3. Quan es va produir la proclamació de Joan Carles com a Rei d’Espanya? El 22 de novembre de 1975, amb el nom de Joan Carles I, assumia el tron d’Espanya. El seu propòsit era permetre una transició de la dictadura a la Democràcia, establint una monarquia parlamentària democràtica, que garantira la llibertat i el drets individuals homologant Espanya amb els països europeus del seu entorn. En el seu discurs de presa de possessió davant les Corts va manifestar la seua voluntat de ser Rei de tots els espanyols.
4. Tanmateix que dificultats presentava aquest propòsit de Joan Carles? Els partidaris del manteniment de la dictadura, el grup que a finals del franquisme havia rebut el nom del búnquer gaudia encara de gran poder perquè: Controlaven la major part de les institucions de l’Estat. Encara que era un grup no molt nombrós, si que comptava amb el suport de l’Exèrcit. L’exèrcit estava dirigit en aquests moments per Generals que havien participat en la Guerra Civil o s’havien format en el principis del franquisme, entre els quals destacava la defensa de la unitat de la pàtria i l’anticomunisme. Per tant encara que el búnquer no era un grup molt nombrós comptava amb el control del “poders fàctics”, l’exèrcit i les forces de seguretat de l’Estat que podien donar un colp d’Estat i iniciar un procés d’ involució política.
5. En aquest context que estratègia va seguir Joan Carles? Joan Carles va optar per la prudència i per això va mantindre com a cap del Govern a Carlos Arias Navarro. Però havia aconseguit el nomenament del seu principal assessor, i home de confiança TorcuatoFernandez de Miranda com a President de les Corts. A més van formar part del Govern d’Arias algunes personalitats reformistes com Garrigues, Areilza o Fraga Iribarne.
6. Què va caracteritzar l’etapa de govern de Carlos Arias Navarro? La contradicció entre els desitjos del President del Govern de mantindre les institucions del franquisme i els intents d’aprovar algunes reformes per part dels ministres més reformistes. Entre les reformes aprovades destacaven: Una nova Llei de Reunió. Una nova Llei d’Associacions que no permetia la legalització de tots els partits polítics, perquè el Codi Penal ho impedia.
7. Què problemes afectaren a Espanya en aquest període crucial? Un augment de la conflictivitat laboral, i de les protestes, causades per motius econòmics (crisis econòmica internacional) i per motius polítics. Per exemple en març de 1976 una vaga general en Vitòria va provocar sis morts per la repressió de la polícia. L’actuació dels grups radicals que utilitzaven el terrorisme com arma de lluita. És el cas d’ETA, GRAPO o el FRAP. L’aparició de grups paramilitars d’extrema dreta que s’enfrontaven als obrers, estudiants, i ciutadans que reclamaven llibertat. Els successos de Montejurra, conflicte que va consistiren un enfrontament entre dos grups carlins durant la concentració que es va dura a terme en aquesta localitat navarra. (maig de 1976)
8. Quina va ser l’actitud de l’oposició política davant la política del Govern Arias? L’oposició política va començar a perdre confiança en Joan Carles i en la possibilitat d’una monarquia democràtica. Davant del repte d’aconseguir implantar un règim democràtic es va produir la unificació de totes les forces opositores en una única organització: COORDINACIÓ DEMOCRÀTICA. (Març de 1976) Es a dir que La Junta Democràtica, la Plataforma de Convergència Democràtica i també els partits que integraven l’Assemblea de Catalunya es van integrar per augmentar l’eficaciá de la seua actuació. Popularment serà coneguda com la PLATAJUNTA.
9. Quines eren les reivindicacions de Coordinació Democràtica? La seua estratègia es basava en l’anomenada ruptura democràtica. Això significava que es renunciava a organitzar qualsevol acte revolucionari però es demanava un trencament radical amb el passat reivindicant: LA CELEBRACIÓ D’ELECCIONS LLIURES PER SUFRAGI UNIVERSAL, PER REUNIR UNES CORTS CONSTITUENTS, QUE EXPRESSANT LA VOLUNTAD DEL POBLE, PERMETERAN RESTABLIR UN SISTEMA POLÍTIC DEMOCRÀTIC.
