1. PENSARELMONCONTEMPORANI EL FRANQUISME. I

2. LA DICTADURA FRANQUISTA1939-1975

3. Quina va ser la durada de la dictadura franquista? La dictadura del General Francisco Franco Bahamonde s‘exten des de el 1 d’abril de 1939, en que finalitza la guerra civil espanyola fins la mort del dictador el 20 de novembre de 1975.

4. Quantes etapes es poden distingir durant la dictadura del General Franco? Es poden distingir dos etapes en la dictadura: 1ª Etapa (1939-1959).- Es l’anomenada etapa de l’autarquia caracteritzada : Per la repressió sobre el vençuts en la guerra civil Per la influència de les potències feixistes, Alemanya i Itàlia, durant el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. Per l'aïllament internacional de Franco desprès de 1945, fins el començament de la dècada de 1950. El intent de dur a terme una autarquia econòmica 2ª Etapa (1959-1975).- És l’etapa del desarrollisme econòmic i de la liberalització de l’economia que permetrà un gran creixement econòmic.

5. LA REPRESIÓ DE L’OPOSICIÓ

6. Què característiques va tindre la dictadura franquista en el terreny de la repressió de l’oposició? La repressió en la dictadura de Franco sobre els opositors es va basar en tres lleis redactades al començament de la dictadura i dirigides a castigar als membres dels partits polítics i sindicats que hagueren tingut responsabilitats durant la II República i la guerra civil. Destaquen tres lleis que regularen la repressió: La LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES. (1939) LA LLEI DE REPRESSIÓ DE LA MASONERIA I EL COMUNISME (1940) LA LLEI SOBRE SEGURETAT DE L’ESTAT.(1940)

7. Què establia la llei de responsabilitats polítiques? Establia dures penes de prissiói condemnes a mort a: Els participants en la Revolució d’Octubre de 1934 A aquells que durant la Guerra Civil s’havien oposat al triomf del Bàndol Nacional Establia que aquests serien jutjats per Tribunals Militars. Els judicis eren sumaríssims. Els detinguts no gaudien d’una adequada defensa jurídica i les sentencies no tenien possibilitat d'apel·lació. La llei es va mantindre en vigor fins a 1966. No obstant en 1963 es va crear un Tribunal d’Ordre públic, de jurisdicció civil per perseguir delictes polítics.

8. Què establia la llei de repressió de la maçoneria i el comunisme? Establia penes severes contra totes aquells que organitzaren partits politics o organitzacions sindicals que s’oposaren al Règim franquista.

9. Què conseqüències tingueren l’aplicació d’aquestes lleis? Entre el inici de la guerra civil i 1943 es calcula que com a conseqüència d’aquesta repressió franquista van morir prop de 150000 persones. D’aquestes 50.000 acabada la guerra civil. Al voltant de 1940 havia en Espanya prop de 280.000 persones detingudes en presons i camps de concentració. Entre aquestes 23.000 eren dones. En les carcels i camps de concentració el reclusos tenien que fer treballs forçats.

10. Què altres represàlies es van ficar en vigor contra els republicans? Es va expulsar dels seus llocs de treball a tots els funcionaris que havien manifestat simpatia per la República. En les empreses privades, els propietaris van acomiadar també a tots els treballadors afiliats a sindicats obrers. Es van confiscar els bens de tots els exiliats i els edificis dels partits i organitzacions obreres i republicanes.

11. Què va fer el Regim per honrar als que havien sigut víctimes del bàndol república? En la major part de les poblacions espanyoles es van establir plaques commemoratives, que recordaven als caiguts per la pàtria. Una altra decisió del Règim va ser la Construcció d’un monestir i un gran mausoleu prop de la Serra de Madrid que seria conegut amb el nom del Valle de los Caidos.

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL REGIM POLÍTIC FRANQUISTA

13. Com podem definir el sistema polític establert per Franco? Com una dictadura militar de caràcter personal, ja que altres militars mai van poder qüestionar el lideratge indiscutible de Franco. Aquesta dictadura es caracteritzava per: Acumulació del poder polític (executiu i legislatiu) en mans del Cap de l'Exèrcit, (Generalisimoi Caudillo d’Espanya per la Gracia de Déu. Concentrava el càrrecs de Cap de l’Estat i de Cap del Govern. Fins a 1973 no va ser substituït en el càrrec de cap del Govern. Existència d’un únic partit Polític, FALANGE TRADICIONALISTA DE LAS JONS, conegut també com a MOVIMENT NACIONAL

14. No obstant monopolitzaren els falangistes i tradicionalistes el càrrecs polítics en Espanya? NO. Encara que existia un ÚNIC PARTIT, dins del franquisme van conviure les anomenades FAMÍLIES, que es repartiran el càrrecs polítics, que van ser: ELS MILITARS.- Sempre hagueren militars en els governs de Franco. FALANGISTES.- Què va ser molt importants fins a 1942 i desprès van perdre influència, sobretot a partir de 1959. ELS TRADICIONALISTES (monàrquics carlins) ELS MONARQUICS.- ELS CATÒLICS.- Organitzacions com l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes i desprès l’OPUS DEI van nodrir els càrrecs politics i administratius de tipus tècnic en el franquisme.

