y les grades se mostren ab llurs curves qui commouen a sa n'endú la imatga, reflectada an son aspill enfosquit.
forsa d'armonia. Y allí, al costat d'aquexa immensitat de pe-
dra, l'ombra deis arbres reposa com una dormida y'ls passos
s'esllanguexan y's perden sota'ls fullatges frissonants. Enllá de Nimes, vers el mar, es la regió misteriosa, mórbi-
Tot d'un cop, la Maison Carree, la casa quadrada, apareix da y atrayent dais estanys: l'Estany del Or, l'estany del Valca-
grácil y delicada, ab ses columnes esbeltes com tronchs de pí rés, els de les grans aygues imm6vils, pesantes, com mortes,
marítim, la seva escalinata feta pera'ls saguicis apinyats, y'l seu que la brisa mes lleu fa irisar com escates de peix, y en les
Les Arenes
pórtich, sota'l que las bailes urnes de femenins contorns sem- que'l sol ponent ve a sanchnar com un cor ferit. País d'en-
blen esperar, fa 3000 anys, coses ignorades. somni y d'anyoranses y de febres habitat per un poblé d'ulls
Tota la bailesa qui en l'interior corpren y admira, neix de somniadors, aspay movent solcat per la poesía da les barques,
la perfecció de les línies, senzilles, dretes, arrau, mes d'aytal planes com ales de gavina.
justesa y sciencia, qua res sembla mes bell qu'aquexa simpli- Mes lluny encar, es Aygues-Mortes, d'hont partiren vers la
citat. Terra Santa'ls valents Creuats y qui resta encara avuy com
Veníu, seguíume aprés, vers el jardí de la Font (Le jardín en époques sarrahines encongida y closa entre sos baluarts de
de la Fontaine) qui sembla plantat contra una muralla de pins, pedrés roses. Y es Avinyó ab son palau papal; Arles ab ses
obscura. Aqueix lloch, joya incomparable, bastaría a fer l'en- soperbes tombes; tota aquexa térra d'or qui parla encara de
cant d'una ciutat, son atractiu y sa grandesa; son uns banys les grandeses de Catalunya. Y mes enllá les suaus curves del
antichs, milenarias termes romanes, en quals vasques de mar- Ródan, y seguint, seguint, la patria de les belles dones d'ulls
bre l'aygua de cristall reflecta la parfacció de las columnes, y de vellut y de foch: la Provensa, la nostra adorada Provensa,
en la que venen a morir ais blanchs grahons marmoris. térra da voluptat y de somnis, divina creadora de cóssos per-
Y a dait, demunt d'aquexes admirables columnatas y de fectas, de cors ardents, d'animes aventureras...
banda a banda d'aquells cañáis transparenls, s'allunya en ViOLETTE BOUYER-K.ARR.
perspectives ombrosas, entre'ls castanyers, tota la gracia pom- Nimes, i j d e J u n y 1911.
í •ir 1 0 I m « T f D ' T ' A T ' T ' L* acreditada casa de MODES de L. Montmany de Dalmaii, situada a la Plassa de Urquinaona, 13, primer,
J V I S 1 iVl r v i K I A 11 1 liquida a preus molt reduits models de sombreros d'estiu gu'han sigut rebuts de París ab retart.

19. FESTA DE JOVENTUT
H I há entre nosaltres una nombrosa jovenalla aficio-
nada a totes les arts y sobretot a la poesía, que fa
sos tanteigs vergonyosament, ensajantse cada hú en el
Per axó hem resolt fer una crida a tantes aptituts
inconegudes y disperses, invitant ais joves nó pas a u n
certamen qu'esperoni ais vanitosos y espanti ais encon-
seu ram, sense arriscarse encara a la publicitat tan desit- gits, sino a una festa d'amichs, de familia si's vol, ahont
jada y tan temuda, especialment de les jovenetes. Es cada hú comparegui tal com es, ni presumit ni vergo-
ciar que l'afició no vol dir aptitut, y, qu'una gran part nyós, a fer conexensa ab sos germans d'afició, potser a
deis qui's delecten y's commouen en la contemplado íerhi Higa per insospitats progectes, segurament a sen-
de les obres d'art no teñen facultats a bastament pera tirne una mutua y noble emulació. Pera evitar la mo-
produhirles; pero també es veritat que n'hi ha molts ab lestia natural ais qui poguessin trobarshi ab notoria
prou sentiment, ab prou forsa, ab prou enginy per sor- inferioritat tement poch ó molt la mes llunyana des-
tirne victoriosos, sens faltarlos, moltes vegades, altra considerado, farém una tría, ab criteri verament pater-
cosa que un bon consell donat atemps, ó un major es- nal, y cridarém a la festa a tots aquells que demostrin
tudi de la forma, ó les ensenyanses de la vida. una ó altra qualitat positiva que'ls permeti figurar dig-
De la existencia d'aquexa jovenalla, de sos dubtes y nament en aquest aplech de joventut. Los qui quedin
de sos anhels, podem donarne fe nosaltres que'n rebem fóra d'aquesta primera selecció no s'han pas de desco-
seguidament les palpitacions en ofertes y consultes que ratjar: ab un xich mes d'edat ó d'estudi, triomfarán de
no sempre ían de bon contestar: moltes de les obretes segur en un'altra festa consemblant que al •cap de poch
que'ns somet al nostre examen son fruyts que, sense promourém, si a Deu plau.