10. A què conclusions van arribar Joan Carles i els seus principals assessors? Joan Carles i els seus assessor van arribar a la conclusió que el Rei al confiar en Arias, havia perdut la iniciativa política. Les contradiccions del govern feien que es puguera parlar de l’existència d’un buit de poder. Per tant si es volia avançar cap a la democràcia i convèncer a l’oposició de la voluntat reial de impulsar una transició per part de la Corona era precís comptar amb un Cap del Govern convençut de la necessitat del canvi de règim polític.
11. Com va aconseguir Joan Carles la dimissió d’Arias Navarro? Va fer declaracions a mitjans de comunicació estrangers en les quals manifestava el seu descontent amb Arias. El Rei va fer un viatge als Estats Units i va tindre l’honor de fer un discurs en el Congrés dels Estats Units afirmant que en Espanya s’establiria una democràcia plena. El mateix fet de la invitació a fer un discurs davant d’aquesta Càmera dels representants dels Estats Units era un aval per a Joan Carles. Un dictador mai haguera sigut invitat a fer un discurs davant dels representants del poble americà. El 30 de juny de 1976 ARIAS NAVARRO PRESENTAVA LA SEUA DIMISIÓ.
12. Qui va ser elegit per Joan Carles per IMPULSAR LA TRANSICÍÓ A LA DEMOCRÀCIA? El elegit va ser un polític en certa manera desconegut: ADOLFO SUÁREZ. El seu nomenament no va tranquil·litzar a tota l’oposició perquè Suàrez tenia un passat franquista: havia sigut Secretari General del Moviment. El Rei tenia que elegir entre tres candidats proposats pel Consejo del Reino, dominat encara per franquistes Però era un home jove, de la generació de Joan Carles, amb idees renovadores i amb qualitats per tractar de controlar als membres del búnquer i amb capacitat de diàleg per atraure a l’oposició política.
13. Què mesura va prendre el govern d’Adolfo Suarez per permetre la transició a la Democràcia? Va elaborar una LLEI PER A LA REFORMA POLÍTICA que preveia: La convocatòria d’unes noves Corts de caràcter bicameral,(Congrés dels Diputats i Senat) elegides per sufragi universal. El problema per a Suarez es que aquesta Llei tenia que ser aprovada per les Corts franquistes. Es a dir, que eren el franquistes els que tenien que aprovar una llei que probablement desembocaria en el final de les institucions franquistes.
14. Perquè les Corts franquistes van aprovar la Llei de Reforma Política? En gran mesura es va deure a la labor desenvolupada per TorcuatoFernandez de Miranda i Suarez que van prometre diferents càrrecs en el nou sistema polític als anticsprocuradors i que en qualsevol cas no es legalitzaria el Partit Comunista. Les Corts aprovaren la Llei per a la Reforma Política. Després aquesta va ser sotmesa a Referèndum i aprovada per un 81 % del vots. La participació en el referèndum va ser molt gran perquè l’abstenció va ser només d’un 31 %. (desembre de 1976)
15. Quins eren els següents passos que es deurien de donar per consolidar la Transició a la democràcia? El objectiu era convocar eleccions generals a les Corts. Per a que els ciutadans pugueren elegir als representants d’acord amb la seua ideologia política era precís restablir la total llibertat d’associació i per tan la LEGALITZACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS. La concessió d’una nova i amplia AMNISTIA.
