1. 1
Tema 2
Nutrició i alimentacióNutrició i alimentació
L’aparell digestiuL’aparell digestiu
Bioterra 3r ESO (pàg. 20)Bioterra 3r ESO (pàg. 20)
2. 2
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.1 La nutrició i l’alimentació
1.2 Nutrients i tipus de nutrients
1.3 Nutrients que proporcionen ENERGIA a l’organisme
2. EL CONSUM DELS ALIMENTS2. EL CONSUM DELS ALIMENTS
2.1 Classificació dels aliments
2.2 Dieta Equilibrada
2.3. Rics de la malnutrició
3. CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS3. CONSERVACIÓ I MANIPULACIÓ DELS ALIMENTS
3.1 Conservació dels aliments
3.2 La higiene alimentària
4. L’APARELL DIGESTIU4. L’APARELL DIGESTIU
5. LA DIGESTIÓ5. LA DIGESTIÓ
6. MALATIES D’ORIGEN ALIMENTARI6. MALATIES D’ORIGEN ALIMENTARI
6.1 L’Arteriosclerosi
6.2 L’obesitat
6.3 L’Anorèxia nerviosa i la Bulímia
INDEXINDEX Tema 2Tema 2
3. 3
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.1 LA NUTRICIÓ I L’ALIMENTACIÓ1.1 LA NUTRICIÓ I L’ALIMENTACIÓ
CONCEPTES DE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓCONCEPTES DE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ
NUTRICIÓ: és el conjunt de processos a través del quals
l’organisme incorpora a les cèl·lules les substàncies químiques, és
a dir, els nutrients necessaris per al manteniment de la vida.
ALIMENTACIÓ: és una activitat voluntària que consisteix a
consumir aliments lliurement escollits i sotmesos a diversos
tractaments.
Una vegada digerits els aliments, els nutrients que contenen són
absorbits i transportats a totes les cèl·lules.
4. 4
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS
NUTRIENTS:NUTRIENTS: són els compostos químics que contenen els
aliments i que són necessaris perquè les cèl·lules puguin viure.
Les funcions dels nutrients són:Les funcions dels nutrients són:
1. ENERGÈTICA: aporten energia per al funcionament de la
cèl·lula. (glúcids i lípids)
2. PLÀSTICA O REPARADORA: proporcionen components per al
creixement i la renovació de les cèl·lules que es destrueixen.
(proteïnes, minerals i alguns glúcids i lípids)
3. REGULADORA: subministren substàncies que controlen les
reaccions químiques de les cèl·lules (vitamines i hormones lipo.)
5. 5
L’alimentació i la nutrició
Nutrició
Oxigen
ALIMENTACIÓ
Matèria
i
energia
Aliments
6. 6
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.2 TIPUS NUTRIENTS1.2 TIPUS NUTRIENTS
INORGÀNIQUES
(Presents també a la matèria inert):
Aigua
Sals minerals
Gasos
ORGÀNIQUES (exclusives
dels éssers vius):
Glúcids
Lípids
Proteïnes
Àcids nucleics
7. 7
Els nutrients
Nutrients inorgànics
Aigua
Sals
minerals
Nutrients orgànics
Glúcids
− Glucosa
− Sacarosa
− Cel·lulosa
− Midó
Lípids
− Olis
− Greixos o sèus
− Àcids grassos
− Glicerol
Proteïnes
Aminoàcids
Vitamines
Poden ser lípids o proteïnes.
L’absència provoca malalties.
En fruites,
verdures,
llet,
sucs…
En tots els aliments,
principalment
fruites i verdures.
En patates,
llegums,
cereals…
En olis,
cansalada,
llard…
En carn,
peixos, ous,
llet, cereals,
llegums…
En fruites,
verdures…
8. 8
Els diferents tipus d’aliments
Aliments energètics
Font d’energia: pa, pastes, llegums, cereals, sucre, mel, xocolata, dolços, greixos, mantega, nata, etc.
Aliments plàstics o formadors
Necessaris per formar les cèl·lules, els teixits i els òrgans del nostre cos: iogurt, formatge, carn, peix, ous, fruita seca, marisc, etc.
Aliments reguladors o protectors
Imprescindibles perquè el nostre organisme pugui utilitzar correctament els altres aliments: verdures, fruita i hortalisses.
10. 10
Taxa de metabolisme basal (TMB)
Calories consumides en un dia,
en repòs absolut
i a una temperatura constant.