15. Com va quedar regulat constitucionalment el Règim de Franco? El sistema polític del franquisme es singular perquè: NO APAREIX DEFINIT EN UNA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCIÓ. Al contrari, la declaració de drets i la regulació del poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial es van anar fixant progressivament al llarg de tot el franquisme en les anomenades LLEIS FONAMENTALS

16. Què característiques tenen aquestes lleis fonamentals? Les aparegudes abans de 1942 quan pareixia que la segona guerra Mundial anava a ser guanyada per Alemanya es caracteritzaven per l’adopció de principis feixistes : El Fur del Treball, definien un sistema de relacions laborals de tipus corporatiu , inspirat en la Carta del Lavoro del feixisme italià Les aparegudes des de 1942 quan començava a quedar clar que la guerra anava a ser guanyada per les democràcies es caracteritzen per intentar maquillar el caràcter dictatorial del règim franquista.

17. Quines són aquestes lleis fonamentals? Llei de Corts de 1942 Fur dels Espanyols de 1943 La llei Municipal de 1945 La llei de Referèndum Nacional de 1945 La llei de Successió a la Caporaliade l’Estat de 1946. La LLEI DE PRINCIPIS FONAMENTALS DEL MOVIMENT DE 1958. LA LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT DE 1966.

18. Què ideologia va caracteritzar la Dictadura de Franco? Era antiliberal, perquè rebutjava el pluralisme polític, les eleccions lliures i la democràcia, i la llibertat de premsa. Era radicalment ANTICOMUNISTA. Rebutjava la lluita de classes i només es va permetre l'existència d’un Sindicat controlat per l’Estat (Sindicats Verticals) El regim defenia la propietat privada. MALGRAT LA INTEVENCIÓ DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA EL SISTEMA ECONÒMIC SEGUIA SENT EL CAPITALISME Es declarava centralista. El seu lema era “Espanya, una, grande i libre”. Per tant rebutjava qualssevol tipus d’autonomia S’inspirava en el CATOLICISME SOCIAL. El Estat tindria caràcter confessional. La guerra civil havia segut concebuda com una creuada. La relació entre Església i Estat va ser tan estreta que el regim de Franco ha sigut caracteritzat com de NACIONAL-CATOLICISTA.

19. Què establia la llei de Corts de 1942? Establia que es restauraven les Corts. Els seus integrants rebrien el nom de Procuradors. Els procuradors serien nomenats: Una part directament per Franco Altra part seria elegida per les corporacions que integraven l’Estat, que eren: LES FAMILIES ELS MUNICIPIS ELS SINDICATS. Per això Franco va qualificar eufemísticament al seu sistema polític com UNA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA. Aquesta representació de les corporacions naix de les idees del falangisme (feixisme) i per tant rebutja el principi pel qual són els ciutadans individualment els que elegixen els seus representants i que sostenia la tradició del liberalisme polític Per tant aquesta democràcia orgànica tractava de fer realitat el nou ESTAT CORPORATIU

20. Què poders tindrien les Corts? Les Corts franquistes no tenien ningun poder efectiu. No tenien el poder legislatiu. Els projectes de Llei eren elaborats pel govern de Franco, es debatien en les Corts, però desprès qui las aprovava definitivament era el mateix Franco.

21. Què establia el fur dels Espanyols establert en 1943? Regulava els drets dels espanyols. Acceptava l’existència de drets com: Igualtat davant la llei Seguretat jurídica. Llibertat de residencia Propietat privada. En canvi rebutjava drets liberals fonamentals com: LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ LA LLIBERTAT DE REUNIÓ. LA LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ, PER CREAR PARTITS POLÍTIC I SINDICATS DE TREBALLADORS.

22. Què establia la Llei Municipal de 1945? Què tots els alcaldes serien nomenats pel govern, a traves dels governadors civils. Solament es celebrarien eleccions per elegir alguns regidors, per part dels caps de família.

23. Què establia la Llei de ReferendumNacional? Permetia celebrar referèndums per consultar al poble sobre l’aprovació o no d’alguna reforma legislativa.

24. Què preveia la Llei de Successió a la Jefatura de l’Estat de 1946? Aquesta va ser aprovada en referèndum. Establia que la forma de govern d’Espanya, a la mort de Franco , seria LA MONARQUIA. El futur monarca seria un continuador del Règim de Franco i tindria que jurar els Principis fonamentals del Moviment.

25. Què establia la Llei de Principis Fonamentals del Moviment de 1958? Simplificava l’antic programa polític del Partit FET de las JONS que constava de 27 punts. Els principis fonamentals del moviment es reduïen a 12. Suposava en realitat la marginació del ideals dels falangistes que sempre havien desitjat una definició institucional del Règim que donara supremacia al Partit sobre el Govern i el Estat.