16. Com es va desenvolupar el procés de legalització dels Partits Polítics. Per un decret del govern de febrer de 1977 es legalitzava qualsevol partit polític, només amb la sol·licitud presentada en el Ministeri de l’Interior. Si es trobava alguna possible il·legalitat tindria que resoldre el Tribunal Suprem. Tots els partits polítics van ser legalitzats de forma automàtica, excepte el PCE. El seu cas va ser revisat pel Tribunal Suprem, però el Tribunal no va trobar cap motiu per mantindre la il·legalització. El PCE va ser legalitzatel 9 d’abril de 1977. LA LEGALITZACIÓ DEL PCE VA PROVOCAR UN GRAN MALESTAR EN L’EXÈRCIT I ES VA PENSAR PER UN MOMENT QUE ES PODRIA PRODUIR UN COLP D’ESTAT, PERÒ FINALMENT AQUESTA AMENAÇA NO ES VA MATERIALITZAR
17. Què altres reformes es van dur a terme per consolidar el Canvi de Règim? Es va garantir el Dret de Vaga i el Dret d’associació sindical. Es van convocar eleccions a Corts Constituents per al 15 de juny de 1977.
18. Què problemes podrien haver paralitzat el procés de reformes? El terrorisme. Per exemple el Grapo va segrestar al President del Consell d’Estat.(Antonio Maria de Oriol i Urquijo) Assassinat per part de grups d’ultradreta de 4 advocats laboralistes vinculats al PCE (24 de gener de 1977). Es tractava d’una provocació per tractar de desencadenaruna reacció violenta dels comunistes i evitar d’aquesta manera la seua legalització.
19. Què partits polítics anaven a participar en aquest procés electoral? Van ser legalitzats una gran quantitat de Partits Polítics, però els que després de les eleccions tindrien més importància serien els següents: DRETA: ALIANZA POPULAR. Liderat per MANUEL FRAGA CENTRE: UCD (UNIÓ DE CENTRE DEMOCRÀTIC) ESQUERRA: PSOE, dirigit per FELIPE GONZALEZ I ALFONSO GUERRA PCE , dirigit per SANTIAGO CARRILLO NACIONALISTES: CONVERGENCIA I UNIÓ en Catalunya, liderat per JORDI PUJOL PNV, liderat per Carlos Garaicoetxea i Xavier Arzalluz
20. Què era la UCD? Va ser un partit polític creat en torn a la figura d’Adolfo Suarez i que es presentava com un partit moderat. La seua característica era la heterogeneïtat perquè en el partit s’integraven grups de diferents ideologies: Liberals Democrata-cristians Social-democrates
21. Quin va ser el resultat de les eleccions? El partit guanyador va ser la UCD d’Adolfo Suarez amb 165 diputats El següent partit en importància era el PSOE amb 116 El seguia el PCE-PSUC amb 20 diputats L’Aliança Popular de Manuel Fraga només obtenia 16 diputats Convergència i Unió obtenia 13 PNV obtenia 8
22. Què conseqüències es podien extraure del resultat d’aquestes eleccions? Què la major part de la societat espanyola votava a partits que es caracteritzaven per la moderació dels seus plantejaments com la UCD i el PSOE, fugint dels extrems. El PCE i Alianza Popular es convertien en partits amb poca força parlamentaria. En el País Basc i Catalunya es constatava la força del nacionalisme. Els partits extremistes de dretes i esquerres no obtenien representació parlamentària Per exemple el Partit que va aglutinar a la ultradreta FuerzaNueva de BlasPiñar no va tindre ningú representant.
23. Què suposava que la major part de la societat espanyola haguera optat per la moderació? Què existia un esperit de reconciliació nacional que conduïa asuperar la fractura que en el passat havia provocat la guerra civil. La reconciliació va suposar que l’actuació dels polítics estiguera presidida pel diàleg, la búsqueda d’acords i el CONSENS. Aquest consens va ser possible perquè ningú va tractar d’imposar les seues idees, es va renunciar a part dels propis ideals i d’aquesta manera es va arribar a UN GRAN ACORD PER A GARANTIR LA CONVIVÈNCIA EN PAU, DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT QUE ES VA PLASMAR EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978.
24. Qui va formar govern després de celebrades aquestes eleccions? Es va formar un nou govern presidit per Adolfo Suarez, ja que la UCD havia obtingut la majoria Parlamentaria. Entre els objectius del govern van estar: El intent de donar satisfacció a les reivindicacions dels nacionalistes bascs i catalans. El intent d’arribar a un acord entre partits polítics i sindicats per fer front a la crisis econòmica que s’havia generalitzat des de 1973 El impuls per elaborar la Constitució.
