1. 20. L’acte administratiu: concepte i classes. Elements de
l’acte administratiu. La motivació i la forma. El silenci
administratiu: el silenci positiu i els actes pressumptes.
Eficàcia de l’acte administratiu: principis generals.
Executivitat de l’acte administratiu. Notificació i
publicació. Invalidesa dels actes: nul·litat de ple dret,
anul·labilitat. Validació.
5. L'Administració pública.
El dret administratiu.

2. L’acte administratiu:
concepte i classes.
Un acte administratiu és qualsevol declaració de
voluntat, de desig, de coneixement o de judici
realitzada per un subjecte de l'Administració
pública en l'exercici d'una potestat administrativa,
diferent de la potestat reglamentària i controlable
per jutges i tribunals.

3. L’acte administratiu:
concepte i classes.
Així doncs, no tenen consideració d’actes
administratius, els reglaments, els contractes, les
operacions materials de l’administració o els actes
jurídics de l’administració regulats pel dret privat.

4. L’acte administratiu:
concepte i classes.
Classes, sgons l'ens del qual emanen: estatals,
autonòmics, institucionals i locals.
Segons el nombre d'òrgans que intervenen en la
seva emissió: simples o complexos.
Per la forma d'exteriorització: escrits, verbals o
mímics.
Per l’extensió dels seus efectes: generals o
concrets.

5. L’acte administratiu:
concepte i classes.
Per les facultats exercides en dictar-lo: reglats o
discrecionals.
Pel seu contingut: resolutoris o de tràmit.
Pels seus efectes jurídics: favorables o
desfavorables.
Segons esgotin o no la via administrativa (art. 109
LRJAPPAC).
Segons l’existència de ficció jurídica: expressos o
pressumptes.

6. Elements de l’acte
administratiu.
Subjecte (element subjectiu).
Objecte (element objectiu).
Causa (element causal).
Finalitat (element teleològic).
Forma (element formal).

7. La motivació i la forma.

8. La motivació i la forma.

9. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
Art 42 LRJPAC:
L'Administració està obligada a dictar resolució
expressa en tots els procediments i a notificar-la
sigui quina sigui la seva forma d'iniciació.
Excepció 1: prescripció, renúnicia, caducitat o
desistiment.
Excepció 2: acabament convencional.

10. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
Termini màxim procediment (fins notificació de la
resolució expressa):
El fixat a la norma reguladora del procediment.
Màxim 6 mesos (excepte que una norma amb
rang de llei o de la UE en fixi un de més llarg).
Si no es fixa: 3 mesos.

11. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
Còmput:
Inici d'ofici: des de la data de l'acord d'iniciació.
Inici a sol·licitud de l'interessat: data de registre de
la sol·licitud.

12. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
En procediments iniciats a instància d’interessat
(art. 43 LRPAC):
Regla general: silenci administratiu positiu.
Excepcions (silenci negatiu):
Quan ho estableixi una norma amb rang de llei (o UE).
Dret de petició (art. 29 CE).
Quan suposi transferència de facultats relatives al domini o servei públic.
Procediments d'impugnació d’actes.
Procediments de responsabilitat patrimonial.
Reclamació prèvia civil (3 mesos) i reclamació prèvia laboral (1 mes).

13. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
Efectes: (des del venciment del termini per dictar i
notificar resolució):
Silenci administratiu positiu: el silenci és un acte
finalitzador del procediment, que implica
l’estimació de la sol·licitud. > l’AP només pot
dictar acte confirmatori.
Silenci adminstratiu negatiu: desestimació de la
sol·licitud, permet a l’interessat interposar recurs >
l’AP pot resoldre en qualsevol sentit.

14. El silenci administratiu:
silenci positiu i actes
pressumptes
En procediments iniciats d’ofici (art. 44 LRPAC):
El silenci no eximeix de resoldre.
Si se’n pot derivar el reconeixement de drets >
desestimació de les pretensions dels interessats que
hagin comparegut.
Si l’AP exerceix potestats sancionadores o d'intervenció
(que poden produir efectes desfavorables o de
gravamen) > es produeix la caducitat (cal declarar-la).