26. Què establia la Llei Orgànica de l’Estat de 1966? Establia la possibilitat de la separació entre el càrrec de Cap de l’Estat i el de Cap del Govern. El cap del govern seria elegit pel cap de l’Estat entre tres candidats proposats pel Consell del Regne Introduïa la elecció de dos procuradors de representació familiar per província. Regulava la successió a la Caporalia de l’Estat i establia un Consell de Regència i qui assumiria els poders en cas d’incapacitat del cap de l’Estat. Hi ha que tindre en compte que aquesta llei es va fer pública quan Franco ja tenia 74 anys.

27. Què paper tenia el Partit: la Falange Espanyola Tradicionalista i de las Jons o MOVIMIENTO NACIONAL? El seu Cap era Franco Però existia un Consejo Nacional del Movimiento De FET i de les JONS depenien: Els sindicats Verticals (Organització Sindical Espanyola) Frente de Juventudes Sección Femenina Organismes Censors i part de l’aparell propagandístic.

28. Què eren els Sindicats Verticals? Era una ORGANITZACIÓ SINDICAL controlada pel Partit i per l’Estat. Representava el intent de fer realitat el ideal falangista d’eliminar els conflictes entre empresaris i obrers i la lluita de clases. Per ha aconseguir-ho en aquest sindicats s’integraven representants dels empresarisi dels treballadors. Els representants negociaven les condicions de treball i drets dels treballadors. En conseqüència les vagues quedaven prohibides i severament sancionades. Els drets i obligacions dels treballadors havien quedat fixatsen el Fuero del Trabajo. La organització sindical es dividia en diferents sindicats que s’ocupaven de regular els diferents sectors de l'economia, per exemple els diferents sectors industrials. Els representants del treballadors rebrien el nom de “enlaces sindicals”

29. Què era el Frente de Juventudes? Era una organització que tenia com a objectiu transmetre els ideals falangistes als joves, en centres educatius de primera i segona ensenyança i en centres de treball. Incloïa formació política, educació física i paramilitar.

30. Què era la Secció Femenina? Era la secció del Front de Joventuts dedicat a l’adoctrinament de les dones. Era dirigit per Pilar Primo de Rivera i l’objectiu era preparar a les dones per a acomplir el seu paper de mares. Incloïa fer un servei social que habilitava per a realitzar estudis universitaris i convertir-se en funcionaries de l’Estat.

31. Què va suposar la dictadura franquista en relació als drets de la dona? El franquisme va suposar un retrocés molt important en els drets reconeguts a la dona. Per exemple es va limitar la seua participació en el món laboral. Per poder treballar una dona devia comptar amb l’autorització del pare o després del marit. Al final del franquisme en 1975 la població activa femenina en Espanya era d' aproximadament un 20 %

32. EVOLUCIÓ DEL FRANQUISME EN LA PRIMERA ETAPA (1939-1959)

33. EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DEL FRANQUISME DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

34. Quina va ser la posició del Règim franquista davant l’esclat de la II Guerra Mundial? Durant el transcurs de la II Guerra Mundial (setembre de 1939 a juny de 1945) el Règim de Franco es va mantindre neutral. Però va manifestar una clara simpatia per les potències feixistes: Alemanya i Itàlia. No obstant la possibilitat d’un triomf del aliats: Gran Bretanya, França, Estats Units i la URSS va fer actuar a Franco amb cautela i prudència, perquè el dictador tenia com a objectiu perpetuar-se en el poder.

35. Què evolució va tindre la postura del franquisme davant del desenvolupament de la Guerra? Es poden distingir clarament dos etapes: (1939-finals de 1942).- El règim de Franco manifesta clarament un recolzament a Alemanya i Itàlia. Passarà del Estat de neutralitat al Estat de No Bel·ligerància (juny de 1940) què era un pas previ per a l’entrada en la Guerra. (Des de 1943 a 1945), davant del començament de les derrotes d’Alemanya i Itàlia el franquisme tornarà a la neutralitat.

36. Quines són les decisions més importants que caracteritzen el període 1939-1942? El ministre d’Afers Exteriors és Ramón Serrano Suñer, falangista, cunyat de Franco i clar partidari de la intervenció d’Espanya en la Guerra. En juny de 1940 Alemanya venc i ocupa França. Espanya passa de la neutralitat a la no bel·ligerància. Suposa que Espanya ja no té una posició equidistant entre els dos bàndols, sinó que es declara obertament a favor de Alemanya i Itàlia i molt prompte pot decidir participar en la guerra al seu costat.

37. Què negociacions marquen els intents de Hitler i Mussolini de fer que Franco entrara en la guerra? LA ENTREVISTA ENTRE HITLER I FRANCO EN HENDAYA EL 23 D’OCTUBRE DE 1940. LA ENTREVISTA ENTRE FRANCO I MUSSOLINI EN BORDIGHERA EN FEBRER DE 1941

39. Quin era l’interes bàsic que els alemanys tenien per a que Espanya entrara en la guerra? Poder fer-se amb el control de Gibraltar, i d’aquesta manera impedir la comunicació de Gran Bretanya amb el seu imperi colonial. Els alemanys estaven preparant una operació per conquerir Gibraltar coneguda com operació Felix.