25. Com es va donar satisfacció als nacionalistes bascs, catalans i gallecs? Abans de terminar el debat sobre l’aprovació de la Constitució es va decidir donar un règim de PREAUTONOMIA a Catalunya, País Basc i Galicia, denominades comunitats històriques perquè ja havien gaudit d’Estatus d’Autonomia durant la Segona República. En Catalunya la Generalitat es va restablir en setembre de 1977, dirigida per Josep Tarradellas. En el País Basc i Galicia es van restablir governs autònoms a començament de 1978.
26. A què acords es va arribar en el terreny econòmic per tractar de fer front a la crisis? Als anomenats PACTES DE LA MONCLOA, impulsats pel Ministre d’Economia Enrique Fuentes Quintana Es van signar en Octubre de 1977 i van suposar un gran acord entre tots els partits polítics i sindicats per prendre mesures i fer sacrificis per tractar de restablir el creiximent econòmic. Els dos problemes més importants que es tractava de controlar era reduir la inflació i l’augment de la taxa d’atur.
27. Quines són les mesures més destacades que es van prendreen els anomenats PACTES DE LA MONCLOA de 1977? Mesures monetàries com la devaluació de la pesseta. Mesures fiscals, ambl’aprovació de nous impostos com el Impost sobre el Patrimoni i el Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Acords per reduir la pujada dels salaris dels treballadors, a canvi d’augmentar la cobertura del segur d’atur. Un nou sistema de relacions laborals per regular les contractacions i l’acomiadament dels treballadors.
28. Quan de temps va tardar en elaborar-se i aprovar-se el projecte de Constitució? El treballs per elaborar la Constitució van començar en juliol de 1977. Una ponència o grup de 7 persones van ser els encarregats d’elaborar el anteprojecte de Constitució, per això van ser coneguts com els pares de la Constitució. Després el anteprojecte va ser presentat al Ple de Congrés on es van celebrar discussions al voltant de la redacció definitiva de cada article, i lo mateix es va fer en el Senat. Finalment la Constitució de 1978, fruit d’un gran acord o consens va ser aprovada per les Corts i sotmesa a referèndum del poble espanyol.
29. Què característiques té la Constitució de 1978? Estableix el principi de la Sobirania Nacional. Estableix com a sistema polític LA MONARQUIA PARLAMENTARIA. Establia una AMPLIA DECLARACIÓ DE DRETS. Estableix la llibertat religiosa i de culte i la NO CONFESIONALITAT DE L’ESTAT AMB LA SEPARACIÓ D’ESGLÈSIA I ESTAT (no obstant l’Estat s’encarregaria del sosteniment econòmic de l’Esglèsia Catòlica) Estableix el principi de la divisió de poders segon el qual: El poder legislatiu el té el Parlament o Corts Generals. El poder executiu el té el govern. La Corona no té cap poder efectiu. Només es una institució simbòlica. Existeix un poder judicial independent. En el cim d’aquest poder es troba el Tribunal Constitucional que es un Tribunal que garanteix que cap llei puga contradir els principis constitucionals.
30. Què característiques tindrien les Corts? Les Corts serien Bicamerals: CONGRÉS DELS DIPUTATS.- format per 350 diputats elegits entre les diferents províncies en proporció a la seua població. SENAT (4 senadors per província amb independència de la seua població, + 1 senador més per ser comunitat autònoma+ 1 senador més per cada milió d’habitants de la Comunitat Autònoma)
31. Quina seria l’organització territorial de l’Estat? La constitució afirma que Espanya ésuna nació única i indivisible però al mateix temps reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. El títol VIII de la Constitució regula com les regions i nacionalitats poden transformar-se en Comunitats Autònomes.
32. Perquè es va optar per permetre l’autonomia i la descentralització de l’Estat? Aquesta configuració territorial de l’Estat responia a l’existència de Comunitats amb una personalitat pròpia molt marcada on en el passat i en el present les forces polítiques nacionalistes eren les més representatives. Podrien considerar-se com nacionalitats i es caracteritzaven entre altres coses per una cultura i llengua pròpies. Era el cas de Catalunya, País Basc i Galicia. D’aquesta manera segons el major o menor grau de desig de gaudir d’un sistema autonòmic s’establien diverses formules per crear Comunitats autònomes.
