1. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS

3. L’aliment entra per la boca, Recorre tot el tub digestiu Els materials no digerits són expulsats per l’anus.

4. L’aparell digestiu dels vertebrats conté glàndules digestives, encarregades de vessar sucs digestius que seran els responsables dels processos de digestió. A l’home, les principals glàndules són les glàndules salivals, el fetge, el pàncrees i tota una sèrie de glàndules disperses pel tub, fonamentalment en l’estòmac i l’intesti prim.

5. La digestió és el procés mitjançant el qual els aliments, constituïts majoritàriament per nutrients complexos es transformen en unitats més simples capaces d’esser absorbides per l’intestí i d’arribar a través de la sang fins a les cèl.lules. Aquest procés es fa gràcies a l’existència d’unes molècules anomenades enzims digestius que “tallen” els nutrients complexos en les seves unitats simples, més o més de la manera que mostra la imatge següent:

6. Què passa en la boca? En prendre un aliment, aquest experimenta en primer lloc la masticació (digestió mecànica) feta per les dents. En mastegar l'aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. L'aliment en contacte amb la llengua estimula el sentit del gust. La saliva és segregada pels tres parells de glàndules salivals: lubrica l'aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó. Què és la deglució? L'aliment barrejat amb la saliva es denomina bola alimentaria, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe. Ací es produeix la deglució, un acte involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe. La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries. Per evitar que l'aliment entre als pulmons, hi ha una espècie de tapadera, l'epiglotis, que tanca la tràquea i permet l'aliment seguir cap a l'esofag. Tot això el podeu entendre millo

7. Una vegada en l'esòfag, l'aliment continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions musculars anomenades moviments peristàltics.

8. A l'estómac, el bol alimentici es barreja amb el suc gàstric. Aquest, produït per les glàndules de la paret estomacal, està format per tres tipus de substàncies: 1) Mucina, amb funció lubricant i protectora (defén les parets d'una autodigestió) 2) Àcid clorhídric, d'acció primordialment bactericida i responsable de l'acidesa de l'estómac. 3) Els enzims gàstrics que inicien la digestió de proteïnes i greixos a les seues unitats estructurals Després d'una hora aproximadament i per l'acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denomiunada quim que, de mica en mica, abandonarà l'estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l'intestí prim, el duodè. A l'entrada del duodè es vessen dos líquids. el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis provinent del fetge. Tots aquests íquids, juntament amb els secretats per les parets de l'intesí prim finalitzaran el procés de digestó dels nutrients complexos que formaven els aliments. Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil.

9. Absorció El tub digestiu té una mida de 10 m, 7 del quals corresponen a l'intestí prim. Si bé en la primera part de l'intestí prim (duodé) predomina la fuó digestiva, en les altres parts finals (jejú i l'ili) predomina l'absorció o pas de nutrients senzills a través de la seua paret interna. La superfície de l'intestí prim es troba molt augmentada per la presència de molts replegaments en forma de dits que reben el nom de vellositats intestinals. D'aquesta manera molts dels components del quil ( aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l'intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució. Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.