40. Perquè Franco i Hitler no van arribar a un acord i Espanya no va entrar en la guerra? Ramon Serrano Sunyer i els falangistes eren totalment partidaris. Franco a canvi de la seua col·laboració demanava ampliar el protectorat espanyol en el Nord d’Africa a costa dels dominis francesos i una massiva ajuda militar econòmica i militar d’Alemanya. Les pretensions de Franco van parèixer excessives a Hitler i sobretot xocaven amb les ambicions de Mussolini. Però el factor decisiu era la prudència. Franco pensava donar autorització quan quedara clar que Gran Bretanya sèrie vençuda per Alemanya i les Illes Britàniques ocupades.

41. Què grups aconsellaven a Franco no entrar en la Segona Guerra Mundial? Molts militars professionals feien vore a Franco que l’exèrcit espanyol després de la guerra civil no estava preparat per intervindre en la Guerra Mundial. Sectors monàrquics i de la gran burgesia financera amb relacions amb Gran Bretanya pensaven que no era bona idea decantar-se per Alemanya. Sectors catòlics rebutjaven l’actitud dels nazis cap el catòlics alemanys.

42. Que fet marca, la màxima col·laboració de Franco amb Alemanya? En juny de 1941 Alemanya envaeix la Unió Soviètica. Franco enviarà a Rússia la DivisiónAzul, un cos expedicionari de voluntaris, compost per uns 18000 homes, que a les ordres del General Muñoz Grandes volien contribuir a derrotar el comunisme. Combatrien en la zona de San Petersburg (Leningrado)

43. No obstant que fets faran a Franco abandonar definitivament la idea de participar en la guerra? La resistència de Gran Bretanya, que feia pensar en una guerra llarga i l’entrada d’Estats Units en el conflicteen desembre de 1941. Aquest canvi de postura queda reflectit en el cesasentde Ramón Serrano Sunyer com ministre d’Exteriors en Octubre de 1942. A finals de 1942 i començament de 1943 el russos comencen a avançar , mentre que els nord-americans desembarquen en el Nord D’Àfrica. El resultat serà que a finals de 1943 s’abandona la NO BEL·LIGERÀNCIA i es retorna a l' status de PAIS NEUTRAL I es retira a la DivisiónAzul del Front Rus. En canvi l’ajuda en aliments i minerals com el Wolframio a Alemanya continuarà fins el final de la Guerra.

44. EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS DEL FRANQUISME ENTRE 1945 I 1959

45. Què conseqüències podria haver tingut l’ajuda de Franco a les potències feixistes durant la Segona Guerra Mundial? La possibilitat que les potències democràtiques vencedores pressionaren o iniciaren una intervenció en Espanya per derrocar la dictadura. La possibilitat que les potències recolzaren una restauració de la monarquia Borbònica.

46. Què possibilitats va haver de haver reinstaurar una monarquia democràtica en 1945? En 1941 havia mort Alfons XIII i va transmetre els seus drets successoris al seu fill, Don Juan de Borbó. Al llarg de la Segona Guerra Mundial va haver contactes entre Don Juan i Franco. Era possible que el dictador acceptara una restauració de la monarquia a curt termini. Tanmateix Don Juan en 1945 va fer públic EL MANIFEST DE LAUSANA, on demanava la restauració de la Monarquia, de les llibertats, de la democràcia i del pluralisme polític. També va haver una pressió per part de militars monàrquics, per a que el dictador acceptara aquest canvi polític

47. Què conseqüències va tindre la publicació del Manifest de Lausana per part de Don Juan de Borbó? Franco no va voler abandonar el poder. Era totalment contrari al restabliment de la democràcia, perquè pensava que podrien refer-se les forces de lo que el considerava la Anti-Espanya: es a dir, el comunisme, el anticlericalisme, i el separatisme. En 1946, no obstant, va publicar la llei de Successió a la Jefatura de l’Estat que preveia la Restauració de la Monarquia, però solament a la mort del dictador. En 1948, es va acordar que el fill primogènit de Don Juan, es a dir, Don Joan Carles, vinguera a estudiar a Espanya per a rebre una educació d’acord amb els valors del franquisme. No obstant no va ser fins a 1969, quan Joan Carles va ser declarat Princep d’Espanya i legítim successor.

48. Què van fer finalment les potències occidentals vencedores en la Segona Guerra Mundial? La seua actitud va estar presidida per l’aplicació d’una doble moral: Es deien defensores de la democràcia i la llibertat i criticaren durament el Règim de Franco al que comparaven amb els derrocats règims totalitaris d’Alemanya i Itàlia. Però al mateix temps sabien que començava una nova era d’enfrontament amb la URSS, que dominava la meitat d’Europa. Per això van preferir a llarg termini mantindre una dictadura anticomunista, abans de permetre que una vegada reinstaurada una democràcia, pugera tornar a guanyar força el moviment obrer anticapitalista.