33. Què vies es van establir per accedir a l’autonomia? Es van establir dos vies: La prevista en el articles 151 de la Constitució, que permetia d’una banda el accés immediat a l’Autonomia i d’altra a l’assumpció de totes les competències que la Constitució permetia assumir a les Comunitats Autònomes. La prevista en el article 143 de la Constitució, que seria aplicable a Comunitats amb un desig d’autonomia menys accentuat.
34. A què Comunitats Autònomes seria d’aplicació l’article 151 de la Constitució. Es reconeixia a les Comunitats de Catalunya, el País Basc i Galicia la seua condició de “Comunitats Històriques”, perquè ja en el passat en el període de la Segona República i la Guerra Civil havien gaudit d’Estatuts d’Autonomia. Per tant la seua voluntat quedava de manifest per motius històrics. Existia un cas particular, Navarra, que havia conservat inclús durant el franquisme un regim foral amb un cert grau d’autonomia. Aquesta es conservava i podia aprofondir-se als nivells que permetia la Constitució. Aixó es faria amb una llei d’Amillorament del Fur Navarrès. Finalment les Comunitats Autònomes, que comptaren amb el suport de totes les diputacions i un acord de 3/4 parts dels ajuntaments que representaren a més del 50 % de la població .La decisió tenia que ser a més ratificada en referèndum. Va ser el cas d’Andalusia
35. A què Comunitats Autònomes seria d’aplicació l’article 143 de la Constitució? A la resta de Comunitats Autònomes. Per convertir-se en Comunitats Autònomes seria necessària la iniciativa de totes les diputacions i de 2/3 parts dels Ajuntaments que representaren el 50 % de la població.
36. Quan va ser aprovada aquesta Constitució? La Constitució va ser definitivament aprovada per les Corts el 6 de Novembre de 1978 i ratificada en referèndum pel poble espanyol el 6 de desembre de 1978. Seria sancionada pel Rei i publicada a finals de desembre. La Constitució seria aprovada per una amplia majoria de vots. Només en el País Basc, va guanyar l’abstenció degut a la postura del PNV
37. Després d’aprovada la Constitució quan de temps va tardar en configurar-se l’actual Estat de les Autonomies? En 1979 van ser aprovats el Estatut català i el basc. Des de 1980 fina a 1982 accederien a l’autonomia la resta de Comunitats. En total es van constituir 17 Comunitats Autònomes. Cada autonomia gaudiria d’un Estatut d’Autonomia que regularia les funcions del govern i del Parlament autonòmics i les competències que podrien ser assumides per la Comunitat Autònoma.
38. Què decisió va prendre el govern d’Adolfo Suarez una vegada aprovada la Constitució? Va decidir dissoldre les Corts Constituents i convocar noves eleccions generals per a març de 1979.
39. Què resultats es van produir en les eleccions de març de 1979? El partit guanyador va tornar a ser la UCD d’Adolfo Suarez amb 168 vots. El segon partit majoritari era el PSOE amb 121 diputats El PCE obtenia 23. Alianza Popular el seguia en vots. El PNV i Convergència i Unió seguien sent els Partits Majoritaris en Euskadi i Catalunya. A més entrava en el Parlament HerriBatasuna amb tres diputats representat del sector radical del nacionalisme basc. També l’ultradreta tenia representació. El Partit FuerzaNueva de BlasPiñar va obtindre un diputat.
40. Què altres eleccions importants es van celebrar en 1979? En abril de 1979 es van celebrar eleccions municipals per l’elecció d’ajuntaments democràtics. També la UCD, seguida del PSOE van obtindre una majoria de vots. No obstant en Madrid l’alcaldia va ser pel PSOE. El alcalde de Madrid va ser Enrique TiernoGalvan.
41. Quan de temps es prolongaria el nou govern d’Adolfo Suarez? El nou govern d’Adolfo Suarez es prolongaria fins el 29 de gener de 1981.
