2. Caracteristiques
dels peixos:
El seu cos està recobert
d’escates internes, és
reprodueixen posant ous,
respiren per brànquies,
són de sang freda i amb la
cua s’impulsen per
moure’s.
S’alimenten de cucs, d’ous
d’altres peixos i de peixos
més petits.
Els peixos poden viure en
• Aquest es un exemple de peix:
rius, en els mars o en llacs.
3. Els ossis
Hi han diferents tipus de peixos. Un d’ells són els ossis. Els ossis
són els peixos que tenen esquelet, com nosaltres.
Els peixos ossis, com tots els vertebrats, tenen un esquelet que
els hi confereixen forma i solidesa al cos. En el cas del peix inclou
una espina, el crani i les extremitats. La base d'aquesta espina, el
component rígid del qual és la columna vertebral, és el cordó
dorsal entorn del que s'ha desenvolupat aquella. La columna
vertebral es compon d'un nombre variable de vèrtebres unides
entre si. Les vèrtebres presenten sobre el centre un orifici pel
qual passa el sistema nerviós central, incloent-hi la medul·la
espinal.
4. La carpa
La carpa és un peix d’aigua dolça.
És un peix robust i de mida gran, que pot arribar a fer més d‘un
m de longitud i sobrepassar els 30 kg de pes.
La forma del cos és molt variable, en funció parcialment del
tipus d'ambient aquàtic ocupat, tot i que en general tendeix a
ésser alt i comprimit. Les escates són grosses i la pell té tons
daurats. L'aleta dorsal és molt llarga, i ocupa la meitat del cos, té
un perfil còncau i un primer radi molt dur i serrat. La seva
corpulència i la longitud de l'aleta dorsal permeten identificar
fàcilment la carpa des de fora de l'aigua. Presenta dos parells de
barbes al voltant de la boca, el primer d'ells molt curt.
6. Barb comú
El nom del gènere està basat en què la majoria d'espècies
presenten unes estructures sensorials al costat de la boca que
semblen una barba i que serveixen per explorar els fons
aquàtics.
Són peixos d'aigua dolça molt abundants, amb l'aleta dorsal
curta. Viuen preferentment prop del fons i són comestibles. El
barb comú pot arribar a fer 50 cm de llargada i és freqüent als
rius d'Europa. El barb es considera una espècie introduïda,
pròpia dels rius de la conca de l'Ebre. S'alimenta d'algues i d‘
animals invertebrats.
10. Les tonyines
Les tonyines anomenades cordi-les en els seus primers dies
de vida, són un gènere d'una dotzena d'espècies de peixos
que viuen en l'oceà. La tonyina corre de 3 a 7 km, però pot
arribar als 70 km, i excepcionalment, és capaç de superar els
110 km en recorreguts curts. Com és un animal oceànic viatja
grans distàncies durant les seves migracions (recorrent de 14
a 50 km diaris), que duren fins a 60 dies. Certes espècies de
tonyines poden submergir-se fins als 400 m de profunditat.
12. Cavallet de mar
El cavallet de mar es una espècie de la família dels ossis. Els
mascles de cavallet de mar poden assolir els 16 cm de
longitud total.
Es reprodueixen entre els mesos d'abril i octubre. La femella
injecta els ous a la bossa incubatriu del mascle. A les 4 o 5
setmanes neixen els alevins. El Cavallet de mar viu a les
profunditats marines, sobretot en zones sorrenques
Mengen crustacis molt petits que capturen per succió.
14. Els Cartilaginosos
Els peixos Cartilaginosos són els peixos que tenen l’ esquelet
cartílag a diferencia dels ossis que el tenen d’ ossos.
Aquests tipus de peixos són els més primitius. Els dents no
estan fusionats a la mandíbula i els van canviant per altres de
forma continua, això els permet tenir sempre dents nous.
Neden ajudats per aletes i respiren a través de brànquies
durant tota la seva vida. Aquestes estan exposades a
l'exterior directament a través de 5 o 7 fenedures branquials
en el cas de ratlles i taurons, i 1 exclusivament en les
quimeres.
15. Tauró
Els taurons són uns animals de la família dels peixos que
presenten un esquelet cartilaginós.
Moltes de les seves especies son capaces de caçar o devorar a
qualsevol altre animal marí.
Els taurons solen viure una mitjana de 30 anys, són ovípars
això vol dir que es reprodueixen per ous.
La dieta dels taurons és molt variada i generalment carnívora.
Mengen peixos, tortugues o crustacis. Alguns s'alimenten
d'invertebrats i de plàncton.
17. Tauró Pelegrí
El tauró pelegrí és el segon peix més gran del món, després
del tauró balena.
Els taurons pelegrí es troben en perill d'extinció ja que
presenten una reduïda capacitat de recuperació i són víctimes
de la sobrepesca, que es dona per l'elevada demanda
d'aletes, pell i òrgans de taurons.
S’ alimenten de zooplancton, petits peixos i invertebrats de
l'aigua amb una taxa de més de 2000 tones d'aigua per hora.
19. Quimera
Les quimeres són peixos cartilaginosos.
Tenen una boca similar a la d'un conill i una llarga cua que
recorda a la d'una rata, els va valer el nom de quimeres, que
pren del monstre de la mitologia grega format per parts de
diversos animals.
Poden arribar a mesurar fins a dos metres, dels quals la major
part corresponen a la cua. Una espina verinosa situada davant
de l'aleta dorsal els permet injectar verí a qualsevol animal
que les ataqui.
21. Caçó
El caçó és un tauró de mida mitjana (no més gran de 2
metres de longitud total) i és molt abundant a les
costes catalanes.
Té dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i
situada entre les pectorals i les pelvianes(pelvis).
Dents triangulars amb diverses cúspides.
És un tauró que s'alimenta de peixos i invertebrats.
23. Llampresa
Les llamprees o llampreses són un tipus de peixos molt
primitius que pertanyen a la superclasse dels àgnats, és a dir,
sense mandíbules.
Presenten un cos molt viscós, sense escates i amb forma
cilíndrica. Tenen l'aparença d'una anguila.
En algunes espècies la funció de la boca rodona és fixar-se a
les seves preses vives, a les que els absorbeix la sang de la
que s'alimenta. Per exemple en el cas de la llampresa de
mar o ferratimó, no resulta rar veure-la fixada com a paràsit
de taurons, salmons, bacallans i fins i tot mamífers marins,
com les foques.