SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 30
EL VALUÓS TEMPS

                   DE LA MADURESA


Missatge de

Mario Andrade
(Poeta, novel·lista,
assagista
i musicòleg brasiler)




            Beethoven: Mondscheinsonate - Moonlight Sonata
“He comptat els meus anys i he descobert
que tinc menys temps per viure d’aquí en
endavant, que el que he viscut fins ara...
Em sento com aquell infant a qui
regalen una bossa de caramels: els
primers se’ls menja feliç, però, quan
s’adona que n’hi queden pocs,
comença a assaborir-los
profundament.
Ja no tinc temps per a reunions
interminables, on es discuteixen fins
a l’esgotament acords, normes,
protocols i reglaments interns,
sabent que no s’aconseguirà res
que valgui l’esforç esmerçat.
Ja no tinc temps per
suportar persones
absurdes que, malgrat la
seva edat cronològica, no
han crescut.
Ja no tinc temps per perdre’l
amb mediocritats.
No vull estar en reunions on desfilen egos inflats.
No tolero els manipuladors ni els aprofitats.
Em molesten els envejosos, que tracten de
desacreditar als més capaços, per apropiar-
se dels seus llocs, dels seus talents i dels
seus èxits.
Detesto, si en sóc testimoni, els defectes que genera la
lluita per un càrrec important.
Les persones no discuteixen continguts, a
penes els títols.
El meu temps és escàs com per discutir títols.
Vull l’essència, la meva ànima té tard…
Amb pocs caramels en el paquet...
Vull viure al costat de gent humana,
molt humana.
Que sàpiga riure’s dels seus errors.
Que no es vanti amb els seus triomfs.
Que no es consideri elegida abans d’hora.
Que no defugi les seves responsabilitats.
Que defensi la dignitat humana.
I que desitgi tan sols caminar de la
banda de la veritat i l’honradesa.
L’essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Vull envoltar-me de gent que sàpiga tocar el cor de les persones …
Gent a qui els durs cops de la vida li han ensenyat
a créixer amb suaus carícies a l’ànima.
Sí… tinc tard… per viure amb la intensitat
que només la maduresa pot donar.
Pretenc no malbaratar ni tant sols un dels caramels que em queden.
Estic segur que seran més exquisits que els que m’he menjat fins ara.
La meva fita és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers
estimats i amb la meva consciència.
Espero que la teva sigui la
mateixa, perquè de qualsevol
manera hi arribaràs..."
Manresa, 5 de gener de 2013

Más contenido relacionado

Más de biblio22

L’auca del llibre i la rosa
L’auca del llibre i la rosaL’auca del llibre i la rosa
L’auca del llibre i la rosabiblio22
 
Itinerari a Vallhonesta
Itinerari a VallhonestaItinerari a Vallhonesta
Itinerari a Vallhonestabiblio22
 
Setmana cultural 2014
Setmana cultural 2014Setmana cultural 2014
Setmana cultural 2014biblio22
 
Setmana cultural 2014 pitxi
Setmana cultural 2014 pitxiSetmana cultural 2014 pitxi
Setmana cultural 2014 pitxibiblio22
 
Punts de llibre per a lectures inoblidables
Punts de llibre per a lectures inoblidablesPunts de llibre per a lectures inoblidables
Punts de llibre per a lectures inoblidablesbiblio22
 
Criatures dolcíssimes que foren
Criatures dolcíssimes que forenCriatures dolcíssimes que foren
Criatures dolcíssimes que forenbiblio22
 
Cares vegetals
Cares vegetalsCares vegetals
Cares vegetalsbiblio22
 
La força de voluntat
La força de voluntatLa força de voluntat
La força de voluntatbiblio22
 
El petit princep
El petit princepEl petit princep
El petit princepbiblio22
 
Un home creix
Un home creixUn home creix
Un home creixbiblio22
 

Más de biblio22 (10)

