SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 22
Descargar para leer sin conexión
El maestro de ceremonias
de la Gent Divine
Jaime Gil de Biedma
(Barcelona, 1929 - id., 1990)
Biblioteca General de Filología UCM
(Edificio A)
Del 16 al 27 de marzo 2015
Como los sueños, más allá
de la idea del tiempo,
hechos sueños de sueño os llevo,
días de Pagsanján.
Gil de Biedma
Gil de Biedma
"...Los húmedos violetas que oscurecían el aire,
se abrían y volvían a cerrarse tras nosotros..."
A Vicente Aleixandre
A José Antonio
Gil de Biedma
Gil de Biedma
http://blogdesecundariadelgala.blogspot.com.es/2011/08/no-volvere-ser-joven-jaime-gil-de.html
NO VOLVERÉ A SER JOVEN . Jaime Gil de Biedma. Textos y autores claves de la Literatura española
Contemporánea.
Gil de Biedma
Entre els intel•lectuals congregats a Montserrat, s’hi
trobaven entre d’altres: Joan Miró, Antoni Tàpies, Feliu
Formosa, Alexandre Cirici, Josep Benet i Jordi Carbonell.
Tots ells formaven un nucli que es movia a l’entorn del
PSUC, que havia sabut fer una intel•ligent política de
captació d’aquest sector de professions liberals, que es
trobaven còmodes amb la plataforma de projecció que
representava el PSUC.
A l’Assemblea, Josep Solé i Barberà, destacat militant del
PSUC, advocat defensor d’un dels militants d’ETA
processat, explicà als reunits la situació administrativa
dels empresonats.
En aquells anys de les darreries del franquisme, era una
pràctica usual la redacció de manifestos, cartes, peticions,
la seva signatura per persones de prestigi en l’àmbit
mediàtic, pels “intel•lectuals” de distints sectors, literatura,
cinema, pintura, teatre, i la seva difusió a la premsa
internacional. Aquesta era una forma de lluita ideològica,
de confrontació amb l’Estat, alhora que un element de
reforçament de l’oposició interior, que veia així
reconeguda la seva lluita a l’exterior. Pel règim, ja prou
desprestigiat internacionalment, aquestes campanyes de
denúncia de la persistència d’una repressió
indiscriminada, d’un model polític feixista, amb tribunals
militars en actiu, erosionaven encara més, la seva imatge
internacional ja prou malmesa. Davant els risc que l’Estat
espanyol quedés aïllat políticament, s’indultaren les
condemnes de mort. La crisi política del sistema es feia
palesa.
El Manifest de Montserrat del 13/12/1970 és una
condemna de la paròdia del Procés de Burgos, es demana
una amnistia general de caràcter polític, l’abolició de la
pena de mort, de l’exercici les llibertats democràtiques,
alhora que es reclamen els drets dels pobles i nacions que
formen l’Estat espanyol, inclòs el dret a
l’autodeterminació. El Manifest de Montserrat és el
document que predeterminarà els 4 punts programàtics
de l’Assemblea de Catalunya, del 7 de novembre de 1971.
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Bocaccio va
concentrar en
aquells primers anys
la flor i nata de la
intel·lectualitat i la
modernor de la
ciutat. Oriol
Maspons, Teresa
Gimpera, Beatriz de
Moura, Serena
Vergano, Ricardo
Bofill, Antonio
Senillosa, Terenci
Moix..., eren només
alguns dels habituals
que formaren aquell
grup que el
periodista Joan de
Sagarra va batejar un
bon dia a les pàgines
de Tele|Exprés com
la gauche divine.
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Gil de Biedma
Gil de Biedma

Más contenido relacionado

Destacado (6)

Movimiento y periodo poético
Movimiento y periodo poéticoMovimiento y periodo poético
Movimiento y periodo poético
 
Movimiento poético contemporáneo
Movimiento poético contemporáneoMovimiento poético contemporáneo
Movimiento poético contemporáneo
 
Los movimientos poeticos
Los movimientos poeticosLos movimientos poeticos
Los movimientos poeticos
 
Poesia contemporánea
Poesia contemporáneaPoesia contemporánea
Poesia contemporánea
 
Poesía Contemporánea
Poesía ContemporáneaPoesía Contemporánea
Poesía Contemporánea
 