49. No obstant, què mesures es van prendre des de 1946 contra el Regim de Franco? Es va tancar la frontera francesa. Una nota tripartita entre Estats Units, França i Gran Bretanya establia: La impossibilitat de qualssevol associació amb Espanya mentre governa-se Franco. Però al mateix temps establia la no intervenció en els assumptes interns d’Espanya La ONU (Organització de les Nacions Unides) no va permetre la entrada d’Espanya. Tampoc es permetria el seu ingrés en qualssevol altre organisme internacional. Es recomanava la retirada dels ambaixadors estrangers. Com ha resposta en la PLAÇA D’ORIENT DE MADRID ES MANIFESTAREN 300000 PERSONES EN RECOLZAMENT DE FRANCO. EL RESULTAT ERA QUE EL RÈGIM DE FRANCO VA QUEDAR COMPLETAMENT AILLAT INTERNACIONALMENT

50. Què efectes econòmics van tindre la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i desprès el aïllament internacional sobre el nivell de vida de la població? Es calcula que en 1945 la renda per càpita dels espanyols era un terç de la de 1935. De fet la renda per càpita de 1936 no es va recuperar fins a 1954. La mortalitat infantil va pujar al 147 ‰. L’esperança de vida era de 47 anys per els homes i 53 per les dones. Es l’època de la fam i de les cartilles de racionament.

51. Com van poder superar gran part del països d’Europa Occidental aquesta situació de misèria causada en el seu cas per la Segona Guerra Mondial? Gràcies al’anomenatPLA MARSHALL, que suposava ajuda material i financera a gran escala i a fons perdut per part dels Estats Units als països d’Europa Occidental, per augmentar el nivell de vida, evitar el descontent i la influència dels partits socialistes i comunistes. Entre 1947 i 1948 la rivalitat entre EEUU i la URSS faria desenvolupar-se l’anomenada Guerra Freda. TANMATEIX ESPANYA VA QUEDAR EXCLOSA DE LES AJUDES DEL PLAN MARSHALL QUE ES VAN INICIAR EN 1947.

52. Què va fer el Règim franquista per a tractar de trencar el seu aïllament internacional? Accentuar la imatge catòlica del Règim, per dissimular la seua orientació feixista durant la Segona Guerra Mundial. En molt països europeus estaven arribant al poder partits Cristianodemòcrates. Com ja hem assenyalat aprovar reformes legislatives que tractaven de maquillar el regim dictatorial del Regim I sobretot fer propaganda del seu caràcter ANTICOMUNISTA.

53. Què fet explica aleshores, la ruptura de l'aïllament del règim franquista, ial mateix temps la supervivència de la dictadura? L’ESCLAT DE LA GUERRA FREDA ENTRE EL BLOC OCCIDENTAL CAPITALISTA LIDERAT PELS ESTATS UNITS I EL BLOC COMUNISTA LIDERAT PER LA URSS. EL GOVERN DELS ESTATS UNITS VA DECIDIR CONTROLAR UN PAÍS AMB UNA POSICIÓ ESTRATÈGICA EN EL MEDITERRANI COM ESPANYA SENSE FER RES PER ACAVAR AMBLA DICTADURA. AL CONTRARI LA DICTADURA AFOVORIA ELS INTERESOS DELS ESTATS UNITS, perquè la restauració d’una democràcia podria desestabilitzar de nou a Espanya si tornaven a resorgir les tensions que s’havien desenvolupat durant la Segona República.

54. Què fets marquen aquesta ruptura de l'aïllament internacional del Règim de Franco? La reobertura de la frontera francesa en 1948 En 1950 una resolució de la ONU, que permetia la tornada dels ambaixadors. Els primers en tornar van ser els de Estats Units i Gran Bretanya. La celebració en Espanya en 1952 d’un Congrés Eucarístic internacional i després en 1953 la signatura d’un NOU CONCORDAT amb el Vaticà. En 1953 la signatura d’un TRACTAT DE DEFENSA ENTRE ESPANYA I ELS ESTATS UNITS. En desembre de 1955 ESPANYA ERA ADMESA EN LA ONU En 1956, al igual que França s’iniciava el procés de descolonització del Marroc Més tard seria admesa en el FMI (Fons Monetari Internacional) en el Banc Mundial i en el GATT, actual Organització Mundial del Comerç

55. A què acords es va arribar en l’acord hispano-nordamericà de 1953 Espanya cedia una sèrie de bases militars als Estats Units: Rota (Base Naval en Càdis) Morón (Cadis) Torrejón d’Ardoz (Madrid) Zaragoza. A canvi Espanya rebria ajuda econòmica i financera per part dels Estats Units.