Les necessitats energètiques de l’ésser humà
Home jove
Necessitats diàries:
1 kcal per cada
quilogram de massa
i hora
Dona jove
Necessitats diàries:
0,95 kcal per cada
quilogram de massa
i hora
La TMB depèn de:
• Estat de salut
• Pes
• Edat
• Sexe de la persona
La TMB disminueix
amb l’edat.
11. 11
Taxa de metabolisme basal (TMB):
Calories consumides en un dia,
en repòs absolut
i a una temperatura constant.
Les necessitats energètiques de l’ésser humà
Equacions de Harris i Benedict per a un home
TMB = 66 + [13,7 × pes (kg)] + [5 × talla (cm)] − [6,8 × edat (anys)]
Equacions de Harris i Benedict per a una dona
TMB = 65,5 + [9,6 × pes (kg)] + [1,8 × talla (cm)] − [4,7 × edat (anys)]
12. 12
Les característiques d’una dieta saludable
Completa
Variada
Equilibrada
• Dèficit de nutrients Problemes de creixement
• Excés de nutrients Problemes d’obesitat
13. 13
La dieta mediterrània
• Equilibrada.
• Productes de la terra, del mar i de la granja.
• Aliments frescos, de temporada i ús d’espècies.
Les característiques d’una dieta saludable
Llet materna
L’únic aliment que
per si sol proporciona
tots els nutrients.
14. 14
CLASSIFICACIÓ NUTRIENTS
NUTRIENT CONCEPTE TIPUS FUNCIONS
GLÙCIDS
Pasta cereals
Elements químics formades
per CHO.
1.SENZILLS S’absorbeix
ràpidament (gluc/fruct/sac)
2.COMPLEXOS Digestió
més llarga (midó, cel·lulosa
Glucògen)
ENERGÈTICA. Són la font
d’Energia més important de les
cèl·lules.
Aporten 4 Kcal/g
LÍPIDS
Elements químics naturalesa
variada (grup HETEROGENI)
Els més abundants són els
GREIXOS
ENERGÈTICA. Aporten 9Kcal/g
RESERVA T. adipós
PLÀSTICA Y REGULADORA (Vit
liposolubles)
PROTEÏNES Elements químics formades
per AMINOÀCIDS
Contenen CHON
1.GLOBULARS
2. FIBRILARS
PLÀSTICA estructura cèls
REGULADORA
Energètica (si no hi ha glúc/líps)
VITAMINES Elements químics quantitats
petites. L’organisme no les pot
fabricar s’han de prendre de la
DIETA
1. HIDROSOLUBLES
(Vit C, Niacina, Ac Fòlico, Vit.
B12…)
2. LIPOSOLUBLES
(Vit A, D, E, K)
REGULADORA
SALS
MINERALS
Elements químics en
quantitats molt petites
(Ca, P, K, Fe, Mg, Na,..)
Hi ha diferents tipus amb
diferents funcions
K. Ppal liq intracel·lular
PLÀSTICA Ca i P (ossos)
REGULADORA Fe forma part
HEMOGLOBINA (proteïna
transporta oxigen)
AIGUA Component més important de
l’organisme
--
Té moltes funcions
-Tpte substàncies, Control Tª, medi
on es produeixen reaccions, elimina
residus del cos.
15. 15
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS
1. GLÚCIDS1. GLÚCIDS
Concepte:Concepte: Són biomolècules formades bàsicament per: Carboni
(C), Hidrogen (H), Oxigen (O)
Glúcids = Hidrats de carboni = Carbohidrats
Són la FONT D’ENERGIA més important de les nostres cèl·lules.
Hi ha 2 tipus de glúcids
a. Glúcids senzills: sacarosa, fructosa i la glucosa es
digereixen i s’absorbeixen ràpidament.
b. Glúcids complexos: midó, glucogen. Necessiten una
digestió més llarga.
La cel·lulosa és un glúcid complex, és el component principal de la
fibra vegetal, juga un paper important en la dieta d’alguns éssers
vius, encara que el nostre aparell digestiu no és capaç de
descompondre-la.
16. 16
GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI
POLISACÀRIDS (Quitina)
POLISACÀRIDS (Midó)
DISACÀRIDS (Sacarosa)
POLISACÀRIDS (Cel·lulosa)
17. 17
FUNCIONS BIOLÒGIQUES DELS GLÚCIDS
FUNCIÓ
ENERGÈTICA
FUNCIÓ
ESTRUCTURAL
FUNCIÓ
D’INFORMACIÓ
ALTRES
FUNCIONS
Material energètic
d’ús immediat per
als éssers vius.