15. Eficàcia de l’acte
administratiu: principis
generals.

16. Eficàcia de l’acte
administratiu: principis
generals.
Si el destinatari de l'acte administratiu no
compleixi voluntàriament amb les prescripcions
que s'hi contenen, tampoc necessita acudir a un
procés d'execució, perquè els actes
administratius comporten execució. > l’AP pot
utilitzar els mitjans d'execució forçosa que
consideri convenients (executorietat o acció d'ofici
dels actes administratius).
Condicions:que l’AP actuï en matèria de la seva
competència i que actuï segons el procediment
legalment establert.

17. Executivitat de l’acte
administratiu.
L'AP no necessita acudir als tribunals perquè els
seus actes siguin executius > privilegi d’autotutela
declarativa: privilegi de crear els seus drets
mitjançant decisions administratives que creen
immediatament obligacions per als administrats.

18. Executivitat de l’acte
administratiu.
Si el destinatari de l'acte administratiu no
compleixi voluntàriament amb les prescripcions
que s'hi contenen, tampoc necessita acudir a un
procés d'execució, perquè els actes
administratius comporten execució. > l’AP pot
utilitzar els mitjans d'execució forçosa que
consideri convenients (executorietat o acció d'ofici
dels actes administratius).
Condicions:que l’AP actuï en matèria de la seva
competència i que actuï segons el procediment
legalment establert.

19. Executivitat de l’acte
administratiu.
Procediments d’execució forçosa:
1. Constrenyiment sobre el patrimoni (97).
2. Execució subsidiària (98).
3. Multa coercutiva (99).
4. Compulsió sobre les persones (100).

20. Notificació i publicació.
La notificació és el mitjà de comunicació entre
l’òrgan administratiu que dicta un acte i el seu
destinatari.
Art. 57.2 LRJPAC: “l’eficàcia quedarà demorada
quan així ho exigeixi el contingut de l’acte o
estigui supeditada a la seva notificació, publicació
o aprovació superior”.

21. Notificació i publicació.
La notificació persegueix tres objectius:
1. Posar en coneixement de l’administrat la
voluntat de l’òrgan.
2. Constitueix una condició per a l’eficàcia dels
actes administratius.
3. Actua com a pressupòsit per tal que comencin
a computar els terminis per tal que l’administrat
pugui recórrer.

22. Notificació i publicació.
Arts. 58 i 59 LRJPAC:
Actes que cal notificar: cal notificar als interessats
les resolucions dels procediments administratius i
aquells actes que afectin als seus drets i
interessos.

23. Notificació i publicació.
Contingut de la notificació:
1. El text íntegre de la resolució.
2. La indicació de si és definitiu o no en via
administrativa.
3. L’expressió dels recursos que procedeixin.
4. L’òrgan davant el qual es pot presentar recurs
i el termini per fer-ho.

24. Notificació i publicació.
Termini per notificar:
Tota notificació ha de ser cursada en el termini de
10 dies des que s’ha dictat l’acte comunicat.

25. Notificació i publicació.
Mitjans de notificació: qualsevol que permeti tenir
constància de la recepció per part de l’interessat,
la data, la identitat i el contingut de l’acte.
Lloc de notificació:
En el lloc assenyalat per l’interessat, en procediments iniciats a
instància d’aquest.
Si no és possible, a qualsevol lloc adequat a aquesta finalitat.
Si es tracta del domicili, podrà fer-se’n càrrec qualsevol persona
que s’hi trobi i faci constar la seva identitat.

26. Notificació i publicació.
Impossibilitat de notificar:
Si l’interessat rebutja la notificació, s’entendrà com a notificat.
Si no es pot notificar perquè els interessats són desconeguts,
s’ignora el lloc de la notificació o aquesta no es pot practicar, es
procedirà a notificar en el tauler d’anuncis de l’ajuntament del
darrer domicili de l’interessat i a publicar-ho en el BOE, DOGC o
BOP (segons l’AP de procedència).

27. Notificació i publicació.
La notificació defectuosa:
Aquella en què manca algun dels requisits necessaris per a la
seva validesa. Per regla general, les notificacions defectuoses
són ineficaces, o sigui, que l'acte notificat no obliga a
l'interessat.
No obstant això l'article 58.3 de la LRJAPPAC admet l'esmena
dels defectes de les notificacions establint que les notificacions
que ometin algun dels requisits tindran efecte a partir de la data
en què l'interessat realitzi actuacions que suposin el
coneixement del contingut de la resolució o acte objecte de la
notificació, o interposi el recurs procedent.