56. Visita del President DwightEisenower a Espanya en 1959.

57. LA POLÍTICA ECONÓMICA DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA

58. Què sistema econòmic va existir en Espanya durant la dictadura franquista? El sistema econòmic va ser el capitalista, basat en l’existència de la propietat privada i per tant diferents classes socials. De fet el colp d’Estat del 18 de juliol de 1936 s’havia realitzat per evitar una presumpta revolució socialista que haguera tingut com a conseqüència la eliminació de la propietat privada. Durant la dictadura de Franco els grans terratinents van conservar les seues terres, els industrials les seues fàbriques i els financers els seus bancs.

59. Com es coneix també l’economia capitalista? Es coneix també com economia de mercat, basada en la llei de la oferta i la demanda. L’ economia de mercat va lligada a la ideologia del liberalisme econòmic segons la qual el Estat no té que intervindre en l’economia. La iniciativa de crear empreses es dels individus o empresaris privats. En aquesta economia de mercat el preu dels béns i servicis queda determinat per la llei de l’oferta i la demanda. El liberalisme econòmic també era partidari de una política comercial lliurecanvista i no proteccionista

60. Tanmateix que polítiques econòmiques s’aplicarien durant el franquisme? Entre 1939 i 1959 el franquisme es va apartar de una política econòmica liberal, perquè va decidir que el Estat intervindria en la creació d’empreses, regularia els preus sense deixar funcionar la llei de la oferta i la demanda i faria pràcticament impossible el comerç amb l’exterior. Aquestes idees d’intervenció de l’Estat en l’economia procedien de la ideologia feixista. En canvi des de 1959 fins a 1975 el regim de Franco va a poc a poc a liberalitzar l’economia, tornant a l'ortodòxia econòmica pròpia del capitalisme. Aquest canvi va propiciar un gran creixement econòmic en Espanya sobretot en la dècada de 1960.

61. LA POLÍTICA ECONÒMICA ENTRE 1939-1959 L’AUTARQUIA ECONÒMICA

62. Què característiques va tindre la política econòmica entre 1939-1959? El intent de desenvolupar una política econòmica AUTÀRQUICA. La AUTARQUIA és el intent pel qual un Estat tracta de produir tots els productes que necessita, per a no dependre de l’exterior. Aquesta política econòmica autàrquica havia sigut practicada per la Itàlia feixista i l'Alemanya Nazi.

63. Què raons expliquen el intent de desenvolupar una política econòmica autàrquica? El predomini de les idees dels falangistes en aquesta primera etapa del franquisme, que propugnaven una política econòmica nacionalista i de substitució d’importacions. A l’aïllament internacional del Règim de Franco al acabar la Segona Guerra Mundial.

64. Què mesures va prendre el govern per tractar de fer possible aquesta autarquia econòmica? Un intent d’augmentar la producció agrària, es a dir d’ aliments per a satisfer les necessitats de tota la població sense tindre que recórrer a importar. La intervenció de l’Estat per crear empreses industrials en sectors estratègics de l’economia. Es a dir el Estat crearia empreses públiques. L’establiment d’un rigorós control del comerç exterior En la total prohibició de la instal·lació d’empreses multinacionals estrangeres.

65. Quina era la situació d’Espanya en la postguerra en el terreny de la producció d’aliments? L’agricultura i la ramaderia havien patit els efectes de la guerra i es va tardar en tornar a la normalitat. A més els sistemes de cultiu eren encara molt arcaics. No s’utilitzava maquinaria i adobs i la productivitat era molt baixa. Com a conseqüència la producció d’aliments era insuficient i fins la dècada de 1950 la població espanyola va patir fam.

66. Què mesures va prendre el govern per garantir l’abastiment de la població i estimular la producció agrària? Es va implantar un sistema de CARTILLES DE RACIONAMENT, que suposava que l’accés als productes bàsics alimentaris quedava regulat i controlatper l’Estat. Els preus dels aliments no seguien la llei de l’oferta i la demanda sinó que estaven fixatsper l’Estat. Aquesta mesura va a estar en vigor fins 1952 Es va crear un Servei Nacional Del Blat amb dos objectius: Estimular la producció agrària. Controlar les compres de blat i altres productes agraris a els agricultors.

67. Què conseqüències va tindre l’aplicació d’aquesta política de control de la producció i els preus per part del govern? Va provocar l’aparició del MERCAT NEGRE o com també va passar a ser conegut com l’ESTRAPERLO. El Mercat Negre es va generar perquè: Molts agricultors amagaven part de la seua producció per a no vendre-la als preus fixats pel govern. Molta gent amb poder adquisitiu estava disposada a pagar més per productes que no podien adquirir per la via legal de les Cartilles de Racionament. En la major part dels casos el mercat negre era controlat per polítics del Règim, que van fer grans fortunes, generalitzant la corrupció.