La glucosa el
més utilitzat com a
font d’energia.
Alguns glúcids,
com el midó en
els vegetals i el
glucogen en els
animals, permeten
acumular milers
de molècules de
glucosa en forma
de reserva
energètica
Per exemple,
la cel·lulosa
pectina i
hemicel·lulosa
formen part de les
parets cel·lulars
de les plantes; la
quitina intervé en
la formació
l’exoesquelet dels
artròpodes i de la
cutícula dels
crustacis; la
ribosa i la
desoxiribosa
formen part del
àcids nucleics,...
Diversos
oligosacàrids
s’enllacen a
molècules de
proteïnes o de
lípids i formen
glicoproteïnes i
glicolípids,
respectivament,
els quals es
troben en la
superfície exterior
de la membrana
cel·lular.
Altres glúcids tenen
funcions més
complexes en actuar
com a:
1. lubricant
(à.Hialurònic),
2. cimentant
(condroïtina) i
3. anticoagulants
(heparina),...
18. 18
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS
2. LÍPIDS2. LÍPIDS
Concepte:Concepte: són substàncies molt diverses. Només tenen en comú
que són: - Insolubles en aigua
- Solubles en dissolvents no polars (benzè, èter, cloroform,...)
Els lípids més abundants són els greixos.
Els lípids desenvolupen les 3 funcions dels nutrients:
1. ENERGÈTICA: La combustió metabòlica d’un gram de lípid
prodeix 9,4 kcal.
2. RESERVA: formen depòsits de reserva a les cèl·lules del
teixit adipós (acumulació de greix sota la pell).
3. PLÀSTICA O ESTRUCTURAL: formen part de membranes
cel·lulars.
4. REGULADORA: Certes vitamines i hormones liposolubles
19. 19
FUNCIONS BIOLÒGIQUES DELS LÍPIDS
FUNCIÓ RESERVA
ENERGÈTICA
FUNCIÓ
ESTRUCTURAL
FUNCIÓ
PROTECTORA
BIOCATALITZADORA Y
TRANSPORTADORA
Important
material
energètic d’ús
biològic que, en
no
emmagatzemar-
se amb aigua,
resulta
relativament
lleuger. La
combustió
metabòlica d’un
gram de lípid
prodeix 9,4 kcal
El caràcter
amfipàtic o
bipolar d’alguns
lípids
(fosfoglicèrids i
esfingolípids) els
permeten
organitzar-se en
bicapes en medis
aquosos o formar
la part fonamental
dels sistemes de
membranes
biològiques
Els greixos
actuen com a
aïllants en
acumular-se sota
la pell de les aus
i mamífers
(formen el
pannicle adipós).
Les ceres
impermeabilitzen
les parets
cel·lulars dels
vegetals i dels
bacteris i tenen
també funcions
protectores en
els insectes i en
els vertebrats.
BIOCATALITZADORA.
Les hormones
esteroidees
(testosterona,
estradiol i
progesterona), les
vitamines liposolubles
(A, D, E, K), etc...,
faciliten les reaccions
químiques en els
éssers vius.
TRANSPORTADORA.
Serveixen de
transportadors de
substàncies en els
medis orgànics.
20. 20
1. ELS NUTRIENTS1. ELS NUTRIENTS
1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS1.2 NUTRIENTS I TIPUS NUTRIENTS
3. PROTEÏNES3. PROTEÏNES
Concepte: sConcepte: són polímers formats per petites molècules
anomenades aminoàcids, els quals estan units per enllaços
peptídics
Les proteïnes tenen les següents funcions:
1. PLÀSTICA O ESTRUCTURAL: Són els components
principals de l’estructura de les cèl·lules.
2. REGULADORA: certes hormones tenen funció reguladora.
Únicament si no es disposa de glúcids o lípids es recorre a elles per
obtenir energia.