42. Què problemes va tindre que afrontar Adolfo Suarez en la seua nova etapa de govern? Va tindre que fer front a una crisis econòmica que s’agreujava cada vegada més i que conduïa a un augment molt important de l’atur. El nombre de vagues i de protestes socials continuava sent molt elevat Les accions terroristes d’ETA sobretot contra membres de l’Exèrcit es van fer cada vegada més nombroses. En 1979 van haver 77 morts i en 1980 van haver 95 morts La UCD no tenia majoria absoluta i el líder de l’oposició Felipe Gonzalez, criticava al govern de forma cada vegada més dura. En maig de 1980 va presentar una MOCIÓ DE CENSURA CONTRA EL GOVERN. Dins de la UCD, partit format per membres de diferents corrents ideològiques (cristiano-democrates, liberals i social demòcrates) van començar a haver tensions. Suàrez es va sentir aillat i sense el recolzament suficient.
43. Què conseqüències va tindre aquesta situació política? Suarez que havia actuat amb valor i inclús amb temeritat impulsant la transició a la democràcia, va començar a actuar inhibint-se dels principals problemes. Aquesta situació va fer que començarà a pensar-se en la possibilitat de crear un govern de concentració entre totes les forces polítiques i que fora un militar qui ho encapçalara. A més els serveis de Seguretat de l’Estat sospitaven que s’estaven preparant conspiracions militars per part dels sectors mes ultradretans de l’exercit.
44. Què va fer Suarez en aquest context? Va pensar que havia deixat de tindre la confiança del Rei i del seu partit i per tant va presentar la seua dimissió el 29 de gener de 1981
45. Qui va ser elegit per a substituir a Adolfo Suarez? Un altre membre de la UCD, Leopoldo Calvo Sotelo. La sessió per a la investidura o nomenament del nou President tindria lloc el 23 de febrer de 1981.
46. Què va passar durant la sessió d’investidura del nou president? Va haver un intent de colp d’Estat materialitzat per un sector de l’Exèrcit. Entre els seus protagonistes principals destaquen: El General Armada, antic secretaride la Casa Real que s’havia oferit al Rei en diverses ocasions per formar un govern de concentració per resoldre els problemes del país. El Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina, que ja havia protagonitzat altres intents de colp d’Estat i que va ocupar amb un grup de Guàrdies Civils el Congrés dels Diputats on també estava el govern. El capità General de València, Milans del Bosch que va declarar l’Estat de guerra en València i la ciutat va ser ocupada per les tropes.
47. Què factors expliquen el fracàs del Colp d’Estat? El pla del Conspiradors era afirmar que actuaven en nom de Joan Carles. Però el Rei va actuar ràpidament, apareguent en televisió eixa nit i declarant el seu recolzament incondicional al sistema democràtic. Un altre factor va ser que els sublevats no van poder fer-se amb el control de la principal unitat militar de l’exèrcit espanyol, situada en Madrid la divisió cuirassada Brunete. En aquestes condicions Milans del Bosch va retirar les seus tropes de València i Tejero abandonava el Congrés dels diputats al migdia del 24 de febrer.
48. Què etapa política es va obrir després d’aquest intent de colp d’Estat? Es va formar com estava previst un nou govern de la UCD presidit per LEOPOLDO CALVO SOTELO que va sobreviure fins a finals de 1982. Entre les mesures més destacades que es van prendre durant el seu mandat destaquen: L’aprovació de la Llei del Divorci (abril 1981) per iniciativa del sector social-democràta, que va provocar el rebuig dels cristiano-demòcrates La decisió de demanar l’entrada d’Espanya en la OTAN (ORGANITZACIÓ DEL TRACTAT DE L’ATLÀNTIC NORD). L’entrada d’Espanya es va materialitzar en maig de 1982. Aquesta entrada va ser rebutjada pel PSOE que va prometre celebrar un referèndum si arribava al poder.