68. Què estratègia va seguir el govern en el terreny de la industria? Es va desenvolupar una política nacionalista o de substitució d’importacions. L’Estat assumiria la creació d’empreses en sectors industrials on la iniciativa privada espanyola no havia sigut capaç amb anterioritat de fer-ho de manera autònoma, per exemple en el sector de l’automòbil. L’organisme estatal que impulsaria la creació d’aquestes empreses seria el INI (INSTITUT NACIONAL DE INDÚSTRIA) creat en l’any 1941.

69. Quines van ser les actuacions més destacades del INI? Va crear empreses en el sector de l’automòbil com SEAT o PEGASO Va construir moltes drassanes. Va fomentar la siderúrgia que es va nacionalitzar. A més de els Alts Forns de Vizcaya es va crear ENSIDESA en Astúries o els Alts Forns del Mediterrani en Sagunt. La major part de les empreses mineres es van integrar en una empresa estatal (HUNOSA) Es van crear grans companyies per a generar electricitat com IBERDROLA I ENDESA. Es van nacionalitzar els ferrocarrils que es van integrar en la empresa RENFE. ES va crear una companyia Aérea: IBERIA. CAMPSA I TELEFÒNICA s’integrarien en aquest sector estatal o públic

70. Com es va finançar la creació de la major part d’aquestes indústries? L’Estat va tindre que augmentar les seues despeses i va recórrer al dèficit públic, es a dir, a gastar més del que ingressava per impostos. Com a conseqüència va augmentar el deute públic. També va emetre paper moneda. El resultat va ser un augment molt important de la inflació.

71. Què característiques va tindreel comerç exterior espanyol en aquest període? La política mantinguda pel govern era molt proteccionista. Aquesta política proteccionista suposava: Què l’Estat tenia que donar una autorització prèvia o llicència per permetre exportacions i sobretot importacions. El aranzel sobre les importacions era molt elevat. El sistema monetari era de canvis múltiples. A més les empreses estrangeres multinacionals no podien instal·lar-se en Espanya.

72. Què conseqüències econòmiques va tindre l’aplicació d’aquesta política industrial i comercial? A finals de la dècada de 1950 la situació de l’economia espanyola era molt greu, perquè: El creixement econòmic era feble. La inflació era molt elevada. El deute públic era molt gran i el Estat pràcticament no podia fer front al pagament dels interessos. El comerç exterior era molt deficitari, perquè només s’exportaven productes agraris com la taronja. En canvi no es podia prescindir de la importació de productes energètics. El dèficit comercial era molt gran i les reserves de divises pràcticament s’havien esgotat.

73. Davant d’aquesta situació que va fer el Règim de Franco? Des de 1953, amb la firma dels Tractats de Defensa amb els Estats Units, el govern espanyol va començar a rebre ajudes financeres i préstecs i a finals de la dècada dels 50 es va integrar en el FMI En aquesta conjuntura els governs estrangers, sobretot el nord-americà i el Fons Monetari Internacional van condicionar l’ajuda (el rescat de l’economia espanyola de la fallida) a un canvi en el tipus de política econòmica. En 1957 Franco va canviar el govern i va situar al front dels ministeris econòmics a tècnics o tecnòcrates que van canviar l’orientació econòmica mantinguda fins aleshores.

74. Quins van ser els responsables del canvi de política econòmica? Els anomenats TECNÒCRATES, que eren en la seua major part membres de l’OPUS DEI. Reben el qualificatiu de tecnòcrates, perquè les seues idees responien a les idees ortodoxes que s’aplicaven en el món capitalista. Ja no es deixaven influir pels ideals falangistes. Entre els tecnòcrates que seran responsables del canvi de política econòmica estan LaureanoLòpez Rodó, Alberto Ullastres, i Mariano Navarro Rubio

75. LA LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA I EL DESARROLLISME EN ESPANYA. (1959-1975)

76. Què política van aplicar en Espanya els Tecnòcrates? La primera mesura va consistir en un PLA D’AJUST ECONÒMIC, conegut com PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959. LA LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

77. En que va consistir el PLA D'ESTABILITZACIÓ DE 1959? En un fort retall de les despeses públiques amb l’objectiu de reduir el dèficit públic i el deute de l’Estat. En la devaluació de la peseta, per a fer més competitius els productes espanyols en l'estranger.

78. Què mesures liberalitzadores de l’economia van acompanyar al Pla d'Estabilització? El permís per a que empreses estrangeres multinacionals pugueren instal·lar-se en Espanya. En la supressió de l’autorització per part de l’Estat de fer importacions, encara que els aranzels van continuar sent elevats.

79. Què va passar quan el govern va permetre la instal·lació de multinacionals estrangeres en Espanya? La inversió estrangera en Espanya va augmentar d’una manera molt important perquè es podien obtindre molts beneficis: En Espanya els salaris eren molt més baixos que en la resta d’Europa. En Espanya pràcticament no hi havia conflictivitat laboral, perquè havia una dictadura que impedia les vagues. Les empreses podien obtindre grans beneficis venent els seus productes en Espanya o els propers països europeus. Entre les empreses que es van instal·lar en Espanya, destaquen empreses del sector de l’automòbil, alimentí cies o químiques.