L’auca del llibre i la rosa
L’auca del llibre i la rosaL’auca del llibre i la rosa
L’auca del llibre i la rosa
 
Itinerari a Vallhonesta
Itinerari a VallhonestaItinerari a Vallhonesta
Itinerari a Vallhonesta
 
Setmana cultural 2014
Setmana cultural 2014Setmana cultural 2014
Setmana cultural 2014
 
Setmana cultural 2014 pitxi
Setmana cultural 2014 pitxiSetmana cultural 2014 pitxi
Setmana cultural 2014 pitxi
 
Punts de llibre per a lectures inoblidables
Punts de llibre per a lectures inoblidablesPunts de llibre per a lectures inoblidables
Punts de llibre per a lectures inoblidables
 
Criatures dolcíssimes que foren
Criatures dolcíssimes que forenCriatures dolcíssimes que foren
Criatures dolcíssimes que foren
 
Cares vegetals
Cares vegetalsCares vegetals
Cares vegetals
 
La força de voluntat
La força de voluntatLa força de voluntat
La força de voluntat
 
El petit princep
El petit princepEl petit princep
El petit princep
 
Un home creix
Un home creixUn home creix
Un home creix
 

El més valuós

  • 1. EL VALUÓS TEMPS DE LA MADURESA Missatge de Mario Andrade (Poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasiler) Beethoven: Mondscheinsonate - Moonlight Sonata
  • 2. “He comptat els meus anys i he descobert que tinc menys temps per viure d’aquí en endavant, que el que he viscut fins ara...
  • 3. Em sento com aquell infant a qui regalen una bossa de caramels: els primers se’ls menja feliç, però, quan s’adona que n’hi queden pocs, comença a assaborir-los profundament.
  • 4. Ja no tinc temps per a reunions interminables, on es discuteixen fins a l’esgotament acords, normes, protocols i reglaments interns, sabent que no s’aconseguirà res que valgui l’esforç esmerçat.
  • 5. Ja no tinc temps per suportar persones absurdes que, malgrat la seva edat cronològica, no han crescut.
  • 6. Ja no tinc temps per perdre’l amb mediocritats.
  • 7. No vull estar en reunions on desfilen egos inflats.
  • 8. No tolero els manipuladors ni els aprofitats.
  • 9. Em molesten els envejosos, que tracten de desacreditar als més capaços, per apropiar- se dels seus llocs, dels seus talents i dels seus èxits.
  • 10. Detesto, si en sóc testimoni, els defectes que genera la lluita per un càrrec important.
  • 11. Les persones no discuteixen continguts, a penes els títols.
  • 12. El meu temps és escàs com per discutir títols.
  • 13. Vull l’essència, la meva ànima té tard…
  • 14. Amb pocs caramels en el paquet...
  • 15. Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
  • 16. Que sàpiga riure’s dels seus errors.
  • 17. Que no es vanti amb els seus triomfs.
  • 18. Que no es consideri elegida abans d’hora.
  • 19. Que no defugi les seves responsabilitats.
  • 20. Que defensi la dignitat humana.
  • 21. I que desitgi tan sols caminar de la banda de la veritat i l’honradesa.
  • 22. L’essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
  • 23. Vull envoltar-me de gent que sàpiga tocar el cor de les persones …
  • 24. Gent a qui els durs cops de la vida li han ensenyat a créixer amb suaus carícies a l’ànima.
  • 25. Sí… tinc tard… per viure amb la intensitat que només la maduresa pot donar.
  • 26. Pretenc no malbaratar ni tant sols un dels caramels que em queden.
  • 27. Estic segur que seran més exquisits que els que m’he menjat fins ara.
  • 28. La meva fita és arribar al final satisfet i en pau amb els meus éssers estimats i amb la meva consciència.
  • 29. Espero que la teva sigui la mateixa, perquè de qualsevol manera hi arribaràs..."
  • 30. Manresa, 5 de gener de 2013