28. Notificació i publicació.
Publicació (art. 60 LRJPAC):
“1. Els actes administratius han de ser objecte de publicació si
ho estableixen les normes reguladores de cada procediment o si
ho aconsellen raons d’interès públic que apreciï l’òrgan
competent.
2. La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos elements
que el punt 2 de l’article 58 exigeix respecte a les notificacions.
També és aplicable a la publicació el que estableix el punt 3 del
mateix article.
En els supòsits de publicacions d’actes que continguin elements
comuns, es poden publicar de manera conjunta els aspectes
coincidents, i s’han d’especificar només els aspectes individuals
de cada acte.”

29. Notificació i publicació.
Indicació de notificacions i publicaicons (art. 61
LRJPAC):
“Si l’òrgan competent aprecia que la notificació per mitjà
d’anuncis o la publicació d’un acte lesiona drets o interessos
legítims, s’ha de limitar a publicar en el diari oficial que
correspongui una indicació succinta del contingut de l’acte i del
lloc on els interessats poden comparèixer, en el termini que
s’estableixi, perquè tinguin coneixement del contingut íntegre
d’aquest acte i hi hagi constància d’aquest coneixement.”

30. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Art. 57 LRJPAC: “els actes de les administracions
públiques es presumiran vàlids i produiran efectes
des de la data en què es dicten”.
Un acte administratiu és invàlid quan està viciat
algun dels seus elements que afecta l'eficàcia del
mateix, pel que es privarà a l'acte dels seus
efectes. Segons sigui la gravetat de la infracció, la
invalidesa podrà ser de nul·litat absoluta o de
anul·labilitat

31. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Art. 62. LRJPAC Actes nuls de ple dret (I):
Lesionin drets i llibertats susceptibles d'empara
constitucional.
Dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó
de la matèria o del territori.
Els que tinguin un contingut impossible.
Constitutius d'infracció penal o dictats com a
conseqüència.

32. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Art. 62. LRJPAC Actes nuls de ple dret (II):
Dictats prescindint totalment i absolutament del
procediment establert legalment o de les normes
essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans
col·legiats.
Els contraris a l'ordenament jurídic per part dels quals
s'adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els
requisits essencials per a la seva adquisició.
Qualsevol altre establert expressament un norma de
rang legal.

33. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Art. 63 LRJPAC. Actes anul·lables:
Actes que incorren en qualsevol infracció de
l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
El defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan
l'acte no té els requisits formals indispensables per a
aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió de les
persones interessades.
La realització d'actuacions administratives fora del
termini establert només implica l'anul·labilitat de l'acte
quan així ho imposa la naturalesa del terme o termini.

34. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Característiques de la nul·litat de ple dret:
La declaració de la nul·litat d’un acte administratiu es pot
instar en qualsevol moment.
La nul·litat absoluta no és susceptible de subsanació, és
a dir, no es pot dictar un acte posterior resolent els vicis
de l’acte nul.
La declaració de nul·litat prova d’efectes a l’acte des del
moment en què va ser dictat (efectes ex nunc).

35. Invalidesa dels actes: nul·litat
de ple dret, anul·labilitat.
Excepte les nul·litats de ple dret, les infraccions en
què hagi pogut incórrer l’AP en dictar un acte
produiran habitualment anul·labilitat.
Característiques de l’anul·labilitat:
La declaració de l’anul·labilitat està subjecte a
prescripció.
L’acte anul·lable pot subsanar-se en revisió i convalidar-
se.
Produeix efectes des que es produeix (efectes ex tunc).

36. Validació.
Principi de conservació = regles que permeten
mantenir els efectes dels actes administratius
(derivades de la presumpció de validesa dels
actes administratius.
Transmissibilitat: la nul·litat o anul·labilitat d’un
acte no afectarà a la resta d’actes del
procediment.
Conversió dels actes viciats: un acte nul o
anul·lable, si conté els requisits d’un altre acte
vàlid, podrà adquirir la condició d’aquest.

37. Validació.
Conservació d’actes i tràmits: actes no afectats
d’anul·lació han de continuar tenint vigència.
Convalidació: els actes anul·lables podran ser
convalidats per un altre que corregeixi els
defectes.