Poesia contemporanea
Poesia contemporaneaPoesia contemporanea
Poesia contemporanea
 

Similar a Gil de Biedma

PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAPDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAriberamontserrat
 
A solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mA solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mToni Guirao
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-trjcorbala
 
Hessel stephane indigneu-vos1
Hessel stephane indigneu-vos1Hessel stephane indigneu-vos1
Hessel stephane indigneu-vos1Pilar Gobierno
 
La dictadura de franco2
La dictadura de franco2La dictadura de franco2
La dictadura de franco2benienge
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaAndrés Gil
 
Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)jcalzamora
 
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g L’assemblea de catalunya ibañez xavier g
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g Toni Guirao
 
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdfSelepedia.com .
 

Similar a Gil de Biedma (20)

PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíAPDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
PDF 14.6 La Crisi de la Dictadura. F. Aragó I T.G.GarcíA
 
A solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena mA solidaritat catalana david d i elena m
A solidaritat catalana david d i elena m
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr
 
Hessel stephane indigneu-vos1
Hessel stephane indigneu-vos1Hessel stephane indigneu-vos1
Hessel stephane indigneu-vos1
 
exposicio-1
exposicio-1exposicio-1
exposicio-1
 
Arendt
ArendtArendt
Arendt
 
La dictadura de franco2
La dictadura de franco2La dictadura de franco2
La dictadura de franco2
 
La guerra civil espanyola
La guerra civil espanyolaLa guerra civil espanyola
La guerra civil espanyola
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
El feixisme
El feixismeEl feixisme
El feixisme
 
La transició
La transicióLa transició
La transició
 
Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)Hannah Arendt (1906 1975)
Hannah Arendt (1906 1975)
 
Guerra Civil I Franquisme
Guerra Civil I FranquismeGuerra Civil I Franquisme
Guerra Civil I Franquisme
 
Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015Espanya 1936-2015
Espanya 1936-2015
 
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g L’assemblea de catalunya ibañez xavier g
L’assemblea de catalunya ibañez xavier g
 
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdfPreguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdf
Preguntes resoltes Tema 6 El Franquisme (Català).pdf
 
El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950
 
Hannah arendt 03
Hannah arendt 03Hannah arendt 03
Hannah arendt 03
 
Conceptes bàsics liberalisme
Conceptes bàsics   liberalismeConceptes bàsics   liberalisme
Conceptes bàsics liberalisme
 
Protestes del 68
Protestes del 68Protestes del 68
Protestes del 68
 

Más de Biblioteca Facultad de Filología UCM

Más de Biblioteca Facultad de Filología UCM (13)

El catón del miedo. Fotos de la Exposición
El catón del miedo. Fotos de la ExposiciónEl catón del miedo. Fotos de la Exposición
El catón del miedo. Fotos de la Exposición
 
Fotos de la Exposición "Aldo Manuzio: liber liver"
Fotos de la Exposición "Aldo Manuzio: liber liver"Fotos de la Exposición "Aldo Manuzio: liber liver"
Fotos de la Exposición "Aldo Manuzio: liber liver"
 
Fotos de la Exposición sobre literatura japonesa
Fotos de la Exposición sobre literatura japonesa Fotos de la Exposición sobre literatura japonesa
Fotos de la Exposición sobre literatura japonesa
 
El equilibrio de la melancolía
El equilibrio de la melancolíaEl equilibrio de la melancolía
El equilibrio de la melancolía
 
Fotos Exposición Jaime Gil de Biedma
Fotos Exposición Jaime Gil de BiedmaFotos Exposición Jaime Gil de Biedma
Fotos Exposición Jaime Gil de Biedma
 
Visita de Elena Poniatowska a la Biblioteca
Visita de Elena Poniatowska a la BibliotecaVisita de Elena Poniatowska a la Biblioteca
Visita de Elena Poniatowska a la Biblioteca
 
Fotos Exposición "Elena Poniatowska: Escribir en rojo"
Fotos Exposición "Elena Poniatowska: Escribir en rojo"Fotos Exposición "Elena Poniatowska: Escribir en rojo"
Fotos Exposición "Elena Poniatowska: Escribir en rojo"
 