23. 23
RODA DELS ALIMENTS
GRUP I: Làctics i derivats
GRUP II: Carn, ous
i peix
GRUP III:
Llegums,
tubercles
i fruits secs
GRUP IV: Verdures i
hortalissesGRUP V: Fruites
GRUP VI: Pa,
pasta, cereals i
sucre
GRUP VII:
greixos i olis
És una classificació dels aliments segons les seves funcions
PLÀSTICA
ENERGÈTICA, PLÀSTICA, REGULADORA
REGULADORA
ENERGÈTICA
25. 25
Les tècniques de conservació dels aliments
Conservació
per addició de substàncies
Sucre
Sal
Vinagre
Conservació
per deshidratació
• Eliminació de l’aigua
• Liofilització
Conservació
per calor
• Esterilització + 100 ºC
• Pasteurització − 100 ºC
Conservació
en fred
• Refrigeració + 0 ºC
• Congelació − 0 ºC
26. 26
L’elaboració del pa
1 2 3
4
567
1. Producció del blat
2. Elaboració de la farina
3. Emmagatzematge
4. Elaboració del pa
5. Transport i distribució
6. Venda
7. Consum
27. 27
Aliments transgènics:
• Alteració del contingut
genètic
• Qualitats particulars
• Controls estrictes
Els additius alimentaris i els aliments transgènics
Tipus d’additius:
• Colorants
• Conservants
• Antioxidants
• Estabilitzants
• Espessidors
• Gelificadors
• Emulsionants
• Edulcorants
• Potenciadors del gust
Codis:
Ex: Glutamat monosòdic ( 621 )
E – Unió Europea
1 – Colorants
2 – Conservants
3 – Antioxidants
4 – Estabilitzants
5 i 6 – Potenciadors
del gust
9 – Edulcorants
E
28. 28
TAXA METABOLISME BASAL (TMB)
Definició: Són les calories que el cos
consumeix en un dia en repòs absolut a una
Tª constant.
És l’energia que el nostre cos necesita per mantenir:
- Tª corporal constant
- La respiració
- El funcionament dels òrgans
La TMB depèn de diferents factors: - Estat de salut. Pes, edat, sexe…
29. 29
EQUACIÓ DE HARRIS I BENEDICT
Càlcul necessitats energètiques en repòs GER ( = MB)
GER Home Metabolisme bassal = 66,47+ (13,75*P)+(5*A)-(6,76*E)
GER Dona Metabolisme bassal = 655,1+ (9,56*P)+(1,85*A)-(4,6*E)
P = PesA = Alçada E = Edat
Calories totals = MB * Factor activitat * Factor agressió
(Si el pacient te febre cal afegir factor per sobre de 37 ºC --> 1,13 per grau de
temperatura per sobre de 37 ºC)
Factor activitat Factor correcció Factor agressió Factor correcció
Repos en llit 1 Traumatismes 1,35
Moviment en llit 1,2 Cirurgia menor 1,2
Si es lleva 1,3 Sepsis 1,6
Cremats 2,1
31. 31
1. LA DIGESTIÓ EN LA BOCA.
2. GLÀNDULES SALIVALS.
3. LA DEGLUCIÓ.
4. LES ONES PERISTÀLTIQUES
A L‘ ESÒFAG.
5. LA DIGESTIÓ QUÍMICA
ESTOMACAL.
6. L‘ ACCIÓ DE LA BILIS EN LA
DIGESTIÓ.
7. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL
SUC PANCREÀTIC
8. FORMACIÓ DEL QUIL.
9. LA DIGESTIÓ DEGUDA AL
SUC INTESTINAL.
10. L‘ ABSORCIÓ INTESTINAL.
5. LA DIGESTIÓ
32. 32
6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (I)
• 6.1 MALALTIES COMUNES
* Caries dental
• 6.2 INTOLERÀNCIES
* Malaltia Celíaca
* Estrenyiment
* Diarrea
* Intolerància Lactosa
GLUTEN: proteïna que es troba al blat i als cereals
33. 33
6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (II)
6.3 ALTRES MALALTIES(I)
6.3.1. Úlceres pèptiques
6.3.2. Malaltia inflamatòria
intestinal
- Malaltia de Crohn (intestí)
- Colitis ulcerosa (colon i recte)
Helicobacter pylori
34. 34
6. MALALTIES APARELL DIGESTIU (III)
6.3 ALTRES MALALTIES (II)
6.3.3. INFECCIONS
- Gastroenteritis
- Apendicitis
Escherichia Coli
35. 35
6. MALALTIES D’ ORIGEN ALIMENTARI
L’ ARTERIOSCLEROSI
L’OBESITAT
• L’ ANOREXIA NERVIOSA I LA BULÍMIA
40. 40
BULIMIA NERVIOSA
CÓMO DETECTARLA:
Presencia de atracones: comer
mucho en poco tiempo.
Pérdida de control sobre la
conducta alimentaría.
Conductas compensatorias para
evitar el aumento de peso: vómitos,
laxantes, ayuno, exceso de
ejercicio físico...
El enfermo no reconoce los
vómitos como autoprovocados.
La familia ha de observar si
después de cada comida el
enfermo se ausenta para ir al
lavabo.