arribar a la maduresa, teñen prous bons colors y prou Sense temes fixos ni limitacions de cap mena, que'ns
pastositat pera ferne estimar l'arbre; algunes han vin- envíi cada hú lo que mes li agradi de lo que haja fet en
gut tan ben assahonades que no hem dubtat en oferirles el ram de sa particular afieló; nosaltres ne farém tres
ais nostres lectors. Pero al costat y al derrera deis que'ns seccions — Literatura, Art y Música, — y un Jurat es-
han prés a nosaltres per confés, n'hi há sens dubte d'al- pecial de cada secció fará la tría de les obres que'ns
tres que's confessen en diferentes parroquies, y de segur haurán sigut presentades. Tots els autors de les tríades,
mes de quatre que no's confessen enlloch; y aquesta es noys y noyes, rebrán una recompensa apropiada en
una forsa espiritual que no podem dexar perdre, que recort de la festa.
no podem dexar desorientar, qu'hem d'aprofitar total- Los tres Jurats estarán constituhits per les següents
ment per l'engrandiment constant de la nostra térra.. prestigioses personalitats:
LITERATURA ARTS MÚSICA
Don Joseph Franquesa y Gomis, Don Bonaventura Bassegodá, Don Lluis Millet,
Mestre en Gay Saber. Arquitecte. Director del Orfeó Cátala.
Don Miquel S. Oliver, Don Manuel Fuxá, Don Antoni Nicolau,
Literat y publicista. Esculptor. Director de I'Escola de Música.
Don Narcís 011er, Don Arcadi Mas y Fontdevila, Don Melcior Rodríguez d'Alcántara,
Novelista. Pintor. Compositor.
CONDICIONS PERA CONCÓRRER A LA FESTA
Tots los treballs s'haurán d'enviar a la ILUSTRACIÓ Un cop feta la tría, s'obrirán els plechscorresponents
CATALANA, — Mallorca, 287, — abans del mitxdía del a les composicions escullides y s'avisará particularment
i5 d'Agost vinent, acompanyats d'un plech clos, ab el ais respectius autors a fi de que — ab la cédula, partida
títol y'l lema de l'obra presentada, contenint el nom de pila ó altre medi — justifiquin la edat declarada.
del autor, fa edat y'l domicili. Complert aquest requisit, s'anunciará oportunament
Les obres de Literatura y la lletra de les de Música el día de la Festa, en la que's farán conéxer les obres
han de ser escrites en cátala. Les pesses de música reli- distingides, se proclamarán els noms deis autors y se'ls
giosa podrán ser ab el text llatí. entregarán les corresponents recompenses.
Corresponent al obgecte d'aquesta festa,—que no es Totes les obres que se'ns enviin han de ser riguro-
altre qu'encoratjar al jovent somniador en el camí deis sament inédites, ab el benentés que si qualsevulga de
seus ideáis, — els autors que hi concorrin en les sec- les distingides pels Jurats fos publicada abans de la
í^ions de Literatura y Art no podrán teñir mes de vint festa, en será eliminada absolutament, perdent son
^nys, ni mes de vintidós els de la secció de Música. autor tot dret a la recompensa oferta.
La ILUSTRACIÓ CATALANA
publicará un número extraordinari dedicat exclusivament ais autors y a les obres de la
FESTA DE JOVENTUT
L'únicti dentlfrlcb bl^énich que per sa boadat intrínseca, son
aigradable perfum y economta sens Igual, está aclimatat a la nació.
S'imposó en totseU tocadora, a tots els den tirrlcbs extranjera,-Olpó-
Blts: J.Urlacb y C.«, Moneada, 20; Dr. almeno, Plassa Real, 1; Vicente
Ferrer y C , Comera, 112, y Sanchls, Rambla del Mltx,21.