Elena Poniatowska: Escribir con letras rojas
Elena Poniatowska: Escribir con letras rojasElena Poniatowska: Escribir con letras rojas
Elena Poniatowska: Escribir con letras rojas
 
Fotos de la Exposición De Poeta en Nueva York a Nada
Fotos de la Exposición De Poeta en Nueva York a NadaFotos de la Exposición De Poeta en Nueva York a Nada
Fotos de la Exposición De Poeta en Nueva York a Nada
 
De Poeta en Nueva York a Nada
De Poeta en Nueva York a NadaDe Poeta en Nueva York a Nada
De Poeta en Nueva York a Nada
 
Cthulhu
CthulhuCthulhu
Cthulhu
 
Fotos exposición Duras infinie
Fotos exposición Duras infinie Fotos exposición Duras infinie
Fotos exposición Duras infinie
 
Imágenes de la Exposición "76 centenarios literarios"
Imágenes de la Exposición "76 centenarios literarios"Imágenes de la Exposición "76 centenarios literarios"
Imágenes de la Exposición "76 centenarios literarios"
 

Gil de Biedma

  • 1. El maestro de ceremonias de la Gent Divine Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929 - id., 1990) Biblioteca General de Filología UCM (Edificio A) Del 16 al 27 de marzo 2015
  • 2. Como los sueños, más allá de la idea del tiempo, hechos sueños de sueño os llevo, días de Pagsanján.
  • 5. "...Los húmedos violetas que oscurecían el aire, se abrían y volvían a cerrarse tras nosotros..."
  • 10. http://blogdesecundariadelgala.blogspot.com.es/2011/08/no-volvere-ser-joven-jaime-gil-de.html NO VOLVERÉ A SER JOVEN . Jaime Gil de Biedma. Textos y autores claves de la Literatura española Contemporánea.
  • 12. Entre els intel•lectuals congregats a Montserrat, s’hi trobaven entre d’altres: Joan Miró, Antoni Tàpies, Feliu Formosa, Alexandre Cirici, Josep Benet i Jordi Carbonell. Tots ells formaven un nucli que es movia a l’entorn del PSUC, que havia sabut fer una intel•ligent política de captació d’aquest sector de professions liberals, que es trobaven còmodes amb la plataforma de projecció que representava el PSUC. A l’Assemblea, Josep Solé i Barberà, destacat militant del PSUC, advocat defensor d’un dels militants d’ETA processat, explicà als reunits la situació administrativa dels empresonats. En aquells anys de les darreries del franquisme, era una pràctica usual la redacció de manifestos, cartes, peticions, la seva signatura per persones de prestigi en l’àmbit mediàtic, pels “intel•lectuals” de distints sectors, literatura, cinema, pintura, teatre, i la seva difusió a la premsa internacional. Aquesta era una forma de lluita ideològica, de confrontació amb l’Estat, alhora que un element de reforçament de l’oposició interior, que veia així reconeguda la seva lluita a l’exterior. Pel règim, ja prou desprestigiat internacionalment, aquestes campanyes de denúncia de la persistència d’una repressió indiscriminada, d’un model polític feixista, amb tribunals militars en actiu, erosionaven encara més, la seva imatge internacional ja prou malmesa. Davant els risc que l’Estat espanyol quedés aïllat políticament, s’indultaren les condemnes de mort. La crisi política del sistema es feia palesa. El Manifest de Montserrat del 13/12/1970 és una condemna de la paròdia del Procés de Burgos, es demana una amnistia general de caràcter polític, l’abolició de la pena de mort, de l’exercici les llibertats democràtiques, alhora que es reclamen els drets dels pobles i nacions que formen l’Estat espanyol, inclòs el dret a l’autodeterminació. El Manifest de Montserrat és el document que predeterminarà els 4 punts programàtics de l’Assemblea de Catalunya, del 7 de novembre de 1971.
  • 15. Bocaccio va concentrar en aquells primers anys la flor i nata de la intel·lectualitat i la modernor de la ciutat. Oriol Maspons, Teresa Gimpera, Beatriz de Moura, Serena Vergano, Ricardo Bofill, Antonio Senillosa, Terenci Moix..., eren només alguns dels habituals que formaren aquell grup que el periodista Joan de Sagarra va batejar un bon dia a les pàgines de Tele|Exprés com la gauche divine.