80. Què va passar amb les indústries espanyoles? Les empreses de l’INI van començar a tindre beneficis i es van consolidar, ja que algunes actuaven com a monopolis (CAMPSA, TELEFÓNICA) Les indústries espanyoles de caràcter privat tradicional de sectors com el tèxtil o el de transformats metàl·lics de Catalunya o el País Basc també van créixer de manera molt important. Van aparèixer inclús noves indústries en el sector dels electrodomèstics.

81. Què conseqüències va tindre aquest creixement industrial? Les fàbriques es van consolidar en els nuclis industrials principals (Catalunya, País Basc, Madrid, València). Aquestes demanaven ma d’obra. Per tant gran part dels llauradors de les zones mes rurals i endarrerides van començar a emigrar a les ciutats d’altres zones de l’Estat. Es calcula que en la dècada dels 60 uns tres milions d’espanyols van abandonar el camp i es van instal·lar en ciutats. Una altra conseqüència es que aquesta població necessitava habitatges i servicis. El sector de la construcció va conèixer un boom en la dècada dels anys 60

82. Què tipus de política industrial van desenvolupar els govern espanyols en la dècada del 60? La intervenció de l’Estat en l’economia es va limitar a el intent de fer que el desenvolupament industrial es generalitzarà a altres zones. Per això va elaborar els anomenats PLANS DE DESENVOLUPAMENT, que preveien la creació del POLS DE DESENVOLUPAMENT en ciutats de Galicia, Andalusia, Castella i Lleó, Aragó. L’Estat donaria subvencions, avantatges fiscals i altres incentius a les empreses que s’instal·laren en aquestes zones. En total va haver tres plans de desenvolupament des de 1963 fins a 1975. El seu principal impulsor va ser LOPEZ RODÓ.

83. Què altres factors van contribuir al creixement econòmic en la dècada de 1960? La emigració de més d’un milió d’espanyols a diversos països europeus, degut a la demanda de ma d’obra que hi havia en països com Alemanya, França, Suïssa, etc. Aquests emigrants van enviar moltes remeses de divises amb les quals es van finançar molts negocis. L’augment del poder adquisitiu dels treballadors europeus i la concessió d’un mes de vacacions pagades van fer que molts triaren Espanya com lloc d’estada en l’estiu buscant sol i platja. Per tant en les zones costaneres del Mediterrani, Canàries i Balears es va produir un gran creixement del turisme. Els turistes deixaven en Espanya un gran nombre de divises.

84. Què repercussions va tindre el creixement econòmic en l’agricultura? L’emigració massiva de llauradors a les ciutats va fer que els salaris agraris pujaren. Per això els propietaris agraris van tindre que invertir en maquinaria. Les activitats agràries (agricultura i ramaderia) van deixar de ser d’autoconsum i es va transformar en comercials. Els productes es van destinar als mercats urbans. Va haver cada vegada major demanda de productes ramaders com la carn i els ous. Els llauradors van invertir en maquinaria, adobs, insecticides i altres productes subministrats per la indústria, raó per la qual va augmentar la producció i la productivitat. Aquest augment de la producció es va donar al mateix temps que es reduïa la població activa en el sector primari.

85. Què va passar amb el sector terciari? A banda del gran creixement del turisme, es van desenvolupar altres sectors com la banca, els segurs, el comerç, el transport, l’ensenyament, o la sanitat. Per tant cada vegada MÉSproporció de població espanyola treballava i vivia en ciutats

86. Què conseqüències socials va tindre aquest gran creixement econòmic? Els treballadors van augmentar el seu poder adquisitiu, i van gaudir de cases amb electrodomèstics i inclús va generalitzar-se l’ús del cotxe. La misèria va començar a desaparèixer i la major part de la població espanyola es va començar a integrar en lo que anomenem classes mitjanes. Aquestes classes mitjanes cada vegada tenien més cultura, volien més llibertat, adoptaven les modes europees i molt prompte voldrien gaudir de les llibertats i de la democràcia com en altres països europeus.

87. En aquest context de modernització que lleis van promulgar la Dictadura per tractar d’adaptar-se a les noves demandes socials? Llei de Convenis Col·lectius (1958) que donava més drets als treballadors a l’hora d’establir les seues condicions de treball. La Llei de Premsa de 1966, elaborada pel Ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, que suprimia la censura prèvia, encara que mantenia les sancions i els tancaments de diaris que divulgaren noticies en contra del Règim. La Llei de Llibertat Religiosa de 1967, que introduïa la llibertat de consciència. La Llei General d’Educació de 1970 que feia de l’educació un dret i un deure per a tota la població espanyola

88. Significaven aquestes lleis que Franco estava disposat a acceptar una transició a la democràcia? NO L’OBJECTIU DE FRANCO i dels seus seguidors serà la supervivència del Règim, inclús després de la mort de Franco. Per tant es tractava de canviar algunes coses, per a que tot continuara igual.