20. '^^qp^IJ ^ j éxj v ^ ^ ^ ^fi ^P ^XJ ^ ^ ^P ^F ^^ ^ P ^P ^P ^JP ^P ^P ^P ^P
MOSAICHS«Etfl«EiSClEM
Marbres
pedras Decoració
Fusras
EL MATADOR DE MOSQUES ''DAISV LES MATA TOTES
Aparell de metall luxosament es-
Desconfiar de les imitacions maltat en colors, bonich adorno de
duració ilimitada, eiterminador de
mosques de eficacia universalment re-
inútiis o periiloses,que l'éxit coneguda, qu'ha desterrat per com-
plert els bruts y enganxadissos papers,
axí com les solucions venenoses en
incomparable ha fet aparé- plats, que fins ara s'havien usat pera
combatre les mosques.
xer. «»«»«» Exigéxínse Cada aparell va acompanyat de
instruccions completes pera el seu ús.
Ab una sola carga n'hi ha prou pera
les capses ab aqüestes tota la temporada.
DE VENDA: En les principáis
botigues, bazars, ferreteríes, drogue-
MARQUES y DIBUXOS ríes, etz., etz., y al engros sois a casa
EDUARD SCHILLINO, S. en C, Barcelona - Unichs importadors pera Espanya y Portugal
¡Mares empleyeu ifORi CtBEllS B I D !
POLVOS NOEL - T I N T U R A SEH8 I B U A L -
.^ Bayona-Pasi^esc
ais vostres estimats nens! N n'uma a t l i n que it n n i tavU
O
de O. BuiKiT, itomacAuHcb qulmlcb
Polvos antiséptichs, de Bayone. ImmlUoratle pem comu-
refrescants y absorvents nlcarftles canes son prinüUa color.
Purament vegetáis HlglfiDlca, iDOfenstT*: 4*01 IQOlt Ikdl
I OUTAMS ab lea fUataoaelaiia I
O* TenOa: Pnnotpala perftaBerlaa,
Se usa en HospitaLs y
# dragneriea, pMTsqaariat V
Cases de Maternitat
De venta en Farmacies y Drogueries.
— Pots a 6o, 35 y 20 céntims. —
Agent en Espanya: JOAQUIM FAU,
A R I B A U , - 7 2 . - B A R C E L O N A , — PODEN POESÍES
USARSE EN TOTES LES EDATS. DE
Josepha Massanés
IMPOTENCIA OB ABDOS SEXES Preu: 2 p e s s e t e s
Radicaimeni curada a tota edaí per les
PILDORESOURANIA
Nou descubriment. - Immens éxil.
Tractameni enérgich y sens perill.
MIDO REMY Curado garantida ab un sol frascb^
Envío discreL Preu dei frasch lo franchs.
Frasch ab instruccions per correu, ptes 12
POESIES
DE
es el mes pur, el m e s blanch En Barcelona: VIUDA d e SALVADOR
ALSINA, - 4 , Passatge del Crédit.
y el mes fort de tots e l s mi- LABORATOIRE NORDERN VICTORIA PENYA
des pera planxar, del mon
fff^ D e v e n d a a t o t s e l s
31, passage du Havre, 31. PARJi,.
SANROniA
colmaúosi drogueries Sjlmvs, as. Preu: 2 p e s s e t e s
y ultratnarins Horacianes Costa y Ltobera
Barcelona
«»«» Segoaa edició - 2 pessetes «»«»
F Ó R A P É L MOXÍ
Polvos co8m$uciis de FRANCH
DEPILATORI QUK no laaiVA i-a rsLt.
BELLESA
Ab el precios DEPILATORI VICTORIA
desapareix al acte el peí moxi de u cara, bras-
»TREU EL PEL MOXl EN DOS M I N U T S , sos, eiz., y mata l'arrel sense irritar la pell.
• ATA L'ABBEZ. Se garantisa. Un frasco: 4 pessetes.
Depósits: Madrid: Carrer San Bernardo, i 5 ,
B08BELL : Comte del Assaíl, 52 (Carrer Noa). • BARCELONA Farmacia. — Barcelona. Carrer de Eacudillers
Blaachs, n." i farmacia Gibert, qui el remet per
S'CBVl» par o*rr«a oartlfleat kntlolpaot peisete* 3 BO correu al que envihi 5 pessetes.
ILÜSTRACIO CATALANA- FEMINAL • Mallorca, 287. Barcelona • Suscripció: Un any 30 pessetes • Extranger: 35 franchs
Reserváis tots tos dreis de propietat artística y literaria Paper de Filis d'A. Fdbregas Establimtnt gráfich Thomas-Barcelona