49. No obstant que problemes van fer fracassar el govern de Calvo Sotelo? La continuació de la crisis econòmica, front a la qual el govern no va prendre mesures dràstiques degut a la seua debilitat política. La continuació del terrorisme, encara que una part d’ETA, ETA politico-militar es va dissoldre.(1982) Les divisions cada vegada més profundes entre els membres de la UCD. Aquestes divisions es van fer tan fortes que el mateix fundador Adolfo Suarez va abandonar el partit en juliol de 1982, creant una nova formació política, el CDS.(Centro Democratico y Social)
50. Davant d’aquest situació que va fer Calvo Sotelo? Davant de la falta de recolzament entre els membres del seu propi partit va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per a OCTUBRE DE 1982.
51. Quin va ser el resultat de les eleccions d’Octubre de 1982? El PSOE dirigit per FELIPE GONZALEZ va obtindre una amplia majoria, i seria el partit encarregat de formar el nou govern. La UCD pràcticament va desaparèixer El CDS d’Adolfo Suarezno va obtindre més que dos diputats. El principal partit de l’oposició passava a ser l’Alianza Popular de Manuel Fraga Iribarne. El PNV i CiU seguirien sent majoritaris en el País Basc i Catalunya.
52. Què significació política va tindrela formació d’un govern del PSOE? El PSOE havia sigut el principal partit durant la Segona República. Per a molts historiadors amb l’arribada al poder del PSOE culmina el procés de transició a la democràcia. El PSOE que poc abans havia renunciat al marxisme va practicar una política moderada i va tractar de solucionar els problemes econòmics del país, amb mesures doloroses com la RECONVERSIÓ INDUSTRIAL En cap moment va fer intents de plantejar un canvi de sistema econòmic. Tanmateix va tractar de consolidar en Espanya un ESTAT DEL BENESTAR, ampliant el dret a l’educació, la sanitat, el segur d’atur o les pensions de jubilació. Com a resultat mai es tornaria a plantejar cap intent de colp d’Estat per part de l’Exèrcit al mateix temps que els grups d’extrema dreta es van fer cada vegada més febles. Només va persistir com a problema polític que va impedir una completa pau social el terrorisme d’ETA.
53. Què dos fets a nivell internacional van marcar el reconeixement d’Espanya com país democràtic? Com havia promès el PSOE va sotmetre a referèndum la decisió de permanència o no en una organització militar com l’OTAN (1986). No obstant el PSOE havia canviat de postura, va defensar la permanència d’Espanya en aquesta organització i en el referèndum va guanyar el “si” a la permanència en l’OTAN D’altra banda el 1 de Gener de 1986 Espanya s’integrava definitivament en la CEE, actual Unió Europea, obtenint d’aquesta manera un reconeixement de la seua condició d’Estat democràtic, al mateix temps que oferia a la economia espanyola una oportunitat de creixement econòmic
54. Quina ha sigut l’alternancia política des de 1982 fins l’actualitat? Els governs del PSOE liderat per Felipe González van ocupar el poder entre 1982 i 1996. Felipe González tornaria a guanyar les eleccions de 1986, 1990 i 1993. En 1996 el PP (Partit Popular) liderat per José Maria Aznar va guanyar les eleccions i es va mantindre en el poder fins el 2004. Durant el seu mandat Espanya va complir les condicions econòmiques exigides per gaudir de la moneda europea: L’Euro. En el 2004 el PSOE liderat per JOSE LUIS RODRIGUEZ ZAPATERO va tornar al poder i va repetir triomf en les eleccions del 2008.
55. Què balanç es pot fer de l’etapa democràtica? Malgrat els problemes Espanya s’ha consolidat com un Estat amb un ampli nivell de drets i llibertats en molts casos major que el de altres països democràtics. En Espanya el creixement econòmic ha sigut molt elevat i ha permès un procés de convergència reial amb la resta de països més avançats, es a dir, que en l’actualitat Espanya té un nivell de renda per càpita superior a Itàlia i molt prop del de països com França o Alemanya. Espanya ha aconseguit un gran prestigi internacional amb vinculacions estretes amb els països europeus, els països de Llatinoamericà o el món àrab
